IN MEMORIAM. PORTA D’ACCÉS ALS JARDINS DE LA DEVESA I BAR CAFETÍN. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girones&page=7&pos=69

Inicialment el conjunt era format per dos pavellons laterals iguals, de planta rectangular i les portes d'accès als jardins situades al centre, seguint una estructura simètrica. Actualment només es conserva un dels dos pavellons. L'exterior presenta parets arrebossades, amb diferents refosos i ornamentacions del mateix acabat. La coberta és feta amb envigats de fusta i teula àrab. Les pilastres de la porta central presenten ornamentacions de majòlica de color blau .

Plànols 1898, Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/marti-sureda-i-vila

 L'any 1898 es definí l'actual perímetre de la Devesa i es construí el conjunt de l'entrada amb els dos pavellons laterals i les portes d'accès als jardins.

 Enderroc de la vivenda del guarda-jardiner 1957. L'any 1963 fou enderrocat un dels dos pavellons laterals i en el seu lloc es construí l'actual edifici del Rosaleda.

https://www.elpuntavui.cat/article/739008-la-rosaleda-sera-un-local-per-als-veins-de-la-devesa.html

 El parc de la Devesa de Girona és una bona metàfora per parlar d’una ciutat que creix “asimètricament”: tot i la seva aparent simetria d’avingudes rectes de plàtans,  naixia  d'una estructura desigual, empastissada entre història, natura i necessitats urbanes

CAPELLA DE CAL CARRERES, ADVOCADA A SANT ROC. SOLSONA

Llegia  que  Cal Carreres és un edifici de finals del segle XVIII de fàbrica neoclàssica, coneguda pel plural del cognom d’un antic propietari, que acull la capella de Sant Roc.

Cada 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, es fa missa pel matí, normalment a les 10:00. És quan es pot visitar el seu interior. La resta de l’any està tancada.

Sant Roc es representa com un pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra. Patró de pelegrins, és invocat contra la pesta, les epidèmies i els mals de genoll i de pell.

S’explica que aquesta capella és la que va donar nom al carrer i a la plaça de Sant Roc. La fer construir qui va fer la casa a finals del segle XVIII. Es diu que era un canonge de la catedral de Solsona que es deia Roc i tenia una gran devoció per aquest sant.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-roc-solsona-solsones-lleida.html

https://www.guimera.blog/tribuna/el-roc-i-el-catala/

Que  sant Roc, la Marededéu , sant Josep i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària del solsonins   i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA MARGARIDA DE VILADEPOST DEL PUIG. ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES.

 Retratava al Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la façana de la capella rural d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l'est, que presenta una finestra de doble esqueixada, advocada a Santa Margarida, dita de Viladepost, originàriament depenen de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, i més tard de Santa Eulàlia d’ Argençola

La descripció ens diu que la coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central. Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en que probablement es va construir sobre l'anterior edifici. Al mateix mur trobem una finestra refeta. Al cantó de ponent s'alça un campanar d'espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella. A sota seu s'obre una petita finestra de mig punt. La construcció fou arrebossada exteriorment i enguixada en el seu interior. No destaquen ornamentacions.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-santa-margarida-santa-margarida.html

Germà Garcia Fernández, el 30-04-2000 retratava una estructura ‘ peculiar’ en el seu interior , quina utilitat se’ns escapa, sota el títol ‘Interior de l'església de Santa Margarida de Viladepost del Puig’.

L'Ester Gonzalez Vidal , publicava fotos del interior, 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail. com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que santa Margarida  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  castellnouencs ,   santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís , iranians, sirians, libanesos, ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE SANTA EULÀLIA. RESIDÈNCIA BETÀNIA. SARRIÀ. BARCELONA

 

Jordi Mir i Valls (Bellvís, 1929 - Barcelona, 28 de setembre de 1993) era l’autor del projecte de la Capella per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, en col·laboració  amb Rafael Coll Pujol,, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

Forma part d'un conjunt destinat a Casa d'Exercicis i consta de dues plantes, amb la inferior en semisoterranis destinada a Saló d'Actes i Capella a la planta superior, per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran, AL Carrer de Sant Pere Claver, 19, Sarrià-Sant Gervasi, 08017 Barcelona

 

Fotografies.  Ramón Sales Encinas 

La seva estructura de formigó armat, destacant com a element característic la coberta penjant resolta íntegrament amb fusta. Està formada per catenàries a base de taulons de melis de 1,60 metres , veritables baules d'una cadena i plafons d'abebai, acabat amb una impermeabilització asfàltica. Els pilars de secció variable, a causa de les traccions de la coberta, donen una altra de les característiques de l'element estructural.

Adreçàvem una pregunta a Vitralls Bonet ;  Josep Maria Bonet (La Seu d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1988) va ser l’autor dels vitralls de la capella de Santa Eulàlia a  la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran?.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/capella-filles-de-la-caritat-de-sant-vicenc-de-paul

Ens sembla profundament decebedor que no apareguin les dades de persones creatives.

Que santa Eulàlia elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!

IN MEMORIAM. HOTEL LA CONGESTA & HOTEL MIRAMAR. EL PORTBOU QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

  

Llegia;  Gran Casino i  hotel la Congesta, obra de 1913 de  l’arquitecte Manel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) , que entre d’altres edificacions és l’autor, juntament amb Gaietà Buigas  Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851[1] - 1919), del balneari de Vichy Catalán. Una joia de l’arquitectura modernista que, a diferència del Congesta -enderrocat els anys 80 del segle passat-, encara continua en peu i en actiu a Caldes de Malavella.

Manel Almeda Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) també va construir el teatre municipal de Girona, la capella del cementiri de Sant Feliu de Guíxols i el cafè La Unión de la mateixa població.

El gran hotel i cafè Congesta de Portbou tenia inicialment 24 habitacions i 30 llits i disposava de bany. Era propietat de Jorge Gineste ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital  a l’email castellardiari@gmail.com )

L’any 1935 es va fer una ampliació de l'Hotel i es va fer el Saló Congesta,  obra de l'arquitecte gironí Josep Esteve Corredor (1896-1965), autor de La Salle de Girona, de la Casa Herrero de Portbou i un munt de cases senyorials a Girona.  Va ser col.laborador de Rafael Masó  Valentí (1880–1935). Ens agradarà rebre'n una imatge actual a l'email castellardiari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30799

L’any 1940 l’hotel Congesta es va passar a dir Hotel Miramar, mantenint el nom de Congesta el teatre / cinema.

Els anys 80 es va enderrocar l'edifici i en el seu lloc s'hi va construir el bloc d'habitatges que hi ha actualment.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/portbou/tots/gran-casino-la-congesta

És cert que de Joans, Joseps, Maries i ases, n'hi ha per totes les cases, tant com que d’alcaldes com José María de Porcioles Colomer (Amer, Gerona; 15 de julio de 1904-Vilasar de Dalt, Barcelona; 3 de septiembre de 1993), a cada poble, vila o ciutat,  n’han tingut almenys un

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A L’EDIFICI DE LA TORRE DE LA SAGRERA. BARCELONA

 

No sabia trobar l’autor de la Torre de la Sagrera, al Carrer de Berenguer de Palou, 64-66, Sant Andreu, 08027 Barcelona  , terme municipal de Sant Martí de Provençals, quan s’aixecava  a darreries dels segle XIX.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gail.com 

La casa ha rebut diferents noms: Torre de la Marquesa – de  quina ? - , Torre Ruscà, Torre del Genovès o el Xalet, abans de ser batejada amb el nom actual, Torre de La Sagrera.

Expliquen que l’any 1897 s’estava treballant en la seva edificació, sobre uns terrenys propietat de l’industrial i polític Joan Arpí i Cantí – darrer alcalde de sant Martí de Provençals -  al aleshores  barri de La Sagrera.  No us sembla poc versemblant que ningú recordi el nom del mestre d’obres i/o arquitecte ?.

 Els seus orígens com a residència privada a finals del segle XIX, canviarien els seus usos al llarg del temps, sobretot a partir dels anys 30, quan va encabir, un projecte d’escola pública  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, en una més de les moltes traïcions que conformen la historia del REINO,  s’hi feia ‘un refugi antiaeri.

https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/la-torre-de-la-sagrera-carrer-de-berenguer-de-palou-52-62-descobert-un-nou-refugi-antiaeri-de-la-guerra-civil/

Seguint la normativa del moment, implantada per la Generalitat Republicana , els edificis privats destinats a escoles havien de reunir unes condicions funcionals molt concretes, per la qual cosa, la casa fou objecte d’un projecte de remodelació que fou elaborat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987)

Desprès de la victòria dels sediciosos  a  partir dels anys 40, va formar part d’un edifici administratiu i residencial associat al complex industrial de Joaquim Morel Ribalta, , industrial fabricant de licors destil·lats i propietari de l’empresa Licores Sorel, que reformaria tot el recinte a partir de l’any 1941, i mantindrà la seva activitat a la zona fins als anys vuitanta.

Després del seu desús va restar ocupada durant anys.

https://www.torrelasagrera.cat/ledifici/historia-de-ledifici

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan.  

ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE. ALFARRÀS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) defensa que l’església ‘vella’ de Sant Pere d’Alfarràs és d'origen romànic i la façana és barroca, del segle XVIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/himne-sant-pere-apostol-patro-dalfarras.html

La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoidal i al bell mig es troba el portal, que és d'arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l'esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a mode d'òcul. El campanar, d'espadanya, és d'època posterior a la resta del conjunt.

Totes les funcions litúrgiques i l'activitat parroquial  es van traslladar l'any 1970 a la nova església de Sant Pere, un edifici d'estil modern construït a l'Avinguda de Catalunya. 

Josep Salvany i Blanch (1918)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que l'Apòstol sant Pere elevi la pregària dels alfarrasins, dels catalans, de totes les minories ètniques, religioses, culturals,.., Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!!!