dimecres, 8 de juliol de 2020

DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VILAJUÏGA I ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS D’INTERÈS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar fotografies ESCOLA DE VILAJUÏGA / CEIP SANTIAGO RATÉS




http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=8

Edifici en planta baixa i pis distribuït en sis aules i menjador, destinat a ser escola comarcal. L'estructura s'ordena en dues ales unides per un vestíbul central en planta baixa i cos d'escala i distribuïdor en el pis. Les aules disposen de llum natural per grans fienstrals situats a l'esquerra del sentit de la classe. Pel que fa als acabats exteriors és de tipus arrebossat, amb coberta plana i obertures metàl·liques.

1968 Projecte d'escola comarcal obra de l’arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Santiago_Rat%C3%A9s


Us poso deures, recentment s’ha recuperat el Balneari de Vilajuïga, del que se’n desconeix l’autor.

A la fitxa del Coac , llegim :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=4

El Balneari va ser fundat per Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, col·leccionista i animador del centre cultural.

Que va residir al mateix recinte de les aigües i va ser un dels primers a explotar-les, entorn a 1917.

A l’Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040215.xml

Se’l qualifica com Arqueòleg i industrial ( Gràcia, Barcelona, 1883 — Vilajuïga, Alt Empordà, 1972)

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer. Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural. Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).

Es únicament una hipòtesi, podria haver estat el mateix Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, l’autor de l’edifici ?.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37477


https://estimadaterra.wordpress.com/2018/01/19/historia-de-laigua-de-vilajuiga-una-embotelladora-dun-petit-poble/

http://www.elpuntavui.cat/economia/article/1346016-l-aigua-de-vilajuiga-tornara-a-brollar-aquest-estiu.html


Teniu dades del Hotel Central ?

http://hostals.blogspot.com/2017/05/fonda-central-vilajuiga.html


De tot plegat n’esperem noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com


Arribeu-vos a Vilajuïga , l’Empordà sobirà, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimarts, 7 de juliol de 2020

SANT FERMI DE LA COLÒNIA TORRAS DE FLAÇÀ. GIRONA

El Xavier Burcet Darde, publicava una imatge de l’ermita de Sant Fermi de Flaçà, dit també de la Colònia Salvador Torras Domènech, situada a l’entorn de la Capella del Sant , just on s'acaba la plana i comencen els alzinars de la part més muntanyosa del municipi, a l'altre costat de la zona esportiva. Es tracta d'un agrupament de cases unifamiliars que en els seus orígens albergaven els treballadors de la fàbrica i que entorn dels anys 90 es va vendre.


L'any 1945 l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 – Barcelona 12 de setembre de 1974), director i gerent en aquells moments de la Paperera Torras, realitzà una important reforma a la capella, allargant-la pel cantó de l'absís.


Aquestes obres es realitzaren paral•lelament a la construcció de la Colònia, per adaptar l'antiga ermita a les noves necessitats.

Flaçà, des de fa segles té una especial veneració vers Sant Fermí, patró també de Pamplona, de la importància d’aquesta devoció, , segons s'explica en una crònica que es guarda a l'Arxiu Parroquial, arribaren a Flaçà el 10 de desembre de 1678, algunes relíquies regalades pel municipi de Pamplona. Aquestes relíquies van desaparèixer l'any 1936 en els dies dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra l el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-fermi-patro-de-flaca-girones.html

Reproduïm de la descripció tècnica : Edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d'espadanya, s'hi obra la porta d'entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari. En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus e pedra amb basament i capitell molt senzills. Sobre la porta d'entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Flaçà, Girona , Catalunya a la vostra agenda. NO ho ajorneu, dóna tota la sensació que vivim en un miratge que es pot acabar sobtadament. Mascareta, distància de seguretat i evitar tant com us sigui possible les aglomeracions.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

dilluns, 6 de juliol de 2020

EL MAS DELS ARCS O DE L’ÀNGEL, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’Àngel que dóna nom al mas, dit també dels Arcs, abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola.


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786


http://cosetano.blogspot.com/2015/02/mas-dels-arcs-o-mas-de-langel-en.html


S'hi accedeix prenent la N-240 des de Tarragona i a poc més de 3 km, just després del pont de l'AP7, cal entrar a la dreta cap a l'aparcament del Pont del Diable, senyalitzat des de la carretera. Des d'allà cal agafar la pista de terra que surt al final de l'aparcament i seguir-la aproximadament un km.

Edifici de diferents cossos d’aproximadament 20m x 25m enfonsat en bona part. Assentat en un pendent, que fa que tingui diferents plantes segons la part on ens trobem.

El que sembla el cos principal (A) fa uns 16m x 14m, i comptava amb soterrani, planta baixa i dos pisos. D'acord amb les fotografies de fa un segle, a la part nord, la teulada era a doble vessant, mentre que a la sud era a un sol vessant.

Al costat sud aquesta part principal tenia adossat un cos (B) força més petit (4,5 m x 4 m), amb planta baixa (al nivell del soterrani de l'edifici principal) i un pis, amb teulada a un vessant, que donava al que sembla un tancat ubicat en l'angle SW del conjunt.

Al costat oest el mas dóna a un tancat de 20 m x 11 m, probablement amb espais coberts.

A uns 70 m a l'oest del mas es troba la bodega (C, Bodega Puig i Valls al catàleg de patrimoni), construcció rectangular de 8m x 22m.

Es veuen vestigis de antics edificis adossats a una de les parets, ara completament desapareguts.

Una mica més enllà es troba el jardí amb bancs i una columna jaspiada coronada per un àngel que dóna nom al mas.

Repartides per la finca hi ha d'altres elements datables sobretot de fa un segle, quan la finca pertanyia a Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de maig del 1845 – 1920)


La Quinta de Sant Rafael de Tarragona (també anomenada Quintà de Sant Rafael) feta aixecar per Rafael Puig i Valls, és un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez (Barcelona, 1868-1945), construït el 1912.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’escultura de l’Àngel, i de la reforma dels edificis als emails, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

diumenge, 5 de juliol de 2020

IN MEMORIAM DELS MOLINS HIDRÀULICS DEL TERME DE BALENYÀ. OSONA

Anàvem fins al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una vegada més calia donar gràcies pel dons rebuts.



Feta la feina ens arribàvem fins al Congost.


No tenia clar que l’edifici que retratava fos el moli del Verdaguer, malgrat la seva proximitat al llit del riu Congost, i les imatges que trobava a la xarxa :


https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/hostalets-balenya-moli-verdaguer-subiranas~x52898913

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/balenya-moli-verdaguer-subiranas~x49509689

No portava les tisores de podar , ni el calçat i la roba adient per moure’n en aquella eclosió de la vegetació que si més no constata que fa MOLTS anys que s’abandonava l’activitat del molí, no identificava cap resta de resclosa i/o bassa, quina existència l’alçada del pont del Verdaguer em feia suposar, i em confirmava el MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE BALENYÀ (OSONA) que fa referencia a les rescloses i recs construïts als diferents cursos fluvials del municipi: del molí de Dalt de Vall-Llosera, de l’aqüeducte de Barbat, del molí de Dalt del Verdaguer, del molí de l’Illa i del molí de l’Omet, algunes de les quals són d’origen medieval.

També són destacables l’aqüeducte medieval de Barbat, i els ponts del molí de l’Illa, del molí del Verdaguer. Igualment destacables de l’època medieval son els molins fariners hidràulics que van construir-se al costat dels cursos fluvials de Balenyà. El molí de l’Illa, el molí de Baix del Verdaguer i el molí de l’Omet van ser reformats en època moderna, tot i que el darrer conserva bona part de l’estructura primitiva, a més dels elements característics associats. Finalment, trobem els molins de Vall-llosera i de Dalt del Verdaguer construïts vers el segle XVIII.
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08017/memoria.pdf

L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.

Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

dissabte, 4 de juliol de 2020

IN MEMORIAM DE MAS D’ESTADELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. VILAGRASSA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas d’Estadella al terme de Vilagrassa , a la comarca de l’Urgell jussà, del que ens diu l’Enciclopèdia;
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0041027.xml


Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.

És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos.

Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles; una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608.

Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser.




El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca.

AL INVENTARI d’EDIFICACIONS FORA DEL SÒL URBÀ,
trobava:

http://www.vilagrassa.cat/fotos/vilagrassa/tramits/Inventari_edificacions_fora_del_Sol_Urba.pdf 042A

Casa principal :

Volum cúbic de pedra amb la base atalussada.

Amb diferents aparells en funció de l’altura i de la cara.

Especialment ben tallada i escairada a la façana principals i a les obertures: amb llindes monolítiques, brancals ben tallats i escairats i ampits motllurats.

A destacar els treballs de la pedra en la façana d’accés (Oest) i el balcó de la Sud.

Coberta de factura posterior en teula àrab.

http://www.vilagrassa.cat/fotos/vilagrassa/tramits/Inventari_edificacions_fora_del_Sol_Urba.pdf 042B

Capella de la Mare de Déu del Roser.

Prisma en pedra, ben tallada i escairada a la façana principal i irregular a la resta de cares.

Coberta a quatre aiguavessos d’estructura de fusta i coberta amb teula àrab.

Destaquen els treballs de la llinda d’entrada i el petit ull sobre aquesta.

Interiorment, es cobreix amb volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals

Hi ha altres edificis quines característiques s’esmenten a les fitxes 042C, D, E , F, G, H, I.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Vilagrassa, l’Urgell jussà, Lleida, Catalunya a la vostra agenda. No ho deixeu passar, sembla que tot plegat pot ser únicament un miratge que s’acabarà aviat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

divendres, 3 de juliol de 2020

CAN MOLINS. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ

Crisant Palau publica una fotografia de l’any 1899 on apareix part de façana de Can Molins i es veu part del campanar de l’Església parroquial de Sant Esteve de Palautordera.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7929/rec/25


Can Molins és una de les cases més antigues de Sant Esteve de Palautordera ; està situada al darrera de l'església.

No se sap la data de construcció però sí la de la restauració, l'any 1600.

D'antic no hi queda res més que les parets, la porta i les finestres.

En els murs, fets de pedra i fang, es pot veure que hi ha molts adobs de diferents èpoques.

Patrimoni Gencat ens la descriu com ; edifici de planta rectangular format per planta baixa i pis. La coberta va de Nord a sud i la vessant baixa inclinada sobre la façana. Té les finestres petites i de pedra picada fent un dibuix senzill. La llinda de la porta d'entrada és de pedra de granit picada, fent un arc de mig punt. Els murs estan fets amb pedra de la Tordera i fang. Hi manquen les golfes. Té un corral a la dreta de la cuina i menjador a l'esquerra, i una gran entrada.

Fotografia 1982. MONTSERRAT VIADER I CROUS

Aprofiteu per arribar-vos al Vallès Oriental , ara que us deixen sortir del vostre municipi, ningú sap quan durarà aquest impàs. Guardeu SEMPRE la distància de seguretat, porteu mascareta, i eviteu feu-vos mal, la sanitat pública està a la U.V.I.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT – i ens AMAGUEN – les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

dijous, 2 de juliol de 2020

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

L’Antoni Calvo Uribe s’arribava fins al carrer Pere Puig, 61 de Martorell per retratar la Capella de Sant Joan Baptista.


Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003) va ser l’autor dels esgrafiats de la Capella de Sant Joan (1992).


https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/

P
atrimoni Gencat ens la descriu així ; capella rectangular d'una sola nau. En l'estat actual té quatre trams i fa 19 metres de llargada (l'interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de N a S, fent de vestíbul, s'aparta de la regularitat i mides dels altres trams, el quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l'últim tram, ja es apuntat. La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s'observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l'hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l'altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella. La paret de ponent d'aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret W de la capella i parellada aquesta. Això permet d'inferir que la sala de l'hospital, amb arcades de diafragma, devia de tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.



L'hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.

La seva capella de Sant Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.

El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila i el 1715 que està enrunada per la guerra.

Les reformes que s'observen a la capella -d'incorporació com a mena de vestíbul d'un dels trams de la sala de l'Hospital-, la construcció d'un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.

El coronament de la façana, amb l'òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.

https://turisme.martorell.cat/patrimoni-cultural/capella-de-sant-joan/

Aprofiteu per arribar-vos al Llobregat jussà , ara que us deixen sortir del vostre municipi, ningú sap quan durarà aquest impàs. Guardeu SEMPRE la distància de seguretat, porteu mascareta, i eviteu feu-vos mal, la sanitat pública està a la U.V.I.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT – i ens AMAGUEN – les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.