ESCOLES DE BELLCAIRE.L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=1&pos=3

 

 Als anys trenta del segle XX,  l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - Barcelona, 1951) fa una primera restauració per adequar el sector meridional a Casa de la Vila.

Fins a la inauguració de les escoles actuals  el curs 1969-1970, l'edifici del Castell acollia les aules de l'escola fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell per adaptar l'edifici a la funció escolar.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24

Les Escoles Nacionals, projectades per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) , varen ser inaugurades en el curs 1969-1970.

Han estat reformades en els anys 80 – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com -  i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/03/escoles-nacionals-i-habitatges-ceip-el.html

El feixisme atorgava a l’ensenyament públic el rol de “ botí de guerra “

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

La “ democraciola “  uns i altres, ho reconvertien en un  país de P.N.N’s és, en el que s’ha substituït l’exigència per la urgència, la planificació per la improvisació i el mèrit per la necessitat. I això no és innocu. A llarg termini, afecta la credibilitat de les institucions, la percepció de justícia i la motivació dels qui opten per seguir els camins més exigents.

https://www.guimera.blog/tribuna/un-pais-de-p-n-ns/?fbclid=IwY2xjawSUthdleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFyRzhuT3U2alV5TXBCUFp0c3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHsztdYPLiZvUGyz5tN0NV6UTVnujKKH8KToorQS9T-4oT1o-vNDbMVxK0qWR_aem_w2KrykXYzqn2a-PK8LqLNw

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

IN MEMORIAM. FÀBRICA DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES I TARTÀRIQUES. PALAU SACOSTA. GIRONA

 

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/09/29/via-augusta-xemeneia-dels-quimics-49294943.html

https://news.avpalau-sacosta.cat/els-quimics/

La fàbrica de les Industries Químiques  y Tartàriques SA, coneguda popularment com Els Químics, va ser un dels motors industrials més importants de l'antic municipi de Palau-sacosta (annexat a Girona l'any 1963).

La fàbrica va ser fundada per l'empresari Josep Ensesa i Pujadas (Sarrià de Ter, 12 d'octubre de 1865 - Barcelona, 28 de febrer de 1940) ,fundador també de la Farinera Montserrat.

Va obrir les seves portes l'any 1919 en una zona plana i rural del nord de Palau-sacosta.

L'activitat principal de la planta era la fabricació d'àcid tartàric, un producte derivat del reaprofitament dels subproductes del vi (com les lias o el tàrtar), molt utilitzat en la indústria alimentària, farmacèutica i enològica.

L'element més destacat que es conserva és la seva gran xemeneia de 56 metres d'alçada, la qual va ser projectada el 1934 per l'arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) i construïda pel mestre d'obres industrial Joan Coret i Ambrós. A més, la reixa noucentista de ferro forjat que identificava l'empresa va ser obra dels germans Busquets (cap al 1920).

El complex industrial va funcionar durant set dècades fins al seu tancament definitiu l'any 1989

Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938) com diuen que feia el Cid Campeador, guanyava la seva darrera batalla desprès de mort.

L'ESCOLA D' ARGELAGUER / CEIP MONTPALAU, VA SER OBRA DE L'ARQUITECTE RAFAEL SÁNCHEZ ECHEVARRIA . LA GARROTXA. GIRONA

 Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=argelaguer&page=1&pos=1

Amb la República de 1931 es va decidir construir l'escola tal com és ara. Va funcionar fins l'acabament de la guerra civil. Durant l'últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar. Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda.

Fou tancada per manca d'alumnes l'any 1977, i de nou reoberta el 1987.

Actualment rep el nom de CEIP Montpalau i forma part de la ZER El Llierca.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , em deia , obra de l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarría (1929), sou pregats de fer-nos saber el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest magnífic arquitecte amb el que Girona té un deute de reconeixement públic.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Continuarem ,...

GRUP D’APARTAMENTS AL GOLF DE PALS. L’EMPORDANET

 

Grup d'Apartaments al Golf de Pals    {1971 – 1973}

MBM Arquitectes

Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 20 de desembre de 1925 - Barcelona, 30 de novembre de 2021)

David Mackay (Eastbourne, Sussex, Reino Unido; 25 de diciembre de 1933 - Barcelona, España; 12 de noviembre de 2014)

Josep Maria Martorell i Codina (Barcelona, 1925 - 28 de novembre de 2017)

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pals&page=3&pos=27

Llegia; apartaments turístics (40, 67 i 90 m2) al costat del camp de golf que voreja la platja, dels quals només s’han realitzat 19, corresponent a un dels quatre edificis que es compon el conjunt. Aquests edificis s'ordenen perpendicularment a la zona de golf amb una disposició en planta rígida i blocada determinant una plaça central que es prolonga cap a les pistes. Cada bloc està penetrat longitudinalment per un carrer de vianants a diferents nivells, que dóna accés als apartaments, amb el que cada un té una relació directa amb l'exterior, com si es tractés d'una casa aïllada. La circulació rodada és subterrània en línia contínua, la qual cosa permet el pàrquing, l'accés directe a cada edifici i una comunicació de servei entre ells sense afectar la zona general enjardinada que queda així reservada a l'ús exclusiu de vianants. Els apartaments responen a tres únics tipus, que es col·loquen escalonadament perquè tots tinguin vistes al camp de golf i, en últim terme, a la mar. Les finestres són d'alumini, col·locades en el mateix parament de la façana. Els balcons amb marcs i fulles de fusta queden, en canvi, enfonsats. El color general és marró rosat, excepte la zona profunda de balcons i el seu entorn immediat del parament de façana que, seguint una vella tradició local, és de color blanc.

En algun moment l'home era la mesura de les coses, ara som conscients que només  va ser un miratge, del que ens queden mostres com els apartaments de camp de golf de Pals

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS, MAL DITA SANTA MARIA. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia del Mas de l'Església Vella, que l’edifici havia estat  l’església  parroquial de  Requesens , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influència dels nostres herètics botxins, que neguen validesa al Concili d’Efes de l’Any 431 .El procediment pel que fou reconvertida en mas al veïnat de Requesens, no està gens clar.

Era  una església de dues naus i dos absis.

La nau de migdia és força més gran i els absis es corresponen amb aquest diferència de mides.

Aquests absis són de semicercle prolongat per trams de mur rectilinis; el de migdia més gran, presenta una lleugera desviació axial vers el sud. És possible que s'hagués projectat una església basilical, de tres naus, però la nau lateral del sud, que hi manca no s'hauria arribat a construir.

La porta d'accés era situada a la façana de ponent i va ésser traslladada a la capella del castell de Requesens.

L'accés és de tres arcs de mig punt en degradació, amb un timpà esculpit i altres elements decoratius, potser no tots procedents d'aquesta església. Sobre la porta hi havia una finestra de doble biaix i més amunt un arc de mig punt (també refets a la capella del castell).

Les altres finestres han estat malmenades: es conserven restes de dues situades al mur meridional, que eren d'una sola esqueixada. A la testera de llevant de la nau nord s'ha conservat un ull de bou.

La nau meridional és coberta amb una volta de canó que arrenca d'unes banquetes i és reforçada a la seva meitat per un arc toral de mig punt sobre pilars adossats. La nau de tramuntana té volta de quart de cercle seguida. Els absis tenen voltes de quart d'esfera allargada. El de migdia comunica amb la seva nau per mitjà d'un arc triomfal sobre pilars, força destacat, i una mica ultrapassat. Les dues naus comuniquen per un sol arc former, de molta llum, que és fruit d'una reforma que elimina els anteriors arcs formers romànics

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39361

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/la-jonquera-0

Les fotografies de la  Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982) constaten la tristíssima realitat de l’any 2009,  que dóna sentit a la dita “Per a aquest viatge no necessitàvem alforges”, que es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà, i que explicita que massa sovint atesos els  resultats aconseguits  no valia la pena d'esforçar-se tant, i més encara quan com en aquest cas en que de la quasi destrucció de l’Església de Requesens, ningú n’ha tret profit.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-requesens-la.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu,   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels jonquerencs ,  bassegodencs.  pontarrins, montsenyencs ,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos ,  veneçolans , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que Trump ,  Netanyahu , Putin i altres genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ,.. ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA DAWSON. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

La Casa Dawson és un edifici  aixecat l’any 1941 per l’arquitecte Joan Bordàs i Salellas (Figueres, 1888 - Barcelona, 7 de juliol de 1961)  situat al municipi de Sant Feliu de Guíxols . l’Empordanet

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=baix+empord%C3%A0&page=2&pos=11

És una de les cases més significatives del racionalisme del nostre país. Es tracta d'una casa de PB+2, que tot i utilitzar un sistema constructiu tradicional, juga amb els espais de planta lliure i les finestres totalment corregudes, buscant l'estètica horitzontal  en façana amb l'ajuda de motllures, baranes i formes de vaixell, coberta plana i cossos volats.

 L'arrebossat de color blau li dona un aspecte mariner.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE CASANOVAS. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

L’adreça és Carretera C-17, km 72-73, les Masies de Voltregà. Osona. Catalunya

La fitxa de patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.

L’accés per la façana ‘bona’ era impossible.

La vista des del camí que mena a la masoveria ens permetia identificar el campanar.

Fotografia de la fitxa de patrimoni. Avui hi ha almenys una obertura – finestra – a la paret de la capella.

Advertia que l’espai de la capella, de la que m’agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia , acull avui alguna activitat econòmica.

Rebia a volta d'email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  la resposta; Capella de la Marededéu del Roser. No tenim l'interior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern