dimecres, 11 de novembre del 2026

ELS POBLES OBLIDATS A CATALUNYA, PINYERES. BATEA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

 El Joan Serra Saún  , q.e.p.d. retratava magistralment – en el sentit clàssic de que una imatge val més de mil paraules - Pinyeres, població agregada avui a l’extens terme 128,7 km² de Batea, a la comarca de la Terra ‘Noble’, província de Tarragona, de la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius i/o aborígens anomenem Catalunya.



Llegia que les cases aixopluguen – encara – als que treballen en les feines del camp, bàsicament la verema, en els mesos calorosos d’estiu en aquesta terra tant propera a Déu i tant allunyada de la civilització in dels serveis que s’hi associen, salut, educació ,....





L’interior de l’església advocada a la Transfiguració del Senyor no s’ha escapat a l’abandó i la desídia irremeiablement lligades a la dramàtica pèrdua de ‘clients’ de la confessió catòlica.


Explica el Joan Serra Saún, que la màxima expansió del nucli urbà coincidí amb l’esclat demogràfic que tingué lloc al segle XVIII – relacionat amb el comerç amb les colònies americanes, que eren per ESPAÑA un ‘ mercat captiu ‘ - ; van créixer en aquella època les cases habitades, i el terme fou conreat en la seva totalitat.

Encara a les darreries del segle XIX i començament del XX hi vivien estables, entre el nucli urbà i els masos (Mas Nou i Santa Càndia) un total de 900 habitants, que a mesura  que avançava el segle, i sobretot passada la repressió franquista anaven a viure a Batea i/o a Gandesa, Reus, Tarragona, Barcelona ,.. pels avantatges que suposava aleshores viure en un poble i/o Vila / Ciutat gran.



La llista de ‘ pobles oblidats’ a Catalunya és per dir-ho de forma políticament correcta esfereïdora.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'emailcastellardiari@gmail.com 

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 10 de novembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONSTANTINS, ADVOCADA A SANT VICENÇ. SANT GREGORI. EL GIRONÈS.

 

Constantins, a 7 km. de Sant Gregori trobem el poble de Constantins, al vessant  ponent del municipi i molt a prop de Bonmatí-Sant Julià del Llor, a la banda esquerra del riu Ter i situat a uns 100 metres d'altitud.

En destaca el seu valor paisatgístic, amb boscos a base d’alzines i sureres, així com també unes bones terres de conreu, tot i que, de temps ençà, el poble ha viscut un important despoblament; les poques edificacions en són el clar exemple.

La documentació història ens revela l'existència d'una antiga església parroquial del 1182, Sant Vicenç, tot i que la construcció originària va ser substituïda per l'actual església parroquial, construïda el 1770 i reformada a finals del segle XIX. Es troba al cim d'un petit turó, amb una nau, capelles laterals i una façana molt senzilla.


Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-sant-vicenc-contestins.html

A l’igual que Cartellà, el topònim de Constantins revela una antiga colonització romana, que degué rebre el nom d’un personatge romà dit “Constantí”.

S'hi alça també el santuari dedicat a Nostra Senyora de Calders, que data bàsicament del 1770.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

https://guimera.blog/coneixer/capella-de-la-pietat-de-can-masago-constantins-sant-gregori-el-girones-catalunya/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21720

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/

https://guimera.blog/coneixer/capella-de-la-pietat-de-can-masago-constantins-sant-gregori-el-girones-catalunya/

Sant Gregori assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 2283 ànimes, xifra que no es superarà fins al cens de l’any 2000 amb 2335 habitants de dret, es tancava l’any 2025 amb 4191 habitants de dret, 3455 dels qual viuen a sant Gregori.

Que sant Vicenç elevi a l’Altíssim la pregària dels gregorians i dels catalans perquè Catalunya assoleixi la seva llibertat nacional, perquè s’eradiqui el “ virus de Castilla” , maligna aportació del REINO DE ESPAÑA a la resta del món i perquè totes les minories ètniques, culturals, religioses, puguin viure i desenvolupar-se sense restriccions.  

dilluns, 9 de novembre del 2026

EL FAR DE MONTJUÏC. BARCELONA

 

Els que fèiem el servei militar a la Bateria L-1,  estàvem acostumats a veure l’edifici del  Far de Montjuïc, situat al vessant del Morrot de la muntanya de Montjuïc i molt a prop de la històrica zona de Can Tunis, que va entrar en servei l'1 de desembre de 1906,  i l’edifici definitiu d'estil noucentista que observàvem  es va construir entre 1922 i 1925


https://historiesdebcn.com/far-de-montjuic/

El projecte de remodelació i l'edifici actual de maó vist va ser obra de l'enginyer del port Josep Cabestany Alegret. Ens agradarà tenir noticia i del lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com

Completat posteriorment per l'enginyer Mauro Serret Mirete (Madrid, 1 de enero de 1872 - Íbid., 6 de agosto de 1945) amb tecnologia de la casa francesa Barbier, Benard, et Turenne.

L’any 2003 l’Autoritat Portuària, propietària de l’edifici, va iniciar els treballs per rehabilitar l’edifici, que es van completar l’any 2006. L’objectiu era convertir-lo en un espai de convencions per a les activitats de la Comunitat Portuària (estibadors, transitaris, consignataris, agents de duanes…). Es parlava també d’obrir l’edifici a les visites del públic, amb un espai de divulgació sobre els fars.

 El gener de 2007, amb la restauració de l’edifici ja completada, diverses associacions van denunciar que les obres de construcció d’un aparcament i d’una planta soterrani amb mirador afectaven el parc natural de Montjuïc i als jaciments arqueològics de la zona.

 L’ajuntament va paralitzar els treballs, que no tenien permisos i, des d’aleshores, l’edifici del far està tancat i sense ús.

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 


diumenge, 8 de novembre del 2026

ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASALUCA. LA TERRA ALTA

 



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11836

https://www.festacatalunya.cat/llocs-interes/santa-madrona-de-la-pobla-de-massaluca

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/03/ermita-de-santa-madrona-del-calvari-la.html

S’aixecava a darreries  del segle XVIII i la primeria del segle XIX (ja consta a inicis del segle XIX, cap al 1817), amb una devoció a Santa Madrona introduïda segurament pels frares caputxins.

Va patir el estralls de la sedició dels militars feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’únic que ha conegut aquest dissortat reialme al llarg de la seva història, l’any 1953 va ser restaurada, i seguint els mals costums de la dictadura franquista no consta qui en va ser l’autor. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com  

Ens agradarà rebre, si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  santa Madrona  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels massalucans ,  guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 


dissabte, 7 de novembre del 2026

CASA JOSEP VILA CODINA . LLEIDA

 Josep Vila Codina li demanà que projectés una gran casa en el carrer Alcalde Fuster, cantonada amb el carrer Comerç de Lleida, la qual encara existeix.



Un edifici de 4 pisos d’alçada, rematat per un templet amb un caràcter tremendament noucentista; representa un retorn al classicisme, amb una marcada intenció de l'ordre, la mesura i la claredat

Ramon Argilés i Bifet ( Lleida , 5 de novembre de 1898 +  Barcelona, Nadal de 1943 ). El primer gran projecte que realitzà Ramon Argilés, el començà a projectar abans d’obtenir el títol oficial d’arquitecte l’agost de 1924.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14369

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452

https://arxiu.paeria.cat/ca/actualitat/noticies/commemoracio-del-80e-aniversari-de-la-mort-de-l2019arquitecte-ramon-argiles-i-bifet

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11283

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

divendres, 6 de novembre del 2026

QUAN L’EDUCACIÓ ES REBIA A L’OMBRA DE LA CREU. SANT FERRIOL. LA GARROTXA



L’església catòlica catalana facilitava el coneixement de les primeres lletres a diverses generacions, val a dir, que ho feia en bona mesura perquè això facilitava la divulgació de la fe, el fet però, acabaria deixant petjada fins en la llengua, recordeu que als que ajudaven  a les celebracions litúrgiques se’ls anomenava “ escolà “ –el que va a escola -.

Durant els segles XIX i part del XX, els diferents veïnats que conformen el municipi actual (com el Torn, la Miana o Fares) acollien petites aules o escoles rurals de llogarret, molt precàries i vinculades sovint a les parròquies locals

A causa de la pobresa de l'època i la necessitat que els infants ajudessin a les feines del camp i del bestiar, l'absentisme escolar era molt elevat. Amb el despoblament progressiu del món rural durant la segona meitat del segle XX (llogarrets sencers com el Mor es van acabar abandonant), aquestes petites aules van anar desapareixent

Molt recomanable  l’excel·lent treball INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ A LA GARROTXA, de la  TURA CLARÀ VALLÈS

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE LA DIVINA PASTORA AL MAS ROMAGUER, SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

 https://ardenyallocs.blogspot.com/2011/04/cal-romaguer-o-divina-pastora.html

Llegia que la capella o oratori de la Divina Pastora, situada a l'antic Mas Romaguer (també conegut com a Cal Romaguer o Mas de la Divina Pastora) a Sant Feliu de Guíxols, és un element patrimonial íntimament lligat a la història del monestir benedictí de la ciutat

El mas original va ser manat construir per l'Abat Benet  Massalvà i Argunyol, qui va dirigir el Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Les obres de l'edificació van tenir lloc entre els anys 1781 i 1785.

La finalitat inicial d'aquesta gran masia era servir com a indret de repòs i convalescència per als monjos del monestir. Allà, els religiosos malalts o febles passaven temporades de descans reben les cures dels masovers del lloc.

Pocs anys després, entre el 1794 i el 1797, el mateix abat Massalvà va fer aixecar un oratori dins del mateix recinte de la masia, on s'hi va col·locar una imatge de la verge de la Divina Pastora.

 Es creu que es va triar aquesta imatge mariana perquè la zona i els paratges del massís de l'Ardenya on s'ubica eren molt freqüentats pels pastors de les rodalies

A causa de la presència d'aquest espai sagrat, la finca va començar a ser coneguda popularment com l'Ermita de la Divina Pastora. Històricament s'hi celebrava un aplec popular molt concorregut pels habitants de Sant Feliu de Guíxols.

El conjunt del Mas Romaguer es troba en un estat ruïnós i d'abandonament a causa del pas del temps i la manca de conservació.

 Tot i la degradació estructural de les parets de la masia, encara s'hi pot identificar clarament l'espai que ocupava l'oratori, situat a la banda esquerra de l'entrada principal de l'edifici


Fotografia Marc Clos 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  la Marededéu  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern