ESGLÉSIA “ NOVA “ DE GRAUGÉS, ADVOCADA A SANT ISIDRE I SANT GALDERIC. AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica imatges de l’església de Graugés, advocada a Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés,  que  va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià, sota la direcció de  Jaume Cuadrench Bertran, arquitecte tècnic. Agrairem confirmació a l'email castellardiari@gmail.com 

Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia.

És sufragània de Sant Martí d'Avià.

El retaule barroc procedent de Riner , que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés.

Després de la  victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugés, dedicada a Sant Isidre

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-de-sant-galderic-patro-dels.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Galderic ,  sant Isidre   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels avianesos  ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.

Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó

 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides

La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL CATLLAR, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL TARRAGONÉS

 

Llegia , edifici construït al mateix lloc on hi havia l’anterior temple romànic, és un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona.

Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1776 i va ser beneit l’any 1790.

L’autor de la traça original de l’església, d’un gran rigor geomètric, va ser l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga  (Tarragona, 1730 - 14 abril 1803), amb la intervenció posterior, principalment en la traça del campanar, del també arquitecte Josep Prat i Delorta (Barcelona, 1730 - San Fernando, 22 de desembre de 1788)[  , mentre que Josep Carafí,  Mestre d'obres, del que sabem que l'any 1765 estava domiciliat a Sarria  es va fer càrrec de la direcció de l’obra i va ser l’autor de la talla de diversos elements escultòrics.

 

L’església és d’estil classicista amb certs trets barrocs; la seva façana és de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular flanquejat per dos airosos gerros. També la portalada és presidida per un frontó, en aquest cas semicircular, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge del patró. A banda i banda de la porta hi ha els escuts dels Queralt, senyors del Catllar i de la vila en el moment de la seva construcció.

El campanar, magnífic pel seu disseny i acurada execució, tot ell de carreus de pedra com la façana, és un element primordial de l’edifici parroquial. Té un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat, amb esvelts finestrals, i un tercer, també vuitavat de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros en ambdós costats de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profusament decorats.

L'església va ser incendiada l'any 1936  com una derivada tràgica més de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i es van perdre els altars vuitcentistes.

Entre els anys 1985 i 1987, la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com

 Les obres es centraren bàsicament en l’interior del temple, el qual fou pintat de bell nou i s’instal·là un nou altar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/01/goigs-sant-joan-baptista-patro-del.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12219

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

 Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, Amén !

 

IN MEMORIAM. FÀBRICA DE L’ARANYÓ. CARDONA. EL BAGES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

La Fàbrica de l'Aranyó de Cardona (el Bages) és una antiga fàbrica tèxtil de riu fundada a la dècada de 1840 i situada a la vora del riu Cardener, a tocar de la barriada de la Coromina. Durant la segona meitat del segle XIX, va esdevenir una de les indústries tèxtils més importants de la història del municipi

La fàbrica disposava d'un canal industrial que recollia la força de l'aigua de la llera per moure la maquinària de filatura. Històricament, aquest canal i les seves infraestructures hidràuliques també proveïen aigua als pagesos per regar els conreus de les hortes de la Coromina

Per la seva proximitat a la Vall Salina de Cardona, el subsòl del canal de l'Aranyó i de la fàbrica va patir filtracions d'aigua dolça cap a les antigues galeries de sal. Això va provocar històricament enfonsaments del terreny (bòfies), fet que va obligar la Generalitat a desviar el curs del riu mitjançant el túnel de la Plantada a finals del segle XX

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República el complex va ser intervingut per la Comissió d'Indústries de Guerra i reconvertit en la Fàbrica número 10 (F-10), dedicada a l'explotació i fabricació de clorat potàssic

L'edifici es va construir a tocar de l'antic Pont de la Coromina (també conegut com a Pont de l'Areny, originari del segle XIII). El creixement de la fàbrica va ser tal que el seu volum actual amaga el setè arc d'aquest pont històric

Us imagineu una Catalunya  independent ? 

CAPELLA DEL MAS TORRELLEBRETA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. MALLA. OSONA

 

La capella actual és d'origen setcentista (segle XVIII), amb planta rectangular i un absis semicircular. Està integrada a l'estructura del mas, una gran pairalia d'origen medieval que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, inclosa una ampliació d'estil historicista a mitjans del segle XX.

L'element més destacat són les pintures realitzades per l'artista Felip Vall i Verdaguer entre els anys 1939 i 1940. Aquesta intervenció va ser una de les primeres grans obres de l'artista després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern ÑEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   

Veneració: La capella està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Històricament, ha tingut un caràcter de capella pública per als habitants de la zona i compta amb els seus propis  Goigs

Ubicació: Tot i que el mas Torrellebreta pertany al terme municipal de Malla, la seva situació geogràfica és propera als límits amb Seva i Balenyà, motiu pel qual sovint apareix relacionat amb aquestes parròquies en documents antics.

https://felipvall.blogspot.com/2014/02/capella-dels-dolors-de-torrellebreta.html?q=torrellebreta

https://felipvall.blogspot.com/2014/08/capella-de-torrellebreta.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/goigs-la-mare-de-deu-dels-dolors-mas.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/12/mas-torrellebreta-malla-osona-catalunya.html

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

ESGLÉSIA DE BOLQUERA, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. LA CATALUNYA SITUADA DINS DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-bolquera

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/07/santa-eulalia-de-bolquera-alta-cerdanya.html

L'edifici fou construït el segle xv sobre les restes del castell de la població, del qual n'aprofità una torre (dels segles XIII-XIV) com a campanar.

És una església inicialment d'una sola nau que, posteriorment, entre els segles xviii i xix, va ser ampliada amb capelles laterals.

Està situada  en una posició lleugerament elevada, que domina el poble i els voltants, a l'extrem sud-oriental del nucli urbà de Bolquera, al capdamunt del carrer de l'Església.

Fotografia . Jordi Vilá Juncá 

Al seu costat sud-oest es troba el vell cementiri del poble, el tractat dels Pirineus evitava alhora que el ridícul científic, la primera  gran operació immobiliària en la que el REINO, aleshores  amb  Carles III al davant ,  per la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 establia que els cementiris s’havien de construir en despoblat, llocs airejats, sense habitatges propers, podent aprofitar-se els voltants d’ermites vora poblat.

Els espais els Cementiris a  les grans ciutats passaven a ser propietat de la Corona.

Si exisisteixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

A Bolquera hi ha nou Cementiri Civil  , ran del límit amb la comuna de Font-romeu, Odelló i Vià. No en trobava imatges. 

Que santa Eulàlia elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!

 

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SO

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Foto: Inspai-Diputació de Girona.

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern