ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ALBANYÀ ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02pere.htm

https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1259-albanya-sant-pere.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-dalbanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17833

Sant Pere. Temple consagrat el 957.

La parròquia fou unida a Sant Llorenç de la Muga el 1605, i separada d'ella el 1788.

L'església actual és d'una nau i transsepte, del segle XI.

Té com a sufragània Carbonils

 Dintre el seu territori es troba entre altres ,  l'antiga parròquia de Sant Miquel de Bassegoda i l'ermita de Sant Joan de Bauçols, fundada després de 1391.

Consten 753 ànimes l'any 1920 quan el Josep Salvany Blanch [Martorell (Baix Llobregat), 1866 - Barcelona, 1929 )  la retratava, el campanar devia compartir espai amb el Comunidor. 

 

A darreries de l'any 2025 els els 94,4 km²  del terme constaven censats  157 habitants de dret.

Fotografies del  Joan Bonmati Nierga

El futur d’Albanyà depèn sobretot de convertir el seu gran capital patrimonial i paisatgístic en activitat econòmica estable. Té avantatges clars: entorn natural, patrimoni romànic, devocions i aplecs, rutes de muntanya i el valor diferencial del cel fosc, que pot atraure turisme de qualitat, educatiu i científic. Però el repte és igualment clar: sense habitatge, serveis mínims, connectivitat i feina vinculada al territori, la tendència demogràfica continuarà sent fràgil. A curt i mitjà termini, el més plausible és no tant un gran creixement com una estabilització modesta si s’hi consoliden activitats de turisme sostenible, segona residència compatible amb la vida local i gestió forestal activa

Només però,  una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA,  i del " virus de Castilla" la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que ha estat la seva  aportació  al món. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE L’ALENY, ADVOCADA A L’ARCANGEL SANT MIQUEL. CALONGE DE SEGARRA. L’ANOIA SOBIRANA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4960

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-daleny-calonge-de-segarra

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/calonge-de-segarra-lanoia-mes.html

Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d'altitud. Antigament formava municipi amb els pobles de Sant Pere de l'Arç, Dusfort i Conill.

La capella de Sant Miquel d'Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d'espadanya que no sembla gaire antic, o que en tot cas ha sofert una restauració que amaga tota l'antiga estructura. La festa d'Aleny es fa per Sant Miquel, al setembre

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4327

Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció.

Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb la una escultura de la Mare de Déu de Montserrat.

A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici.

Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu.

Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior.

Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país

.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Quan al topònim, Aleny;  etimològicament  del llatxí ilìgnus 'pertanyent a l'alzina' (de fusta d'alzines o poblat d’alzines )

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’Arcàngel Sant Miquel, d’aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com           

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Per intermediació de l’Arcàngel Sant Miquel, elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla “  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.

Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

DE L’ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANTA TERESA , ADVOCADA A SANT ANASTASI, AL TEATRE MUNICIPAL JULIETA AGUSTÍ FARRENY. LLEIDA

 

https://www.segre.com/es/lleida/220718/el-convento-santa-teresa-

lleida-edificio-historico-abandonado-salvar_29940.html#image5

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21233

https://teatreescorxador.blogspot.com/p/lespai-3.html

El 5 de Març de 1673 el prior dels frares descalços demanava a la Paeria lloc i auxili per fundar el convent de monges carmelites descalces. A canvi de que l'església fos dedicada a sant  Anastasi, la Paeria concedí 500 escuts.

La generositat del canonge Francesc Pastor també hi va constribuir.

 Durant la Guerra de Successió, la Guerra d'Independència  i el GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL, en que l’Església feia costat al general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República –això  explica la descreença actual de la ciutadania -    les monges van haver d'abandonar el convent i l'edifici es va destinar a diferents funcions (hospital, centre d'asil de refugiats etc.)

Amb la victòria del sediciosos – que mai van ser jutjats per aquell crim execrable  - , les monges tornaren i l'edifici recuperà la seva funció original.

 Va tancar les seves portes l'any 1987, passant a ser propietat municipal.

Des de l'any 1984 fins al 1994 s'hi instal·là el Conservatori Municipal de Música, i finalment, el 23 de març de 2000, s'inaugurà la rehabilitació de l'església com a teatre.

Actualment és un espai teatral vinculat al Teatre Municipal de l'Escorxador. El 3 de maig de 2013 va rebre el nom de Teatre Municipal Julieta Agustí Farreny (Lleida, 1952 - Llardecans, Segrià, 8 de juny de 2012)  en homenatge a la creadora del Centre de Titelles de Lleida.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-anastasi-de-lleida-martir.html

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2011/05/els-goigs-i-les-festes-de-sant-anastasi.html

La imatge de sant Anastasi, adquirida per la Paeria al taller barceloní de Josep Campanyà Ros i que es venera en un altar de l’església de Sant Joan

https://www.reixachcampanya.cat/es/

Per intermediació de Sant Anàstasi, elevem la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble!!!!

Deslliura’ns Senyor del “ virus de Castilla”  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL MAS LA PAÏSSA ADVOCADA A SANT NARCÍS. MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9918

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-narcis-de-la-paissa

L'edifici que es conserva avui dia es va aixecar l'any 1629, tal com va quedar immortalitzat a la inscripció de la llinda de la porta d'accés.

És una construcció petita, d'una sola nau i planta rectangular, amb una teulada a dues aigües. Disposa d'un portal de llinda recta monolítica, una petita finestra rectangular i una senzilla espadanya al capdamunt per a la campana. Està situada a l'exterior de la tanca del mas, a la banda sud-est

Després de la victorià dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco ,  no hi va haver interès institucional ni privat per recuperar el culte religiós.

El  mas va tenir usos posteriors (durant  molts anys com a casa de colònies de l'Esplai de Castellar del Vallès), el temple  però,  va quedar en desús.

Avui dia està catalogat dins de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a part del conjunt de La Païssa.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.pedresdegirona.com/separata_sant_narcis_3.htm

Que sant Narcís elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera'ns del jou del REINO DE ESPAÑA, i del " virus de Castilla" ,la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica 

IN MEMORIAN. ESCOLA DE VALLCLARA. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Fa anys que maldem per confegit un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista. 

Llegia de l’edifici que havia acollit l’escola de Vallclara, que retratava l’Anna Domingo i Gabriel l’any 1989  ; edifici de grans dimensions, realitzat en pedra i amb una estructura molt senzilla i massissa.

La façana principal compta amb un bon nombre de finestres: una amb arc de mig punt i dotze allindades o amb arcs de descàrrega

La porta és ampla i adovellada.

Un contrafort molt sòlid reforça aquest mur de l'edifici.

El teulat és a dos vessants, essent una molt més llarga i pronunciada que l'altra.

Actualment, l'antiga escola serveix com a base per alguns serveis de l'ajuntament, a més de comptar amb un bar.

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai». Esperem l'acompliment de les previsions de l'Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978)

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a  l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ;  lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

SANT JAUME DEL MAS RODEJA. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Xavier Burcet Darde retratava l'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers que es troba- amagada, molt amagada, segons explica - a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38393

És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII. La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA.

Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc. El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica.

D'aquesta església només roman dempeus l'esmentat fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.

Al costat - segons l’enciclopèdia cadalana- hi ha restes de la fortalesa dels Solers. Joan Badia Homs (Palafrugell – Empordà jussà - 9 de maig de 194i ) , en l'estudi monogràfic corresponent a Vilanant en l'apartat "Sant Jaume dels Verders (o dels Solers)" del volum IX de Catalunya Romànica, diu textualment: "Tanmateix, al començament del segle XV, qui apareix com a senyor d'aquest lloc no és cap cavaller que porti el nom de Soler, si bé cal suposar que en podia ésser descendent i hereu per línia materna. Aquest Sr. del Soler de Vilanant era, aleshores, Pere de Galliners, personalitat destacada dins la petita noblesa, partidari conspicu de la causa de Jaume d'Urgell. E1 1410 figura com un els impulsors i consellers de la Unitat dels cavallers de Girona, sorgida a la mort del rei Martí. Actuà també com a procurador del comte de Prades al Parlament, a Tortosa, l'any 1412 a Barcelona, el 1413".

Pensem que l’esglesiola es qualificava inicialment dels Verders, per trobar-se en un lloc ple de vegetació i verdor , més tard en passar a la dependència de la família Soler, se l’acabarà coneixen com dels Solers, i actualment s’hauria de dir – nosaltres li direm – Sant Jaume del Mas Rodeja.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al'email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com 

Que l'apòstol sant Jaume, injustament abduït pel feixisme rampant, i nomenat " patró  oficial "  dels narcotraficants, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor allibera el teu poble del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i deslliura'ns del " virus de Castilla ", la CORRUPCIÓ  endèmica i sistèmica.  Amén.