divendres, 3 de juliol del 2026

IN MEMORIAM. BASSELLA I ELS NUCLIS QUE EL PANTÀ DE RIALB ENGOLIA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El sostre demogràfic de Bassella s’assolia al cens de 1857 amb 1046 ànimes, a tota Catalunya consten 1.652.291.

L’èxode dels bassellencs és imparable i la construcció del pantà de Rialb, que va iniciar el seu embassament d'aigua el 1999, va provocar un major despoblament.

Els habitants dels pobles afectats es van anar dispersant principalment per municipis veïns (Oliana, Ponts, Solsona). Pobles com Castellnou de Bassella, Sarinyana  o Aguilar , dormen sota les seves aigües d’on sobresurten en èpoques de gran sequera.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/955

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1169

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/949

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1167

Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble

L’any 2025 es tancava amb 216 habitants de dret, a Catalunya consten 8.208.894 persones

Un poble sense memòria és un poble vençut

El patrimoni immoble històric de Bassella i de Catalunya està condemnat a la desaparició, hm d’agrair la valuosa tasca de l’Antonio Moras Navarro , una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya.

La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro


Església de Sarinyana, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel.  Fotografia d’agost de 1987

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dijous, 2 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR. RAIMAT. LLEIDA

 

L’any  1914, Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) –a la família de la qual pertanyia la casa de cava Codorníu – va adquirir uns 3.200 hectàrees de terres ermes de Raimat, amb la idea de crear una gran colònia agrícola centrada en la vinya.

Pel projecte, Raventós va fer construir més de 100 km de sèquies des del canal d’Aragó i Catalunya fins a les terres de Raimat, alhora que va plantar unes 50.000 arbres per reduir la salinitat del sòl i generar fusta per a les caixes de cava

Va encarregar la construcció del cellernucli, la plaçapoble, les cases dels colons i lesglésia a larquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, deixeble dAntoni Gaudí, que va projectar un celler l’any 1918 considerat històric com una de les primeres grans obres de formigó armat d’Espanya.

 Aquest conjunt va donar forma a un nou nucli rural, amb arquitectura agrícola i urbana molt cohesionada, que esdevingué un cas únic de colonització agrària al segle XX a Europa

Llegia de l’Església de Raïmat, a la comarca del Segrià , advocada al Sagrat Cor: 

Autor: Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952)

Edifici aïllat ocupant una parcel·la singular en el centre històric de Raïmat.


Planta basilical amb capelles annexes i porxos en forma de braços units al cos principal, coronat per una espadanya i centrat respecte de la perspectiva de l'eix de la plaça.


El tractament de l'interior emfatitza l'estructura d'arcs parabòlics de les capelles.

Té una gran decoració artística.

Al 1954, Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901 - 1978), Director de Belles Arts de Barcelona, pinta els murals del presbiteri.

S'atribueix un Sant Crist a Llimona i una Assumpció a Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 - Barcelona, 16 d'agost de 1991) Marés.

No trobava els Goigs, si existeixen ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

A la memòria del Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que el Sagrat Cor     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

dimecres, 1 de juliol del 2026

ESCOLA PÚBLICA DE RIPOLLET. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

http://www.xtec.cat/ceip-anselmclave/festes/centenari2014/centenari2014.htm

Al cens de 1910 consten a Ripollet 1567 ànimes, es tancava l’any 2025 amb 39.897 habitants de dret.

No trobava constància que figues com la benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó – ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns i del lloc i dat de naixement i traspàs a l’email castellardiari@hgmail.com -  que van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914, s’hagin tornat a repetir.

El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial.

 Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República.

Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel.

Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.

El primer edifici, que dona al carrer del Sol, va ser projectat i construït entre 1912 i 1914 per encàrrec a l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 1877 – 1965) Eduard M.Balcells,  autor, entre d'altres de can Masachs, edifici on s'ubica l'actual Ajuntament.

 En la segona etapa, Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962) va construir l'edifici de nenes, a l'altra banda del pati.

 A la tercera, Josep Maria Martín Ponchon  - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  va ampliar els dos edificis, amb l'aixecament de diverses plantes, però respectant la primera construcció.

https://www.youtube.com/watch?v=RrWzn4dEfMw

La darrera fase constructiva la va dur a terme Jordi Fortuny Aguiló, Arquitecte municipal de Ripollet a partir del 1986, - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  als anys 80 i 90 amb la construcció i posterior ampliació del parvulari.

 



Els gegantons de Ripollet,  Gonçal i Teresa van ser construïts l'any 1991 pel Manel Casserres i Solé (Solsona, 22 de juliol de 1957 - 30 d'abril de 2015)


 Representen dos mestres, Gonçal Bonilla  Martin (Santa Oliva, Tarragona, 1887 - Barcelona, 1952) Treballà a Ripollet des de l’any 1924, fins al 1933,  i Teresa Vila Arrufat  (Sabadell, 1892 - Barcelona, 1978), Treballà a Ripollet des de l’any 1923, fins al 1931.  Ambdós deixaren un inesborrable i gratíssim record.  

La dictadura degradava l'ensenyament fins a límits extrems : 

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.
El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalan

dimarts, 30 de juny del 2026

IN MEMORIAM. EL COLISEO IMPERIAL. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20688

https://www.pedresdegirona.com/historia_cinema.htm

El Coliseo Imperial, escrit en llengua castellana, perquè com deia el rei “ demèrit  “,"A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano",

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html

  es va inaugurar l'any 1909, construït per Martí Sureda i Vila  (Barcelona - 1890 · Girona - 14.01.1947  )  i  Arquitecte municipal de Girona (1890-1920),   i projectat per l'arquitecte Bernat Pejoan Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1926)    



. Era un edifici modernista, coronat amb merlets i cúpules, posteriorment modificat per convertir-se en un edifici anodí, que es  va enderrocar l’any 1981.




En  el seu  lloc es va aixecar  un altre edifici que en la seva planta baixa  obria una sala nova amb el mateix nom que va plegar  de les seves funcions al 1999.



https://www.facebook.com/photo/?fbid=27186219157641459&set=gm.1920621338598620&idorvanity=1506903093303782

MULEY-AFID I LA SEVA CASA A BARCELONA.

 

La Casa Muley-Afid , el sultà del Marroc entre els anys 1908 i 1912( Fes, 24 de febrer de 1875[1] – Enghien-les-Bains, 4 d'abril de 1937) és un edifici    d'estil modernista i jardí de petites proporcions està situada a la zona alta de Barcelona. Al número 55 del passeig de la Bonanova, al districte de les Tres Torres de Barcelona.



 La construcció va ser encarregada pel sultà del Marroc Muley Afid el 1911 a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, un dels més destacats del Modernisme Català.



La casa va ser habitada pel sultà bandejat i la seva parella fins al 1916, quan es van traslladar a França.

Es tracta d´un edifici aïllat i envoltat d´un petit jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torre amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, les parets blanques es complementen amb l'ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, juntament amb les teules vidriades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures, especialment a la tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó.

L’any  1915, el sultà va regalar a la ciutat de Barcelona una elefanta anomenada Júlia, que es va convertir en una de les grans atraccions del Zoo de Barcelona durant anys.

https://www.historiadebarcelona.org/periodes/1898-1928/la-julia-arriba-al-zoo/

Reconeixement cultural: La seva presència a la ciutat va ser tan notable que l'escriptor Àngel Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) i  l’ Amadeu Vives Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932)[ , dos dels noms més destacats de la cultura catalana modernista, li van dedicar un himne.

 


L'any 2002, Mèxic va traslladar el seu consolat a la  Casa Muley Afid.

La paremiologia catalana ens recorda que abans, ara, i en el futur :

 “Barcelona és bona si la bossa sona “.

dilluns, 29 de juny del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA I CONVENT DE LES MONGES PAÜLES, OLESA DE MONTSERRAT, EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

Llegia de l’edifici del carrer Santa Oliva, núm. 34  . Convent on hi ha instal·lades les monges Paüles a Olesa de Montserrat.



Es tracta d'una casa originària de 1929 però que ha sofert moltes reformes i ampliacions, sobretot a la part de ponent, de manera que exteriorment gairebé  no és visible l'obra més antiga.

Consta de dos cossos de diferents alçades, amb les façanes arrebossades i les obertures modernes.

 L'interior compta amb un pati central on hi ha la capella del convent, força àmplia, construïda entorn de 1950. La capella adopta un estil clàssic, i l'interior es distribueix en una nau amb capelles laterals.




 L'altar és presidit per una imatge de la Verge Miraculosa, titular de l'orde de Sant Vicenç de Paul, i és decorat amb una pintura mural.


Les monges paüles es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat  ha portat a terme habitualment  tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats.

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1491000/monjas-paulas-olesa-muy-pesar

https://www.regio7.cat/anoia/2019/09/13/olesa-homenatja-les-monges-paueles-50061424.html

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1529953/olesa-queda-convento-monjas-paulas-obra-social

https://www.olesademontserrat.cat/taxonomy/term/715

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/11/goigs-la-mare-de-deu-de-la-medalla.html

Li devem molt a l'església catòlica a Catalunya.


diumenge, 28 de juny del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN SOLÀ DE LA ROCA, ADVOCADA A SANT ISIDRE. EL BRUC. L’ANOIA

 


Havia “ vist” que no visitat la capella de  Can Solà de la Roca,  advocada a sant Isidre, al terme del Bruc , a la comarca de l’Anoia, avui sense culte, el Mapa de Patrimoni diu que és un edifici de planta quadrada i d'una sola nau.

La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud.

A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana.

 Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/lanoia-desconeguda-la-balma-del-sola-de.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-sant-isidre.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0

Sempre és bo recordar d’on veníem; el Concili de Trento instava a edificar oratoris, capelles, ermites, esglésies,.., a fomentar els aplecs com a mètode per mantenir i àdhuc fer créixer la religiositat popular.

 El cardenal Isidro Gomá y Tomás,  signava i feia signar als bisbes una carta en favor de la traïció infame del General Franco i els militars que l'acompanyaven en l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, i ho feia malgrat la negativa i la previsió profètica del també cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que l'advertia que aquest gest posaria en risc la persistència mateixa del catolicisme al REINO DE ESPAÑA.

 La victòria dels sediciosos, comportaria una repressió brutal que recriminaria el mateix cardenal Isidro Gomá y Tomá, que moria molt oportunament l'any 1940, Franco compliria la seva promesa i assignaria una retribució regular a càrrec del pressupost de l'estat als sacerdots,  fomentaria la creació de seminaris i  elevava a “ confessió estatal “ el catolicisme , els fidels però, s'allunyaven d'aquella església que  molts fidels, especialment a Catalunya, començaren a veure més  com un apèndix de l’opressió franquista, que com a espai de llibertat i consol

A la mort del sàtrapa  la duríssima realitat que preveia el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, quines despulles acabarien tornant a Tarragona, es feia present, caiguda de les vocacions, laïcisme, .., presència creixent  d’altres confessions,...

Esperem que es pugui redreçar la deriva de l’església catòlica.   

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.