dilluns, 20 de maig del 2024

IN MEMORIAM. MOLI DE RATAVILA/RATAVELLA . OLIUS. EL SOLSONÈS

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava abans de 1923,        Vista parcial del Molí de Ratavila d'Olius, la fotografia era facilitada l’any 1927  al Fons Estudi de la Masia Catalana  per la vídua d'en Cèsar August Torras i Ferreri, de la que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8551/rec/311

Existeix encara,  :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40916

https://www.regio7.cat/solsones/2015/06/17/olius-rehabilitara-l-edifici-moli-50447588.html

https://www.regio7.cat/solsones/2016/05/24/l-ajuntament-d-olius-invertira-50399430.html

,..documentat, ja des del 1098, el molí de Ratavella,  formava part, tot i que amb intermitències, de la propietat del mas de Santmiquel.

Sabem així, que el 1540 els tutors dels fills de Bernat Santmiquel el van vendre a Pere Mora, que encara el tenia el 1562 segons consta en el capbreu d’aquell any. En aquell moment, dins del conjunt hi havia dos molins de farina i tres de draps.

 Amb posterioritat a aquesta data el molí va tornar a mans de la família propietària del mas Santmiquel que ja el declara en el capbreu de 1597.

 Per les afrontacions sembla indicar que aquest molí es trobava just en la intersecció entre el Cardener i el torrent de Rapinella.

En el capbreu de 1624 torna a aparèixer esmentat amb les mateixes característiques.

El propietari del mas sembla que no explotava directament el molí sinó que l’arrendava a tercers, normalment moliners. Així, sabem que el 1617 Joan Santmiquel l’havia llogat a una persona de Sant Llorenç de Morunys, mentre que el 1691 estava arrendat a Gaspar Riu, moliner.

L’aprofitament hidràulic del riu Cardener en el terme d’Olius: dels molins medievals a la producció d’electricitat.   D’en Josep M. Vila i Carabasa  ( Barcelona el 25 de març de 1964)

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


diumenge, 19 de maig del 2024

ERMITA/SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. CARDONA. EL BAGES

 L'origen del culte públic a la Mare de Déu del Remei – en castellà és plural REMEDIOS -  data segons la tradició, des de mitjan segle quinzè.


És una de tantes imatges medievals, que la pietat dels fidels ocultaria acuradament, per lliurar-la de les -presumptes - profanacions dels àrabs que tenen curiosament un respecte reverencial a la Verge Maria.


Em deixaven la clau per visitar l’ermita del Remei de Cardona, és un edifici d'una sola nau i sense absis, amb la façana orientada a ponent on s'obrí un gran òcul sobre la porta d'arc de mig punt rebaixat, i es bastí un petit campanar d'espadanya. Els murs de l'església evidencien les diferents etapes constructives amb un respecte per el disseny original.


La inscripció de la façana ens diu "Miquel Torrabadella y Isabel Torrabadella l'han feta. Any 1641"; és correspon força amb el model ‘d’església trentina’, en el que primava ‘la funció’ per damunt de la forma.

Fou considerablement engrandida l'any 1867 – amb els diners d’Amèrica , s'alçava la volta fins als 7,5 metres , i s'allargava la fàbrica per la banda de ponent, construint la porta i eixamplant l'òcul.

Josep Maria Armengol Bas ( 1865 + 1941 )  en retratava  l'interior , Altar i verge de l'Església de la Mare de Déu del Remei de Cardona,  amb anterioritat a l'alçament dels militars feixistes encapaçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República. 



Ha plogut molt des d’aquelles dates – i no sempre de forma profitosa – l’església defensora tradicionalment de les classes més febles i desfavorides, ha jugat en ocasions amb una doble baralla, entrant fins i tot en qüestions ‘politiques’ de forma partidista; la religiositat popular ha davallat a nivells impensables, i les vocacions se’n han ressentit fins a posar en risc la celebració regular dels oficis litúrgics en un bon nombre de parròquies, i l’atenció a les ermites s’ha reduït i/o abandonat en molts casos.

Ajudava poc el fet que l’any 1956, la Marededéu del Remei, entres a formar part de l’exèrcit que s’havia alçat en armes contra el Govern legítim de la II República, en esser designada Capitana General de las Fuerzas Armadas Españolas, diríem que al mateix nivell que el aleshores Jefe del Estado español , y Generalísimo de los Ejércitos , Francisco Franco.



Tornava la clau i alhora que agraïa la finesa, els feia arribar la meva felicitació pel bon estat en que es manté aquesta ermita del Remei de Cardona.

Que  la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 18 de maig del 2024

CASAL DE SOCARRATS O DE SOBEIES. VALL DE BIANYA.LA GARROTXA

 

Francesc Blasi i Espinosa, 1872-1951) retratava Masia  Socarrats o de Sobeies, Vall de Bianya, la Garrotxa,  la dictadura franquista excel·lia en la destrucció de les font gràfiques, en aquest cas situa la masia al terme de Setcases, a la comarca del Ripollès.  Ens agradarà tenir noticia de la persona i/o empresa que s’encarregava de la digitalització a l’email castellardiari@gmaial.com


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22701/rec/2

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10980

https://lagarrotxa.net/geografia/indrets/mas-sovelles

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

https://carmerosanas2.blogspot.com/2018/09/porta-i-escala-masia-de-sant-andreu-de.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

divendres, 17 de maig del 2024

IN MEMORIAM. DEL CASINO DE LES A L’ESCOLA DELS GERMANS DE SAINT JOSEPH. LES . LA VAL D’ARAN

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) retratava l’any 1891, Casino de Les amb arbres al costat. Val d’Aran


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/701/rec/108

a la Vall d’Aran es coneixien  diversos casinos, els  més populars van ser el de Pont de Rei, la d’El Portilhon i el de Les. Sembla que també n'hauria funcionat un al poble Bossòst.

L’any  1872, una societat francesa va construir un casino en l'indret de Pont de Rei, al costat de la Garona. El van situar en el territori aranès, perquè a França el joc era prohibit. Aquest establiment va ser freqüentat pels banyistes que vivien a Luishon i que gaudien els seus banys termals, abans de l'obertura del casino del Portilhon. En aquell temps, el termalisme anava relacionat amb centres de diversió, de joc i d'esport. El cafè restaurant del casino de Pont de Rei va ser dirigit per M. Burgalat.

L’any  1879 ja era abandonat  segons les guies turístiques d'aquells anys.

El casino es recuperarà  fins a la interdicció del govern espanyol de prohibir el joc al final del segle XIX. En els primers anys del segle XX sembla que va funcionar com cafè restaurant.

La primera notícia de petició d'una concessió per establir un casino a Les,  és la proposició que va fer Juan Maria Azemar de Luishon, França, a l'Ajuntament d'aquest poble.

Al juliol de 1871, va demanar crear el casino i explotació, mitjançant l’arrendament, durant nou anys consecutius. Azemar sembla que no va arribar als nous anys d'arrendament i cinc anys després, en 1876, Jaime Freiler i Valentin Gese de Hòs van presentar davant de l'Ajuntament una nova petició. Aquest  arrendament no es va fer i en 1879, Jeroni Quadres de Luishon, s'hi va presentar.

 En 1884, Luis Delgay, ciutadà francès amb residència a Les, va aconseguir l'arrendament del casino. La prohibició del joc per part del govern espanyol va fer tancar el casino de Les, que l’any 1892 només funcionava com cafè restaurant obert els mesos de juliol fins a octubre. Abans de 1906 havia estat venut a una comunitat religiosa francesa dedicada a l'ensenyament. Els germans de Saint-Joseph van convertir l'edifici en un centre de internament i ensenyament per estudiants francesos i de la Vall d'Aran

Lluís Marià Vidal i Carreras , feia una feina excel·lent: 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Vidal%2C%20Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%2C%201842-1922/field/publis/mode/exact/conn/and


dijous, 16 de maig del 2024

IN MEMORIAM. CASA GUINART. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, retratava l’any 1891,  Casa Guinart amb persones a la porta, Agullana, l’Empordà sobirà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/281/rec/93

Aquesta construcció estava formada per la casa pairal on residien els Guinart des del segle XVII i un ample espai industrial. Aquestes dues peces estaven unides per un pont l’arc del qual era la porta de pas al nucli antic del poble agrupat entorn a l’església i la plaça major.

Avui en dia només es pot veure la resta de la base d’aquest arc en el porxo d’entrada de la casa on actualment viu la família Salellas.

Can Guinart era la casa pairal de Joan Guinart i Fonalleras citat tradicionalment com l’introductor a Agullana i probablement a l’Estat espanyol de les tècniques de confecció de taps de suro. Aquesta  casa magnifica estava situada al centre de la població i va servir com a magatzem de municions,  això dissortadament provocaria que fos  volada el 9 de febrer de 1939. Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de l'autor d'aquell edifici. 

En el lloc que ocupava aquesta construcció emblemàtica actualment hi ha la casa-ajuntament edificada a finals dels anys 70.

https://www.agullana.cat/ca/turisme/historia/

http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/agullana.php

https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/13/Agullana.pdf

Lluís Marià Vidal i Carreras, feia una feina excel·lent:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%20Vidal%20i%20Carreras/field/identi/mode/exact/conn/and

El Ministeri d'Instrucció Pública de França nomenà Lluís Marià Vidal i Carreras , Officier d'Academie, així com la Société de Spéléologie, la Société Photographique du Haute-Saone i la Société d'étude des sciences naturelles de Béziers (SESNB) el nomenaren entre llurs membres.

Moltes societats l'honoraren: el Club Montanyenc, el 1912, el declarà soci honorari; la Junta de Ciències Naturals de Barcelona el nomenà Vocal honorari vitalici; la Société Portugaise de Sciences Naturelles de Lisboa, membre corresponent; la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales li atorgà la seva medalla, i n'ocupà la presidència el 1917, la Institució Catalana d'Història Natural el tingué com a membre de govern i protector

No recordo que  a Catalunya es commemoressin l’any 2022, els 100  anys del seu traspàs.

Ho entenc, com molts altres coetanis seus , Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] ,  Josep Salvany i Blanch(Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio  Gallardo Garriga  (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ...,   i més recentment  el  Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) es va dedicar només a treballar en benefici de Catalunya, i això, ara com ara,  és mereixedor de rebuig , enlloc de reconeixement.

Gloria al Lluís Marià Vidal i Carreras!!!!

Som menys que un club.

 

 

dimecres, 15 de maig del 2024

EL PERER. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 

Frederic Bordas i Altarriba (1835-1908) del que ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any cap a 1890, Vista general  de Lo Perer, Sant Julià de Vilatorta, Osona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/1720/rec/612

Frederic Bordas i Altarriba, feia una feina excel·lent:



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search/searchterm/Bordas%20i%20Altarriba%2C%20Frederic/field/publis/mode/exact/conn/and

Això explica- que no justifica – la manca de reconeixement  , no recordo que l’any 2008, Catalunya commemorés els 100  anys del seu traspàs.

Lo Perer, existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23720

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perer

Al cens de Sant Julià de l’any  1887, consten 1000 ànimes,  en aquells anys la frase “ Gurb i Tona el millor de l’Osona,  per triar Sant Julià “ esdevenia axioma;  es tancava l’exercici 2023 amb 3.230 habitants de dret,  està clar que Sant  Julià ha crescut quantitativament,  qualitativament, si ho ha fet, no en la mateixa proporció, oi?

 El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 14 de maig del 2024

IN MEMORIAM. XALET DEL C.E.C A LA MOLINA. ALP. LA CERDANYA JUSSANA

 

L’Ignasi Canals i Tarrats (1896-1986) retratava    l’any 1924,  Xalet del CEC a la Molina


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/15421/rec/4244

Construït per Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) va ser  la primera construcció moderna de la Molina i la que inicià aquest nucli esportiu ; tenia una capacitat inicial de 80 llits i 50 lliteres. Va ser  remodelat i ampliat diverses vegades.

El 1929 se li afegí un edifici que havia estat usat com a garatge i guardaesquís, el 1949 s'augmentà la capacitat fins a més de 200 llits, a més de fer més espaioses les sales d'estar i el menjador, i finalment es va restaurar durant els anys 1984 i 1985.

L'any 2007 tancà les portes pel risc d'esfondrament de l'edifici a causa del deteriorament dels fonaments i altres elements estructurals, provocat pel desplaçament del terreny durant la construcció d'uns apartaments en una parcel·la veïna.

Després de diversos intents per trobar finançament per a remodelar-lo, l'any 2011 el CEC, en assemblea extraordinària, aprovà la venda de l'edifici.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7562

L’Ignasi Canals i Tarrats, feia una feina excel·lent :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Canals%20i%20Tarrats%2C%20Ignasi%2C%201896-1986/field/publis/mode/exact/conn/and

Capella de la Mare de Déu de Montserrat del Centre Excursionista de Catalunya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7564

 Que la Marededéue  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.