divendres, 12 de juny del 2026

CAPELLA DE LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP. BARCELONA

 

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) aixecava l’any 1970  la Capella de les Germanes Carmelites de Sant Josep, al Carrer Domínguez i Miralles, 25 de Barcelona


La capella és de planta heptagonal, amb un tancament a la part baixa de maó vist tant interior com exteriorment. La resta del tancament s'aconsegueix mitjançant uns arcs voltes de rajola que van de nervi a nervi. L'acabat esmaltat d'aquesta rajola es deu a Jordi Aguadé  Clos (Barcelona, 1925 - 22 de maig de 2021)      . La llum entra per unes finestres emplomades (treball que es deu a Joan Vila i Grau (Barcelona, 14 d’agost de 1932 — Barcelona, 11 de novembre de 2022) que estan situades entre la paret d'obra i els arcs voltes, de manera que s'aconsegueix com una ondulació de colors que envolten el recinte. També s'obté il·luminació mitjançant una cúpula que corona el punt més alt de la capella. Els paraments blancs dels arcs voltes, l'obra vista, el color gris del formigó, el paviment de gres i els elements de fusta del confessionari, la porta i la sagristia són elements fonamentals de l'obra. Cal destacar també un crucifix obra de l'escultor Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 de agost de 1927-Gerona., 9 de novembre de 2020)​

Ens agradarà, som curiosos de mena, rebre a l'email castellardiari@gmail.com  imatges del interior, conèixer l'advocació que s'hi venera, i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs. 

 

dijous, 11 de juny del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL MONTSIÀ

 

Llegia de l’Església de es Cases d’Alcanar , advocada a l’apòstol santa Pere, edifici de planta rectangular amb només una nau, sense capelles.

Els murs, fets de maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

Una imposta sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.

A l'exterior, la façana és rectangular i té una espadanya a sobre; la porta té una llinda emmarcada amb pedra, i a sobre una fornícula, amb emmarcament d'inspiració clàssica, que aixopluga la figura de Sant Pere. Al nivell superior hi ha motllura decorativa.



Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, i de totes les minories culturals, ètniques , religioses,.., que pateixen accions genocides, Senyor, allibera el teu poble !!!! 

dimecres, 10 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE PALAU-SURROCA. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1537

L’església de Sant Llorenç, forma, enterament, l’ala septentrional del castell, que és un gran edifici de planta rectangular amb pati central, molt modificat al segle XV en convertir-se en palau i també en temps molt més recents, per a usos agrícoles.

 



Aquest temple és d’una sola nau amb absis semicircular força aprofundit a llevant. En els punts d’incidència amb els murs de la resta del castell palau es pot observar la major antiguitat o els elements primitius de l’església. Tanmateix, aquesta església fou del tot integrada a la fortalesa, fet que és visible en el recreixement dels murs perimetrals, amb espitlleres i restes d’emmerletat, i en la conversió de l’absis en basament de torre d’angle (a la cantonada nord-est del castell).

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html


L’interior de l’església ha estat molt reformat, potser com a conseqüència de les destrosses produïdes per l’ocupació de les tropes franceses durant la Guerra Gran, l’any 1794. La volta de la nau és apuntada i la de l’absis és de quart d’esfera. No és possible esbrinar si aquestes estructures són antigues, ja que tot l’interior roman cobert d’arrebossats, amb motlluratges de guix.

 

La porta d’entrada és a migdia i comunica amb el pati del castell; ha estat refeta en època moderna. Al frontis i al fons de l’absis hi ha sengles finestres espitllera, d’un sol biaix.

 

El parament és visible sobretot als murs de ponent i tramuntana de la nau i a l’absis, a la cara externa. L’aparell, a la part inferior dels murs, és fet a base de petits carreus i pedres només escantonades, de mides diverses, en general de calcària, que són lligades amb morter abundant i ben visible a les juntes. Es disposen de manera irregular, únicament amb una certa tendència a la sedimentació horitzontal. Al llenç de ponent i a la base de l’absis s’observa la presència de lloses estretes que formen algunes filades curtes i són col·locades de manera inclinada, en un sol sentit. Al mur de tramuntana aquestes lloses formen algunes filades llargues d’opus spicatum ben marcat. Aquest aparell d’aspecte arcaic és present només a la meitat inferior dels murs de la nau i en un nivell encara més baix al de l’absis.

 

Per la planta de l’edifici i la tipologia de l’aparell suara esmentat, hom podria apuntar, com a hipòtesi de treball, que l’església ha conservat estructures —potser només una part dels murs perimetrals— que poden datar del segle X, corresponents a un petit temple força anterior a l’adopció de les formes arquitectòniques llombardes.


Que Sant Llorenç elevi a l'Altíssim, la pregària dels catalans i de totes les minories culturals, ètniques , religioses, victimes  d'accions genocides, Senyor; allibera el teu poble !!!

 

dimarts, 9 de juny del 2026

L’EDIFICI DELS JOSEPETS DE LES CASES D’ALCANAR – ARA ALBERG DE LA GENERALITAT- HAVIA ESTAT ESCOLA. EL MONTSIÀ

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.  

Llegia de l’edifici dels Josepets de les Cases d’Alcanar;  edifici de planta rectangular, amb semisoterrani, planta baixa i dos pisos. Les quatre façanes estan estructurades en dos registres horitzontals separats per una motllura, situada damunt el nivell de planta baixa. A part d'això, l'edificació està coronada per una cornisa, més gran que l'anterior, i balustrada d'obra. La coberta és un terrat.

La façana principal i la posterior tenen un cos central més avançat , que compren tres obertures per pis. A la planta baixa, al sector central posterior sobresurt l'absis de la capella.

A la façana principal, a cada banda del cos que sobresurt, hi ha dues finestres per pis. A la part posterior les obertures es disposen de manera irregular. Les façanes laterals tenen tres obertures per pis.

Tot l'edifici està arrebossat, simulant carreus als angles.

Les finestres del segon pis de la façana principal són de mig punt. La resta, quadrangulars.

https://enrique-puchfotosantigues.blogspot.com/2016/10/colonies-escolars-de-lany-68-les-cases.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18772

https://ebredigital.cat/2018/08/06/lalberg-josepets-de-les-cases-dalcanar-obre-les-seves-portes/

Originàriament era la casa de vacances dels Josepets de Tortosa, Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, fundats pel sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836-1909) de Tortosa.

Posteriorment, ha servit de col·legi públic, centre d'acollida per xiquets i llar de jubilats.

Als anys noranta l’edifici  va ser cedit a l'ajuntament i un cop rehabilitat  és  un dels  albergs de turisme de la Generalitat.



Ens agradarà rebre informació sobre l’arquitecte que dissenyava l’edifici, i els autors de les successives reformes a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem el desig d’anorrear-nos com a cultura, com a nació, com a poble,..,  sembla que aquest és el destí reservat a les minories culturals, ètniques, religioses,.., comprendreu però, que no els ho posarem fàcil, i maldem per recuperar, fins on sigui possible la memòria històrica.

Traslladarem aquesta publicació a  ajuntament@alcanar.cat   , demanant-los informació.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com

Alcanar, les Cases d’Alcanar, el Montsià  i Catalunya, us ho agrairan. 

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

dilluns, 8 de juny del 2026

CAPELLA DE LA COMA DE MONISTROL DE CALDERS, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE LA CONSOLACIÓ. EL MOIANÈS

  


https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=7&pos=32

https://www.lavanguardia.com/cultura/20130516/54373561164/tota-l-obra-del-pintor-josep-verdaguer.html

Llegia que el pintor, Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008) va ser l’autor de les Déu del Consol , els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma

La fotografia del interior no recull les pintures, pregunto, existeixen encara?.

Si existeixen, ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com  com també en el seu cas, un exemplar dels Goigs.

El Feliu Añaños Masllovet, director de la Galeria Fotogràfica del moianes.net em feia arribar una imatge del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavínfeta al  maig  de 1979  


 Detall del presbiteri amb una decoració mural feta per Josep Verdaguer i Coma, on hi son representats tots els treballadors de la casa.

Que la Marededéu de la Consolació, elevi la pregària del poble català, i les de totes les minories, culturals, ètniques, religioses,.., Senyor, allibera'ns d'aquesta opressió!!!!! 

diumenge, 7 de juny del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT PERE. MANYANET. SARROCA DE BERRECA. EL PALLARS JUSSÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/16939/207/4-1734005918-30109.jpg

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25117

Més enllà de cognom, no trobava cap vinculació entre Josep Manyanet i Vives, venerat des de l’any 2004  com a sant per l'Església catòlica.

Llegia que al nucli localitzat al vessant est de la Vall de Manyanet a 1490 metres d’altitud, que  confronta al Nord amb el municipi de la Vall de Boí i el de Torre de Capdella, a  l’Est amb la Vall de la Valiri, a l’Oest amb el municipi del Pont de Suert i al Sud amb Benés. Històricament, l'any 1847, Manyanet s’uní al Batlliu de Sas (Sas, Sentís i Benés) a causa de les noves lleis municipals del 1845. Actualment, és una entitat municipal descentralitzada juntament amb el llogaret del Mesüll de Sarroca de Bellera.   S’hi trobava, segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, una capella del segle XVIII, què va caure als anys 80 del segle passat


Fotografia . Natàlia Barenys Ruiz.

Si existeixen, ens agradarà rebre a l'email castellardiari@gmail.com  un exemplar dels Goigs d'aquesta capella, i més fotografies.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sadurní  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels sarroquins ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 6 de juny del 2026

CAPELLA DE SANT FELIU AFRICÀ, ABANS DE LA DEESSA DIANA. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la mal dita capella de Sant Feliu de Diana, al terme de Sant Jordi Desvall, a la comarca del Gironès.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de petites dimensions adjacent a Can Jofre, que descriu com una construcció de planta rectangular amb una sola nau. Coberta amb volta de canó i teulada a doble vessant. Els murs no presenten cap obertura llevat de la de la façana. Façana senzilla amb una estreta porta d'arc de mig punt dovellada, sobre la qual hi ha una finestra rectangular, també de petites dimensions. La façana queda rematada per una espadanya d'un sol ull d'arc apuntat i com a colofó una petita crei de ferro. L'interior es presenta sense cap ornament, murs arrebossats i emblanquinats igual que la coberta. A banda i banda de l'altar hi ha dos petits nínxols en el mur, els quals contenen escultures posteriors. Se suposa que a la capella hi havia una porta d'accés a la casa adjacent, com ho demostra l'existència d'un gran balcó que tancava la porta per dins, el forat del qual encara roman. La porta que comunicava la casa fou suprimida i tapiada.


Al lloc on avui hi ha la capella havia existit un temple pagà dedicat a la deessa Diana. La dedicació de l'actual església a Sant Feliu Africà, un dels sants màrtirs més antics venerats, fa suposar la conversió al culte cristià d'un temple pagà, tal com afirma l'arqueòleg Josep Mª Nolla i Brufau [l'Albagés, Garrigues, 1949]

Hi havia una ara d'altar que era un fragment de cancell esculpit en pedra amb relleu de tipus preromànic, d'època visigòtica que actualment es troba al Museu d'Art de Girona.

Ens agradarà rebre , si existeixen, un exemplars dels Goigs, imatges del interior de l'església, i qualsevol aportació que sembli d'interès   a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 



Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Feliu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjordiencs,   sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern