divendres, 17 de setembre de 2021

CHAPELLE DE NOTRE DAME DE MONTSERRAT DE CAN GUIXÀ. SANT QUIRZE DE BESORA. OSONA

 

La Joana Figueras publica fotografies de la capella advocada a la Marededéude Montserrat de la fàbrica tèxtil de Can Guixà al terme de Sant Quirze deBesora.




No la trobava inclosa dins la llista de “ monuments” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Sant_Quirze_de_Besora


I malgrat que se’n ha escrit força, no  trobava cap informació del seu promotor i/o del seu autor :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/instal-lacions/can-guixa

https://www.catalunyareligio.cat/ca/moreneta-mes-amagada

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/20/capella-de-nostra-senyora-de-montserrat-de-sant-quirze-de-besora/


No trobàvem cap aborigen que ens dones raó de l’existència d’aquesta capella en la nostra visita a Sant Quirze l’any  2013

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/08/la-capella-del-sant-crist-del-fossar.html


No teníem millor fortuna a Santa Maria de Besora:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/castell-i-esglesia-de-santa-maria-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-maria-de-besora-leglise-inachevee.html


Com acostuma a succeir, de forma miraculosa, teníem el goig d’acomiadar-nos dels darrers masovers de Sant Jaume de Barretó:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-jaume-de-barreto-llaers-ripoll-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/sant-hilari-de-vidra-losona-sobirana-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-llucia-de-siuret-vidra-el-bisaura.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/mas-pubill-santa-llucia-de-siuret-vidra.html


Osona en particular i les comarques de la Catalunya  interior en general, s’han d’abocar en  posar en valor el seu patrimoni històric, aquest i no altre és el seu actiu més valuós.


Dels botellots, ja se’n ocupen amb molta eficàcia  les comarques costaneres, oi?.

dijous, 16 de setembre de 2021

EL VILAR DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ?– DELS PIRINEUS

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica fotografies del Vilar de Cabó, també anomenat el Vilar, el Vilar d'Organyà o el Vilar de Segre, un nucli de població del municipi de Cabó, a l' Urgell  sobirà




La fotografia em feia evocar els pobles aturonats de la Segarra


 Actualment té 27 habitants i el 1991 en tenia 52.


Es troba aigua avall del riu de Cabó, a la dreta, es pot travessar per un pont de pedra d'un ull d'origen medieval.


 S'hi pot trobar l'església de Sant Miquel amb un edifici modern adossat, i s'hi conserven alguns vestigis romànics.


En publicàvem una crònica :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-del-vilar-de-cabo.html


També la “  parella romànica”.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/06/sant-miquel-del-vilar-de-cabo-alt-urgell.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dimecres, 15 de setembre de 2021

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BATET. OLOT. LA GARROTXA

 

L’Antoni Noguera i Massa , el  Jordi Vigué i Viñas , la Maria Lluïsa Ramos i Martínez  i el Joan-Albert Adell, escriuen de Santa Maria de Batet, municipi que l’any 1971 , “ manu militari “ fou agregat al d’Olot.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0429101.xml


El temple de Santa Maria de Batet és un edifici que ha patit profundes modificacions que n’han alterat l’arquitectura original. En el seu estat actual es fa molt difícil escatir les parts que es conserven de l’edifici primitiu i encara també la seva estructura. Amb tot, sembla molt clar, com a hipòtesi, que originàriament es devia tractar d’un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que encara es conserva, obert a la nau per un simple plec. Al cantó de tramuntana de la nau, que actualment és coberta amb una volta apuntada, es dreça el campanar de torre, que encara destaca per sobre el conjunt de les cobertes. Aquest correspon a l’obra original, i és una torre de planta quadrada amb tres pisos de finestres, sobre un alt sòcol, cec. El primer pis té una finestra senzilla, en arc de mig punt a cada façana, i el segon i el tercer presenten una finestra geminada a cada cara, amb la particularitat que els dos nivells són molt propers, de forma que l’arc de les finestres inferiors és a frec de l’ampit de les finestres superiors. Una coberta de teula, a quatre vessants, corona el campanar, que no presenta cap tipus d’ornamentació.


L’estructura original del temple fou profundament alterada per la construcció de capelles adossades als murs de la nau, que formen un nou conjunt de tres naus, i amb l’adossament d’una sagristia entre el campanar i l’absis que fou integrat en la nova estructura formal de l’església.


En el seu estat actual només podem assegurar que de l’església original es conserven l’absis, i el campanar. Aquest és la part més vistent, i presenta un aparell de carreus ben tallats i disposats molt ordenadament, en una disposició característica de l’arquitectura del segle XII garrotxí, moment en el qual cal situar-ne la construcció.


        


 

L’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 )la  retratava l’any 1985



Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres. Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d’on, amb mig quilòmetre més hom trobarà a mà dreta un camí carreter, el qual amb 500 metres  porta a Santa Maria de Batet.


Aneu a la Garrotxa

dimarts, 14 de setembre de 2021

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA GUIA. TAUS. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR?- DELS PIRINEUS

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’ermita de la Marededéu de la Guia, localitzada al Coll de les Esglésies, a Taús,  a la carretera que mena fins a Gerri de la Sal, dins del terme de les Valls d’Aguilar, a la comarca de l’Urgell sobirà.




Patrimoni Gencat explica que les referències documentals de l'ermita es redueixen a l'esment que se'n fa al llibre de visites del bisbat d'Urgell de l'any 1758 en el foli 240.


I la descriu com un edifici d'una sola nau, de 10,8 metres de llargària per una amplada de 4,15 metres , capçada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó rebaixada.




 La nau és dividida en tres trams per dues parelles de pilastres adossades als murs laterals, les quals no tenen continuïtat a la volta.




L'església presenta un altar d'obra adossat a la capçalera.



La porta d'accés al temple es troba centrada al mur oriental. És ressaltada amb dovelles de pedra tosca i coronada per un arc de mig punt.


 Les altres obertures es troben al mur meridional.


Coronant la façana oriental hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.


La retratava A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1984 . Aquest excel·lent fotograf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà.  


 


Vista general de l'església.


El Jordi Vila Juncá, havia fotografiat també  la avui quasi derruïda església  del  nucli dels Castells , al terme de les Valls d’Aguilar, que havia estat advocada a l’Assumpció de la Marededéu, de la que en parlarem properament.





Ultra la divulgació del Patrimoni Històric, el Jordi Vila Juncá – per explicar-ho de forma col·loquial – em donava “vidilla”, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, i entre les vacances, les mesures Covid,  i la quasi absoluta manca d’assistència primària, portava guix fins el dia 4.08.2021, i no tindré visita fins al 27.08.2021 al Cap Sant Felix, i el 17.09.2021 a l’Hospital Parc Taulí, amb l’especialista, la recerca de dades em tenia ocupat, i esperava que amb la intercessió de la MaredeDéu del’Ajuda de Balenyà, tot evoluciones de forma positiva.  




Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dilluns, 13 de setembre de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BUSEU , ADVOCADA A SANT SERNI DE TOLOSA. GERRI DE LA SAL. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR?- DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l'església  de Sadurní de Buseu, al terme de Gerri de la Sal, a comarca del Pallars jussà. 

 

 



L’Albert Roig i Deulofeu , el Joan-Albert Adell i Gisbert, i  la Maria-Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Serni de Buseu (Gerri de la Sal), a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1521902.xml


Buseu es troba a uns 7 km de Gerri de la Sal en direcció SE i a 1 km del mas de Sarroca sobre la vall del Riu Major


El lloc de Buseu apareix esmentat en la venda que Daniel féu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una terra “in loco ubi dicitur Boisice”.


El 839 el monestir ampliava les seves pertinences en aquest indret amb una nova compra de terres “in villa Buiseze”. Però no fou fins l’any 1011 que el monestir aconseguí la possessió de tot el terme i la parròquia de Buseu. En aquesta data el comte Guillem donà al monestir la vila de Busece i les esglésies de Sant Sadurní, amb la seva parròquia i les oblacions, i l’església de Sant Lliser, amb les seves oblacions, posant en evidència que les funcions parroquials a la vila de Buseu eren exercides per l’església de Sant Sadurní.

 

La jurisdicció de Gerri sobre el lloc de Buseu no devia ser del tot clara, o almenys el lloc era considerat com a propi pels comtes, ja que Artau II i Eslonça, juntament amb el bisbe Ot, vengueren el 1089 el “villarunculis de Buseç” amb els seus delmes i serveis a Guillem Guitard de Vallferrera. Aquest, deu anys després, el 1099, a petició del prior Teudall de Gerri, el retornà al monestir amb les esglésies de Sant Sadurní, amb la parròquia i les oblacions, i de Sant Lliser, amb les oblacions, que, segons s’especifica en el document, tenia per venda del comte Artau II, malgrat haver estat donats a Gerri pel comte Guillem.

 

Aquesta donació, però, no devia ser completa, ja que l’any 1105 el bisbe Ot restituí a Gerri algunes esglésies que li havien estat usurpades, entre elles, l’església de Sant Sadurní de Buseu.

 

El coll de Buseu apareix documentat l’any 1139, en una donació d’un camp “in collo de Busez” que feren Arnau Guillem de Cuberes i la seva muller Dolça al monestir de Gerri, que amplià encara més les seves possessions a l’indret.

 

L’any 1315 l’abat de Gerri concedia l’església de Buseu i les seves annexes, entre les quals hi devia haver la de Sant Lliser, a Bernat de Santgenís; i el 1428, el vicari general de l’abat Pasqual de Cuberes proveí la rectoria de Buseu, i les seves annexes, a favor de Ferran Santjoan.

 

En el Spill… del vescomtat de Castellbò, el lloc de Buseu és del monestir de Gerri, que en continuà detenint la jurisdicció fins al segle XIX. El 1904 Sant Sadurní de Buseu era sufragània de l’església de Baén


L’església de Sant Serni era la parròquia del poble de Buseu, avui abandonat, que s’alça a 1 339 m d’altitud en un petit tossal dels contraforts de la serra de Cuberes.


L’església parroquial de Sant Serni o Sadurní de Buseu és una construcció simple d’una sola nau rectangular, amb un absis semicircular a llevant i que s’obre a la nau per un simple plec que forma l’arc presbiteral. La teulada, tant la de la nau, que és de doble vessant, com la de l’absis, originàriament era de lloses de pedra, però més tard va ser coberta amb teula àrab. Avui encara en tot el ràfec de l’edifici és poden veure les lloses inicials.


La porta original, avui paredada, s’obria a la façana de migdia, i és d’arc de mig punt de lloses de plec de llibre. L’accés actual és a la façana de ponent. En aquest mateix mur, i per sobre de la porta, hi ha un petit ull de bou que, junt amb el campanar d’espadanya de dos ulls que corona la paret, sembla correspondre a una mateixa reforma.

 

El parament exterior, que és totalment visible, presenta un aparell de cÀrreus desbastats i col·locats amb una certa cura, ja que hi ha moltes pedres falcades, en l’intent de mantenir una disposició ordenada de filades uniformes i regulars. En algun indret protegit, com a sota els ràfecs, encara és poden veure restes d’un arrebossat clar de calç i sorra.

 

L’absis és decorat amb un fris d’arcuacions llombardes, sense lesenes. En l’extrem nord d’aquest fris, almenys dues arcuacions han estat eliminades en una refacció recent.

 

La finestra absidal, que s’obre centrada en el parament, és de doble esqueixada i avui tapiada en l’esplandit interior. L’arc d’aquesta finestra està extradossat per una doble filada de pedres planes i petites.

 

Els temes ornamentals de les arcuacions, com l’arc de la finestra de l’absis, són realitzats en pedra tosca.

 

L’interior de la petita nau està totalment arrebossat i repintat en diverses ocasions. El sostre és amb volta de canó, reforçat amb un arc toral de mig punt. A l’absis, la volta és de quart d’esfera i està cegat amb un altar d’obra que, decorat amb arcs de guixeries, conforma una tipologia de retaule molt popular i freqüent a tota la comarca.

 


L’Elisa Ros i Barbosa, en retratava l’interior l’any       1983


Per sobre de la porta d’accés hi havia un petit cor, obrat al mateix moment que el retaule, i que recentment ha estat enderrocat.

 

En conjunt, aquesta construcció sembla obrada en un sol moment dins la primera meitat del segle XII.

 

En general, aquesta petita esglesiola es conserva en molt bon estat, la qual cosa és una mica sorprenent dins el progressiu abandonament en què es troba tot el patrimoni arquitectònic de la comarca

 

 Ultra la divulgació del Patrimoni Històric, el Jordi Vila Juncá – per explicar-ho de forma col·loquial – em donava “vidilla”, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, i entre les vacances, les mesures Covid,  i la quasi absoluta manca d’assistència primària, portava guix fins el dia 4.08.2021, i no tindré visita fins al 27.08.2021 al Cap Sant Felix, i el 17.09.2021 a l’Hospital Parc Taulí, amb l’especialista, la recerca de dades em tenia ocupat, i esperava que amb la intercessió de la MaredeDéu del’Ajuda de Balenyà, tot evoluciones de forma positiva.  




Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

diumenge, 12 de setembre de 2021

EL FAR DE TORREDEMBARRA. EL TARRAGONÈS

 

El Fèlix González publica una fotografia – magnifica - del far de Torredembarra , situat a la vora del mar (a la Punta de la Galera) en la localitat de Torredembarra.




Està gestionat per l'autoritat portuària del Port de Tarragona.


 Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38 metres , amb un abast geogràfic de 20 milles. Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.

 

Es va decidir la seva construcció l’any  1985 segons els criteris del Pla de Senyals Marítims 1985-1989,  la seva construcció però,  es va iniciar el 1999, i a finals d'aquest any es va acabar.


L'encesa es va produir a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l'any 2000.


 Va ser l'últim far construït a Espanya al segle XX.


 És obra de l'arquitecte Josep Antoni Llinàs i Carmona ( Castelló de la Plana, País Valencià 1945



https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=98

dissabte, 11 de setembre de 2021

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DELS CASTELLS, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR?- DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la quasi derruïda església  del  nucli dels Castells , al terme de les Valls d’Aguilar, que havia estat advocada a l’Assumpció de la Marededéu.







La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriu a  https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cx.xml de Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar);   aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça. L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell. L’any 1194 aquests mateixos personatges signaven un conveni amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús, per raó del domini d’aquests castells —exceptuat el de la Guàrdia d’Ares—, a causa de la disputa que mantenien. Finalment l’any 1226, Pere d’Orcau venia al comte de Foix, Roger Bernat II, vescomte de Castellbò i gendre d’Arnaua de Caboet, els drets corresponents que tenia sobre el castell de Castells, integrant-se, així, plenament al vescomtat de Castellbò. En el Spill… d’aquest vescomtat redactat al principi del segle XVI, el lloc de Castells era inclòs a la batllia de Taús del quarter de Castellbò, i el seu carià era Joan d’Aguilar, fill de Ponç Arnau d’Aguilar, antecessor seu en el càrrec. L’església de Santa Maria de Castells, documentada l’any 1094, apareix en la relació de la visita pastoral realitzada l’any 1314 ai bisbat d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Actualment està supeditada a la parroquial de Noves de Segre.


 Dels Castells (1 530 metres d’altitud ),  en diu enciclopèdia ; el lloc ocupa un esperó rocós, solcat al peu per estretes torrenteres que aboquen al Riu Major, una de les quals separa el poble en dos nuclis. Antigament havia estat fortificat.


Al cens de l’any 2020 consta un únic habitant, l’any  2001 hi vivien 8 persones (50 el 1960).

 

Patrimoni Gencat ens diu ; temple d'una sola nau capçada a nord per un absis semicircular. El conjunt està cobert   amb volta de canó rebaixada feta de maons i reforçada amb tres arcs torals. Es perceben restes d'una motllura de guix a l'arrencada de la volta. A banda i banda de la nau s'obren tres capelles laterals, de les quals les de la façana oriental es troben paredades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt. La porta es troba a la façana meridional i és en arc rebaixat. Sobre la porta hi ha un òcul circular i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull, fet amb maons. L'absis també presenta una petita finestreta orientada a llevant. El conjunt era cobert exteriorment per una coberta de teula de doble vessant que s'ensorrà durant la dècada de 1990.


La retratava A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1984 . Aquest excel·lent fotograf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà.   

 



Vista general de l'església.


Ultra la divulgació del Patrimoni Històric, el Jordi Vila Juncá – per explicar-ho de forma col·loquial – em donava “vidilla”, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, i entre les vacances, les mesures Covid,  i la quasi absoluta manca d’assistència primària, portava guix fins el dia 4.08.2021, i no tindré visita fins al 27.08.2021 al Cap Sant Felix, i el 17.09.2021 a l’Hospital Parc Taulí, amb l’especialista, la recerca de dades em tenia ocupat, i esperava que amb la intercessió de la MaredeDéu de l’Ajuda de Balenyà, tot evoluciones de forma positiva.   




Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.