Cercava infructuosament dades de l'autor de la transformació d'aquesta masia clàssica envoltada de camps de conreu, vinculada històricament a la gran propietat agrícola de Can Cabot. Al segle XIX, aquestes terres es dedicaven a la producció de taronges d'exportació, i més tard, a principis del segle XX, es van transformar per al cultiu de la patata primerenca i els famosos clavells de Vilassar
La gran reforma d'estil historicista de la finca matriu (Can Cabot) va ser projectada pel destacat arquitecte Josep Danès Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955)
L'any 1943, una remodelació posterior de la finca la va signar l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany (Mataró, 27 de novembre de 1904 - 5 de desembre de 1988) , amb esgrafiats decoratius fets pel mestre Santiago Alsina i Borrell (1915-2013)
Aquesta escola va destacar per ser un oasi de modernitat que aplicava el mètode de la italiana Maria Montessori i els corrents de l'Escola Nova, molt associats aleshores als mètodes pedagògics avançats de Suïssa. El poble va començar a conèixer popularment la torre com "La Suïssa" a causa d'aquest caràcter educatiu tan modern i europeu
A la masia de La Suïssa (avui dins el recinte de l’escola Pérez Sala) entre 1927 i 1939 se seguí la innovadora línia educativa de la italiana Maria Montessori i entre els centres educatius de Vilassar de Mar era el més exemplar i modern.
El Paideuterion va esdevenir un veritable oasi escolar laic i modern. L’any 1937 l’Ajuntament cedí l’immoble a la Generalitat per tal que en gestionés el parvulari.
Fins el 1936, la directora del centre fou la senyora Àngela Benach Rosell, que era ajudada per les mestres Maria Lluïsa Andreu Vilaró i Concepció Benach Rosell. A partir de 1937, l’única mestra fou Pilar Morales.
L’escola estava sota l’empara de l’Associació Protectora de l’Ensenyament Catalana, i tenia cabuda per seixanta alumnes.
La quota era de vint-i-cinc pessetes mensuals, un preu força prohibitiu, l’escola però, deixava oberta la possibilitat de crear beques per a infants que en necessitessin. D’aquesta forma un de cada sis alumnes era becari.
La fi del conflicte bèl·lic i la implantació del nacionalcatolicisme en el marc de l’escola franquista, suposà el tancament del centre.
Ens agradarà tenir confirmació de l'autor de la transformació a l'email castellardiari@gmail. com, ho demanarem a l'alcadessa Elena López Luján ( 1961 ) alcaldiavdm@vilassardemar.cat
Un poble sense memòria és un poble vençut
Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula
oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles
i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els
edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura
franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un
plànol, un testimoni familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si
en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email
castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar
veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor
entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest
pot fer-la viure per sempre.
Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a
reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes
Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja
ho faré jo
.jpg)
.jfif)
.jfif)
.jfif)
.jfif)
.jfif)
