EDIFICI DE LA NOVA ADUANA. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41322

La  Nova Duana es troba a l'àrea d'expansió dels nous molls de càrrega i descàrrega i substitueix l'antiga duana, instal·lada en un edifici del segle XVIII proper al Port Vell.

 La nova construcció buscava monumentalitzar l'entrada marítima a la ciutat i alhora pretenia racionalitzar les operacions de control i taxació de mercaderies.

En aquest projecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier,  va tenir la col·laboració de l'arquitecte Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858  - ibídem, 19 de setembre de 1927)   , especialista en el sanejament de la ciutat i enginyer de camins, canals i ports.

 L'encàrrec va ser formulat el 1890, però el projecte no va ser aprovat fins al 1895, després de patir molts obstacles i reformes, ja que en tractar-se d'un edifici públic controlat per l'Estat la seva traça havia de ser aprovada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

 L'edifici adopta una disposició en planta en forma d'H, ja que la idea inicial dels tècnics de duanes era que les mercaderies entressin per un dels extrems, passessin pel saló de reconeixements i sortissin per l'altre extrem, però en la pràctica la seva utilització no va poder ser tan racional, a causa dels tràmits burocràtics. façana que dóna a la ciutat, mentre que pel costat dels molls les línies arquitectòniques són més sòbries. Com en altres projectes, Sagnier evita l'efecte de monotonia de la façana principal mitjançant la combinació de línies horitzontals a l'àtic i verticals a les finestres de la planta principal, amb els contrapunts dels dos cossos laterals i, especialment, amb el nucli central que acull l'accés. Aquest cos central, on apareix la inscripció “Aduana” a severes lletres capitals, concentra la major part del treball escultòric i està coronat per un escut d'Espanya i dues grans àguiles, obra de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - Barcelona, 2 de juliol de 1933  , mentre que a cada extrem hi ha quatre grius o lleons alats.

Avui dia, l'edifici monumental compleix serveis administratius i institucionals vinculats a l'estat i a la gestió portuària

 

CAPELLA-ORATORI DE CAN GELI, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. VILAMACOLUM. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La capella-oratori dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia es troba a l'interior de Can Geli, una gran casa pairal fortificada situada al municipi de Vilamacolum, a l’Empordà sobirà.

El llinatge dels Geli té les seves arrels al segle XVI, i van arribar a obtenir la condició de ciutadans honrats de Perpinyà al segle XVII.

Tot i que l'origen del mas primitiu és d'aquella època, el gran casal que veiem avui dia és fruit d'una reconstrucció total duta a terme l'any 1875 sobre les restes d'una edificació anterior molt més reduïda.

L'oratori es va integrar en aquesta gran reforma vuitcentista. És un espai d'inspiració clàssica, caracteritzat per una coberta de volta de canó amb llunetes, que s'emmarca en un interior noble decorat també amb motius romànics i modernistes

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografies del Joan Dalmau Juscafresa.

 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLORENS O LLORENÇ , DIT ABANS DE ROCAFORT I ANTERIORMENT DE VALLBONA. ADVOCADA A SANT ABDÓ I SANT SENÉN. SANT MARTÍ DE RIUCORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 Em sorprenia l’explicació de patrimoni Gencat relativa a l’església parroquial de Llorens o Llorenç , dit abans de Rocafort i més antigament de Vallbona; església gòtica de nau única amb dues petites capelles laterals. Coberta per tres trams de volta de creueria amb claus de volta centrals. En una d'aquestes claus de volta hi ha un alt relleu de la Mare de Déu amb el nen Jesús i en la següent hi ha una flor. L'absis és recte i a la seva esquerra hi ha l'accés a la sagristia, instal•lada just darrera de l'altar principal. La primera capella lateral esquerra consta d'un espai reduït on hi trobem la pica baptismal.

Exteriorment té una portalada de carreus de pedra irregulars fruit de les diferents ampliacions. La façana és llisa i coronada per un campanar d'espadanya amb tres obertures en arc de mig punt on hi ha les campanes. La porta d'entrada a l'església és d'estil renaixentista: sobre un gran sòcol s'alcen dues pilastres acanalades adossades damunt les quals hi ha un arquitrau de cornisa poc voluminosa, on es pot llegir una inscripció de caire marià. Tot el conjunt es troba coronat per un frontó triangular amb una fornícula buida a dins.

Text procedent de l'expedient de declaració de BCIL:

L'església de Llorenç de Rocafort conserva una estructura gòtica quan al sistema de voltes apuntades amb nervis en diagonal i arcs torals de la nau original, mentre que les dimensions dels murs perimetrals i la tipologia del campanar de cadireta (espadanya per sobre del nivell de coberta original) que conforma la part superior de la façana principal, semblen d'època anterior.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29860

Únicament es conserva la data de 1593 a la llinda de la portalada d'entrada, d'estil plenament renaixentista i seguint les proporcions clàssiques.

La nau central primitiva, formada per tres crugies cobertes amb voltes de pedra, te unes dimensions interiors de 13,61 m. de llargada, 4,70 m. d'amplada i 5,11 m. d'alçària fins a la part superior de les voltes.

Posteriorment a la fàbrica original es va afegir l'espai de la sagristia situat darrera el presbiteri i les capelles adossades en ambdós laterals, dues per banda, així com el baptisteri situat a l'esquerra de l'entrada.

D'època posterior també és el cor, ubicat en forma d'altell sobre l'espai d'entrada al temple i en contacte amb la façana principal. La formació del cor va comportar la construcció d'una escala d'accés lateral, així com la finestra de proporcions rectangulars situada just per sobre del frontó de la portalada d'entrada.

A la façana lateral de l'edifici s'aprecien els volums afegits a la nau original, de menor altura que aquesta, que contenen les dues capelles laterals i l'escala d'accés al cor.

Des de l'extrem esquerra de la façana principal s'accedeix, a través d'una porta aixecada respecte el nivell del carrer, a unes escales que, passant per sobre del baptisteri, donen accés a l'espai situat entre la coberta original de la nau i la coberta de teula actual. La coberta original, situada just per sobre de les voltes, era a dues vessants, conformada amb enllosat de pedra i encara avui dia és visible des de l'interior del sota coberta. A la façana lateral s'observen diverses pedres motllurades en voladiu, situades sobre la coberta de les capelles laterals que, juntament amb els diferents carreus emprats a partir d'aquest nivell, assenyalen la cota d'arrencada de la coberta original de l'edifici.

A la façana principal, la forma i dimensions dels carreus de pedra regulars fins a la motllura situada sota els finestrals de les campanes i la seva prolongació en el campanar, ens donen una idea de la volumetria del temple primitiu, en el seu origen.

És de destacar el campanar de cadireta amb tres obertures de proporcions rectangulars acabades amb arc de mig punt, dues inferiors més grans i la superior més petita, així com els grans contraforts de pedra situats a les cantonades NE i NW.

Igualment, destaca la portalada de pedra d'estil renaixentista, rematada amb un frontó que conté en el seu interior una fornícula acabada amb petxina, amb pilars laterals estriats i motllurats en els capitells i la base. La llinda de la portalada conté la inscripció "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS", i conserva la data de 1593.

Encara avui s'endevina en els llocs menys exposats (part superior dels pilars laterals i pany interior del frontó) la policromia que decorava la pedra, de color blavós.

A l'interior, tot el paviment està configurat a base d'enllosat de pedra, a excepció de la zona d'entrada i de l'altar, on el terra és de peces ceràmiques. Les voltes del sostre de la nau central estan conformades mitjançant nervis de pedra vista motllurada amb les claus amb peces circulars ornamentades i, els panys de les voltes, també de pedra, es troben revestits amb guix i pintats.

Pel que fa a les capelles laterals, les arcades de mig punt de l'entrada i els brancals són de pedra és vista, mentre que la part interior es troba revestida. L'altar del Timoneda (capella 1 als plànols) te una finestra lateral en semicercle que li dona il•luminació natural.

La sagristia te un fals sostre d'encanyissat i guix situat a 2,58 metres d'altura per sota de la coberta de teula.

L'estat de conservació general de l'edifici es bo, atenent a les operacions de manteniment que s'ha anat efectuant, si bé l'edificació te una sèrie de patologies sobre les que caldria actuar, com són les filtracions d'aigua provinents de la coberta que han provocat humitats a l'interior, diverses canals d'evacuació d'aigua en mal estat que cal substituir, arrebossats exteriors desconxats en la façana lateral, humitats en l'enguixat de les parets de totes les capelles laterals, així com les escales d'accés al cor i la porta de fusta d'entrada al temple, que cal rehabilitar.

Pel que fa al campanar, és convenient reforçar l'estructura de suport de les campanes i substituir les reixes de ferro -el rovell de les quals està embrutant la façana- per una xarxa de polièster que eviti l'accés dels ocells al campanar.
L'any 1593 l'església va patir reformes, entre les que destaca la de la porta d'accés.

https://theladiesofvallbona.blogspot.com/2016/02/ave-maria-gratia-plena-dominus.html

https://theladiesofvallbona.blogspot.com/2016/08/sant-abdo-i-sant-senen-sant-nin-i-sant.html

Text procedent de l'expedient de declaració de BCIL:

L'església parroquial de Llorenç en origen era dedicada a la Marededéu, mal dita  Santa Maria,  per la nefanda influencia de l'Església herètica del REINO DE ESPAÑA  (com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta), bé que més tard foren declarats patrons del poble Sant Abdó i Sant Senén, les imatges dels quals foren col•locades a l'altar major.

Abdó i Senén són dos sants màrtirs d'origen oriental. Al segle X les seves relíquies van ser traslladades de Roma al monestir benedictí d'Arles del Tec, a la comarca del Rosselló. Des de la Catalunya Nord el seu culte es va difondre molt ràpidament per tot l'entorn mediterrani.

Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada. El poble celebra la festa major per Sant Abdó, el diumenge pròxim al 30 de juliol.

Ens consta que existeixen uns Goigs dels que ens agradarà rebre'n un exemplar a l'email castellardiari@gmail.com per tal d'incorporar-lo a aquesta publicació. 

No em sabien donar raó de l’existència d’escoles públiques abans de la dictadura franquista, el sàtrapa ho deixava tot ‘atado y bien atado’.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu , i els sants Abdó i Senén  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,   noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els pedòfils,  els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLES MUNICIPALS / CEIP JOAN REGLÀ CAMPISTOL. BÀSCARA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=3&pos=22

A principis del segle XX (1903) les escoles municipals són traslladades des de la casa que ocupaven al carrer  Major fins als locals actuals.

 L'edifici, construït a començaments del segle XX – ens costa creure que “ per mans desconegudes “ , fou remodelat a principis del anys vuitanta pels arquitectes  Benet Cervera i Flotats (Barcelona, Barcelonès, 1943 - Girona, Gironès, 10 d'octubre de 2005) i Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich

L'Àngels Teixidor Camps,  em feia arribar un email en el que em deia;  de moment el més fidel que tenim sobre la construcció de les escoles  és de data 08/07/1930 on en una acta de la Junta Municipal de Sanitat presidida per l'alcalde, l'inspector provincial de sanitat i alguns regidors,  hi ha una anotació que textualment diu:

"Dado el caso de que en esta villa se ha construido un edificio para Escuelas nacionales, cuya inauguración está próxima, y debiéndose conducir sus aguas residuales, se impone la immediata construcción de una línea de cloaca etc etc...."

L'escola es dedicava a  Joan Reglà i Campistol  (Bàscara, Alt Empordà, 1917 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1973)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-regla-i-campistol

Rafael Sánchez Echevarría  era l'arquitecte  escolar  de la  província Girona  en el periode (1926/35)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

El Valenti Pons Toujouse,  em deixava un comentari ; He buscat i he trobat que ho tinc anotat : 1934, Ignasi Bosch Reigt (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985), fill del també arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres aportacions, imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

Catalunya us ho agrairà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILADEMIRES, ADVOCADA A SANT MATEU. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://ermitesaltagarrotxa.blogspot.com/2014/02/94-sant-mateu-de-vilademires.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mateu-de-vilademires-cabanelles

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=1&pos=5

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/esglesia-de-sant-mateu-vilademires.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17929

Visitavem el Josep Olivé Escarrè ( Sant Llorzenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maigc de 2019 ) , i l'Antonio Mora Vergñes ( l'Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1 de genr de 1951 ) , l'església  parròquial de Vilademires, advocada a Sant Mateu, que  apareix documentada per primera vegada el 1017 en una butlla del papa Benet VIII encara que l'actual església parroquial és una obra dels segles XII-XIII. Va pertànyer a l'abadia de Santa Maria de Vilabertran, segons consta en una butlla papal de Pascual II (1116). Posteriorment, es troba mencionada en una butlla del papa Alexandre III (1176). El 1121, Ramon Ponç signava un conveni amb el seu fill, Ramon Ponç, referent als delmes de la parròquia. L'any 1198, Hug, vescomte de Vas, va cedir a Pere de Cervera les seves possessions a parròquia de Sant Mateu de Vilademires.

Durant els segles XVII-XVIII es va produir la modificació del campanar i es van sobrepujar els murs de la nau. L'edifici de la rectoria que és al costat de l'església data del segle XVII, tal com ho testimonia una llinda amb la data 1670 inscrita.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VIII&pagina=29&columna=b&linia=35&terme=VILADEMIRES

L'any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Bisbat de Girona i el propietari de la rectoria, reconvertida en habitatge, Carlos Fernández de Castro, van endegar un projecte de restauració que es va allargar dos anys. En aquesta obra es va restaurar la coberta, es va instal·lar la campana i es va reconstruir i consolidar les parets exteriors de l'església. Per últim es va tornar a la forma original romànica, reobrint el forat existent al mur.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Mateu  elevi a l’Altíssim la pregària dels cabanellencs  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ANGLESOLA, ADVOCADA A SANT PAU DE NARBONA. L’URGELL JUSSÀ.

 

https://www.anglesola.cat/el-municipi

L’Església parroquial d’Anglesola , advocada a Sant Pau de Narbona, va ser construïda a final dels segles XVI, al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica de la qual encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau ubicades a la façana i de mida gairebé natural.

Destaca la portalada dovellada  del segle XVI en pedra policromada, que presideix l’altar major. El dosser d’aquesta imatge actualment serveix de pica d’aigua beneïda. A la dreta de l’altar major hi ha un baix relleu de la figura de la figura de Sant Pau d’estil romànic.

Es remarcable el retaule de Sant Anna, que data del 1524 i situat en una de les capelles. Ha estat restaurat el 1993.

Una altra de les capelles de l’església es la dedicada a Santa Creu, construïda entre finals del segle XVIII (1693) i començaments del segle XVIII (1722), seguint els canons renaixentistes; es de pedra picada obra del mestre Espinalt; fou destruït en els dies foscos que seguien a l’execrable crim de sedició dut a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco,  i restaurat el 1961 per l’escultor lleidatà Manuel Casanovas – ens agradarà a tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i trapsàs a l’email castellardiari@gmail.com - . Per la restauració es van utilitzar alguns elements salvats del retaule original, com les dues escultures dels dos sants col·locats als costats del la fornicula  de la relíquia de la Santa Creu, anomenada les Santes Virtuts, pels prodigis que foren atribuïdes a aquestes vuit partícules de la creu de Crist, portades, segons tradició, per Martí de Montsant al segle XIII

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-pau-de-narbona-patro.html

https://www.lleida.com/noticia_canal/nou-enllumenat-al-temple-gotic-de-sant-pau-danglesola

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que sant Pau de Narbona elevi a l’Altíssim la pregària dels anglesolíns i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA FRANCESC XAM-MAR ALDOMÀ. LLEIDA

 

Francesc Xam-mar Aldomà va ser el promotor d'aquesta casa modernista residencial a  l’Avinguda de Blondel, 9, 25002 Lleida, que va dissenyar l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any  1920.

Als baixos hi havia la entrada principal y un accés pels carruatges cap a l’interior.

L’edifici també dona a l’ altre costat, a la avinguda de Madrid.

Davall i al mig de la tribuna, hi ha un medalló amb les inicials FX.

Francesc Xam-mar Aldoma va ser un polític conservador, regidor uns anys abans de ser alcalde de Lleida al 1923.

Al 1950, es van afegir dos pisos a l'estructura, projecte de  l’arquitecte Marià Gomà i Pujades (Lleida, Segrià, 1915 — Lleida, Segrià, 1990).

Aquesta casa sempre ha estat vinculada a la família Xam-mar, actualment és la seu del Centre Mèdic Quirúrgic Xam-mar a Lleida està vinculat a una reconeguda nissaga de metges de la ciutat. A les seves consultes hi visiten, entre altres especialistes, el Dr. Jordi Xam-mar Alonso (Medicina General / Teràpies Naturals) i el Dr. Francesc (Francisco) Xam-mar Alonso (Otorinolaringologia)

Ceuta, desnonaments d'ancianes malaltes, accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !