dilluns, 4 de desembre del 2023

ERMITA DE SANTA BÀRBARA. DAS. LA CERDANYA JUSSANA

 


El Jordi Vila Juncá , pública una fotografia de l’ermita  de Santa Bàrbara al municipi de Das, on  hi havia antigues explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle xx una activitat econòmica important en el municipi i testimoni d'aquesta és l'existència de la capella de Santa Bàrbara, patrona dels miners.

Llegia de Santa Bàrbara de Das, a la Cerdanya; edifici amb una única nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular, orientada nord-sud. La nau és coberta per llosat a doble vessant.

La porta, obert al sud és d'arc de mig punt i està flanquejada a banda i banda per dues petites finestres també d'arc de mig punt. A sobre de la porta trobem un ull de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària.

La façana és rematada per un campanar d'espadanya fet de maó massís on es troba la campana.

L'absis té una petita finestra central de mig punt.


El material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona.

Excepte la façana tot l'edifici està arrebossat


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Ens agradarà tenir noticia de l'autor de l'edifici a l'email castellardiari@gmail.com , descartem al maligne, malgrat la seva tradicional implantació en el sector de la construcció. 

La publicació es farà el dia 4.12.2023 coincidint amb la Diada de la Santa.

 Que  Santa Bàrbara  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

CAPELLA DE SANTA BÀRBARA D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 




A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s'alçà al començament del segle XIX , pels franciscans recol·lectes, la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita.

El franciscans recol·lectes topaven amb FeIip II.

La descripció telegràfica  de la capella de Santa Bàrbara d’Escornalbou,  ens diu ; petit edifici  d'una nau feta amb maçoneria de pedra vermellosa, com el castell i monestir.

Entrada amb arc rebaixat adovellat, ull de bou i frontó triangular a la part superior.

Magnífica vista de tot el Camp jussà de Tarragona

https://relatsencatala.cat/relat/ermita-de-santa-barbara-castell-descornalbou-riudecanyes-el-camp-jussa-de-tarragona/1068121



Programava la publicació pel dia 4.12.2023, diada de Santa Bàrbara, Patrona entre altres de  l’Arma d’Artilleria, on feia el  Servei Militar Obligatori, a la Bateria L.1 de Costa, que estava situada al Castell de Montjuich, teníem com Oficial en Cap, a l’aleshores capità D. LUIS PARAREDA i VALCARCEL.

Que  Santa Bàrbara  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 

diumenge, 3 de desembre del 2023

CAN GALLEMI. VALLROMANES. VALLÈS ORIENTAL

 

Els germans Pere i Joan Estorch Salamó, retrataven l’any 1936,     "Façana de Can Guillemi", a Montornès del Vallès, per als Fons Estudi de la Masia Catalana:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1932/rec/5

En demanava informació al Servei de Gestió del Patrimoni de Montornès, i em deien; aquesta casa és al terme de Vallromanes.

Vallromanes formava part del terme de Montornès del Vallès fins l’any 1940.

El Mapa de Patrimoni de Vallromanes en diu ; masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi

Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de Sant Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu.

Addicionalment també ens va fer arribar consulta sobre la torre de sant Joaquim, ubicada també a Vallromanes. No tinc coneixença respecte aquesta finca.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/11/teniu-dades-del-promotor-i-de-lautor-de_16.html

Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber al’email castellardiari@gmail.com

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Podem, amb els mitjans tècnics i humans d'avui és feina senzilla, completar aquell projecte; feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?


dissabte, 2 de desembre del 2023

ESCOLA PÚBLICA BONAVISTA DE BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL. LA NOGUERA

 Fa anys, força ja, que anem fent recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, en la nostra tasca ens han ajudat poc les Administracions Publiques, i si sortosament algunes persones .

Els camins del Senyor son inescrutables , i en ocasió de la Ballada Country del Cargol,  retratava una vegada més l’escola Bonavista 


De la que em deia el Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , les escoles de Bellcaire d'Urgell, que s’aixecaven l’any 1943 son obra de , Lluís Domènech Torres(Barcelona, 11 de novembre de 1911 — Barcelona, 25 de gener de 1992) , arquitecte de Regiones Devastadas.


https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19831

La Mireia Torrent , afegeix ; l'escola Bonavista fins fa uns anys tenia adossades les cases dels mestres, al carrer que baixava a la caserna de la guàrdia civil, edifici que encara es conserva i del que ens agradaria tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

Crec que tot plegat fou construït sobre els anys 40.

Em consta també que hi havia una escola anomenada cal Senyor Sin, casa particular remodelada i on ja no hi queda res.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/escola-bonavista-de-bellcaire-mal-dit.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o castellardiari@gmail.com

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

 

 

divendres, 1 de desembre del 2023

ERMITA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. BESAN. ALINS DE LA VALLFERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de l’ermita advocada a l’arcàngel Sant Miquel a Besan , al terme  d’Alins de la  Vallferrera, a la comarca del Pallars sobirà, a l’enciclopèdia del romànic; edifici que palesa nombroses transformacions de la seva senzilla estructura inicial, formada per una nau, coberta amb una estructura d’embigat, refeta l’any 1986, capçada a llevant per un absis semicircular, modificat posteriorment amb la construcció d’uns murs, i una volta de canó, que li donen una curiosa estructura d’un absis trapezial a l’interior i semicircular a l’exterior. Aquesta estructura, totalment allunyada de la concepció original de l’edifici, ha provocat interpretacions errònies també quant a la seva datació (Sarrate 1969), fent-la molt més reculada que el que pertoca realment a l’edifici, que cal situar com una obra rural de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent.

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/4602

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/95809

A l’absis hi ha dues finestres de doble esqueixada, que corresponen a l’obra original, com també sembla correspondre-hi una finestra d’una sola esqueixada, situada a la façana sud.

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/imagenes-romanico/abside-sant-miquel-besan

En canvi, la porta i la finestra que se situen a la façana de ponent corresponen als processos de reforma que tingué l’edifici.

 




Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que la capella es troba en estat de deixadesa, especialment a l'interior, on hi manquen acabats de paviments i de revestiments als paraments, i a la coberta, amb petites obertures provocades pel desplaçament de les peces de llicorella.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim dissortadament  entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  l'Aràngel Sant MIquel   í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dijous, 30 de novembre del 2023

MOLÍ DE LA COROMINA. LA VALL DE BAC. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava l’any 1931, “el Molí de la Coromina situat entre el camí de Pera i la Riera del Sierca [Llierca] i usat per batre el blat”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8543/rec/20

El molí de la Coromina es troba a uns vint minuts de l'hostal de la Vall del Bac. És una ferma construcció formada per dos cossos. Al costat nord hi ha un cos, en estat ruïnós, de planta i pis, que tenia l'era al terrat. Això va fer que el sr. Joan   Danés i Vernedes , digués, l'any 1931: "Recomano el cas als arquitectes per si volen construir terrats de solidesa a prova de poder-hi batre". L'altre cos està format per baixos, on hi ha les restes del molí, planta i pis, amb obertures rectangulars amb arquet de llibre.

L'estat general del molí és totalment ruïnós malgrat ser l'últim en deixar de funcionar a la vall.

Tenia voltes d'aresta, avui la majoria enrunades.

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=BVw2PKIoK7E

L’Olga Sacrest Roca,  retratava l’any 1986, el que era ja un runam, i que sembla haver-se refet:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11012

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar  la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina. 

dimecres, 29 de novembre del 2023

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VALLIRANA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, som conscients – molt conscients – de que allò de "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" continua actuant, en l’àmbit de l’administració, la justícia, la religió,.., alhora però, entenen que per als catalans, la correcta documentació del Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

Llegia de l’edifici que aixopluga el Consistori de Vallirana ;  dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat - http://arrelsve.cat/2020/05/21/josep-maria-deu-i-amat/ - sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà.

 Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari.

L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell).

L'escola va funcionar fins l'any 1974.

A darreries del  conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà

El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública.

 Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.




https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament

El REINO està convuls,  em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que  té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.

Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".

https://www.elespanol.com/espana/politica/20231108/cargas-policiales-manifestacion-sede-psoe-ferraz-imagenes-impactantes-violentos-altercados-madrid/808199173_3.html

Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936