dimecres, 8 d’abril del 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DE PONT MAJOR. GIRONA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girona&page=42&pos=417

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21095

Llegia de l’església  del carrer del Pont Major, 75 ,  ara de Girona, advocada  a la Mare de Déu de la Pietat;  frontis a la façana, damunt de la porta i en mal estat, és d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb una llanterna al mig. Té un cor amb balustrades de pedra d'estil renaixentista, tot i que les voltes que el sostenen tenen reminiscències gòtiques. La seva façana és sòbria i senzilla de pedra polida, amb accés per porta de llinda planera i una lluneta al damunt amb guardapols de motllures. Al damunt rellotge, aigual que la lluneta anterior, del 1926. La façana es clou amb una cornisa de motllures i un campanar al costat dret, rectangular. A la nau hi dona una petita sagristia.





El 1978 fou reformada i adequada als temps actuals, ens agradarà  tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com

Cal destacar a l'interior una imatge de la Pietat de l'artista gironí Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 d’agost de 1927-Gerona, 9 de novembre de 2020), i  el Crist de l'altar que és de la Pia Crozet (Roanne, França, 9 de gener de 1950)


La rectoria annexa a la dreta és de la mateixa època que l'església.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pietat-pont.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge en els càncer de mama,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia de forma entusiasta a les accions contra els emigrants. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 7 d’abril del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NABINERS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-nabiners-ribera-durgellet

Llegia de  l’església parroquial  de Nabiners , advocada a Sant Sadurní al terme de  Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà.



Edifici és totalment abandonat i en un procés de ruïna progressiu que afecta totalment el seu absis central i tot el sector de ponent, del qual, recentment, ha caigut una part del campanar, encara sencer fa uns quinze anys.

Es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis rectangular a llevant, molt allargassat, que substitueix la capçalera original, probablement formada per un absis rectangular; no conservem cap evidència d’aquesta capçalera i caldria l’exploració arqueològica per saber-ne les característiques. L’absis actual era cobert amb volta de canó de perfil semicircular, totalment arruïnada, i obert a la nau per un arc triomfal de poc relleu, lleugerament apuntat, però totalment deformat actualment. Prop de l’absis central es troben dues capelles rectangulars, cobertes amb sengles voltes de canó de perfil semicircular, adossades als costats nord i sud de la nau que, tot i una certa aparença de coetaneïtat amb l’obra principal, són clarament adossades i posteriors al conjunt bàsic de l’església, com pot apreciar-se perfectament en la unió de la capella nord amb el mur de la nau.

La nau és coberta amb una estructura d’embigat sobre encavallades i amb un cel ras d’enllistonat enguixat. Aquesta estructura de coberta i cel ras no correspon a l’obra original, de la qual ignorem el sistema de coberta, tot i que és raonable de suposar que es tractava d’un embigat, que hauria estat substituït arran de la sobreelevació que tingué el cos de la nau, encara en època medieval, i que modificà totalment el volum de l’església fent-lo desproporcionadament alt, circumstància que s’accentua per la presència del campanar d’espadanya de dos ulls, ara arruïnat, que corona la façana de ponent.

La porta, en arc de mig punt, realitzada amb carreus de gres vermell que destaca poderosament en el parament, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la façana oest hi ha una finestra, de gran obertura, paredada i invisible interiorment, fet que no ens permet d’escatir-ne la data i les característiques formals. A la capella nord hi ha una finestra d’una sola esqueixada en el seu mur nord, mentre que a la capella sud hi ha una finestra de característiques semblants en el mur oest. A l’absis es conserva només una finestra, de doble esqueixada, amb llinda monolítica, retallada en arc, que sembla reaprofitada, probablement de l’obra anterior.

A la part sobrealçada de la nau, en el seu mur nord, es conserven sis espidieres, que permeten de suposar que l’ampliació de la nau tingué funcions defensives.

L’aparell de la part baixa de la nau és de lloses primes i allargassades, disposades horitzontalment de manera molt ordenada, amb dues filades en opus spicatum a la part baixa del mur nord. A partir d’un cert nivell, perfectament marcat, que assenyala el punt del ràfec original, es produeix el canvi d’aparell que identifica l’ampliació de l’edifici. L’aparell de la part alta és de carreu granític disposat regularment, amb una única filada d’opus spicatum, totalment aïllada a la part alta del parament del mur sud.

Les capelles i les parts refetes, com també la sagristia afegida a l’angle sud-est, són fetes amb un aparell de reble que contrasta amb els paraments més ordenats dels murs més antics.

A manca de precisar les característiques tipològiques i formals que avui ens són desconegudes, per les seves condicions constructives podem situar la primera fase de la construcció dins les formes arquitectòniques pròpies del segle X, i la sobreelevació entre el segle XI i XII, com a obra rural, mentre que les ampliacions han d’ésser posteriors al segle XIV o XV, moment en què es produí una reforma interior de la qual es conserva una mènsula de fusta encastada al mur nord de la nau

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

l’Antonio Moras Navarro  que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat, retratava l’any 1987,  aleshores l'edifici encara estava dempeus.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15741

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Quan al topònim NABINERS (escrit també Navinés), ens diu el diccionari català València Balear : Etimològicament deriva del llatí *napinarios, derivat de napina, ‘lloc on es planten naps’ (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 18).

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i altres materials de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic,  n'hagin aturat  cap. La meva percepció es que pel que fa al Patrimoni e Catalunya els malfactors tenen "barra lliure ". 

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sadurní  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 6 d’abril del 2026

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.




https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/58

https://infopalamos.cat/palamos-recordara-el-parvulari-que-es-va-construir-al-municipi-durant-la-segona-republica-amb-la-presentacio-dun-plafo-informatiu-2/

https://www.radiocapital.cat/tornen-a-obrir-les-oficines-de-lantic-parvulari-de-la-republica-a-palamos/

Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palam%C3%B3s&page=7

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana


«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 5 d’abril del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT PERE AL PUIG. SORA. OSONA

 

Havíem visitat Sora el Josep Olivé Escarre  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , i l’Antonio Mora Vergés:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/sant-joan-del-noguer-sora-osona.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/la-sequoia-de-rocafiguera-sora-osona.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/pont-medieval-de-les-codines-sora.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-joan-baptista-de-sora-osona.html

La primera notícia històrica de la capella  de Sant Pere al Puig  al terme Sora  a la comarca d’Osona és de l’any  1120. Amb funcions de sufragània de la parroquial homodina,   tenia també cementiri que era utilitzat també per l'altre sufragània de Sant Pere de Sora , Sant Pere al Pla .

Segons es desprèn de les visites pastorals dels bisbes vigatans, va tenir culte intermitent fins al segle XVI.

Al segle XVII el culte es regularitzà amb el creixement de població.

El culte quedà definitivament acabat a partir del funest ALZAMIENTO NACIONAL dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República l’any 1936.





https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-al-puig-sora

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24103


https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-sant-pere-al-puig-a-sora/

Si existeixen uns Goigs propis d’aquesta capella ens agradarà  rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-sant-pere-sora-osona-barcelona.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'apòstol Sant Pere  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern




dissabte, 4 d’abril del 2026

CAPELLA DE GALLIFA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILÍCIES CELESTIALS”. SANT BOI DE LLUÇANÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23623

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-gallifa-sora

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-sant-salvador-de-gallifa-a-sant-boi-de-llucanes/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-gallifa

Documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150.

La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244.

Possiblement el 1686, quan el bisbe Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada.

Devastada l’any 1936  com a conseqüència del infaust ALZAMIENTO NACIONAL  dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des de que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.





Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'Arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santboiencs,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 3 d’abril del 2026

GRUP ESCOLAR MANUEL MALAGRIDA I FONTANET/ CASERNA MILITAR/CEIP MALAGRIDA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=8&pos=78

L'any 1927 el Ministeri d'Ensenyament aprova la construcció d'unes escoles noves a la ciutat d'Olot que s'havien de construir en el solar cedit, l'any 1912, per Manel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d’abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) (un olotí que havia fet fortuna a l'Argentina). Fins aleshores la situació de l'ensenyament públic a Olot era molt deficient.

A principis de segle XX l'escola estava ubicada en dependències mal acondicionades de l'antic Hospici, amb 75 o 100 alumnes per aula i sense pati d'esbarjo.

 El 1926, l'any abans de l'aprovació de la nova escola, la situació no havia millorat: Olot tenia prop de 12.000 habitants i comptava amb una escola de pàrvuls mixta, tres escoles elementals de nenes i una escola Elemental de nens

El nou edifici, projectat per l'arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 1882-Barcelona, 1936) (guanyador del concurs convocat) i amb direcció d'obres de Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965),  es comença a construir l'any 1928.

La inauguració oficial va tenir lloc el 14 d'abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la República, perquè tot i ser una obra iniciada durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament Republicà es va implicar decididament en el seu acabament i amb l'adquisició del material adequat.

L'any 1938 l'edifici es destina a hospital militar, i acabada la guerra civil és ocupat pels militars feixistes, amb ànim – com succeeix encara avui - ee “ dessolar la terra “  .

Durant els anys en que es destina a caserna (fins el 1950) s'hi construeixen trinxeres, filferrades i safareigs al pati, i a l'interior es suprimeixen murs interiors per tenir sales i dormitoris més grans; sortosament, però, no es va malmetre l'estructura de l'edifici.

 


L'any 1950 l'edifici recupera el seu ús docent i, l'any 1965, a causa de l'augment de matrícula, es va construir un edifici amb sis aules i lavabos, se li donà el nom de "Pavelló nou", així com una cuina pel menjador escolar, obres projectades per l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira (Girona, 1908-ibidem, 1988) .

 L'any 1967 es construí una pista de bàsquet i hoquei sobre patins i al 1983 una pista poliesportiva. En aquest mateix any, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei de coeducació, es va remodelar l'antic edifici, canviant l'entrada de l'escola, les escales al pis, els aïllaments de les aules... Aquestes obres de rehabilitació i ampliació varen ser projectades per Arcadi Pla Masmiquel (1982-1984).

L'última reforma i noves edificacions es dugueren a cap el curs 1995-96.

 Es va enderrocar part del "Pavelló nou" que amenaçava ruïna, així com la cuina que no acomplia les normes sanitàries vigents. I es va construir un magnífic gimnàs, una cuina nova, es va pavimentar part del pati, es construir un pista poliesportiva nova i s'instal·là un ascensor. Es va reformar la façana interior, el menjador escolar, es van suprimir les barreres arquitectòniques.

A l'estiu de 1998 es va construir una escala d'emergència per facilitar l'evacuació del primer pis fins al pati de l'escola.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?


dijous, 2 d’abril del 2026

IN MEMORIAM. CEIP VALL D’ARO. CASTELL D’ARO. CASTELL-PLATJA D’ARO I S’AGARÓ. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=160

El sostre demogràfic de Colomers s’assolia al cens de 1857 amb 553 ànimes,   quan es venia  la capella de Sant Llenç’any 1942, poc més de 350, que quedaven per sota dels 300 quan  es feia Inauguració de les noves escoles, l’any 196. Es tancava l’exercici 2025 amb 208 habitants de dret

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=158


Pl. Poeta Sitjà, 8, Escola projectada per l'arquitecte Josep Claret l'any 1969, en el cens de 1970  consten 2473 ànimes,  i ampliada pel mateix arquitecte el 1975.  Es tancava l’exercici 2025 amb  12.982 habitants de dret.



Actualment és una  Llar d'Infants Municipal.

Edifici de planta baixa i dos pisos en una mòdul i planta baixa i un pis en d'altres. L'espai quedava distribuït en vuit aules i seguint la tipologia escolar ordenada des del Ministeri.

Josep Maria  Claret Rubira  adapta aquesta tipologia a les necessitats del municipi i construeix una escola amb aules, menjador i gimnàs.

El projecte també preveia  la construcció de vivenda per els mestres i conserges.

La capacitat de l'escola era per uns 240 alumnes.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?