El Valentí Pons Toujouse, m’enviava fotografies de la casa del carrer Pau Coll, 1 de Talarn, a la
comarca del Pallars jussà.
Patrimoni Gencat ens diu de la Casa del Baró d’Eroles; Edifici
de planta baixa amb celler, dos pisos i golfes. La coberta a tres vessants, de
teula àrab, forma una gran balconada amb elements singulars a la cantonada. La
disposició de les obertures està ordenada per tres eixos verticals.
AL centre hi ha el portal amb una llinda de pedra amb l'escut d'Eroles.
Els murs són de carreus i arrebossats, seguint la línia barroca del palau.
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, destacat militar i polític
absolutista que emprava el lema de ”perseguidos, más no vencidos”, nasqué a
Talarn el 1784, i va morir a Daimiel (Ciudad Real) el 1825 a 41 anys. Militar i
polític absolutista, baró d'Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de
Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon
setge de la ciutat. Després de la rendició fou portat presoner a França, aviat
però, se n'escapà, i fou nomenat
comandant del cos de l'exèrcit de l'Empordà.
El 1811 dirigí la desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb
l'incendi i el saqueig del monestir per Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març
del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) mariscal de l'Imperi Francès i primer
Duc d'Albufera , considerat un dels generals més brillants de Napoleó ; poc
temps després fou ascendit a general- El 24 de gener de 1812, manant el Primer
Exèrcit, fou derrotat al combat d'Altafulla pels generals David Maurice Joseph
Mathieu de La Redorte, comte Mathieu de Saint-Maurice més tard de La Redorte, i
Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 -
París, 1 de juny de 1832). Fou nomenat capità general el 1813.
El 1821, durant el Trienni Constitucional, el seu conegut absolutisme feu
que encapçalés la llista de “persones
non grates” a Barcelona el mateix 1821. Deportat a Mallorca, n'escapà al
cap de poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn, on l'any següent
es convertí en cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu
d'Urgell, passà a formar part de la Regència d'Urgell, juntament amb Bernardo
Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832)
marquès de Mataflorida i Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) arquebisbe
de Tarragona. Fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals
intentà d'organitzar i de disciplinar. Actuà separat i poc d'acord amb els
altres regents, fins al punt d'emetre un manifest a part, conegut com el
"Manifest del baró d'Eroles", en el qual insistia en la necessitat
que el monarca jurés i respectés els furs i els costums del país. Derrotat
repetidament per Francisco Espoz y Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 -
Barcelona, 24 de desembre del 1836 , nou capità general de Catalunya, no pogué
barrar-li el pas cap a La Seu i la Regència hagué de passar a França, on es
dissolgué.
Únic membre de la Regència ben vist pel govern francès, tornà a Catalunya
com a cap de l'avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, fou
nomenat membre de la regència formada a Madrid per Lluís (XIX) de França (Versalles
6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844) , duc d'Angulema, no es mogué però, de Catalunya, d'on fou nomenat novament
capità general (1823-1824). La seva actuació de reorganització i apaivagament
no fou ben vista pels sectors més extremistes i aviat fou cridat a Madrid per
col·laborar en la reestructuració de l'exèrcit; de fet era una manera
d'allunyar-lo del país. Emmalaltí i, segons alguns, desvariejà, abans de morir.
L’actual titular XXII Baró d’Erolls és Alfonso de Oriola-Cortada y Salvadores
(n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès
Aneu al Pallars jussà.
