dimecres, 13 de maig del 2026

ESGLÉSIA DE VALLVIDRERA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARCELONA

  

Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava l’any  1923, Vista de Vil.la Joana i l'església de Vallvidrera , advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria  per la nefanda influencia dels heretges  que no accepten allò que proclamava solemnement el  Concili d’Efes,   la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos).


https://estimadaterra.wordpress.com/2020/11/20/esglesia-de-santa-maria-de-vallvidrera-de-barcelona/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14431

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vallvidrera

Josep Miracle i Montserrat (Barcelona, 9 de gener de 1904 - ibíd., 19 de novembre de 1998) escrivia; I no és pas que els dies tèrbols del 1936 li haguessin causat un dany irreparable. Tot sol hi vaig entrar mentre cremava i puc ben certificar la precedent afirmació. Els fora-senyats incendiaren la sagristia, habilitada, com hem dit, entre dos contraforts del temple ; les flames dels mobles i de les robes del culte causaren un esvoranc al sostre de l'estança ; i les que llengotejaven per la porta que comunica amb el presbiteri amenaçaven el retaule emmarcat que hi havia al seu damunt, en aquell moment encara indemne, i que potser no arribà a cremar. Ja no caldria dir, doncs, que ni la draperia ni la fusteria de l'altar major no corrien cap mena de perill per la banda del foc, en aquest sentit prou tranquil·litzador perquè jo em pogués permetre el pler de mirar i de remirar els retaules molta estona i sense cap angúnia, cercant una data o un nom orientadors . Tampoc la rectoria no havia de témer res de les flames . Dels homes, prou : un escampall de papers i coses deien que havia estat maltractada . No vaig entrar-hi , i no puc dir fins a quin punt sofrí el greuge dels desenfrenats

He pogut ara — 1947— entrar a l'església de Vallvidrera i poder comprovar l'estat actual de l'edifici . L'altar major està desmuntat ; no hi ha més que l'armadura que aguantava els retaules, i al capdamunt, dues columnetes i el fris que emmarcaven el retaule de la Coronació de la Verge. Als altars laterals no hi ha les imatges ; el més proper a l'altar major, pel costat de l'Evangeli, conserva tres taules petites , en bon estat, sobre la mesa i sota la fornícula del sant. Són les úniques que queden. Si corresponen a l'altar del Roser com crec - així com el del costat de l'Epístola correspon sense cap dubte al dels sants Joans haurà quedat una mostra amb la qual tal vegada es pugui identificar l'autor dels retaules de l'altar major, o qui sap si donar alguna idea de llur vàlua. També han estat retirats els dos retaules emmarcats del presbiteri, els que dataven tota la pintura de l'altar major.


Josep Miracle, a la dreta, amb Pompeu Fabra, en una fotografia de Gabriel Casas Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892-14 de novembre de 1973)

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000501/00000054.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-maria-assumpta-vallvidrera.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-vallvidrera.html

Llegia que no s'hi fa culte d forma regular. 

La nova  Església parroquial de Vallvidrera és obra de l'Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 Barcelona, 1 de setembre de 1931), I  marquès de Sagnier,

http://www.enricsagnier.com/ca/la-obra/350-iglesia-de-santa-maria-de-vallvidrera-pl-de-vallvidrera-queralt-barcelona/




La Vil·la Joana, acollia els darrers dies de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902)

https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/centres/casa-verdaguer-de-literatura-muhba-vil-la-joana

 Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins,  jorbencs , pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , iranians, libanesos ,    pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats , andaluses victimes de la manca de cribratges de mama,  victimes del monolingüisme genocida,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

dimarts, 12 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BELLCAIRE D’EMPORDÀ, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. L’EMPORDANET

L'actual església parroquial de Sant Joan de Bellcaire (no confondre amb l'anomenada "església vella") fou consagrada en una de les sales del castell.


Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

La nau ocupa el lloc de l'antiga sala i la seva orientació vers nord, ja ens indica que la seva funció original no era aquesta.

 A la façana hi ha un portal adovellat, un rosetó i arcs cecs.

 Al mur de ponent hi ha filades de mènsules i restes de dues finestres coronelles gòtiques de l'antic palau. Al mur nord de la capçalera, segueixen les mènsules i al de llevant (que dóna a l'interior del palau i al pati central) hi destaca un portal adovellat, actualment paredat i, restes de finestres gòtiques.

A l'interior de l'església, els quatre arcs apuntats gòtics, originàriament diafragmàtics, ara s'integren a la volta tardana de llunetes amb cornisa i motllures ornamentals. La capçalera és poligonal

La primitiva església de Sant Joan de Bellcaire (pre-romànica i romànica) està situada a l'extrem de llevant del poble.

 Sembla que fou durant el segle XVIII, que la parròquia fou traslladada a una ala del castell convertida aleshores en església.

Si existeixen ens agradarà rere un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 


 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Jon Baptista  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 11 de maig del 2026

MONESTIR DE SANTA ISABEL. SARRIÀ. BARCELONA

 L'Antoni Calvo Uribe retratava l'església i el claustre del que fou Monestir de Santa Isabel a la Vila de Sarria, incorporada actualment a la ciutat de Barcelona.





L'origen del monestir de Santa Isabel cal cercar-lo en un beateri impulsat per Joana Fornés, una vídua que s’havia retirat el 1554 a una casa particular amb nou companyes. Aviat van prendre certa popularitat i un ciutadà - ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de les dades d'aquest benefactor - els va comprar una casa més àmplia per poder seguir amb la seva activitat. El 1562 van obtenir de la Ciutat l’autorització per erigir-se en monestir i del bisbe de Barcelona, Guillem Caçador (Vic, 1510 - Barcelona, 1570) per bastir una església.

L'any 1564 van professar com a monges clarisses, fundant de manera formal el monestir. Aquesta fundació es va fer en presència del rei Felip II. Aviat van anar prenent importància i eren conegudes a la ciutat com “Elisabets” nom que encara porta el carrer on es trobava el convent.

Per ajudar el seu sosteniment el bisbe Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781) va autoritzar la construcció d’unes cases en uns terrenys del convent que no s’utilitzaven. En el claustre del convent de Sarrià encara es conserva encara una làpida que el recorda (1776).

Entre el 1793 i 1795 van acollir la comunitat de Perpinyà que s’havia vist obligada a deixar el seu convent.

L'any 1878 es van traslladar a Sarrià on van edificar el monestir - quina església i claustre retratava l'Antoni Calvo Uribe - ; ens agradarà a l'email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte, autors de l'edifici .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/11/goigs-santa-isabel-dhongria-en-castella.html

L'any 1946, una part d’aquest establiment va ser ocupat pel Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que encara es troba en aquell lloc. En el meu subconscient sempre associo el terme REIAL, al de MILITAR, i en aquesta ocasió els fets hem donen la raó, tota vegada que des de 1995 els 'Legionarios de Cristo' apareixen a la història del centre docent.



Les monges es van traslladar l'any 1990 a Lavern (Subirats, Alt Penedès), on van estar fins al 2007
, quan es van traslladar al monestir de Santa Clara de la ciutat d’Osca, que es trobava en perill de tancament.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921;  aquest fet desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les " autoritats "   furibundament anticatalanes - .No  s'ha fet res per esmenar-ho. Com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà, el llop muda les dents, però no els pensaments.

Que santa Isabel elevi a l'Altíssim la  nostra sempiterna  pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!

diumenge, 10 de maig del 2026

IN MEMORIAM. DE L’HOTEL ESPANYA A COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL. SABADELL. CATALUNYA

 Retratava l’edifici de números 22-24 de la Rambla de Sabadell , que dóna al carrer de Sant Pere; a començaments del segle XX fou concebut per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) com hotel. Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.



Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , allotjà la Comissaria de la Policia Nacional . Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castrellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

Recordo que que es servien dinars a un preu ajustat,  a l'època en que exercia com a caserna, també d'això ens agradaria rebre'n imatges fotogràfiques a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està distribuïda en cinc vans on es situa la porta principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen els balcons.

Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins arribar a l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.

Amb el trasllat de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via, quasi al davant del Parc Tauli, l’edifici passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sabadell i del Gremi de Fabricants, actualment s'utilitzà per comerç a la planta baixa i els pisos superiors els ocupen Organismes de l'Ajuntament de Sabadell.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

La noticia del tancament de la botiga de Vidal Papers, no però, de l'activitat econòmica de l'empresa que es dedicarà ara a la venda a l'engròs, confirma la transformació de Sabadell en un suburbi de la Gran Barcelona


dissabte, 9 de maig del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’AULÀS, QUE HAVIA ESTAT ADVOCADA A SANT MARTÍ, I QUE FA AVUI FUNCIONS DE MAGATZEM COMUNITARI. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/15/sant-marti-daulas/

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/conjunts-i-elements-puntuals-1.pdf

El poble d'Aulàs pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Aulàs, antigament Aulars és un derivat col·lectiu equivalent al diminutiu Aulet. Tots dos deriven de noms de lloc que indiquen una determinada població botànica, i són equivalents. Dos són els possibles orígens: el llatí ebulum, que dona el romànic évol, i el llatí ilicem, que dona el romànic alzina. Les dues són espècies presents en el territori, tot i que prou diferents: l'évol és una planta herbàcia, i l'alzina, un arbre.

l’església fa les funcions de magatzem comunitari, i com anècdota explicar que, al juliol de 2015 el bisbe de Lleida Mons. Joan Piris Frígola (Cullera, Valencia, 28 de setembre de 1939)  , durant la vista que va fer a totes les esglésies de la Terreta, quan va arribar a Aulàs, gairebé li agafa un bon ensurt quan va veure en què s’havia convertit el temple de la seva jurisdicció eclesiàstica








Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 8 de maig del 2026

EDIFICI DEL BANC DE SABADELL A LA PLAÇA SANT ROC. VALLÈS OCCIDENTAL

 Retratava l’edifici que havia estat la seu central del Banc de Sabadell a la Plaça de l’Ajuntament.



Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil, cantoner composat de soterrani, planta baixa i quatre plantes o pisos. Té dos accessos independents un a cada façana, que corresponen al Banc i als habitatges. La façana és d'estil neoclàssic, té un bon nivell d'acabats, és feta amb pedra i obra vista.

Les obertures de la primera planta estan coronades per frontons i flanquejades per pilastres embegudes que tenen una alçada de dos pisos.
L'interior del Banc presenta un acurat tractament dels materials (paviments, revestiments, etc.), mobles (bancs de marbre, guixetes, etc.) i de la il·luminació.

El Banc de Sabadell és producte de l'èxit de la indústria tèxtil i fou creat el 1882.

La seva primera seu fou a l'actual edifici del Gremi de Fabricants.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

L'any 1891 s'obrí una filial del Banc a Buenos Aires.

El 1951 fou aixecat l'actual edifici segon projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD

El Banc de Sabadell traslladava la seu a Alacant. 


Aquell tristíssim  episodi , era una mostra més del ‘avance estratégico hacia la retaguardia’ , d’una Ciutat que NOMÉS pel nombre d’habitants mereix avui aquesta denominació.

dijous, 7 de maig del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CASTELLET, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2022/11/26/mare-de-deu-de-lesperanca-del-castellet/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-lesperanca-de-castellet-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43424

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1254

Llegia de l’església del nucli  de Castellet, advocada a la Marededéu de l’Esperança ; edifici, molt emmascarat pel costat de llevant, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes encastades en els murs, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Prop de l’obertura absidal, en els murs nord i sud, hi ha sengles capelles de planta rectangular, cobertes amb voltes de canó, i que semblen correspondre a processos constructius més tardans, com la sagristia adossada a l’angle sud-est o el cor adossat al mur de ponent.

 




En aquest mateix mur de ponent observem la porta, resolta en arc de mig punt de grosses dovelles, sobre la qual hi ha una finestra rectangular d’una esqueixada. Aquestes són les úniques obertures que conserva la nau.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dos ulls en el pis inferior i un sol ull en el superior, que per la seva gran esveltesa configura una imatge molt característica.

L’aparell dels murs és de carreu irregular, amb les voltes realitzades amb carreus de pedra tosca ben tallats i polits. Tot l’interior és arrebossat i decorat.

Resulta difícil precisar una filiació i datació per a un edifici com aquest. Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, probablement de la fi del segle XII o ja del segle següent, executada amb una tecnologia arcaïtzant i sense excessiva intenció arquitectònica

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana



 Que  la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern