INSTITUT DE BATXILLERAT / IES CASTELL D’ESTELA. AMER. LA SELVA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=13&pos=124

Edifici construït a l'empara  de la Llei de 1964 que pautava la creació de CLA (Colegios Libres Adaptados) un tipus de centres municipals dels quals l'estat subvencionava la despesa de dos professors i l'ajuntament havia de fer-se càrrec de la resta de docents, així com de l'edifici, instal·lacions, neteja...Tots els municipis de la zona es van posar d'acord per reclamar la creació a Amer del centre de batxillerat.

Al BOE de 31 de maig de 1966 es publicava la creació del CLA d'Amer, i l'octubre d'aquell any començaven les classes en unes aules improvisades al segon pis de l'Ajuntament. Com a pati es feia servir la plaça major de la vila.

El primer curs es van matricular 58 alumnes a primer, que suposaven dos grups, i 24 a segon.

Paral·lelament l'any 1965 l'ajuntament d'Amer va oferir els terrenys per edificar el nou edifici.

L'arquitecte Josep Maria  Claret Rubira  va enllestir en un temps rècord l'avantprojecte per tal de poder presentar al Ministeri.

El febrer de 1968 es publicava l'edicte de les condicions de la subhasta, i començaven tot seguit les obres.

Recent inaugurat l'edifici, aquest va presentar defectes constructius que varen obligar a refer la coberta i part del forjat.

 Finalment el 27 d'octubre de 1969 s'inaugurava el nou edifici.

El novembre de 1970 es va sol·licitar la conversió del CLA en Institut, s'aconseguí el 1980.

 

 https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-claret-i-rubira

ESCOLA DE VILA-ROJA / CEIP VILA-ROJA- GIRONA. EL GIRONÈS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=13&pos=121

Vila-roja és un barri sorgit a final dels any 50, quan la "Obra Sindical del Hogar " depenent de la Delegació Nacional de Sindicats adquireix aquests terrenys per a edificar.

Fou l'any 1957 quan es lliuraren els primers habitatges unifamiliars amb unes condicions precàries, sense electricitat ni aigua, i amb els carrers sense urbanitzar. El barri es va anar omplint amb famílies immigrades provingudes sobretot d'Andalusia, moltes de les quals ja vivien en barraques a Montjuïc.

L'any 1960, quan la població es va fer més important, es va crear l'escola en un petit edifici sense les mínimes condicions. Es tractava d'un microescuela que seguia el model creat el 1958, sobre un model de Rafael de la Hoz Arderius ( Madrid,  9 de octubre de 1924 + Madrid, 13 de junio de 2000 )  , adaptat per l'arquitecte escolar Josep Maria  Claret Rubira

 L'any 1964 Claret en millora els accessos i l'assentament.

L'any 1969 s'inaugura l'escola pública actual amb 8 unitats d'E.G.B i 2 de Pre-escolar, per substituir les microescoles existents. El projecte, redactat el 1967 per Josep Maria Claret Rubira preveia un grup escolar de 10 aules desenvolupat en quatre cossos octogonals units per un dels costats i formant façana contínua i un pati interior a mode de claustre. En el mateix solar es projecta un edifici isolat per a vivenda del conserge.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-claret-i-rubira

ESCOLA COMARCAL / CEIP LA VALL DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=117

Si bé suposem que el poble de Cornellà de Terri devia disposar d'escola molt abans - de les que ens agradarà tenir-ne noticia i rebre'n imatges a l'email castellardiari@gmail.com -  el primer edifici d'escola que hem pogut documentar és un projecte de Josep maria  Claret Rubira  de 1969.

En la memòria del l'esmentat projecte s'especifica que aquest es planteja en vuit seccions, mixt, destinat a dotar d'escola la comarca, seguint els criteris vigents de concentració escolar.

Les places previstes eren de 240 alumnes. Es tracta d'un edifici que segueix la tipificació d'edificis escolars ordenada pel Ministeri però amb les adaptacions al medi necessàries.

L'escola es projecta en un edifici de tres plantes, de forma esglaonada que s'adapta al relleu i està previst la dotació d'aules, despatxos, cuina, gimnàs i serveis.

Paral·lelament es projecta la construcció de 5 vivendes per els mestres i conserges i, abans de finalitzar l'obra, s'opta per la instal·lació de gas propà i de il·luminació fluorescent

1969 - 1971 Projecte d'escola de Josep Claret i de 5 unitats de vivendes per a mestres i conserge.

ESCOLA DE BEGUR / CEIP DOCTOR HERMENEGILDO ARRUGA LIRÓ. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=118

Les Escoles Velles sorgeixen de la compra d’una casa a l’Hospital de Sant Carles de Begur el 1956.

El 1958 es cedeix l’edifici al Ministeri d’Educació i el 24 de febrer de 1961 s’inauguren les Escoles de Begur.

L’escola portarà el nom del dr. Arruga en agraïment a Hermenegildo Arruga Liró (Barcelona, 15 de març de 1886 - Barcelona, 17 de maig de 1972) l comte d’Arruga en les gestions de condicionament de l’edifici.

Amb l’augment de població, l’ajuntament proposa la construcció d’un nou centre escolar el 1969 i compra uns terrenys.

Edifici escolar projectat per Josep Claret el 1974 com a resposta a les necessitats de Begur.

 

El curs 1977-1978 s’inauguren les noves escoles i van desaparèixer les escoles de Regencós i Torrent

ESCOLA DE LLANÇÀ. CEIP POMPEU FABRAI POCH. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=119

C/ de les Esplanes s/n , Llançà – l’Empordà sobirà

Escola de setze unitats distribuïdes en dues plantes, que segueix el model tipificat pel Ministerio de Educación y Ciencia. El projecte té estructura modular, especialment a nivell constructiu per tal de facilitar la flexibilitat en les redistribucions que es facin necessàries. També es va tenir en compte la climatologia de la zona a l'hora de dissenyar porxos i patis interiors a l'abric dels vents.

 

Aquesta escola es va inaugurar el 1976 per substituir l'escola construïda els anys 1928-29 i que havia quedat petita. En el moment de la inauguració la matrícula era de 542 alumnes i deu anys més tard de nou va esdevenir insuficient es van haver d'habilitar el laboratori, la sala de professor i la biblioteca com a aules per acollir els infants.

1974 Projecte i direcció d'obra de Josep Maria  Claret Rubira

EDIFICI DE LES ALIGUES. RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=1

Els Estudis Generals de Girona tenen l'origen en el privilegi concedit per rei Alfons V l'any 1446. En un primer moment la seu s'estableix a la pujada Alemanys i el 1561 s'inicien les obres de l'edifici actual, que es clouen el 1609 amb la benedicció de la capella de Sant Lluc.

La vida universitària hi assolí un nivell notable, sobretot al Segle XVII, i es sostenia en les aportacions de la Ciutat, el Capítol Catedralici, la Pia Almoina i diversos particulars. La repressió borbònica posterior a la derrota de 1711 significà el tancament de la institució (1717).

Després l'edifici fou ocupat pels militars i convertit en caserna fins el 1790, amb un projecte no realitzat (de Martí Sureda Deulovol 1851) per convertir-lo en presó municipal.

Les funcions docents es recuperen entre 1868 i 1874, quan fou creada la Universitat Lliure. Després l'edifici restà abandonat.

L'any 1882 es pretén la recuperació de l'edifici com a Palau per a l'Audiència Provincial amb projecte de Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938 ) que s'arriba a realitzar.

L'any 1959 els arquitectes Joan M. de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014 )  i Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) projecten la rehabilitació i reforma de l'edifici per a convertir-lo en Estudio per a l'ordre de Predicadors de la província d'Aragó.

En els anys 1965 i 1988-1990 l'Ajuntament va adquirir a l'Estat les ruïnes i el terreny circumdant.

 

El nou edifici, obra dels arquitectes Josep Fuses  Comalada ( 1954  ) i Joan Maria Viader Martí  ( Bescanó, 1953 ) , és un encàrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 per ubicar-hi les dependències administratives del Col·legi Universitari de Girona adscrit a la UAB. Les obres s'executen l'any 1991, segons projecte de 1986.

 

El 1995 s'obre un portal a la muralla posterior (Segle XIV). Una pugna somorta, dirimida en medis administratius, opta per una obertura més convencional (Bosch/Tarrús/Vives), avui inacabada, per comptes d'una espitllera (Fuses&Viader) o un gran arc rebaixat (Jeroni Moner).

Amb la creació de la nova Universitat de Girona s'ubica en aquest edifici la seu del rectorat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/edifici-les-aligues-de-la-udg

ESCOLA JACINT VERDAGUER I SANTALÓ. BARCELONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Llegia de l’Antic edifici de les oficines de l'Exposició,  c. Lleida, 32, av. Rius i Taulet, 2; Barcelona (Barcelonès)

Es va construir inicialment com a seu de les oficines de tots els serveis de l'Exposició Universal de 1929.

Aquest edifici -anomenat Pabellón Regio del Parque- va ser projectat per l'arquitecte Joan Bruguera i Roget ( 1879 + 1962 ) l’any  1919.

Una vegada finalitzada l'Exposició va canviar d'ús. El mes de març de 1931, s'inaugurà oficialment l'escola Mossèn Jacint. Arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882-Barcelona, 1936)

 

L'edifici en aquesta època no disposava de pati i, per aquest motiu, els nens i les nenes sortien a jugar al carrer i sovint anaven fins a l'esplanada de la Font Màgica o bé a un pati situat en terrenys de l'Exposició. Ja en període democràtic es produeixen les primeres obres d'arranjament: distribució de les aules, lavabos, calefacció, claraboia del pati interior, i en anys successius s'amplia el pati, s'adequa el pati interior per oferir el servei de menjador, es repara la teulada, es restaura la façana, s'instal·len vestidors i dutxes, es refan tots els sostres del primer pis, es fa la instal·lació de l'aula d'informàtica, i es crea una zona d'esbarjo destinada als més petits de l'escola

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5332

De l'edifici destaca particularment el tractament de les façanes, esgrafiades en la seva totalitat, amb decoració de falses columnes i pilastres (algunes de fust estriat i d'altres de fust helicoidal), decoració floral sobre gerros, medallons decorats, etc. Els esgrafiats s'atribueixen a l'artista Francesc Canyelles Balagueró (Barcelona, 27 de setembre de 1889-1938)  . La decoració emmarca totes les obertures i s'estén per tots els paraments. La línia que se segueix artísticament és la pròpia del noucentisme més tardà.

L'edifici presenta un vestíbul de gran amplitud i il·luminació zenital que juntament amb els nombrosos grans finestral, els tres celoberts i la bona distribució de les dependències interiors dóna lloc a un edifici on totes les instal·lacions tenen llum i ventilació directa. Aquesta bona estructuració interior va fer que s'habilités com escola, una vegada finalitzada l'exposició

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/02/in-memoriam-escola-mossen-jacint.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/06/escola-mossen-jacint-verdaguer-barcelona.html

https://agora.xtec.cat/ceip-mcinto-verdaguer/lescola/historia/

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar fotografies i dades dels edificis on rebien educació els vostres rebesavis, avis, pares, vosaltres,.., Catalunya, i els vostre fills, nets, besnéts,.., us ho agrairan.