dijous, 12 de novembre del 2026

TORRE DE GUAITA DEL CELLER GÜELL DE GARRAF, OBRA DE FRANCESC BERENGUER MESTRES “ NEGRE” DE L’ARQUITECTE ANTONI GAUDI CORNET.

 

Llegia de la Torre de defensa i guaita originària dels segles XIV-XV, coneguda històricament com la Torre de Garraf o Torre de Can Güell, i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional


A finals del segle XIX (1888), la finca va ser adquirida per l'industrial Eusebi Güell Bacigalupi  (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - Barcelona, 8 de juliol de 1918), primer comte de Güell, l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) que treballava com a “negre “  d'Antoni Gaudí  Cornet (1852-1926) ,  va restaurar la torre —que havia estat danyada per atacs anglesos a principis del mateix segle— i la va connectar mitjançant un pont de pedra a la primera planta de la masia annexa, integrant-la completament en el cèlebre conjunt de les Bodegues Güell (Celler Güell).


Amb la reforma modernista, la part superior de la torre va rebre una cúpula amb escates ceràmiques de tons marronosos i un coronament de ferro forjat, deixant enrere l'ús militar per esdevenir un element ornamental, mirador i part del conjunt residencial i vinícola de la finca. Actualment es troba just a sobre del Port Esportiu de Garraf.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, allibera'ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA. i eradica el " virus de Castilla "  de la faç de la terra, amén !!!!!

dimecres, 11 de novembre del 2026

D’ESCORXADOR A CENTRE D’ARTS VIVES.SITGES. EL GARRAF

 

L'Antic Escorxador de Sitges (situat al carrer de Joan Maragall, 36) és un edifici d'estil noucentista construït l'any 1920 per l'arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 )

Actualment desprès de l’excel·lent treball de la Clara Ocaña Carbonell, del Estudi CO-A , funciona com un equipament cultural municipal destinat a les arts escèniques i musicals, amb el nom  Escorxador – Centre d'Arts Vives.



Ens agradarà rebre dades biogràfiques  de  la  Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com ,  la imatge la trobava a  https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana , en aquest dissortat reialme  els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia.



https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana

https://www.culturasitges.cat/difusio-cultural/espais-culturals/escorxador-centre-darts-vives

https://estudiocoa.com/REHABILITACION-ESCORXADOR-EQUIPAMIENTO-CULTURAL

https://criticartt.blogspot.com/2024/07/la-historia-de-lescorxador-de-sitges-ja.html

https://es.ara.cat/cultura/arquitectura/arquitectos-catalanes-menores-40-anos-revitalizando-sector_1_5408142.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/08/lescorxador-de-sitges-el-garraf.html

Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una  vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis"  tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets. 



«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

Recordem la  locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



ELS POBLES OBLIDATS A CATALUNYA, PINYERES. BATEA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

 El Joan Serra Saún  , q.e.p.d. retratava magistralment – en el sentit clàssic de que una imatge val més de mil paraules - Pinyeres, població agregada avui a l’extens terme 128,7 km² de Batea, a la comarca de la Terra ‘Noble’, província de Tarragona, de la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius i/o aborígens anomenem Catalunya.



Llegia que les cases aixopluguen – encara – als que treballen en les feines del camp, bàsicament la verema, en els mesos calorosos d’estiu en aquesta terra tant propera a Déu i tant allunyada de la civilització in dels serveis que s’hi associen, salut, educació ,....





L’interior de l’església advocada a la Transfiguració del Senyor no s’ha escapat a l’abandó i la desídia irremeiablement lligades a la dramàtica pèrdua de ‘clients’ de la confessió catòlica.


Explica el Joan Serra Saún, que la màxima expansió del nucli urbà coincidí amb l’esclat demogràfic que tingué lloc al segle XVIII – relacionat amb el comerç amb les colònies americanes, que eren per ESPAÑA un ‘ mercat captiu ‘ - ; van créixer en aquella època les cases habitades, i el terme fou conreat en la seva totalitat.

Encara a les darreries del segle XIX i començament del XX hi vivien estables, entre el nucli urbà i els masos (Mas Nou i Santa Càndia) un total de 900 habitants, que a mesura  que avançava el segle, i sobretot passada la repressió franquista anaven a viure a Batea i/o a Gandesa, Reus, Tarragona, Barcelona ,.. pels avantatges que suposava aleshores viure en un poble i/o Vila / Ciutat gran.



La llista de ‘ pobles oblidats’ a Catalunya és per dir-ho de forma políticament correcta esfereïdora.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'emailcastellardiari@gmail.com 

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 10 de novembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONSTANTINS, ADVOCADA A SANT VICENÇ. SANT GREGORI. EL GIRONÈS.

 

Constantins, a 7 km. de Sant Gregori trobem el poble de Constantins, al vessant  ponent del municipi i molt a prop de Bonmatí-Sant Julià del Llor, a la banda esquerra del riu Ter i situat a uns 100 metres d'altitud.

En destaca el seu valor paisatgístic, amb boscos a base d’alzines i sureres, així com també unes bones terres de conreu, tot i que, de temps ençà, el poble ha viscut un important despoblament; les poques edificacions en són el clar exemple.

La documentació història ens revela l'existència d'una antiga església parroquial del 1182, Sant Vicenç, tot i que la construcció originària va ser substituïda per l'actual església parroquial, construïda el 1770 i reformada a finals del segle XIX. Es troba al cim d'un petit turó, amb una nau, capelles laterals i una façana molt senzilla.


Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-sant-vicenc-contestins.html

A l’igual que Cartellà, el topònim de Constantins revela una antiga colonització romana, que degué rebre el nom d’un personatge romà dit “Constantí”.

S'hi alça també el santuari dedicat a Nostra Senyora de Calders, que data bàsicament del 1770.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

https://guimera.blog/coneixer/capella-de-la-pietat-de-can-masago-constantins-sant-gregori-el-girones-catalunya/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21720

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/

https://guimera.blog/coneixer/capella-de-la-pietat-de-can-masago-constantins-sant-gregori-el-girones-catalunya/

Sant Gregori assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 2283 ànimes, xifra que no es superarà fins al cens de l’any 2000 amb 2335 habitants de dret, es tancava l’any 2025 amb 4191 habitants de dret, 3455 dels qual viuen a sant Gregori.

Que sant Vicenç elevi a l’Altíssim la pregària dels gregorians i dels catalans perquè Catalunya assoleixi la seva llibertat nacional, perquè s’eradiqui el “ virus de Castilla” , maligna aportació del REINO DE ESPAÑA a la resta del món i perquè totes les minories ètniques, culturals, religioses, puguin viure i desenvolupar-se sense restriccions.  

dilluns, 9 de novembre del 2026

EL FAR DE MONTJUÏC. BARCELONA

 

Els que fèiem el servei militar a la Bateria L-1,  estàvem acostumats a veure l’edifici del  Far de Montjuïc, situat al vessant del Morrot de la muntanya de Montjuïc i molt a prop de la històrica zona de Can Tunis, que va entrar en servei l'1 de desembre de 1906,  i l’edifici definitiu d'estil noucentista que observàvem  es va construir entre 1922 i 1925


https://historiesdebcn.com/far-de-montjuic/

El projecte de remodelació i l'edifici actual de maó vist va ser obra de l'enginyer del port Josep Cabestany Alegret. Ens agradarà tenir noticia i del lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com

Completat posteriorment per l'enginyer Mauro Serret Mirete (Madrid, 1 de enero de 1872 - Íbid., 6 de agosto de 1945) amb tecnologia de la casa francesa Barbier, Benard, et Turenne.

L’any 2003 l’Autoritat Portuària, propietària de l’edifici, va iniciar els treballs per rehabilitar l’edifici, que es van completar l’any 2006. L’objectiu era convertir-lo en un espai de convencions per a les activitats de la Comunitat Portuària (estibadors, transitaris, consignataris, agents de duanes…). Es parlava també d’obrir l’edifici a les visites del públic, amb un espai de divulgació sobre els fars.

 El gener de 2007, amb la restauració de l’edifici ja completada, diverses associacions van denunciar que les obres de construcció d’un aparcament i d’una planta soterrani amb mirador afectaven el parc natural de Montjuïc i als jaciments arqueològics de la zona.

 L’ajuntament va paralitzar els treballs, que no tenien permisos i, des d’aleshores, l’edifici del far està tancat i sense ús.

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 


diumenge, 8 de novembre del 2026

ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASALUCA. LA TERRA ALTA

 



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11836

https://www.festacatalunya.cat/llocs-interes/santa-madrona-de-la-pobla-de-massaluca

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/03/ermita-de-santa-madrona-del-calvari-la.html

S’aixecava a darreries  del segle XVIII i la primeria del segle XIX (ja consta a inicis del segle XIX, cap al 1817), amb una devoció a Santa Madrona introduïda segurament pels frares caputxins.

Va patir el estralls de la sedició dels militars feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’únic que ha conegut aquest dissortat reialme al llarg de la seva història, l’any 1953 va ser restaurada, i seguint els mals costums de la dictadura franquista no consta qui en va ser l’autor. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com  

Ens agradarà rebre, si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  santa Madrona  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels massalucans ,  guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 


dissabte, 7 de novembre del 2026

CASA JOSEP VILA CODINA . LLEIDA

 Josep Vila Codina li demanà que projectés una gran casa en el carrer Alcalde Fuster, cantonada amb el carrer Comerç de Lleida, la qual encara existeix.



Un edifici de 4 pisos d’alçada, rematat per un templet amb un caràcter tremendament noucentista; representa un retorn al classicisme, amb una marcada intenció de l'ordre, la mesura i la claredat

Ramon Argilés i Bifet ( Lleida , 5 de novembre de 1898 +  Barcelona, Nadal de 1943 ). El primer gran projecte que realitzà Ramon Argilés, el començà a projectar abans d’obtenir el títol oficial d’arquitecte l’agost de 1924.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14369

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452

https://arxiu.paeria.cat/ca/actualitat/noticies/commemoracio-del-80e-aniversari-de-la-mort-de-l2019arquitecte-ramon-argiles-i-bifet

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11283

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern