ESGLÉSIA DE MEJANELL, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ESTARÀS. LA SEGARRA

Sorprèn la proposta del Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)pel topònim Estaràs ; EST(U)-ARATZ 'closa neta, l'esplèndida cleda'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17940

Del topònim Mejanell, intuïm una relació amb “ mujal” del llatí  MODIUS, 'muig', «mesura de capacitat»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27913

         Havia publicat d’Estaràs :

ESTARÀS. TESTIMONI DE L’AGONIA RURAL A LA SEGARRA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/estaras-testimoni-de-lagonia-rural-la.html

ALTA-RIBA LA GUAITA DE LA C-25. ESTARÀS. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/alta-riba-la-guaita-de-la-c-25-la.html

CASTELL DE SANTA MARIA. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/castell-de-santa-maria-la-segarra.html

LA CAROTA DE VERGÓS GUERREJAT

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-carota-de-vergos-guerrejat.html

LA CASA FORTA DE VERGÓS GUERREJAT

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-casa-forta-de-vergos-guerrejat.html

GÀVER, LA TORRE I L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. LA SEGARRA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/gaver-la-torre-i-lesglesia-de-santa.html

CASTELL DE VERGÓS GUERREJAT. ESTARÀS.LA SEGARRA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/03/castell-de-vergos-guerrejat-estarasla.html

De la Segarra se’n poden dir moltes coses, el que no es pot pensar però, és que la veureu/visitareu/coneixereu en un “ pim pam”.

A mi per exemple se’m havia “ escapat”  l’església advocada en el seu moment a l’apòstol Sant Pere, que forma  - encara - un bonic conjunt amb la torre del castell i el mas de Mejanell, accessible des de la sortida de Sant Ramón en direcció a Calaf, camí a mà dreta.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-mejanell-estaras

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31200

Patrimoni Gencat explica que l'església de Mejanell, advocada a l’apòstol  Sant Pere,  ha estat “transformada”  i reutilitzada modernament com a graner,  i  està adossada, en direcció a migjorn, a un cobert agrícola.

L'edifici se'ns presenta d'una sola nau amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb ràfec de lloses de pedra que ressegueix el perímetre i coberta a doble vessant.

La porta original d'accés no es pot veure exteriorment.

Actualment, està situada al mur de migjorn de l'església, integrada al mur interior del cobert adjacent. Amb tot, s'hi poden veure, a la façana de tramuntana, una porta d'accés allindada situada prop de l'absis.

A la façana de ponent, hi ha una finestra amb llinda d'una sola esqueixada que dona llum a l'interior de l'edifici.

Finalment, situat a llevant hi trobem l'absis semicircular, cobert amb un quart d'esfera, unificada amb la coberta de la nau de l'edifici, a partir de reformes posteriors que van alterar l'alçat d'aquest absis.

El parament de l'església de Sant Pere és de carreus o carreuons poc escairats, de mides irregulars i disposats en filades poc ordenades.

Tinc clar que se’m “escapaven”  molts més elements patrimonials, alguns tinc l’esperança de trobar-los, retratar-los, i publicar-ho al   Conèixer Catalunya , dit això, us prego que em feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com ;  fotografies dels edificis que acollien les escoles abans i/o durant la dictadura franquista, fotografies de les capelles/ermites/oratoris, i per descomptat qualsevol element patrimonial que us sembli d’interès, com es deia en els dies l’Ermessenda de Valrà “  Val més molt que poc “. 

Que l'apòstol Sant Pere    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.