IN MEMORIAM . L'ENSULSIADA ESGLÉSIA DEL POBLE DESAPAREGUT DE SANTA EUGÈNIA DE TER.

 

Llegia; l’any 1936  els militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’alcen en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  que per acord de l’ajuntament , decidia canviar el nom del municipi  de Santa Eugènia de Ter, que passarà a anomenar-se oficialment «Pla de Ter», treien la part religiosa del nom.

Durant la retirada republicana, l’església fou cremada i destruïda.

https://www.pedresdegirona.com/historia_santa%20eugenia.htm

https://santaeugeniadeter.wordpress.com/historia-dun-poble/

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/wp-content/uploads/2020/11/2016-Monumentos-sacros-en-llamas.pdf

El Marquès de Camps Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939) va fer una donació de terrenys, una parcel·la al costat del riu Güell, les vies del tren d’Olot i prop del pont del Dimoni, per construir-ne una. S’hi va construir una escola moderna, amb classes molt espaioses i orientada cap al sud amb grans finestrals, es varen utilitzar les bigues de l’antiga església per als fonaments. Ens agradarà rebre imatges d' aquell edifici a l'email castellardiari@gmail.com 

A l'any  1939 ja és varen començar a impartir les classes, hi havien tres aules; el parvulari, una pels nens i l’altre per les nenes.

En el mateix edifici també si va instal·lar l’ajuntament, l’església i el jutjat. 

També hi havia el teatre escolar a on s’hi feien obres de teatre protagonitzades pels alumnes i exalumnes, els pastorets i també s’utilitzava com a sala de cinema.

l’any 1959 l’església fou traslladada del col·legi groc al grup de Sant Narcís, a l’altre costat del riu Güell. La campana principal es dedicà a Santa Eugènia i fou finançada amb donacions de la fàbrica Marfà del nostre municipi, fou batejada amb els noms de Eulària, Eugènia i Manela.

Tot i l’oposició de tot el poble el 20 de desembre de 1962 un Consell de Ministres franquista decretava l’annexió de Santa Eugènia de Ter a Girona, i el 26 de juny de 1963, l’alcalde Francesc Estival Cisa i els regidors eugeniencs signaven l’última acta de la corporació independent.

Santa Eugènia de Ter - CAPTIVA I DESARMADA -  es va trobar de sobte  convertida en un  bon espai per a la especulació.

L'imparable procés de degradació  va portar  la pèrdua d’emblemes històrics com el Pont del Dimoni, desmuntat el 1968 en nom del progrés i l’especulació, per fer-hi passar per allà una gran avinguda, el que actualment és el Passeig d’Olot.

L’any 1981 es decidí que la parròquia tornés al nostre poble i es traslladà a uns baixos del carrer Turó i el 24 de desembre del mateix any, als baixos del carrer Montnegre, fins al 2002, quan s’instal·là definitivament a l’actual parròquia del carrer Campcardós, projectada per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945)

https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/408075/502865

IN MEMORIAM. ESCOLES DE SANT BERNABÉ DE LES TENES. RIPOLL. GIRONA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Escoles Sant Bernabé de les Tenes. Ripoll

http://www.ripoll.cat/tramits/ASP201400600.pdf

http://www.ripoll.cat/MOD%20CATALEG%20MASIES%20Aprovacio%20definitiva.pdf

Fitxa 81

Antic mas en ruïnes que era la casa del mestre de Sant Bernabé fins aproximadament l´any trenta, que es traslladà a on era fins fa poc. És un mas de planta, pis i golfes d´altura i teulat a dos vessants que es troba a llevant de Can Puntí i que tenia l´edifici que era pròpiament l´escola adossat a llevant, que avui està en ruïnes com el mas. Això no obstant, sorprèn que després de tants anys aquest edifici es conservi dret en bona part.

Fitxa 99

Edifici format per planta i golfes, amb coberta amb dos vessants, de teula àrab. La façana principal dóna al nord; hi ha la porta d'accés, i per sobre un ull de bou, que dóna a les golfes. A les façanes de l'oest i est hi ha tres finestres; d'aquestes, la que dóna més al sud està tapiada. La façana del sud té una porta, descentrada respecte al carener, una finestra, un ull de bou, i un cos, amb coberta de teula àrab, a tres vessants, a cada extrem. Totes les obertures estan tancades i presenten unes reixes de ferro. Una mènsula separa pròpiament el que són les façanes del frontó superior, visible al nord i al sud. Casa de teulat a dos vessants Murs de càrrega de mamposteria Teula ceràmica D

Malgrat la vista parcial que s’aprecia en la trobada anual de germanor de l'agrupació de Protecció Civil de Ripoll, m’aventuro a considerar que era un dels edificis ‘ model’ que facilitava la Mancomunitat i/o la Generalitat de Catalunya.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/6.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=40

Projecte de l'arquitecte Joan Roca Pinet de l'any 1927.

Actualment (2005) l'edifici és un equipament municipal usat com a sala polivalent.

Ens agradarà rebre una o més imatges d'aquest edifici a l'email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

És tristíssim que des de l’administració pública ‘catalana’ no es documenti el patrimoni històric.

La recerca dels edificis escolars és apassionant malgrat que l’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ERMITA/SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA FONT. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/02/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-font-fontcoberta

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2025/09/capella-mare-de-deu-de-la-font.html

Llegia de l’ermita de la Marededéu de la Font de Fontcoberta al Pla de l’Estany; edifici desenvolupat en una sola nau de planta rectangular que originàriament tenia un absis semicircular. 

Presenta la volta apuntada i dos arcs laterals, reforços en els murs. 

Els murs són de carreus ben tallats.

Hi ha un cobert a la façana principal. 

S'accedeix per un portal situat en el porxo.

Es conserva la porta lateral d'accés originària.

 El campanar és d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt. 

La coberta és amb teula àrab a dues vessants. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE SANT MIQUEL, AL MAS HOMÒNIM. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc

La capella de San Miquel Arcàngel , quasi bé tota refeta, és de planta sensiblement rectangular encapçalada per un absis semicircular en què l’eix queda entregirat, seguint els plecs de degradació. La nau és coberta amb fusta, mentre que l’absis és de volta de quart d’esfera. La teulada de llicorella de la nau queda uns metres més alta que la de l’absis. L’única finestra de doble esqueixada està centrada en l’absis. La porta d’accés està a la façana de ponent, on hi ha també el campanar de cadireta d’un ull també refet. La part reformada es nota per l’aparell de carreus més grans i de color més clar que els primitius, i també en les filades que no es mantenen gaire a la façana de ponent. El pendent de la nova teulada és escàs, la qual cosa fa un efecte estrany

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15452

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  la retratava l’any 1987

Si existeixen , ens agradarà rebre un exemplar dels Goig a l’email castellardiari@gmail.com

 A la dècada dels 80 del segle XX, quan l’Antonio Moras Navarro desenvolupava la seva tasca,  el despoblament dels petits nuclis assolia proporcions estratosfèriques.

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT BARTOMEU DE FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-torres-fontcoberta

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=fontcoberta&page=1&pos=2

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1343_SBartomeuTorres/SBartomeuTorres.htm

L'església de Sant Bartomeu es troba adossada a un mas. L'edifici és molt simple, d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada i absis semicircular a la capçalera, orientada a tramuntana. La façana principal presenta una porta dovellada i restes d'un arc rebaixat de carreus a una banda i l'arrencament d'una altra, que haurien conformat un antic porxo. L'interior mostra cornisa de pedra i paviment amb lloses de pedra. L'exterior mostra cornisa còncava als laterals i convexa a l'absis.

Si existeixen un Goigs propis d’aquesta capella ens aradarpa rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-sant-bartomeu-apostol.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Bartomeu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL REMEI DEL MAS D’EROLES. CASTELL- PLATJA D’ARO. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Llegia que l'any 1189, Pere Saguer de la Vall d'Aro va donar al monestir de Sant Feliu de Guíxols les terres del que més tard seria el mas o granja de les Eroles.

En un principi, els monjos hi tenien un petit oratori perquè els masovers i els frares llecs que tenien cura del conreu de la granja hi poguessin complir amb els seus deures religiosos. La finca al segle XVII va ser arrasada per la soldadesca i el 1641 les edificacions varen ser refetes gairebé de nou. A principi de segle XVIII, l'abat Panyelles acabà la reconstrucció de l'ermita, figurant la data de l'any 1732 en la llinda de la porta d'accés.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

El 1821, va ser subhastada i l'adquirí el barceloní Josep Martí Estruch.

 L'ermita actualment és de la parròquia de Santa Maria de Castell d'Aro

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castell.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels castellarencs i platjarencs,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ., de l'Iran , .. ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE VINYOLES. LA CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGERIA DELS PIINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-de-vinyoles-cava

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15509

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1986 l a capella de de sant Cristòfol  que es troba en un paratge allunyat, entre l'antiga casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfol, a 1.100 metres  d'altitud de la serra de Cava.

La descripció ens diu ; edifici d'una nau de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta, amb absis semicircular de volta de quart d'esfera. L'absis té dues finestres de doble esqueixada i tres elements esculpits sota el ràfec de la teulada, dues cares humanes i un animal. Té dos arcs presbiterals apuntats. El portal de tres arcs en gradació és a la façana de ponent i una finestra adovellada de doble esqueixada al capdamunt i el coronament del campanar d'espadanya que ocupa tot el frontispici.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila ,http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna. 

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Cristòfol / Menna   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA,  d'Iran ,..... ,   continuen en llibertat

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern