divendres, 10 d’abril de 2020

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ANNA DEL CASTELL DE MONTLLOR. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Francesc Cardona Fonoll, atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies del runam esfereïdor de l’església de Santa Anna del Castell de Montllor , també anomenat Castell de l'Hostal Roig o Castell dels Moros



L’enciclopèdia Catalana ens diu que l’any 1314 gaudia de la categoria d’església parroquial, integrada dins l’ardiaconat de Tremp.

Malauradament, aquest és, ara per ara, l’únic esment conegut referit a aquesta església, de la qual tampoc sabem en quin moment canvià l’advocació primigènia per l’actual de santa Anna.

Per l’estat de les ruïnes de l’edifici, es pot concloure que l’església de Santa Anna era un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis central i dues absidioles laterals, formant trèvol, que pel que sembla s’obrien a la nau mitjançant estrets arcs presbiterals.

Les ruïnes de l’església de Santa Anna de l’Hostal Roig són a uns dos-cents metres al sud del poble de l’Hostal Roig.

Catalunya, sotmesa a un permanent espoli, ho tenia difícil per conservar el seu patrimoni històric, l’endeutament que es generarà amb la tragèdia del coronavirus, farà del tot impossible destinar cabals públics a aquests fins.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilanova de Meià, la Noguera, Gavet de la Conca, el Pallars jussà , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

dijous, 9 d’abril de 2020

LA PORXADA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies del casal conegut com “ la Porxada” , al Camí de Can Cassanyes, al terme de Castellet i la Gornal, a la comarca del Penedès sobirà, del que n’havíem escrit alguna cosa :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/10/la-porxada-de-castellet-castellet-i-la.html

Patrimoni Gencat ens diu; el conjunt de "La Porxada" es troba situat a la dreta del camí de Can Cassanyes, a prop del nucli de Sant Marçal.
Es tracta de diversos cossos organitzats en successives etapes constructives a partir d'un nucli principal i protegits per una tanca que els envolta.


Els elements més remarcables d'aquest conjunt són la galeria d'arc de ferradura, situada a una de les façanes laterals de la construcció, i la torre de planta quadrada que s'eleva, aïllada, a la part posterior.


Encara que el nucli primitiu de la masia segurament té el seu origen en un moment de construcció anterior, els elements formals del conjunt general permeten situar aproximadament en les darreries del s. XIX l'època d'ampliació més important, ja que el plantejament estilístic respon a les concepcions eclecticistes que caracteritzen l'arquitectura d'aquell període.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. , a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin. Tenim – encara – un país de primera.

dimecres, 8 d’abril de 2020

IN MEMORIAM DE L’ERMITA/SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE LA RIBA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de la Gràcia al terme de la Riba, a la comarca del Camp sobirà.


L’Anna Isabel Serra Masdeu, en la seva monografia “Ermita de Gracia. Ens explica que Francesc Blasi i Vallespinosa, la descriu així : "és senzilla i humil, de porta quadrangular. Amb un petit ull de bou a la façana i un cloqueret d’espadanya a I ‘aresta superior de la teulada de doble vessant. La nau interior amida 8,50 metres de llargària per 4,80 metres d'amplada, i s'avé a I ‘estil renaixement, amb volta de tres claus, Una pica beneitera molt gran; alguns bancs arrambats a les parets s'omplen de corcs, i una barana de fusta tanca el presbiteri, situat dalt d'un graó.

Actualment I ‘interior és buit i esta molt malmès. El retaule que posseïa degué desaparèixer durant els anys de la Guerra Civil. Valgui aquesta descripció pera fer-nos càrrec de la seva importancia:

"L'altar major i únic duu la data de 1687. És d'estil barroc, daurat, policromat i en perfecta conservació. Encimala el retaule I ‘estàtua del Salvador; dessota, hi ha la imatge de Sant Rafael amb Tobies; més avall, segueixen, en col·locació simètrica, les imatges de Sant Antoni, un Bisbe Sant, Sant Isidre, Santa Úrsula, Sant Joan, Sant Joaquim, Santa Eustaquia i Santa Anna, totes d'uns 30 centímetres d’alçada i bastant ben treballades sobre fusta.

"En un nínxol del centre hi ha la Verge de la Gracia, que rep I ‘anunciament de I ‘obra de I ‘Esperit Sant per mitja de la figura de I ‘Arcàngel, la qual esta penjada d'una columneta de I ‘altar. La imatge de la Mare de Déu esta asseguda i recolzada en el respatller de la seva esquerra ,damunt del qual hi ha un llibre obert. Amida uns 75 centimetres d’alçada, és de fusta policromada, ben esculturada i de faccions simpàtiques; Possiblement originaria de les darreries del segle XVII. Algunes presentalles penjades a les parets demostren la importància que altres temps tingué aquesta ermita."

Alguns autors com Francesc Gras i Elies (Reus, 1850 – Barcelona, 12 d'octubre de 1912 ) daten la seva construcció I ‘any 1704. (4): .'En el año 1764 don Rafael Vilanova. acaudalado propietario de Alcover, qué tenía sú casa solariega en la plaza Nueva de dicha villa, mandó edificar esta modesta capilla en tierras de su propiedad á fin de que los labradores que vivían con sus familias en aquellos riscos pudieran oir misa. El número de misas que habían de decirse en dicha capilla había de ser 37 todos los años. Por espacio de mucho tiempo cumplióse la voluntad del fundador, y habiendo venido á menos su familia y ausentada de la villa se cerró la capilla, quedando en ella la imagen de la Virgen poco menos que olvidada. , 198 t...) .

Blasi en justifica I ‘inici per una data esculpida a la llinda superior de la porta d'entrada a la capella ,on hi figuraria 1687.Actualment aquesta data no es distingeix.

(5) "( ...) tampoc no es fixaren en la data de construcció de 1'altar major;ni en una relació mig esborrada per la pluja escorredissa de I ‘ull de bou, escrita en la paret interior i damunt de la porta, que diu: "Als 14 de Abril del any 1687. Lo Ilm. Sr. Doctor Fray Juseph Sanchis, arquebisbe de Tarragona, primal de les Espanyes, a instancia de Agustí Figuerola i son fill beneí aquesta capella dedicada a la Verge de la Gracia, celebrant la primera missa, administrara lo Sant Sagrament de la confirmació, concedeix sa Iltrma. 50 dies de indulgencia als que visitaran aquesta capella i rezaran un Pare Nostre i una Ave María ".Demés, a sota mateix d'aquesta inscripció, un a cada banda de la porta. hi ha pintats a una tinta els escuts de I ‘esmentat Arquebisbe i de la casa Figuerola, senyoria principal de la vila d'Alcover, en possessió d'immenses extensions de terrenys. (...)

El temps ha estat sever i injust malmetent la seva vàlua, pero potser generós mantenint-la dempeus, recordant la dignitat del seu llegat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gracia-la.html

https://core.ac.uk/download/pdf/39132462.pdf

https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/postal-riba-ermita-mare-deu-gracia-ed-soberanas-num-4~x35459466

No forma part de la minsa relació de bens culturals d’interès local de la Riba.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu la Riba, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

dimarts, 7 d’abril de 2020

QUE EN SABEM DELS AUTORS DELS EDIFICIS DE LA COLONIA VILADOMIU VELL AL TERME DE GIRONELLA?. EL BERGUEDÀ.

Aprofitava una magnifica fotografia del Pere Albert Carreño, en la que apareixen la Casa de l’Amo de Viladomiu Vell, i l’església de Sant Marc, a la que podem denominar també la Casa del Senyor, oi?.


Les fonts no atorgaven cap importància als autors, enginyers, mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els edificis de la Colònia.
https://www.viladomiu.com/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3325

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3324

De l’església de Sant Marc sabem que l'any 1883 van començar les obres de construcció que es van encomanar al mestre d'obres Valentí Canudes, de Casserres. No en trobava a la xarxa imatges del interior, i ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Fotografia 20-III-1983. Viladomiu Vell (Gironella), Església parroquial advocada a Sant Març.

Al ensems em feien arribar una fotografia de Quimpuig12, feta a les 11:15, del 7 novembre 2014 , en la que més enllà del color no s’aprecien canvis substancials.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Esgl%C3%A9sia_de_Viladomiu_Vell_3.JPG

De la torre de l’Amo, els amics de Tot passejant, diuen ,.. . Façana de ponent, sigui dit de passada que em recorda, però molt, la torre Lluvià, de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/colonies-la-casa-de-lamo-i-la-casa-del.html



El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un comentari; La Torre de l'Amo de la Colònia de Viladomiu Vell en el meu Iinventari la tinc atribuida a Roc Cot Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) , que va ser arquitecte municipal de Gironella i té una torre similars al Masnou

Està clar que NOMÉS des de la Catalunya ‘no oficial’ seria possible posar llum en aquests aspectes del patrimoni històric, respecte dels quals, s’ha fet una excel·lent tasca de desinformació i/o de destrucció des de sempre, no únicament com alguns escriuen en els períodes de dictadura; la de Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i la de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), també, també, en el breu període de la II República, i en aquesta “democraciola” vergonyant que patim des de 1978.

Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Gironella, el Berguedà,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

dilluns, 6 d’abril de 2020

IN MEMORIAM . PREVENTORI DE LA SAVINOSA. ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos publica una fotografia del Preventori de la Savinosa que va acollir a nens pobres de diferents punts d'Espanya, que es trobaven en risc de desenvolupar malalties a causa de la misèria.


El testament del comandant d’infanteria Luciano Schmid Vilardaga ( + 9/02/1911) que va donar cinc finques a la casa de la beneficència de la Diputació de Tarragona, suposava l’inici d’un projecte que dissenyat per la Mancomunitat de Catalunya, es va dur a terme durant la dictadura feixista de Primo de Rivera, i els 5 edificis, localitzats entre les platges de Savinosa i Arrabassada, destinats a l'atenció i prevenció de la tuberculosi, es posaven en funcionament durant la II República.


L’autor del projecte fou l‘arquitecte Francesc Monravá Soler ( Tarragona, 25.IX.1888 + 15.II.1968 )

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12536

Patrimoni Gencat el descriu com un complex notable de dos i quatre plantes que no perjudica els aspectes urbanístics de la zona.

Situat dins una petita península, entre les platges de la Rebassada i de la Sabinosa, està aïllat per la carretera general i la via fèrria.

La configuració urbanística en forma de blocs amb alternança d'elements urbans com ara places, passeigs i el mateix paisatge.

La composició de les finestres és a base de remarcar constructivament els seus laterals amb fàbrica de rajola, remarcant-se també l'horitzontalitat. Es pot dir que pertany a una arquitectura en la que es posa de manifest la seqüència ordenada entre la pell de l'edifici i la fàbrica de totxo.

L’any 1966 es tancava i d’aleshores ençà no se i ha donat cap utilitat.

Sembla però que hi ha algun projecte per aquesta zona:

https://www.diaridetarragona.com/opinion/UN-VIAJE-EN-EL-TIEMPO.-La-Sabinosa-un-espacio-que-urge-recuperar-para-los-tarraconenses-20180723-0008.html

https://tarragonadigital.com/tarragona/preventori-savinosa-transformacio-diputacio-tarragona


https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/users/14663/2019-02-26-diari-mes.pdf


https://www.diarimes.com/noticies/opinio/2019/02/26/la_savinosa_seu_futur_55943_3064.html

Esperem que a la sortida de la pandèmia del coronavirus, l’economia pública faci possible endegar un projecte que alhora que permeti la recuperació d’aquest espai, respecti la voluntat testamentaria del Luciano Schmid Vilardaga ( + 9/02/1911), del que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement, del seu traspàs només en sabem la data.

diumenge, 5 d’abril de 2020

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ A LA COSCOLLERA. SANTA MARIA DE MEIÀ, VILANOVA DE MEIA. LA NOGUERA. LLEIDA

El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar fotografíes de l’esglesia de Sant Sebastià a la Coscollera, que es troba al camí de Santa Maria de Meià a la Font del Reguer, a 2 km al NO de Santa Maria.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Sebastià es trobava dins la quadra de la Coscollera, que fins al segle XIV havia existit com a municipi diferenciat de Santa Maria de Meià.

La notícia més antiga que es coneix d'aquesta església la dóna Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) el 1668 en el llibre on descriu el Priorat de Meià.

Diu que antigament era parròquia i que el 20 de gener de 1623 es va trencar la campana Dou i que la processó no va poder pujar des de santa Maria a causa del mal temps.
Tradicionalment, al menys des del Segle XVII, es pujava en aplec a l'ermita del 20 de gener, dia de Sant Sebastià.

Últimament l'aplec es fa el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb el Roser de Primavera de la vila de Santa Maria de Meià.

En els conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'església de Sant Sebastià va servir com polvorí de l'exèrcit republicà, i s’explica que hi va haver una explosió que va esfondrar la coberta.

Les diferents restauracions fa que sigui difícil de datar, però les finestres apuntades i els contraforts fan pensar que es tracta d'una construcció gòtica força rústega, segurament del segle XVI.

La finestra de mig punt dóna indicis que podria tractar-se d'un temple romànic ampliat.

Caldria fer prospeccions arqueològiques per datar l'edifici amb més precisió.

La descripció tècnica ens diu que es tracta d'una església de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular encarat a llevant. La coberta és de volta de canó amb contratirants de ferro.


La porta és al mur de ponent i està precedida per un atri, al qual s'accedeix per la part de migdia.


A l'absis, reforçat amb sis pilastres que fan de contraforts, hi ha dues finestres d'arc apuntat i una altra de mig punt que està tapada.

No hi ha campanar ni espadanya.


L'interior està arrebossat amb morter de ciment i pintat, els murs exteriors també estan arrebossats amb argamassa de calç i arena. La volta, reconstruïda entre 1960 i 1962, es coberta per teula àrab.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

L’any 2017, havíem publicat sobre aquesta església situada en un terreny en el que abundava el coscoll, garric; cast. Coscoja; arbust de fins a 2 metres, rarament arbre petit. Fulles persistents dentato-espinoses, glabres, concolores, coriàcies. Gla de fins a 3 centimetres, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/07/ermita-de-sant-sebastia-de-la.html

Que Sant Sebastià intercedeixi davant del bon Déu perquè malgrat la gestió maldestra dels ‘polítics professionals’ s’aconsegueixi superar la pandèmia del coronavirus.

dissabte, 4 d’abril de 2020

IN MEMORIAM . L’ESCOLA A LA CASA DE MISERICORDIA DE VIC. OSONA

https://core.ac.uk/download/pdf/38981036.pdf

Durant els anys estudiats, algunes de les noies s’ocupaven de «enseñar las que no son de la casa, tanto de la Ciudad, como las de fuera de ella, â las pobres de balde, y â las acomodadas por una módica paga, enseñandoles no solo â coser, hazer medias, y demás labores necessarias y propias de una buena y provechosa muger, sino también instruyendolas en la doctrina christiana, y en devotes oraciones».

En un altre document del mateix fons, també sense datació, es parla igualment de l’existència de dues escoles públiques. En una s’ensenyava gramàtica a totes les noies pobres de la ciutat que hi anaven a aprendre labors, «y en la otra concurren á igual objeto las hijas de los artesanos y personas de distinción cuias facultades les permiten contribuir con un moderado esti[p]endio á la manutención y gastos indispensables de la casa».68 En aquell moment, que no es pot precisar, però que podria estar entre 1815 i 1820, a la Misericòrdia hi havia cinc mestres que eren ajudades en les seves tasques docents per les internes més avançades.

L’agost de 1924, a petició de l’Ajuntament, l’administració de l’establiment informava que a la seva escola hi assistien unes cent quaranta persones, «advirtiendo que á las absolutamente pobres nada se les exige».

Cal remarcar que les mestres cobraven una quantitat pels seus serveis (com a mínim a finals del segle XIX).

El conjunt d'edificis originari fou enderrocat l'any 1992 per tal d'eixamplar el carrer Misericòrdia. Només s'ha conservat la part de la façana del carrer Sant Pau.

L'any 2000 es va construir un nou edifici d'habitatges en l'emplaçament de l'antic edifici, dins del qual es va reconstruir el claustre.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=36391



Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia, poseu Vic, Osona , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell