dilluns, 14 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE RABÓS, ADVOCADA A SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 




El Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de l’església de Rabós, advocada a sant Julià i santa Basilissa.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20130

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=2

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=3

Situada dins del nucli urbà de la població de Rabós, a la part nord del terme, a la plaça de l'Església.

Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i foren afegides amb posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313, ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel·les. Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dona aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre.

El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Segons la tradició cristiana, Julià va ser forçat a casar-se per la seva família, però d'acord amb la seva esposa Basilissa, van preservar la seva virginitat. Van convertir la seva llar en un centre d'acollida: Julià va reunir una comunitat de monjos i Basilissa va esdevenir la superiora d'un convent per a dones. Finalment, Julià va ser detingut per defensar el cristianisme i va morir decapitat després de ser torturat, mentre que Basilissa va continuar la seva obra fins al final dels seus dies.

Que Sant Julià  i Santa Basilissa de Rabós elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

diumenge, 13 de setembre del 2026

LA PETJADA QUASI DESCONEGUDA DEL PROMOTOR AGUSTÍ ANGLORA AGUILERA. BARCELONA.

 

Agustí Anglora i Aguilera va ser un destacat promotor i propietari català de finals del segle XIX i principis del segle XX. És conegut principalment per haver encarregat la construcció d'importants edificis residencials del modernisme català al districte de l'Eixample de Barcelona

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-agusti-anglora/

https://modernismobarcelona.com/autor/isidre-reventos-i-amiguet/

La Casa Agustí Anglora (1904-1906): És el segon projecte que el propietari va encarregar al mestre d'obres Isidre Reventós. Es troba pràcticament al davant, al carrer de Roger de Llúria, 74, i és la que destaca pel seu disseny purament modernista i la seva tribuna central.


La Casa Anglora Aguilera (1899-1902): Està ubicada exactament al carrer de València, 287, a la mateixa illa que la cantonada amb Roger de Llúria.

Té un marcat estil classicista i acadèmic, coronat per un remat superior molt característic de l'època.

 

dissabte, 12 de setembre del 2026

FAÇANA DE LA FARMÀCIA SAGUER, ABANS MASÓ & PUIG. GIRONA

 

La farmàcia gironina  del carrer de l'Argenteria 29 va ser dissenyada, el 1907, per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per al seu germà Joan Masó i per a Lluís Puig.

Els materials emprats per Rafael Masó en la decoració són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric per al revestiment dels murs; el ferro forjat per a la construcció de prestatges on es col·loquen els pots per a medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra Fiter (Barcelona, 27 de gener de 1869 - Cornellà de Llobregat, 29 d'abril de 1932) . Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. Aquest interior es conserva amb modificacions com l'eliminació de les reixes metàl·liques dels armaris del fons, la desaparició del retaule dels Sants Metges (pintat per Joan Baptista Coromina Figueras (1890-1919)) i alguns elements del mobiliari.

https://rafaelmaso.girona.cat/esp/maso_obres_fitxa.php?id=10

 D'aquest projecte, finalitzat els primers mesos del 1908, només en perviuen els interiors, la façana (amb revestiment ceràmic i elements de forja) va desaparèixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira(  1908 + 1988 )  va dur a terme el 1935, després de passar l'establiment a les mans d'Emili Saguer i Canal (07/08/1935).

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/josep-maria-claret-i-rubira

El 1935 l'arquitecte Josep Claret va reformar l'exterior de l'establiment, adaptant-lo a les tendències noucentistes i art-déco amb una forta empremta racionalista. Aquesta façana destaca pel refinament del material emprat, el marbre, juntament amb l'harmonia i la suavitat de les formes, tant les corbes de l'entrada com dels aparadors laterals.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21310

divendres, 11 de setembre del 2026

CASES ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON, AL CARRER D’ARAGÓ, 395-399

  

L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una important propietària que va encarregar diversos edificis a la zona de l'Eixample i el Passeig de Sant Joan.

Com altres dones de la seva posició a la Barcelona de principis del segle XX, va gestionar el seu propi patrimoni familiar invertint directament en finques urbanes en plena expansió de l'Eixample, esdevenint una mecenes indirecta de l'arquitectura modernista local.

Fora possible obtenir una fotografia i/o retrat de L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 – 1939), l’esperem a l’email castellardiari@gmail.com

El feixisme, que considerava  - i considera encara – “imbecillitas sexus”,  a les dones retornava a l’edat mitjana el món econòmic del REINO DE ESPAÑA, el “ virus de Castilla” , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, que lluny de reduir-se amb la “ democraciola   s’estenia fins a  la figura mateixa del rei “ demèrit “ , explica molt be, la degradació política i social actual. Recordo la frase d’una persona dissortadament traspassada “ vivim en una conca minera

 Abans d'aquest projecte del carrer d’Aragó, 395-399 , edifici plurifamiliar de pisos, d'estil modernista tardà amb transició cap al noucentisme o l'eclecticisme propi de la dècada de 1910, havia encarregat la seva residència del Passeig de Sant Joan a l'arquitecte Emili Sala i Cortés (1908)

Després de la mort d'Emili Sala, Enriqueta Rodríguez va confiar el projecte del carrer Aragó a Juli Maria Fossas (Barcelona, 1868 - ibídem, 1945)  , un prolífic arquitecte de Barcelona conegut també per obres com la Casa Josefa Villanueva o la Seu de la Companyia Transmediterrània


dijous, 10 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL DE VIC. OSONA

Llegia ;   Església que forma part del conjunt de l'Hospital de la Santa Creu , fundat per Ramon Terrades al segle XIV, l’edifici adjunt està format per unes sales de gòtic tardà, la façana renaixentista i la farmàcia son obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)


Situada a la circumval•lació de les muralles de l'antic barri de Sant Joan, a l'eixample barroc que dóna fesomia a aquesta part de la ciutat als segles XVII i XVIII.

Fou construïda per l'arquitecte Josep Morató i Sellés( 1712-1768) d’estil barroc i de transició neoclàssica, es pot considerar estilísticament com un precedent de l'església de la Gleva a les Masies de Voltregà, construïda per arquitectes de la mateixa família.





Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Vic tenia 4.911 veïns l’any 1717; 9.193 l’any 1787; 14.343 l’any 1857, i no aconseguirà créixer fins al cens de 1930, a l’acabament del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que assolirà els 15.005.; tancava l’any 2013 amb 41.647 habitants, que serien a darreries de 2025,  50405.

Potser no eren ‘ tant sants’ els constructors d'esglésies i convents , avui , en la seva major part buides, i/o dedicades a altres activitats com l’església dels trinitaris visible des d’aquest punt.


Deixava la meva sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

dimecres, 9 de setembre del 2026

L’HOSPITAL DE SANT LLÀTZER I LA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, INJUSTAMENT ABDUÏT PEL FEIXISME I ÀDHUC DESIGNAT PATRÓ DEL NARCOTRÁFIC. GIRONA

 

Llegia de l’edifici de planta allargada de dues crugies paral·leles a façana i de cinc trams, al carrer de Pedret, 152-156 de Girona,  que havia estat Hospital dels Leprosos, i dels Mesells, i més tard Hospital de Sant Llàtzer,  consta de planta baixa i un pis, i a la planta primera, en façana, apareixen finestres de pedra, llinda plana amb diferents escuts de la ciutat i d'altres, col·locades lliurament.

 Abans de la rehabilitació de l'edifici van estar molt deteriorades i tapiades, havent-hi obert de noves. Els arcs carpanells també estaven tapiats, excepte el dretà i l'esquerrà.

 El primer, que estava mig tapiat, era per accedir a l'església de Sant Jaume, més tardana i incorporada al conjunt; la segona amb escala exterior i porta renaixentista amb guardapols i dos capitells petits, floral el de l'esquerra i zoomòrfic el dret. La façana és de pedres ben treballades.

Capella de Sant Jaume, edifici  d'una nau incorporada a l'Hospital de Sant Llàtzer vers el XIV.

Tot l'absis és ficat sota la via del FFCC a França que passa pel darrera.

 El primer tram d'arc carpanell, per la dreta, de l'hospital crea una mena de porxo d'accés a la capella per una porta de traça renaixentista.

 Al damunt, una finestra s'ha convertit en òcul. Té campanaret d'espadanya d'arc de punt rodó.

El teulat sobresurt del conjunt de l'Hospital.

A la façana lateral dreta, encaixonada amb la muntanya, hi ha una finestra d'arc de punt d'ametlla.




Fotografies. Jordi Contijoch Boada


A partir de  1666 comença a plegar a l'esser inaugurat el nou hospital de Santa Caterina a Girona.

Si existeixen. Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Per intermediació de l’apòstol sant Jaume, abduït injustament pels feixistes i àdhuc designat patró del narcotràfic , elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 8 de setembre del 2026

CASA ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON. BARCELONA

 

Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñón (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una propietària i promotora de la burgesia catalana coneguda principalment pel seu llegat en el patrimoni arquitectònic modernista

Llegia de la Casa Enriqueta Rodríguez de Lacín  i Fernández de Tuñon , que la protora l’encarregava l'any 1908 a l’arquitecte Emili Sala i Cortés Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) la construcció d'un edifici d'habitatges situat al Passeig de Sant Joan, 51 (cantonada amb Consell de Cent).

Destaca per la seva tribuna semicilíndrica a la cantonada i una decoració esculpida amb motius florals de gran bellesa.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-enriqueta-rodriguez-de-lacin

Originalment estava coronat per una gran cúpula que va desaparèixer amb els anys