dissabte, 6 de juny del 2026

CAPELLA DE SANT FELIU AFRICÀ, ABANS DE LA DEESSA DIANA. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la mal dita capella de Sant Feliu de Diana, al terme de Sant Jordi Desvall, a la comarca del Gironès.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de petites dimensions adjacent a Can Jofre, que descriu com una construcció de planta rectangular amb una sola nau. Coberta amb volta de canó i teulada a doble vessant. Els murs no presenten cap obertura llevat de la de la façana. Façana senzilla amb una estreta porta d'arc de mig punt dovellada, sobre la qual hi ha una finestra rectangular, també de petites dimensions. La façana queda rematada per una espadanya d'un sol ull d'arc apuntat i com a colofó una petita crei de ferro. L'interior es presenta sense cap ornament, murs arrebossats i emblanquinats igual que la coberta. A banda i banda de l'altar hi ha dos petits nínxols en el mur, els quals contenen escultures posteriors. Se suposa que a la capella hi havia una porta d'accés a la casa adjacent, com ho demostra l'existència d'un gran balcó que tancava la porta per dins, el forat del qual encara roman. La porta que comunicava la casa fou suprimida i tapiada.


Al lloc on avui hi ha la capella havia existit un temple pagà dedicat a la deessa Diana. La dedicació de l'actual església a Sant Feliu Africà, un dels sants màrtirs més antics venerats, fa suposar la conversió al culte cristià d'un temple pagà, tal com afirma l'arqueòleg Josep Mª Nolla i Brufau [l'Albagés, Garrigues, 1949]

Hi havia una ara d'altar que era un fragment de cancell esculpit en pedra amb relleu de tipus preromànic, d'època visigòtica que actualment es troba al Museu d'Art de Girona.

Ens agradarà rebre , si existeixen, un exemplars dels Goigs, imatges del interior de l'església, i qualsevol aportació que sembli d'interès   a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 



Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Feliu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjordiencs,   sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 5 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE CAMPDORÀ, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, INJUSTAMEBT ABDUÏT PEL FEIXISME RAMPANT. GIRONA.

 

https://www.diaridegirona.cat/girona/2010/10/17/250-anys-sant-jaume-campdora-49496864.html

https://www.pedresdegirona.com/historia_campdora.htm

https://museuart.cat/un-mes-una-obra/retaule-dalabastre-de-sant-jaume-de-campdora-dautor-desconegut/

El retaule de Sant Jaume de Campdorà, d’autoria anònima, és una obra datada del segle xvi realitzada íntegrament en alabastre policromat. Va arribar l’any 1994 al Museu d’Art de Girona a partir d’una intervenció d’urgència quan la capçalera presidida pel bust del pantocràtor es va despendre i va quedar esclafada entre l’altar i el paviment, fet que va deixar seriosament malmesa l’arquitectura de la cimera i del carrer central. La diagnosis va constatar la presència d’humitat dins la capella lateral que aixoplugava el retaule, motiu pel qual el guix i el ciment que adherien l’obra a la paret van acabar cedint. Avui dia, el retaule no es troba íntegrament exposat sinó que part del conjunt —el més deteriorat— es conserva als magatzems del museu.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs d’aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com,  sant Jaume ha estat abduït per les forces del mal, fins i tot se’l ha proposat com a Patró del narcotràfic. Cap escàndol , ni ell, ni la Marededéu sovint vinculada a cossos armats i/o repressius, feien res per a ser vexats de forma tant roïna.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21486

Edifici romànic en els inicis (s'han trobat restes en les cates), es modificà al segle XVIII.

Edifici d'una nau, un punt d'ametlla i cor a l'entrada, refet fa poc.

Es conserva un retaule d'alabastre policromat, al fons de la nau.

 Al costat de l'absis hi ha la sagristia que enllaça amb la rectoria, edifici separat.

A l'exterior l'absis és carrat a llevant i a la façana a ponent ressalta l'entrada neoclàssica amb frontó triangular. Aquesta entrada està protegida per un porxo de teula, a doble vessant, aguantat per un pilar rodó al costat dret, de pedra. La porta està datada el 1760. La façana principal es clou amb un remat corbat. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de base quadrada i amb finestres al nivell de campanes. Es clou amb un teulat de piràmide.

La façana lateral esquerra dona al cementiri adossat. La dreta és cega. Està totalment arrebossat.



Fotografia de Valentí Fargnoli i Annetta  (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944)

Sant Jaume, apòstol i pelegrí fidel,

tu que coneguéres el camí, la prova i el testimoni,

acull el clam dels qui viuen oprimits i sense veu.

 

Intercedeix davant el Senyor

per totes les minories oblidades —ètniques, socials i culturals—,

perquè trobin justícia, dignitat i llibertat veritable.

 

Allunya tota violència feta en nom del sagrat,

i purifica els cors perquè la fe no sigui mai instrument d’opressió,

sinó llum de veritat i camí de pau.


 

Que el Déu de la misericòrdia

ens faci instruments de llibertat i de reconciliació.

Amén.


IN MEMORIAM DE CAN FLO I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. LES PLANES. EL SANT CUGAT QUE EL TEMPS SENDUGUÉ

 https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/B-100.pdf

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flo

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27910

Can Flo, Les Planes;  antiga masia, situada a la serra de Collserola, que fou transformada substancialment en una reforma feta a la dècada de 1920 per part de la família Vilar-Nique. S’hi poden distingir tres volums (el central podria ser el més antic), més un tancat o barri situat al sud, amb accés a través d’un cancell.


El conjunt també inclou una capella, construïda l’any 1924, ens agradarà tenir noticies de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

L’Arxiu Municipal de Sant Cugat conserva les llicències d’obra d’aquesta reforma.arxiu@santcugat.cat 

Rebia un email, en el que em deien, Bon dia, no, no les tenim. Teniu disponible en línia la informació de la fitxa de catàleg d'aquest element patrimonial:

No trobava dades de l’advocació de la capella, ni imatges del seu interior, sou pregats de fer-nos-ho saber, i enviar-nos fotografies a l’email castellardiari@gmail.com

Lamentem que la “ modernitat “ consideri meritori desconèixer dades com l’advocació de la capella. Ho demanarem al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia un email, en el que el Josep Sansalvador Castellet, arxiver de l'Arxiu Gavin i excel·lent fotògraf, em deia:



Vallès Occidental
La Floresta (Sant Cugat del Vallès)
Capella  de la Immaculada Concepció
Can Flo o Flor
Sense culte l'any 1983
Data foto 2-X-1983

Que la Immaculada Concepció, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, i la de totes les minories , ètniques, culturals,  religioses, .., que pateixen violència i/o genocidi en qualsevol de les seves formes. 

Refeia la publicació el Diumenge de Resurrecció 5.4.2026, i en recordança de mossèn Sebastià Codina Padros , afegia :



 GOIG DE PASQUA

Fou terrible! Quin divendres!
repetien gemegant;
Què farem, l’un deia a l’altre,
què farem d’aquí endavant?

Quan la gent se’n torna a casa
i ha viscut l’enterrament
remoleja mil vegades
tot plorant: Amén, Amén...

repeteix tota l’estona
... l’estimàvem tant i tant!
Què farem...

Els deixebles sense el Mestre
es trobaven tan perduts!
Tots els dies s’assemblaven
i quedaven sords i muts.

Entre dubtes i certeses
sanglotaven rumiant:
Què farem...

Els promet cada vegada
-Sempre amb mi podreu comptar,
però es fonia com la boira,
o bé el sol que a joc se’n va,

-Sempre més seré amb vosaltres.
-Soc el vostre germà gran:
Què farem...

A les dones matineres,
els diu l’àngel: No és aquí!
Eren sempre les primeres
que glatien el seu SÍ,

abrandant la foguerada
de les races que vindran:
Què farem...

BONA PASQUA A TOTHOM

Volia recordar-vos el text que  l'Henry Scott Holland (1847-1918) canonge  anglès  incloïa   en un  dels seus sermons inspirats   en  Sant  Agustí,   on declamava un poema  que s’anomena “Death is nothing at all” «La mort no és res en absolut», i que sovint es tradueix com  “a l’altre cantó del camí“.


«La mort no és res. Tan sols he anat a l’habitació del costat.

Jo sóc jo, i vosaltres sou vosaltres.

El que jo era per a vosaltres ho segueixo essent sempre.

Anomeneu-me pel nom amb què sempre m’heu cridat;

parleu-me con ho heu fet sempre,

no feu servir un to diferent, ni prengueu un aire solemne o trist.

Continueu rient d’allò que ens feia riure junts.

Pregueu, somrieu, penseu en mi, pregueu per mi.

Que el meu nom sigui pronunciat a casa com sempre ho heu fet,

sense èmfasi de cap mena ni cap traça d’ombra.

La vida significa tot el que sempre ha significat.

No s’ha tallat cap fil.

Per què hauria d’estar fora dels vostres pensaments,

simplement perquè no ens podem veure?

Us estic esperant, per un interval

No estic lluny; tan sols a l’altre cantó del camí. Tot va bé.»


A la memòria del Sebastià Codina Padrós,  i del Josep Olivé Escarre, està indefectiblement associat el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Balenyà.  



dijous, 4 de juny del 2026

CAPELLA DE SANT MATEU. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1028

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mateu-de-diana-sant-jordi-desvalls


El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la capella de Sant Mateu, documentada al segle XIV, al terme municipal de Sant Jordi Desvalls, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici de planta rectangular acabada en un absis semicircular, a nivell més baix, a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula. Els murs no presenten cap obertura i tenen tres contraforts a cada banda, col•locats amb posterioritat, segurament degut als terratrèmols del segle XV.


Façana d'estructura simple amb una porta de mig punt dovellada a sobre de la qual hi ha una finestra rectangular. Està rematada per una petita creu de ferro.


A l'absis hi ha una finestreta rectangular.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs, i si fos possible, imatges del interior de la capella a l'email castellardiari@gmail.com 

Es conserva l'ara màxima romànica. També s'ha trobat una lipsanoteca de fusta del segle XI-XII i una imatge de la Mare de Déu en alabastre del segle XVI procedent d'aquesta capella i que ara es conserva a la casa Thomas.

El terme ‘capella’ fa referència tant a una part d’una església , com a un edifici religiós, normalment de mides reduïdes situat en un nucli urbà. O com annex d’un edifici. El terme 'ermita's’emprà per referir-nos tant als petits edificis religiosos allunyats de nucli habitats, com als ‘santuaris’ quina devoció comparteixen i/o compartien varies poblacions, o fins una comarca sencera.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Mateu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjordiencs,   sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 3 de juny del 2026

SANT MACARI DE GUISSONA O DE L’ÀREA. LA SEGARRA. LLEIDA

 Ens arribàvem  fins al pla d’aquesta ermita romànica d'una sola nau i planta rectangular, enmig d’una tempesta d’aigua de considerables proporcions.


S’observa que ha estat ‘refeta’ a base de grans filades de carreus irregulars de pedra. La façana principal presenta una porta adintellada lleugerament descentrada amb una rosassa en la part central del mur que il•lumina l'interior de la nau, coberta a dues aigües, observem que no hi ha campanes.


L'interior de l'ermita – al que no podíem accedir el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 e maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés  ( l'Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 ) - presenta una nau amb un absis retallat on s'obre una petita espitllera i una coberta amb arc apuntat.

l'Església es refeia a major glòria del  Grup Alimentari Guissona

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - íd. 17 de gener de 1959), explica la “Tradició catalana” de Sant Macari Aventí, formada a partir de tradicions llegendàries vinculades al nom de Macari, segons aquestes tradicions, Macari era pagès i va inventar la fanga, cosa que va facilitar molt el conreu de la terra, raó per la qual era venerat pels pagesos de l'Empordà – i d’arreu del món - .

Després es va fer pastisser i es convertí en el primer fideuer, ja que va inventar una pasta de fideus gruixuts que s'anomenaren macaris i després macarrons. Per això els fideuers el tenien per patró, com també els passamaners.

Des del seu setial presideix l’Àrea de Guissona, i podem afegir als ‘mèrits’ que li adjudica el Costumari Català, el fet innegable d’haver generat una activitat de negoci, en un entorn acostumat a veure marxar als seus fills.

Joan Amades , insisteixi però, que el 2 de gener se celebrava el dia d'un sant fictici, Macari Aventí.


Que  sant Macari    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  guissonencs , trempolins,  llersencs , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes a Catalunya,  i  victimes arreu del món del monolingüisme genocida, pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA  , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 2 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA MINERA DE SANT CORNELI, CERCS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

 

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426623

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30677

Església d'una nau amb planta rectangular més ampla als laterals i volta de canó. La façana principal a la banda de migdia, té un ull de bou, una porta adovellada i un campanar d'espadanya més modern reconstruït en totxo vist i culminat amb una coberta a quatre aigües. L'aparell és de carreus grans disposats en filades ordenades i reforçat a les cantonades amb aparell regular i ben escairat de majors dimensions. La teulada, amb teula tradicional, és a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. A la part de l'absis hi ha un cos d'edificació més ample que la nau de l'església que segueix les mateixes línies constructives.

 



Fotografies Jordi Contijoch Boada

Construïda aproximadament als voltants de l'any 1905 per "Carbones de Berga  – sense cap data el seu autor, com és mal costum d’aquest REINO on la destrucció de la documentació relativa al Patrimoni, s’ha recompensat de forma generosa -   , va ser renovada en profunditat en començar la dècada dels anys 20 . tampoc, cada dada de l’autor d ela reforma - Propietat de S.A.", fou un dels centres de la vida social de la colònia. L'any 1990, l'empresa propietària va cedir-ne els drets de propietat a l'Ajuntament de Cercs.

Ens agradarà rebre dades dels autors a l’email castellardiari@gmail.com, i una còpia dels Goigs d’aquesta església si existeixen.  

https://emilicasademont.blogspot.com/2007/09/sant-corneli-i-els-cornuts.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Corneli i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels cercorins , ponterrans ,  olianencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , els d'EUA, els d'Iran,..... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 1 de juny del 2026

LES ESCOLES I CASES DELS MESTRES. LA SELVA DEL MAR. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=16&pos=159

Edifici escolar situat a l'entrada del poble, a la banda dreta, durant molts anys va representar l'exponent cultural més important de la població. Construïdes durant l'etapa republicana, les escoles tenen estructura de planta baixa i coberta a quatre aigües de teula àrab. Ens agradarà rebre dades de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com



L'any 1959 Josep Maria  ClaretRubira  suprimeix una de les aules per convertir-la en vivenda per el mestre.


Edifici escolar construït durant la Segona República.

Actualment és la seu del Centre Cultural i d'Esbarjo "Les Escoles"

Josep  Maria Claret Rubira  l'any 1959 construeix la casa del mestre.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37724

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes