divendres, 20 de febrer del 2026

TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE L’ESGLÉSIA “ NOVA” DE PUIGCERCÓS , ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS?. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/236

https://quinalafem.blogspot.com/2018/10/1898-puigcercos-pallares-el-poble-que.html

En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera.

A la llinda de la porta figura la data 1894, moment en què l'església de Sant Martí fou construïda, coincidint amb la reconstrucció del poble de Puigcercós en el seu nou emplaçament..

La “ nova “ església parroquial de Sant Martí està situada en el costat sud-oest de la plaça Major del nucli de Puigcercós.


Església d'una nau, de doble alçada i reforçada per contraforts laterals, amb annexos laterals on es troba el campanar de cadireta, formant part de la façana principal. En aquesta se situa la porta d'accés, adovellada, de mig punt, amb portes de ferro, i òcul per a il·luminar el cor.

Els murs són de carreus de pedra reblats i la coberta a dos vessants de teula àrab.

Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana

Hi ha restes de l'antiga església enlairada amb la torre de guaita que presideix l'antic poble dalt d'un turó

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-puigcercos-tremp

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Restes_de_l%27esgl%C3%A9sia_parroquial_de_Sant_Mart%C3%AD_(el_campanar_%C3%A9s_una_antiga_torre_de_defensa).jpeg

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges del interior de l’església “ nova”

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/04/goigs-sant-marti.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/01/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html

Tremp, el Pallars jussà,.., estan prop de Déu, i dissortadament massa allunyades de Barcelona i/o Madrid.

ESCOLA CEIP JOAQUIM JOAQUIM CUSÍ FURTUNET. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=33

https://www.figueres.cat/temes/urbanisme/projectes/memoria-valorada-per-a-la-pintura-de-les-facanes-de-lescola-municipal-joaquim-cusi-i-fortunet-de-figueres/memoria-valorada-diligenciada-2.pdf

El març de 1971 l'Ajuntament sol·licità al Ministeri d'Educació i Ciència la construcció d'un nou centre, el futur col·legi Joaquim Cusí Furtunet (Llers, 3 de maig de 1879 - Barcelona, 21 de maig de 1968)  , a la zona sud-oest que estava experimentant un fort creixement urbanístic i no comptava amb cap escola, fet que provocava que els nens del barri s'haguessin de desplaçar lluny de casa seva.

Al 1973, el Ministeri d'Educació va incloure en la seva programació de construccions la creació d'una escola a la zona sud-oest de Figueres. L'Ajuntament de Figueres va comprar 10.000 metres quadrats de terreny prop de l'actual carrer Fages de Climent i els va oferir al Ministeri. Finalment, la futura escola Joaquim Cusí es posava en marxa.



El projecte, obra de Josep  Maria Claret Rubira , s'ajusta a la tipologia oficial de l'època i presenta un centre d'ensenyament primari amb 16 unitats i serveis annexos



A la tardor de 1974 s'iniciaren les obres del nou grup escolar, batejat amb el nom de Joaquim Cusí Furtunet com a mostra d'homenatge al farmacèutic altempordanès que va fer donació a la ciutat de Figueres dels terrenys per a l'ampliació del Parc Bosc.


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joaquim-cusi-i-furtunet

 El col·legi Joaquim Cusí Furtunet  s'inaugurà el 29 de maig de 1976, amb una capacitat per a 640 alumnes i amb un cost de més de 24 milions de l'època, entrant en funcionament el curs 1976-1977, fet que va tenir gran transcendència perquè, si bé les necessitats escolars de Figueres encara no estaven del tot cobertes, va significar un pas més en la dignificació de l'oferta de l'ensenyament públic.

 

 

 

 

 

 

dijous, 19 de febrer del 2026

ESCOLES PÚBLIQUES I VIVENDES MESTRES. CEIP JOAN MARGARIT I DE PAU. LA BISBAL. L’EMPORDANET.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=54

Projecte d'Escoles i vivendes per mestres de desembre de 1964.

Ampliació amb traster i rentadors el març de 1967.

L'any 1971, Josep Claret construeix el menjador escolar.

Actualment el CEIP Joan de Margarit està format per l'edifici de les antigues Escoles i un nou edifici de planta baixa i dos pisos, construït en els darrers anys.


Edifici situat en el mateix carrer que l'Institut ,  presenta planta baixa i pis, coberta a dues aigües i façana arrebossada. El sistema constructiu és de parets de càrrega i per tant les finestres, marcadament horitzontals, són petites (especialment a la part posterior).

Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) 


dimecres, 18 de febrer del 2026

ESCOLES PÚBLIQUES DE PAU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38159

Situades dins del nucli urbà de la població de Pau, entre els carrers de Sant Pere de Roda, Margall i Mas Martí.


Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula sobre els vessants més llargs, distribuït en planta baixa. Presenta un petit cos avançat, amb la coberta a dues aigües, situat al centre de la construcció, per on es realitza l'accés a l'interior. Per la part posterior de l'edifici, aquest cos no sobresurt de la línia de façana ja que se li afegiren dos petits cossos rectangulars, amb la coberta plana, a banda i banda. La façana principal presenta una successió de grans finestrals rectangulars, mentre que les obertures del cos avançat són d'arc de mig punt, incloses les dues portes d'accés que es troben als murs laterals. A tota la construcció original s'observa un petit sòcol de maons disposats trencajunt de pla. La resta de l'edifici es troba arrebossat i pintat de color groc, amb els ràfecs de color grana.

Els anys 1928 i 1935 es varen realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio, que no s'acabaren de realitzar per culpa de l'inici de l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, .


L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte Josep Claret l'any 1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en essència, són dues versions del mateix. La manca de plànols del projecte signat per Claret, del que només ens ha arribat l'acta de recepció de l'obra, impedeix conèixer l'abast del projecte d'aquest en relació als de Pelayo Martínez.


Darrerament ha sofert modificacions per adaptar-ho a les necessitats pedagògiques actuals. Ens agradarà tenir noticia de l'autor de les modificacions a l'email castellariari@gmail.com 

 

dimarts, 17 de febrer del 2026

ESCOLA LA DOMA / CEIP JOAN MARAGALL. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=30

Les primeres Escoles de Santa Pau varen ser construïdes/documentades l'any 1928. Amb la construcció de les Noves Escoles a la Doma l'any 1971, l'edifici va ser ocupat per l'Ajuntament.

Escoles projectades l'any 1970. Es tracta del segon edifici escolar de Santa Pau. El projecte preveia cinc aules i un menjador i dues vivendes per els mestres, 


El mateix any  Josep Maria Claret Rubira,  també projecta una pista poliesportiva i una tanca del pati.

A més en el municipi de Santa Pau tenim documentades: les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.

AJUNTAMENT-ESCOLES DE SANTA PAU. LA GARROTXA. . GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/03/ajuntament-escoles-de-santa-pau-la.html

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SACOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . SANTA PAU. LA GARROTXA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/01/in-memoriam-escola-publica-de-sacot.html

L'antiga escola del Sallent, ara local veïnal

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html

 

dilluns, 16 de febrer del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SAUS , ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-saus-saus-i-camallera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/458

Situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.



Edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals exteriors i a l'absis. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt, la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a mode de torre semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre matacà ben conservat.

Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle XVIII.

L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu escairat.

L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia propugnada pel Concili de Trento , és una tribuna coberta amb volta de creueria rebaixada.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=camallera&page=2&pos=12

Durant els anys 1981 i el 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Diputació de Girona, van endegar un projecte de restauració que consistí en la reconstrucció de la coberta de l'església. L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle   (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014)  , juntament amb l'arquitecte Josep Simon i Motjé. L'obra va ser duta a terme pel constructor Jordi Ribes i Ordeix, de Saus.

https://docomomoiberico.com/wp-content/uploads/2014/10/docomomo_pdfs_joan-maria-de-ribot.pdf

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://bd.centrelectura.cat/items/show/27684

Que  santa Eugenia , elevi a l'Altíssim la pregària dels empordanesOs,   torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pescadors , ramaders,  usuaris de Rodalies de Catalunya , usuaris de la xarxa viaria de Catalunya andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama,  victimes dels incendis de l'estiu  2025 ,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d' Iran ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 15 de febrer del 2026

IN MEMORIAM. QUATRE CASES BARATES. GIRONA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/6.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=23

Trav. de la Creu, 30-36 / c. Emili Grahit. Girona



Conjunt de quatre cases encarregades per Ramon Ametller, Emili Xifra i Júlia Porterias i Clos als arquitectes Roca Pinet, Esteve i Claret. El conjunt va ser enderrocat en els anys 90.

La primera de les cases era obra de Joan Roca Pinet, amb projecte de març de 1936 (visat el 14-3-36 / sol·licitud PO 20-3-36 i aprovat CG 20-3-36).



La segona era obra de Josep Esteve corredor , amb projecte d'abril de 1936 (visat el 17-4-36 / sol·licitud PO 18-4-36 i aprovat CG 29-4-36).



La tercera i la quarta eren  obra de Josep Maria  Claret Rubira , amb projecte de juny de 1936 (visat el 30-6-36 / sol·licitud PO 15-6-36 i aprovat CG 10-7-36).



Conjunt de quatre cases en filera de la tipologia coneguda com a cases barates o per obrers.

Cadascuna d'elles de concepció mínima ha estat resolta en planta baixa.

S'hi utilitzen els recursos compositius en façana propis del moment: lectura horitzontal mitjançant la repetició de forats, utilització de motllures corregudes i acabat d'arrebossat.

Com és mal costum en aquest país,  foren  enderrocades, ja sabeu, com diuen els ocupants “Poderoso caballero es don Dinero”. Com es deia a Catalunya ja en l’època de l’Ermessenda de Valrà, “el diner, si no ho fa tot, molt pot”.  

No som – i em dol a l’ànima – una Nació.