La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies de l’Església de Sant
Martí de Pau és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.
L’edifici presenta dos sectors de datació diversa, pertanyents a dues
etapes del romànic ben diferenciades.
Del temple primitiu es manté dreta la part oriental, o sigui, l’absis,
cobert amb una volta semisfèrica que comunica per un doble plec de mig punt amb
un curt fragment de la nau antiga, cobert amb una volta de canó.
La nau actual, molt més alta i de força més amplada que la primitiva,
pertany a la reconstrucció romànica més tardana. La diferència de dimensions
afavorí que tot el sector antic conservat restés, enterament, com a capçalera o
presbiteri després d’una reforma tan important. El tram de la nau antiga
subsistent restà convertit en un cor o espai presbiteral que introdueix
l’absis.
L’espai actual de la nau té una volta apuntada i seguida, que es clou a
força més alçada que la primitiva.
La marcada diferència formal i estilística entre la nau i el sector de
capçalera, més antic, resta palesa també en observar les estructures i els
elements restants.
A causa de l’arrebossat de l’interior, els paraments romànics només són
visibles a la cara externa dels murs, llevat dels punts on s’afegeixen altres construccions.
L’aparell de la part més antiga —absis i fragment de nau— és rústec, de
pedres només escantonades o sense treballar, de mida força petita i escollides
per disposar-les amb tendència a formar filades regulars, la qual cosa
s’aconseguí només en fragments reduïts. S’hi barreja la pissarra, la quarsita i
el granit; entre les pedres és molt visible el morter que les lliga. Les
cantonades entre l’absis i la nau són fetes amb carreus no gaire grossos,
escairats però sense polir. A l’absis es conserva una cornisa bisellada poc
sobresortint i tallada en granit, ja molt erosionada. Sota la teulada actual hi
ha els extrems de les lloses de la coberta anterior.
Al fons de l’absis resta, bé que molt malmesa, aparedada, una finestra
d’una sola esqueixada, però d’amplada considerable. És visible només
exteriorment. Ha restat l’arc de mig punt monolític i alguns carreus, molt
grossos, dels muntants. Pels elements que subsisteixen sembla que aquesta
finestra pot ésser considerada dins la tradició de la tipologia corrent en els
edificis de l’Empordà i el Rosselló, del que hom pot anomenar “cicle de Sant
Pere de Rodes”.
Per les característiques esmentades, el sector oriental o de capçalera, més
primitiu, de l’església de Pau pot ésser situat probablement en un moment força
reculat dins la primera meitat del segle XI.
La nau d’època romànica més avançada fou construïda amb carreus grossos de
granit, ben escairats i polits, que foren disposats en filades perfectament
uniformes. Una cornisa de quart de cercle incurvat corona els paraments de
carreuada. La diferència d’amplada entre els dos sectors d’època distinta fa
que al punt d’unió es formin, a cada costat, unes cantonades molt destacades.
La façana, a ponent, és l’element més notable de l’edifici. El mur resta
emmarcat per uns ressalts verticals, angulars, a cada extrem; la cornisa
assenyala els vessants del frontó; hi ha també un sòcol que ressalta. La porta
d’entrada és situada al centre, precedida per quatre graons de pedra. És de
cinc arcades de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà; té dues
columnes amb capitells esculpits a cada costat. Una motllura incurvada divideix
horitzontalment la façana; des dels ressalts angulars esmentats continua,
seguida, tot al llarg del mur i també damunt els capitells i la llinda del
portal.
Damunt la porta hi ha un finestral de doble biaix, amb el vessant extern
degradat per un doble arc de mig punt.
La nau de l’església de Sant Martí de Pau, amb la seva façana, és una obra
romànica que, pels elements descrits, pot ésser considerada bastida a la segona
meitat, avançada, del segle XII o, potser, ja dins el segle XIII.
El campanar que es dreça damunt l’extrem occidental de la nau és el
resultat d’afegitons i refeccions diverses. La part emplaçada sobre el vessant
de tramuntana del frontis és la que presenta una estructura més antiga. Ésuna
espadanya de pilastres grosses i de dues arcades de quart de cercle, feta amb
grans carreus com els dels paraments de la nau. Tanmateix, per la manera
d’integrarse en l’obra romànica, sembla poder-se deduir que l’espadanya fou
bastida amb posterioritat. La part restant de l’actual campanar consta d’altres
arcs de rajols i murs; la teulada que té actualment és mig esfondrada i exigeix
una intervenció, igualment que —amb menys urgència— el conjunt de les cobertes
de l’església.
En construir-se les capelles laterals, sobretot les del costat de
tramuntana, foren utilitzats els grossos carreus i altres elements dels
fragments dels murs romànics que s’esbotzaren, la qual cosa resta ben evident
en aquests cossos afegits.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-pau
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19948
Quan a l’edifici de les escoles publiques, els anys 1928 i 1935 es varen
realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras, Girona,
15 d’octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978), que no s'acabaren de
realitzar per culpa dels fets sediciosos
del 18 de juliol que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que els feixistes i la
l’Església Catòlica batejarien com a guerra civil, i com CRUZADA.
L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte
Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any
1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en
essència, són dues versions del mateix.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38159
.jpg)
