dilluns, 4 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ.

No hi ha gaire informació, de fet la lectura de l’article de l’Enciclopèdia Catalana, parla de capelles  de les que no en trobareu cap dada a la xarxa, tot i que l’estultícia popular, s’omple la boca, dient que “ tot està a Internet “, i encara més, ara amb la IA, podreu adornar-vos que certamen a internet hi ha, allò que alguns tenen interès en fer-vos saber, no sempre però,  per raons desinteressades.  

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/castell-de-mur-0

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei.



Depengué de la jurisdicció del prepòsit de Mur.

Al segle XVIII fou reconstruïda en gran part.

Conserva un retaule renaixentista amb escenes esculpides en relleu de la vida de la Mare de Déu



https://bisbaturgell.org/ca/lesglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei-de-guardia-de-noguera-es-declarada-be-cultural-dinteres-local

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Ah!, també, també, voldríem rebre imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles  abans i/o durant la dictadura franquista 

 El cens demogràfic de Castell de Mur, s’assolia l’any 1857 amb 1153 ànimes, l’aby 225 es tancava amb 159 habitants de dret.

Demanàvem informació a l'Ajuntament sobre l'ermita de sant Sebastià: 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2026/03/in-memoriam-ermita-de-sant-sebastia-la.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    pallaresos , begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  . iranians, libanesos .. , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris d ela xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocidaandalusos victimes dels aiguats, andaluses vitimes de manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 3 de maig del 2026

QUE EN SABEU DE SANTA SUSANNA DEL MERCADAL A GIRONA ?.

 La Consol Vidal Riera, publica una fotografia de la façana de Santa Susanna del Mercadal



Llegia que el segle XII l’església ja era dedicada a Santa Susanna, encara que, com a parròquia, ho és des del segle XIV

Durant un llarg període va ser l'església de les veïnes monges bernardes de Cadins.

NO en parlen gaire, sembla que l’autor de la reconstrucció desprès de la edició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, A LA QUE TOTS ELLS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser l’arquitecte Jordi Masgrau i Boschmonar , Banyoles el 23 de gener de 1928 + Girona, 10.04.2015)

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=2798


Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) Bisbe de Girona, va ser un dels signants de la carta que recolzava als sediciosos, i que situava a l’església nacionalcatòlica al principi de la seva definitiva decadència.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19173



https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_del_Mercadal

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Girona_(perif%C3%A8ria)

http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/fitxa.php?codi=164&lang=ca&text=&resultat=resultat_164





Els frescos del Roser del presbiteri són obra de Guillem Soler Gatvillaró, (Tarragona, 5 de maig de 1905 – Barcelona, 31 d'octubre de 1971) de 1945.

Sou pregats de ‘posar llum’ al Patrimoni històric de Catalunya, de ‘ posar fum’ i d’atiar les passions més vils, ja se’n ocupen els nostres botxins.

Que  santa Sussan ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  lletissons  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 2 de maig del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MATEU A CAN JULIÀ. VALLIRANA. EL LLOREGAT JUSSÀ.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/207

Can Julià és una masia aïllada del municipi de Vallirana, situada dalt d'un turó i sobre la urbanització que porta el seu nom: les Casetes d'en Julià.



Al costat de la masia s'hi trobava la primitiva església parroquial de Vallirana, dedicada a Sant Mateu, i el cementiri, les restes del qual encara es poden veure.



 L'església apareix documentada com a capella a partir de 1231 i va entrar en desús a partir de 1804, quan la parròquia es va traslladar a l'actual ubicació, desapareixent de manera definitiva l’any 1907.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-3

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=402

https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/can-julia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mateu-vallirana

Restes de l'antiga església de Sant Mateu situades prop de la masia de can Julià. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular, que conserva una alçada aproximada d'un metre en els murs perimetrals. Aquests estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Alguns paraments estan arrebossats internament. S'observen paraments de factura diferent i diverses reformes modernes. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha una barraca de pedra amb el sostre enrunat. La zona està completament coberta de vegetació. Pel que fa al cementiri, cal dir que no s'ha pogut localitzar, tot i que segons les informacions aportades pels veïns de la zona, estaria situat dins d'una finca delimitada pel carrer de la Masia i l'entrada a la casa de cal Cinto, al nord de la masia de can Julià. Pel sembla, quan la zona era conreada com a horts, havien aparegut algunes restes pertanyents a aixovars funeraris dels possibles individus inhumats.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-mateu-i-del-cementiri

Vallirana tenia 1466 veïns al cens de l’any 1900, a partir de 1970 comença un creixement exponencial que elevarà la pobla vió fins als 16.245  habitants de dret amb que es tancava l’any 2025. Trobar valliranencs, nascuts a Vallirana de pares, avis, besavis, rebesavis, nascuts aquí és quasi un miracle.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/04/goigs-sant-mateu-patro-de-vallirana.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Marteu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 1 de maig del 2026

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DEL PATRONAT SOCIAL I ESCOLA D’OBRERES. BARCELONA

  

Com és mal costum, encara formem – a contracor, part del REINO  -  no trobava cap dada de l’autor d’aquell edifici, atesa però, la vinculació  de  Ramon Balcells i Masó amb la Sagrada Família de Barcelona, deixo una pregunta, podria ser obra de l’ Antoni Gaudí i Cornet?


El Valentí Pons Toujouse  m'aclaria a volta d'e, mail que els  autors foren l'Enric Sagnier  Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931)  I marquès de Sagnier i Joaquim Bassegoda Amigo, (La Bisbal de Empordà, 16 de setembre de 1854 – Barcelona, ​​13 d’agost de 1938), els anys , 1909/10

Ramon Balcells i Masó (Barcelona, 28 de juliol de 1882 - Gavet de la Conca, Pallars Jussà, 4 de març de 1937) fou un prevere i educador, fundador d'escoles i del Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet, per a l'educació de noies obreres del barri de la Sagrada Família. 


Assassinat en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra el el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  República, abans de la signatura formal de  la “Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol al món sencer, amb motiu de la guerra d’Espanya”.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/carta-collectiva-dels-bisbes-espanyols-1937-296417

Ramon Balcells i Masó (Barcelona, 28 de juliol de 1882 - Gavet de la Conca, Pallars Jussà, 4 de març de 1937) ha estat proclamat venerable per l'arquebisbat de Barcelona i se n'ha iniciat el procés de beatificació.

https://www.antonigaudi.org/ramon-balcells-i-maso-910.html

https://parroquiasagradafamilia.cat/es/crecer-en-la-fe/asociacion-de-hijas-de-maria-de-la-purificacion/

https://metropoliabierta.elespanol.com/eixample/20260101/barcelona-transformara-antiguo-patronato-mujeres-obreras-sagrada-familia-pisos-sociales/1003742718796_0.html

Ramon Balcells i Masó , comparteix amb l'Antoni Gaudi Cornet, el  titol de VENERABLE  per l'Església catòlica catalana,  a ambdós demanem que facin arribar la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!!

dijous, 30 d’abril del 2026

ESGLÉSIA DE LES FRANQUESES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BALAGUER. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-les-franqueses-balaguer

https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip_4_98_101-les_franqueses.pdf

https://www.monestirs.cat/monst/nogue/no07fran.htm

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/14920

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-les-franqueses.html

El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos).

L’any  1700 l’edifici es va vendre a un   prohom de Balaguer, Francesc de Portolà.

 https://www.serradelmontsec.cat/p/llinatge-portola-montsec?open=false#%C2%A7els-pares-francesc-de-portola-subira-i-teresa-rovira-sanispleda

El pas a mans privades lluny de  millorar la situació del monestir,  va acabar enrunant-lo  i amb l'antiga i robusta església romànica convertida en magatzem per a l'activitat agrícola.


Així va arribar al segle XXI, fins que es va escometre per fi la seva restauració. El novembre del 2006 van començar els treballs, promoguts per la nova propietat, l'empresa Identirama, que hi vol fer un conjunt cultural i de natura amb l'església i els terrenys de l'entorn, en col·laboració amb l'Ajuntament de Balaguer, la Diputació de Lleida, el Consell de la Noguera i diversos departaments de la Generalitat. La rehabilitació va tenir també els ajuts del programa Romànic Obert, impulsat per l'obra social de La Caixa, a partir del 2009. L'any passat les obres van arribar a la seva etapa decisiva amb la restauració de la teulada de l'església.





https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/741625-lidia-pujol-ilmlumina-les-franqueses.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana


 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  balaguerins, calderins, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de mama ,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EEUU,.. ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infer

dimecres, 29 d’abril del 2026

ESGLÉSIA DE SANT JOAN & ESCOLA. BERGA. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-berga

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/341

L'església de Sant Joan, d'origen romànic, és un edifici que presenta molts problemes interpretatius, ja que fou edificat en diverses fases al llarg d'un període de temps dilatat. El primer esment documental és del 1220, data en què s'autoritza la construcció d'una capella a la casa dels hospitalers a Berga. Aquesta casa, amb la seva església recentment reconstruïda, fou adquirida el 1377 per l'abadessa de Santa Maria de Montbenet, per tal d'adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc que, procedent de Valldaura, s'havia establert a Berga el 1338. Les monges hi residiren fins al 1569, en què el convent passà a dependre del Monestir de Poblet. L'intent d'establir-hi un priorat masculí fracassà al cap de pocs anys, però Poblet conservà el convent fins al 1702. El 1708 fou adquirit pels mercedaris, que el regentaren fins a l'exclaustració del 1835. Posteriorment, l'església passà a fer de parròquia (1897-1909) i, des de 1911, de sufragània.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan

https://www.monestirs.cat/monst/bergue/cbg03joan.htm

La part conventual fou destinada a escola.

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Edifici Històric (1929): Emili Porta i Galobart, (Berga, 1886-1 de abril de 1963)  arquitecte municipal de Berga durant quatre dècades, va projectar aquest edifici a finals dels anys 20. Aquesta va ser l'única escola pública de la ciutat durant la Segona República.


Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com  de l'autor de la " nova" escola de Sant Joan que s'aixecava l'any 1971 

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Joan  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels berguedans,  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà " 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 28 d’abril del 2026

GRUP ESCOLAR VALL D’EN BAS / CEIP VERNTALLAT. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=100

El 26 de maig de 1969 l'Ajuntament de La Vall de'n Bas (acabat de constituir, després de la fusió de Sant Privat, St. Esteve, Joanetes i la Pinya, el 2-IV-1969) demana a la Junta Provincial de Construcciones Escolares, la construcció d'un "Grup Escolar de tipo comarcal" i sol·licita que sigui inclòs l'Ajuntament de La Vall d'en Bas en el "Plan Provincial de Construcciones de Escuelas Comarcales".

Poc després, l'Ajuntament dóna els terrenys i el 20 d'agost de 1969 s'aprova el projecte. Però l'any 1975 encara no havien començat les obres i no és fins el juliol de 1978 que s'anuncia la contractació de les obres.

Coneixem un projecte per "Escola Comarcal per la Vall d'en Bas" de l'arquitecte Josep Claret de l'any 1969, que no sabem si es va arribar a realitzar perquè l'edifici actual va ser inaugurat l'any 1979.


Edifici de planta rectangular de dues plantes. La façana presenta grans obertures, revestiment d'obra vista i pilars de formigó. Es tracta d'un exemple de les construccions escolars edificades a molts pobles de Catalunya a partir de la  "democraciola " .

 Després d'aquesta data s'hi han fet obres de millora inaugurant-se la darrera ampliació el juny de 2003.

El CEIP Verntallat és l'única escola de Primària de la Vall de Bas. Es troba situada al poble del Mallol (municipi de la Vall de Bas) i al mateix centre de la vall, just al costat del riu Fluvià. És una escola sorgida per l'agrupació de les antigues escoles de St. Privat de Bas, el Mallol, Joanetes, St. Esteve de Bas, la Pinya, els Hostalets i les Preses.

La mainada de la Vall d’en Bas demana un centre de secundària


La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?