IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

  

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm

El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

ESGLÉSIA DE RIU, ADVOCADA A SANT FELIU. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. REFLEXIÓ SOBRE L’ESGLÉSIA CATALANA I L’ENSENYAMENT

 

L’església catalana desenvolupava una gran tasca en els petits pobles de Catalunya, recordo que m’explicava una dona molt gran a Matamala,  al Ripollès,  on anava a escola a la casa rectoral.

Per fer la comunió calia “ estudiar” la doctrina , i  per a fer-ho, llegir era obligat, els rectors i vicaris, s’ocupaven d’ensenyar les primeres lletres, als nens i nenes, habitualment de forma segregada.

L’estat començaria a preocupar-se de l’educació, quan la creixent influència de l’església catòlica,  posava en risc,  les  corruptes estructures que gestionaven – i continuen gestionant -   “ la res pública “.

Ningú, amb un minin d’enteniment, entén – més enllà d’interessos personals  - , el recolzament de les Jerarquies eclesiàstiques als sediciosos feixistes en la seva revolta contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

L’església romana, no es va alinear ni amb el feixisme italià, ni amb el nazisme  alemany.

La situació de secularització , desafecció i àdhuc descreença, te les seves arrels, en la signatura  de la  CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES

  https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Res però, pot amagar la tasca que s’havia fet en el camp de l’educació a Catalunya, que ens deixaria fins testimoni en la parla quotidiana, avui encara diem “ escola” al que ajuda al prevere en les funcions litúrgiques. Al REINO  se’ls anomena MANAGUILLOS.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-feliu-ermita-de-sant-feliu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-riu-montagut-de-fluvia

Llegia de Església situada a l'antic poble de Riu, advocada a Sant Feliu, està ubicada  en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.

 És una construcció del romànic tardà, d'una sola nau amb volta apuntada.

 L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada. La part més interessant és a ponent, on hi ha la porta d'ingrés formada per tres arcs en degradació amb una llinda i un timpà llis, i una finestra de dos arcs de mig punt en gradació i doble esqueixada, delicadament decorada amb un semicercle de dents de serra i el reixat d'època, i el campanar d'espadanya de doble obertura. Conserva en un batent de la porta la ferramenta original romànica amb les formes de la forja catalana del romànic: cintes de ferro planes que s'obren en volutes i divideixen la porta en plafons. Les parets són construïdes amb pedres regulars i ben treballades, seguint filades ben estructurades.

La pica d'oli conservada a l'interior de l'església, és l'únic element decoratiu present dins del temple. La seva destinació originària, era la de contenir oli. Posteriorment, s'hi va esculpir un calvari popular amb Crist crucificat, la Verge i Sant Joan, i per damunt dels braços de la Creu, un sol a l'esquerra i una lluna a la dreta. Les seves mides són; 62 cm d'alçada, una amplada total de 45 cm, una amplada interior de 35 cm i una profunditat de 73 cm.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10028

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE CARRÀNIMA. ABELLA DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-carramia-o-de.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-carramia-abella-de-la-conca

Llegia, La Mare de Déu de Carrànima o de Carràmia és un santuari situat a 1.624 metres  d'altitud, al cim de la serra de Carrànima, que separa les valls d'accés a Bóixols i del riu d'Abella. Pertany al terme municipal d'Abella de la Conca, del Pallars Jussà.

Se'n té esment almenys des del 1657, però del santuari antic, amb prou feines en queda res.

El temple actual data de l'any 1959, quan es construí el nou edifici per tal de substituir el vell, en part malmès durant el llarg combat de la Conca Dellà de la darrera guerra civil, estiu del 1938.

Fou restaurat a principis dels vuitanta, del segle XX.

Qual al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13131

Que la Marededéu, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

CAPELLA DEL MAS LA SERRA, ADVOCADA A SANT JOSEP ORIOL. TAVERTER. OSONA

 

Jan Martin, publica una fotografia de la façana de la capella el mas la Serra de Tavertet, dedicada a Sant Josep Oriol.

És un edifici d'una nau, de planta rectangular d'uns 7 x 4 metres; està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia.

Presenta un alçat on s'hi marquen dos trams, el més alt dels quals és el que està tocant a la masia.

La façana principal presenta un portal rectangular descentrat de l'eix central, les restes d'un campanar d'espadanya i un òcul.

 La part superior de tots els murs està decorada amb una línia d'arquets cecs.

Si existeixen, en agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i alguna imatge del interior de la capella al’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-sant-josep-oriol.html

Que Sant Josep Oriol , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTCADA I REIXAC, ADVOCADA A SANTA ENGRÀCIA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 El dimecres 12.3.2025 ens portava fins a l’ Església parroquial de Montcada i Reixac , dedicada a Santa Engràcia, l’assistència a les 19,30 hores  a la funció litúrgica en memòria de la Montserrat Parra Sánchez, que ens deixava el 31.1.2025 a l’edat de 57 anys. 

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arquitectonic/esglesia-parroquial-de-santa-engracia-de-montcada.html

Llegia de l’església, ..,  campanar que s’aixeca per damunt de la façana principal. Té una nau central  amb absis i dues naus laterals més baixes, que permeten la il·luminació mitjançant vitralls. 

La nau central està separada de les laterals per cinc columnes amb capitell, de secció circular, que suporten arcs de mig punt. 

Al final de la nau lateral dreta, hi ha la capella del Santíssim amb pintures de Joan Capella de 1959. Els estucs interiors de l’absis (1955) són de Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883-ídem, 1963) i les tres escultures, d’en Francesc Juventeny i Boix (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) 

En la part posterior a l’absis hi ha uns locals parroquials i la sagristia, que comunica amb el despatx parroquial. El sostre és pla, amb jàsseres de formigó i biguetes que formen un enteixinat. La coberta de la nau principal és a dues vessants de teula àrab i les laterals d’una sola.

El campanar de planta quadrada està situat a sobre de l’entrada. Es esvelt, sobresortint les quatre pilastres de les cantonades rematades amb una creu. En cada cara hi ha una gelosia vertical amb vidres de colors rematada amb el rellotge i tres arcades on hi ha les campanes. Finalitza amb un remat de dos nivells, també de planta quadrada i una creu. Recorda el de l’església de Raincy d’Auguste Perret (1923).

La façana principal té l’accés amb l’arquivolta de mig punt i dos òculs. El mur perimetral consta d’un sòcol de pedra poligonal rematat per una cornisa, un parament llis i una barana massissa amb dues cornises que remarquen el volum cúbic de les naus.

Autor/promotor: Mestre Marti Dies (altar Major, 1544). Esteve Mauri, mestre de cases (capella del Roser, 1587). Pere Gili mestre de cases (capella, 1629). Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), marquès de Sagnier, títol pontifici  (ampliació 1884-1882). Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener  de 1888-11 de febrer de 1962) (1927-1930 i 1942-1952)

Temple projectat l’any 1948 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener  de 1888-11 de febrer de 1962) (1927-1930 i 1942-1952) que substituïa a un d’anterior iniciat per l’arquitecte Enric Sagnier (1887) i acabat pel mateix Serra el 1927, que va ser enderrocat en els dies foscos que seguien a l'alçament dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/01/goigs-santa-engracia-montcada-i-reixac.html

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003), en el seu poema “Parlem de tu”  havia aconseguit explicar a la perfecció l’estat d’ànim i els sentiments que sentim els que hem patit una pèrdua : 

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ESCOLA MIXTA DE LA RIERA DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS.

 Rebia una fotografia del Valentí Pons Toujouse , bon dia, ahir vaig fer fotos a les Escoles de La Riera de Gaià, al Tarragonès, de Pujol de Barberà, 1926/35. per si no les tenies 

Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, Tarragonès, 1871 — Tarragona, Tarragonès, 1949), va ser l’autor de l’edifici de l’Escola Mixta a  la Riera de Gaia, entre els anys 1926 i 1935.

A  la província de Tarragona, trobem  escoles fetes  per ell a :

· A la Secuita, l’any 1917, les Cases-Escola de Vistabella i de Gunyoles.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/escoles-de-les-gunyoles-i-vistabella-la.html

· A Roquetes, l’any 1925, les Escoles Unitàries.

https://agora.xtec.cat/ceipmarcelidomingo-roquetes/

A Ulldecona, l’any 1925, les Escoles Graduades.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escoles-publiques-dulldecona-el-montsia.html

· A Salou (Vila-seca), l’any 1926, una Escola-Jardí.

· A la Riera de Gaia, entre els anys 1926 i 1935, l’Escola Mixta.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/03/edificis-escolars-de-catalunya.html

· A Tortosa, l’any 1928, l’adaptació de l’antic Seminari per a Institut.

https://agora.xtec.cat/insdertosa/linstitut/historia/

· A Vila-seca, l’any 1932, les Escoles Municipals.

http://www.diaridetarragona.com/costa/38452/vila-seca-tendra-un-centro-formativo-de-adultos-en-las-escoles-velles

· A la Palma d’Ebre, l’any 1934, dues Escoles Unitàries.

https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397446/490879

· A Arnes, l’any 1936, l’edifici pels mestres.

· I fora de la província, a Calaceit (Terol), l’any 1936, l’edifici pels mestres.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/08/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lescola-de.html 

Ajudeu-nos en la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DE VINYAFRESCAL, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Josep Salvadó Sansa, al que localitzava com a professor de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, i del que m’agradaria rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail. com

https://institutjoanbrudieu.cat/public/web_centre/html/documents/institut/curs/1415_Personal_INS_Llistat.pdf

Retratava l’any 1982, l’església parroquial de Sant Joan de Vinyafrescal, advocada a Sant Joan Baptista, al terme de la Pobla de Segur , a la comarca del Pallars jussà.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) conclou; la vinya del fiscal o la vinya de l'impost.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25069

Església d'una planta rectangular amb capelles i sagristia, laterals adossades.

A la façana principal té una porta amb arcada de mig punt i porxo d'accés amb encavallades de fusta. Petit ull de bou i campanar de cadireta de dos ulls, amb lloses de pedra.

Murs de carreus reblats i coberta de teula àrab.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Vinyafrescal_(esgl%C3%A9sia)

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs  i algunes imatges del interior de l’església a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-sant-joan-baptista.html

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

Que Sant Joan Baptista, que precedia al Messies, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies