CAPELLA DE GALLIFA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILÍCIES CELESTIALS”. SANT BOI DE LLUÇANÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23623

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-gallifa-sora

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-sant-salvador-de-gallifa-a-sant-boi-de-llucanes/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-gallifa

Documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150.

La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244.

Possiblement el 1686, quan el bisbe Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada.

Devastada l’any 1936  com a conseqüència del infaust ALZAMIENTO NACIONAL  dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des de que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'Arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santboiencs,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

GRUP ESCOLAR MANUEL MALAGRIDA I FONTANET/ CASERNA MILITAR/CEIP MALAGRIDA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=8&pos=78

L'any 1927 el Ministeri d'Ensenyament aprova la construcció d'unes escoles noves a la ciutat d'Olot que s'havien de construir en el solar cedit, l'any 1912, per Manel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d’abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) (un olotí que havia fet fortuna a l'Argentina). Fins aleshores la situació de l'ensenyament públic a Olot era molt deficient.

A principis de segle XX l'escola estava ubicada en dependències mal acondicionades de l'antic Hospici, amb 75 o 100 alumnes per aula i sense pati d'esbarjo.

 El 1926, l'any abans de l'aprovació de la nova escola, la situació no havia millorat: Olot tenia prop de 12.000 habitants i comptava amb una escola de pàrvuls mixta, tres escoles elementals de nenes i una escola Elemental de nens

El nou edifici, projectat per l'arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 1882-Barcelona, 1936) (guanyador del concurs convocat) i amb direcció d'obres de Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965),  es comença a construir l'any 1928.

La inauguració oficial va tenir lloc el 14 d'abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la República, perquè tot i ser una obra iniciada durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament Republicà es va implicar decididament en el seu acabament i amb l'adquisició del material adequat.

L'any 1938 l'edifici es destina a hospital militar, i acabada la guerra civil és ocupat pels militars feixistes, amb ànim – com succeeix encara avui - ee “ dessolar la terra “  .

Durant els anys en que es destina a caserna (fins el 1950) s'hi construeixen trinxeres, filferrades i safareigs al pati, i a l'interior es suprimeixen murs interiors per tenir sales i dormitoris més grans; sortosament, però, no es va malmetre l'estructura de l'edifici.

 

L'any 1950 l'edifici recupera el seu ús docent i, l'any 1965, a causa de l'augment de matrícula, es va construir un edifici amb sis aules i lavabos, se li donà el nom de "Pavelló nou", així com una cuina pel menjador escolar, obres projectades per l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira (Girona, 1908-ibidem, 1988) .

 L'any 1967 es construí una pista de bàsquet i hoquei sobre patins i al 1983 una pista poliesportiva. En aquest mateix any, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei de coeducació, es va remodelar l'antic edifici, canviant l'entrada de l'escola, les escales al pis, els aïllaments de les aules... Aquestes obres de rehabilitació i ampliació varen ser projectades per Arcadi Pla Masmiquel (1982-1984).

L'última reforma i noves edificacions es dugueren a cap el curs 1995-96.

 Es va enderrocar part del "Pavelló nou" que amenaçava ruïna, així com la cuina que no acomplia les normes sanitàries vigents. I es va construir un magnífic gimnàs, una cuina nova, es va pavimentar part del pati, es construir un pista poliesportiva nova i s'instal·là un ascensor. Es va reformar la façana interior, el menjador escolar, es van suprimir les barreres arquitectòniques.

A l'estiu de 1998 es va construir una escala d'emergència per facilitar l'evacuació del primer pis fins al pati de l'escola.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?

IN MEMORIAM. CEIP VALL D’ARO. CASTELL D’ARO. CASTELL-PLATJA D’ARO I S’AGARÓ. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=160

El sostre demogràfic de Colomers s’assolia al cens de 1857 amb 553 ànimes,   quan es venia  la capella de Sant Llenç’any 1942, poc més de 350, que quedaven per sota dels 300 quan  es feia Inauguració de les noves escoles, l’any 196. Es tancava l’exercici 2025 amb 208 habitants de dret

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=158

Pl. Poeta Sitjà, 8, Escola projectada per l'arquitecte Josep Claret l'any 1969, en el cens de 1970  consten 2473 ànimes,  i ampliada pel mateix arquitecte el 1975.  Es tancava l’exercici 2025 amb  12.982 habitants de dret.

Actualment és una  Llar d'Infants Municipal.

Edifici de planta baixa i dos pisos en una mòdul i planta baixa i un pis en d'altres. L'espai quedava distribuït en vuit aules i seguint la tipologia escolar ordenada des del Ministeri.

Josep Maria  Claret Rubira  adapta aquesta tipologia a les necessitats del municipi i construeix una escola amb aules, menjador i gimnàs.

El projecte també preveia  la construcció de vivenda per els mestres i conserges.

La capacitat de l'escola era per uns 240 alumnes.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DELS OLMELLS. LLERS. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

Llegia de  l’antiga església de Sant Quirze d’Olmells, és situada uns 3 km al SW de la vila de Llers , entre els masos Molar i Oliveres.

L’església preromànica fou reformada al segle XVIII.

I refeta a darreries del segle XX ,  segons el projecte de Joan Mª de Ribot i de Batlle  (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014) i Josep Simon i Montjé

 El veïnat de Sant Quirze o d’Olmells és documentat des del segle XIV i l’església fou sufragània de la de Llers.

Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis rectangular. L'absis conserva la coberta original, de volta de canó ultrapassat, mentre que la nau presenta una coberta de dues vessants restituïda. Ambdós espais es comuniquen mitjançant un arc triomfal de mig punt de dimensions reduïdes i molt tancat. Al voltant de la nau hi ha un banc d'obra corregut, conservat en part. Pel que fa a les obertures hi ha dues finestres, la de l'absis d'una sola esqueixada i arcs de mig punt, i la finestra del mur de migdia de la nau, amb aparença d'espitllera per la banda exterior, i completament restituïda. Al mur de migdia de l'absis hi ha una altra obertura corresponent a una finestra preromànica, que es va degradant amb el pas del temps. La porta primitiva estava situada al mur de migdia, era d'arc de mig punt adovellat i fou aparedada posteriorment. A l'actualitat, la finestra espitllerada anterior està oberta en el tapiat d'aquesta antiga obertura. La nova porta, també d'arc de mig punt adovellada, s'ubica a la façana de ponent i és força més tardana que l'anterior. Al cim d'aquesta façana es dreça un campanar d'espadanya d'època moderna, format per un sol arc de mig punt fet de maons. Reforçant la cantonada sud-est del temple hi ha un contrafort atalussat.

L'aparell constructiu és fet de petits blocs de pedra calcària ben tallats, lligats amb abundant morter i disposats en filades força seguides. En alguns punts hi ha incisions rectangulars. Aquesta característica, juntament amb la forma de l'aparell constructiu, donen idea de l'antiguitat de l'edifici, que es pot datar entre els segles IX i X. El sobrealçament de les estructures està construït amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter.

https://floraipaisatgellers.blogspot.com/2015/03/sant-quirze-dolmells.html

Església pre-romànica datada als segles IX-X, actualment sense culte. Descrita i donada a conèixer l'any 1971.

A Olmells s'hi han trobat restes pre-romanes i romanes la qual cosa porta a pensar que fou poblada molt antigament tot i que els primers documents que consten son dels segles XIII i XIV. (veure "Catalunya Romànica" vol. IX pg. 553-555).

Als anys 70 el Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès de forma desinteressada va desbrossar i netejar d'enderrocs "la ruïnosa església" com deia Mons.Joan Piera i Bech a les pàgines 116/118 del seu "RECULL IMPREVIST, JOIA INESPERADA - LLERS" llibret editat per l'Ajuntament de Llers el Sant Jordi de 1998.

També hi fa esment de la posterior actuació de la Diputació de Girona. Les dades d'aquesta actuació es poden trobar al llibre "BELLA PEDRA VELLA" (*) on també podem trobar algunes notes històriques i la intervenció realitzada entre el 1982 i el 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, projecte de Joan Mª de Ribot i de Batlle i Josep Simon i Montjé,portada a terme per la brigada de conservació i restauració del servei de monument de la Diputació de Girona.

Aquest era l'aspecte mentre es començaven les obres.

https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2022/03/22/ermita-preromanica-i-protegida-venda-64131669.html

El portal immobiliari Idealista.com ha fet pública la venda de l’ermita de Sant Quirze d’Olmells, de Llers, i de dues masies, mas Oliveres i mas Molar, al preu de 700.000 euros. La petita església, protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, es troba en una zona boscosa, al mig de les dues masies, als afores de Llers i a tocar el rec de Palau. L’edifici, d’estil preromànic, podria datar entre els segles IX i X. Tot el conjunt que es posa en venda pertany a una mateixa família.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Quirze ,  santa Julita  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels llersencs , , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA  , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

COL·LEGI RAMÓN MENÉNDEZ PIDAL / CEIP LA FARGA. SALT. GIRONÈS

 Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=157

L'any 1923 l'arquitecte Isidre Bosch Bataller (Vilanna, Bescanó, 8 de diciembre de 1875-Gerona, 22 de julio de 1960) projecta el Grup Escolar de Salt. L'edifici, que va ser inaugurat l'any 1927, és enderrocat a principi de la dècada dels setanta per a construir el Col·legi Ramón Menéndez Pidal, rebatejat després com CEIP La Farga, inaugurat el 1973.

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-lescola-publica-de-salt-anterior-a-la-dictadura-franquista-salt-girones-catalunya/1053648

El nou edifici és obra de l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira

Edifici de planta baixa i dos pisos, que segueix la tipologia escolar de Josep Claret. S'estructura en dues escales als extrems i sistema modular per facilitar la dinàmica docent i l'adaptació al clima. En aquest sentit s'ha dotat de patis i porxos que faciliten la circulació. En un extrem se situa la vivenda del conserge. En un cos independent es troba el gimnàs. La coberta és de teula àrab a quatre aigües.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?

EL PONT DEL " DIABLE" I EL PONT DE SANT JOAN. CARDONA. EL BAGES

Sobre la construcció d'aquest pont, diu la tradició popular que el pas del riu era molt perillós. A una banda del pont es trobava la capella de Sant Joan, un dels llocs més concorreguts perquè s'hi unien els camins de Solsona, San Llorenç de Morunys, Berga i Manresa amb els de Cardona, Calaf i Torà . En aquest indret eren molts els traginers que honoraven el sant i s'estaven de blasfemar. Al dimoni això s'ho mirava amb mals ulls i per aconseguir allunyar els viatgers de la capella, va començar a construir, una mica més avall, un enorme pont, amb el qual faria el camí dels traginers més curt i més fàcil.

Altres versions d'aquesta llegenda expliquen que tot va ser una juguesca per part del diable i de sant Joan, en la qual durant una sola nit tots dos contrincants havien de construir un pont estable i havien d'acabar-lo abans que sortís el sol o cantés el gall.

S’explica que fou una lluita sense parió , Sant Joan comptava amb l’ajuda dels àngels , però també l’altra part tenia reforços i una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont. Fins semblava que les forces del mal tenien un lleuger avantatge; uns quants diables carregaven pedres del Montseny o de Montserrat, i d'altres feien el pont, que anava creixent amb major rapidesa que el Pont de sant Joan malgrat la seva evident migradesa.

La tradició relaciona amb aquest fet l’anomenada llegenda de la Pedra Llarga, comú a molts indrets d’aquest país nostre; el diable carregava grans pedres d’arreu de Catalunya, i fou vist en més d’un lloc mentre desenvolupava aquesta tasca; concretament prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès; la mestressa sense conèixer exactament la raó d’aquest activitat del diable va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall que dormia. L'animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d'hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia. Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d'aquesta masia.

Enric Sànchez-cid.  Del treball "Catalunya a través dels Ponts de pedra" (2077) amb 242 d'ells que hi vaig passar.

El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. Sembla que la mateixa acció la dugueren a terme al ensems la resta dels seus infernals col·laboradors.

L’abundància de gran pedres , aixecades per arreu de Catalunya , tindria una explicació coherent – tot i que certament màgica - i donaria cabal raó de l’abandó a mitjan fer del Pont de Cardona, conegut popularment com del diable.

Sant Joan i els àngels acabaren la seva obra en el termini previst.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , els d'EUA, els d'Iran,..... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DEL CASTELL D'OLIANA, ADVOCADA A SANT ANDREU. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

Llegia que del castell d’Oliana tan sols han subsistit alguns murs i l’església de Sant Andreu, únic edifici que queda en peu de la primitiva construcció , i  que exercia alhora  funcions de capella castellera i de parròquia.

És un edifici d'una sola nau trapezoïdal amb els murs convergents vers l'absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per dos arcs faixons recolzats en pilastres formant tres trams i la de l'absis és de quart d'esfera. A l'exterior, destaca l'absis, bastant alt i esvelt a causa del desnivell del terreny, amb arquets cecs de tipus llombard separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. Les arcuacions llombardes es presenten en sèries de dues, llevat de la central, on l’arc és únic.

Al mur de migdia trobem una altra finestra de doble esqueixada, entre l'absis i el campanar. Les dues portes d'accés, d’arc de mig punt, es troben al mur de tramuntana, on també hi ha dos contraforts atalussats. Al costat de migdia, s'aixeca el campanar de torre de planta quadrada. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració dels anys vuitanta, dirigida per l’arquitecte Guillem Sáez. Abans d’aquesta restauració, al primer pis s’observaven quatre finestres, una a cada paret, que van ser repetides al pis superior, deixant el campanar escapçat a partir d’aquest nivell reconstruït. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada.

L’aparell dels murs és de carreus de mides petites i desiguals, disposats intentant formar filades. Les pedres del campanar semblen ser més grans que les de la nau. Tant al campanar com a l’absis, s’hi poden veure els forats de bastida. Les arcuacions absidals, com les portes, són realitzades amb pedra tosca.

Fotografies Jordi Contijoch Boada

L’havia retratat l’any 1983, l’Antonio Mora Navarro:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-andreu-oliana-alt-urgell.html

No trobava cap referència a Nuestra Señora de Castelbruedo, i em sorprenia l’afirmació; Oliana está en Cataluña, y es un municipio muy pequeño de unos cientos de habitantes en el valle del Sergre justo debajo del embalse de Oliana. Sin embargo, ya no hay una iglesia católica allí, y la única iglesia cercana es la iglesia de Sant Climent cerca de Coll de Nargo, que parece estar a unas 6 millas de distancia.

https://fatimazoporlapaz.org/28-marzo-nuestra-senora-de-castelbruedo-cataluna-espana/

Sospito  que és una acció de desinformació, una més, de les que es practiquen pels monolingües genocides. Agrairé però qualsevol dada al respecte a l’email castellardiari@gmail.com

Us recomano la lectura de L’Escola Pia d’Oliana, la segona escola municipal de Catalunya (1690-1844), de  Joan Florensa Parés (  Granollers (Barcelona) 29-9-1930,)  i Aniol Noguera Clofent

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu, sant Andreu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olianencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , els d'EUA, els d'Iran,..... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern