dimarts, 17 de novembre del 2026

ERMITA DE SANT SEBASTIA D’ASPA. EL SEGRIÀ.

https://www.aspa.cat/el-municipi/turisme/ermita-de-sant-sebastia

Llegia de l’ermita avocada a sant Sebastià d’Aspa,  que exerceix actualment les funcions de capella del cementiri del poble. Edifici senzill, d'una sola nau acabada amb mig hexàgon i coberta per una teulada a dues aigües. A l'exterior, força auster, destaca la porta d'accés, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles que arranca des d'una discreta imposta. Per sobre d'aquest portal s'obre un petit òcul. El mur exterior té dos contraforts.



En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – diria que l’únic fins a dia d’avui - els soldats republicans instal·lats al poble van reconvertir l'ermita en una petita sala de ball i cantina. Aquesta sala es va anomenar "Tropezón". Les lletres del nom encara s'intueixen, com ombres, pintades a les dovelles de l'arc d'entrada.

Al costat de la porta, un petit finestró de l'ermita, ara tapat, es va utilitzar com a taquilla per cobrar les entrades.

Quan al topònim Aspa :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=263&columna=a&linia=46&terme=ASPA

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic d’Aspa s’assolia al cens de 1877 on consten 706 ànimes,  es tancava l’any 2025 amb 233 habitants de dret.

Es conserven els edifici de les antigues escoles :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21636

En l'actualitat, l’Escola d'Aspa (que pertanyia a la ZER Vall de l'Aranyó) va haver de tancar les seves portes a causa de la falta de línia d'alumnat, motiu pel qual els infants del poble assisteixen actualment com a centre de referència a l'Escola Els Til·lers del municipi veí d'Artesa de Lleida

https://zervallaranyo.blogspot.com/p/escola-daspa-aspa.html

Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim



Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 16 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT SESCEBES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Començava el meu servei militar obligatori al CIR 9 de Sant Climent Sescebes, i no tenia ocasió de visitar l’església parroquial situada dins del nucli urbà de la població de Sant Climent, al bell mig del barri antic del municipi.

Tampoc de veure i viure la Passió de Sant Climent Sescebes

https://www.facebook.com/watch/?v=1441350853552899

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+climent+sescebes&page=1&pos=2

Llegia; Església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera semicircular orientada a llevant. La volta de la nau i de l'absis és de canó amb llunetes, tota seguida, i està dividida per quatre arcs torals recolzats damunt pilastres adossades als murs laterals. Les capelles laterals de la banda de tramuntana són força més grans que les de migdia, però totes elles estan cobertes amb voltes de canó, exceptuant la primera capella del costat meridional, coberta per una volta d'aresta. Estan obertes a la nau mitjançant arcs rebaixats amb les impostes motllurades. La façana principal, orientada a ponent, presenta una portalada formada per dos arcs de mig punt en degradació, emmarcats amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. Les dovelles de l'arc exterior estan decorades amb boletes, mentre que el timpà presenta una decoració formada per dues testes humanes, enllaçades per dues tiges amb quatre flors cadascuna. Al mig del timpà hi ha la següent inscripció: "ANN 1687". A la llinda es llegeix la següent inscripció: "ENTRAR PARA DIOS ALABAR". Damunt del portal hi ha tres creus llatines i una finestra rectangular emmarcada amb pedra, amb un vitrall decorat. El campanar, situat a la part meridional de la façana, és de base quadrada i està coronat amb una coberta piramidal. Presenta quatre arcades de mig punt bastides amb maons i situades a la part superior de l'estructura.




De l'interior del temple destaquen diverses escultures religioses i dos petits sepulcres de pedra, amb inscripcions gòtiques i escuts, conservats a la capella baptismal.

El temple està arrebossat i pintat tant interiorment com exterior.

L'any 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Sant Climent de Sescebes i el Bisbat de Girona, van endegar un projecte de restauració i consolidació de l'església. El projecte va ser confeccionat per l'arquitecte Ramón M. Castell i LLavanera amb col·laboració dels arquitectes tècnics Elisa Llenas i Torrent i Josep Simon i Motjé, i duta a terme conjuntament amb l'empresa Gratacòs Pujol S.A. de Capmany. Aquestes obres es van dividir en una primera fase, realitzada entre els anys 1992 i 1993, i una segona fase l'any 1995.

Entre d'altres actuacions es va consolidar la volta mitjançant una xapa de formigó armat i la renovació total de les cobertes substituint els embigats. També es va rebaixar el cos superior de la sagristia i es va rematar i consolidar el campanar, facilitant, de la mateixa manera, l'accés a la part superior.

Pel que fa a l'interior es van canviar els paviments i el sistema de il·luminació, es va arrebossar i pintar els paraments de la nau i de les capelles i es consolidà i amplià el cor.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://manel-gogistes.blogspot.com/2024/11/goigs-al-glorios-sant-climens.html

Que sant Climent elevi la pregària dels santclimentencs, empordanesos i catalans a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou del REINO DE ESPAÑA, allibera el món del “ virus de Castilla”, escolta el clam dels oprimits, de les víctimes dels genocidis, dels homicidis per desnonament i de qualsevol forma d’injustícia

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 15 de novembre del 2026

CASA MIQUEL SALVADÓ LAPORTA. GANDESA. LA TERRA NOBLE.

La casa  promoguda pel  comerciant i alcalde Miquel Salvadó Laporta (  1875, Gandesa, Terra Alta, Tarragona  + /09/1936, Gandesa, Terra Alta, Tarragona)  és coneguda popularment com a Ca Sol. Es tracta d'un destacat edifici d'estil modernista situat a la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa.



Miquel Salvadó Laporta: Va ser un rellevant comerciant local, propietari dels coneguts magatzems "Almacenes de la Font Calda". Més endavant, va ocupar càrrecs de responsabilitat pública a la capital de la Terra Alta, sent elegit fiscal el 1908 i esdevenint alcalde de Gandesa durant la dècada dels anys 20

Va ser edificat l'any 1912 , segons el projecte  del mestre d'obres i arquitecte barceloní Joan Baptista Feu i Puig



https://vptmod.blogspot.com/2016/03/gandesa-ca-sol.html

 Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim


 Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Ramón Serrano Suñer  (Cartagena, 12 de septiembre de 1901-Madrid, 1 de septiembre de 2003 , de tristíssima memòria,  i quina família materna era originària de Gandesa (la Terra Alta) i la paterna de Tivissa (la Ribera d'Ebre),  tota la seva vida va mantenir un fort lligam amb el municipi de Gandesa, on passava els estius i on era considerat un personatge central de la història local.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dissabte, 14 de novembre del 2026

L’ENSENYAMENT A LA COMARCA DE LA SELVA, MALGRAT EL ESTADO ESPAÑOL

   Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet. Tenim encabritats als de FACHAVOX que ens impedeixen publicar els articles

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

En el tema de l’educació la victòria dels sediciosos va comportar que el magisteri, com altres activitats desenvolupades per l’administració esdevinguessin “ boti de Guerra “ , fills, nets, besnéts, d’aquells “ beneficiats “ formen part avui del col·lectiu d’ensenyants.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

Mestres itinerants a la vall d’Arbúcies  i Sant Feliu de Buixalleu. Autor:  Jordi Pujadas Ribalta

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/in-memorian-dels-mestres-de-sequer.html

Eduard Bargalló, en el veïnat de cal Sastre i cal Monjo, els testimonis el recorden com una persona que sabia molt i que tenia una classe ben organitzada, el veien ben preparat.



Joanet és un petit nucli de població i entitat de població que pertany al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva (Girona)


En Carles Busquets de Can Miquelic, alumne dels anys 50, explica: Gairebé sempre vaig anar a Can Sautó. L’aula era una sala gran, amb escenari on també s’hi feia ball i festes. Hi havia taules, amb pupitres i pissarra. Hi havia molt d’ordre, silenci i respecte, la mestra ens feia fer files. A l’hora del pati jugàvem a l’era. Recordo al senyor  Felip que anava d’una casa a una altra amb una moto, era molt seriós i estricte, el matí anava a Cerdans i a la tarda a Can Sautó. També vaig tenir a la Maria Coll d’Arbúcies que vivia allotjada al Regàs. Teníem llibre d’escolaritat i notes. Al final, vam estrenar la nova escola i vaig anar al Regàs, la última mestra que vaig tenir a Can Sautó va ser la senyoreta Antònia.


Esperem que no calgui recuperar desprès del dia 29.11.2026  els “ mestres de sequer “

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies  a   a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALVERALLA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20395

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=23

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=24

La Josefina Casadesús Bascompte, retratava  l’església parroquial del nucli de Valveralla, advocada a Sant Vicenç, la construcció de l'actual es situa en el segle XVIII, fet confirmat per les dates que figuren a diverses parts de l'edifici (frontó façana: 1754; sagristies: 1748 i 1749).



Substituí l'antiga església del mateix nom que s'elevava a poca distància i de la qual no en queda cap vestigi. Joan Badia i Homs (Palafrugell, 9 de maig 1941) apunta la hipòtesi que els carreus de l'antiga construcció poguessin haver estat aprofitats per bastir la capçalera del temple actual, ja que la resta de l'edifici és de paredat (fet que indicaria, en qualsevol cas, que els carreus procedeixen d'un edifici més antic).

Actualment l'església es troba, en general, en bon estat de conservació, especialment l'interior, que ha estat restaurat recentment.



Quan al topònim Valveralla :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VII&pagina=443&terme=VALVERALLA&columna=a&linia=4

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories 

divendres, 13 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANTA CLARA DE TORTOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LES NEUS, L’EBRE JUSSÀ

 

Llegia  que l’església, advocada a la Marededéu de les Neus, està adossada   al monestir de Santa Clara, a la banda O del conjunt del conjunt, s'hi accedeix pel mateix pati que dona també pas de la porteria i locutoris.

La façana és força senzilla, continuació de la porteria i amb la porta d'arc apuntat d'entrada com a únic element gòtic; a sobre d'ella una senzilla rosassa circular i com a remat una petita espadanya, totes dues modernes.





 L'interior, només conserva de l'estructura original els tres arcs apuntats de pedra que sostenen la coberta i les gruixudes pilastres que els perllonguen fins a terra. Els murs i el sostre són moderns, arrebossats i pintats. Al mur esquerre s'obren tres finestres apuntades amb senzills vitralls de color. Planta rectangular, amb fornícula apuntada en el mur frontal per exposar el Santíssim Sagrament.

La reconstrucció  de l’església i dels espais del convent va anar a càrrec dels serveis tècnics de la Direcció General de Regiones Devastadas, desprès de victòria dels sediciosos feixistes,  no consta l’arquitecte encarregat. Si en teniu constància sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

El monestir obre les seves portes exclusivament els dissabtes de d'11:00 a 13:00 hores  segons fonts de l'ajuntament.

 Durant aquest breu període , les monges venen la seva reconeguda rebosteria artesana i pasta salada.

En  aquest horari es permet visitar i contemplar el claustre gòtic


https://www.catalunyareligio.cat/ca/clarisses-tortosa-missatge-sant-francesc-continua

Si existeixen un Goigs propis d’aquesta església  sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-neus.html

Que la Marededéu elevi la pregaria dels tortosins i catalans a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern