dissabte, 7 de novembre del 2026

CASA JOSEP VILA CODINA . LLEIDA

 Josep Vila Codina li demanà que projectés una gran casa en el carrer Alcalde Fuster, cantonada amb el carrer Comerç de Lleida, la qual encara existeix.



Un edifici de 4 pisos d’alçada, rematat per un templet amb un caràcter tremendament noucentista; representa un retorn al classicisme, amb una marcada intenció de l'ordre, la mesura i la claredat

Ramon Argilés i Bifet ( Lleida , 5 de novembre de 1898 +  Barcelona, Nadal de 1943 ). El primer gran projecte que realitzà Ramon Argilés, el començà a projectar abans d’obtenir el títol oficial d’arquitecte l’agost de 1924.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14369

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452

https://arxiu.paeria.cat/ca/actualitat/noticies/commemoracio-del-80e-aniversari-de-la-mort-de-l2019arquitecte-ramon-argiles-i-bifet

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11283

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

divendres, 6 de novembre del 2026

QUAN L’EDUCACIÓ ES REBIA A L’OMBRA DE LA CREU. SANT FERRIOL. LA GARROTXA



L’església catòlica catalana facilitava el coneixement de les primeres lletres a diverses generacions, val a dir, que ho feia en bona mesura perquè això facilitava la divulgació de la fe, el fet però, acabaria deixant petjada fins en la llengua, recordeu que als que ajudaven  a les celebracions litúrgiques se’ls anomenava “ escolà “ –el que va a escola -.

Durant els segles XIX i part del XX, els diferents veïnats que conformen el municipi actual (com el Torn, la Miana o Fares) acollien petites aules o escoles rurals de llogarret, molt precàries i vinculades sovint a les parròquies locals

A causa de la pobresa de l'època i la necessitat que els infants ajudessin a les feines del camp i del bestiar, l'absentisme escolar era molt elevat. Amb el despoblament progressiu del món rural durant la segona meitat del segle XX (llogarrets sencers com el Mor es van acabar abandonant), aquestes petites aules van anar desapareixent

Molt recomanable  l’excel·lent treball INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ A LA GARROTXA, de la  TURA CLARÀ VALLÈS

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE LA DIVINA PASTORA AL MAS ROMAGUER, SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

 https://ardenyallocs.blogspot.com/2011/04/cal-romaguer-o-divina-pastora.html

Llegia que la capella o oratori de la Divina Pastora, situada a l'antic Mas Romaguer (també conegut com a Cal Romaguer o Mas de la Divina Pastora) a Sant Feliu de Guíxols, és un element patrimonial íntimament lligat a la història del monestir benedictí de la ciutat

El mas original va ser manat construir per l'Abat Benet  Massalvà i Argunyol, qui va dirigir el Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Les obres de l'edificació van tenir lloc entre els anys 1781 i 1785.

La finalitat inicial d'aquesta gran masia era servir com a indret de repòs i convalescència per als monjos del monestir. Allà, els religiosos malalts o febles passaven temporades de descans reben les cures dels masovers del lloc.

Pocs anys després, entre el 1794 i el 1797, el mateix abat Massalvà va fer aixecar un oratori dins del mateix recinte de la masia, on s'hi va col·locar una imatge de la verge de la Divina Pastora.

 Es creu que es va triar aquesta imatge mariana perquè la zona i els paratges del massís de l'Ardenya on s'ubica eren molt freqüentats pels pastors de les rodalies

A causa de la presència d'aquest espai sagrat, la finca va començar a ser coneguda popularment com l'Ermita de la Divina Pastora. Històricament s'hi celebrava un aplec popular molt concorregut pels habitants de Sant Feliu de Guíxols.

El conjunt del Mas Romaguer es troba en un estat ruïnós i d'abandonament a causa del pas del temps i la manca de conservació.

 Tot i la degradació estructural de les parets de la masia, encara s'hi pot identificar clarament l'espai que ocupava l'oratori, situat a la banda esquerra de l'entrada principal de l'edifici


Fotografia Marc Clos 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  la Marededéu  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 5 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. LA PIETAT. LA MORERA DE MONTSANT EL PRIORAT

 

Llegia que l'edificació fou promoguda per Andreu Capella qui va ser monjo cartoixà, prior del monestir de Scala Dei i posteriorment Bisbe d'Urgell entre els anys 1588 i 1609.

Des de la diòcesi d'Urgell, va impulsar obres significatives, com l'edificació del conjunt de La Pietat (la Morera de Montsant), concebut inicialment com a lloc de repòs i oratori per als prelats catalans gràcies als seus vincles amb el Priorat.

A l'oratori hi havia una imatge de la Pietat que va ser l'origen del nom que va rebre el conjunt.

Sembla que fou convertida en granja i ermita i que amb la desamortització va passar a ser propietat privada.

 Actualment -  d’ençà de 1714,  som una colònia del REINO DE ESPAÑA-   es troba abandonada i en un estat d’absoluta  ruïna

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11317



 Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs a l’emal castellardiari@gmail.com

El topònim, és clarament descriptiu, la Morera, és un terme situat a la part alta de la comarca del Priorat.

La Morera n'és molt alta,

Cabassers molt amagat,

la Bisbal dalt d'una roca,

i Margalef dintre un forat.

Que la Marededéu  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària des morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

 

dimecres, 4 de novembre del 2026

ERMITA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ I SANT ROC DE TORREBESSES. EL SEGRIÀ

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14680

L'Ermita de Sant Sebastià i Sant Roc és un notable edifici religiós d'origen medieval situat al sud del municipi de Torrebesses, a la comarca del Segrià

Històricament, el temple estava dedicat exclusivament a Sant Sebastià, protector contra les epidèmies, com a mostra d'agraïment de la població per haver allunyat la pesta del poble. Tot i que popularment i de forma oficial a l'Inventari del Patrimoni es coneix actualment com a Ermita de Sant Roc, manté el lligam històric amb Sant Sebastià en els seus orígens i tradicions (com els seus goigs tradicionals)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-sant-sebastia-martir-torrebesses.html

L'edifici està documentat des de l'any 1378. Posteriorment, l'any 1768, es va engrandir uns cinc metres per la part del frontis a causa del creixement demogràfic, moment en què es va bastir la nova façana, un arc d'estil romànic i el campanar de torre actual

Presenta una façana senzilla i harmoniosa. L'interior consta d'una sola nau amb arcs ogivals diafragmàtics (arcs apuntats) que sostenen l'embigat de fusta original. Al voltant de l'ermita encara es poden observar vestigis de l'antic temple anterior




Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Està situada a dalt d'un tossal a pocs quilòmetres del poble, en un espai natural que actua com a lloc tradicional d'aplecs i celebracions populars de Torrebesses (com les festes d'agost o el dia de les Àgates

Que sant Sebastià, sant Roc i tot l'estol celestial, elevin a la Altíssim la pregària dels  torrebessins i catalans, Senyor,; allibera el teu poble, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla" 

«El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina


dimarts, 3 de novembre del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET

 

Llegia que el culte prové d'una capella anterior ( 1495 )  dedicada a Santa Maria Verge, advocació que sovint es donava a l’Assumpció de la Marededéu,   construïda prop de l'emplaçament actual.

Reconstrucció (1651): Es va aconseguir llicència per aixecar un temple més gran aprofitant les pedres de l'edifici antic, canviant l'advocació a la Mare de Déu del Roser.

Apareix documentada de manera constant des de l'any 1600.

És un lloc de devoció popular lligat a la Confraria del Roser que ha estat objecte d'esforços de restauració veïnal.

Situada als afores de la població, és una petita construcció de tipus popular d'una dola nau i absis semicircular, amb teulada a dues vessants sobre les façanes laterals. La façana d'accés mostra una porta rectangular, emmarcada en pedra, amb dues petites obertures a banda i banda, un petit òcul superior i un espadat d'arc de mig punt al capcer.




Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7460

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-del-roser.html

Que la Marededéu i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària des pobletans, dels torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 2 de novembre del 2026

CAPELLA DE TONYÀ, ADVOCADA A SANTA LLÚCIA. GARRIGÀS, L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tony%C3%A0&page=1&pos=1

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-santa-llucia-tonya-garrigas-alt.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19730

Santa Llúcia de Tonyà és una ermita d'arquitectura popular (segles XVII-XVIII) situada al veïnat de Tonyà, dins el municipi de Garrigàs, l’Empordà sobirà.




El recinte que integrava l'antiga casa de l'ermità i la pròpia ermita s'ha rehabilitat completament com a allotjament de turisme rural (Ermita de Santa Llúcia). El conjunt conserva elements històrics únics integrats en les seves estances, com un campanar romànic a l'interior d'una habitació o un antic forn de pedra

L'escriptor Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de julio de 1890-Barcelona, 17 de enero de 1959) va recollir al seu Costumari català la frase popular "A Santa Llúcia de Tonyà, qui no té diners no hi pot anar", fent referència al fet que històricament els romers hi havien de fer almoina obligatòriament

Quan al topònim Tonyà:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VII&pagina=292&columna=b&linia=45&terme=TONY%C3%80

Quan al topònim Garrigàs:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=324&columna=a&linia=44&terme=GARRIG%C3%80S

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que santa Llúcia  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.