diumenge, 28 de juny del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN SOLÀ DE LA ROCA, ADVOCADA A SANT ISIDRE. EL BRUC. L’ANOIA

 


Havia “ vist” que no visitat la capella de  Can Solà de la Roca,  advocada a sant Isidre, al terme del Bruc , a la comarca de l’Anoia, avui sense culte, el Mapa de Patrimoni diu que és un edifici de planta quadrada i d'una sola nau.

La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud.

A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana.

 Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/lanoia-desconeguda-la-balma-del-sola-de.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-sant-isidre.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0

Sempre és bo recordar d’on veníem; el Concili de Trento instava a edificar oratoris, capelles, ermites, esglésies,.., a fomentar els aplecs com a mètode per mantenir i àdhuc fer créixer la religiositat popular.

 El cardenal Isidro Gomá y Tomás,  signava i feia signar als bisbes una carta en favor de la traïció infame del General Franco i els militars que l'acompanyaven en l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, i ho feia malgrat la negativa i la previsió profètica del també cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que l'advertia que aquest gest posaria en risc la persistència mateixa del catolicisme al REINO DE ESPAÑA.

 La victòria dels sediciosos, comportaria una repressió brutal que recriminaria el mateix cardenal Isidro Gomá y Tomá, que moria molt oportunament l'any 1940, Franco compliria la seva promesa i assignaria una retribució regular a càrrec del pressupost de l'estat als sacerdots,  fomentaria la creació de seminaris i  elevava a “ confessió estatal “ el catolicisme , els fidels però, s'allunyaven d'aquella església que  molts fidels, especialment a Catalunya, començaren a veure més  com un apèndix de l’opressió franquista, que com a espai de llibertat i consol

A la mort del sàtrapa  la duríssima realitat que preveia el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, quines despulles acabarien tornant a Tarragona, es feia present, caiguda de les vocacions, laïcisme, .., presència creixent  d’altres confessions,...

Esperem que es pugui redreçar la deriva de l’església catòlica.   

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 

 

dissabte, 27 de juny del 2026

EL CANTIR DEL MALALT . TERRISSA DE VERDÚ. L’URGELL JUSSÀ

 

Fa forca anys, quan  encara recorria Catalunya amunt i avall,   tenia ocasió de fer una xerrada amb un terrissaire de Verdú, que m’explicava tots els models de càntirs o “sillons”,  l’entrada d’un persona ens feia interrompre la conversa,  es tractava d’un metge que cercava un regal “ original “ per als assistents a un Congres de Medicina que es faria a Barcelona,  el terrissaire  li ensenyava tots els models de càntir – en feien de mida petita - , i el client arrufava el nas,  no se, això potser,.., em va semblar oportú entrar en la conversa i recordar  que si més a Catalunya , teníem l’anomenat   "càntir del malalt" (o càntir de llit) una peça tradicional de la terrissa catalana dissenyada específicament per a l'ús de persones malaltes, convalescents o enllitades, una peça de ceràmica utilitària  que va ser molt comú a les llars i als hospitals de Catalunya durant els segles XIX i principis del XX, abans de la popularització dels vasos de plàstic o de vidre amb palletes.


la seva morfologia està completament adaptada per facilitar l'acció de beure aigua sense haver d'incorporar-se del llit , es fabricava amb terrissa), fet que permetia mantenir l'aigua fresca de manera natural gràcies a l'evaporació a través de les parets de l'atuell.

Forma aplanada o el·líptica: Està pensat per reposar de costat sobre la tauleta de nit de manera estable o, fins i tot, per poder-se col·locar directament sobre el llit sense el risc que rodi i vessi l'aigua.

Galet inclinat o corbat: El broc fi per on es brolla l'aigua (el galet) té una inclinació pronunciada cap amunt o cap a l'exterior. Això permet que el malalt pugui acostar-se'l a la boca i beure mentre està completament estirat de cap per amunt o de costat

Nansa ergonòmica: Sol tenir una nansa adaptada per ser agafada fàcilment amb una sola mà, sovint per persones que han perdut part de la seva força a causa de la malaltia.

El client que es va identificar com a metge, li va dir al terrissaire si li podia facilitar 500 peces en un termini breu. El terrissaire li va dir que no en tenia tants en existència, i que li caldria fer un gran esforç per atendre la seva comanda, , pel preu cap problema va ser la resposta del metge, i van tancar el tracte.

M’acomiadava del terrissaire al que se li aixecava feina.

IN MEMORIAM. SANT ANDREU DE TRESSERRES. OLOST.EL LLUÇANÈS

 

Hi ha una geografia invisible que travessa la història: la dels llocs on l’ànima podia reposar. Oratoris humils, capelles amagades, ermites solitàries o esglésies obertes al silenci. Espais pensats no tant per fugir del món, sinó per tornar-hi amb una mica més de pau. Eren refugis per als ferits —no només del cos, sinó sobretot de l’esperit.

Encara avui, per a molts agredits, aquests llocs continuen essent necessaris. Quan el món colpeja, el silenci protegeix. Quan el soroll desborda, la penombra recull. Hi ha una saviesa antiga en aquestes arquitectures: no imposen, acullen; no exigeixen, escolten.

Però alguna cosa ha canviat en la manera com entenem la protecció. L’agressor —o potser la societat que el produeix— ja no busca el recolliment, sinó el control. No construeix espais de reconciliació, sinó cambres de seguretat, habitacions del pànic, murs cada cop més gruixuts. On abans hi havia portes obertes a la transcendència, ara hi ha sistemes de tancament.

És una mutació significativa: hem passat de protegir la vulnerabilitat a blindar la por. I potser això revela una veritat incòmoda: que hem oblidat com sanar, i només sabem com defensar-nos.

Potser el repte no és escollir entre refugi i seguretat, sinó recordar que la pau no neix de l’aïllament, sinó de la reconciliació. Que cap cambra del pànic pot substituir la serenitat d’un espai on un pot, simplement, ser.

I potser, en el fons, encara necessitem aquells llocs antics no perquè el món hagi deixat de fer mal, sinó perquè nosaltres hem deixat de saber com fer les paus amb ell.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-tresserres

Llegia de Sant Andreu de Tresserres, ara en un estat d’abandó i incúria quasi increïble ;  petita església situada a uns 20 metres al nord-est de la masia de Tresserres.



Edifici  de planta rectangular, absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals

Està construït amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts de carreus carejats disposats en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions.

La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i brancals de pedra.

 Les grosses dovelles centrals de l'arc no es conserven i s'observen grans esquerdes al mur. Coronava la façana un campanar d'espadanya, avui desaparegut. La façana nord es troba coberta d'heura, a la façana est hi ha una finestra actualment tapiada i al mur de migjorn s'hi obre una finestra esqueixada.

L'interior de l'església es va reaprofitar com a galliner i corral per a tancar-hi bestiar i s'hi van bastir murs d'obra partint la nau.

Fa uns anys l'ara de l'altar de l'església de Sant Andreu de Tresserres fou traslladada a la font de la Torre, coneguda pels veïns com la font de Pela, on fa de taula.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Andreu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olostencs ,  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 26 de juny del 2026

ESGLÉSIA D’AGUILÓ, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

 El REINO DE ESPAÑA ha estat sempre amb ‘ números vermells’ , i una de les sortides recurrents , enlloc de tallar la corrupció i/o reduir la ‘màquina politico-administrativa’ estatal, el veritable ‘forat negre’ d’aquest model econòmic, ha estat la disminució del nombre de municipis, que passaven d’uns 11.000, a una mica més de 9.000 a finals del segle XIX, per aplicació de la Llei municipal de 1845 – i les successives reformes - que exigia la presència d'un mínim de 30 veïns al municipi (uns 150 habitants) per conservar l'ajuntament.


Els avantpassats dels que avui tornen a presentar aquesta ‘concentració com un avenç - José Posada Herrera, Ministro de la Gobernación de Isabel II -, no aconseguien fer quadrar els comptes públics; normalment això de retallar la xocolata del lloro, ja té aquestes conseqüències, però assolien el propòsit ocult d’aquesta disposició legal, que no era altre que esborrar la petita història d’aquells nuclis de població; recordeu ?. Qui per la història, per la identitat.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-daguilo-santa-coloma-de-queralt

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5297

https://www.youtube.com/watch?v=GQJOrZMpUUM



Això succeïa entre molts altres lloc, al poble d’Aguiló, que passava a dependre de Santa Coloma de Queralt. Enlloc trobava cap explicació del perquè a darreries del segle XIX - apareix la data “1888” en un dels arcs de mig punt que emmarquen les campanes - calgués fer quasi de cap i de nou l’església parroquial  , advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, per l'església herètica del REINO DE ESPAÑA . El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Hom pensa sempre en els diners d’Amèrica ( del comerç /espoli de les colònies )





Depenen d’aquesta església les capelles de Sant Vicenç, Sant Miquel de la Portella ( la portada, potser l'element més destacat ha estat arrencada i robada ) , Sant Joan Baptista de la Pobla de Carivenys ( va ser enderrocada l’any 1901, i substituïda per un nou temple) i Sant Pere de les Roques ( edifici de nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, sota el qual hi ha una cripta. Actualment la nau està enrunada però es conserva la part de l'absis i el cimbori amb cúpula sobre trompes).

El Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 ) , i l’Antonio Mora Vergés ( L'Argentera, el camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 ) , ens alegràvem infinitament de poder saludar una persona que treballava en tasques de reparació d’un immoble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu,    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels colomins,  pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 25 de juny del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA RIBERETA, ADVOCADA A SANT PAU . TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-serra-de-gurp-i-terreta.pdf

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/07/18/sant-pau-de-la-ribereta/

La Ribereta és una caseria que pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Abans del febrer del 1847 pertanyia a l'ajuntament d'Espills

La Ribereta no disposa de capella pròpia. Sí, en canvi, un dels seus masos: el mas Alturo, que té la capella de sant Pau.


La capella és de petites dimensions i no presenta cap estil arquitectònic definit  

La porta d’entrada està situada a la paret sud, està formada per uns brancals fets amb pedres que acaben amb una arcada de mig punt construïda amb totxanes vermelles. Al damunt de la porta hi ha un ull de bou fet d’obra. Al capdamunt d’aquesta paret hi ha el campanar d’espadanya d’un sol ull sense que hi hagi actualment cap campana

Al costat sud de la capella hi ha el cementiri de la Ribereta, que és de petites dimensions i amb la porta d’entrada situada a la part sud. En el seu interior s’hi ha construït recentment un cos de nínxols

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )  em confirmava que l'edifici és l'església de Sant Pau de la Ribereta. 

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Pau  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà " 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 24 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. SANT ADRIÀ DEL BESÓS. EL BARCELONÈS

 

https://www.sant-adria.cat/arxiu/apropat-a-larxiu/exposicions-virtuals/sant-joan-baptista-100-anys

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12080

http://www.barnabitas.org/TEMPLO%20DE%20SAN%20JUAN%20BAUTISTA.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/esglesia-de-sant-joan-baptista

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7127

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-1

Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier (Barcelona, 16 d'agost de 1890[1] - ibidem, 25 d'abril de 1978) projectava L'Església de Sant Joan Baptista al carrer Sant Pere, 1, al barri del mateix nom a sant Adrià del Besós.



L'església és de planta basilical amb tres naus. A l'interior trobem a una banda el baptisteri i a l'altre les escales per accedir al cor i la torre del campanar. Al fons hi ha el presbiteri de forma poligonal i a l'esquerra la capella del Santíssim. L'estructura de parets i pilars és de maó. Les cobertes inclinades són de teula àrab. Les motllures i elements decoratius són de pedra artificial. L'església va quedar inacabada: els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neobarroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. La façana lateral es compon per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls.

La inaugura el  bisbe , Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890 - Barcelona, 16 de enero de 1972)



Aleshores i ara, els catalans reclamem a l'Església " volem bisbes catalans ", i dissortadament, ni aleshores ni ara, s'atén aquesta justa petició. 

 Gregorio Modrego Casaús, al juny de 1936, un mes abans del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL  , va ser nomenat bisbe auxiliar del cardenal Gomà i titular d'Aezani, a Turquia. Col·laborà estretament en la política del cardenal Gomà. 

 L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats.

No consta que mai es qüestiones la seva part de responsabilitat en les més de 3.000.000  de tragèdies  que provocava la revolta feixista.  

Finalitzades les operacions militars amb la victòria dels revoltats   feixistes encapçalats pel general Franco , l'any 1940 va ser designat vicari general castrense.

 Reorganitzà el clergat militar suprimit per la II República i que el componien uns 2.400 capellans militars.També va d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada

Originàriament el barri s'anomenà urbanització Font i Vinyals, nom del propietari dels terrenys, Joaquim Font de Vinyals, qui va llegar als seus 4 fills els terrenys, i va ser la seva filla, Carme Font de Cots, propietària de la part central, i tocant al mar, junt amb el seu marit el Dr August Pi iGibert que varen urbanitzar el barri, per mitjà de vendes i censos emfitèutics.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=LDE

Anys més tard, per l'advocació de la parròquia creada el 1935, s'anomenà Sant Joan Baptista.

 Durant els anys 50 es construí més al nord de la rambla Lluís Companys, el polígon industrial del Sot, avui dia seu de molts magatzems.

Finalment el barri es va acabar de configurar durant els anys 80, amb la construcció d'habitatges i zones verdes en els terrenys situats entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el riu, que antigament s'havien reservat com a zona agrícola per tal de mantenir una zona de seguretat en una eventual riuada.



https://bibliogoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-de-sant-joan-baptista-la-seva.html

dimarts, 23 de juny del 2026

CAPELLA DE CAN MARIAL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE BEGOÑA. SANT VICENÇ DE MONTALT.

 

Llegia de Capella de la Marededéu  de Begoña, a can Marial, al terme de Sant Vicenç de Montalt , de la que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com ; edifici  de construcció moderna, imitant les esglésies romàniques. Consta d'una sola nau, encapçalada per un absis i un cor als peus. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar és de cadireta i presideix la façana principal. Sota el campanar hi ha un òcul. L'entrada és d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra treballada. El parament és llis, arrebossat i pintat de color d'ivori o d'os. També hi ha un gran crucifix pintat de color negre i una placa metàl·lica que posa: "Ermita / Ntra Sra de Begoña". A la façana lateral, un pergamí antic amb una frase d'Henri Lacordaire: «L'amor és el principi de tot, la raó de tot, la fi de tot».





La tècnica utilitzada és bàsicament esprai, aerosol d'esmalt sintètic. Són obra moderna de Mateo Lara Jiménez , que té l'estudi a Mataró.

A l'interior hi trobem pintures murals, del mateix autor, que recorden el frontal d'altar romànic de la Seu d'Urgell o dels Apòstols, i inscripcions llatines de Séneca: “ no és fàcil aconseguir la felicitat, estimat Salió, ja que se n'allunya un més quan  amb més afany se la busqui".

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

  Que la Marededéu  I     Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santvicentins ,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme  genocida,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern