CAPELLA DE VILADAVALL ADVOCADA A L' ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU I A SANTA FILOMENA. SORA. OSONA

  

Havíem visitat Sora el Josep Olivé Escarre  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , i l’Antonio Mora Vergés:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/sant-joan-del-noguer-sora-osona.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/la-sequoia-de-rocafiguera-sora-osona.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/pont-medieval-de-les-codines-sora.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-joan-baptista-de-sora-osona.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24099

La Gemma Ylla-Català Passola ( Barcelona, 31 juliol 1.962  ), retratava la façana de la capella advocada a l’Assumpció de la Marededéu i/o a Santa Filomena, al terme de Sora, a la comarca d’Osona.  En demanaren més dades i si fos possible imatges  a sora@sora.cat , i  al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

La resposta a volta d'email em deien que tenen també imatges de l'exterior, i que la capella pertany al mas Viladevall , l'emciclopedia catalana di a l'entraa Sora; Entre les importants masies del terme, de grans casals i algunes de tradició secular, hi ha Viladamunt i Viladavall, amb una capella dedicada a l’Anunciació, existent ja el 1771. 

No trobava cap dada ni imatge de capella dedicada a l’Anunciació, existent ja el 1771 , relacionada amb els masos de Viladamunt i Viladavall.  Entenc, que la capella, ara amb l'advocació de l'Assumpció i Santa Filomena, és la mateixa, agrairé però, confirmació en el seu cas l'email castellardiari@gmail.com 

En demanaren informació també a :  abev@abev.net

Rebia un email del Rafel Ginebra Molins, (Vic, 1965), arxiver i historiador. Doctor en Geografia i Història (Història Medieval) per la Universitat de Barcelona (1996), Màster en Arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), Llicenciat en Documentació per la Universitat de Barcelona (2003) i Màster en Documentació Digital per la Universitat Pompeu Fabra (2004). Tècnic superior de cultura (gestió del patrimoni cultural i arxius), de la Diputació de Barcelona, adscrit a l’Oficina de Patrimoni Cultural. Vinculat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic des de 1987.

En el que hem deia; no hem trobat altra informació elaborada referent a l’església en qüestió. Mn. Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934 )  en el seu article de 1968 parla de la capella de l’Anunciació del mas Viladevall  (https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38853/0 )  , igual com ho fa el Dr. Eduard Junyent i Subirà (Vic, 18 de setembre de 1901-20 de novembre de 1978) en el seu “Itinerario històrico...”, actualment  però, en el Catàleg d’esglésies del bisbat de Vic hi és recollida com a capella de Santa Maria de l’Assumpció i és també aquesta advocació la que consta a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_l%27Assumpci%C3%B3_de_Sora

No cal dir que està sense culte.

No hem localitzat, en la col·lecció de goigs, cap de dedicat a aquesta capella.

Caldria un estudi més específic per clarificar l’evolució històrica i en l’advocació.

Capella de planta rectangular, sense absis, d'una sola nau construïda amb petites pedres irregulars i morter. A les cantonades de la construcció exterior hi ha grans carreus ben tallats. La porta d'entrada té una gran llinda on es pot llegir la data 1767. A sobre de la porta hi ha una finestra circular amb grans dovelles. La façana principal està coronada amb un arc de dues lloses verticals i un pedra arcada que sustentes la campana.

https://www.youtube.com/watch?v=xHGGBTqqgQE

https://dhacvb.iec.cat/fitxa/?wdt_var1=876

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Quan al topònim Sora, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa (BDC, XXIII 309) la procedència del germànic sur, ‘agre’, amb contaminació de saurus,; la SORA és coneguda també com Agrella, i és una planta comestible de l'espècie Rumex acetosa

  Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu, santa Filomena   ,    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ESGLÉSIA NOVA DE SANTA EUGÈNIA, A LA BARRIADA HOMÒNIMA, INTEGRADA MANU MILITARI A GIRONA.

 

Havia publicat, IN MEMORIAM . L'ENSULSIADA ESGLÉSIA DEL POBLE DESAPAREGUT DE SANTA EUGÈNIA DE TER.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/02/in-memoriam-lensulsiada-esglesia-del.html

Llegia; entre 1999 i 2003 es va construir sota la direcció de l’arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945), l'actual edifici, de línies molt modernes. El conjunt, que inclou el centre parroquial, té una estructura vista de formigó i l'església es caracteritza pel seu poderós sostre corbat de fusta i la disposició interior, amb els bancs envoltant un presbiteri situat a la mateixa alçada, el qual és presidit per un santcrist de Domènec Fita i Molat (Girona, 10 d'agost de 1927 - Girona, 9 de novembre de 2020)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/goigs-santa-eugenia-verge-i-martir.html

Trobava  també uns Goigs a llaor de Santa Llúcia

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-santa-llucia-santa-eugenia-de-ter.html

https://www.diaridegirona.cat/fets-gent/2018/08/11/parroquia-santa-eugenia-tindra-nova-48910373.html

http://www.eldimoni.com/la-nova-parroquia-de-santa-eugenia-de-ter/

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/parroquia-de-santa-eugenia

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21582

La Parròquia de Santa Eugènia de Ter fins ara no tenia cap imatge de la seva patrona. A partir de l'11 de setembre, dia de Santa Eugènia i també dia de Festa Major del barri gironí que rep el mateix nom, s'inaugurarà la nova escultura de terracota dissenyada i elaborada per l'artista i professor de l'Escola Bell-lloc de Girona, Pere Romagós, a més de preparar també una imatge en ferro «corten» que decorarà la façana exterior de l'edifici i que s'espera tenir llesta també per la cita. Romagós va ser escollit per part del cèlebre escultor Domènec Fita amb qui sempre ha tingut una relació molt estreta, tant en l'àmbit personal com professional.

«Les dades que tenim d'ella és que era una filla d'un governador romà que el van destinar a Egipte. A Egipte la seva família li buscava un pretendent però ella no volia casar-se i llavors va decidir entrar en un convent. Perquè no la busquessin, es va fer passar per un home en un convent masculí fins a arribar a assumir el càrrec d'abat. Llavors va haver-hi un problema i acusaven a la jove emmascarada. Per defensar-se, va demostrar que aquella acusació era falsa, ja que ella no era un home sinó una dona. Aleshores es va descobrir la seva identitat i finalment va morir màrtir»

Romagós no s'ha basat en cap imatge prèvia , sinó que ha creat des de zero la figura de la santa: «Amb el rostre, havia de demostrar que no es veiés clarament si era un home o una dona. La santa sosté una palma, símbol del martiri, i un llibre amb l'alfa i l'omega que representa la Bíblia. El cluquet d'ull és la semblança entre la lletra omega i el Pont del Dimoni de Girona que s'està restaurant i que té a veure amb la santa». La seva primera elaboració va ser una maqueta petita de fang de 20 centímetres.

 L'escultura oficial que es col·locarà a l'interior de l'església mesura 1,30 metres i està feta artesanalment amb terracota i tenyida de to granat sobre una fusta de pi. A més d'aquesta figura, a la façana donarà la benvinguda una Santa Eugènia de ferro de tipus «corten». «Amb aquesta escultura de ferro es nota molt la influència de Domènec Fita per l'ús de la línia», subratlla Romagós. «L'objectiu és inaugurar la nova imatge de la santa el proper 11 de setembre, sobretot la figura interior que ja tenim i espero que també estigui l'exterior que s'està acabant d'elaborar»

https://www.bell-lloc.org/wp-content/uploads/2020/11/Fita-i-la-seva-obra-Entrevist-Isaac-dAiguaviva.pdf

El Venerable Antonio Gaudí Cornet, colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català, deia "amb els castellans no ens hi entendrem mai".

Mantenella y no enmendalla, és una de les seves “ divises”,  Santa Eugènia de Ter, no tornarà a ser un municipi;  que Santa Eugènia, Santa Llúcia  juntament amb     Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels eugeniencs,   fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VILARNADAL, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. MASARAC. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-vilarnadal-masarac

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19898

Situada al bell mig del petit nucli urbà de la població de Vilarnadal, al sud-oest del municipi de Masarac al que pertany.

Església d'una sola nau amb capçalera de planta rectangular a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb una volta de canó, assentada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. La volta presenta unes motllures de guix a imitació dels arcs formers i les llunetes. L'absis també presenta volta de canó i està separat de la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt bastit en pedra. Als costats del presbiteri, i encastats als murs laterals de la nau, hi ha dos grans arcs de mig punt adovellats a mode de petites capelles. A l'exterior, aquestes estructures sobresurten poca distància del mur i estan cobertes amb teulades de dues aigües. A la banda de migdia de l'absis hi ha la sagristia, de planta rectangular. Als peus del temple hi ha el cor, amb barana correguda d'obra decorada i sostingut per un gran arc rebaixat. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra decorats amb motllures i la llinda plana gravada amb una inscripció: “ECCLESIA EST COMUNIS ONI(·) DOM (·····) COMUNI LABORE (···) 168(·)”. Damunt la porta hi ha un emblema en relleu amb els atributs que identifiquen el sant patró del temple. A la part superior del parament hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. La façana està rematada amb una espadanya de dos arcs de mig punt, amb coberta de dues vessants. A l'extrem sud del parament hi ha el campanar, cobert amb teulada d'un sol vessant i amb una finestra rebaixada a la part superior. La façana de migdia de l'església presenta dos contraforts adossats a l'extrem de ponent, i dues finestres d'un sol biaix i de mig punt, bastides amb maons. També hi ha una finestra rectangular a la part superior de l'absis. Damunt la coberta de la capella lateral hi ha un rellotge de sol força degradat.

A l'interior, l'església presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Cal mencionar el fet que cap de les finestres situades al mur de migdia del temple són visibles des de l'interior.

La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb abundant morter. A les cantonades hi ha carreus desbastats.

Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant Pere , elevi a l'Altíssim la pregària dels masaracencs ,   torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pesadors , ramaders, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d'Iran,.. ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ. LES AVELLANES I SANTA LINYA. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-priva-les-avellanes-i-santa-linya

Quan al topònim Privà :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=32630

L'església de Santa Margarida de Privà és de planta rectangular amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que només conserva l'arrencada de l'angle NE. La nau presenta una volta de canó apuntada, parcialment ensorrada, que descansa sobre uns murs laterals molt gruixuts i que era reforçada per dos arcs torals.

 De les dues capelles laterals obertes prop de l'absis només se'n conserva la capella del mur N, amb arc apuntat adovellat. A la nau resten tres columnes adossades.

La porta d'accés al temple s'obre a l'extrem O del mur N. D'estil gòtic, és estructurada per quatre arcs de mig punt lleugerament apuntats i decorats. A l'angle SO es troba el campanar, parcialment enderrocat; és de planta rectangular i conserva l'escala de cargol per accedir al darrer pis, així com una porta força estreta per a accedir.

L'aparell constructiu és molt acurat, fet a base de carreus rectangulars ben escairats.

La primera dada documental de l'església és la donació que féu Ermengol V de l'església de Privà a Santa Maria de Solsona l'any 1093. Va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Santa Linya, fet pel qual no apareix a les butlles del 1151 ni en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l'any 1163. En canvi apareix consignada en una relació d'esglésies de la canònica de Solsona a la fi del segle XIII.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Santa Margarida  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE CONSTANTINS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. SANT GREGORI. GIRONA. GIRONÈS

 

Els catalans, els Ortodoxos i bona part del catolicisme,  acata i segueix allò que s’acordava al Concili ‘Efes de l’any 431  que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

L’Antonio Gaudi Cornet, l’arquitecte català, declarat Venerable per l’església catòlica, colpejat , brutalitzat i sancionat per enraonar la seva llengua vernàcula , el català a Catalunya ,  ens deixava un pensament que els pas del temps només fa que corroborar. «Amb els castellans,no ens hi entendrem mai».

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-calders-sant-gregori

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/santa-maria-de-calders/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21723

Església  d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis. Les parets portants són de maçoneria amb restes d'arrebossat de calç a les façanes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, acabada amb un ràfec de doble filera de teula. Per la banda de la façana principal hi ha adossada una construcció però deixant un petit espai cobert per accedir a l'interior de la capella per una porta dovellada. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya sense campanes. L'interior s'estructura en una sola nau, coberta amb volta de canó enguixada i absis semicircular posterior. La part superior a l'absis és pintat representant el cel i les estrelles (finals del segle  XIX o inicis del segle  XX).

Fotografies. Jordi Contjoch Boada

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells é

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTANYET, MAL DITA SANTA MARIA, PALAU DE SANTA EULÀLIA.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-destanyet-palau-de-santa-eulalia

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau+de+Santa+Eul%C3%A0lia&page=2&pos=17

El veïnat d'Estanyet, emplaçat a la zona nord-est del terme municipal de Palau de Santa Eulàlia, es caracteritza per la seva configuració dispersa, integrat per vuit masies distribuïdes longitudinalment al llarg del traçat que connecta les localitats de Sant Miquel de Fluvià i Tonyà

la capella de Santa Maria d'Estanyet apareix documentada en els nomenclàtors diocesans del segle XIV com a sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia, formulada com a "Capellae sancte Marie de Stagneto, in parrochia sancte Eulalie de Palatio".

Aquesta petita església romànica, datada probablement del segle XI, presenta una planta d'una sola nau amb absis semicircular.

A la façana occidental de l'antiga església, on actualment s'obre un portal de grans dimensions adaptat a les necessitats agràries, s'observen, al costat dret, la cantonada de carreus de pedra ben escairats i els vestigis d'un muntant pertanyent a una portalada precedent. Així mateix, és rellevant destacar el fragment de construcció original que conforma l'angle nord-occidental de l'edifici, el qual es perllonga, amb un grau variable d'alteració, al llarg del mur lateral nord. La tècnica constructiva emprada es caracteritza per un aparell de còdols de dimensions mitjanes, alguns d'ells escapçats, que tendeixen a disposar-se en filades. A la cantonada, s'evidencien algunes pedres de dimensions considerablement majors, amb un treball de talla més rudimentari. A l'espai interior, és discernible l'aparell constructiu d'aquest mur i del flanc oposat, que conserva fragments del tipus constructiu prèviament descrit. Cal assenyalar, però, que les seves estructures originals han estat objecte de significatives alteracions o destruccions al llarg del temps. Les restes es troben adossades al flanc septentrional del mas Casals, també conegut com a can Jandet. Actualment, aquesta estructura funciona com a pallissa per a la masia. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  palauencs, gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya,  usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de càncer de  mama, ,  ..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CEMENTIRI DE PONT MAJOR. TOMBA DE JAUME CATÀ FAURA I CAPELLA. GIRONA

 

Llegia que el cementiri del Pont Major de Girona es va començar a construir a finals del XIX i es va acabar l'any 1919.

 En el seu interior es conserven les tombes de Nicolau Regàs Riera (1914) i de Jaume Catà Faura (1919), propietari de les destil·leries Pepita i oncle de l’arquitecte Enric Catà i Catà  (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) .

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/80.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=8

https://www.pedresdegirona.com/separata_pont_major_cementiri.htm

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220512/8257432/cementerio-barrio-puente-mayor.html

No trobava dades de l’autor de la capella, ni tampoc la seva advocació. De no ser la del Crist de la Bona Mort, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 Cal incloure els fossars com a llocs d'obligada visita, sovint com en aquest de Pont Major, trobarem veritables joies de l'arquitectura.

Avui però, s'imposa la cremació, sembla que per raons relacionades amb l'economia, i perquè no dir-ho amb l'esperit " pràctic"  , el mort al forat, i el viu al porrat. 

En tots els àmbits, també, també en aquest, anem fent passos enrere.