IN MEMORIAM. SANTA ANASTÀSIA. MONTSENY

 

Coordenades: 41.7706, 2.3906. Altitud: 721 m.

Es troba al conjunt de les masies de Can Cervera i Can Jovany, encara avui amb activitat boscana igual com fa cinc-cents anys.

Se situa en un altiplà que forma un meandre de la Tordera, amb albades esplèndides al turó de l’Home.

 Ara sols en resten les parts baixes dels murs i de l’absis semicircular, que permeten reconèixer perfectament la planta única de l’església, amb orientació est-oest.

 No hi ha dades documentals que n’acreditin l’antiguitat, estudis arqueològics  però, la consideren originària del segle XII.

Per fotografies antigues podem saber que el mur de ponent sobrepassava la coberta i es rematava amb un campanar d’espadanya d’un sol ull. A la façana sud s’obrien dues finestres, i sembla que també hi havia una porta que devia ser l’entrada original, substituïda per la de la façana de ponent, més tardana. Al centre de l’absis s’obria una finestra de doble esqueixada.

 

Va quedar molt deteriorada en els dies foscos de l’alçament armat dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  que els historiadors feixistes batejaven  exitosament com “Guerra Civil”  i finalment es va desmuntar per aprofitar part dels materials per arranjar Sant Julià de Montseny.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/10/goigs-santa-anastasia-verge-patricia.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/07/in-memoriam-de-la-capella-de-santa.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-anastasia-montseny

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29223

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19469

https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=896

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Santa Anastàsia i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montsenyencs ,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos ,  veneçolans , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ARCAVELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  

Arcavell és una entitat de població del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell. Amb la Farga de Moles forma l'entitat municipal descentralitzada d'Arcavell i la Farga de Moles.

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1988,  la capella advocada a Sant Antoni de Pàdua, de la que deia; edifici religiós, actualment sense culte i amb progressiu deteriorament.

 Consta d'una nau coberta amb fusta.

 L'entrada al presbiteri està coberta amb un arc apuntat.

La porta exterior és sota porxada, per sota de la qual passa un camí.

Exteriorment és coberta amb lloses de pissarra.

L’enciclopèdia catalana no fa esment d’aquesta capella:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/arcavell

Tampoc la wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arcavell

Consultarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín), i  a l’arxiu Diocesà,  arxiudiocesa@bisbaturgell.org ,  esperem rebre la  confirmació de l’existència d’una capella advocada a Sant Antoni de Pàdua a Arcavell.  Llevat de les imatges i dades de l’Antonio Moras Navarro , no hi ha cap altra informació relativa a aquesta capella.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15827

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín) en el que el Josep Sansalvador i Castellet, arxiver responsable de l’Arxiu Gavín i excel·lent fotògraf de Patrimoni em deia; si, almenys l'any 1998 jo encara la vaig fotografiar sencera, però sense culte.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Antoni de Pàdua i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels arcavellencs, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA  , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. SANT SALVADOR DE TERRADES. CÀNOVES I SAMALÚS. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Dintre el terme de Cànoves i Samalús, molt separada de la població, enfilada vers el pla de la Calma, a uns 800 m d’altitud, hi ha l’antiga capella de Sant Salvador de Terrades, envoltada per alguns masos com els de Can Quintana, Can Moreta, Can Pou i Can Cuc.

La seva proximitat a Can Quintana fa que se la conegui també per Sant Salvador de Can Quintana.

Existia ja el 1226.

No trobava dades que expliquessin la desaparició de la capella,  de la  que resta el setial davant l’actual, desproporcionada amb relació al lloc on es troba.

L’enciclopèdia catalana en diu ; Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom.

 És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats. El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava; més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc.

El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI.

L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas   (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966)

L’antiga, que era rectangular, es va aterrar i avui dia només en són visibles els fonaments.

 Rebia una imatge de l’Arxiu Gavin de l’any 1985, que demostra contràriament que es trobava just davant de l’actual capella.   Sobta que no s'hagi trobat  cap imatge de l'antiga capella ,  malgrat que per aquells anys, la fotografia ja era un ‘art’ força estes – si més no en el món de l’excursionisme científic - .

Sou pregats de fer-nos-en arribar, si existeix,  alguna imatge a l’email castellardiari@gmail.com . coneixercatalunya@gmail com , li ho demanarem també a l’Ajuntament

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/el-raco-pericas-esglesia-de-sant-salvador-de-terrades-a-canoves-i-samalus/

Agraïm al Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin, del Monestir de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, a la província de Lleida, la cessió de la imatge de l’any 1985, i la de la vista de l’altar datada l’any 1921.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Salvador   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  canovins,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ. PARRÒQUIA DE LES FONTS. OLOT. LA GARROTXA

  

Llegia que l’ermita votiva  dedicada a sant Sebastià d’Olot, del segle XVI, ha estat restaurada i repintada.

Sebastià és una invocació popular contra la pesta i les epidèmies en general.

 És un petit temple de la parròquia de les Fonts, del 1588, que està situat a la carretera de Santa Pau d’Olot, poc després del giratori del vial Sant Jordi.

Els treballs també han servit per millorar el seu entorn immediat, una era amb barana.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1318100-l-ermita-de-sant-sebastia-d-olot-refeta.html#&gid=1&pid=1

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40986

http://www.llaurado.info/santoral/gener/20/Sant-SebastiA%EF%BF%BD-mA%EF%BF%BDrtir/2222/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , i si fos possible almenys una fotografia de l'ermita abans de la restauració. 

Fotografia publicada per Jordi Figueras Suriñach

 

Que sant  Sebastià elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT HONORAT. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA IN DELS PIRINEUS.

 

L’enciclopèdia catalana diu de Sant Honorat;  Ermita del municipi de Peramola , l’Urgell sobirà,, al cim de la serra de Sant Honorat, que s’alça al N de la vila, damunt la vora dreta del grau d’Oliana, sobre Castell-llebre.

Es diu que en temps molt antics, els pares benedictins hi tingueren un petit monestir des d'on impulsaren l'agricultura d'aquestes comarques i ensenyaren el cultiu de l'olivera.

A la porta hi ha gravada la data de 1725.

Avui sant Honorat es venera en un altar de la parròquia de sant Miquel.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/goigs-sant-honorat-peramola-alt-urgell.html

Retratava restes de l’ermita de Sant Honorat ,  l’any 1988, l’Antonio Moras Navarro ( Barcelona , 15 de juny de 1951 + Barcelona , 15 d'octubre del 2016 )  que alhora que explica que  no s’ha trobat cap notícia documental, d’aquest edifici, el descriu així; edifici religiós d'una nau amb la volta esfondrada.

 Conserva encara el portal amb llinda adovellada i amb data de 1725.

 És una construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15699

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Honorat   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  peramolins, urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

CAPELLA DELS DOLORS. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46144

https://www.santjoandelesabadesses.cat/images/stories/laseuelectronica/pdfs/nou-poum/06-volumvi.pdf

La capella dels Dolors és un edifici contigu a l’església i al claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

 És de planta rectangular i és cobert amb una teulada a dues aigües. És un edifici construït entre els anys 1948 i 1951 al lloc on, des del segle XVIII hi havia la capella dels Dolors i, en època monàstica, probablement era ocupat pel dormitori de la comunitat.

La capella dels Dolors es circumscriu dins del pla de restauració del monestir projectat per l’arquitecte Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) .

 

A l’interior de la capella sobresurt la decoració barroca del presbiteri, traslladada del lloc que ocupava a l’origen, això és, el cambril barroc afegit a l’església durant el segle XVIII.

El cambril va ser obra de l’arquitecte Josep Morató i hi van treballar diferents artesans, escultors i pintors, entre els quals, Jacint, Pere i Francesc Morató, Joan Arnau, Josep Ral i Marian Colomer.

 La decoració interior de la capella dels Dolors, a més de l’esmentada i que fou traslladada del cambril abans del seu enderroc, es complementa amb la magnífica escultura de la Pietat, obra de Josep Viladomat  Massanas (Manlleu, Barcelona, 1899 - Escaldes-Engordany, Andorra, 1989 )   , i les pintures de la nau, amb temes eucarístics, realitzats per Josep Obiols Palau (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-dolors-sant.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. TORELLÓ. OSONA

 

L'autor de l'església de la Mare de Déu de Montserrat de Torelló, construïda entre 1980 i 1989, va ser l'arquitecte Jaume Serra Benito (Torelló, 1948).

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat.html

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2018/12/esglesia-de-la-mare-de-deu-de.html

L’any 1966 el Bisbat va nomenar el primer prevere per encarregar-se de l’anomenat “Veïnat de Montserrat” de Torelló, un barri que creixia de manera important. Es va habilitar una capella provisional en un local senzill. El 28 d’abril de 1968 es va anar al Monestir de  Montserrat en peregrinació per rebre la imatge de la Moreneta lliurada per la comunitat benedictina i beneïda pel Pare Abat.

Es feia palesa però,  la necessitat de construir una nova església. Per a fer-ho possible es va nomenar una comissió d’obres que es va encarregar ja d’una permuta de terrenys. L’arquitecte Jordi Sarri va presentar un avant-projecte de caire “religiós, educatiu i social”. Es començava abans la construcció del centre cultural que l’església. El 28 d’abril de 1974 el Bisbe, Dr. Ramon Masnou, va oficiar la missa de la Festa Major com a reconeixement dels passos que s’anaven fent.

Poc després, el 30 de novembre de 1976, responent a la petició presentada pel rector de la Parròquia de Sant Feliu , el Bisbe,  Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) -   Anomenat de manera afectuosa pels vigatans com en Ramon de les Cabres, ja que els seus sermons sovint parlaven del pastor que guia el seu ramat- va erigir canònicament la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Torelló amb vigència a  partir de l’1 de gener de 1977. Aquest dia el bisbe diocesà va presidir la celebració de l’Eucaristia.

El 29 de maig de 1980 van començar les obres del temple i el dissabte següent, el dia 31, s’hi va afegir l’esforç de molts veïns treballant per bastir els fonaments. Tot ara sota la direcció de l’arquitecte Jaume Serra Benito (Torelló, 1948) que n’havia fet el projecte.

Dissabte dia 7 de novembre de 1981, festa de sant Fortià, el Bisbe de la Diòcesi, ,  Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004), va beneir el temple, dedicat a la Verge Bruna, i va celebrar-hi l’Eucaristia. Tot seguit s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu.

 

Un temple semicircular amb simbolismes marians i de Torelló als vitralls, i eucarístics a la capella del Santíssim.

La construcció del temple de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat ha estat una de les realitzacions que han comptat amb el suport popular des del primer dia per la manera que s’enfocà la seva raó de ser, i va aconseguir d’implicar-hi un seguit de persones aparentment ben diverses.

El 27 d’abril de 1989 es va inaugurar el campanar ben característic.

  Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria delstorellonencs ,    bordilencs,  cardonins, figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Badalona aconseguia avergonyir-nos davant la resta del món 

L’any 2026 començava amb pèssimes noticies, els EUA instauren el V REICH 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern