CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ D’ESTAC. SORIGUERA, PALLARS SOBIRÀ.

 

https://bisbaturgell.org/ca/estac-recupera-lermita-de-sant-sebastia-2026

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25595

Ermita restaurada per complet. És de planta rectangular amb capçalera rectangular que no sobresurt a l'exterior pel costat nord, i que s'obre a la petita nau per mitja d'un gran arcada de mig punt, formada amb dovelles de gran format toscament tallades. A migdia, es troba una senzilla porta d'arc de mig punt descentrada respecte a l'eix de la nau. L'aparell és de mida considerable, sobretot a la base dels murs i en els angles, i generalment sense desbastar.

Durant el treball de camp de l'any 2020 encarregat pel Departament de Cultura s'observa que l'edifici només conserva parts dels paraments; ha estat reformat seguint l'estil original, amb paraments de pedra vista i morter de calç pel rejuntat. La coberta és a dues aigües i per construir-la s'ha utilitzat teules ceràmiques, un material impropi de l'arquitectura tradicional pallaresa.

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs d’aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

Havíem fet una publicació sobre l’edifici de l’Estudi d’Estac:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/antic-estudi-destac-soriguera-pallars.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37864

A la segona meitat del segle XIX, la majoria de població de la zona era analfabeta. Aquesta dada es coneix gràcies a les llistes d'empadronament. Se sap també que al 1860 hi havia un mestre a Estac que donava classe a l'antiga rectoria.

 A finals del segle XIX, Estac era la capital del districte escolar, a més de cap de municipi, i centre d'acollida de tots els alumnes provinents d'Escós, Baro, Arcalís i Mencui.

Al 1918 l'inspector provincial autoritzava la construcció de la casa-escola d'Escós.

L'edifici d'Estac es va inaugurar l'any 1930, data que podem veure damunt la porta. A finals dels anys 30, tots els pobles del municipi de Soriguera tenien una escola mixta i Estac continuava sent la capital del districte escolar. Es procurava compaginar els horaris escolar s'adaptaven als requeriments de les feines del camp. Ja que en determinats moments feien falta totes les mans per atendre el camp. D'aquesta manera s'intentava evitar l'absentisme escolar.

Entorn els anys 50 i primera meitat de la dècada dels 60 es produeix un augment del cens escolar.

A partir dels anys 60-70 es produeix una concentració escolar cap a les àrees urbanes de més població.

L'escola va tancar després del curs 1974-1975

Inevitablement, parlar del Pallars sobirà, obliga a recordar al criminal Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de septiembre de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), que com la resta dels criminals que actuaven durant la dictadura franquista, s’escapolia de la justícia dels homes

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que sant Sebastià elevi a  l'Altíssim la pregària dels pallaresos i dels catalans, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla " 

La IA, ha aconseguit el miracle " els fills de puta, poden volar ", ho constatava veien un vídeo en el que el PP es passa pel forro la presumpció d'innocència , i per descomptat a banda de la normativa legal, les normes mínimes de respecte, 

Recordeu l’evangeli del bon samarità?.  Corre per la xarxa una versió en que l’home trobat malferit  és d’ideologia dretana i en tenir-ne coneixement el samarità li esclafa el cap amb un pedra. Qui tingui orelles per escolar, que escolti !

https://web.archive.org/web/20110208083811/http://fotosdecalella.com/

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VILACOLUM, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. TORROELLA DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20370

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Torroella+de+fluvi%C3%A0&page=1&pos=7

Vilacolum (o Vilacolum de Dalt): És una entitat de població (poble) que pertany actualment al municipi de Torroella de Fluvià. El poble de Vilacolum és uns 2 km al N de Torroella, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Figueres.

La Josefina Casadesús Bascompte, no podía accedir a l’ 'església de Sant Esteve de Vilacolum es troba situada a la part més elevada del nucli, i s'hi accedeix a través del recinte del cementiri.

La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran porta d'accés rectangular, emmarcada amb carreus molt ben tallats. 

A la dovella central hi ha la inscripció "Charitas me fecit 1791". Al damunt hi ha adossat un petit timpà semicircular. El campanar es troba situat a la dreta de l'edifici, a l'angle sud-oest; és de planta rectangular i té dues obertures d'arc de mig punt.

 L'edifici és d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal.

La coberta és de teula a dues vessants.

A l'interior, la volta de la nau és de llunetes

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Vilacolum prové del llatí Villa Columbi, que significa «la masia o la propietat rural de Colum/Colom  (o Columbu)», un nom propi personal llatí o d'origen romà

Havíem fet una publicació de les escoles:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Torroella+de+fluvi%C3%A0&page=3&pos=22

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/12/us-i-abus-del-patrimoni-arquitectonic_16.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilacolumencs, torroellencs, urgellencs ,   noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els pedòfils,  els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASES DE LA COOPERATIVA PALAU DE L’OBRER . VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

L’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966) va ser l’autor de Cases de la Cooperativa Palau de l'Obrer

Ubicades a la Rambla de l’Exposició van ser construïdes el 1927 per la Cooperativa “Palau de l'Obrer” com un conjunt d'habitatges en filera compartint parets.

L’any  1921 la cooperativa Palau de l'Obrer va adquirir uns terrenys a la Rambla de l'Exposició, entre el carrer de la Unió i el de Puigcerdà, per construir setze habitatges per als seus socis, majoritàriament ferroviaris.

La primera pedra de la filera de les catorze cases avui existents va ser col·locada el 6 de març de 1927, i ja per a finals de l'any estaven totalment construïdes.

La imatge, una foto del 1957 de Josep Rovira, mostra una vista panoràmica de la Rambla de l'Exposició amb la filera de cases de la Cooperativa Palacio del Obrero.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10506

EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES DE LLANÇÀ, AVUI CASA CONSISTORIAL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Maldem des de fa anys per completar l'inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, no ens semblava quan començàvem que trobaríem tantíssimes dificultats, això però, ens esperona, i avui publiquem l'antiga escola de Llançà a la comarca de l'Empordà sobirà,   dit ALT per la nefanda influència dels nostres " conqueridors " 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llan%C3%A7%C3%A0&page=1&pos=2

A Llança, on l'escola pública per nens sabem que es va crear el 1816, la primera referència a la construcció d'un edifici amb aules per a escola és de l'any 1882. Aquesta preocupació per poder comptar amb un edifici escolar és present en totes les actes del Consistori de principis del segle XX.

L'any 1920 s'inicien les gestions per a la construcció de les escoles, encarregant-se el projecte a l'arquitecte figuerenc Ricard Giralt Casadesús  (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970)  . Les noves escoles entren en funcionament en el curs 1928-1929.

 

En els anys setanta aquestes escoles queden petites i es decideix la construcció d'unes de nova

Les antigues escoles varen ser rehabilitades i convertides en seu de l'Ajuntament.

El nou edifici es situarà a la carretera del Port de la Selva, en el paratge de les Esplanes, i actualment rep el nom de CEIP Pompeu Fabra.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llan%C3%A7%C3%A0&page=1&pos=5

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES DE LA CONSOLACIÓ. LA SÉNIA . EL MONTSIÀ.

 

L’Àngel Pago Ferré,  publicava un magnífic treball :  L’educació a la Sénia durant el segle XX dels inicis fins la postguerra. Una mirada des de la transversalitat.

Cal reconèixer a l’Església el seu paper cabdal en l’educació, ja des de l’àmbit parroquial, recordeu que a Catalunya a les persones que ajudaven en les cerimònies religioses se’ls deia “escolà” – el que va a escola -, ja des de les Ordres religioses dedicades a l’Educació. Al ensems el “ poder civil”  en molts indret posava pals a les rodes a qualsevol proposta per a facilitar l’educació.  

Reprodueixo ; la primera escola que tenim documentada és la Escuela de las Hermanas de la Consolación, fundada el 1889 per dues monges de l’ordre de las Hermanas de Nuestra Señora de la Consolación.

Aquesta congregació religiosa va ser creada per Maria Rosa Molas i Vallvé el 1858 a Tortosa.

L’escola estava situada al carrer Major, a l’actual rectoría del mossèn. Aquest local, el 1840, era propietat de Joaquín Garcia Simó, però al morir va deixar-lo als seus fills, que tots dos eren capellans. Quan els dos fills es van morir, el 1879, van deixar la casa al bisbat amb la finalitat de convertir-la en un centre educatiu. Per aquest motiu, el 17 de gener del 1889, las Hermanas de la Consolación de Tortosa hi van fundar la seua escola.

A aquesta escola només podien assistir les xiquetes i havien de pagar uns diners per anar-hi.

L’escola estaba formada per dos pisos. Les xiquetes de menys edat es quedaven a la planta baixa i aprenien a llegir, escriure, fer números i repetien la lliçó que la monja els deia.

Al pis superior, hi anaven les xiquetes més grans. Aquestesaprenien a brodar, a resar i el que es consideraba que havien de saber fer per a la vida adulta

Pel que fa a les aules, eren molt diferents de les actuals.

Les xiquetes més riques s’asseien en pupitres de fusta individual i les no tan riques en pupitres de fusta dobles i triples. A la paret hi havia una pissarra on apuntaven la lliçó i on feien exercicis.

Gràcies a la recerca en els documents conservats a l’Arxiu Municipal, tenim constància del nom de diverses monges que van estar a l’escola. Les més importants van ser sor Victoria i sor Loreto, a les quals podem veure a la imatge següent.

l’escola va tancar en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixisites encapçalats èl general Franco  contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República  

Les monges van haver de sortir de l’hort de l’escola molt espantades per la guerra. Van abandonar el poble i van demanar refugi al Molí Hospital i des d’allí, el senyor Manuel Cid, un treballador d’aquesta finca, les va portar a Ulldecona.

Les propostes de que s’ha donat en anomenar Narcoestat de la Eficiència, van en el sentit de limitar l’educació, la sanitat pública, les pensions i tots els drets cívics i socials.

Recordeu l’evangeli del bon samarità?.  Corre per la xarxa una versió en que l’home trobat malferit  és d’ideologia dretana i en tenir-ne coneixement el samarità li esclafa el cap amb un pedra. Qui tingui orelles per escolar, que escolti !

https://web.archive.org/web/20110208083811/http://fotosdecalella.com/

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del  Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT ANTONI ABAT DE PORRERA. EL PRIORAT. TARRAGONA

 

La toponímia ens  remet sempre al passat,  i això fa que se’ns faci difícil en ocasions intuir com devien ser llocs com Porrera, avui envoltats de vinyes, i en algun moment  «lloc on hi ha abundància de porros»

El Francesc Climent, pública un parell de fotografies de l’ermita de sant Antoni Abat, de la que ens diu l’Enciclopèdia; fou construïda el 1610.

L’edifici, d’una sola nau i amb espadanya, fou cremat pels francesos el 1809 i reconstruït el 1813, any en que es tallà una nova imatge.

Durant la Primera Guerra Carlina, el 1836, fou fortificada.

Durant la Tercera Guerra Carlina fou cremada el 1873 i el 1880 el rector Domingo Barceló n'inicià la reconstrucció

 En Josep Maria Simó, ric propietari local, pagà una nova imatge i hom hi traslladà el retaule de la Verge del Carme, procedent de l'església parroquial.

 Fou de nou malmesa l’any  1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel  general Franco, acció criminal que mai ha estat revisada per la Justícia, i  que reivindiquen – encara – grups antidemocràtics, molt nombrosos al REINO DE ESPAÑA

A causa de tot el seguit de vicissituds passades, l'edifici no conserva vestigis de les diferents èpoques i té molt escàs valor artístic.

S’hi celebra un aplec al gener en honor al sant.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

L’església parroquial està advocada a advocada a Sant Joan apòstol i evangelista. Si existeixen, ens agradarà rebre – també -  un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2025/05/esglesia-parroquial-de-porrera-advocada.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que sant Antoni Abat  elevi a l'Altíssim, la pregària dels porrerans  , vilobinencs, els catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ESCOLA ASLAND O ESCOLA DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. MONTCADA I REIXAC

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/fabrica-asland

https://montcadareixac.blogspot.com/2011/11/la-salle-101-anys-dhistoria.html

L'escola vinculada a la companyia Asland a Montcada i Reixac és coneguda històricament com l'escola de la fàbrica Asland (o col·legi Asland), gestionada sota la direcció dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle)

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1926) fou l’autor del primer edifici escolar

Amb l'arribada i instal·lació de la cimentera Asland al municipi l'any 1917, es va produir una onada migratòria de treballadors d'arreu de l'Estat. Per donar servei educatiu als fills d'aquests empleats, la mateixa empresa va promoure i finançar un centre escolar dins del teixit del barri de Mas Rampinyo. La gestió docent es va encomanar als germans de La Salle Montcada, els quals ja operaven un altre centre a la localitat des de 1910. L'escola va permetre l'accés als estudis bàsics de moltes generacions vinculades a la fàbrica

la Capella de la Mare de Déu de Montserrat de Masrampinyo o capella d'Asland, va ser construït per oferir servei religiós tant als alumnes de l'escola dels Germans de La Salle com a la comunitat de treballadors i veïns que s'havien establert a la zona arran de l'activitat de la cimentera

Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montcadencs ,     guilsencs .  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern