dissabte, 26 de novembre de 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT. LES PLANES. BARCELONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica un parell de fotografies del Santuari de la Mare de Déu de la Salut,  església neoromànica situada al barri de Mas Guimbau, a les Planes ,  on passa molt desapercebuda en trobar-se ubicada en un solar boscós i un carrer força estret.




Va ser projectada pel reconegut arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1 de septiembre de 1931), l'any 1927 i es va poder enllestir, dos anys després, gràcies a l'esforç dels veïns que començaven a poblar la zona, ben comunicada gràcies a la seva proximitat amb l'estació de les Planes.


Va ser construïda  amb pedres de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.




L'interior de l'absis està decorat amb frescos pintats per Carles Llobet i Raurich (Barcelona, 1897 — Barcelona, 1984), fill de Carles Llobet Busquets (Lleida, 1857-1927) l'any 1948.



divendres, 25 de novembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE VILANOVA DE MEIÀ EN ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX. LA NOGUERA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques


Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies :


Alumnes de l'escola privada religiosa de Vilanova de Meià any 1911 , exercia de mestre el vicari Ramon Virós .




Alumnes de l’escola pública de xiquetes Vilanova de Meià any 1911 .




Al cens de l’any 1910, consten a Vilanova de Meià 1529 veïns, i es tancava l’exercici 2021 amb 427, aquesta pèrdua de població del 72,07%, del tot injustificable atorga a aquestes imatges “ locals” la categoria de documents d’interès “nacional”, pensem que bona part d’aquelles persones refeien la seva vida lluny de Vilanova de Meià, i que possiblement alguns dels seus descendents fora d’aquesta publicació del Francesc Cardona Fonoll, no n’haguessin tingut coneixement.


Reiterem la nostra petició de col·laboració “ urbi et orbe” , i deixem constància del nostre agraïment al Francesc Cardona Fonoll.

dijous, 24 de novembre de 2022

IN MEMORIAM. SANT ANTONI ABAD DE LA RUA. ABELLA DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ.

L’Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia de la que havia estat església parroquial del poble de la Rua , al terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, advocada a Sant Antoni Abad.
Catalunya Romànica ens diu que és un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt are presbiteral.





 La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. 

 Les seves façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on es desenvolupa una ornamentació a base dels característics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre arcuacions entre lesenes, de les quals les situades al costat nord són molt alterades. De fet, només es conserven les corresponents a la meitat sud de la conca absidal. 

L’edifici s’adscriu plenament a les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI.

 L’aparell és de carreu ben ordenat, amb els elements singulars —la finestra absidal, les arcuacions i les lesenes— fets amb pedra tosca

 La Rua, avui deshabitada havia tingut escola, ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com de l’edifici que va donar aixopluc a l’activitat escolar 

dimecres, 23 de novembre de 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PAU ADVOCADA A SANTA MARTI DE TOURS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies de l’Església de Sant Martí de Pau és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.






L’edifici presenta dos sectors de datació diversa, pertanyents a dues etapes del romànic ben diferenciades.

 

Del temple primitiu es manté dreta la part oriental, o sigui, l’absis, cobert amb una volta semisfèrica que comunica per un doble plec de mig punt amb un curt fragment de la nau antiga, cobert amb una volta de canó.

 

La nau actual, molt més alta i de força més amplada que la primitiva, pertany a la reconstrucció romànica més tardana. La diferència de dimensions afavorí que tot el sector antic conservat restés, enterament, com a capçalera o presbiteri després d’una reforma tan important. El tram de la nau antiga subsistent restà convertit en un cor o espai presbiteral que introdueix l’absis.

 

L’espai actual de la nau té una volta apuntada i seguida, que es clou a força més alçada que la primitiva.

 

La marcada diferència formal i estilística entre la nau i el sector de capçalera, més antic, resta palesa també en observar les estructures i els elements restants.

 

A causa de l’arrebossat de l’interior, els paraments romànics només són visibles a la cara externa dels murs, llevat dels punts on s’afegeixen altres construccions.

 

L’aparell de la part més antiga —absis i fragment de nau— és rústec, de pedres només escantonades o sense treballar, de mida força petita i escollides per disposar-les amb tendència a formar filades regulars, la qual cosa s’aconseguí només en fragments reduïts. S’hi barreja la pissarra, la quarsita i el granit; entre les pedres és molt visible el morter que les lliga. Les cantonades entre l’absis i la nau són fetes amb carreus no gaire grossos, escairats però sense polir. A l’absis es conserva una cornisa bisellada poc sobresortint i tallada en granit, ja molt erosionada. Sota la teulada actual hi ha els extrems de les lloses de la coberta anterior.

 

Al fons de l’absis resta, bé que molt malmesa, aparedada, una finestra d’una sola esqueixada, però d’amplada considerable. És visible només exteriorment. Ha restat l’arc de mig punt monolític i alguns carreus, molt grossos, dels muntants. Pels elements que subsisteixen sembla que aquesta finestra pot ésser considerada dins la tradició de la tipologia corrent en els edificis de l’Empordà i el Rosselló, del que hom pot anomenar “cicle de Sant Pere de Rodes”.

 

Per les característiques esmentades, el sector oriental o de capçalera, més primitiu, de l’església de Pau pot ésser situat probablement en un moment força reculat dins la primera meitat del segle XI.

 

La nau d’època romànica més avançada fou construïda amb carreus grossos de granit, ben escairats i polits, que foren disposats en filades perfectament uniformes. Una cornisa de quart de cercle incurvat corona els paraments de carreuada. La diferència d’amplada entre els dos sectors d’època distinta fa que al punt d’unió es formin, a cada costat, unes cantonades molt destacades.

 

La façana, a ponent, és l’element més notable de l’edifici. El mur resta emmarcat per uns ressalts verticals, angulars, a cada extrem; la cornisa assenyala els vessants del frontó; hi ha també un sòcol que ressalta. La porta d’entrada és situada al centre, precedida per quatre graons de pedra. És de cinc arcades de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà; té dues columnes amb capitells esculpits a cada costat. Una motllura incurvada divideix horitzontalment la façana; des dels ressalts angulars esmentats continua, seguida, tot al llarg del mur i també damunt els capitells i la llinda del portal.

 

Damunt la porta hi ha un finestral de doble biaix, amb el vessant extern degradat per un doble arc de mig punt.

 

La nau de l’església de Sant Martí de Pau, amb la seva façana, és una obra romànica que, pels elements descrits, pot ésser considerada bastida a la segona meitat, avançada, del segle XII o, potser, ja dins el segle XIII.

 

El campanar que es dreça damunt l’extrem occidental de la nau és el resultat d’afegitons i refeccions diverses. La part emplaçada sobre el vessant de tramuntana del frontis és la que presenta una estructura més antiga. Ésuna espadanya de pilastres grosses i de dues arcades de quart de cercle, feta amb grans carreus com els dels paraments de la nau. Tanmateix, per la manera d’integrarse en l’obra romànica, sembla poder-se deduir que l’espadanya fou bastida amb posterioritat. La part restant de l’actual campanar consta d’altres arcs de rajols i murs; la teulada que té actualment és mig esfondrada i exigeix una intervenció, igualment que —amb menys urgència— el conjunt de les cobertes de l’església.

 

En construir-se les capelles laterals, sobretot les del costat de tramuntana, foren utilitzats els grossos carreus i altres elements dels fragments dels murs romànics que s’esbotzaren, la qual cosa resta ben evident en aquests cossos afegits.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-pau


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19948


Quan a l’edifici de les escoles publiques, els anys 1928 i 1935 es varen realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras, Girona, 15 d’octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978), que no s'acabaren de realitzar per culpa  dels fets sediciosos del 18 de juliol que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que els feixistes i la l’Església Catòlica batejarien com a   guerra civil, i com CRUZADA. 


L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en essència, són dues versions del mateix.




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38159

 

 

 

dimarts, 22 de novembre de 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR. EL MONTSIÀ.

 

la Paquita Gil Valldeneu, publica fotografies de l’Església de Sant Pere de les Cases d’Alcanar que havia estat   sufragània de la Parroquial d'Alcanar, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, en l’actualitat però, ha esdevingut parroquial del nucli de les Cases.


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular amb només una nau, sense capelles.


 A l'exterior, la façana és rectangular i té una espadanya a sobre; la porta té una llinda emmarcada amb pedra, i a sobre una fornícula, amb emmarcament d'inspiració clàssica, que aixopluga la figura de Sant Pere. Al nivell superior hi ha motllura decorativa.




Els murs, fets de maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

 

Una imposta sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.

 



Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6231

dilluns, 21 de novembre de 2022

IN MEMORIAM. LES ESCOLES “NACIONALS” DE LA POBLA DE LILLET. EL BERGUEDÀ.

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


https://tempusfugitlapobla.blogspot.com/2016/10/les-antigas-escuelas-nacionales.html?fbclid=IwAR2eSe5Hn_DExmknbyUza_-O7WFSH5_ov7lJ0VTUJ_jUUCq6jVkIHS398WI


Les Escuelas Nacionales, durant els anys posteriors a 1939, van estar ubicades en un edifici, actualment de pisos, a la plaça Ramon d’Urtx.

 


 

ELS DARRERS CANVIS DE FACEBOOK ENS COMPLIQUEN LA VIDA, OI?.


Algú li hauria de dir al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, Nueva York; 14 de maig de 1984) que s’està foten un tret al peu


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.

 


diumenge, 20 de novembre de 2022

CAN AMETLLER. MONTORNÈS DEL VALLÈS

 

Crisant Palau  publica fotografies de  Can  o Ca l'Ametller, a la Carretera de Sant Adrià del Besòs a La Roca, prop del Km 9, davant de Can Sayol

Patrimoni Gencat en diu ; Masia original del segle XVI a la qual s'hi van anar afegint cossos a banda i banda fins configurar un edifici de planta basilical amb l'eix del carener descentrat vers la façana. Se situa dins un barri delimitat per una tanca de reixa i pilastres d'obra arrebossades i pintades de vermell.

 

Consta de planta baixa, pis i golfes amb una distribució irregular de les obertures. El portal d'entrada és d'arc de mig punt format per grans dovelles amb un escut heràldic a la clau. A la seva esquerra s'obre una finestra de pedra de llinda plana. La resta d'obertures, a excepció de les golfes, són de llinda plana, una d'elles de fusta. Les golfes presenten dues obertures d'arc rebaixat de cronologia més moderna.

 

Hi ha un rellotge de sol circular dins un rectangle pintat amb les línies horàries del 8 al 3 en números romans i amb una lluna, un forn i un sol com a motius decoratius a la part superior. A la part inferior hi destaca la inscripció "MCXXXVI-MCMLXXVI". La primera data és errònia pel que fa al moment de construcció de l'immoble (1136), mentre que la segona (1976) correspon a una de les darreres reformes.

 

Davant el mas s'hi conserva íntegra l'era i un cobert de cronologia mes tardana.

https://www.montornes.cat/municipi/llocs-d-interes/ca-l-ametller