CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ

Llegia ; Situada al carrer  de les Escoles Pies, 22, és una construcció d'una sola nau, arcs de pedra apuntats i volta d'aresta.

L'absis és semicircular, amb volta d'aresta gòtica i clau.

Jordi Contijoch Boada. 2009. Vista interior de l'absis.

Al costat de ponent s'obren tres finestrals geminats amb vitralls. Contraforts exteriors i sòcol important.

 

Cor de fusta als peus. Portada amb dovelles de pedra, òcul i fornícula damunt el portal. Petit campanar coronant la façana.

Originària del segle XV ,  es construí gràcies a les donacions de Jaume Mercader, Veguer de la Cerdanya i Batlle de Puigcerdà.

 

La seva consagració va tenir lloc el 2 de juliol de 1482.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/04/sant-domenec-lesglesia-parroquial-de.html

CASA FIGUERES. CASSÀ DE LA SELVA. EL GIRONÈS.

 

L' Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 ) era l’autor de la reforma / ampliació  de l’edifici del Passeig Vilaret, 10, conegut com la Casa Figueres a Cassà de la Selva , a la comarca del Gironès.

Patrimoni Gencat en diu; Casa unifamiliar aïllada amb cancell d'entrada. Edifici estructurat a partir de l'esquema bàsic de l'arquitectura tradicional catalana, amb utilització d'una torre com a element més representatiu. La façana presenta un sòcol arrebossat simulant carreus de pedra. Hi ha elements decoratius en les llindes de les obertures del primer pis. Destaca el ràfec de la coberta amb elements ceràmics a la cara inferior i la torre. Al jardí s'hi obre una façana amb galeria o llotja d'inspiració clàssica amb elements de pedra natural (pilars, columnes, capitells).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Cass%C3%A0_de_la_Selva,_Casa_Figueras.jpg

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’Església parroquial de Bàscara advocada  a Sant Iscle i Santa Victòria, l’edifici es troba  dins del nucli antic de la població de Bàscara, a l'extrem nord del terme corresponent amb la zona més alta de la vila, damunt del riu Fluvià.

 

Patrimoni Gencat la descriu així ; Església d'una sola nau rectangular amb absis poligonal i capelles laterals. La nau està coberta amb volta de creueria mentre que l'absis presenta una volta poligonal i les capelles volta de canó amb llunetes. Corresponen a la transformació de l'edifici duta a terme en època barroca. Alhora, tot el temple es troba sobrealçat per un mur. La façana principal està orientada al nord i presenta un gran campanar de planta quadrada, bastit damunt les restes de dues pilastres que formaven part de l'antic campanar de cadireta original. El portal d'accés actual és rectangular i està emmarcat amb pedra, tot i que força restituït. Damunt seu hi ha dos rosetons disposats en vertical, dels quals el superior té decoració calada central i l'inferior vitralls acolorits. La façana està rematada amb un coronament esglaonat. Del mur sud destaca la porta romànica original d'accés al temple, actualment convertida en finestral. És d'arc de mig punt adovellada, amb els brancals bastits amb carreus ben tallats i amb una motllura que recorre la intersecció entre el timpà i la llinda, aquesta última decorada amb motius figuratius, potser de gaire gremial. Damunt de la clau del timpà hi ha un relleu amb creu grega inscrita dins d'un cercle. L'interior del temple està enguixat i decorat amb motllures pintades. El cor està situat als peus de la nau.

 

La construcció romànica és bastida amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades. Se'n conserven trams al parament del frontis, en alguna part dels murs laterals i a la capçalera de la nau, sobre l'absis actual, on hi ha fragments de la cornisa romànica.

A l'altar major hi havia un retaule barroc de fusta policromada, bastit l'any 1696 i obra dels escultors de Girona Vicenç Falcó, Mateu Solivera i Jaume Timó, que va ser desmuntat i cremat  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,quan l'església es va convertir en centre d'intendència i magatzem de provisions militars.

 L'actual retaule és obra del  pintor i escultor català, Josep Ministral i Agustí (Borrassà, Alt Empordà, 1945)  i porta el nom de Crist del Fluvià. 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=36394

Fou instal·lat i beneït al mes de març del 2009.

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. LA FARGA. SALT. EL GIRONÈS

 

El Joaquin Gimeno, publica una fotografia “Nens jugant als camps davant de la Farga. Salt 1920-1930” 

Llegia a :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/instal-lacions/farga-de-salt

Farga d'aram instal·lada a l'antiga torre de Santdionís.

 

 Es tracta d'una torre de defensa quadrangular que té tres pisos d'alçària. Del moment original són les espitlleres d'arma de foc del primer i segon pis. Les estructures de la farga no es conserven

El seu nom prové de la família Santdionís, ciutadans de Girona.

Molt probablement, al principi del segle XVI, els Feixes van bastir un casal amb torre a prop de l'antic mas familiar.

 El control del camí ral, la protecció de diversos molins i dels que habitaven a l'entorn ens expliquen el motiu de la construcció de la torre, que tenia una funció més coercitiva que de defensa activa.

L'any 1560 el salt d'aigua de la torre de Santdionís, com totes les manufactures de Salt, era propietat de la família Sitjar, que el tenia arrendat a Joan Terrats i Simon Casadevall, que en cedien l'explotació a Guillem Puiols, fargaire del regne de França.

L'any 1576 Francesc Bordes, paperer, n'era el nou arrendatari i el fargaire era Esteve Diego, tots dos de Salt.

El 1781 l'intendent general de Catalunya autoritza a Pere Sala el restabliment de la farga d'aram de Salt.

Al segle XIX les fargues d'aram entren en decadència i es reconverteixen en empreses que fabriquen atuells domèstics a partir de desferres d'aram.

 L'any 1857 és la darrera data documentada de la farga de Salt com a indústria productiva.

El 1876 la farga, que en aquest moment és un molí fariner, és adquirida per Francesc Vilardell, propietari del que serà la indústria tèxtil Coma i Cros.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sALT&page=1&pos=2

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS A CAL VALENT. CASTELLBISBAL. EL VALLÈS OCCIDENTAL

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas el Vallès Occidental

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

El Vallès Occidental     , Catalunya , us ho agrairan.

Facebook em diu que faig masses publicacions  de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Cal Valent,  Castellbisbal . LA família Valent va passar a viure a la nova. La vella va ser seu de l'escola infantil per nens.

Del Patrimoni de Castellbisbal, n’havíem fet algunes publicacions :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/can-pedrol-io-pedrerol-de-baix.html

 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/06/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-joan.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/la-casa-del-comte-manuel-dublayze-dita.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/ca-lespardenyer-de-castellbisbal-i-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/casa-joan-suyol-castellbisbal-valles.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/09/can-flavia-de-les-illes-al-limit-del.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/09/casal-de-benviure-castellbisbal-al.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/09/ermites-de-castellbisbalvalles.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/ermita-dels-sant-reis-castellbisbal.html

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas la Ribera d’Ebre

IN MEMORIAM. CENTRE INSTRUCTIU DEMOCRÀTIC. MÓRA D’EBRE. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/05/in-memoriam-centre-instructiu.html?fbclid=IwAR1Caxtv6coNzClEAxOJcCGhrIEtolqrw8VAUMWq9vd-61joP5KPPAT6q80

ESCOLA MARCEL•LÍ DOMINGO DE TIVISSA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/escola-marcelli-domingo-de-tivissa.html?fbclid=IwAR01RSmC2R5YXL3N9Csch0gQWNu71mbTxZov6lk6V9NkM-OFBnATB9jQbNE

ESCOLA PÚBLICA LLUIS VIÑAS VIÑOLES. MÓRA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/11/escola-publica-lluis-vinas-vinoles-mora.html?fbclid=IwAR1DPjyghYcIiJ9qxVIZjmfUqhVCxe1hZqT_tErbY3GsDDR1u23KUM8A4gI

 

COSTURA. L’ESCOLA PÚBLICA DE LA SERRA D’ALMOS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TIVISSA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/costura-lescola-publica-de-la-serra.html?fbclid=IwAR0cm4WSHhTj08zMgFCsSFC_q6GHLj-lX4E0kP1ItwXyAeEtz5bmVVz28sU

ESCOLES VELLES DE FLIX. RIBERA DE’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/06/escoles-velles-de-flix-ribera-deebre.html?fbclid=IwAR0IjyZvpet5k_sDDCvlsw1dN2v-P5n57gMHypJQwblnrWvznV6WigFhfJw

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE GARCIA D’EBRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-lescola-publica-de-garcia-debre-anterior-a-la-dictadura-franquista-ribera-debre-tarragona/1057187?fbclid=IwAR2pyZ7pLh4ub6aTi8UVVRxm_S_TeJ0SxRvpfP7madcIEdalQ7o4p8nBozo

IN MEMORIAM DEL CONVENT I COL•LEGI DE LES TERESIANES DE VINEBRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/04/in-memoriam-del-convent-i-collegi-de.html?fbclid=IwAR0qOTy87dm151CLW-wrbCkPcF14sKsOC0x2jqmMoACcKPkd6-EwjWX1Mgo

ESCOLA PÚBLICA DE LA PALMA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/escola-publica-de-la-palma-debre-ribera.html

ANTIGA ESCOLA I ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER DE LA PALMA D’EBRE. TARRAGONA

https://relatsencatala.cat/relat/antiga-escola-i-esglesia-de-nostra-senyora-del-roser-de-la-palma-debre-tarragona/1055507

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

La Ribera d’Ebre    , Catalunya , us ho agrairan.

Llegia; 

LES ESCOLES DE PRIMÀRIA DE LA PALMA D’EBRE. EL GRAN ACONSEGUIMENT DELS AJUNTAMENTS DE LA SEGONA REPÚBLICA

Autor:  Francesc Filella Cubells

https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397446

https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397446/490879

El primer emplaçament fou l’espai que ocupava l’església Romànica, on estava ubicada l’escola.

Segon emplaçament;  ’espai que es proposava eren dos sales de la casa Mateu Escolà, al carrer Major, 32, just al costat del solar on s’acabarien construint les noves escoles. Llavors la casa no estava habitada, ja que la família s’havia traslladat a viure a la nova plaça, a Cal Fraret, casa que havien comprat.

El propietari acceptà la proposta, i només sis dies després, a la propera reunió de l’Ajuntament, l’1 de novembre de 1931 , s’escriuen en acta els detalls de l’acord.

 

El mestre d’obra que  construiria l’escola  seria   “José Alberich Cubells, el Pausant”,  que seria assassinat  desprès de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  un dels setze morts a la Palma d’Ebre a  conseqüència de la repressió franquista. Ens agradará tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs del José Alberich Cubells, el Pausant, i si fos possible rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com 

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

 

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

 

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.

 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.

 

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. CAPELLA LA SANT NIN I SANT NON DE LA TORRE DEL CANONGE. EL SABADELL QUE DESAPAREIX

  

El Feliu Añaños Masllovet, publica una fotografia de la Capella de la Torre del Canonge (Setembre 2008).

La capella, del segle XVII, resta separada de la casa.

Sobre la porta d'entrada hi ha una data:1745.

El lloc era conegut com a Togores Jussanes i es creu que es venerava a Sant Abdó i Sant Senén, coneguts popularment per Sant Nin i Sant Non, la pagesia catalana els va prendre com a patrons per a protegir  els conreus, de manera que quan la sequera era un problema i calia que plogués, encara avui és viva la dita: "Valga'ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores”

Fa mal als ulls la destrossa del Patrimoni Històric practicada de forma activa i passiva des de la dictadura feixista fins a l’actualitat.

Tenim  masses persones a les menjadores públiques, i alhora el seu “ manteniment” fa quasi impossible, atendre drets bàsics, com la justícia, la salut, els drets socials,...,  està clar que l’àmbit del Patrimoni, els rellisca d’allò més, oi?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html

"Valga'ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores”