dimarts, 13 d’octubre del 2026

ERMITA DE SANTA MARGARIDA/MARGALIDA DE BAGERGUE. NAUT ARAN

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-santa-margarida-bagergue-vall.html

L'ermita de Santa Margarida de Bagergue és un petit temple situat a un quilòmetre al nord del nucli de Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran), al costat del riu Unhòla.

L'edifici original del segle XIX va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍYIM i DEMOCRATIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com




L’any 1962 per iniciativa dels veïns de Bagergue es va reconstruir.

https://bisbaturgell.org/ca/aplec-de-santa-margalida-de-bagergue

 Que  santa Margarida  i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària  dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la nostra llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 12 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PALAU SAVERDERA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19938

Situada dins del nucli urbà de Palau-saverdera i delimitada per la plaça de l'Església i pel carrer de l'església, propera a l'accés principal al nucli.



Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez

Església de planta basilical formada per tres naus paral·leles amb tres absis semicirculars orientats a l'est. La nau central està coberta amb volta de canó i tres arcs torals de mig punt sobre pilastres adossades. Les naus laterals també presenten tres arcs torals sobre pilars i estan cobertes amb volta d'arestes a la part de llevant, volta de quart de cercle a la part oest i volta de canó la resta de l'espai. La coberta és única per a les tres naus, de doble vessant i coberta amb lloses de pissarra, igual que els tres absis. Els arcs formers primitius que comunicaven les naus foren substituïts tardanament per altres de rebaixats sobre columnes cilíndriques. Dels primers encara s'aprecien vestigis a l'interior de la nau. A l'extrem occidental de les naus hi ha dues capelles laterals, de construcció més tardana, a manera de transsepte. L'aparell és de carreuons petits i rectangulars de granit i pissarra, desbastats. La capçalera presenta decoració llombarda d'arcuacions entre lesenes a l'exterior, i també a l'interior de l'absis central, el qual exteriorment també incorpora grans finestres cegues.

L'obertura de les finestres romàniques -una a cada absis -és de doble biaix, amb arc extra -dossat amb fragments de bipedals romans. N'hi ha una de cruciforme al mur oriental del temple. A la façana oest s'hi va afegir una mena de pòrtic clos, modern, que fou enderrocat. Al centre del mur hi ha una gran finestra cruciforme i, a banda i banda dues finestres més d'arc rebaixat de pedra. Per damunt seu hi ha el campanar d'espadanya, format per tres pilars de pedra amb els arcs bastits amb maons. Hi ha dues campanes. L'entrada actual al temple es fa per la façana sud. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, en part reconstruït.

A l'interior del temple es conserva una pila baptismal monolítica, sense decoració, en forma de gran copa ovoide, actualment col·locada a l'absidiola meridional.

Quina relació hi havia entre Palau-Saverdera i els marquesos de Valderàs?.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=SAVERDERA&page=1&pos=1

Si existeixen uns goigs a sant Joan Baptista de Palau-saverdera sou pregat de fer-nos-en arribar un exemplar a l’lemail castellardiari@gmail.com

Existeixen uns Goigs a sant Onofre:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-sant-onofre-palau-saverdera-alt.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/ermita-de-sant-onofre-palau-saverdera.html

 Senyor, escolta la plegaria dels palauencs, dels  empordanesos , dels gironins i dels catalans, i allibera'ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA , eradica  el "virus de Castilla" , la malèfica aportació d'aquest dissortat  reialme  al món, amén !!!!

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 11 d’octubre del 2026

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS I MONT DE PIETAT DE LLEIDA & EDIFICI DE L’ESCOLA NORMAL DE MAGISTERI DE LLEIDA.

 Francesc Lamolla i Morante (Lleida, 30 de noviembre 1869 – Huesca, 1928) va ser l’autor del disseny de l’edifici de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida, a la Rambla d’Aragó, que la Normal Masculina ocupa, a partir de 1926.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-ignasi-lamolla-morante

Us remeto a l’excel·lent treball  de   Josep Varela i Serra (Besalú, 29 de desembre de 1943)   L’Escola Normal de Lleida al segle XX: el problema dels edificis  i el drama de les persones

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco va allotjar una escola pública femenina. 

Adquirit per la Generalitat l'any 1988, el 1993 va ser rehabilitat per l'arquitecte Jaume Fresquet Folch (  Barcelona, 1953 ) 

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/jaume-fresquet-folch



 Actualment, acull els Serveis Territorials de Cultura.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan


dissabte, 10 d’octubre del 2026

IN MALA MEMORIA. LA LLOTJA FUNERÀRIA DE LA PLAÇA SANT DOMÉNEC. LA GIRONA FEIXISTA

 

La llotja funerària de la plaça de Sant Domènec a Girona va ser un monument franquista en homenatge als "caídos".



Dissenyat per l'arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (Madrid, 17 de febrer de 1917 + 5 de març de 2011) amb el suport de la Dirección General de Arquitectura, es va construir a partir de febrer de 1970 per un cost de 10 milions de pessetes, enderrocant l'escalinata històrica prèvia.





    El projecte malgrat la data volia ser - i ho va aconseguir - una forma més de dessolar la terra catalana. 

Molt impopular entre els gironins, va ser finalment enderrocat l'agost de 1980 amb l'arribada del que ens pensàvem seria la Democràcia.  

Que sant Domènec elevi a l'Altíssim ,  la pregària els gironins i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Senyor, eradica  el " virus de Castilla"  la malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



divendres, 9 d’octubre del 2026

SANT VICENÇ. ADONS. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLIEDA. CATALUNYA

 La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies de Sant Vicenç d'Adons, que havia arribat a tenir permanentment tres capellans, quan exercia com a parroquial d ela contrada.



L'església tenia un notable sagrari de fusta daurada que es conserva al Museu Diocesà de Lleida, Sant Vicenç d'Adons pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'Edat Mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça.




Malgrat que està documentada des d'època romànica, l'actual temple no conserva res del primitiu edifici medieval.


Pascual Madoz inclou en el seu Diccionario geográfico... del 1845[2] un article sobre Adons y Abella de Adons. Hi diu que és una localitat dividida en dues caseries, distant una de l'altra un quart d'hora, i separades per un profund barranc. A l'est, hi ha la caseria d'Adons, amb 16 cases, i a l'oest, sobre una roca, el d'Abella d'Adons, amb tan sols 5 cases. Tots els edificis, més que cases, són miserables chozas (barraques) d'una sola planta. Els dos nuclis estan ben ventilats, i els seus habitants no pateixen malalties particulars. A l'oest, arrecerant les dues poblacions s'alça una serra molt alta. Cada nucli té la seva església: Adons, la de sant Vicenç, és la parroquial, i Abella d'Adons té la sufragània, dedicada a santa Eulàlia. En el terme hi ha una ermita dedicada a sant Roc. Una font d'aigua abundant en proporciona als dos nuclis. Més a l'est d'Adons hi ha, encara, dues cases anomenades la Beguda d'Adons.

El terreny és pedregós, ple de roques i penya-segats, amb poca terra, i de mala qualitat. Se'n conrea tan sols una quinzena part, que dóna 3 a 1 per llavor. El sistema és de rompuda de bosc, per abandonat els conreus al cap d'alguns anys. Només es llauren sempre les més properes als pobles, i els horts de regadiu, que es reguen amb el sobrant de les fonts. Tenien molt de bosc, però l'accidentat del terreny el feia molt difícil d'explotar. S'hi produïa sègol, blat, ordi, patates, llegums, i hi havia ovelles, cabres i poc bestiar boví.

Que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és cosa sabuda, tant com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals. Ens calen més persones com la Gemma Capdevila Ribes per evitar-ho fins on sigui possible.

Joan Coromines i Vigneaux ( Barcelona , 21 març de 1905 - Pineda de Mar , Barcelona , gener 2 de 1997 ), defensa pel topònim Adons una procedència iberica que donaria el significat ‘ l’espai del port’ que faria també referència als plans de LLevata.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email   castellardiari@gmail.com coneixercatalunyagmail.com

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

La Ribagorça  sobirana és una de les comarques amb menor població de Catalunya. A continuació, es detallen els aspectes clau sobre la seva demografia i la situació de la llengua catalana al territori segons les dades recents de l'Idescat.

Població total: 4.051 habitants (dades oficials per al 2025).

Densitat: 9,5 hab/km² (una de les densitats més baixes de Catalunya reflectint el seu caràcter pirinenc).

Superfície  427 km².  El Pallars jussà té 1.343,1 km²  

Estructura territorial: La població es concentra en tres municipis únics:

El Pont de Suert (capital comarcal): 2.425 habitants.

La Vall de Boí: 1.129 habitants .

Vilaller: 497 habitants

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que sant Vicenç  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge, andalusos victimes de la incúria en els incendis de l'estiu de 2026 ...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Senyor, eradica el " virus de Castilla"  que és l'única i malèfica aportació del REINO DE ESPAÑA al món. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 8 d’octubre del 2026

ERMITA DE SANT JOSEP. BOT. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11696

L'ermita de Sant Josep està situada a dalt d'un turó a uns 293 metres d'altitud, al sud-est del nucli urbà de Bot. Es troba en una talaia natural privilegiada al peu del riu Canaletes i envoltada per formacions rocoses imponents com la Plana, la Migdia i l'Agulla de Bot. Molt a prop de l'ermita s'ubica també el conegut Forat de la Donzella, un brollador natural d'aigua entre roques adaptat com a zona de pícnic

Llegia ; Ermita de planta en creu llatina, als dos primers trams hi ha parets de menys alçada i les bigues de fust recolzades sobre els arcs. El tercer tram es troba amb el transsepte i es cobreix amb una cúpula i un cimbori octogonal.

 A la façana principal hi a l'eix de la nau i s'hi obre una portalada de mig punt adovellada. A sobre d'ella hi ha una finestra de carreu, de mig punt, molt gran. La façana està coronada per una espadanya. Hi ha un cos lateral afegit que fa de sagristia. Antigament havia estat de pedra vista; de fa dècades es troba emblanquinada. Destaca pels carreus a la vista de les cantonades de l'absis.





Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 7 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. MOROR. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 



La Pepi Riba publica una fotografia del interior de l’església de Sant Miquel, al poble de Moror, agregat avui al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars jussà.


Patrimoni Gencat en fa segant descripció; edifici unit a les cases de la vila; ha estat molt transformat, tot i que forma part d'un conjunt medieval de gran interès. És una església d'una nau amb un absis semicircular i cripta. Al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya.

La coberta és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres. Els espais de mur entre les pilastres han estat oberts per posar-hi capelles.

La porta és al mur sud, i te forma d'arc de mig punt amb un arc de degradació llis i sense ornaments. Al costat hi ha una altra porta. El campanar és situat sobre l'absis.

La cripta és sota l'absis i conserva restes de pintures murals. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al absis sota el ràfec , hi ha una decoració que combina la pedra amb un forat buit, jugant amb el clarobscur. El parament indica que l'església s'emmarca en el corrent fidel a la tradició constructiva. Els murs, altíssims, indiquen una funció defensiva. Els carreus són petits i ben escairats, disposats regularment.

l'any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror.

L'església pertanyia a la pabordia de Mur. Se'n coneixen esments del 1279, 1391 i 1526.

Actualment depèn de l'església de Tremp.

El Princep de les Milícies Celestials, sembla que no ha pogut vèncer al dimoni de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, que liberalment despoblaven aquesta població, la comarca i el Pirineu català.

 Que l'arcàngel Sant Miquel , elevi  a l' Altíssim, la pregària dels pallaresos  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè eradiqui el virus de Castilla" , única aportació d'aquest menyspreable Reialme al món, i perquè totes les minories, ètniques, lingüístiques , religioses,.., puguin viure en llibertat i dignitat. 

Que Sant Joan Evangelista, excels Patró dels Notaris, elevi al Senyor la seva colera per l'acció criminal,  del Notari Indigne , i que ho faci també sant Cristofol/ Menna per l'acció criminal del mal nascut. , ambos embruten la reputació dels col·lectius als que pertanyen

Us deixo una pregunta, Catalunya és una nació?.