dijous, 30 de juliol del 2026

ESGLÉSIA D’OLIVEDA, ADVOCADA A SANT ANDREU. MAÇANET DE CABRENYS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ



Situada al veïnat d'Oliveda, a uns 2,5 km al sud del poble, a tocar d'una masia reconvertida modernament en segona residència.

La capella és situada dins un jardí tancat i no es pot veure des de l'exterior.

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-andreu-doliveda/

Deia la Josefina Casadesús Bascompte, es dins una finca privada i no es pot entrar.

Per les imatges dels Amics de Pobles de Catalunya, intueixo, que si més no, el dia de Sant Andreu, s’hi celebra un ofici públic.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8404

L'esglesiola de Sant Andreu d'Oliveda està situada a dos quilòmetres al sud del poble. És un temple d'una nau amb absis rectangular; conserva una gran part de la primitiva construcció. La capçalera i l'arrencada d'ambdós murs laterals de la nau, presenten en l'exterior, un aparell de carreus força grans, escairats i allisats, amb tendència a les formes quadrangulars. Fa la impressió que aquest material ben treballat procedeix d'algun edifici més antic, ja que es col·locà en el temple d'una forma mal traçuda. Les filades són seguides, però presenten irregularitats; els carreus són d'altures diferents i no encaixen gaire bé. Els mateixos murs, a l'interior del temple, ofereixen un tipus constructiu del tot diferent pel fet de posseir molts menys carreus escairats. La presència de nombroses pedres sense treballar o poc retocades motiva que les filades no segueixin enlloc de cap a cap dels murs. Les cantonades entre la nau i la capçalera són poc acusades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. En els murs de la nau hi podem veure alguns fragments amb aparell de pedres sense escairar, diferent del de la capçalera. La més gran part d'aquesta nau correspon a una reforma molt tardana, coetània a la seva volta de llunetes dels segles XVII o XVIII. També han sofert modificacions molt notables la volta del presbiteri que actualment té forma rebaixada.

En els murs de migdia de la nau i de l'absis hi ha finestres d'un sol vessant, de forma rectangular, sense arcs a manera d'espitlleres. La que s'obre al centre del mur de llevant de l'absis és de doble esqueixada i té arcs de punt rodó, monolítics. Sobre d'ella a poca distància, hi ha una petita obertura rectangular, avui paredada. L'única porta existent no és antiga i s'obre a migdia de la nau.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ma%C3%A7anet&page=6&pos=51

Construcció d'una sola nau amb absis rectangular i coberta a dues aigües. La capçalera i l'arrencada dels murs laterals presenten, a l'exterior, un aparell de carreus força grans, esquadrats i allisats. Malgrat aquestes característiques en la talla, la seva col.locació és força maldestre i tosca, demostrant un mal ofici dels canters. L'interior de la nau és fruit, en gran part, d'una reforma molt tardana, en la qual per exemple es construí la volta de llunetes (s.XVIII). Als murs de migdia, llevant i ponent, tres finestres en forma d'espitlleres són les úniques obertures que presenta l'edifici. A més del campanar d'espadanya, que s'aixeca als peus, cal destacar també l'accès al temple que es realitza per una porta oberta a migdia.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Andreu elevi a l'Altíssim la pregària del poble Català, Senyor; allibera el teu poble del jou asfixiant del REINO DE ESPAÑA. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 29 de juliol del 2026

IN MEMORIAM DELS USOS ESCOLARS DE L’ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ I EL CONVENT DELS TEATINS. BARCELONA

 Poc en podia imaginar que una de les pàgines del facebook ;  Catalunya. Allò que el temps s’endugué:

https://www.facebook.com/Catalunya-All%C3%B2-que-el-temps-sendugu%C3%A9-180783706009597


Acabaria convertint-se en la que despertava més interès.


Llegia a :  

http://barcelofilia.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-sant-gaieta-i-convent-dels.html


El 1816 s'hi havia obert una escola per a sordmuts que va romandre activa fins el 1823.


