ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TORRENT, ADVOCADA A SANT VICENÇ. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=2

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7435

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2022/10/sant-vicenc-de-torrent-baix-emporda.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10761

Torrent és un municipi de la comarca de L’Empordà jussà.  El terme té una extensió de gairebé 8 km². S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana al·luvial, a ponent del massís de Begur. La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals.

De l’Església  parroquial, advocada a sant Vicenç llegia ;  edifici d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la façana occidental hi ha la portada, rectangular, amb frontó i fornícula sense imatge; decoració de relleus geomètrics i esferes. Rosetó senzill. Campanar de torre, de planta quadrada, a migdia; amb arcades de mig punt.

A l'interior, voltes de llunetes i arcs de mig punt a la nau, a capçalera i capelles laterals. Aparell de rebles i morter, amb carreus a les cantonades.

Tradicionalment al mes d'abril, el cel de Catalunya estava curull  d'orenetes amb la seva alegre xiscladissa. Veure’m aquesta any amb els crims horribles de jueus, nord-americans, russos,.., si podem continuar fent servir la dita “  xisclar més que les orenetes per l'abril” com es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà, oi?.  

Que sant Vicenç, sant  Llop i santa Llúcia  , elevin a l’Altíssim la pregaria dels   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge  de mama, victimes del monolingüisme genocida.  .,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE LA GARRIGA, VILADAMAT, L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2021/10/esglesia-i-castell-de-sant-feliu-de-la.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20420

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-alt-emporda/patrim-viladamat/patrim-viladamat-sfeliugarriga

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-la-garriga-viladamat

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=viladamat&page=1&pos=3

L'església i el castell (reg. 2643) de Sant Feliu de la Garriga es troben en un replà, a mig vessant del puig Segalà, dos kms. al sud-oest de Viladamat. A Sant Feliu de la Garriga, a l'entorn del castell i de l'església, en el vessant del puig Segalà, hi apareix també ceràmica romana i pre-romana. Alguns fragments d'àmfores i dolies es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església

L'església, que forma part del castell, és un edifici d'una sola nau amb transsepte i absis semicircular que segueix la mateixa línia i amplada que la resta de l'edifici.. La nau està coberta per volta de canó, sostinguda per arcs torals de mig punt de dovelles ben tallades, sobre pilastres rectangulars adossades als murs laterals. Aquests arcs presenten dovelles ben tallades i tenen impostes de secció incorbada. La volta transversal del creuer és molt estreta, de canó; potser ultrapassada. L'arc triomfal, de factura molt semblant als torals, és quelcom passat de radi, acusa una incipient forma de ferradura. Les seves impostes són en secció de bisell. La volta de l'absis té forma de quart d'esfera; incideix en l'extradós de l'arc triomfal.

Fotografies. Joan Dalmau Juscafresa

A la façana de ponent, amb aparell de carreus ben escairats, hi ha la portalada d'accés, amb arcs de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una finestra de doble esqueixada amb arcs de punt rodó. El conjunt de porta i finestra queda emmarcat per un ressalt (gran fornícula o arc cec) que sobresurt uns 20 cm del mur, que arrenca des del basament del mur mitjançant uns muntats rectangulars adossats. L'arc, que es clou per sobre mateix de la finestra, posseeix impostes incurvades en la seva arrencada. La façana es completa amb un ull de bou superior.

El mur septentrional de la nau presenta un aparell amb espais de carreus escairats com els del frontis i d'altres de còdols poc treballats. En l'extrem superior hi ha una cornisa en secció de bisell. En aquest costat no hi ha cap obertura. El mur de migdia està força malmès, s'hi han arrebossat forces pedres. El creuer, com ja s'ha dit, no sobresurt dels murs laterals de la nau; no hi forma cantonades. Destaca, en canvi, la seva coberta d'eix transversal amb vessants sobre les teulades de la nau i de l'absis i més alta que elles. El mur de l'ala septentrional del transsepte no té cap obertura. A la banda de migdia s'hi va adossar el campanar. L'exterior de l'absis és decorat amb arcuacions i faixes llombardes. Hi ha dues arcuacions en cada un dels set espais entre les lesenes o faixes. Aquesta decoració llombarda es complementa amb la que hi ha a l'interior. A la part central de l'absis hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt

El campanar, adossat a l'ala meridional del transsepte, és una torre de planta quadrada amb restes de fortificació (merlets i espitlleres). La part superior és malmesa i s'hi veuen rastres d'una fortificació més tardana que la resta de la torre de la qual queden alguns merlets i espitlleres. L'obra romànica és de carreus ben escairats. En la part avui ben conservada no hi ha cap obertura exempta una llarga espitllera al costat sud. Les arcades per a les campanes es trobaven en la part superior, actualment mig enrunada.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gail.com 

Havíem publicat l’escola :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/08/escola-publica-de-viladamat-lemporda.html

Tenim  masses persones a les menjadores públiques, i alhora el seu “ manteniment” fa quasi impossible, atendre drets bàsics, com la justícia, la salut, els drets socials,...,  està clar que l’àmbit del Patrimoni, els rellisca d’allò més, oi?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html

Que sant Feliu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels viladamatencs o Lluerts de mal nom, . sabadellencs ,  ferriolencs,  camosins,   talamanquíns,  bagencs ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,  iranians,  pagesos, ramaders, pescadors,  usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama,  victimes del monolingüisme genocida,.. ..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT LLOP I SANTA LLÚCIA DE TORRENT. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de l’ermita de Sant Llop i Santa Llúcia, al terme de Torrent.

La biografia de Sant Llop, explica que fou bisbe de la ciutat de Troyes, al departament d'Aube i a la regió de Xampanya-Ardenes,a França, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llop_de_Troyes

http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARrr1bM6oTKVoZlWsz48gfEU

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

https://revistabaixemporda.cat/a-peu-pel-baix-emporda-lermita-de-sant-llop-i-el-dolmen-dels-revolts-de-torrent/

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-sant-llop-montmajor-el-bergueda.html?m=1

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-sant-llop-riells-i-viabrea-la.html

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/47614/sant/llop/patro/centelles/gran/desconegut

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-llop-i-santa-eulalia-dhortsavinya.html

Intuïm que el seu culte, com el de Sant Sadurní , Sant Martí,...., el portaven els soldats francs que ajudaven als comtes catalans en la lluita contra els sarraïns.

La seva ermita de Torrent a la comarca de l’Empordà jussà, dita també l’Empordanet, i oficialment BAIX EMPORDÀ, no té la consideració de ‘monument’ a Patrimoni Gencat :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Llista?Consulta=MCU0KzE3MTk3OCU%3D

No en diu res en conseqüència a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Torrent

Si però, al C.O.A.C de Girona 

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=3

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. 

Escoltaven la nostra petició, lloat sigui Sant Llop !.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=3

L’enciclopèdia catalana explica que l’ ermita de Sant Llop, està emplaçada en un replà de les Gavarres, 2 quilometres a ponent del poble de Torrent, és del segle XVIII i té la planta de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula.

A la llinda de la porta una inscripció ens informa que fou construïda entre els anys 1749 i 1757.

Anteriorment ja existia una ermita al mateix lloc, de la qual hi ha notícies el 1539.

Malgrat que conservi la dedicació a sant Llop, l’aplec més popular se celebra per Santa Llúcia, la copatrona.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-llucia-torrent-baix-emporda.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que sant Llop i santa Llúcia  , elevin a l’Altíssim la pregaria dels   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge  de mama, victimes del monolingüisme genocida.  .,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL MESTRE DE CASES MIQUEL ALBAREDA CANYELLES I CAL REI. PAVIA. TALAVERA. LA SEGARRA

 

Començava aquesta historia quan publicava :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/04/que-en-sabeu-de-la-casa-del-josep.html

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, m’enviava unes fotografies de Cal Rei, i em deia que a la casa havia les inicials B.A.

 

Deixava  tant  per a la comarca de la Conca de Barberà, com a la de la Segarra, algunes preguntes?

Les inicials podrien referir-se a B. Albadera ?.   Això està confirmat. 

Teniu noticia d’alguna obra mes d’aquest Albadera ? Aqui, esperem més noticies, a l'email castellardiari@gail.com 

Ambdós comarques comparteixen des de temps reculats la pèrdua exponencial de població, val a dir que encara que son pocs, son eixerits i espero amb ànsia les vosrres  noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom

Rebia un email de la Imma Gassó;

MIQUEL ALBAREDA CANYELLES

Originari de Pavia.

Fill de Cal Rei, crec.

La primera imatge una galeria construïda per ell, quasi al costat de Cal Rei.

La façana de Ca l'Escarola de Conesa, a la comarca de la Conca de Barberà , era doncs  la construcció primigènia , NO  una rèplica  de  Cal Rei,    pintada i guarnida amb rajoles valencianes.

 

Salut.

La nostra infinita gratitud a la Imma Gassó.

Compartirem aquesta informació amb l' Òscar Jaume Peña Ginés, el Valentí Pons Toujouse, i mitjançat la xarxa “urbi et orbe” .

Esperem trobar més dades d’aquest MIQUEL ALBAREDA CANYELLES , confirmar , si es el cas el lloc i data de naixement, el de traspàs, i de les seves obres.

Podeu enviar-nos aquestes informacions a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , ...

Per endavant us en donem les gràcies.

Rebia un email del Martí Albareda Pino, en el que em deia¸  us escric aquest correu perquè soc fill de Cal Rei de Pavia (la Segarra). Bàsicament he estat mirant sobre la casa pairal que tenim a Pavia, exactament al carrer de la Santa creu. Voldria dir-vos que Miquel Albareda Canyelles és el pare de Magí Albareda, aquest tal Magí Albareda és el pare de Alberto Albareda, el fill de Alberto Albareda és Joan Albareda, i   aquest Joan Albareda és el meu avi.

En el reportatge que vau fer; https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/06/sabeu-alguna-dada-de-lautor-de-ca.html.

Voldria comentar que el constructor/ reformador  de Cal rei està enterrat al cementiri municipal de Pavia.

Referent al cognom Albareda jo soc el 15è descendent del cognom Albareda de Cal Rei. La casa pairal de Cal Rei ubicada al carrer de la santa creu de Pavia, va patir un incendi per la guerra del francès (1807-1809), crec que es  a partir d'aquesta data que Miquel Albareda va reformar la casa i es va inspirar amb la façana de Ca l'Escarola.

O sigui que la façana i casa de Cal Rei esta reformada i no construïda per Miquel Albareda Canyelles 

Voldria que aquesta informació us fos útil 

Moltes gràcies.

Perdoneu les molèsties,

Martí Albareda Pino

Agraïm infinitament aquesta aportació.

 

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. SERINYÀ. PLA DE L’ESTANY

 

Serinyà no va patir les onades migratòries de la dictadura franquista, ni tampoc – afortunadament- les actuals de procedència diversa. Els  serinyanencs, viuen majoritàriament en  català, llengua, cultura , religió,... , això explica que actualment encara  al  voltant d'aquesta petita ermita s'encanten o subhasten coques casolanes. Fins i tot algun animal viu, conills o pollastres, i que amb els diners obtinguts paguen les despeses de la festa o es destinen al manteniment de l'ermita de Sant Sebastià.

Quan al topònim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38510

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2025/03/sant-sebastia-de-serinya-pla-de-lestany.html

https://plaestanydigital.cat/index.php/societat/16014-serinya-celebra-l-aplec-de-sant-sebastia-amb-activitats-durant-tot-el-cap-de-setmana.html

Ermita d'una sola nau amb volta apuntada, amb capelles laterals, i petit campanar de maó d'un sol ull.

Fotografies. Jordi Contuijoch Boada 

 Davant de la façana té un porticat afegit en la façana oest, que dona sobre el carrer Sant Sebastià. El porticat, amb coberta de volta escarsera, té una planta superior, i al seu interior dues obertures simètriques d'arc semicircular i una rosassa en la part superior.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-sant-sebastia-serinya-pla-de.html

Que sant Sebastià protector de la pesta, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el tu poble !!!!

 

CONVENT DE VALLDONZELLA I ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. BARCELONA

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/convent-de-valldonzella

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13880

https://valldonzella.cat/

Llegia,  les obres dissenyades i dirigies per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877  - ídem, 1937) van començar el 1911 i el 1913 les monges ja pogueren traslladar-s’hi, tot i que l’església no fou consagrada fins al 1922.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , la comunitat es disgregà: algunes marxaren a l’estranger i altres a cases de familiars.

El monestir va ser alterat i transformat en dispensari i hospital antituberculós gràcies al seu emplaçament assolellat a la falda del Tibidabo.

Després del 1939, el monestir fou restaurat – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com -  i retornat al seu ús, i fins a l’actualitat la comunitat viu a aquest edifici.

El 1956 es fundà la Federació de Monges Cistercenques d’Espanya, impulsada i presidida per l’abadessa M Esperança Suñol.  El Monestir de Valldonzella esdevingué la Casa de Formació de totes les monges cistercenques d’Espanya.

Avui, el monestir continua sent un espai de pregària, silenci i acollida, obert a la ciutat i fidel a la seva tradició de la vida monàstica cistercenca

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària de tots els que per qualsevol raó pateixen en aquest món.  Amén !!!

IN MEMORIAM. AJUNTAMENT I ESCOLES DE SERINYÀ. EL PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys i panys que maldem per aconseguir fer l’inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista fàcil, fàcil no és, els catalans som una minoria a la nostra nació, i bona part dels que venien fins aquí son – molts sense ser-ne conscients – un monolingües empedreïts ,  i alguns – que de tant en tant surten als diaris-  son,  i així es reivindiquen,  uns monolingües genocides.

Llegia de Serinyà que els nens i nenes juntament amb els seus mestres s’ubicaven en edificis particulars com a Ca la Paquita, Cal Xerric, el sindicat, Cal Tuià, Cal Veterinari.

El  9 de juny de 1919 s’inaugurà l’edifici de l’actual Ajuntament, que acollia les sales consistorials, el jutjat, les escoles de nens i de nenes i les habitacions per a mestres. La construcció va ser possible gràcies a la col·laboració de la gent del poble, que va aportar diners, materials i estones de treball, i del doctor Valentí Carulla, aleshores rector de la Universitat de Barcelona. Ens agradarà però, tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sERINY%C3%80&page=1&pos=4

El 14 de gener de 1996 s’inaugurà un nou edifici - ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com -  que actualment acull els nens i nenes d’Educació Primària i una aula d’Educació Infantil. Degut a l’augment del nombre d’alumnes aquest edifici no tenia prou cabuda, per això es continuen utilitzant dues aules dels baixos de l’Ajuntament per a Educació Infantil i es van instal·lar dos barracons al pati de Primària havent de reubicar la zona d’esbarjo en un solar annex.

https://www.banyolestv.cat/index.php/cultura/2392-un-llibre-recull-la-historia-de-l-edifici-de-l-ajuntament-de-serinya-en-motiu-del-seu-centenari.html

https://sites.google.com/boragran.cat/contelescolaqueestimem/inici

Adreçat només als que s’estimen Catalunya ; necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS ,  recollint informació sobre els  edificis escolars de Catalunya anteriors i/o  coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Catalunya us ho agrairà.