IN MEMORIAM. CASTELL DE MARMELLAR I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ

 

L’ Àngela Llop Farré,  retratava  les restes del castell i de l’església

El culte és traslladava a un altre temple, uns metres més avall a la mateixa serra, i començava en aquell moment el procés de degradació que s’aturarà l’any 1953 quan a instàncies de mossèn Daniel Canals ( ens agradarà rebre a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern que no sabíem trobar enlloc, com també les dades complertes de S. Trias, que s’esmenta com barceloní , sota la direcció del Doctor arquitecte, Josep Brugal i Fortuny, que ens deixava el dia 5 d’agost de 1.999, a l’edat de 88 anys.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1670

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-miquel-del-castell-de-marmellar-el-montmell-baix-penedes/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-marmellar-el-montmell

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/la-romanica-de-sant-miquel-del-montmell.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que l’arcàngel sant Miquel “ Princep de les Milícies Celestials “ elevi la pregària dels montmellencs i dels catalans a l'Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble!!!

Eradica Senyor d’aquest món el “ virus de Castilla “.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

CAPELLA DEL CASTELL DE PALAU-SURROCA, ADVOCADA A SANT LLORENÇ. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1824

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6846

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=terrades&page=1&pos=8

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html

Palau-surroca és un petit nucli format per unes poques masies i centrat pel castell, transformat en masia, que també inclou la capella de Sant Llorenç situada al nord del conjunt.

La volta de la nau és apuntada i presenta una motllura decorativa a la part superior dels murs laterals, mentre que l'absis està cobert amb volta de quart d'esfera.

L'arc triomfal és de mig punt i presenta impostes motllurades.

Tot l'interior del temple es troba arrebossat i pintat. Exteriorment, s'observen uns paraments de petits carreus i pedres desbastades, disposats en filades horitzontals i lligats amb abundant morter de calç.

Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta d'aresta recolzada als murs de la nau. Al frontis i a l'absis hi ha dues finestres espitllera d'un sol biaix.

La porta d'accés, situada en el mur de migdia de la nau, és d'arc de mig punt adovellat i dona a l'escala del pati interior del casal.

A la part superior, damunt la teulada de l'església, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. Al seu costat, fortificant la part superior de l'absis i els murs recrescuts, hi ha restes d'espitlleres i merlets.

En algunes parts es veuen lloses disposades en opus spicatum, a la meitat inferior dels murs de la nau i al basament de l'absis.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que Sant Llorenç elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. ESCOLA ENRIC PRAT DE LA RIBA SARRÀ. GIRONA

 

https://patrimoni.gencat.cat/ca/catalunyapaisdarxius/recurs-digital/recurs/document/escola-prat-de-la-riba/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21538

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html

Josep Maria Pla Torres (1 de gener de  1933 + 8 de febrer de 2020) va ser l’autor de l’ edifici de planta allargada amb diferents cossos perpendiculars.

El cos central, actualment serveix de magatzem i no té ús escolar.

L'edifici s'ancora a la muntanya, passant de dues plantes a tres. El cos central és de planta baixa i quatre pisos. La façana és una combinació de diferents sòcols horitzontals, de pedra a la planta baixa, encoixinat al damunt i obra vista a l'última planta. L'accés es diferencia amb un cos acabat en frontó classicitzant. A nivell del carrer es remarca amb tres arcs de punt rodó que donen a una mena de porxo. Per la part interior, la part central divideix l'edifici en dues zones, la de l'esquerra amb espai arbrat i que dona als parvularis i la biblioteca, i el de la dreta on hi ha el pati de joc de la resta, on es relaciona amb l'escola a través d'un porxo d'arcs de punt rodó. Obertures diverses de llinda recta i emmarcades. Internament es distribueix per un passadís paral·lel a façana i les aules es troben a les façanes principal i posterior.

FACHAVOX  del REINO DE ESPAÑA ens posa pals a les rodes per compartir les publicacions en llengua catalana.  Feu-ho vosaltres si us plau. Gràcies.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ D’ESTAC. SORIGUERA, PALLARS SOBIRÀ.

 

https://bisbaturgell.org/ca/estac-recupera-lermita-de-sant-sebastia-2026

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25595

Ermita restaurada per complet. És de planta rectangular amb capçalera rectangular que no sobresurt a l'exterior pel costat nord, i que s'obre a la petita nau per mitja d'un gran arcada de mig punt, formada amb dovelles de gran format toscament tallades. A migdia, es troba una senzilla porta d'arc de mig punt descentrada respecte a l'eix de la nau. L'aparell és de mida considerable, sobretot a la base dels murs i en els angles, i generalment sense desbastar.

Durant el treball de camp de l'any 2020 encarregat pel Departament de Cultura s'observa que l'edifici només conserva parts dels paraments; ha estat reformat seguint l'estil original, amb paraments de pedra vista i morter de calç pel rejuntat. La coberta és a dues aigües i per construir-la s'ha utilitzat teules ceràmiques, un material impropi de l'arquitectura tradicional pallaresa.

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs d’aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

Havíem fet una publicació sobre l’edifici de l’Estudi d’Estac:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/antic-estudi-destac-soriguera-pallars.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37864

A la segona meitat del segle XIX, la majoria de població de la zona era analfabeta. Aquesta dada es coneix gràcies a les llistes d'empadronament. Se sap també que al 1860 hi havia un mestre a Estac que donava classe a l'antiga rectoria.

 A finals del segle XIX, Estac era la capital del districte escolar, a més de cap de municipi, i centre d'acollida de tots els alumnes provinents d'Escós, Baro, Arcalís i Mencui.

Al 1918 l'inspector provincial autoritzava la construcció de la casa-escola d'Escós.

L'edifici d'Estac es va inaugurar l'any 1930, data que podem veure damunt la porta. A finals dels anys 30, tots els pobles del municipi de Soriguera tenien una escola mixta i Estac continuava sent la capital del districte escolar. Es procurava compaginar els horaris escolar s'adaptaven als requeriments de les feines del camp. Ja que en determinats moments feien falta totes les mans per atendre el camp. D'aquesta manera s'intentava evitar l'absentisme escolar.

Entorn els anys 50 i primera meitat de la dècada dels 60 es produeix un augment del cens escolar.

A partir dels anys 60-70 es produeix una concentració escolar cap a les àrees urbanes de més població.

L'escola va tancar després del curs 1974-1975

Inevitablement, parlar del Pallars sobirà, obliga a recordar al criminal Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de septiembre de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), que com la resta dels criminals que actuaven durant la dictadura franquista, s’escapolia de la justícia dels homes

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que sant Sebastià elevi a  l'Altíssim la pregària dels pallaresos i dels catalans, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla " 

La IA, ha aconseguit el miracle " els fills de puta, poden volar ", ho constatava veien un vídeo en el que el PP es passa pel forro la presumpció d'innocència , i per descomptat a banda de la normativa legal, les normes mínimes de respecte, 

Recordeu l’evangeli del bon samarità?.  Corre per la xarxa una versió en que l’home trobat malferit  és d’ideologia dretana i en tenir-ne coneixement el samarità li esclafa el cap amb un pedra. Qui tingui orelles per escolar, que escolti !

https://web.archive.org/web/20110208083811/http://fotosdecalella.com/

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VILACOLUM, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. TORROELLA DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20370

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Torroella+de+fluvi%C3%A0&page=1&pos=7

Vilacolum (o Vilacolum de Dalt): És una entitat de població (poble) que pertany actualment al municipi de Torroella de Fluvià. El poble de Vilacolum és uns 2 km al N de Torroella, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Figueres.

La Josefina Casadesús Bascompte, no podía accedir a l’ 'església de Sant Esteve de Vilacolum es troba situada a la part més elevada del nucli, i s'hi accedeix a través del recinte del cementiri.

La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran porta d'accés rectangular, emmarcada amb carreus molt ben tallats. 

A la dovella central hi ha la inscripció "Charitas me fecit 1791". Al damunt hi ha adossat un petit timpà semicircular. El campanar es troba situat a la dreta de l'edifici, a l'angle sud-oest; és de planta rectangular i té dues obertures d'arc de mig punt.

 L'edifici és d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal.

La coberta és de teula a dues vessants.

A l'interior, la volta de la nau és de llunetes

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Vilacolum prové del llatí Villa Columbi, que significa «la masia o la propietat rural de Colum/Colom  (o Columbu)», un nom propi personal llatí o d'origen romà

Havíem fet una publicació de les escoles:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Torroella+de+fluvi%C3%A0&page=3&pos=22

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/12/us-i-abus-del-patrimoni-arquitectonic_16.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilacolumencs, torroellencs, urgellencs ,   noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els pedòfils,  els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASES DE LA COOPERATIVA PALAU DE L’OBRER . VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

L’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966) va ser l’autor de Cases de la Cooperativa Palau de l'Obrer

Ubicades a la Rambla de l’Exposició van ser construïdes el 1927 per la Cooperativa “Palau de l'Obrer” com un conjunt d'habitatges en filera compartint parets.

L’any  1921 la cooperativa Palau de l'Obrer va adquirir uns terrenys a la Rambla de l'Exposició, entre el carrer de la Unió i el de Puigcerdà, per construir setze habitatges per als seus socis, majoritàriament ferroviaris.

La primera pedra de la filera de les catorze cases avui existents va ser col·locada el 6 de març de 1927, i ja per a finals de l'any estaven totalment construïdes.

La imatge, una foto del 1957 de Josep Rovira, mostra una vista panoràmica de la Rambla de l'Exposició amb la filera de cases de la Cooperativa Palacio del Obrero.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10506

EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES DE LLANÇÀ, AVUI CASA CONSISTORIAL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Maldem des de fa anys per completar l'inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, no ens semblava quan començàvem que trobaríem tantíssimes dificultats, això però, ens esperona, i avui publiquem l'antiga escola de Llançà a la comarca de l'Empordà sobirà,   dit ALT per la nefanda influència dels nostres " conqueridors " 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llan%C3%A7%C3%A0&page=1&pos=2

A Llança, on l'escola pública per nens sabem que es va crear el 1816, la primera referència a la construcció d'un edifici amb aules per a escola és de l'any 1882. Aquesta preocupació per poder comptar amb un edifici escolar és present en totes les actes del Consistori de principis del segle XX.

L'any 1920 s'inicien les gestions per a la construcció de les escoles, encarregant-se el projecte a l'arquitecte figuerenc Ricard Giralt Casadesús  (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970)  . Les noves escoles entren en funcionament en el curs 1928-1929.

 

En els anys setanta aquestes escoles queden petites i es decideix la construcció d'unes de nova

Les antigues escoles varen ser rehabilitades i convertides en seu de l'Ajuntament.

El nou edifici es situarà a la carretera del Port de la Selva, en el paratge de les Esplanes, i actualment rep el nom de CEIP Pompeu Fabra.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llan%C3%A7%C3%A0&page=1&pos=5