dissabte, 12 de setembre del 2026

FAÇANA DE LA FARMÀCIA SAGUER, ABANS MASÓ & PUIG. GIRONA

 

La farmàcia gironina  del carrer de l'Argenteria 29 va ser dissenyada, el 1907, per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per al seu germà Joan Masó i per a Lluís Puig.

Els materials emprats per Rafael Masó en la decoració són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric per al revestiment dels murs; el ferro forjat per a la construcció de prestatges on es col·loquen els pots per a medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra Fiter (Barcelona, 27 de gener de 1869 - Cornellà de Llobregat, 29 d'abril de 1932) . Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. Aquest interior es conserva amb modificacions com l'eliminació de les reixes metàl·liques dels armaris del fons, la desaparició del retaule dels Sants Metges (pintat per Joan Baptista Coromina Figueras (1890-1919)) i alguns elements del mobiliari.

https://rafaelmaso.girona.cat/esp/maso_obres_fitxa.php?id=10

 D'aquest projecte, finalitzat els primers mesos del 1908, només en perviuen els interiors, la façana (amb revestiment ceràmic i elements de forja) va desaparèixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira(  1908 + 1988 )  va dur a terme el 1935, després de passar l'establiment a les mans d'Emili Saguer i Canal (07/08/1935).

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/josep-maria-claret-i-rubira

El 1935 l'arquitecte Josep Claret va reformar l'exterior de l'establiment, adaptant-lo a les tendències noucentistes i art-déco amb una forta empremta racionalista. Aquesta façana destaca pel refinament del material emprat, el marbre, juntament amb l'harmonia i la suavitat de les formes, tant les corbes de l'entrada com dels aparadors laterals.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21310

divendres, 11 de setembre del 2026

CASES ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON, AL CARRER D’ARAGÓ, 395-399

  

L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una important propietària que va encarregar diversos edificis a la zona de l'Eixample i el Passeig de Sant Joan.

Com altres dones de la seva posició a la Barcelona de principis del segle XX, va gestionar el seu propi patrimoni familiar invertint directament en finques urbanes en plena expansió de l'Eixample, esdevenint una mecenes indirecta de l'arquitectura modernista local.

Fora possible obtenir una fotografia i/o retrat de L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 – 1939), l’esperem a l’email castellardiari@gmail.com

El feixisme, que considerava  - i considera encara – “imbecillitas sexus”,  a les dones retornava a l’edat mitjana el món econòmic del REINO DE ESPAÑA, el “ virus de Castilla” , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, que lluny de reduir-se amb la “ democraciola   s’estenia fins a  la figura mateixa del rei “ demèrit “ , explica molt be, la degradació política i social actual. Recordo la frase d’una persona dissortadament traspassada “ vivim en una conca minera

 Abans d'aquest projecte del carrer d’Aragó, 395-399 , edifici plurifamiliar de pisos, d'estil modernista tardà amb transició cap al noucentisme o l'eclecticisme propi de la dècada de 1910, havia encarregat la seva residència del Passeig de Sant Joan a l'arquitecte Emili Sala i Cortés (1908)

Després de la mort d'Emili Sala, Enriqueta Rodríguez va confiar el projecte del carrer Aragó a Juli Maria Fossas (Barcelona, 1868 - ibídem, 1945)  , un prolífic arquitecte de Barcelona conegut també per obres com la Casa Josefa Villanueva o la Seu de la Companyia Transmediterrània


dijous, 10 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL DE VIC. OSONA

Llegia ;   Església que forma part del conjunt de l'Hospital de la Santa Creu , fundat per Ramon Terrades al segle XIV, l’edifici adjunt està format per unes sales de gòtic tardà, la façana renaixentista i la farmàcia son obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)


Situada a la circumval•lació de les muralles de l'antic barri de Sant Joan, a l'eixample barroc que dóna fesomia a aquesta part de la ciutat als segles XVII i XVIII.

Fou construïda per l'arquitecte Josep Morató i Sellés( 1712-1768) d’estil barroc i de transició neoclàssica, es pot considerar estilísticament com un precedent de l'església de la Gleva a les Masies de Voltregà, construïda per arquitectes de la mateixa família.





Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Vic tenia 4.911 veïns l’any 1717; 9.193 l’any 1787; 14.343 l’any 1857, i no aconseguirà créixer fins al cens de 1930, a l’acabament del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que assolirà els 15.005.; tancava l’any 2013 amb 41.647 habitants, que serien a darreries de 2025,  50405.

Potser no eren ‘ tant sants’ els constructors d'esglésies i convents , avui , en la seva major part buides, i/o dedicades a altres activitats com l’església dels trinitaris visible des d’aquest punt.


Deixava la meva sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

dimecres, 9 de setembre del 2026

L’HOSPITAL DE SANT LLÀTZER I LA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, INJUSTAMENT ABDUÏT PEL FEIXISME I ÀDHUC DESIGNAT PATRÓ DEL NARCOTRÁFIC. GIRONA

 

Llegia de l’edifici de planta allargada de dues crugies paral·leles a façana i de cinc trams, al carrer de Pedret, 152-156 de Girona,  que havia estat Hospital dels Leprosos, i dels Mesells, i més tard Hospital de Sant Llàtzer,  consta de planta baixa i un pis, i a la planta primera, en façana, apareixen finestres de pedra, llinda plana amb diferents escuts de la ciutat i d'altres, col·locades lliurament.

 Abans de la rehabilitació de l'edifici van estar molt deteriorades i tapiades, havent-hi obert de noves. Els arcs carpanells també estaven tapiats, excepte el dretà i l'esquerrà.

 El primer, que estava mig tapiat, era per accedir a l'església de Sant Jaume, més tardana i incorporada al conjunt; la segona amb escala exterior i porta renaixentista amb guardapols i dos capitells petits, floral el de l'esquerra i zoomòrfic el dret. La façana és de pedres ben treballades.

Capella de Sant Jaume, edifici  d'una nau incorporada a l'Hospital de Sant Llàtzer vers el XIV.

Tot l'absis és ficat sota la via del FFCC a França que passa pel darrera.

 El primer tram d'arc carpanell, per la dreta, de l'hospital crea una mena de porxo d'accés a la capella per una porta de traça renaixentista.

 Al damunt, una finestra s'ha convertit en òcul. Té campanaret d'espadanya d'arc de punt rodó.

El teulat sobresurt del conjunt de l'Hospital.

A la façana lateral dreta, encaixonada amb la muntanya, hi ha una finestra d'arc de punt d'ametlla.




Fotografies. Jordi Contijoch Boada


A partir de  1666 comença a plegar a l'esser inaugurat el nou hospital de Santa Caterina a Girona.

Si existeixen. Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Per intermediació de l’apòstol sant Jaume, abduït injustament pels feixistes i àdhuc designat patró del narcotràfic , elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 8 de setembre del 2026

CASA ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON. BARCELONA

 

Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñón (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una propietària i promotora de la burgesia catalana coneguda principalment pel seu llegat en el patrimoni arquitectònic modernista

Llegia de la Casa Enriqueta Rodríguez de Lacín  i Fernández de Tuñon , que la protora l’encarregava l'any 1908 a l’arquitecte Emili Sala i Cortés Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) la construcció d'un edifici d'habitatges situat al Passeig de Sant Joan, 51 (cantonada amb Consell de Cent).

Destaca per la seva tribuna semicilíndrica a la cantonada i una decoració esculpida amb motius florals de gran bellesa.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-enriqueta-rodriguez-de-lacin

Originalment estava coronat per una gran cúpula que va desaparèixer amb els anys

 

 

dilluns, 7 de setembre del 2026

CAPELLA DE SANTA CATALINA D’ALEXANDRIA. MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ.

 De la capella de Santa Catalina d'Alexandria al Monestir de Poblet, al terme de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà, llegia:  Construïda en el segle XIII —va ser consagrada el 20 de juny de 1250—, és un clar exemple d’arcaisme en arquitectura, ja que els constructors van emprar, ben avançat el segle XIII, unes formes pròpies del XII: una nau molt senzilla, de carreus tallats, amb imposta i volta apuntada, sense arcs torals, i amb finestrals de factura elegant. És una còpia, gairebé, de la capella de Sant Esteve, situada dins la clausura monàstica, del segle XII.




La varen dedicar a Santa Caterina d’Alexandria, una santa molt popular a l’Edat Mitjana.

Era la capella per a ús dels pelegrins i dels laics que vivien entorn del monestir. Per això estava adossada a l’hospital de pobres, avui desaparegut, que ocupava el lloc de l’actual hostatgeria externa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/11/goigs-santa-maria-magdalena-poblet.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/11/goigs-santa-caterina-dalexandria.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que santa Catalina d'Alexandria  elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble el jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

diumenge, 6 de setembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ALBANYÀ ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02pere.htm

https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1259-albanya-sant-pere.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-dalbanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17833

Sant Pere. Temple consagrat el 957.

La parròquia fou unida a Sant Llorenç de la Muga el 1605, i separada d'ella el 1788.

L'església actual és d'una nau i transsepte, del segle XI.

Té com a sufragània Carbonils

 Dintre el seu territori es troba entre altres ,  l'antiga parròquia de Sant Miquel de Bassegoda i l'ermita de Sant Joan de Bauçols, fundada després de 1391.


Consten 753 ànimes l'any 1920 quan el Josep Salvany Blanch [Martorell (Baix Llobregat), 1866 - Barcelona, 1929 )  la retratava, el campanar devia compartir espai amb el Comunidor. 


 

A darreries de l'any 2025 els els 94,4 km²  del terme constaven censats  157 habitants de dret.





El futur d’Albanyà depèn sobretot de convertir el seu gran capital patrimonial i paisatgístic en activitat econòmica estable. Té avantatges clars: entorn natural, patrimoni romànic, devocions i aplecs, rutes de muntanya i el valor diferencial del cel fosc, que pot atraure turisme de qualitat, educatiu i científic. Però el repte és igualment clar: sense habitatge, serveis mínims, connectivitat i feina vinculada al territori, la tendència demogràfica continuarà sent fràgil. A curt i mitjà termini, el més plausible és no tant un gran creixement com una estabilització modesta si s’hi consoliden activitats de turisme sostenible, segona residència compatible amb la vida local i gestió forestal activa

Només però,  una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA,  i del " virus de Castilla" la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que ha estat la seva  aportació  al món. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern