ELS MURALS DE JOAN RIFÀ BENET AL SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA, CATALUNYA

Retratava les pintures murals del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenya, obra de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009) havia estudiat a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55), les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà, i el Santuari de la Mare de Deu de l’Ajuda de Balenyà. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França

No trobava cap fotografia, ni imatge d’aquest creador, sou pregats, urbi et orbe, persones, entitats, ..., de fer-nos-en arribar almenys una a coneixercatalunya@gmail.com

Els diaris, les televisions, la xarxa,..., ofereixen constantment imatges de persones, que no tenen cap interès, i dissortadament acostuma a ser difícil trobar imatges de persones valuoses com va ser el Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009), curiós, oi?.

IN MEMORIAM. MOLÍ D'EN BUSQUETS. EL CASTELLAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

Llegia que en el lloc on hi havia el molí existí un mas anomenat Astafort, establert l'any 1478 per Joan Astafort.

Posteriorment passà a ésser propietat de la masia de Can Carner, que temps després el varen vendre a Francesc Déu. Aquest en les immediacions construí el moli que després vengué al paraire terrassenc Valentí Busquets que continuà amb l'activitat drapera del molí.

Pau Busquets i Barata, possible successor de l'anterior construí una capella que fou dedicada a Sant Pau, avui desapareguda. Aquesta capella , segons descripcions del segle XIX, posseïa un gran quadre dedicat a Sant Pau, així com altres petits quadres a l'oli. A finals del segle XIX, el Dr. Josep Tolrà Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882) feu les instal·lacions cotoneres al molí de Can Barba i també en aquest molí, que passà a formar part del patrimoni de l'empresa Vda. De Josep Tolrà.
Les velles instal·lacions foren ampliades i modernitzades, continuant avui dia en ús.

Patrimoni Gencat en fa la següent descripció, edificació industrial que donada la continuïtat d'ús ha sofert modificacions i ampliacions respecte al projecte original. Entre el conjunt de naus disposades desordenadament resten encara en ús edificacions del segle XIX. Aquestes segueixen el tipus arquitectònic freqüent en els molins que s'arrengleren als marges del riu Ripoll. Es tracta d'una senzilla nau de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb una alçada de dos pisos; els murs presenten una distribució simètrica destacant el gran nombre de finestres. Moltes de les naus es disposen adossades, en sentit paral·lel o perpendicular. L'aparell emprat és el totxo, essent el mur arrebossat.

La base de la xemeneia del molí d'en Busquets la forma un cos de planta quadrada, sobre aquest s'inscriu la xemeneia que presenta una forma prismàtica amb 8 cares, essent el cos de proporcions esveltes. L'aparell emprat es el totxo vist, que s'utilitza també com element decoratiu en forma de motllures. De la xemeneia i del conjunt de la fàbrica es conserven fotografies del 1895 ( Pere Vergés i Vernís. Topografia mèdica de Castellar ).

Fotografia. Maria Antònia Vivancos Gómez

Fotografia. Agents rurals

Així com el camí de l'infern està empedrat de bones intencions, dissortadament el patrimoni històric i/o artístic, en indrets que com Castellar del Vallès han crescut quasi de forma exponencial, ha desaparegut en masses ocasions sense poder documentar-lo.

SA PALOMERA. BLANES. LA SELVA. ‘ LA COSTA BRAVA’ . GIRONA. CATALUNYA

El Pere Julià Subirana, publica un fotografia que titula ‘ La platja de Blanes i Sa Palomera (comarca de la Selva)’ , sense data, n indicació relativa a la seva procedència.

Llefia de Sa Palomera que és una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de s'Abanell, al sud, dins del terme de Blanes. Aquest indret es considera ‘ formalment’ el lloc on s'inicia la Costa Brava.

Sa Palomera i els illots adjacents (Sa Pujola i Es Portell) poden ser visitats, ja que s'hi ha habilitat al damunt un mirador des del que es pot contemplar una àmplia perspectiva de la població i del delta de la Tordera que desguassa dos kilòmetres més avall, seguint la platja de S'Abanell.

L'origen del seu nom no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una paloma. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.

La fotografia sembla confirmar aquesta hipòtesis, oi?.

El promontori forma part de l'escenari del reconegut festival pirotècnic de Blanes que se celebra cada estiu la darrera setmana de juliol. Al davant d'aquest monticle s'hi ha ubicat un arc metàl·lic amb forma de "v " invertida que esdevé un símbol de porta i benvinguda a la Costa Brava. Darrere de sa Palomera hi ha una mena de pont que es va construir per tal que la brutícia que venia de la riera no passés a la platja de S'Abanell. Aquest pont se'l coneix com "es Portell"

Blanes té un ‘encant especial’.

TORRE MONTLLEÓ. CASTELLAR DEL VALLÈS

Retratava l’edifici que dóna dels carrers Caldes, 54 - al del Racó, anys enrere havia tingut ocasió de visitar-la, quan era el propietari un antic veí de casa , que posteriorment va marxar a Andalusia.

Patrimoni Gencat ens la descriu com ; torre senyorial de planta rectangular, de dues plantes. Destaca la utilització d'elements clàssics en la seva ornamentació. L'edifici es troba situat al centre de la finca envoltada per un mur d'obra i reixes de ferro forjat. La façana principal presenta una distribució simètrica que ve centrada per la porta flanquejada per dues finestres, les quals segueixen el mateix sistema compositiu; el brancal el formen dues pilastres amb basa i fust estriat coronades per capitells amb motius vegetals, aquests suporten la llinda i que presenta un petit timpà amb una palmeta al vèrtex superior. Les restants finestres segueixen la mateixa ornamentació. L'acabament de la façana presenta un ràfec amb motllures i una decoració alternada de merlets esglaonats i motius geomètrics formant un semicercle. Coincidint amb l'eix de simetria a la façana principal, sis mènsules sostenen un timpà decorat a la part superior amb una palmeta. La part posterior de l'edifici presenta un cos annex afegit posteriorment amb una balconada a la primera planta amb columnes clàssiques. Al centre de la porta i a les cantonades s'han posat uns fanals treballats amb ferro forjat.

No havia trobat cap dada de la casa de número 2 del carrer Puigvert, que en alguns comentaris s’identifica com ‘ cal carter’ , o la casa del Ramon Caixach.

Ni de la casa de número 14 del carrer de Caldes

Tampoc cap dada de Cal Metge al carrer del Centre.

Ens sap greu portar la contraria, no és cert ‘que a Castellar no hi ha res que valgui la pena’, durant els anys del boom de la construcció es va fer una feina de destrucció que només és pot qualificar com ‘excel·lent’, i altrament d’alguns edificis en tenim una documentació deficient, o simplement no en tenim.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com i/o coneixercatalunya@gmail.com

A Castellar del Vallès ens cal - amb urgència - un Catàleg de Patrimoni.

BAR DE LA PEPA. SÚRIA. BAGES. LA CATALUNYA – ENCARA – DEL 155

El Joan Dalmau Juscafresa, autor del bloc https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/ em feia arribar uns enllaços :
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/ANNEX-1-FITXES_A.pdf

I en relació a la casa coneguda com BAR DE LA PEPA, trobava : edifici de planta baixa i dos plantes pis amb coberta a doble vessant situat a la cruïlla dels carrers Vilanova i Diputació. En destaca la composició de la façana amb els balcons treballats en forja i l’encoixinat de la façana.

Casa construïda l’any 1923.

Acabat el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’ho va instal·lar la la caserna de la Guàrdia Civil.

Més tard els baixos es van convertir en bar

Cap dada del promotor, cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un missatge; he trobat que la Cooperativa és del paleta Pau Duarri, 1921. A Súria tenia obres l'arquitecte de Manresa, Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970)

Segur, segur, segur, que la major part dels edificis de Súria, el Bages i Catalunya, NO SON de ‘desconegut’, oi?.

L’article 155 té una ombra molt allargassada.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT MARTÍ SACALM. SUSQUEDA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La vida a Susqueda canviaria dràsticament a partir de l’any 1958 en que s’iniciava la construcció de la presa del pantà a càrrec d’Hidroelèctrica de Catalunya, fou bastida entre el 1963 i el 1968, any en què entrà en funcionament el pantà.

L’any 1950 consten 611 veïns al cens, que seran només 395, l’any 1960, i 199 l’any 1970, es tancava l’any 2017, amb 98 habitants.
https://www.ara.cat/societat/Susqueda-que-triga-temps-cotxe_0_1578442189.html

Quan pujàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés fins a Sant Martí Sacalm, ens explicaven que la rectoria havia aixoplugat l’escola, la casa de la mestra, la del campaner i la del rector, ben aviat però, l’escola es va tancar – els nens i nenes van ara a Amer -, la mestra va marxar, i tant el campaner com el rector van anar veient diluït també el seu paper, ens expliquen que ara únicament hi ha UNA MISSA a l’any.

Des de Sant Martí, al peu del Santuari de la Mare de Déu del Far, aixecava la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!

EL BACH DE COLLSACABRA.OSONA- CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la façana de la masia el Bach, a l’antic terme de Pruit – avui Rupit i Pruit - , impressiona la visió d’aquest antic i magnífic edifici que acull aquest mas documentat des del segle XIII.

Formava part de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts. Es troba registrat en el fogatge d'aquest terme de l'any 1553, aleshores el mas era habitat per un tal Miquel Bach.

El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. El felipó Pere Bach i Targarons (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 — Vic, Osona, 1866) era fill del mas.

Hom pensa – el pensament, diguin el que siguin els del PP, és lliure, oi?: - que la casa Bach de Vic, té relació amb aquesta nissaga.

Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas, alhora que noticia de l’autor de l’ampliació i reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El mas arribà a ubicar cinc masoveries més l'estada dels amos. Està situat a mil metres d'altitud.

És una de les masies més impressionants de la rodalia, construïda al segle XVIII, esmentada ja al segle XII.

Té una estructura semblant al Palau Episcopal de Vic.

Té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) hi passà alguns estius acompanyant en algunes ocasions el bisbe Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) (l'agost de 1885 i de 1886, l'agost i setembre de 1887 i 1889).

A l'altre costat de la carretera hi ha la capelleta de la Mare de Déu del Roure, incrustada en el tronc d'un gros roure. Hi podem llegir o entonar, si el cas, els Goigs que Verdaguer li dedicà l'estiu de 1889, el darrer que hi va passar.

M’explicaven al mas Colomer – que havien estat masovers del Bach – que uns bandits havien segrestat a l’hereu per quina llibertat demanaven una mesura d’or, i un avantpassat del que m’ho explicava va fer el pagament.

La ruïna de tantes i tantes cases al món rural català, és un testimoni incontestable de la ‘pèrdua de qualitat com a poble’, no som, no cal esforçar-se gaire per adonar-se’n, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), som en el millor dels casos, també com ell , molt covards i salvatges, malgrat estimen amb un desesperat dolor aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Aquesta família té relació amb la fàbrica Germans Bach dels Comtals a Manresa?. En cas afirmatiu també la té amb la Masia Bach de Sant Esteve Sesrovires, on es creava l’extrísim Bach, i a dia d’avui que s’ha fet d’aquesta família?.