dissabte, 28 de març del 2026

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL ELS TRAPELLES. MIÀNIGUES. PORQUERES. PLA DEL’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=150

Fins l'any 1934 Miànigues no tenia escola, en aquest moment s'arrenda el mas Guardiola que s'habilita per escola.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/in-memorian-escola-de-mianigues.html


Entorn a 1956-1957 s'inauguren les noves Escoles de Miànigues, que actualment són utilitzades com a Llar d'Infants.



L 'antic edifici de les Escoles, juntament amb la casa del mestre, va ser reformat i ampliat l'any 1996 (quan s'uneixen els dos edificis) i de nou reformat l'any 2001. Aquesta última intervenció la va dur a terme l'arquitecte Jordi Cànoves i Arxer.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

divendres, 27 de març del 2026

LA INACCIÓ CRIMINAL

 

L’expressió “sepulcres blanquejats” no fa referència únicament a  figures religioses del passat; dissortadament, en trobem a cada racó on el poder i la paraula substitueixen l’acció justa. Hi ha homes i dones que porten la roba neta de la respectabilitat, però deixen podrir el món sota la seva indiferència.

Polítics que prediquen la transparència mentre negocien a portes tancades; sacerdots que parlen de l’amor cristià però es giren d’esquena al sofriment real del seu poble; jutges que invoquen la llei amb fredor, oblidant que la justícia és més que un codi. Tots ells podrien fer el bé —no un bé abstracte, sinó concret, visible, transformador— però prefereixen conservar la seva posició, la seva comoditat o el seu prestigi.


El silenci davant la injustícia no és neutralitat, és complicitat. I la hipocresia, quan es guarneix amb símbols de virtut, esdevé el més refinat dels pecats, perquè fingeix ser llum mentre perpetua la foscor.

Potser el veritable examen de consciència d’una societat no és comptar els seus criminals, sinó veure quants dels seus savis, governants i pastors van decidir no fer el bé quan era a les seves mans. Llavors entendrem que la corrupció més profunda no neix de la maldat, sinó de la covardia disfressada de prudència i del poder sense compassió.

 

IN MEMORIAM. ERMITES DE SANTA MAGDALENA. SALLENT. EL BAGES

 

Llegia de Santa Magdalena de Bell-lloc (Nova) que retratava  el Josep Vallderiola



https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-bell-lloc-nova           

Els propietaris del Mas de les Coves van decidir l'any 1576 construir una nova església que suplís l'antiga romànica situada damunt el Mas Martorell per tal de tenir un més fàcil accés.

Una imatge de Santa Magdalena i l'antiga pila baptismal es conserven al Mas de les Coves.



El Jorge Barrachina , en retratava el interior ensulsiat.

https://www.facebook.com/reel/1303321594022134

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/07/goigs-santa-magdalena-sallent-bages.html

De Santa Magdalena de Bell-lloc (Vella), llegia; Edifici romànic del segle XI. Per les poques restes físiques que es conserven, s'endevina una estructura d'una sola nau i absis semicircular amb porta d'entrada a ponent. Els murs que es conserven no tenen gaire més d'un metre d'alçada, destacant les restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis.



Era sufragània de la parroquial de Sallent. Al costat s'observen restes de l'antiga sagrera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-bell-lloc-sallent-de-llobregat

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-bell-lloc-vella

 https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels sallentins ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, iranians, libanesos ,    , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , victimes del monolingüisme genocida, andalusos, victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama,  victimes de les riuades de València, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Avui, 27 de març de 2023, demanem molt especialment  per  la Noelia Castillo Ramos:

Que els àngels t'acompanyin al paradís que,

a la teva arribada, et rebin els màrtirs

i et facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem.

 

Que el cor dels àngels t'aculli,

i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.


https://www.guimera.blog/tribuna/fets-i-no-paraules-carta-al-bisbes-espanyols/

ESCOLES DE PALS / CEIP QUERMANY. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=143

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada.

Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament

Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Briasi Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama. Aquest financia el 50 % del projecte, la resta va a càrrec del consistori.


L'any 1956 Josep Claret, com a arquitecte escolar, projecta un edifici per a parvulari i habitatge pel mestre en el solar de les escoles.





El conjunt ha patit diverses ampliacions posteriors.



Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dijous, 26 de març del 2026

AJUNTAMENT I ESCOLA DE BELLES ARTS. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=147

En els anys 60 rep el nom d'Escuela Nacional Graduada Mitxa.

L'any 1971, essent arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira , es reforma la coberta.

L'any 1974 la construcció del CEIP Castanyer  , suposa l'abandó de l'ús docent per aquest edifici. I el 1988 va ser rehabilitat i actualment (2004) a més de l'Ajuntament també acull l'Escola de Belles Arts.


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

dimecres, 25 de març del 2026

ESCOLES NACIONALS I HABITATGES ( CEIP EL RAJARET. BELLCAIRE. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=142



Les Escoles Nacionals , projectades per Josep Maria Claret Rubira, varen ser inaugurades en el curs 1969-1970.



Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres.

 En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules.

 El conjunt està envoltat del pati de jocs.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 

dimarts, 24 de març del 2026

AJUNTAMENT DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR/ CEIP ROQUETA. PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=15&pos=148

L'any 1941 l'Ajuntament torna a acordar la construcció de les escoles, però la primera pedra no es posa fins l'any 1952, inaugurant-se l'edifici l'octubre de l'any següent.

L'any 1956 Josep Maria  Claret  Rubira i Ignasi Bosch Reitg (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985) projecten les cases dels mestres.

L'any 1995 l'edifici es reformat. Actualment (2004) l'edifici de les escoles, de propietat municipal, acull l'escola (CEIP Roqueta) i les dependències de l'Ajuntament.




Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable.