dilluns, 22 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.



Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades.html

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

diumenge, 21 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE DOLORS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una esplèndida i documentada publicació de l’ Aitor Roger Delgado ( Blanes, la Selva, 1979) sobre la Construcció de la Capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf



Em cridava l’atenció, un dibuix de l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), en el que representa com podria haver estat el Palau dels vescomtes de Cabrera.

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987)

Em semblava – i en sembla – molt estranys que CAP de les Masies del terme de Blanes, tingues oratori i/o capella.

En èpoques passades això, tenir oratori i/o capella, era una senyal de distinció, més molt més per cert, que tenir piscina que vindria a ser la seva transposició social. https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Recentment, gràcies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) podíem afegir la capella de Sant Roc de Can Tarranc a la llista d’edificis religiosos de la confessió catòlica a Blanes :

TENIU MÉS DADES I/O IMATGES DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA MASIA DE CAN TERRANC DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/teniu-mes-dades-io-imatges-de-la.html

CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE L'ANTIGA. BLANES. LA SELVA, GIRONA, CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-nostra-senyora-de-lantiga.html

LA CAPELLA DE NOTRE-DAME DE L’ESPERANÇA DE BLANES
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/la-capella-de-notre-dame-de-lesperanca.html

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BLANES. LA SELVA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/la-capella-de-sant-joan-evangelista-de.html

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL VILAR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/santuari-de-la-marededeu-del-vilar-de.html

LA OLYMPUS FE-100 ‘ LA MÀQUINA CATÒLICA’ . CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CASTELL DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_643.html

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/santa-barbara-de-blanes-la-selva-girona.html

ERMITA DE SANT FRANCESC XAVIER DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/ermita-de-sant-francesc-xavier-de.html

SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-maria-assumpta-de-blanes-la-selva-girona/1046434

CAPELLA DE L’HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. ADVOCADA A SANTA ANNA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/capella-de-santa-anna-de-lhospital-asil.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

CAPELLA DE LA MARE DE DEU DE DOLORS.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf

Sou pregats - expressió amb clares connotacions religioses - d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres col·laboracions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

dissabte, 20 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PORTAL DE SANTA CATARINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1930, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “Nens davant del portal de Santa Catarina a Torroella de Montgrí”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7624/rec/5

Curiosos de mena, ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixements i traspàs del ‘fotògraf anònim’, potser ja és hora, oi?.

https://www.diba.cat/documents/429042/b2dc111f-f0d6-42a0-b04b-b8370994676b

El recinte emmurallat de Torroella de Montgrí (Girona), conservava una torre amb podal del segle XIV, que durant molt de temps va constituir una de les entrades principals al nucli urbà. La seva fàbrica era de pedra picada i constava de dos pisos coberts amb volta apuntada. El portal formava un arc de mig punt adovellat.

El 1916, l'Ajuntament, considerant que el pas era estret, acordà enderrocar la torre. L'actuació del Servei Català de Conservació de Monuments no es va fer esperar. Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) va redactar un informe en el qual va intentar solucionar, com a Centelles, dos problemes: l'un, conservar el monument, i l'altre, proposar una alternativa.de caràcter urbanístic que permetés fer compatibles I ‘existència del portal amb les necessitats creades per la circulació de vehicles.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040845.xml

Els treballs previs van consistir a fer un aixecament de plànols del recinte murat i de la torre de Santa Caterina i, a continuació, redactar un projecte de restauració.

Com alternativa al pas del portal es va proposar d'obrir una bretxa en el llenç de la muralla proper a la torre i desviar-hi el trànsit, amb I ‘objecte de salvar el monument de l'enderroc i mantenir la imatge tradicional que des de segles enrere havia tingut la vila en el seu accés.
La restauració de la torre va consistir, bàsicament, a consolidar els elements estructurals (murs, arcs, voltes i coberta) i a reconstruir els merlets. El cost de les obres va ascendir a 250 ptes.

Jeroni Martorell tenia, també, intenció d'intervenir al castell de Torroella, i per això va realitzar-ne l'aixecament planimètric, molt complet, i un reportatge fotogràfic. En canvi, no tenim constància documental que es fes cap gestió o actuació.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1863

L´aixecament realitzat el 1887 per l´enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l´evolució urbana de la vila en l´etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.

CAN RODA. SANTA MARIA DE MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica fotografies de Can Roda, que situa erròniament al terme de Martorelles, quan es troba al de Santa Maria de Martorelles.
D’aquesta veritable, i mal documentada joia del patrimoni immoble histèric de Catalunya, en diuen a : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08256#



El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles.

Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc, Jaume Sindreu Arbós ( Martorelles, 27-12.1911 – 27.11.2006) , la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L’orfenat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de Caserna del somatent de Martorelles i Sant Fost.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/279846-383499-1-SM.pdf

Hom pensa que almenys durant el període en que va CAN RODA va estar en mans de la Casa dels Infants Orfes, devia haver-hi un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar.

A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata Corriol (Barcelona, 1795 - Bunyol, 2 de juny de 1843) per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor.

Segons Jaume Sindreu Arbós , el propietari va derruir la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció.

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000118/00000011.pdf
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9127

No hi ha cap dada relativa a l’autor d’aquest singular edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella.
http://cellercanroda.cat/masiacanroda/

També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.
https://www.cateringsensacions.com/ca/espacio/celler-can-roda-sta-ma-martorelles/

El Mapa de Patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: "CAN 1867 RODA". Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta.

Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.

S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

divendres, 19 d’abril de 2019

MAJÒLICA DE LA MARE DE DEU DEL VILAR. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

Havíem ‘posat en valor’ la ceràmica com element publicitari a Blanes, i arreu de Catalunya, i el Joan Portas Perpiña, ampliava l’espectre a la imagineria religiosa amb una imatge de la Mare de Déu del Vilar, de la que diu és tot un símbol de Blanes.


Es pot ser creient o no, però poca és la gent que no li tingui una consideració especial.

La primera notícia que es té és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar, va obligar el rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Tot i això, existeix la tradició segons la qual la imatge hauria estat trobada per una pastoreta en la propietat del Mas Vilà, dins d’una cova, a prop de la font de l’actual santuari el dia 5 d’agost de l’any 1012, mentre pasturava el ramat.

Alguns estudis sobre la talla romànica, la ubiquen, però, a la meitat del segle XIII.

L'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612.

Des del 1665, quan es va acabar la reforma de la capella, es va establir la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.

Del segle XVII al XIX han estat vàries les vegades que la imatge de la Verge ha estat portada a la vila en processó i tornada al Vilar per pestes, pandèmies, sequeres, conflictes bèl·lics... Cal destacar els "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (Guerra Gran, 1795). Hi ha la creença que després d'aquesta promesa l'exèrcit francès no va poder travessar les aigües del riu Fluvià.

El setembre de 1934, i per celebrar l'èxit de la seva obra "El rem de trenta-quatre", Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) va portar el rem al Vilar.

L’ edifici fou incendiat l'any 1936, i va ser restaurat després de la victòria dels sediciosos feixistes, episodi que es qualificaria pels guanyadors com ‘la Guerra Civil’, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) i decorat amb ceràmiques de Josep Roig Ginestós ( l’Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053076.xml

http://www.ceramicaroig.com/?page=historia

Quan a la imatge, hom suposa que es va continuar venerant a l’església de Blanes i que, enterrada en temps de guerra, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens Telarroja ( Tordera , el Maresme, 2.12.1908 + Blanes, la Selva, 30 de julio6 de 1936), declarat beat el 13.10.2013 pel Sant Pare , Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936) que prenia el nom de Francesc.

http://federaciocristians.cat/index.php/ca/beats-de-la-federacio/biografies/item/244-sebasti%C3%A0-llorens-i-telarroja

El 1955 es va celebrar la coronació de la imatge de la Verge, amb una gran festa per a l'ocasió.

Diu una llegenda que una vegada un soldat francès va riure’s de la imatge i va dir que no passava de ser un bocí de fusta, clavant-li l’ungla a la cara.

De cop i volta es va quedar cec i mai més va recobrar la vista.

Va viure de demanar caritat pels carrers de Blanes.
-----

No li escau gaire a la Mare de Deu en general, i a la del Vilar en particular, aquest paper venjatiu; la ciutadania té o tenia una imatge de la Mare de Deu com mitjancera de la humanitat.

L’església catòlica catalana, malgrat mantenir l’obediència a Roma`, està ‘políticament’ subjecta a l’Església nacionalcatòlica , i pateix com aquella els efectes de una laïcització que posa en risc la continuïtat de la mateixa pràctica religiosa.


dijous, 18 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DE SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS. CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET

Les cròniques diuen que a l'ermita dels Socors s'hi mantingué el culte fins l'any 1936. Ja abans, però, devia trobar-se en mal estat de conservació, doncs segons A. Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot, 9-03-2016 ) (po.cit.): "De l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, del veïnat de Canapost, en amenaçar ruïna, hom va treure la imatge "tallada de fusta", i el retaule,que hom traslladà a l'església parroquial de Peratallada. Desapareguda."

https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html

Ignorem per quina raó el dit autor inclou aquesta notícia entre les referents a "marededéus romàniques" desaparegudes, tenint en compte que no hi ha documentació ni vestigis arquitectònics d'època romànica en aquest santuari.

Al pujol hi ha evidències de poblament d'època iberoromana. (J.Badia, "L'Arquitectura ...")

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici religiós fortificat.- Santuari, avui ruïnós, emplaçat al cim d'un pujol cobert de pins, garrigues i oliveres, a un Km. a ponent del poblet de Canapost. L'església és una d'una sola nau i a la capçalera s'hi adossa una torre de defensa cilíndrica, de manera que aquest absis té murs laterals rectilinis mentre a llevant és corbat ja que pertany a la torre. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt de gran dovellatge, una finestra rectangular al costat pe veure l'altar des de l'exterior i un òcul al centre de la façana; al damunt hi ha una espadanya d'un arc. La nau té volta enfonsada, se'n conserva l'arrencada en ambdós costats; es conserva la de capçalera que és de canó, de pedra morterada.

La torre té espitlleres d'arma de foc; ha perdut el coronament. La construcció és de rebles lligats amb morter i carreus angulars.



La Margarida Sacot Conchs, publica unes imatges amb aquest peu informatiu ; ha caigut una altra de les parets de l'ermita del Socors de Canapost, aviat no en quedaran ni les restes.


Ha estat una commoció l’incendi de Notre-Dame de París, sobta doncs, la desatenció general vers el Patrimoni Històric de Catalunya, per part dels catalans, ciutadania i poders polítics.

dimecres, 17 d’abril de 2019

TORRE MARTINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1930 per a l’Estudi d ela Masia Catalana, la torre Martina, que anteriorment era anomenada torre Mirona (prenia el nom dels propietaris, la família Mir).

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6489/rec/6

Patrimoni Gencat ens diu que es troba adossada a una gran masia. Es tracta d'una torre cilíndrica, alta i estreta amb coberta a una sola vessant.

La masia que la qual pertany està formada per dos grans cossos junts amb coberta de teula a doble vessant i carener perpendicular a la façana. En una de les portes hi ha un escut barroc en relleu.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9689 ; matisa citant, a l’arquitecta , Lluís Auquer i Framis ( Barcelona, 21 de març de 1951) , en aquest cas la torre no està separada de la casa ni té una funció exclusiva de defensa com a tal. Es tractava d'un casal fortificat de considerables dimensions de planta rectangular i amb uns interiors espaiosos d'una sala per planta, comunicades verticalment per una escala de cargol.

https://jornadeslowtech.files.wordpress.com/2014/11/tapial-lluis-auquer-y-mariana-mas.pdf

http://masiesfortificades.blogspot.com/

No trobava cap dada de l’existència d’un oratori i/o capella a la casa, com podíem deduir d’una fotografia de l’any 2008, feta per ST Girona.


Farem una consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).