IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT CLIMENT. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27487

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5922

chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=b8bd3a28-1d08-4162-a05a-a8d9261e1cdb&groupId=193969

Llegia;  Petit edifici que s’aixecava l’any 1673,  de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-climent-badalona-barcelones.html

Abandonament (1835): Amb l'exclaustració i desaparició dels monjos del monestir l'any 1835, el petit temple va quedar abandonat i es va anar enrunant progressivament fins a quedar-ne només les parets

Entre els anys 1979 i 1980, el Centre Excursionista de Badalona, gràcies a l'esforç d'una colla de voluntaris, va reconstruir completament l'edifici dotant-lo d'una nova teulada, l'altar i un campanar.

L'any 1990 va patir un greu incendi premeditat on es va decapitar la imatge del sant.

 Després d'una nova restauració, l'ermita roman tancada habitualment i només s'obre al públic per fer-hi missa el dia de la festivitat de Sant Climent

S’explica de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938), que aconsellava a Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de enero de 1870-París, 16 de marzo de 1930). "Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España".

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/muere-martinez-anido-hay-llenar-cataluna-peor-tenga-espana-marc-pons_1138709_102.html

Franco, Martínez Anido, Fraga, Rajoy, Feijóo, Tellado,... , esperem que s'esgoti  el filó, oi ?

Que Sant Climent elevi a l'Altíssim la pregària del  badalonins i els catalans perquè se'ls retorni la llibertat nacional que els era arrabassada l'any 1714. 

ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL ELS ÀNGELS. PALAMÓS. L’EMPORDANET

 

Carles Bosch Genover va néixer a Sabadell el 28 de juliol de 1946 i és un arquitecte català format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on es va llicenciar el 1972.

L’edifici de l’Escola d’Educació Especial Els Àngels (CEE Els Àngels), situat al barri de Sant Joan de Palamós, és un dels projectes signats per Carles Bosch Genover, integrat en la seva obra d’arquitectura escolar i social a la comarca.

L’Escola Els Àngels de Palamós va ser fundada l’any 1969, impulsada per un col·lectiu de pares i mares de joves amb discapacitat, amb l’objectiu de garantir‑los una educació especial adaptada i digna. De mica en mica l’escola va consolidar‑se com a centre de referència del Baix Empordà en educació especial, arrelant‑se en la comunitat i establint vincles estrets amb associacions de famílies i entitats de suport.

Posteriorment, cap a la dècada de 1980–1990, l’equipament es va reformar i reforçar, coincidint amb la necessitat de modernitzar espais i dotar d’una millor infraestructura el centre, amb la construcció o ampliació de l’edifici actual a la travessia Almogàvers–Sant Joan de Palamós, projecte en el qual hi ha participat l’arquitecte Carles Bosch Genover.

Avui la escola ofereix etapes d’educació especial i formació professional per a joves amb discapacitat, continuant amb la línia fundacional d’inclusió i atenció personalitzada

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/carles-bosch-i-genover

https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2022/09/21/centre-els-angels-palamos-vol-75699363.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’IGÜERRI. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Llegia ; Igüerri. Pont de Suert  (Alta Ribagorça)

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/933

L’església és dedicada a sant Esteve, i és d’estructura senzilla amb una nau i amb un campanar baix. Es troba en bon estat, mantingut per la gent del poble. 

El cementiri està situat en un dels seus laterals i actualment es troba abandonat

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que  el protomàrtir sant Esteve    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. EL PAIDEUTERION DE VILASSAR DE MAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Cercava infructuosament dades de l'autor de la transformació d'aquesta masia clàssica envoltada de camps de conreu, vinculada històricament a la gran propietat agrícola de Can Cabot. Al segle XIX, aquestes terres es dedicaven a la producció de taronges d'exportació, i més tard, a principis del segle XX, es van transformar per al cultiu de la patata primerenca i els famosos clavells de Vilassar

La gran reforma d'estil historicista de la finca matriu (Can Cabot) va ser projectada pel destacat arquitecte Josep Danès Torras  (Olot, 1891 - Olot, 1955) 

L'any 1943, una remodelació posterior de la finca la va signar l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany  (Mataró, 27 de novembre de 1904 - 5 de desembre de 1988)   , amb esgrafiats decoratius fets pel mestre Santiago Alsina i Borrell (1915-2013)

Aquesta escola va destacar per ser un oasi de modernitat que aplicava el mètode de la italiana Maria Montessori i els corrents de l'Escola Nova, molt associats aleshores als mètodes pedagògics avançats de Suïssa. El poble va començar a conèixer popularment la torre com "La Suïssa" a causa d'aquest caràcter educatiu tan modern i europeu

A la masia de La Suïssa (avui dins el recinte de l’escola Pérez Sala) entre 1927 i 1939 se seguí la innovadora línia educativa de la italiana Maria Montessori i entre els centres educatius de Vilassar de Mar era el més exemplar i modern.

L’edifici de La Suïssa en l’actualitat

El Paideuterion va esdevenir un veritable oasi escolar laic i modern. L’any 1937 l’Ajuntament cedí l’immoble a la Generalitat per tal que en gestionés el parvulari.

 Fins el 1936, la directora del centre fou la senyora Àngela Benach Rosell, que era ajudada per les mestres Maria Lluïsa Andreu Vilaró i Concepció Benach Rosell. A partir de 1937, l’única mestra fou Pilar Morales. 

L’escola estava sota l’empara de l’Associació Protectora de l’Ensenyament Catalana, i tenia cabuda per seixanta alumnes. 

La quota era de vint-i-cinc pessetes mensuals, un preu força prohibitiu, l’escola però,  deixava oberta la possibilitat de crear beques per a infants que en necessitessin. D’aquesta forma un de cada sis alumnes era becari.

La fi del conflicte bèl·lic i la implantació del nacionalcatolicisme en el marc de l’escola franquista, suposà el tancament del centre.

Ens agradarà tenir confirmació de l'autor de la transformació a l'email castellardiari@gmail. com, ho  demanarem  a l'alcadessa  Elena López Luján ( 1961 )  alcaldiavdm@vilassardemar.cat

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PÚBLICA DE PUIGCERDÀ A LA RAMBLA JOSEP MARTÍ. PUIGCERDA

  

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cerdanya&page=3&pos=22

L'edifici de les escoles  a  la rambla Josep Maria Martí, va ser  obra de l’arquitecte  Josep Claret Rubira, que les bastia  entre els anys 1955 i 1958. Ampliant-se a principi dels seixanta amb les cases pels mestres.

Agraïm infinitament la tramesa a la Roser Arenas

En els anys noranta les escoles varen ser enderrocades per fer un pàrquing, i només varen sobreviure les cases pels mestres.

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/lajuntament-puigcerda-destinara-sis-pisos-casa-dels-mestres-lloguer-social/20251114190749061862.html

Després d'aquest enderroc es construeix la nova escola (CEIP Alfons I) a l'Avinguda Schierbeck, 2.

https://agora.xtec.cat/ceipalfonsi/lescola/historia/

https://filmcerdanya.cat/localitzacio/ceip-alfons-i/

 En l'àmbit patrimonial "créixer els nans " és una expressió que dissortadament a Puigcerdà troba la seva màxima plasmació

IN MEMORIAM DELS SAFAREIGS DE SABADELL. ELS DEL CARRER REINA ELIONOR AL BARRI DE GRÀCIA.

 El Josep Olivé Escarré (  sant Llorenç Savall, 2 de maigc de 1926 + Castellr del Vallès, 6 de maig de 2019 )  tenia  dissortadament una greu deficiència visual, que li va estar diagnosticada per la Seguretat social del REINO DE ESPAÑA. No tenia  però, cap CERTIFICAT QUE RECONEGUI EL SEU GRAU DE DISCAPACITAT, i no podia  per tant aplicar-se cap reducció al seu IRPF. En conseqüència li tocava pagar.

Ens adreçàvem a l’Oficina de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya per sol•licitar que se li faci una revisió, i amb el resultat se li lliure el CERTIFICAT.

Més enllà de la pregunta lògica, de perquè l’administració no es comunica la situació dels administrats, i obliga a fer tràmits a persones que tenen 91 anys complerts, advertia que lla susdita oficina havia estat un dels tres safareigs que va projectar Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de marzo de 1931) .

Dones al safareig del carrer Reina Elionor. Any 1933.

Els de barri de Gràcia.

Els del carrer Blasco de Garay, dels que no en trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

I els de la Creu Alta- aquests darrers són els que es poden qualificar de més modernistes, amb els esgrafiats amb referències vieneses i l’estucat de la façana acolorit.

Els safareigs de la Creu Alta es van construir en uns terrenys que l’Ajuntament adquirí per subhasta l’any 1910. L’augment de la població en el barri de la Creu Alta feu necessària la construcció d'uns safareigs.

El maig de 1913 es va fer l'encàrrec a Josep Renom i Costa, arquitecte municipal, de bastir-hi uns safareigs públics.

L’interior dels safareigs es va malmetre durant el seu abandó . La rehabilitació d'aquest espai, es va dur a terme en el període 2002-2006. Es va restaurat respectant i conservant els elements arquitectònics originals i afegint les comoditats i els serveis necessaris propis d'una biblioteca. Aquestes obres han permès recuperar un equipament patrimonial i alhora donar-li un ús per a la ciutadania.

http://vptmod.blogspot.com.es/2014/04/sabadell-safareig-de-la-creu-alta.html

Miquel Pascual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 — Barcelona, Barcelonès, 1916 ), va ser l’autor de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), dels safareigs de la Font Nova

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1498

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/safareigs-de-la-font-nova-sabadell-el.html

El reconeixement de la seva discapacitat, li  va arribar-li al Josep Olivé Escarré,  abans - poc abans - del seu traspàs. 

La llibertat nacional de Catalunya, dissortadament no. 

Us imagineu una Catalunya lliure ?. 

ESCOLA SANTA ISABEL I CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ . SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

  

https://santaisabel.org/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27929

Ferran Cels i Granell (Barcelona, 11 d’abril de 1880 - San Cugat del Vallés, 14 de juliol de 1924) era l’autor l’any 1918 de l’edifici del convent i escola de les Religioses Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepció,  en uns terrenys cedits per l’ Elisenda Ribatallada perquè s’hi construeixin el Col·legi Santa Isabel.

Edifici de planta rectangular, que segueix els esquemes de l'arquitectura escolar avançada de l'època de la Mancomunitat. Els serveis i les aules estan organitzats entorn d'un pati central i dos de laterals, els quals estan coronats per un frontó escalonat. Destaca la utilització del totxo com a element decoratiu. La façana es arrebossada en blanc.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-santa-isabel-collegi-de-les-monges-franciscanes

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/ferran-cels-granell

No trobava dades de l’advocació de la capella, ni imatges del seu interior, sou pregats de fer-nos-ho saber, i enviar-nos fotografies a l’email castellardiari@gmail.com

Lamentem que la “ modernitat “ consideri meritori desconèixer dades com l’advocació de la capella. Ho demanarem al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

A volta d'email rebia una fotografia: 

Capella de la Immaculada Concepció

Col·legi de Santa Isabel de Villena

Institut de Religioses Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

Rambla Ribatallada, 8

Sant Cugat del Vallès

Data fotografia 12-XI-1983

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern