PANTEÓ SOLÀ. CEMENTIRI DE GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garriguella&page=3&pos=22

Llegia del panteó de la família Solà, al Cementiri de Garriguella que fou dissenyat per Rafael Masó  Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) , inspirant-se en els models medievals d'un sarcòfag sostingut per columnes situades sobre un pedestal. El conjunt, realitzat en pedra, es conserva en bon estat.

Josep Solà Vilapua, metge nascut a Mataró i establert a Garriguella d'on és la seva esposa Anna Vidal Domènech, pertanyent a una família d'hisendats local propietària de la casa on, actualment, hi ha l'Ajuntament de Garriguella

https://garriguella.cat/contacte-ajuntament-garriguella/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38146

Aquesta nissaga esdevindrà molt importan a l’Argentina.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JFE

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1696 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 989 veïns empadronats

Senyor de la història i del temps,

Tu que governes el curs dels pobles i coneixes els designis que s’amaguen en el pas dels segles,

mirem cap a Tu amb esperança i humil confiança.

Si és en la Teva voluntat que les paraules i les previsions dels savis esdevinguin realitat,

fes que allò que Alexandre Deulofeu va entreveure amb ulls de raó i intuïció

arribi a acomplir-se amb justícia i pau.

Beneeix la terra de Catalunya,

les seves llengües, les seves pedres antigues i la memòria viva del seu poble.

Que no es perdi la seva ànima,

ni es trenqui la cadena invisible que uneix generacions.

Dóna fortalesa als qui treballen pel bé comú,

llum als qui governen,

i prudència als qui decideixen el futur dels pobles.

Allunya la discòrdia estèril,

i fes créixer un esperit de veritat, dignitat i respecte.

Si ha d’arribar el temps de la llibertat,

que sigui net de rancúnia i ric en reconciliació;

que sigui fruit de maduresa i no de ruptura,

i que porti pau duradora entre germans.

Que Catalunya pugui ser, en el seu moment,

plenament ella mateixa,

sense deixar de ser pont entre pobles

i casa oberta dins la comunitat de les nacions.

I si els temps encara no són complerts,

ensenya’ns a esperar amb serenor,

a treballar amb constància

i a confiar sense desesperar.

Amén.

MAREDEDÉU DE PALAU. PARRÒQUIA DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-palau.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-palau-gurb

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-palau-a-gurb/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22872

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os09pala.htm

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/05/santuari-de-la-mare-de-deu-de-palau.html

Es troba dins la demarcació de Sant Esteve de Granollers de la Plana, a la part més nord del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter. Palau és documentat des del 930 i fou cedida a Ripoll pel comte Borrell vers el 950. Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835.

Capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort.

Posseïa una imatge gòtica de la Mare de Déu, actualment situada al Mas Pradell, de la que ens agraaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/el-pradell-i-la-seva-capella-del-sant.html

https://felipvall.blogspot.com/2014/01/mas-pradell-mural-painting-of-dinning.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària dels gurbetans i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya;  perquè els deslliuri del " virus de castella "  i de l'església herètica que calla davant dels incendis que ens assolen donant compliment a la consigna EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA  

ESGLÉSIA DE VILARÓ, ADVOCADA A LA MAREDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. OLIUS. EL SOLSONÈS

L’església  de la Marededéu de Vilaró  , mal dita Santa Maria de Vilaró, per la nefanda influencia de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA, que nega el que s’acordava al Concli d’Efes de l’any 431,   es dreça en un indret solitari del serrat de Santa Maria.

És una edificació romànica modificada.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

https://lh4.googleusercontent.com/-OxSK0wRxzVM/T42Y8r9wZoI/AAAAAAAAU7Q/6m3OHrql3g4/s1600/31-Stamariavillar%25C3%25B3-Fitxa%2520BENS.jpg

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-fe-danseresa-olius

La primitiva església fou escapçada i en lloc del absis s'allargà la nau i afegí un nou absis semicircular. Aquest tram de la nau és cobert amb volta de canó apuntada i el que correspon al temple més antic va ser reformat i cobert amb volta de llunetes. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada i una cornisa decorada amb dos relleus circulars amb el motiu d'una flor.

La porta actual es troba al frontis i és fruit d'una reforma del segle XIX, moment que també es construí l'espadanya que el corona.https://goigderomanic.blogspot.com/2014/04/mare-de-deu-del-vilaro.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat.

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant.

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.

En la llengua catalana, les paraules església, capella, ermita, son homònimes, s’acostuma de designar capella l’edifici religiós situat dins d’un nucli habitat, o formant part d’una propietat, i ermita a  l’edifici religiós situat en un indret allunyat de nuclis urbans. 

Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Museu Episcopal de Vic,  imatge de la Mare de Déu, la qual consta ja ingressada abans del l’any 1893. Actualment és inventariada amb el núm. 1 959.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE L’ACADÈMIA MILITAR DE MATEMÀTIQUES / ENGINYERS MILITARS AL CONVENT DE SANT AGUSTI. BARCELONA

  

Està més que constatat el pèssim costum dels polítics del REINO de legislar – sense preveure cap dotació econòmica per a fer-ho possible – un exemple el tenim en la llei reguladora de l' ensenyament , coneguda com la Llei Moyano de 1857 , sembla que promoguda pel  Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890). Un altre amb la mal dita Llei de Depèndencia que ha permès la mort de milers i milers de persones tot esperant l'ajuda pública.  Els escarafalls hipòcrites quan s'aprovava la llei de l'Eutanàsia, palesen  clarament la baixesa moral dels Pares i Mares de la " Pàtria". 

Conegut aquest fet, el mateix rei, demanava als convents que destinessin una part del seu espai per a l’ensenyament, fet que ja succeïa a Catalunya, on el mot escolà, fa referencia tant al que va a l’escola, com al que ajuda al prevere en els actes religiosos, fora de Catalunya en diuen monaguillo.

http://labarcelonadeantes.com/c.-san-agustin-viejo.html

La major part de l’edifici de Convent de Sant Agustí, acolliria  la Acadèmia Militar de Matemàtiques, adreçada a  la formació dels enginyers castrenses.

http://labarcelonadeantes.com/convento-san-sebastian.html

En l’actualitat acull entre altres:  

https://conventagusti.com/

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatyalunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

ESGLÉSIA D’OLIVEDA, ADVOCADA A SANT ANDREU. MAÇANET DE CABRENYS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1759

Situada al veïnat d'Oliveda, a uns 2,5 km al sud del poble, a tocar d'una masia reconvertida modernament en segona residència.

La capella és situada dins un jardí tancat i no es pot veure des de l'exterior.

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-andreu-doliveda/

Deia la Josefina Casadesús Bascompte, es dins una finca privada i no es pot entrar.

Per les imatges dels Amics de Pobles de Catalunya, intueixo, que si més no, el dia de Sant Andreu, s’hi celebra un ofici públic.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8404

L'esglesiola de Sant Andreu d'Oliveda està situada a dos quilòmetres al sud del poble. És un temple d'una nau amb absis rectangular; conserva una gran part de la primitiva construcció. La capçalera i l'arrencada d'ambdós murs laterals de la nau, presenten en l'exterior, un aparell de carreus força grans, escairats i allisats, amb tendència a les formes quadrangulars. Fa la impressió que aquest material ben treballat procedeix d'algun edifici més antic, ja que es col·locà en el temple d'una forma mal traçuda. Les filades són seguides, però presenten irregularitats; els carreus són d'altures diferents i no encaixen gaire bé. Els mateixos murs, a l'interior del temple, ofereixen un tipus constructiu del tot diferent pel fet de posseir molts menys carreus escairats. La presència de nombroses pedres sense treballar o poc retocades motiva que les filades no segueixin enlloc de cap a cap dels murs. Les cantonades entre la nau i la capçalera són poc acusades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. En els murs de la nau hi podem veure alguns fragments amb aparell de pedres sense escairar, diferent del de la capçalera. La més gran part d'aquesta nau correspon a una reforma molt tardana, coetània a la seva volta de llunetes dels segles XVII o XVIII. També han sofert modificacions molt notables la volta del presbiteri que actualment té forma rebaixada.

En els murs de migdia de la nau i de l'absis hi ha finestres d'un sol vessant, de forma rectangular, sense arcs a manera d'espitlleres. La que s'obre al centre del mur de llevant de l'absis és de doble esqueixada i té arcs de punt rodó, monolítics. Sobre d'ella a poca distància, hi ha una petita obertura rectangular, avui paredada. L'única porta existent no és antiga i s'obre a migdia de la nau.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ma%C3%A7anet&page=6&pos=51

Construcció d'una sola nau amb absis rectangular i coberta a dues aigües. La capçalera i l'arrencada dels murs laterals presenten, a l'exterior, un aparell de carreus força grans, esquadrats i allisats. Malgrat aquestes característiques en la talla, la seva col.locació és força maldestre i tosca, demostrant un mal ofici dels canters. L'interior de la nau és fruit, en gran part, d'una reforma molt tardana, en la qual per exemple es construí la volta de llunetes (s.XVIII). Als murs de migdia, llevant i ponent, tres finestres en forma d'espitlleres són les úniques obertures que presenta l'edifici. A més del campanar d'espadanya, que s'aixeca als peus, cal destacar també l'accès al temple que es realitza per una porta oberta a migdia.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Andreu elevi a l'Altíssim la pregària del poble Català, Senyor; allibera el teu poble del jou asfixiant del REINO DE ESPAÑA. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DELS USOS ESCOLARS DE L’ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ I EL CONVENT DELS TEATINS. BARCELONA

 Poc en podia imaginar que una de les pàgines del facebook ;  Catalunya. Allò que el temps s’endugué:

https://www.facebook.com/Catalunya-All%C3%B2-que-el-temps-sendugu%C3%A9-180783706009597

Acabaria convertint-se en la que despertava més interès.

Llegia a :  

http://barcelofilia.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-sant-gaieta-i-convent-dels.html

El 1816 s'hi havia obert una escola per a sordmuts que va romandre activa fins el 1823.

El 1836 amb l'exclaustració de les ordes religioses decretada pel govern espanyol i el tancament de l'església al culte, l'estàtua de Sant Gaietà va ser suprimida de la façana i en l'espai corresponent al nínxol que l'acollia s'hi va obrir un balcó. L'interior del temple va ser blanquejat amb cal cobrint els frescos de la cúpula i les parets. A partir d'aleshores els dos edificis vans er destinats a finalitats socials diverses.

El 1837 el convent va ser destinat a estudis universitaris per esponjar la Universitat de Cervera.

Posteriorment el 1843 l'escola de sordmuts va tornar a ser oberta incorporant a més l'escola de cecs que ja havia estat fundada el 1820.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

ESGLÉSIA DE BAUSSITGES, ADVOCADA A SANT MARTÍ. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-alt-emporda/patrim-altemporda-espolla/4217-patrim-altemporda-espolla-smartibauss

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-baussitges-espolla

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ESPOLLA&page=1&pos=9

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5527

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1756

Quan al Topònim Espolla :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=135&terme=ESPOLLA&columna=a&linia=32

Quan al topònim Baussitges :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=384&columna=a&linia=40&terme=BAUSSITGE

Església d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.

La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.

Entre els anys 1990 i 1991 es dugueren a terme unes obres de consolidació global de l’edifici i es restauraren les cobertes. Aquestes obres de restauració anaren a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona i l’Ajuntament d’Espolla

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.

Que sant Marti elevi a l’Altíssim la pregària dels espollencs i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor ; allibera el teu poble !!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern