ESCOLES DE PALS / CEIP QUERMANY. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=143

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada.

Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament

Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Briasi Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama. Aquest financia el 50 % del projecte, la resta va a càrrec del consistori.

L'any 1956 Josep Claret, com a arquitecte escolar, projecta un edifici per a parvulari i habitatge pel mestre en el solar de les escoles.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-claret-i-rubira

El conjunt ha patit diverses ampliacions posteriors.

https://www.facebook.com/watch/?v=1161066984226419

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

AJUNTAMENT I ESCOLA DE BELLES ARTS. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=147

En els anys 60 rep el nom d'Escuela Nacional Graduada Mitxa.

L'any 1971, essent arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira , es reforma la coberta.

L'any 1974 la construcció del CEIP Castanyer  , suposa l'abandó de l'ús docent per aquest edifici. I el 1988 va ser rehabilitat i actualment (2004) a més de l'Ajuntament també acull l'Escola de Belles Arts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

ESCOLES NACIONALS I HABITATGES ( CEIP EL RAJARET. BELLCAIRE. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=142

Les Escoles Nacionals , projectades per Josep Maria Claret Rubira, varen ser inaugurades en el curs 1969-1970.

Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres.

 En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules.

 El conjunt està envoltat del pati de jocs.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 

AJUNTAMENT DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR/ CEIP ROQUETA. PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=148

L'any 1941 l'Ajuntament torna a acordar la construcció de les escoles, però la primera pedra no es posa fins l'any 1952, inaugurant-se l'edifici l'octubre de l'any següent.

L'any 1956 Josep Maria  Claret  Rubira i Ignasi Bosch Reitg (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985) projecten les cases dels mestres.

L'any 1995 l'edifici es reformat. Actualment (2004) l'edifici de les escoles, de propietat municipal, acull l'escola (CEIP Roqueta) i les dependències de l'Ajuntament.

https://www.banyolestv.cat/index.php/pla-de-l-estany/64-educacio/5206-sant-miquel-de-campmajor-continuara-sense-escola.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

CENTRE CULTURAL ESCOLES VELLES. ARXIU. BIBLIOTECA. BEGUR. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=141

L'any 1956 es remodelen dues cases del carrer Bonaventura Carreras Peralta per escoles i habitatges dels mestres.

L'obra la projecta Josep Maria  Claret Rubira .

Posteriorment, l'any 1977 es construeixen noves escoles i s'abandona aquell edifici

Més endavant, l'any 1991, les antigues escoles es reformen per convertir.-se en centre cultural del poble.

Després de la reforma de 1991 l'estructura física de l'edifici està formada per una planta baixa i dos pisos, amb una superfície construïda que supera a bastament els 1.300 m2, i un pati exterior, permet l'emplaçament dels diversos serveis sòcio-culturals que acull: la Ràdio Municipal, la Sala d'Exposicions Municipal, la Biblioteca Salvador Raurich i l'Arxiu Històric

Begur tenia al cens de 1950 , 1005 veïns, i es tancava l’exercici 225 amb 4291 habitants de dret.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6873

 

ESCOLA I CASA DELS MESTRES DE MONTAGUT. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Retratava l’edifici de l’escola i la casa dels mestres – avui destinada a acollir la guarderia municipal - de Montagut. Les meves peticions de col•laboració adreçades tant a les persones com als estaments públics i privats de Catalunya, tenen fins al dia d’avui, una migrada resposta, malgrat això creix l’ interès pels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, com ho demostren les 12.132 impressions que s’han fet de la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya

Edifici de l'escola.

Cases dels mestres. Actualment Guarderia Municipal.

Llegia a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=montagut&page=1&pos=2

Projecte i direcció d'edifici destinat a escoles a càrrec de l'arquitecte Bartomeu Agustí Vergès (Olot, 1904 – Barcelona, 1944) visat el 26 de març de 1934.

A la Web del centre: La història de les escoles de Montagut es remunta a l'any 1930. En aquest any es va posar la primera pedra, i un parell d'anys més tard es van inaugurar (fins aleshores, les escoles velles havien estat ubicades a la primera planta de l'Ajuntament). Pocs anys més tard es van construir les vivendes dels mestres, situades a pocs metres de les escoles.

Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’antic Ajuntament. Actualment la Casa de la Vila és un edifici de nova planta, aixecat enfront de l’escola pública.

En els últims anys s'hi han anat fent petits arranjaments (en els anys 70, etc.) fins al curs 1998/99 en què hi va haver una remodelació a fons de l'edifici escolar

Actualment (2004) les escoles de Montagut reben el nom de CEIP Mont Cós i pertanyen a la ZER Llierca.

Bartomeu Agustí Vergès, fou autor també de les escoles de Camprodón

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Camprodon&page=1&pos=3


http://www.academia.edu/5453645/El_dif%C3%ADcil_retorn._El_cas_dels_arquitectes_catalans_depurats
https://books.google.es/books?id=MWJWAgfC9osC&pg=PA201&lpg=PA201&dq=bartomeu+agust%C3%AD+verg%C3%A9s&source=bl&ots=Wibne-0Sd9&sig=CnDcouEM7t7C971yI7YvYmANA6s&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjM1dzp6efKAhWDVxoKHTppCS4Q6AEIHjAA#v=onepage&q=bartomeu%20agust%C3%AD%20verg%C3%A9s&f=false

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

http://www.irla.cat/documents/arquitectura_set2013.pdf

Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte Bartomeu Agustí Vergès (Olot, 1904 – Barcelona, 1944) a l’email   castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

https://www.urbipedia.org/hoja/Bartomeu_Agust%C3%AD_Verg%C3%A9s

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA UNITARIA MIXTA / CENTRE CIVIC. FANALS D’ARO. CASTELL-PLATJA D’ARO- S’AGARÓ. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=14&pos=138

l'any 1959 s'inaugura l'escola del carrer Vicens Bou amb el nom “Escuela Unitaria de niñas y Escuela Unitaria de niños”, segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira . Es tractava d'un edifici en planta planta baixa rectangular.

L’any 1968 l’escola passa a denominar-se Escuela Graduada Mixta de Playa de Aro i l’any 1972 es va construir l’escola comarcal de Vall d’Aro on anaven tots els nens i nenes de la població, l’edifici del carrer Vicens Bou es tanca.

Dos anys després es reobre l'escola, que seguirà usant-se fins els anys 90.

Actualment les Antigues Escoles, que han estat rehabilitades, acullen el Centre Cívic del poble.