IN MEMORIAM DE LA DESAPAREGUDA ERMITA DEL SANT CRIST PROP DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE NOSTRA SENYORA DE LA VALL DE BETLEM. BADALONA.

El Pere Julià Subirana, publica una fotografia amb aquest peu; Ermita de Sant Jeroni de la Murtra , any 1915

Amb la mateixa imatge trobava a : https://twitter.com/bdnrecuerdos/status/976016116966477824

Ermita construida a finales del siglo XVII cerca de Sant Jeroni de la Murtra. Se llamó ermita de Sant Crist pero todo el mundo le llamaba "La miranda" por el mirador que era.

Hoy en día solo quedan cuatro piedras.

És tradició que la imatge del Crist d’aquesta ermita va ser traslladat a la Capella de can Cabanyes, advocada també al Sant Crist.

Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, Situat a l'indret de l'antic Mas Murtra, a la vall de Poià, continua existint :

http://www.lamurtra.cat/web_informativa/index3.html

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn01murt.htm

CAN MASFERRER I LA SEVA CAPELLA DE SANTA ELENA.. GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de Can Masferrer a la pàgina , fotos antigues del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de planta baixa, pis i golfes. Casa senyorial i masoveria.

Era al davant de la casa.

Coberta a doble vessant amb aiguavés als costats. Finestres espitllerades a la planta baixa, al mur lateral, i finestres més grans que s'obren al pis (funció defensiva dels masos dels segles XIV-XV).

Interior: columna de pedra per a sostenir el sostre i escala de pedra.

S'hi troba una ermita, de Santa Llena (Joan López). Pensem que el text fa referència a una capella, de la que no en trobava cap imatge, ni lloc on se’n fes esment. En demanaré dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que en mala hora aprenien de nosaltres els anglesos, que ens ho agraïen traint-nos per un penyal ple de mones – un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , en el que juntament amb una fotografia datada el 14-IV-1985, em deien :

Capella oratori de Santa Elena. Can Masferrer. Gualba de Baix (Gualba). Vallès Oriental

A la façana trobem una porta d'arc de mig punt dovellada, signe de riquesa; i finestres,una amb dues mènsules sostenint la llinda formant arc deprimit convex, típic del segle XVI; una altra amb relleus de dues cares i un rostre solar i una altra amb un arc conopial goticitzant.
En Masferer Balle apareix al fogatge de Gualba de 1497.

Al fogatge de Sant Vicenç de Gualba de l'11 de juliol de 1553 apareix en Masferrer, i a la Vegueria de Barcelona- Sant Vicenç de Gualba, de l'any 1515 apareix Pere Mas Ferrer.

Al Mapa de Patrimoni se’n diu; gran casal obert de cara a ponent, amb Roberta a dues aigües i carener perpendicular. S'hi entra per una porta d'arc de mig punt adovellat, format per onze dovelles desiguals. La finestra del primer pis és de la sala és d'arc pla amb guardapols motllurat, rematat amb carotes arrodonides; al centre de la llinda diversos cercles concèntrics rebaixats, forma l'aura d'una nova carota de les mateixes característiques. La part interna, que és la de la sala amb notables elements arquitectònics, disposa d'uns senzills però acollidors i ben conservats festejadors. Des de la mateixa sala, es pot accedir a l'habitatge masover, que tanmateix té l'entrada a la cara nord de la masia.

Al seu interior hi ha un columna de pedra per sostenir el sostre i una escala de pedra.

Fotografia de P. Barbado. OPC

Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. La façana és de 1694 i va ser restaurada al segle XIX. Al fogatge de 1497 apareix com a batlle de Gualba el propietari de la finca.

A l'obra de Pere Vergés Moreu es cita com la casa més antiga del municipi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE SANT SEGIMON. TERME DE VILADRAU.. OSONA. CATALUNYA

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0236687.xml

Santuari situat al vessant NW del Matagalls, dins el terme de Viladrau (Osona).

Es troba a 1 230 metres d’altitud. Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya.

Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova. Estigué regida per ermitans i donats dels segle. XIV al XVIII.

Entre els anys 1640 i 1782 es consruïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal.

Fou secularitzat per la desamortització (1837). Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants. Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l’Erola, prop de Can Gat.

Marià Pidelaserra Brias (Barcelona 1877-1946) hi residí alguns mesos d’estiu del 1903 i hi pintà la seva famosa sèrie puntillista.

http://www.viladrau.cat/ca/turisme/aplec/aplec-de-sant-segimon

https://fviladrau.blogspot.com/2016/03/ruta-peu-viladrau-sant-segimon.html

https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/sant-segimon/

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/lesglesia-del-santuari-de-sant-segimon-coberta-de-nou/

No apareix en la relació de Monuments de Viladrau:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Viladrau

Poseu Sant Segimon a la llista de llocs d‘obligada visita.

PATRIMONI IMMOBLE DE SABADELL. CASA PERE FRANCESC I RUHI. VIA MASSAGUÉ, 44

Retratava la façana de l’edifici situat a la Via Massagué nº 44 Casa Pere Francesc i Ruhí, Vía Massagué, 44, Sabadell (1922).

Edifici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha centrat la porta d'accés als pisos i a cada banda una botiga. Al primer pis hi ha un habitatge i dos al segon. Presenta la façana arrebossada i ornamentada amb elements de pedra. Té una tribuna lateral a l'alçada del primer pis. Cal destacar les baranes de les balconades i la balustrada de pedra que corona tot l'edifici.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Batllevell_i_Ar%C3%BAs

Els plànols del projecte signats per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), es conserven a l'Arxiu Històric de Sabadell, mostren un edifici igual al construït, però amb una planta més d'alçada. Es desconeix el motiu de la diferència entre el que es construí i el que es va projectar.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/195-A.htm
Immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, ubicat a la Via Massagué. De la façana principal destaca el frontó i la tribuna de planta primera.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA O SANT JOAN DEGOLLAT DE GRÀCIA. CONEGUDA TAMBÉ COM ‘ LA DEL DUBTE’. BARCELONA.

La Fina Becerra publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Sant Joan Baptista o Sant Joan Degollat, situada a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2704&id.districte=06

El temple és de nau única amb capelles i transsepte i volta d'ansa-paner. A la façana, organitzada amb els mateixos materials que la rectoria, es posa de manifest l'alçada de la nau, coberta exteriorment a dues vessants i amb arcuacions sota el ràfec. Rere el presbiteri està ubicada la capella del Santíssim, amb una rica ornamentació que enclou rajoletes fetes per Mario Maragliano (Génova, 1864 – Barcelona, 1944)

Pel que fa a les façanes de la casa rectoral, Francesc Berenguer i Mestres s'interessà en el contrast entre els materials amb intencions expressives, en utilitzar l'obra de maçoneria travada amb filades de maó i recórrer a la pedra treballada per emmarcar les obertures i definir la cornisa perimetral.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestres

Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914). Col·laborador de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Audet_i_Puig

projecte: Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938), arquitecte

De la Capella del Santíssim d‘aquesta església se’n ha escrit força, per això la qualifiquem com ‘LA DEL DUBTE’, que no s’ha de confondre però, amb el SANTUARI DE SANTA MARIA, O DEL SANT DUBTE. IVORRA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA, quina visita TAMBÉ us recomanem:

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20160928/placa-de-la-virreina-oculta-capella-inedita-gaudi-gracia-5424465

https://cadenaser.com/emisora/2016/09/29/sercat/1475166367_968198.html

https://criticartt.blogspot.com/2016/10/ni-gaudi-ni-berenguer-lescultor-josep.html

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/josep-maria-camps-i-arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, 29 d’octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)
Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914).

Cal recordar, ara i aquí, que Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952), fill de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), quan a la mot del seu pare, Gaudí repeteix l'oferta de treball que en el seu dia li havia fet al seu pare, la proposta va fer que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Lògicament això produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que Francesc Berenguer i Bellvehí sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.

Francesc Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet i Francesc Berenguer i Bellvehí, son tots traspassats. Tinc la convicció que el distanciament que es produïa entre ambdós arquitectes, va tenir més a veure amb intervencions de tercers que fomentaven ja el culte idolàtric de l’Antoni Gaudí i Cornet, que amb accions concretes d’aquest, a quin tots els seus biògrafs – honestos – reconeixen com una ‘bona persona’.

CAN GRAU. CONVENT DE CLAUSURA DE LES CARMELITES DESCALCES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT I A SANT JORDI. VALLDORIOLF . LA ROCA DEL VALLÈS . VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia que els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, no obstant però, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII.

Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel - títol concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril, tresorer general de la reina i intendent de la reial casa i patrimoni, cunyat del primer marquès de Casa Riera. Passà als Ricart - justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de portes i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà , Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers.

S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939.

Després de la victòria del sediciosos feixistes, l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel.

Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de Santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17.000 m2, s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers.

Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les vers el 1987.

El 1994 es pintaren les façanes del monestir.

Advertia que no hi ha campanes.

I malgrat que el jardí no sembla descurat, tenia la percepció de que ‘ no hi ha vida’ avui a Can Grau.

Li demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que té o tenia la capella de Can Grau, i si en tenen imatges del interior.

Amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que aprenien aquí els anglesos, i ens ho agraïen traint-nos a canvi d’un penyal ple de mones – rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) en el que m’adjunten una fotografia datada el 2-X-1985:

Capella de la Marededéu de Montserrat i Sant Jordi. Monestir de Monges Carmelites Descalces. La Torreta. Lloc conegut com Can Grau. Valldoriolf (La Roca del Vallès). Vallès Oriental

CASA FRANCESC DE PAULA PONSÀ CANTÍ. SEU DE L’ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

La retratava en ocasió d’una visita mèdica.

http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/casaponsa_cat.asp

El 26 de juny de 1891 el fabricant i comerciant a Francesc_de_Paula_Ponsà_i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Borrell_i_Cardona

Poc en sabem d'aquella antiga residència familiar, de l'aspecte noble d'algunes estances o dels usos de certes cambres.

Amb la mort del patriarca (1901), ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d'estiueig” i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l'any 1920).

Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, pocs elements ens recorden el Sabadell de finals del s. XIX que va veure néixer aquesta finca. Alguns sabadellencs encara recorden les pintures d'Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957, que fou artista protegit de la família Ponsà) que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/011-A.htm
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27718
http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/presentacio_cat.asp
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/8772/arxiu/historic/sabadell/fa/salt/youtube
https://www.isabadell.cat/tag/arxiu-historic-sabadell/