divendres, 16 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT. FELIU. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=b%C3%A0scara&page=2&pos=16

Edifici aixecat com a castell dels Rocabertí en el segle XII que es convertirà en església en el segle XIX.

El castell dels Rocabertí i la capella de Sant Feliu (del castell) varen ser destruïts pels francesos durant la Guerra de la Independència.

Edifici de grans dimensions i planta rectangular.

A la façana s'obre la porta d'accés i una petita rosassa. A la banda de migdia s'eleva el campanar, de base quadrada i amb obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló. El mur de migdia presenta elements de l'antic castell (espitlleres, portal d'arc de mig punt, finestra coronella gòtica, etc.)

L'interior es cobreix amb volta és apuntada recolzada en dos arcs de dovelles ben tallades. La nau de l'església ocupa el lloc de l'antic castell.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Calabuig:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Que els calabugencs, bascarencs, empordanesos,. catalans ,..,Senyor ; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. Eradica de la faç de la terra el " virus de Castilla " , i deslliura'ns dels que parlen " CRISTIANO" , insistint en que l'única llengua que entens és el castellà.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 15 d’octubre del 2026

SANT ANTONI DE PÀDUA DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 Llegia que l’església ‘BLANCA’ de Sant Antoni de Calonge, s'inaugurava l’any 1923 ; té un estil ‘vagament’ neogòtic, i en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936- 39, va patir seriosos desperfectes que no es van acabar de restaurar fins la dècada dels 50, i perquè ‘ feia mal d’ulls al turistes’.



La descripció tècnica ens diu ; Edifici d'una sola nau de 4 trams amb 3 altars per banda: a la dreta la Dolorosa, el Carme, i un altre sense dedicar; a l'esquerra, el de Sant Pere, els de Sant Llop (co-patró) i el de Sagrat Cor.


A l'absis poligonal es troba l'altar major dedicat a St. Antoni de Pàdua. Als peus del temple es troba el cor sustentant per un arc toral i amb barana de pedra treballada. A la part alta 11 finestres ogivals molt estilitzades il•luminen l'interior a través dels vitralls. Tot el parament està emblanquinat exceptuant els nervis i pilastres que han estat pintats de gris.


Els frontis té una porta, flanquejada per dues finestres, i al de capdamunt una finestra geminada, tots ells d'arc apuntat. a la part més alta hi ha un rosetó. Al costat dret s'aixeca un campanar de planta quadrada amb rellotge. Tot l'exterior ha esta arrebossat i emblanquinat menys les parts de motlluratge que són de pedra vista.

Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o de l’arquitecte que aixecava aquesta ‘ casa de Déu’. El MANUAL DE MALOS USOS PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO EN CATALUÑA, s’ha aplicat de forma extremadament rigorosa.

Ultra la felicitació al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’advocació de l’església que sembla va ser inicialment la de Sant Antoni Abad ( aquí es desenvolupava una agricultura de subsistència ), i posteriorment Sant Antoni de Pàdua, i també les dades del mestre d’obres i/o arquitecte.

Per als que ho puguin desconèixer, Sant Antoni de Pàdua, es deia a la vida ‘civil’ Francesc i va néixer a Portugal, a l’entrar en religió es decidia per aquest nom mogut per la devoció que li tenia al sant del ‘porquet’. Els ‘Antoni’ sentim vers l’un i per l’altre, una molt especial estimació.

Ah!, aprofitem per explicar ‘urbi et orbe’ que no cal agenollar-se per visitar l’Empordà jussà, dit BAIX, només perquè el feixisme s’oposava a l’ús de la llengua catalana, i ens obligava a admetre la traducció literal del castellà BAJO.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l'email castellariari@gmail.com

En trobava uns:


Que es cantaven a l'ermita del Collet.


Que sant Antoni de Pàdua , elevi a l'Altíssim la pregària dels calongins ,   santantoniencs , empordanesos , catalans ,..,Senyor ; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. Eradica de la faç de la terra el " virus de Castilla " , i deslliura'ns dels que parlen " CRISTIANO" , insistint en que l'única llengua que entens és el castellà.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 14 d’octubre del 2026

SANTA CECÍLIA DE SADERNES. SALES DE LLIERCA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, ‘ parella romànica’ , visitaven l’església de Santa Cecília de Sadernes, en terme de Sales de Llierca, a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA a la que els nadius i/o aborígens anomenem Catalunya.


https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/515

La descripció ens explica, que està situada al cim d'un turonet, a la vora esquerra del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat (del riu a Sardenes hi ha menys d'un km).

Bàsicament – i malgrat les moltes reformes, modificacions i transformacions - podem parlar encara d’una construcció romànica, d'una sola nau amb volta apuntada.

El campanar original, d'espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants en afegir-s'hi una obra de fortificació que amaga un capcer esglaonat per la banda de llevant, coincidint això amb les obres de remodelació dutes a terme a les acaballes de l'edat medieval.


La porta, excepcionalment, s'obre a ponent.

Damunt de l'anterior, s'obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent.




Una cornisa de pedra recorre els murs tant interiorment com exterior, inclòs l'absis semicircular, visiblement sobrealçat .


A l'interior, a la paret nord, s'hi veu un forat tapiat, on, amb tota seguretat, hi havia la pica baptismal, avui desapareguda.

Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l'absis.

A partir del segle XVIII, tingué sufragànies les esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d'Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d'Aguja.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-santa-cecilia-patrona-de-sadernes.html

L'any 1858, el bisbe de Girona , Florencio Lorente Montón (1847 – 1862) declarava haver-hi trobat una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que es pot veure i admirar al Museu d'Art de Girona, i de la que ens agradaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu i santa Cecilia elevin a l'Altíssim la pregaria dels salencs, dels garrotxins, dels catalans , Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESAPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla " 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 13 d’octubre del 2026

ERMITA DE SANTA MARGARIDA/MARGALIDA DE BAGERGUE. NAUT ARAN

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-santa-margarida-bagergue-vall.html

L'ermita de Santa Margarida de Bagergue és un petit temple situat a un quilòmetre al nord del nucli de Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran), al costat del riu Unhòla.

L'edifici original del segle XIX va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍYIM i DEMOCRATIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com




L’any 1962 per iniciativa dels veïns de Bagergue es va reconstruir.

https://bisbaturgell.org/ca/aplec-de-santa-margalida-de-bagergue

 Que  santa Margarida  i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària  dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la nostra llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 12 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PALAU SAVERDERA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19938

Situada dins del nucli urbà de Palau-saverdera i delimitada per la plaça de l'Església i pel carrer de l'església, propera a l'accés principal al nucli.



Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez

Església de planta basilical formada per tres naus paral·leles amb tres absis semicirculars orientats a l'est. La nau central està coberta amb volta de canó i tres arcs torals de mig punt sobre pilastres adossades. Les naus laterals també presenten tres arcs torals sobre pilars i estan cobertes amb volta d'arestes a la part de llevant, volta de quart de cercle a la part oest i volta de canó la resta de l'espai. La coberta és única per a les tres naus, de doble vessant i coberta amb lloses de pissarra, igual que els tres absis. Els arcs formers primitius que comunicaven les naus foren substituïts tardanament per altres de rebaixats sobre columnes cilíndriques. Dels primers encara s'aprecien vestigis a l'interior de la nau. A l'extrem occidental de les naus hi ha dues capelles laterals, de construcció més tardana, a manera de transsepte. L'aparell és de carreuons petits i rectangulars de granit i pissarra, desbastats. La capçalera presenta decoració llombarda d'arcuacions entre lesenes a l'exterior, i també a l'interior de l'absis central, el qual exteriorment també incorpora grans finestres cegues.

L'obertura de les finestres romàniques -una a cada absis -és de doble biaix, amb arc extra -dossat amb fragments de bipedals romans. N'hi ha una de cruciforme al mur oriental del temple. A la façana oest s'hi va afegir una mena de pòrtic clos, modern, que fou enderrocat. Al centre del mur hi ha una gran finestra cruciforme i, a banda i banda dues finestres més d'arc rebaixat de pedra. Per damunt seu hi ha el campanar d'espadanya, format per tres pilars de pedra amb els arcs bastits amb maons. Hi ha dues campanes. L'entrada actual al temple es fa per la façana sud. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, en part reconstruït.

A l'interior del temple es conserva una pila baptismal monolítica, sense decoració, en forma de gran copa ovoide, actualment col·locada a l'absidiola meridional.

Quina relació hi havia entre Palau-Saverdera i els marquesos de Valderàs?.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=SAVERDERA&page=1&pos=1

Si existeixen uns goigs a sant Joan Baptista de Palau-saverdera sou pregat de fer-nos-en arribar un exemplar a l’lemail castellardiari@gmail.com

Existeixen uns Goigs a sant Onofre:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-sant-onofre-palau-saverdera-alt.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/ermita-de-sant-onofre-palau-saverdera.html

 Senyor, escolta la plegaria dels palauencs, dels  empordanesos , dels gironins i dels catalans, i allibera'ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA , eradica  el "virus de Castilla" , la malèfica aportació d'aquest dissortat  reialme  al món, amén !!!!

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 11 d’octubre del 2026

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS I MONT DE PIETAT DE LLEIDA & EDIFICI DE L’ESCOLA NORMAL DE MAGISTERI DE LLEIDA.

 Francesc Lamolla i Morante (Lleida, 30 de noviembre 1869 – Huesca, 1928) va ser l’autor del disseny de l’edifici de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida, a la Rambla d’Aragó, que la Normal Masculina ocupa, a partir de 1926.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-ignasi-lamolla-morante

Us remeto a l’excel·lent treball  de   Josep Varela i Serra (Besalú, 29 de desembre de 1943)   L’Escola Normal de Lleida al segle XX: el problema dels edificis  i el drama de les persones

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco va allotjar una escola pública femenina. 

Adquirit per la Generalitat l'any 1988, el 1993 va ser rehabilitat per l'arquitecte Jaume Fresquet Folch (  Barcelona, 1953 ) 

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/jaume-fresquet-folch



 Actualment, acull els Serveis Territorials de Cultura.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan


dissabte, 10 d’octubre del 2026

IN MALA MEMORIA. LA LLOTJA FUNERÀRIA DE LA PLAÇA SANT DOMÉNEC. LA GIRONA FEIXISTA

 

La llotja funerària de la plaça de Sant Domènec a Girona va ser un monument franquista en homenatge als "caídos".



Dissenyat per l'arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (Madrid, 17 de febrer de 1917 + 5 de març de 2011) amb el suport de la Dirección General de Arquitectura, es va construir a partir de febrer de 1970 per un cost de 10 milions de pessetes, enderrocant l'escalinata històrica prèvia.





    El projecte malgrat la data volia ser - i ho va aconseguir - una forma més de dessolar la terra catalana. 

Molt impopular entre els gironins, va ser finalment enderrocat l'agost de 1980 amb l'arribada del que ens pensàvem seria la Democràcia.  

Que sant Domènec elevi a l'Altíssim ,  la pregària els gironins i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Senyor, eradica  el " virus de Castilla"  la malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern