El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’Església de Sant Marc i Santa
Eulàlia de Canelles de Segre al terme de
Figols i Alinyà, a la comarca de l’Urgell sobirà – em recordava algú que la
forma políticament correcta és ALTO URGELL- ; Patrimoni Gencat ens diu que és un petit temple d'una sola nau, capçada a
llevant amb una capçalera plana i coberta amb volta de canó. El terra està tot
pavimentat amb lloses quadrangulars de terrissa. Un cor de fusta en alt, situat
als peus de l'església, ocupa pràcticament la meitat de la llargada de la nau.
S'hi accedeix per una escala de fusta adossada al mur nord. L'àmbit presbiteral
està sobreelevat i per accedir-hi cal pujar un graó. Dins d'aquest àmbit, en el
mur adossat de l'altar major, hi ha un programa decoratiu policromat, amb
elements que simulen fornícules d'un retaule on s'hi situen les peanyes que fan
de suport a les imatges. Corona aquest conjunt de pintures un fris decoratiu,
també pintat sobre el mur, i la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Tant
l'arrebossat dels murs de l'interior del temple, que el cobreix en la seva
integritat, com les pintures que ornamenten el mur de l'altar major, estan en
força mal estat a causa de les humitats.
A. Moras, l’havia retratat l’any 1983. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest/a persona que feia una excepcional tasca en l’àmbit de la documentació de patrimoni històric en aquesta comarca de l’Urgell sobirà.
Comencem a creure que hi ha quelcom del cert
en allò de “La Seu és la ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic i
fanatisme”.
L'únic accés de l'església es troba a la façana oest, a través d'una porta
sobreelevada a la qual s'hi accedeix a través de quatre graons adossats també a
la façana de ponent. La porta, en arc de mig punt, és centrada en la façana i,
a la seva vertical, s'hi obre un ull de bou circular com a únic punt d'entrada
de llum del temple, junt amb la mateixa porta. Corona la façana un campanar
d'espadanya de dos ulls, amb una única campana. Els paraments del temple són
construïts a base de carreuons totalment irregulars sense cap mena de
disposició. Només a les cantonades de l'edifici hi ha carreus ben treballats de
pedra calcària i carreus de pedra tosca a la porta d'accés. La presència d'una
estela discoïdal reaprofitada al parament que hi ha a sobre de la porta ens
permet parlar de reaprofitament de carreus per a la construcció del temple.
L'estela presenta una creu inscrita del disc i restes d'escriptura a la part
inferior, difícil d'interpretar. El conjunt és cobert amb una coberta de teula
a doble vessant.
El lloc de Canelles , poble del municipi de Fígols i Alinyà , a l’Urgell sobirà
, ubicat prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles,
afluent del Segre, és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell que
data entre finals del segle X i inicis del XI.
El diccionari català valencià balear defensa que el topònim deriva etimològicament
del llatí cannĕllas, ‘canyetes’. El
topònim ja apareix documentat amb la forma Canellas l'any 878 (Abadal CC, ii,
35, 39).
L'església de Canelles apareix documentada en les visites pastorals del
Bisbat d'Urgell de 1575 i 1758.
Al 1758 l'església consta sota l'advocació de Santa Eulàlia, encara que ja
es fa notar la devoció popular a Sant Marc.
Aleshores figurava com a sufragània de l'església de Sant Romà de Perles.
Que Sant Marc i Santa Eulàlia, intercedeixin davant l’Altíssim perquè
s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts
crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada