DE MERCAT DE QUEVIURES A CENTRE DE CULTURA. VALLVIDRERA. BARCELONA

 

https://diarieljardi.cat/estancat-el-projecte-del-mercat-cultural-a-vallvidrera/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14421

https://www.amcvallvidrera.org/?page_id=27

https://catalan-architects.com/ca/2gv-sensibilidad-patrimonial-barcelona/project/rehabilitation-of-the-vallvidrera-market

https://liniaxarxa.cat/liniasarria/noticies/en-marxa-les-obres-per-a-la-conversio-del-mercat-de-vallvidrera/

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190625/462768869776/antiguo-mercado-vallvidrera-transformara-equipamiento-centro-cultural-barcelona.html

https://diarieljardi.cat/mercat-cultural-de-vallvidrera-reuneix-10-000-persones-primer-any-de-vida/

L’Ajuntament l’any 2011 va convocar un concurs d’idees guanyat per Petritxol 6 arquitectes. L’any 2016 BIMSA (Barcelona d’infraestructures municipals, S.A.) va encarregar a l’arquitecta Laia Llucià el projecte preliminar, que es va presentar als veïns del barri el 30 de gener del 2017 i un any després l’arquitecte Eduard Prats redactà el projecte executiu que es va presentar al Centre Cívic l’Elèctric de Les Planes. El cost estava calculat en 1.224.443€. En incloure’s l’espai de cuina el cost es va elevar a 1,4 milions d’euros

Al Consell de districte del passat mes de setembre es va comunicar a l’associació que “l’ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions impedeix que l’equipament tingui els usos que s’havien previst…”. Dit de manera més clara, en ser l’edifici del mercat limítrof d’habitatges particulars, els sorolls provocats per la sala d’actes (on estava pensat fer teatre, concerts, etc) n’impedien l’ús.

L'edifici va ser dissenyat conjuntament pels reconeguts arquitectes catalans Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .

: Es va construir per donar una ubicació fixa i tancada a la vintena de comerciants ambulants que, fins aleshores, venien els seus productes a l'aire lliure a la plaça de Vallvidrera. Es va inaugurar amb un total de 45 parades i un bar

A partir de la dècada dels vuitanta, l'activitat comercial del mercat va començar a decaure progressivament a causa dels canvis en els hàbits de consum. L'any 2009, quan només hi quedaven tres parades en actiu, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tancar-lo definitivament

La remodelació de l'any 2020 va anar a càrrec de l'estudi Ruiz-Larrea Arquitectura

Glòria i honor a  l'Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i  al Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .

SANT SEBASTIÀ D’ÒDENA. A LA MEMÒRIA DEL JORDI ENRICH HOJA. L’ANOIA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5864

Capella d'una sola nau de planta rectangular, de 7,50x12,70m. Porta adovellada a la façana de ponent, amb dovelles de travertí; a la dovella clau hi ha la data: 1690.

Les cantonades són de pedres tallades en travertí, però la resta de les parets està construïda a base de pedra sense tallar i amb morter de calç i arena.

A migdia hi ha una finestra amb dovelles de travertí, tapiada. La coberta havia estat construïda amb teula àrab, però està esfondrada.

Construcció del segle XVII en un "estil" popular.

 A la part de ponent i sobre el portal d'entrada hi ha un ull de bou.

Restes de campanar d'espadanya.

Coberta amb voltes de creueria realitzades amb guix.

Destaca el ràfec.

La retratava l’any 1985 Jordi Enrich i Hoja ( Igualada, 1946 +  10.3.2026 )

https://veuanoia.cat/mor-jordi-enrich-hoja-historiador-arqueoleg-divulgador-patrimoni-anoia/

Que Sant Sebastià elevi a l’Altíssim la pregària dels odenencs, anoiencs, catalans, Senyor ; allibera el teu poble!!!!

Eradica Senyor “el virus de Castilla” d’aquest món, i deslliura’ns dels “ CRISTIANOS” , AMB I SENSE UNIFORME, que insisteixen  en que únicament entens la llengua castellana  

ESGLÉSIA “ NOVA “ DE GRAUGÉS, ADVOCADA A SANT ISIDRE I SANT GALDERIC. AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica imatges de l’església de Graugés, advocada a Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés,  que  va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià, sota la direcció de  Jaume Cuadrench Bertran, arquitecte tècnic. Agrairem confirmació a l'email castellardiari@gmail.com 

Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia.

És sufragània de Sant Martí d'Avià.

El retaule barroc procedent de Riner , que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés.

Després de la  victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugés, dedicada a Sant Isidre

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-de-sant-galderic-patro-dels.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Galderic ,  sant Isidre   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels avianesos  ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.

Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó

 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides

La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL CATLLAR, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL TARRAGONÉS

 

Llegia , edifici construït al mateix lloc on hi havia l’anterior temple romànic, és un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona.

Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1776 i va ser beneit l’any 1790.

L’autor de la traça original de l’església, d’un gran rigor geomètric, va ser l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga  (Tarragona, 1730 - 14 abril 1803), amb la intervenció posterior, principalment en la traça del campanar, del també arquitecte Josep Prat i Delorta (Barcelona, 1730 - San Fernando, 22 de desembre de 1788)[  , mentre que Josep Carafí,  Mestre d'obres, del que sabem que l'any 1765 estava domiciliat a Sarria  es va fer càrrec de la direcció de l’obra i va ser l’autor de la talla de diversos elements escultòrics.

 

L’església és d’estil classicista amb certs trets barrocs; la seva façana és de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular flanquejat per dos airosos gerros. També la portalada és presidida per un frontó, en aquest cas semicircular, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge del patró. A banda i banda de la porta hi ha els escuts dels Queralt, senyors del Catllar i de la vila en el moment de la seva construcció.

El campanar, magnífic pel seu disseny i acurada execució, tot ell de carreus de pedra com la façana, és un element primordial de l’edifici parroquial. Té un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat, amb esvelts finestrals, i un tercer, també vuitavat de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros en ambdós costats de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profusament decorats.

L'església va ser incendiada l'any 1936  com una derivada tràgica més de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i es van perdre els altars vuitcentistes.

Entre els anys 1985 i 1987, la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com

 Les obres es centraren bàsicament en l’interior del temple, el qual fou pintat de bell nou i s’instal·là un nou altar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/01/goigs-sant-joan-baptista-patro-del.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12219

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

 Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, Amén !

 

IN MEMORIAM. FÀBRICA DE L’ARANYÓ. CARDONA. EL BAGES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

La Fàbrica de l'Aranyó de Cardona (el Bages) és una antiga fàbrica tèxtil de riu fundada a la dècada de 1840 i situada a la vora del riu Cardener, a tocar de la barriada de la Coromina. Durant la segona meitat del segle XIX, va esdevenir una de les indústries tèxtils més importants de la història del municipi

La fàbrica disposava d'un canal industrial que recollia la força de l'aigua de la llera per moure la maquinària de filatura. Històricament, aquest canal i les seves infraestructures hidràuliques també proveïen aigua als pagesos per regar els conreus de les hortes de la Coromina

Per la seva proximitat a la Vall Salina de Cardona, el subsòl del canal de l'Aranyó i de la fàbrica va patir filtracions d'aigua dolça cap a les antigues galeries de sal. Això va provocar històricament enfonsaments del terreny (bòfies), fet que va obligar la Generalitat a desviar el curs del riu mitjançant el túnel de la Plantada a finals del segle XX

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República el complex va ser intervingut per la Comissió d'Indústries de Guerra i reconvertit en la Fàbrica número 10 (F-10), dedicada a l'explotació i fabricació de clorat potàssic

L'edifici es va construir a tocar de l'antic Pont de la Coromina (també conegut com a Pont de l'Areny, originari del segle XIII). El creixement de la fàbrica va ser tal que el seu volum actual amaga el setè arc d'aquest pont històric

Us imagineu una Catalunya  independent ? 

CAPELLA DEL MAS TORRELLEBRETA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. MALLA. OSONA

 

La capella actual és d'origen setcentista (segle XVIII), amb planta rectangular i un absis semicircular. Està integrada a l'estructura del mas, una gran pairalia d'origen medieval que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, inclosa una ampliació d'estil historicista a mitjans del segle XX.

L'element més destacat són les pintures realitzades per l'artista Felip Vall i Verdaguer entre els anys 1939 i 1940. Aquesta intervenció va ser una de les primeres grans obres de l'artista després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern ÑEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   

Veneració: La capella està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Històricament, ha tingut un caràcter de capella pública per als habitants de la zona i compta amb els seus propis  Goigs

Ubicació: Tot i que el mas Torrellebreta pertany al terme municipal de Malla, la seva situació geogràfica és propera als límits amb Seva i Balenyà, motiu pel qual sovint apareix relacionat amb aquestes parròquies en documents antics.

https://felipvall.blogspot.com/2014/02/capella-dels-dolors-de-torrellebreta.html?q=torrellebreta

https://felipvall.blogspot.com/2014/08/capella-de-torrellebreta.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/goigs-la-mare-de-deu-dels-dolors-mas.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/12/mas-torrellebreta-malla-osona-catalunya.html

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.