IN MEMORIAM. DE L’HOTEL ESPANYA A COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL. SABADELL. CATALUNYA

 Retratava l’edifici de números 22-24 de la Rambla de Sabadell , que dóna al carrer de Sant Pere; a començaments del segle XX fou concebut per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) com hotel. Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , allotjà la Comissaria de la Policia Nacional . Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email  castrellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

Recordo que que es servien dinars a un preu ajustat,  a l'època en que exercia com a caserna, també d'això ens agradaria rebre'n imatges fotogràfiques a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està distribuïda en cinc vans on es situa la porta principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen els balcons.

Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins arribar a l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.

Amb el trasllat de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via, quasi al davant del Parc Tauli, l’edifici passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sabadell i del Gremi de Fabricants, actualment s'utilitzà per comerç a la planta baixa i els pisos superiors els ocupen Organismes de l'Ajuntament de Sabadell.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

La noticia del tancament de la botiga de Vidal Papers, no però, de l'activitat econòmica de l'empresa que es dedicarà ara a la venda a l'engròs, confirma la transformació de Sabadell en un suburbi de la Gran Barcelona

https://www.diaridesabadell.com/sabadell/tanca-vidal-papers-carrer-sant-pere-sabadell.html

https://radiosabadell.fm/noticia/tanca-botiga-vidal-papers-sabadell

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’AULÀS, QUE HAVIA ESTAT ADVOCADA A SANT MARTÍ, I QUE FA AVUI FUNCIONS DE MAGATZEM COMUNITARI. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/15/sant-marti-daulas/

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/conjunts-i-elements-puntuals-1.pdf

El poble d'Aulàs pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Aulàs, antigament Aulars és un derivat col·lectiu equivalent al diminutiu Aulet. Tots dos deriven de noms de lloc que indiquen una determinada població botànica, i són equivalents. Dos són els possibles orígens: el llatí ebulum, que dona el romànic évol, i el llatí ilicem, que dona el romànic alzina. Les dues són espècies presents en el territori, tot i que prou diferents: l'évol és una planta herbàcia, i l'alzina, un arbre.

l’església fa les funcions de magatzem comunitari, i com anècdota explicar que, al juliol de 2015 el bisbe de Lleida Mons. Joan Piris Frígola (Cullera, Valencia, 28 de setembre de 1939)  , durant la vista que va fer a totes les esglésies de la Terreta, quan va arribar a Aulàs, gairebé li agafa un bon ensurt quan va veure en què s’havia convertit el temple de la seva jurisdicció eclesiàstica

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EDIFICI DEL BANC DE SABADELL A LA PLAÇA SANT ROC. VALLÈS OCCIDENTAL

 Retratava l’edifici que havia estat la seu central del Banc de Sabadell a la Plaça de l’Ajuntament.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil, cantoner composat de soterrani, planta baixa i quatre plantes o pisos. Té dos accessos independents un a cada façana, que corresponen al Banc i als habitatges. La façana és d'estil neoclàssic, té un bon nivell d'acabats, és feta amb pedra i obra vista.

Les obertures de la primera planta estan coronades per frontons i flanquejades per pilastres embegudes que tenen una alçada de dos pisos.
L'interior del Banc presenta un acurat tractament dels materials (paviments, revestiments, etc.), mobles (bancs de marbre, guixetes, etc.) i de la il·luminació.

El Banc de Sabadell és producte de l'èxit de la indústria tèxtil i fou creat el 1882.

La seva primera seu fou a l'actual edifici del Gremi de Fabricants.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

L'any 1891 s'obrí una filial del Banc a Buenos Aires.

El 1951 fou aixecat l'actual edifici segon projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD

El Banc de Sabadell traslladava la seu a Alacant. 

https://www.rtve.es/noticias/20171005/banco-sabadell-trasladara-su-sede-social-a-alicante-ante-posible-declaracion-independencia/1626044.shtml

Aquell tristíssim  episodi , era una mostra més del ‘avance estratégico hacia la retaguardia’ , d’una Ciutat que NOMÉS pel nombre d’habitants mereix avui aquesta denominació.

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CASTELLET, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2022/11/26/mare-de-deu-de-lesperanca-del-castellet/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-lesperanca-de-castellet-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43424

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1254

Llegia de l’església del nucli  de Castellet, advocada a la Marededéu de l’Esperança ; edifici, molt emmascarat pel costat de llevant, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes encastades en els murs, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Prop de l’obertura absidal, en els murs nord i sud, hi ha sengles capelles de planta rectangular, cobertes amb voltes de canó, i que semblen correspondre a processos constructius més tardans, com la sagristia adossada a l’angle sud-est o el cor adossat al mur de ponent.

 

En aquest mateix mur de ponent observem la porta, resolta en arc de mig punt de grosses dovelles, sobre la qual hi ha una finestra rectangular d’una esqueixada. Aquestes són les úniques obertures que conserva la nau.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dos ulls en el pis inferior i un sol ull en el superior, que per la seva gran esveltesa configura una imatge molt característica.

L’aparell dels murs és de carreu irregular, amb les voltes realitzades amb carreus de pedra tosca ben tallats i polits. Tot l’interior és arrebossat i decorat.

Resulta difícil precisar una filiació i datació per a un edifici com aquest. Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, probablement de la fi del segle XII o ja del segle següent, executada amb una tecnologia arcaïtzant i sense excessiva intenció arquitectònica

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EDIFICI DEL GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

 Cercava dades de l’edifici del Gremi de Fabricants de Sabadell , al carrer de Sant Quirze, i advertia – com ha de ser – que des del començament, esdevenen indestriables la història d’aquesta entitat i la del Banc de Sabadell.

L'edifici d'estil neoclàssic que acull avui el Gremi de Fabricants va ser construït el 1883, en el solar de Cal Nofre, propietat de Joan Casanovas Sallarès, fou seu al ensems, del Banc Sabadell del 1883 al 1954.

Des del seu naixement el 31 de desembre de 1881 el Banc havia fet ús de dos edificis no propis:

del 1881 al 1883 al carrer de Sant Domènec.

del 1883 al 1954 al carrer de Sant Quirze.

l'any 1946 compra la vella Posada de Catalunya, i procedeix al seu posterior enderroc, s'inicien aleshores les obres del nou estatge a la plaça Sant Roc, on el 26 de juny de 1954 s'estrenava el primer edifici en propietat, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993)

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

L'edifici fou dissenyat  per l'enginyer Narcís Nonell i Sala (Sabadell, 1842 - Sabadell, 20 de març de 1915)  i  han participat en les posteriors reformes, entre altres ;  Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976  )  als anys   1945-1947,  1945-1947, .- ens agradaria rebre dades d'aquest  tècnic, nom, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital a l'email castellar diari@gmail.com - - i l'any 1954, Gabriel Bracons Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - Sabadell, 21 de març de 1992) hi afegí i reformà la planta baixa.

Pel que fa a la descripció trobava : Edifici composat de baixos, pis i àtic. Es troba retirat de l'alineació i separat de les mitgeres. A la façana principal hi ha un gran atri sobre el que descansa una balconada amb tres obertures d'accés i a banda i banda de la balconada hi ha una obertura que dóna a balcó.

A l'interior hi ha una pintura del martiri de Sant Sebastià 1952) , de l'Antoni Vila y Arrufat​ (Sabadell, Vallés Occidental, 20 de octubre de 1894 - Barcelona, 18 de septiembre de 1989)  (, una bandera gremial teixida amb seda i amb les imatges d'argent de Sant Sebastià i Sant Roc, fetes (1953) per Alfons Serrahima i Bofill (Barcelona, 5 de desembre de 1906 - Barcelona, 4 de febrer de 1988)  i un pas de Setmana Santa de Camil Fàbregas Dalmau (Moyá, 1906​ - Sabadell, 2003)

En ocasió de la celebració del 450è aniversari, es recordaven al Rei dins d’aquesta casa, algunes veritats ‘incomodes’, que possiblement li va doldré sentir.

https://www.elpuntavui.cat/article/4-economia/18-economia/39765-el-gremi-de-fabricants-de-sabadell-celebra-el-seu-450e-aniversari-amb-la-visita-del-rei.html

https://gremifab.org/es/aniversario-140-anos-del-edificio-del-gremio-fabricantes-sabadell/

 

Personatges com Manuel Bustos Garrido (Pedralba, Valencia; 4 de mayo de 1961) propiciaven la davallada qualitativa d'una ciutat que s'havia conegut com  la Manchester catalana . Tot dissortadament fa pensar que tot just comencen la davallada. 

IN MEMORIAM. MAREDÉU DEL ROSER DE CASTISSENT, ABANS SANT PERE. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2024/05/17/mare-de-deu-del-roser-de-casa-pere-de-castissent/?fbclid=IwY2xjawQcpkdleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEehfEBhyM4ziIuPtSQGihU-GoGLCzOrQ3URK9pLGfC3ZGjIjheV0Aham6Q5uU_aem_mZ8t-qXShpRAseZGboeaFA#jp-carousel-2637

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-de-castissent-abans-sant-pere-tremp

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1210

Castissent és una entitat de població disseminada que forma part del municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Amb una extensió aproximada de 35,8 km², geogràficament es troba a l’extrem sud-oest del municipi, a la riba esquerra del riu la Noguera Ribagorçana, fent frontera a l’oest amb la comunitat autònoma d’Aragó

La capella de la  Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp), és un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb estructura de fusta d’una sola biga carenera i llates sobre les quals s’assenten directament les lloses de la coberta. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb la coberta al mateix nivell que la de la nau.

La porta, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, és a la façana sud, en l’angle sud-oest.

 En la façana de ponent hi ha l’única finestra de l’edifici, d’esqueixada recta.

L’interior és totalment arrebossat, amb nombrosos grafits i incisions i algun vestigi de pintura mural de color vermellós. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten uns paraments de reble molt irregular, que no arriba a formar filades.

És difícil precisar una filiació i una datació per a un edifici tan senzill com aquest, fet amb unes intencions constructives o formals tan pobres. Tanmateix, podem considerar-lo, amb reserves, com una obra rural del segle XI, resolta amb extrema senzillesa

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels castissentins , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ A LA CASA D’ESPIRITUALITAT SANT FELIP NERI AL CARRER DE LA NENA CASAS, 37-47 DE 08017 BARCELONA

 

Anava  a Barcelona per qüestions de metges - això s'ha fet més habitual del que voldria - i  en el trànsit pel carrers observava un campanar d’espadanya que retratava amb el mòbil, al vespre a casa, aclaria que pertanyia a la Casa  d’Espiritualitat Sant Felip Neri, de la Congregació de Religioses Filipenses.

Llegia que al segle XVII en el terreny que ocupa la Casa Sant Felip Neri, al carrer Nena Casas, 37-47. 08017 Barcelona ,  hi havia una masia, propietat de Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) sobre la qual, durant el segle XIX, es va construir l’actual torre modernista.

l’annexió “ manu militari “  de Sarrià ,Sant  Gervasi de Cassoles ,..., a Barcelona, facilitava la “ pèrdua “ de molta informació d’aquests municipis.

El cas més increïble és el de la Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) de la que no trobava cap dada, lloc de naixement i traspàs, casament i fills , en el seu cas, peripècia vital,... Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com

Un dels “dogmes”  més comentats pels imbecils és “ tot està a Internet “ .

L'edifici actual, de trets modernistes, és fruit de la profunda reforma duta a terme per Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), l'any 1906, continuada per Josep Masdeu Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) l'any 1913.

 Aquesta torre, juntament amb altres dues, formava part de les Tres Torres que van donar nom a aquest barri de Sarrià.

Va ser adquirida per la Congregació de Religioses Filipenses l’any 1915.

Alguns anys després, l’arquitecte Sr. Ignasi  Maria Adroer Calafell  ( 8 d’abril de 1891 + Barcelona,  27 de setembre de 1979 ),   va dirigir la construcció d’un edifici de planta rectangular, adossat a la torre, que intentà mantenir una unitat amb tot el conjunt.

Aquest nou espai va ser destinat a capella, i a sales i dormitoris d’ús de la Comunitat.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, crim ignominiós , que els historiadors franquistes batejarien  com “la Guerra Civil” ,  es va confiscar tota la propietat i es va destinar a hospital.

Molts anys després de la victòria dels sediciosos , a mitjans dels anys 50, la torre va tornar als seus propietaris, la Congregació de Religioses Filipenses.

Fins als anys 1973–1974 aquesta propietat es va destinar a Casa General i Noviciat de la Congregació. Des d’aleshores ha estat residència de germanes grans.

L’any 2006, la Congregació, atenta a les necessitats de la societat actual i bevent de les fonts del propi carisma institucional, va creure important dedicar la major part de l’edifici a Casa d’Espiritualitat, mantenint una part com a residència de les germanes grans.

https://web.archive.org/web/20230530084221/https://casaespiritualitat.barcelona/la-casa/

No sabia trobar fotografies de la capella, ni tampoc cap esment a l’advocació a que està/estava dedicada,  d’ambdós qüestions en demanaré informació a : info@casaespiritualitat.barcelona , ah!, si existeixen ens agradarà rebre també un exemplar del Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavin

Capella de la Immaculada Concepció. Religioses Filipenses Missioneres d'Ensenyament. Orde 77

Casa General. Casa del Sagrat Cor de Jesús. Carrer Nena Casas, 47

Planol 120 J - Barcelona

Foto Josep Sansalvador Castellet . Data 3-III-1990

La nostra infinita gratitud al Josep Sansalvador Castell i al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavin

http://www.espais360.com/admin/magatzem/projectes/Zen2_2018.html