El 1836 amb l'exclaustració de les ordes religioses decretada pel govern espanyol i el tancament de l'església al culte, l'estàtua de Sant Gaietà va ser suprimida de la façana i en l'espai corresponent al nínxol que l'acollia s'hi va obrir un balcó. L'interior del temple va ser blanquejat amb cal cobrint els frescos de la cúpula i les parets. A partir d'aleshores els dos edificis vans er destinats a finalitats socials diverses.


El 1837 el convent va ser destinat a estudis universitaris per esponjar la Universitat de Cervera.


Posteriorment el 1843 l'escola de sordmuts va tornar a ser oberta incorporant a més l'escola de cecs que ja havia estat fundada el 1820.



Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.


Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.


Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes


En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

dimarts, 28 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE BAUSSITGES, ADVOCADA A SANT MARTÍ. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-alt-emporda/patrim-altemporda-espolla/4217-patrim-altemporda-espolla-smartibauss

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-baussitges-espolla

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ESPOLLA&page=1&pos=9

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5527

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1756

Quan al Topònim Espolla :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=135&terme=ESPOLLA&columna=a&linia=32

Quan al topònim Baussitges :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=384&columna=a&linia=40&terme=BAUSSITGE

Església d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.



La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.

Entre els anys 1990 i 1991 es dugueren a terme unes obres de consolidació global de l’edifici i es restauraren les cobertes. Aquestes obres de restauració anaren a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona i l’Ajuntament d’Espolla

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.

Que sant Marti elevi a l’Altíssim la pregària dels espollencs i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor ; allibera el teu poble !!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA COMARCAL. / CEIP JOSEP PEÑUELAS DEL RIO. LA JONQUERA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/06/escola-publica-de-la-jonquera-lemporda.html

Edifici de planta baixa construït sota les influències del règim feixista,   utilitzant però,  aspectes formals anteriors.

Simètric, de coberta inclinada amb teula àrab i amb un cos principal que sobresurt en planta i es reforça amb la coberta a dues aigües, presenta grans obertures agrupades en cada lateral, amb una funció evident d'il·luminat i ventilar correctament l'interior.



L'edifici actual ha estat bastit en tres fases.

La primera, 1954-1958, abasta la construcció del primer edifici.

El primer edifici és projectat per l'arquitecte Claudi Díaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) , que construeix únicament una primera fase de l'edifici. Ens agradarà rebre una fotografia d'aquest arquitecte a l'email castellardiari@gmail.com 

La segona, 1964-1971, el segon edifici.

I la tercera, 1985, suposa l'ampliació del conjunt.

El 1957 el relleva en la direcció d'obres José María Claret Rubira (Gerona, 1908-ibidem, 1988) que finalitza l'obra el 1958.



L'any 1969, novament, José María Claret Rubira (Gerona, 1908-ibidem, 1988) projecta el segon edifici, que convertirà l'escola de la Jonquera en Escuela Comarcal, i que s'inaugura el 1972.

L'any 1985 té lloc una ampliació del conjunt.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’ampliació a l’email castellardiari@gmail.com , així com de les successives reformes.

https://agora.xtec.cat/escjoseppenuelas/lescola/historia/

Els noms dels mestres del feixisme, i de la democraciola,  difícilment seran recordats:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://relatsencatala.cat/relat/un-pais-de-p-n-ns/1082166

Hi ha qui diu ESPAÑA VA BIEN,  penso ben al contrari, que això no és cert ni per als antidemòcrates.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Catalunya us ho agrairà.

dilluns, 27 de juliol del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CORTS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARCELONA

 

Llegia que el conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí  (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981  , va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat.

 La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i 1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència, però els seus nebots, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat, una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell Ferran (28 de febrer de 1892 - 14 de maig de 1983),    donà forma al conjunt enjardinat.

Les obres del monestir es paralitzaren amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats per general Franco. Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se.

Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) es feu càrrec del projecte i Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic.





 L'any 1964, essent arquebisbe, Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que la  convertí en  la Parròquia de Santa Maria Reina.

El Concili d’Efes de l’any 431 , va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). L’església nazional catòlica insisteix en formules com, virgen, santa, nuestra señora,...,

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10238662471758104&set=pcb.10238662476718228

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40382

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 


diumenge, 26 de juliol del 2026

CAPELLA DE LES QUINTANES, ADVOCADA ALS SANTS LLUCIÀ I MARCIÀ. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

 

Llegia de capella de les Quintanes, advocada als Sants Llucià i Marcià;  edifici  de nau única amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i estan parcialment arrebossats i pintats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada.



La façana té un portal rectangular amb un òcul al damunt i el capcer, triangular, és coronat per un campanar d'espadanya que conserva la campana in situ.

L'interior és cobert amb volta i està decorat amb pintures; a les parets de la nau s'hi distribueixen els passos d'un viacrucis de ceràmica.


  • Imatge Central: Mostra una escultura exempta de la Mare de Déu de Fàtima, representada dempeus sobre una peanya, abillada amb una túnica blanca, mantell i una corona daurada.
  • Retaule i Estructura: La figura s'emmarca dins d'una fornícula central d'un retaule d'estil neobarroc o historicista, profusament decorat amb motius vegetals i motllures daurades.
  • Pintures Murals: Al voltant de la imatge de la Verge es distribueixen diverses escenes pictòriques compartimentades. Aquestes pintures representen diferents passatges de la vida de Jesús i de la Verge Maria (com el Naixement, la Fugida a Egipte o la Presentació al Temple).
  • No trobava cap dada relativa a l'autor del Retaule, en demanaré informació a efa@quintanes.cat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-sants-llucia-i-marcia-quintanes.html

La casa va ser adquirida per la Caixa d'Estalvis de Manlleu i convertida en escola agrària. Quan les Caixes Catalanes eren regalades als bancs – en aquest cas al BBVA -   la finca passa a la Fundació Antiga Caixa Manlleu.

 S'hi realitzen estudis professionals de Grau Mig i Superior de temàtica agrícola-ramadera, jardineria i forestal.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dissabte, 25 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14931

Església de planta rectangular aixecada a la cantonada de dos carrers. L'exterior és poc interessant, amb pedra vista sense arrebossar. Només destaquem el frontó superior de l'entrada de ponent, i el més petit, però trencat, de la porta. La coberta és a dues aigües. 




A l'interior presenta una sola nau amb capelles laterals. Per marcar la separació entre aquestes darreres s'utilitza pilastres -algunes d'elles daurades de fust estriat i capitells corintis-. En un primer pis, també observable a l'exterior, s'obren un seguit de finestres amb gelosies que permeten a les monges el seguiment de la litúrgia sense ser vistes pels parroquians. La volta és de creueria, amb algunes claus decorades profusament. Si traslladem la nostra atenció a l'absis podem veure en diverses pintures de motius marians: el centre una àmplia fornícula serveix per acollir la imatge de la Verge i el Nen. En aquesta zona absidal, a més, la volta està pintada de blau -símbol del cel dels justos i dels Sants-. Tot l'edifici és d'una extrema senzillesa compositiva. Potser l'interior presenta elements amb majors pretensions, però aquests als ulls contemporanis no deixen de ser "kitsch" i de baixa qualitat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/reforma-de-lesglesia-del-carme

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/cobles-la-mare-de-deu-del-carme.html


Oh Marededéu, Mare de llum i esperança,

 

Acull avui la veu humil però ferma del teu poble,

la pregària dels banyolins i de tots els catalans

que, des del record i la memòria, alcem els ulls cap a Tu.

 

Tu que coneixes el pes de la història

i les ferides que travessen els segles,

escolta el clam d’una terra que no oblida

ni el seu origen, ni la seva dignitat.

 

Des de 1714, el nostre anhel no s’ha extingit,

sinó que ha crescut en silenci, en resistència, en cultura i en paraula.

Beneeix aquest desig de llibertat,

que no neix de l’odi, sinó de l’amor profund a la nostra terra,

a la nostra llengua i a la nostra gent.

 

Dóna’ns força per caminar amb justícia,

saviesa per actuar amb rectitud,

i coratge per mantenir-nos fidels

als valors de pau, democràcia i respecte.

 

Eleva, Mare estimada, aquesta pregària fins a l’Altíssim,

i guia el nostre poble perquè, sense rancor però amb fermesa,

pugui assolir el seu destí en llibertat.

 

Que la nostra veu sigui sempre digna,

i que la nostra causa sigui sempre noble.

 

Amén.