dilluns, 20 de juliol del 2026

IN MEMORIAM. EL PAIDEUTERION DE VILASSAR DE MAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA


Cercava infructuosament dades de l'autor de la transformació d'aquesta masia clàssica envoltada de camps de conreu, vinculada històricament a la gran propietat agrícola de Can Cabot. Al segle XIX, aquestes terres es dedicaven a la producció de taronges d'exportació, i més tard, a principis del segle XX, es van transformar per al cultiu de la patata primerenca i els famosos clavells de Vilassar

La gran reforma d'estil historicista de la finca matriu (Can Cabot) va ser projectada pel destacat arquitecte Josep Danès Torras  (Olot, 1891 - Olot, 1955) 

L'any 1943, una remodelació posterior de la finca la va signar l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany  (Mataró, 27 de novembre de 1904 - 5 de desembre de 1988)   , amb esgrafiats decoratius fets pel mestre Santiago Alsina i Borrell (1915-2013)

Aquesta escola va destacar per ser un oasi de modernitat que aplicava el mètode de la italiana Maria Montessori i els corrents de l'Escola Nova, molt associats aleshores als mètodes pedagògics avançats de Suïssa. El poble va començar a conèixer popularment la torre com "La Suïssa" a causa d'aquest caràcter educatiu tan modern i europeu

A la masia de La Suïssa (avui dins el recinte de l’escola Pérez Sala) entre 1927 i 1939 se seguí la innovadora línia educativa de la italiana Maria Montessori i entre els centres educatius de Vilassar de Mar era el més exemplar i modern.

L’edifici de La Suïssa en l’actualitat

El Paideuterion va esdevenir un veritable oasi escolar laic i modern. L’any 1937 l’Ajuntament cedí l’immoble a la Generalitat per tal que en gestionés el parvulari.

 Fins el 1936, la directora del centre fou la senyora Àngela Benach Rosell, que era ajudada per les mestres Maria Lluïsa Andreu Vilaró i Concepció Benach Rosell. A partir de 1937, l’única mestra fou Pilar Morales. 

L’escola estava sota l’empara de l’Associació Protectora de l’Ensenyament Catalana, i tenia cabuda per seixanta alumnes. 

La quota era de vint-i-cinc pessetes mensuals, un preu força prohibitiu, l’escola però,  deixava oberta la possibilitat de crear beques per a infants que en necessitessin. D’aquesta forma un de cada sis alumnes era becari.

La fi del conflicte bèl·lic i la implantació del nacionalcatolicisme en el marc de l’escola franquista, suposà el tancament del centre.

Ens agradarà tenir confirmació de l'autor de la transformació a l'email castellardiari@gmail. com, ho  demanarem  a l'alcadessa  Elena López Luján ( 1961 )  alcaldiavdm@vilassardemar.cat

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo


diumenge, 19 de juliol del 2026

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PÚBLICA DE PUIGCERDÀ A LA RAMBLA JOSEP MARTÍ. PUIGCERDA

  

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cerdanya&page=3&pos=22

L'edifici de les escoles   la rambla Josep Maria Martí, va ser  obra de l’arquitecte  Josep Claret Rubira, que les bastia  entre els anys 1955 i 1958. Ampliant-se a principi dels seixanta amb les cases pels mestres.


Agraïm infinitament la tramesa a la 
Roser Arenas

En els anys noranta les escoles varen ser enderrocades per fer un pàrquing, i només varen sobreviure les cases pels mestres.



https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/lajuntament-puigcerda-destinara-sis-pisos-casa-dels-mestres-lloguer-social/20251114190749061862.html

Després d'aquest enderroc es construeix la nova escola (CEIP Alfons I) a l'Avinguda Schierbeck, 2.

https://agora.xtec.cat/ceipalfonsi/lescola/historia/


https://filmcerdanya.cat/localitzacio/ceip-alfons-i/

 En l'àmbit patrimonial "créixer els nans " és una expressió que dissortadament a Puigcerdà troba la seva màxima plasmació

dissabte, 18 de juliol del 2026

IN MEMORIAM DELS SAFAREIGS DE SABADELL. ELS DEL CARRER REINA ELIONOR AL BARRI DE GRÀCIA.

 El Josep Olivé Escarré (  sant Llorenç Savall, 2 de maigc de 1926 + Castellr del Vallès, 6 de maig de 2019 )  tenia  dissortadament una greu deficiència visual, que li va estar diagnosticada per la Seguretat social del REINO DE ESPAÑA. No tenia  però, cap CERTIFICAT QUE RECONEGUI EL SEU GRAU DE DISCAPACITAT, i no podia  per tant aplicar-se cap reducció al seu IRPF. En conseqüència li tocava pagar.


Ens adreçàvem a l’Oficina de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya per sol•licitar que se li faci una revisió, i amb el resultat se li lliure el CERTIFICAT.

Més enllà de la pregunta lògica, de perquè l’administració no es comunica la situació dels administrats, i obliga a fer tràmits a persones que tenen 91 anys complerts, advertia que lla susdita oficina havia estat un dels tres safareigs que va projectar Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de marzo de 1931) .





Dones al safareig del carrer Reina Elionor. Any 1933.

Els de barri de Gràcia.

Els del carrer Blasco de Garay, dels que no en trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

I els de la Creu Alta- aquests darrers són els que es poden qualificar de més modernistes, amb els esgrafiats amb referències vieneses i l’estucat de la façana acolorit.

Els safareigs de la Creu Alta es van construir en uns terrenys que l’Ajuntament adquirí per subhasta l’any 1910. L’augment de la població en el barri de la Creu Alta feu necessària la construcció d'uns safareigs.

El maig de 1913 es va fer l'encàrrec a Josep Renom i Costa, arquitecte municipal, de bastir-hi uns safareigs públics.

L’interior dels safareigs es va malmetre durant el seu abandó . La rehabilitació d'aquest espai, es va dur a terme en el període 2002-2006. Es va restaurat respectant i conservant els elements arquitectònics originals i afegint les comoditats i els serveis necessaris propis d'una biblioteca. Aquestes obres han permès recuperar un equipament patrimonial i alhora donar-li un ús per a la ciutadania.

http://vptmod.blogspot.com.es/2014/04/sabadell-safareig-de-la-creu-alta.html


Miquel Pascual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 — Barcelona, Barcelonès, 1916 ), va ser l’autor de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), dels safareigs de la Font Nova

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1498


El reconeixement de la seva discapacitat, li  va arribar-li al Josep Olivé Escarré,  abans - poc abans - del seu traspàs. 

La llibertat nacional de Catalunya, dissortadament no. 

Us imagineu una Catalunya lliure ?. 

divendres, 17 de juliol del 2026

ESCOLA SANTA ISABEL I CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ . SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

  

https://santaisabel.org/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27929

Ferran Cels i Granell (Barcelona, 11 d’abril de 1880 - San Cugat del Vallés, 14 de juliol de 1924) era l’autor l’any 1918 de l’edifici del convent i escola de les Religioses Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepció,  en uns terrenys cedits per l’ Elisenda Ribatallada perquè s’hi construeixin el Col·legi Santa Isabel.

Edifici de planta rectangular, que segueix els esquemes de l'arquitectura escolar avançada de l'època de la Mancomunitat. Els serveis i les aules estan organitzats entorn d'un pati central i dos de laterals, els quals estan coronats per un frontó escalonat. Destaca la utilització del totxo com a element decoratiu. La façana es arrebossada en blanc.



https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-santa-isabel-collegi-de-les-monges-franciscanes



No trobava dades de l’advocació de la capella, ni imatges del seu interior, sou pregats de fer-nos-ho saber, i enviar-nos fotografies a l’email castellardiari@gmail.com

Lamentem que la “ modernitat “ consideri meritori desconèixer dades com l’advocació de la capella. Ho demanarem al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

A volta d'email rebia una fotografia: 

Capella de la Immaculada Concepció
Col·legi de Santa Isabel de Villena
Institut de Religioses Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció
Sant Cugat del Vallès
Data fotografia 12-XI-1983


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 15 de juliol del 2026

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

 Plovia lleument,’ sirimiri’ en deia l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), memòria viva de les Fonts, quan quasi al migdia del dissabte 13.10.2018, deixava el vehicle damunt l’era enrajolada de Can Fonollet, des de on es divisa el campanar de la capella de la Mare de Déu del Rosari, advocació molt arrelada a les Fonts, i que comparteixen la capella de Can Falguera, i l’Església Parroquial de la que m’explicaven que el projecte de l’església de la Mare de Déu del Roser, al nucli de les Fonts, fou de l’arquitecte Joan Baca Reixac ( Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003) , la construcció de l’edifici s’aturava en els anys 1936-1939; aquesta circumstància feia que bona part dels materials preparats per fer l’obra, es ‘distraguessin’ per acabar formant part d’algunes obres privades.


En la represa de la construcció Joan Baca Reixac, va comptar amb la col·laboració del seu fill , l’arquitecte Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.


Ens absteníem d’apropar-nos a la capella, retratada pel Joaquim Verdaguer i Caballé, en el seu blog :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html





Terrassa pateix també la "  dosis "  de vàndals, brètols  i descerebrats ,   que el REINO assigna a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya.  

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si les tenen, imatges del interior de la capella a l’època en que s’hi feia culte.

Rebia a volta d'email una fotografia datada el  20-VI-1985



Havíem xerrat força estona l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), i l’Antonio Mora Vergés; en treia com a conclusió que serà MOLT difícil, assolir si més no, una relació – que no Catàleg – dels edificis amb interès històric i/o monumental; la divisió de les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa – que treballa per crear el districte VII- és perjudicial per als veïns que depenen de Sant Quirze de Terrassa, IMPOSTOS MÉS CAR i MENORS SERVEIS, com exemple el majors de 65 anys del sector de Terrassa, poden utilitzar el transport públic de forma gratuïta.

Fer realitat el desig LES FONTS, UN SOL POBLE, sembla quasi impossible, assolir però, LES FONTS, UN SOL BARRI, demana únicament una renuncia per part de Sant Quirze; malgrat les reticències dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA, aquesta decisió s’hauria de plantejar A TOTS els veïns de les FONTS, i acceptar la decisió que en resulti.

Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella, promotor, autor, a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Un poble sense memòria és un poble vençut

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASES MIQUEL RIBERA ROS, CONEGUDA TAMBÉ COM LA CASA DELS CARGOLS. BARCELONA

 

Hi ha una llegenda  que explica que un matrimoni de camperols,  el marit de nom Miquel Ribera Ros – ens agradarà tenir noticia de les dades relatives a l’esposa a l’email castellardiari@gmail.com - que vivia en unes humils barraques a la zona, va trobar un sac ple de monedes d'or mentre buscaven cargols.

Aquest tresor els va canviar la vida.

Com a agraïment, i per atreure la bona sort, van encarregar l'any 1895 la construcció d'aquest singulars edificis. Les Cases dels Cargols, ubicades al barri de Sant Antoni (cantonada dels carrers Tamarit 89 i Entença 2), són obra dels mestres d’obres  Carles Bosch i Negre ( Barcelona , 1852 + 13.11.1900 )  i  Frederic Soler Catarineu. (   1843-1914)

Aquest conjunt modernista destaca per homenatjar al matrimoni afortunat  , i els  gasteròpodes que els facilitaven la troballa,  amb prop de 450 cargols esculpits i de ferro forjat que decoren les baranes, els balcons, la cornisa i la façana

https://modernismobarcelona.com/lugares/les-cases-dels-cargols/

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/cases-miquel-ribera-ros-o-dels-cargols

 Vivim  temps convulsos la crida EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, feia esclatar Catalunya en foc. 


dimarts, 14 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=13&pos=125

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31241

Llegia de l’església advocada a Sant Sebastià a Santa Coloma de Farxners, a la comarca de la Selva que l’any 1936 es restaura tot l'exterior, i  com a conseqüència del Alzamiento Nazional  les imatges van ser destruïdes , i  l’edifici es va convertir en forn de pa i magatzem.

L'ermità, per mitjà de les almoines, la va restaurar i el 1963 es va inaugurar el presbiteri i el nou altar.

La imatge actual del sant (1970 aprox.) és obra de l'escultor local Josep Martí Sabé (Santa Coloma de Farners, 4 de juliol de 1915 - Riudarenes, 11 de juny de 2006) i els vitralls (1988) de Ferran Ribot i de Balle (Santa Coloma de Farners, 1912 – 2003







Fotografia . Jordi Contijoch Boada. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-sant-sebastia-santa-coloma-de.html

Destaca per ser el punt d'arribada del pelegrí de Tossa, el 20 de gener, tradició que compta amb molts seguidors en l'actualitat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/el-pelegri-de-tossa-canco-dels.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que sant Sebastià     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  colomencs , raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern