dijous, 7 de maig del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CASTELLET, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2022/11/26/mare-de-deu-de-lesperanca-del-castellet/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-lesperanca-de-castellet-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43424

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1254

Llegia de l’església del nucli  de Castellet, advocada a la Marededéu de l’Esperança ; edifici, molt emmascarat pel costat de llevant, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes encastades en els murs, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Prop de l’obertura absidal, en els murs nord i sud, hi ha sengles capelles de planta rectangular, cobertes amb voltes de canó, i que semblen correspondre a processos constructius més tardans, com la sagristia adossada a l’angle sud-est o el cor adossat al mur de ponent.

 




En aquest mateix mur de ponent observem la porta, resolta en arc de mig punt de grosses dovelles, sobre la qual hi ha una finestra rectangular d’una esqueixada. Aquestes són les úniques obertures que conserva la nau.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dos ulls en el pis inferior i un sol ull en el superior, que per la seva gran esveltesa configura una imatge molt característica.

L’aparell dels murs és de carreu irregular, amb les voltes realitzades amb carreus de pedra tosca ben tallats i polits. Tot l’interior és arrebossat i decorat.

Resulta difícil precisar una filiació i datació per a un edifici com aquest. Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, probablement de la fi del segle XII o ja del segle següent, executada amb una tecnologia arcaïtzant i sense excessiva intenció arquitectònica

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana



 Que  la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 6 de maig del 2026

EDIFICI DEL GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

 Cercava dades de l’edifici del Gremi de Fabricants de Sabadell , al carrer de Sant Quirze, i advertia – com ha de ser – que des del començament, esdevenen indestriables la història d’aquesta entitat i la del Banc de Sabadell.


L'edifici d'estil neoclàssic que acull avui el Gremi de Fabricants va ser construït el 1883, en el solar de Cal Nofre, propietat de Joan Casanovas Sallarès, fou seu al ensems, del Banc Sabadell del 1883 al 1954.

Des del seu naixement el 31 de desembre de 1881 el Banc havia fet ús de dos edificis no propis:

del 1881 al 1883 al carrer de Sant Domènec.

del 1883 al 1954 al carrer de Sant Quirze.

l'any 1946 compra la vella Posada de Catalunya, i procedeix al seu posterior enderroc, s'inicien aleshores les obres del nou estatge a la plaça Sant Roc, on el 26 de juny de 1954 s'estrenava el primer edifici en propietat, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, ArgentonaMaresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993)

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

L'edifici fou dissenyat  per l'enginyer Narcís Nonell i Sala (Sabadell, 1842 Sabadell, 20 de març de 1915)  i  han participat en les posteriors reformes, entre altres ;  Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976  )  als anys   1945-1947,  1945-1947, .- ens agradaria rebre dades d'aquest  tècnic, nom, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital a l'email castellar diari@gmail.com - - i l'any 1954, Gabriel Bracons Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - Sabadell, 21 de març de 1992) hi afegí i reformà la planta baixa.

Pel que fa a la descripció trobava : Edifici composat de baixos, pis i àtic. Es troba retirat de l'alineació i separat de les mitgeres. A la façana principal hi ha un gran atri sobre el que descansa una balconada amb tres obertures d'accés i a banda i banda de la balconada hi ha una obertura que dóna a balcó.


A l'interior hi ha una pintura del martiri de Sant Sebastià 1952) , de l'Antoni Vila y Arrufat​ (Sabadell, Vallés Occidental, 20 de octubre de 1894 - Barcelona, 18 de septiembre de 1989)  (, una bandera gremial teixida amb seda i amb les imatges d'argent de Sant Sebastià i Sant Roc, fetes (1953) per Alfons Serrahima i Bofill (Barcelona5 de desembre de 1906 - Barcelona4 de febrer de 1988)  i un pas de Setmana Santa de Camil Fàbregas Dalmau (Moyá, 1906​ - Sabadell, 2003)




 
Personatges com Manuel Bustos Garrido (PedralbaValencia; 4 de mayo de 1961) propiciaven la davallada qualitativa d'una ciutat que s'havia conegut com  la Manchester catalana . Tot dissortadament fa pensar que tot just comencen la davallada. 

IN MEMORIAM. MAREDÉU DEL ROSER DE CASTISSENT, ABANS SANT PERE. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2024/05/17/mare-de-deu-del-roser-de-casa-pere-de-castissent/?fbclid=IwY2xjawQcpkdleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEehfEBhyM4ziIuPtSQGihU-GoGLCzOrQ3URK9pLGfC3ZGjIjheV0Aham6Q5uU_aem_mZ8t-qXShpRAseZGboeaFA#jp-carousel-2637

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-de-castissent-abans-sant-pere-tremp

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1210

Castissent és una entitat de població disseminada que forma part del municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Amb una extensió aproximada de 35,8 km², geogràficament es troba a l’extrem sud-oest del municipi, a la riba esquerra del riu la Noguera Ribagorçana, fent frontera a l’oest amb la comunitat autònoma d’Aragó







La capella de la  Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp), és un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb estructura de fusta d’una sola biga carenera i llates sobre les quals s’assenten directament les lloses de la coberta. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb la coberta al mateix nivell que la de la nau.

La porta, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, és a la façana sud, en l’angle sud-oest.

 En la façana de ponent hi ha l’única finestra de l’edifici, d’esqueixada recta.

L’interior és totalment arrebossat, amb nombrosos grafits i incisions i algun vestigi de pintura mural de color vermellós. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten uns paraments de reble molt irregular, que no arriba a formar filades.

És difícil precisar una filiació i una datació per a un edifici tan senzill com aquest, fet amb unes intencions constructives o formals tan pobres. Tanmateix, podem considerar-lo, amb reserves, com una obra rural del segle XI, resolta amb extrema senzillesa

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels castissentins , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 5 de maig del 2026

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ A LA CASA D’ESPIRITUALITAT SANT FELIP NERI AL CARRER DE LA NENA CASAS, 37-47 DE 08017 BARCELONA

 

Anava  a Barcelona per qüestions de metges - això s'ha fet més habitual del que voldria - i  en el trànsit pel carrers observava un campanar d’espadanya que retratava amb el mòbil, al vespre a casa, aclaria que pertanyia a la Casa  d’Espiritualitat Sant Felip Neri, de la Congregació de Religioses Filipenses.


Llegia que al segle XVII en el terreny que ocupa la Casa Sant Felip Neri, al carrer Nena Casas, 37-47. 08017 Barcelona ,  hi havia una masia, propietat de Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) sobre la qual, durant el segle XIX, es va construir l’actual torre modernista.

l’annexió “ manu militari “  de Sarrià ,Sant  Gervasi de Cassoles ,..., a Barcelona, facilitava la “ pèrdua “ de molta informació d’aquests municipis.

El cas més increïble és el de la Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) de la que no trobava cap dada, lloc de naixement i traspàs, casament i fills , en el seu cas, peripècia vital,... Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com

Un dels “dogmes”  més comentats pels imbecils és “ tot està a Internet “ .

L'edifici actual, de trets modernistes, és fruit de la profunda reforma duta a terme per Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), l'any 1906, continuada per Josep Masdeu Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) l'any 1913.

 Aquesta torre, juntament amb altres dues, formava part de les Tres Torres que van donar nom a aquest barri de Sarrià.

Va ser adquirida per la Congregació de Religioses Filipenses l’any 1915.

Alguns anys després, l’arquitecte Sr. Ignasi  Maria Adroer Calafell  ( 8 d’abril de 1891 + Barcelona,  27 de setembre de 1979 ),   va dirigir la construcció d’un edifici de planta rectangular, adossat a la torre, que intentà mantenir una unitat amb tot el conjunt.

Aquest nou espai va ser destinat a capella, i a sales i dormitoris d’ús de la Comunitat.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, crim ignominiós , que els historiadors franquistes batejarien  com “la Guerra Civil” ,  es va confiscar tota la propietat i es va destinar a hospital.

Molts anys després de la victòria dels sediciosos , a mitjans dels anys 50, la torre va tornar als seus propietaris, la Congregació de Religioses Filipenses.

Fins als anys 1973–1974 aquesta propietat es va destinar a Casa General i Noviciat de la Congregació. Des d’aleshores ha estat residència de germanes grans.

L’any 2006, la Congregació, atenta a les necessitats de la societat actual i bevent de les fonts del propi carisma institucional, va creure important dedicar la major part de l’edifici a Casa d’Espiritualitat, mantenint una part com a residència de les germanes grans.

https://web.archive.org/web/20230530084221/https://casaespiritualitat.barcelona/la-casa/

No sabia trobar fotografies de la capella, ni tampoc cap esment a l’advocació a que està/estava dedicada,  d’ambdós qüestions en demanaré informació a : info@casaespiritualitat.barcelona , ah!, si existeixen ens agradarà rebre també un exemplar del Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavin

Capella de la Immaculada Concepció. Religioses Filipenses Missioneres d'Ensenyament. Orde 77

Casa General. Casa del Sagrat Cor de Jesús. Carrer Nena Casas, 47

Planol 120 J - Barcelona



Foto Josep Sansalvador Castellet . Data 3-III-1990

La nostra infinita gratitud al Josep Sansalvador Castell i al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavin

http://www.espais360.com/admin/magatzem/projectes/Zen2_2018.html

dilluns, 4 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ.

No hi ha gaire informació, de fet la lectura de l’article de l’Enciclopèdia Catalana, parla de capelles  de les que no en trobareu cap dada a la xarxa, tot i que l’estultícia popular, s’omple la boca, dient que “ tot està a Internet “, i encara més, ara amb la IA, podreu adornar-vos que certamen a internet hi ha, allò que alguns tenen interès en fer-vos saber, no sempre però,  per raons desinteressades.  

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/castell-de-mur-0

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei.



Depengué de la jurisdicció del prepòsit de Mur.

Al segle XVIII fou reconstruïda en gran part.

Conserva un retaule renaixentista amb escenes esculpides en relleu de la vida de la Mare de Déu



https://bisbaturgell.org/ca/lesglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei-de-guardia-de-noguera-es-declarada-be-cultural-dinteres-local

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Ah!, també, també, voldríem rebre imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles  abans i/o durant la dictadura franquista 

 El cens demogràfic de Castell de Mur, s’assolia l’any 1857 amb 1153 ànimes, l’aby 225 es tancava amb 159 habitants de dret.

Demanàvem informació a l'Ajuntament sobre l'ermita de sant Sebastià: 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2026/03/in-memoriam-ermita-de-sant-sebastia-la.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    pallaresos , begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  . iranians, libanesos .. , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris d ela xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocidaandalusos victimes dels aiguats, andaluses vitimes de manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 3 de maig del 2026

QUE EN SABEU DE SANTA SUSANNA DEL MERCADAL A GIRONA ?.

 La Consol Vidal Riera, publica una fotografia de la façana de Santa Susanna del Mercadal



Llegia que el segle XII l’església ja era dedicada a Santa Susanna, encara que, com a parròquia, ho és des del segle XIV

Durant un llarg període va ser l'església de les veïnes monges bernardes de Cadins.

NO en parlen gaire, sembla que l’autor de la reconstrucció desprès de la edició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, A LA QUE TOTS ELLS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser l’arquitecte Jordi Masgrau i Boschmonar , Banyoles el 23 de gener de 1928 + Girona, 10.04.2015)

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=2798


Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) Bisbe de Girona, va ser un dels signants de la carta que recolzava als sediciosos, i que situava a l’església nacionalcatòlica al principi de la seva definitiva decadència.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19173



https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_del_Mercadal

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Girona_(perif%C3%A8ria)

http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/fitxa.php?codi=164&lang=ca&text=&resultat=resultat_164





Els frescos del Roser del presbiteri són obra de Guillem Soler Gatvillaró, (Tarragona, 5 de maig de 1905 – Barcelona, 31 d'octubre de 1971) de 1945.

Sou pregats de ‘posar llum’ al Patrimoni històric de Catalunya, de ‘ posar fum’ i d’atiar les passions més vils, ja se’n ocupen els nostres botxins.

Que  santa Sussan ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  lletissons  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 2 de maig del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MATEU A CAN JULIÀ. VALLIRANA. EL LLOREGAT JUSSÀ.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/207

Can Julià és una masia aïllada del municipi de Vallirana, situada dalt d'un turó i sobre la urbanització que porta el seu nom: les Casetes d'en Julià.



Al costat de la masia s'hi trobava la primitiva església parroquial de Vallirana, dedicada a Sant Mateu, i el cementiri, les restes del qual encara es poden veure.



 L'església apareix documentada com a capella a partir de 1231 i va entrar en desús a partir de 1804, quan la parròquia es va traslladar a l'actual ubicació, desapareixent de manera definitiva l’any 1907.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-3

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=402

https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/can-julia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mateu-vallirana

Restes de l'antiga església de Sant Mateu situades prop de la masia de can Julià. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular, que conserva una alçada aproximada d'un metre en els murs perimetrals. Aquests estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Alguns paraments estan arrebossats internament. S'observen paraments de factura diferent i diverses reformes modernes. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha una barraca de pedra amb el sostre enrunat. La zona està completament coberta de vegetació. Pel que fa al cementiri, cal dir que no s'ha pogut localitzar, tot i que segons les informacions aportades pels veïns de la zona, estaria situat dins d'una finca delimitada pel carrer de la Masia i l'entrada a la casa de cal Cinto, al nord de la masia de can Julià. Pel sembla, quan la zona era conreada com a horts, havien aparegut algunes restes pertanyents a aixovars funeraris dels possibles individus inhumats.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-mateu-i-del-cementiri

Vallirana tenia 1466 veïns al cens de l’any 1900, a partir de 1970 comença un creixement exponencial que elevarà la pobla vió fins als 16.245  habitants de dret amb que es tancava l’any 2025. Trobar valliranencs, nascuts a Vallirana de pares, avis, besavis, rebesavis, nascuts aquí és quasi un miracle.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/04/goigs-sant-mateu-patro-de-vallirana.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Marteu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern