VISITA AL FOSSAT DEL FAI I LA BAUMA ROSSA. RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL

Exercia de sherpa en la sortida que fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero , feia un fred impropi d’aquests dies de novembre, en els que habitualment toca gaudir de l’estiuet de Sant Martí.

M’aturava perquè el fotògraf ‘oficial’ , el Pere Albert Carreño, al que ben aviat haurem d’incloure en el llistat de sherpes catalans, retrates la magnifica casa del Villar i la seva esglesiola advocada a Santa Maria, això ens permetia començar la caminada des del pàrquing del restaurant Masia Font de la Pineda, i iniciàvem el nostre recorregut per la vora del riu; el plàtan de la font de la Pineda, que figura amb tots els honors dins el limitat catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional, el gorg d’en Jeroni, el molí i la casa de la Madella, eren les primeres meravelles d’un mati que esdevindria excepcional. Fins les runes de l’edifici de la petita central elèctrica que rebia aigües del Tenes, el camí és ample, i ens dona ocasió d’admirar un bon nombre de gorgs; per la nostra dreta, sentim córrer l’aigua que anirà a emplenar la bassa del molí de la Madella.

El darrer tram cal fer-lo amb molta cura per la vora del corrent de l’aigua, en algun moment cal superar un camí de terra molt estret, on les restes d’esllavissades son evidents; dotze anys desprès de fer-lo per primera vegada adverteixo que no s’ha cap cap canvi a millor, i en el meu cas particular el temps m’ho posa més difícil.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-fossat-del-fai-i-la-bauma-rossa.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/retorn-al-fossat-del-fai-i-la-bauma.html

La bauma Rossa també s’ha desmillorat, sovint ens qüestionem si en fer divulgació del patrimoni històric i natural de Catalunya, no els facilitem ‘ la feina’ als brètols, vàndals i altres subespècies de gènere (homo sapiens sapiens).

Feta la feina, continuarien fent la visita del petit nucli de Riells, els portaria a dinar a Can Tastet, a Sant Feliu de Codines, això ens faria més fàcil accedir a la tarda al Castell de Montbui, i a la seva capella advocada a Sant Mateu, on s’estan fent obres, el Juan Navazo Montero faria provisió de ‘cireres de pastor’,en aquell indret es conserven encara força exem’lars de cirerers d'arboç (Arbutus unedo) ; ens arribaríem desprès fins al Santuari de Nostra Senyora del Remei de Caldes de Montbui – cal donar gràcies, oi?. - i abans de la tornada a Sant Llorenç Savall, ens aturaríem a la Pastisseria Degustació Josep Bosch al carrer Joan Maragall, 7 de 08182 Sant Feliu de Codines , per comprar ‘codinets’.

Anem fent també – cal fer-ho i és de justícia – divulgació dels dolços típics de cada població, ‘Colometes’ de Centelles, ‘Montblanquins’ de Montblanc, ‘Pastissets’ de les terres del Montsià i Baix Ebre,.., per descomptat sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com les que es facin en altres indrets de Catalunya.

Quan deixàvem al Pere Albert Carreño a Sant Llorenç Savall, prop de les 18,00 hores, el vehicle marcava 4 graus positius.

ERMITA DE SANT GERVASI I PRÒTASI. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’ermita de Sant Gervasi i Pròtasi, al terme de Gavet de la Conca , a la comarca del Pallars Jussà, de la que Patrimoni Gencat ens diu ; edifici aïllat proper al Castelló Sobirà.

L'església té una sola nau que està coberta per una volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals; ha desaparegut la meitat de ponent d'aquesta coberta. L'absis és semicircular i la teulada a dues vessants. En el mur sud, abans d'arribar a l'absis, s'obre un arcosoli amb volta apuntada i davant hi ha una capella gòtica coberta amb volta de creueria.

Al mur nord s'obre la porta que és d'arc de mig punt adovellada. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, a l'igual que dues finestres de la capella; també hi ha una finestra de l'arcosoli d'una sola esqueixada i al mur de ponent hi ha una cruciforme. En dos carreus de l'angle nord-oest hi ha dos caps en relleu.

L'interior de l'església està decorat amb pintures barroques.

Sembla que aquesta fou l'antiga capella del castell, anterior a la que hi ha dins el recinte fortificat.

Es parla d’aquesta església l’any 1758, quan es féu la visita pastoral a Sant Miquel de la Vall, i es diu que aquesta ermita estava en disputa entre el rector de Sant Miquel de la Vall i el de Llimiana, que era l'administrador de Sant Gervàs.

L'any 1904 continuava essent una ermita de la parròquia de Sant Miquel de la Vall, però depenia de l'Ajuntament de Llimiana.

Sovint, per manca de formació, és produeix en equivoc entre els termes, capella i ermita, el primer por fer referencia a una part d’una església , o a un edifici religiós situat dins del nucli urbà; el segon, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, designa un edifici religiós situat fora del nucli urbà.

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.

Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.

LA POUA GROSSA DE LA VINYOTA. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS.

Ens arribàvem fins al Moianès el Pere Albert Carreño, ‘fotògraf de capçalera ‘ , ‘ el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que farà de sherpa

Els portava entre d’altres llocs fins al paratge de La Vinyota, sobre la riera de Fontscalents, on els ensenyava la poua principal que deu tenir uns quinze metres de fondària.

La pàgina del Consistori de Castellterçol diu; està adossada al marge de la riera i per fer-la més valenta la van reforçar amb contraforts. Les finestres, fetes amb grans lloses de pedra, són molt boniques.

A les parets interiors es veuen els encaixos de les bastides, des d’on es treballava per empouar i desempouar. Si afinem la vista, al fons de tot, també veurem el canal de desguàs, fet amb carreus i lloses.

La Vinyota va ser una de les últimes poues que va treballar al poble. Aquesta indústria va funcionar al Moianès des de mitjans del segle XVII i fins ben entrat el segle XX.

La davallada va començar en inventar-se l’electricitat, les neveres i les màquines de fer gel. A la comarca encara es va seguir venent el producte durant uns quants anys, perquè no era el mateix, el gel industrial. que el gel natural.

les fàbriques de gel , i els preus que podien oferir, ben aviat van guanyar la partida a les poues, la industrialització va poder més que la tradició.

ERMITA DE SANTA MARIA D'ARAMUNT VELL - ERMITA MARE DE DÉU DEL CAMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de Santa Maria del Camp, coneguda també com Santa Maria d’Aramunt vell, de la que ens diu Patrimoni Gencat; edifici aïllat. Església d'una sola nau amb creuer i absis semicircular, té contraforts a l'exterior i campanar d'espadanya i porxo aixoplugant l'entrada. https://www.flickr.com/photos/riosyvalles-2/6056829897

A l'exterior hi ha dos contraforts a cada costat de la naU

Coberta en volta d'aresta -cobrint només el tram del presbiteri ja que la resta s'ha derruït-. Les parets de l'interior estan enguixades.
.
El creuer s'observa a l'exterior.

La façana està arrebossada al voltant de la porta.

AL mur sud s'observen forats que van servir per encastar les bigues de fusta. Porta d'arc de mig punt adovellada (dovelles policromades) amb rosassa enguixada.

Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) en el seu Inventari d'esglésies, 8, l'adscriu dins del romànic i la data entre els segles XI i XII.

Us deixo un enllaç molt interessant : http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2010/03/aramunt-vell-lleida.html

IN MEMORIAM DEL CASTELL I LA CAPELLA DE SANTA MARIA D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLA, EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del runam esfereïdor del Castell i de l’antiga de Santa Maria del castell d’Orcau; Patrimoni Gencat adjudica l’advocació a la Mare de Déu de la Pietat, pensem que originàriament devia ser Santa Maria l’excelsa Patrona, i posteriorment, potser quan Orcau no pertanyia a la noblesa catalana, tingué l’advocació de la Mare de Déu de la Pietat, en aquest tema, com diu la saviesa, “ Doctors té l’esglesia”, oi?.

http://janonomar.blogspot.com/2017/07/llegendes-del-castell-dorcau.html

https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/167686/219941

Patrimoni Gencat ens diu; Al costat del petit poble d'Orcau s'alça un turó coronat per les restes del castell i del recinte fortificat. La construcció és conformada per un doble recinte emmurallat del qual es conserven els fonaments dels murs i torres circulars del perímetre exterior, mentre que de l'interior, més ben conservat, es conserva la planta quadrada i part de les bestorres dels angles de planta de mig cercle o tres quarts de cercle. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitlleres.

De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana. A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'ingrés era al mur sud. L'exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes

A l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línia de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.

Dominant el poble, dalt d'un cim rocós, s'alça el castell d'Orcau, en estat ruïnós.

Documentat per primera vegada el 1010 dins el comtat de Pallars, el 1055 fou venut a Arnau Mir de Tost. Entre els testimonis d'aquesta venda hi havia Ramon Miró d'orcau, el castlà iniciador d'un llinatge que al segle XIII accedí a la baronia homònima, i que visqué el seu moment d'esplendor amb la figura d' Arnau d'Orcau, majordom de Pere III i governador del Rosselló i la Cerdanya (1366-76). El nét d'aquest deixà en morir la baronia a mans dels Erill, que fins el 1599 s'intitularen barons d'Erill i d'Orcau, i després comtes, i a partir dels quals s'iniciaren continus canvis en la possessió, fins arribar als ducs d'Híxar, darrers senyors d'Orcau.

Cal felicitar a tots els polítics, d’aquí i del REINO, que amb la seva insidia possibilitaven l’enrunament irreversible d’aquest monument.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/castell-i-esglesia-de-la-marededeu-de.html

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.

Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.

CREU DE TERME DE SANTA MARIA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Havíem fet una sortida el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que exercia com a sherpa – tasca que val a dir desenvolupa únicament amb persones amb les que té lligams d’estimació - ; començàvem a la Bauma de can Solà a l’antic terme de Sant Pau de la Guàrdia, que pertany avui al municipi del Bruc, a la comarca de l’Anoia Sobirana; seguiria la vista de Montfalcó Murallat, a la comarca de la Segarra, que s’allargaria fins a Sant Ramón, per visitar el Monestir qualificat com ‘l’Escorial de la Segarra’ – crec que la comparança fa desmerèixer MOLT al santuari mercedari, que hauria de cercar algun referent ‘més democràtic’; ens aturaríem – cal fer-ho i és de justícia – per dinar a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, qualificar d’esplèndid l’àpat ens fa adonar de que no sempre hi ha paraules per explicar, llocs i sensacions, oi?.

La previsió del sherpa era cercar Sant Jaume de la Portella a la tarda, tot fent el camí de tornada; el Pere Albert Carreño, suggeria arribar-nos fins a Montblanc, decidia donar-li el gust, i aniria retratant , el castell de Biure i els cellers modernistes de Rocafort, Sarral, Pira, i per descomptat en arribar a Montblanc retratàvem el pont vell que la riuada sobrepassava i deixava malmès, el Santuari de la Serra, i algunes de les esglésies de Montblanc, en la tasca de retratar la façana de Santa Maria, fotografiava al Pere Albert Carreño, damunt de la Creu d’estil gòtic, metàl·lica sobre base de pedra gravada amb diversos motius coneguda com la Creu de Santa Maria.

Abans d’iniciar la tornada ens aturaríem a la Pastisseria Viñas. Al carrer Major, 4, on compraria entre altres coses unes bosses de ‘montblanquins’ per als meus nets.

La tornada, que fèiem per Autopista, se’m feia un xic llarga, m’estic fent gran, oi?.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de Sant Martí de la Torre o de Ballmoll, situada prop del riu Flamisell, a un quilòmetre del nucli de la Torre de Capdella a la Vall Fosca.

Patrimoni Gencat ens diu que de l'església original resta un absis semicircular de reduïdes dimensions, que s'obren a un espai de planta quadrada, cobert a una vessant a l'exterior, i que fa les funcions de nau. L'espai és cobert amb volta de canó. L'aparell es disposa regularment, i l'absis és decorat amb arcuacions cegues i lesenes i un fris de dents de serra sota el ràfec de la teulada.

Fotografia de Gustau Erill i Pinyot

L'accés, a llevant, s'articula en una portalada de dos arcs en gradació i s'obre directament sobre l'espai interior. L'estranya aparença de sant Martí fa pensar que estem davant d'una estructura incompleta, que formava part d'un conjunt anterior de projecte més ambiciós i ordenat possiblement a partir d'un transsepte, amb capçalera triabsidal.

L'edifici és de planta quadrada, de 3'5 x 3'5 m, feta amb carreus ben escairats, ordenats en filades regulars, ornamentat amb arquacions lombardes, i amb una petita absidiola a l'est. L'accés s'hi practica per ponent, existint, a més, una porta tapiada al nord que possiblement connectava amb un altre àmbit constructiu, ara desaparegut.

Durant les obres de restauració de l'església, es portaren a terme dues actuacions:

D'una banda, es van tallar els arbres que amagaven l'edifici i es practicà una rasa perimetral al nord i est de l'edifici per fer-hi un drenatge que impedís la penetració de la humitat a la capella. En aquestes tasques es va fer un seguiment dels treballs en previsió de l'aflorament d'estructures, sobretot al nord. No es van trobar indicis de cap estructura, estant tot cobert d'un estrat de graves i sorres de riu.

D'altra banda, es va procedir a desmuntar el llosat, orientat a un vessant, al sud. Després de treure les lloses de coberta, va aparèixer un nivell de runa, pedres i terra que cobria una coberta plana, a mode de terrassa, amb un paviment de lloses irregulars lligades amb argamassa de calç. Un cop documentat el teulat, es va procedir a cobrir-lo reomplint els espais buits amb material de construcció i col·locant, a sobre, les lloses de coberta lligades amb ciment.

Amb aquesta intervenció es pretenia resoldre la incògnita d'aquest singular edifici, que sembla que formava part d'un conjunt més gran, restant, actualment, una capella lateral o una part del transsepte.

La capella de Sant Martí de la Torre es troba situada als afores de la torre de Capdella, a prop de la cruïlla de la carretera que porta als nuclis d'Astell, Obeix i Aguiró.

A la Plaça de l'Església de la Torre de Cabdella, la (Pallars Jussà) hi ha un edifici del segle XVIII , que amb la mateixa advocació , substitueix a la primitiva església de Sant Martí de la Torre que donà nom al municipi.

https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/4132/capdella/escriu/amb