dilluns, 21 de juny de 2021

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA I LA CASA DEL MESTRE A LA PARRÒQUIA DE SANT CRISTÒFOL DE FOGARS DE MONTCLÚS. EL MONTSENY SOBIRÀ.

 

Quan llegia a la pagina d’informació Municipal de Fogars de Montclús:

 https://www.fogarsdemontclus.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/126-historia/


Fets històrics rellevants, i advertia que NO ES PARLA  de les escoles, malgrat la reiteració d’aquest oblit, em semblava del tot imperdonable.

https://www.fogarsdemontclus.cat/ajuntament/sense-nom/composicio/


El mateix edifici que aixoplugà l’Ajuntament havia estat una escola publica:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html?fbclid=IwAR3sGP-AqloTk5y0Oq1Ke7L8gH5UbuFRd0zUsMWuzsN6mcrkhMqj75OCGNs


I en ocasió de la visita a Sant Cristòfol de “ la Fraternitat del Sagrat Cor de Jesús “,  persones que formen part de la Comunitat, m’informaven del camí força descurat, per accedir  a les antigues escoles.










El camí certament descurat, i l’equipament pantalons d’estiu, farien que m’hi deixes literalment la pell, per retratar l’escola de Fogars. Pagava gustosament amb la meva sang aquesta troballa, imagino que la meva esposa no estarà tant contenta quan vegi les taques, oi?.


Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com, coneixercatalunya@gmail.com  , de l’autor de l’edifici, i de la seva història. 


TOTES les publicacions que fem son de lliure disposició, si algun mitjà les vols publicar, cap problema, si algú les incorpora en un treball acadèmic, un plaer.


Malgrat no trobava cap dada relativa a l’existència d’escoles a la Parròquia de Sant Esteve de la Costa, i m’agradaria rebre’n informació al coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , és bo recordar que en la llengua catalana – especialment agradable a les orelles del bon Déu- el mot “escolà”,  fa referència tant a la persona que ajuda al prevere en les funcions litúrgiques – avui aquesta figura és quasi inexistent – com al minyó que anava a l’escola.  I l’Església catòlica anterior al cardenal primat d'Espanya,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) s’havia caracteritzar, per donar suport a les classes més desfavorides  i febles.


El Venerable, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ,(Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, quan s’oposava a signar la carta de recolzament als feixistes, ja li va dir i advertir ,  que aquesta acció podria comportar la fi de la mateixa església.


El meu agraïment a “ la Fraternitat del Sagrat Cor de Jesús “, per la informació que ens permetia retratar els edificis de l’escola i la casa del mestre d’aquesta isolada parròquia de Sant Cristòfol, que patiria un despoblament molt rigorós.  


diumenge, 20 de juny de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALLTORTA ADVOCADA A SANT CLIMENT. BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava un creixement econòmic  - que quasi sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica, i se’n aixecava una de nova amb l’estil  arquitectònic d’aquell moment.


El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església parroquial deTalltorta, al terme de Bolvir, a la part de la Cerdanya jussana adscrita a la provínciade Girona.




Patrimoni Gencat explica que l'actual església parroquial de Talltorta, es va construir a partir de 1667.

 

L'església de Sant Climent de Talltorta presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals (dues al mur de tramuntana), una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent trobem el cor que reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals.

 

Les pintures de Sant Climent de Talltorta daten del segle XVIII. Cobreixen completament la volta de l'església amb representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i cal dir que són úniques al Pirineu.


https://lacocota.wordpress.com/2012/08/08/inauguracio-de-sant-climent-de-talltorta-bolvir-cerdanya/

Entre els mesos de novembre i desembre de 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la nau de l'església que han permès documentar diverses fases de construcció de l'edifici.

 

En la primera fase es va trobar un absis semicircular que podria pertànyer a l'església romànica de Santa Fe de Talltorta. De la qual només en tenim referències documentals.


 La segona fase documentada és la del moment de construcció de l'edifici actual datada cap a finals dels XVII (1667).


La tercera fase apareixen inhumacions que pertanyen als segles XVII i XVIII.


Les excavacions van detectar una quarta fase de remodelacions de l'espai posterior a 1780, data especificada en una làpida funerària.


Una cinquena fase documentada seria posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) en la qual es canvia la col·locació de l'altar que passa d'estar arrambat a la paret a estar al centre de l'absis.


Us deixem uns enllaços molt interessants:


Santa Fe de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401o.xml


Sant Grau de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401p.xml


Sant Climent del Soler (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401n.xml


La parella romànica, la Rosa Maria, i el Miquel,  ens expliquen les seves impressions de la visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/02/sant-climent-de-talltorta-bolvir-baixa.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

dissabte, 19 de juny de 2021

EL DESCONEGUT PATRIMONI IMMOBLE DE VILADRAU. OSONA. GIRONA

 En meravellava la manca de dades  delCatàleg de Patrimoni de Viladrau, de la casa del Passeig de la Pietat, 13,  ens diu que és un edifici de l’any 1948 del que es desconeix l’autor





Quan a la descripció diu; La casa s’implanta en el centre de la parcel·la. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos amb una coberta inclinada, de teules àrabs, amb un tractament formal de façana amb arrebossat, i els llibrets de fusta com un element de llenguatge, que torna afer servir en l’espai de golfes. També les llucanes tenen un formalisme diferent de l’habitual, el que dóna una visió diferent de la casa. L’únic que sembla diferent és las tribuna, que sembla més noucentista.


Imaginem que la propietat podrà aportar informació sobre l’autor de la casa.


Viladrau té un valuós  patrimoni immoble que caldria posar “ en valor” , adreçarem còpia d’aquest post, a :


abosch@viladrau.cat

vniubo@viladrau.cat

acampana@viladrau.cat


Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquesta casa a l’email castellardiari@gmail.com 


CASTELL DE LES ESCAULES. BOADELLA I LES ESCAULES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

L’Odo Arranz Arlanzón m’enviava fotografies del   "Baluard" del castell de Llers, situat al sud-oest del nucli urbà de la població de les Escaules, la qual forma part del municipi de Boadella.

 



Es tracta de les restes conservades de l'antic castell de les Escaules situat al cim d'un turó rocós relativament proper, conegut també com  "baluard" del castell de Llers.


Ambdós castells eren propietat dels vescomtes de Rocabertí de Peralada.


Es tractava d'una xarxa de castells que vigilaven la frontera entre els comtats de Besalú i Empúries.


Patrimoni Gencat el descriu com;  recinte de planta més o menys trapezoïdal format per una torre i les muralles que l'envoltaven.


La torre és de planta circular i presenta uns deu metres d'alçada conservada. Està distribuïda en diverses plantes i presenta l'accés a l'interior a través d'una porta rectangular situada al costat nord-est de l'estructura, a uns tres metres de distància del nivell del sòl. Aquesta obertura conserva les pollegueres de pedra que aguantaven la porta.




A la part superior, la torre conserva les cartel·les que sostenien els quatre matacans que remataven l'estructura, juntament amb el coronament emmerletat original, el qual està actualment degradat.


A l'interior, la torre presenta una escala de pedra per accedir als diferents pisos, coberts en origen amb voltes semiesfèriques.


La torre està bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats formant filades regulars. En canvi, el recinte emmurallat està bastit amb pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter de calç.


El recinte emmurallat està força degradat, sobretot a les bandes de tramuntana i de llevant del recinte. Els murs s'adapten al terreny rocós i inestable del turó i presenten espitlleres obertes a dos nivells. El mur de ponent conserva restes dels merlets originals, rectangulars i amb sageteres obertes al centre. També hi ha restes de forats de bastida i d'altres obertures corresponents a les cobertes dels antics edificis. A l'interior del recinte s'observen restes d'altres murs i estructures, com per exemple una cisterna, actualment mig colgada.

divendres, 18 de juny de 2021

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CAPSEC. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia a : http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies



L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.







La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.




El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense indicar la seva autoria i/o procedència -  Església de Sant Martí de Capsec. Anys 40. La Vall de Bianya. La Garrotxa.


L'Enric Sànchez-cid, em deixava un comentari ;   el municipi de la Vall de Bianya, al nord de la província de Girona, té una extensió de 93,6 km² , i és el més gran de la comarca de la Garrotxa.


Té un bon nombre d'esglésies romàniques del segle XII. Destaquen també, per la seva arquitectura, diverses masies i s'està arranjant de nou la via romana i medieval del Capsacosta.


En aquesta església de Sant Martí, hi ha una magnífica  pica beneitera.




Es recolza sobre un pilar vuitavat decorat.


El primitiu nom del poble era Cuilsec I l’anomenaven Culsec.


Per aquesta raó  es passar a l’actual nom de CAPSEC.


Hi ha dues pedres que daten les reformes, una al campanar, amb la data de 1771, i una pedra cantonera al mur nord, que diu" ANTONI GURT 1675".


L'any 1994 s'efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l'interior del temple, d'una sèrie d'afegitons que amagaven els murs originals. La porta d'entrada és al costat de migdia. La pica baptismal d'immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant.


Hi havia un Comunidor que aixopluga avui algunes tombes; val a dir que l’espai del fossar, era, i és , molt més gran del que raonablement podien precisar les generacions passades, presents – i si no canvia la mala política de distribució de la població en el territori- i futures. Per justificar aquests i altres despropòsits s’aplicava la frase castellana ‘ Doctores tiene la Iglesia’




He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural.


Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :


Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.


Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.


Recollia imatges d’aquest comunidor que s’afegirà a la llista – curta – dels que hem anat trobant al llarg dels anys, i que podreu veure posant la paraula comunidor al requadre que hi ha sota el títol : CERCAR EN AQUEST BLOC, a coneixercatalunya.blogspot.com


Els Comunidor com els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – que també documentem – només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’ en aquest dissortat país nostre.


Ah!, ens encantarà rebre les vostres aportacions a l’adreça coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Hem passat un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Maleits !!!!!!

dijous, 17 de juny de 2021

CASTELL D’ALBATÀRREC. EL SEGRIÀ. LLEIDA

 Aconseguia veure únicament les part més altes del Palau renaixentista, edificat a mitjan segle XVI, situat al darrera de l’església en una petita elevació del terreny, que domina el poble i el riu.


Està format per dos cossos en angle recte de tres plantes cadascun d'ells. Un d'ells és una torre de planta rectangular que està rematada per una cornisa i, a les cantonades, unes petites torretes circulars sobre unes mènsules còniques.







L'altre cos està rematat per una cornisa llisa. El parament és de carreus regulars de pedra. A les façanes que donen al pati hi ha dos matacans sobre mènsules. A la façana que dona al riu, hi ha un mirador amb forma de matacà obert amb dues columnes que aguanten una petita teulada. Per tot l'edifici hi ha grans finestrals de tres arcs amb columnes, finestres amb arcs geminats, arcs conopials i espitlleres. El pati té dos pandes amb arcades gòtiques i en el centre hi ha una font circular amb figures mitològiques. Tot el recinte està envoltat per un mur emmerletat de construcció recent.



Els darrer propietaris la família Camon de Barcelona, entre 1924 i 1926 el van refer dins d'una concepció medievalista


Hem passat un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Maleits !!!!!!

dimecres, 16 de juny de 2021

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. EL VALLES ORIENTAL/ MONTSEY JUSSÀ.

 

Fèiem una “ sortideta”  el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero  i l’Antonio Mora Vergés, la primera parada era el Santuari de Nostra Senyora del Remei, que es troba a la divisió de termes entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera.

 

Patrimoni Gencat explica que el seu origen cal cercar-lo al principi del segle XVI, quan es construí una església dedicada a Sant Sebastià. Aquesta capella encara es conserva a l'altre cantó del carrer.


 Entre els anys 1792 i 1800 es va construir un nou santuari, l'actual, i  s'abandonà l’esglesiola  advocada originàriament a Sant Sebastià, en la qual s'havia establert la confraria de Nostra Senyora del Remei a finals del segle XVI.

 

Quan a la descripció ens diu ; edifici religiós d'una sola nau.


L'exterior es de paredat.


La portada és d'arc rebaixat, de carreu. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana està arrebossada i emblanquinada.




Hi ha una imatge amb rajola de ceràmica de la Mare de Déu del Remei.


L'interior és de creu llatina, amb una cúpula al centre.






El presbiteri té un creuer i tres cossos.


En els costats del creuer hi ha dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià (esquerra) i Sant Erasme (dreta).


S’esplaien un xic més a :

https://coneixerpalau.webnode.es/news/litigi-en-la-construccio-de-la-nova-ermita-del-remei/


La nova ermita del Remei es comença a construir el 1777-1778 i es va decidir edificar-la per un lloc de «domini directe i franc alou del Reial Monestir de Sant Cugat» al costat de l'antiga església.


La construcció va ser lenta fins el 1803 que s’inaugurà el nou edifici, com consta en la majòlica de la façana. La lentitud de la construcció s’explica al ensems,  pels problemes econòmics del moment, i pel litigi  fratricida entre les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve.

 

Aquest litigi comença quan ja fa deu anys que s’està treballant en la nova ermita.


Es produeix un recurs al bisbat, promogut pel rector, pels obrers parroquials i per l’Ajuntament de Sant Esteve, que s’havia separat de Santa Maria el 16 de febrer de 1746. En ell es reclamen uns drets sobre l’ermita vella, advocada a Sant Sebastià i la Marededéu del Remei,  que es volen mantenir en la nova.

 

El 1705 però,  havien començat els conflictes entre el rector de Santa Maria i els domers de Sant Esteve.

 

   El 1788, ara si, es troba el recurs promulgat pel rector de Sant Esteve i es basa en els següents punts:

 

- La construcció de la Capella de sant Sebastià es va realitzar conjuntament i és part d’una “antiquíssima i immemorial possessió”, i cada un dels rectors, el de Santa Maria i el de Sant Esteve, tenien una clau per anar-hi a celebrar missa, i anar-hi en processó el dia de Sant Sebastià.

 

- La construcció de la nova capella es realitza sense haver-se consultat i es realitza amb la destrucció de l’anterior, i ho justifiquen dient que “ja s’ha arrencat la pedra picada de les cantonades per posar-la, a la nova”. I que un cop acabada “intentaran d’adornar-la amb les despulles de l’antiga, i portant-hi el retaule amb la imatge de la Verge, la campana, i altres coses”.

 

- I posen en dubte que tinguin els permisos legítims per enderrocar l’antiga capella i construir la nova. I si és així, segurament els deuen haver “aconseguit d’una manera subreptícia i sense manifestar els privilegis que hi tenen els de Sant Esteve”

 

El rector de Santa Maria, Jaume Mora, l’agost de 1788 contesta aquestes acusacions i al·lega:

 

- L’antiquíssima possessió va ser anul·lada el 1705 pel Visitador General i prohibia als domers de Sant Esteve anar a la capella sense informar al rector de Santa Maria.

 

- El poble de Sant Esteve només va en processó dos dies a l’any, i si algú del poble vol una missa ho demana al rector de Santa Maria.

 

- La llicència per a poder construir la nova ermita va se donada de forma verbal pel bisbe de Barcelona Gavino de Valladares i Mejia,  - nascut a  Aracena, Andalusia,  que havia estat  promogut com a bisbe ( 1775-1794), aplicant la lletra dels Decrets de Nova Planta -  , en la Visita pastoral que feu el 1776, i ho va ratificar el 4 de setembre de 1788, mitjança un decret, signat pel Vicari General,  Manuel Martínez de la Vega. 


- Un cop acabada la nova ermita s’hi entronitzarà la mateixa imatge de la Mare de Déu i s’hi portaran els objectes litúrgics que hi hagi. Llavors la capella quedarà sense culte, i caldrà que el bisbat decideixi allò que s’haurà de fer amb l’edifici.

 

Per resoldre el problema del permís de la construcció serà necessari que es promulgui un decret el 1788 per tal d’evitar més problemes. Tot i que el rector de Santa Maria afirma que el bisbe els hi va donar la llicència de forma verbal, quan el mateix bisbat li reclama que ho documenti, no pot aportar cap document, i afirma que no en té perquè no li van donar,  i no li van reclamar al bisbe dient “perquè hauria pogut molestar-se, com si no ens fiéssim de la seva paraula”.

 

El bisbe el 29 d’agost de 1788 va manifestar que no recordava gens que hagués donat de paraula el permís per fer l’ermita, així que el 4 de setembre de 1788 el Vicari General,  Manuel Martínez de la Vega,  dóna a través d’un decret el permís per a realitzar les obres de la nova ermita, i s’acaba aquí el litigi entre les dues parròquies per la construcció de la nova ermita del Remei.

 

Aquest decret fou comunicat a les dues parts el 19 de setembre de 1788,  i no hi va haver cap recurs per part de cap de les dues parts.


Com és mal costum, cap  dada de l’autor de l’edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva publicava els Goigs d’aquest santuari:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-santa.html


https://coneixerpalau.webnode.es/news/ermita-del-remei/


Feta la feina, continuaríem fins a l’Hotel Sant Bernat, al terme de Montseny,  on visitaríem la capella de Sant Bernat de Menthon, i  als “ 7 magnífics”, per arribar-nos a l’ermita de Maria Mitjancera al terme del Brull, i tindríem temps encara abans de dinar a Cal Rafel de Seva, de retratar l’església parroquial de Sant Martí del Brull, les restes del Castell, i la que havia estat Casa d’Espiritualitat , amb la seva magnifica església, atribuïda a l’arquitecte  Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858-ibidem, 1 de setembre de 1931), advocada als Sagrats Cors de Jesús i Maria, on ens assabentàvem que la propietat està en venda.

https://www.idealista.com/inmueble/90721427/


En el camí de tornada ens aturaríem a terme d’Aiguafreda  per retratar l’església del Sagrat Cor de la Llobeta, en estat quasi  ruïnós, fet que fa avergonyir  als  aiguafredencs, aiguafredenques.





Com deia l’Ermessenda de Valrà, havien anat alternant “una de freda i una de calenta”, val a dir  però, que la sensació vers el manteniment del Patrimoni Històric, era pessimista.