dimarts, 20 d’octubre del 2026

ERMITA DE SANT PAU. MORA LA NOVA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

  

https://www.moralanova.cat/producte/ermita-de-sant-pau/

Situada al sud-est del nucli urbà de la població de Móra la Nova, al coll de Santpaus.

Llegia que l'arquitecte responsable de l'obra va ser Agustí Pinyol de Vallobà ( Mora la Nova, 10 març de 1950 ). Amb un estil modern, va decidir crear una obra que no alterés l'entorn i el paisatge, alhora que conjugués la funcionalitat amb l'austeritat i tranquil·litat pròpies de l'espiritualitat. Ens agradarà rebre informació biogràfica de l’arquitecte i si fos possible una fotografia a l’email castellardiari@gmail.com

Temple de planta quadrada i d'una sola nau, amb absis semicircular.






La façana principal està orientada a est i presenta un portal d'accés rectangular de grans dimensions, reculat respecte al pla de façana i damunt del qual hi ha un gran finestral de gelosia amb els vidres acolorits. La façana està rematada per un campanar de formigó amb coberta a dos vessants, amb una estructura de bigues metàl·liques que aguanten una petita campana al mig.

La nova talla de Sant Pau s'instal·la a l'altar l'1 d'abril de 1995. La imatge del Sant va ser tallada en fusta de bedoll i realitzada a un taller de Barcelona

La resta de façanes són majoritàriament cegues, perforades únicament per petites obertures quadrades conformades amb blocs de formigó. A la façana oest sobresurt el volum semicilíndric de l'absis.

L'interior de l'ermita presenta una nau central més elevada i dues naus laterals més baixes. Una sèrie de pilars quadrats de bloc de formigó separen les naus laterals de la central i suporten els forjats de l'edifici. Els sostres són de biguetes i revoltons de formigó. A banda i banda de l'absis hi ha dos finestrals allargats de gelosia, amb els vidres de colors. L'absis s'il·lumina zenitalment mitjançant una claraboia

La construcció presenta l'estructura de formigó i blocs, a tall de carreus disposats en filades.


 Al costat del temple hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Pau

Si existeixen en agradarà   rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

ESCOLES VELLES DE VILOBI D'ONYAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA

 Les escoles de Vilobí es van construir seguint el projecte de 1919 de Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951). L'edifici projectat constava en principi d'un cos central de tres plantes destinat a casa de la vila, dos cossos laterals, a banda i banda, un per a l'escola de nens i l'altre per a la de nenes, i dos més de dues plantes als extrems per a les vivendes dels mestres. L'edifici de l'ajuntament no s'arribà a construir mai. La vivenda del mestre dels nois, al costat dret, es va fer l'any 1927 seguint el projecte, però l'altre és va fer a la dècada dels 60 i ja no segueix el mateix model. Pel que fa a les dues ales destinades a escoles són perfectament simètriques i consten d'una aula, un despatx i un porxo a la part posterior, no previst inicialment en els plànols, que dóna al pati, tot a la mateixa planta. La construcció actual segueix el traçat en planta del projecte inicial, però varia pel que fa a la disposició i acabat de les obertures. La façana principal del carrer Madrenys és de planta baixa i coberta a dues vessants de teula àrab amb caiguda a la façana. Mostra quatre grans finestrals per cadascun dels cossos allargats. Les dues portes d'accés des del carrer van ser substituïdes abans de 1931 per finestres. Les obertures són amb llinda emmotllada de pedra artificial i ampit de rajola vidriada verda. El mur és arrebossat llis amb un sòcol de 0,80 metres. La casa del mestre és de planta quadrada, dos pisos i coberta piramidal d'uralita amb una bola que la corona. La planta baixa té una porta central rectangular i una finestra a banda i banda amb reixa. Al primer pis trobem una obertura amb un petit balcó amb balustrada al centre, flanquejada també per dues finestres. L'altra vivenda també és de planta quadrangular però les obertures i els acabats no segueixen la tipologia original. A la façana posterior trobem els porxos que s'obren al pati sostinguts per dos pilars i amb un tancament que forma una galeria amb obertures d'arcs apuntats esglaonats de rajol d'aire modernista. El solar destinat a casa de la vila va quedar incorporat al pati i està separat del carrer per un mur amb una porta d'accés. L'edifici respon a les directrius de funcionalitat, higiene i il•luminació, postulades per l'arquitectura escolar d'aquesta època. És un exemple d'edifici noucentista en quant a la seva morfologia simètricament projectada en diversos cossos i per la concepció dels elements ornamentals d'embelliment de tradició artesanal. Les cornises, les llindes emmotllades de pedra artificial, els arcs, etc., també corresponen al gust i al ideari noucentista de base conservadora i aristocratitzant. Les Escoles velles són el reflex del primer programa sostingut i coherent de construcció d'escoles que és va produir a la Catalunya contemporània. Aquest fet històric pren encara més importància en l’àmbit rural on, per primera vegada, es feia arquitectura pública civil projectada per arquitectes titulats i no per mestres d'obres.


L’any 1979 l'edifici va allotjar l'Escola d'Educació Infantil "El Patufet".


La fotografia és de l'Enric Fontvila Batalla (ENFO) 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email    castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com


L'any 1919, Josep Madrenys Boada , propietari del Castell de Vilobí i descendent d'un ric indià, fa donació dels terrenys que formaven part de la "Coromina del Castell" per edificar les noves escoles. Fins aleshores les aules havien estat instal·lades en edificis de lloguer que no reunien les condicions òptimes.

Les Escoles Velles de Vilobí varen ser projectades per Jeroni Martorell l'any 1919 i inaugurades l'11 de juny de 1922.

 L'any 1927 es construeix la casa del mestre. Probablement en aquesta època s'abandona la idea d'edificar l'Ajuntament i l'espai destinat a ser porta d'entrada de l'Ajuntament es va convertir en porta d'accés al pati de les escoles.

A principis dels anys 60 es va edificar la casa de la mestra, sense respectar el projecte original.

En els anys setanta l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira , com a arquitecte escolar, implanta millores en els serveis de l'edifici.

Des de 1979 l'edifici allotja l'Escola d'Educació Infantil El Patufet, mentre que l'escola de Vilobí, CEIP Josep Madrenys ocupa edifici nou.

Joaquim Puigvert i Pastells (23 d’abril de 1928, Vilobí d'Onyar - 3 d’octubre de 2025, Vilobí d’Onyar) destaca l'austeritat i funcionalitat del conjunt, en el que destaca la decoració amb terracota i ceràmica.

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

dilluns, 19 d’octubre del 2026

CAPELLA DEL MAS ALRÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. VEINAT DE SANTA MARGARIDA . VILOBI D’0NYAR. LA SELVA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27223

Capella de la Mare de Déu dels Dolors del segle XVII, bastit l'any 1609. Es tracta d’un edifici de planta rectangular d'una sola nau, sense capçalera diferenciada i coberta a dos vessants a laterals de teula àrab. La façana presenta un portal quadrangular amb gran llinda monolítica que té un escut en relleu i un text inscrit en llatí. A sobre hi ha un ull de bou de pedra amb la data de 1609 i l'òcul quadrilobulat. A la dreta de la porta hi ha una obertura rectangular emmarcada amb pedra i protegida per una reixa. Coronant la façana hi ha un campanar d'espadanya de pedra d'un sol ull amb campana.

 


A l'interior la nau està coberta amb una volta de canó de dos trams, amb una cornisa a l'altura de l'arrencada de la volta. Al mur del costat dret hi ha una obertura d'arc de mig punt. A l'esquerra hi ha la porta que comunica amb una petita sagristia també coberta amb volta. El parament dels murs i la volta estan enguixats, el paviment no és l'original i la part de l'altar es troba a un nivell una mica més alt. Hi ha una taula d'altar de marbre amb reconditori sostinguda per una columna cilíndrica de pedra. Al costat de la porta hi ha una petita pica d'aigua beneïda de pedra treballada encastada al mur. 


El parament exterior és de maçoneria vista i s'aprecia la utilització de la pedra volcànica provinent del volcà de la Crosa.

No en diuen res els del COAC de Girona;

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=vilobi

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-dels.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim, la pregària dels vilobinencs, els catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 18 d’octubre del 2026

CASA JOSEP MELCIOR BADOSA. LLEIDA

 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/lleida/tots/casa-josep-melcior-banyeres

L'edifici es va construir entre els anys 1909 i 1910. Està situat en una cantonada privilegiada davant de la plaça de Sant Francesc (número 2), a la confluència amb l'avinguda de Blondel i el carrer Major de Lleida



El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) Arquitecte municipal de Lleida des de 1906, raó per la qual, la signatura els plànols la feia l’arquitecte Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936)  . Aquesta pràctica que podríem qualificar de corrupta, era, és i ens temem que serà practicada fins al dia del judici final. Recordem que LA CORRUPCIÓ és la senyal d’identitat d’aquest dissortat reialme.

Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936) l'any 1907 dirigí la col·locació d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques. Això el redimia dels seus pecats passats, presents i futurs, i li assegurava l'entrada al cel dels catalans.  



L'edifici consta de planta baixa i entresòl (que actuen com a sòcol), tres pisos homogenis d'imitació de carreus i un àtic diferenciat. L'element més destacat de la seva façana és una magnífica doble tribuna volada i els motius florals esculpits a la part superior

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. L’ESTUDI D’ESCART. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1424

No trobava cap fotografia de  de l’edifici  que aixopluga l’Estudi o escola d’Escart,  sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email castellardiari@gmail.com


https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=1743&fbclid=IwY2xjawU_-PNleHRuA2FlbQIxMABwZG9mAWJyaWQRMTY0c2FFdDhaV3l1Nk1rT3ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe9xwcAe-LEP06kPAp4XZo1MRj1fpmJfxTjQ9ItCqBjzOikCyOIuhkTc2KvKY_aem_YcftfskjmPGMTsZm0Dis_w

Llegia la història de la campana de l'antiga escola d'Escart (poble del municipi de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà)

Originalment, la campana no pertanyia a l'escola, sinó al Santuari de la Mare de Déu de la Roca d'Escart, una ermita romànica emblemàtica de la zona.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC ) de la II República  l'ermita de la Roca va ser profanada i es van cremar les imatges religioses que custodiava. Malgrat la destrucció, la campana es va poder salvar de la destrucció o de ser fosa per a finalitats bèl·liques

Els veïns van traslladar la campana fins a l'estudi (l'escola del poble). Un cop allà, va quedar en desús per a funcions religioses i es va començar a utilitzar diàriament per a cridar els nens a l'escola

La campana va romandre custodiada a l'escola durant dècades. Finalment, a l'estiu de l'any 2001, es va decidir traslladar-la a la sagristia de l'església parroquial de Sant Martí d'Escart per garantir-ne la conservació definitiva

Parlar del Pallars fa inevitable recordar els crims del franquisme :

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Potser la victòria dels sediciosos maleïts eternament davant de Déu, va venir d’una campana?.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 17 d’octubre del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS. LA GORGUJA PETITA. LLIVIA. CERDANYA

 https://bisbaturgell.org/es/gorguja-petit-acoge-el-encuentro-de-vecinos-de-la-comarca-en-la-ermita-de-los-angeles

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/la-festa-de-gorguja/20240520193941048391.html

El Mas Travis està vinculat a la família dels Travy, família d'origen genovès que va arribar a Cerdanya el 1492 i es dedicà a l'extracció i transformació de mineral de ferro.

El primer personatge documentat de la família és Giacomo de Travy, el 1539. Ell és el que tensa la genealogia de la nissaga fins avui.

El 1557 es va casar amb Eulàlia Soler, una pubilla llivienca. Giacomo vivia entre Puigcerdà i Llívia. Aquí neix la casa Travy a la Gorguja Petita.

Un cop assentats a Llívia, els Travy van anar adquirint riquesa i prestigi. Finalment, però, abandonaren la casa pairal de Llívia i s'instal·laren a Barcelona a partir del segle XVIII, en un context de desarticulació del nucli familiar.

La casa conserva els trets d'una pròspera activitat agrícola forjada durant els segles XIX i XX.

Té una petita capella, advocada a la Marededéu dels àngels,  que s'ha anat configurant al llarg dels segles.






https://bisbaturgell.org/es/celebracion-de-san-guillermo-de-llivia-y-romeria-de-los-angeles-en-gorguja-petita-llivia

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7802

No en diuen res els del COAC de Girona:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=llivia

Si existeixen, ens agradarà rebre’n un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 16 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT. FELIU. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=b%C3%A0scara&page=2&pos=16

Edifici aixecat com a castell dels Rocabertí en el segle XII que es convertirà en església en el segle XIX.

El castell dels Rocabertí i la capella de Sant Feliu (del castell) varen ser destruïts pels francesos durant la Guerra de la Independència.

Edifici de grans dimensions i planta rectangular.

A la façana s'obre la porta d'accés i una petita rosassa. A la banda de migdia s'eleva el campanar, de base quadrada i amb obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló. El mur de migdia presenta elements de l'antic castell (espitlleres, portal d'arc de mig punt, finestra coronella gòtica, etc.)

L'interior es cobreix amb volta és apuntada recolzada en dos arcs de dovelles ben tallades. La nau de l'església ocupa el lloc de l'antic castell.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Calabuig:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Que els calabugencs, bascarencs, empordanesos,. catalans ,..,Senyor ; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. Eradica de la faç de la terra el " virus de Castilla " , i deslliura'ns dels que parlen " CRISTIANO" , insistint en que l'única llengua que entens és el castellà.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern