ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14931

Església de planta rectangular aixecada a la cantonada de dos carrers. L'exterior és poc interessant, amb pedra vista sense arrebossar. Només destaquem el frontó superior de l'entrada de ponent, i el més petit, però trencat, de la porta. La coberta és a dues aigües. 

A l'interior presenta una sola nau amb capelles laterals. Per marcar la separació entre aquestes darreres s'utilitza pilastres -algunes d'elles daurades de fust estriat i capitells corintis-. En un primer pis, també observable a l'exterior, s'obren un seguit de finestres amb gelosies que permeten a les monges el seguiment de la litúrgia sense ser vistes pels parroquians. La volta és de creueria, amb algunes claus decorades profusament. Si traslladem la nostra atenció a l'absis podem veure en diverses pintures de motius marians: el centre una àmplia fornícula serveix per acollir la imatge de la Verge i el Nen. En aquesta zona absidal, a més, la volta està pintada de blau -símbol del cel dels justos i dels Sants-. Tot l'edifici és d'una extrema senzillesa compositiva. Potser l'interior presenta elements amb majors pretensions, però aquests als ulls contemporanis no deixen de ser "kitsch" i de baixa qualitat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/reforma-de-lesglesia-del-carme

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/cobles-la-mare-de-deu-del-carme.html

Oh Marededéu, Mare de llum i esperança,

 

Acull avui la veu humil però ferma del teu poble,

la pregària dels banyolins i de tots els catalans

que, des del record i la memòria, alcem els ulls cap a Tu.

 

Tu que coneixes el pes de la història

i les ferides que travessen els segles,

escolta el clam d’una terra que no oblida

ni el seu origen, ni la seva dignitat.

 

Des de 1714, el nostre anhel no s’ha extingit,

sinó que ha crescut en silenci, en resistència, en cultura i en paraula.

Beneeix aquest desig de llibertat,

que no neix de l’odi, sinó de l’amor profund a la nostra terra,

a la nostra llengua i a la nostra gent.

 

Dóna’ns força per caminar amb justícia,

saviesa per actuar amb rectitud,

i coratge per mantenir-nos fidels

als valors de pau, democràcia i respecte.

 

Eleva, Mare estimada, aquesta pregària fins a l’Altíssim,

i guia el nostre poble perquè, sense rancor però amb fermesa,

pugui assolir el seu destí en llibertat.

 

Que la nostra veu sigui sempre digna,

i que la nostra causa sigui sempre noble.

 

Amén.

 

 

CAPELLA DE SANT JAUME. LLEIDA

 

Llegia de la capella de l’apòstol sant Jaume  al C/ Major, 74 - C/ dels Cavallers, 2 de Lleida  construcció de línies molt senzilles, conformada a l'exterior per un cos unitari de planta quadrangular, al qual se sobreposa un segon nivell construït a començament del segle XX, en el qual s'obren òculs i finestres de mig punt, tot conferint al conjunt l'aparença d'una torre i desfent les proporcions gairebé cúbiques de l'obra del XIV.

 Aquesta es descompon en dos paraments de carreus regulars ben disposats, i s'hi disposen simètricament dues portes adovellades que determinen la perspectiva d'un doble frontis definit en funció de l'emplaçament en angle de la capella.

 

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

 El que es troba al carrer Major correspondria, en concret, a l'accés principal. En l'eix de la portada s'hi troba la imatge gòtica de la Mare de Déu amb el Nen i, flanquejant-la, les de Sant Jaume i Sant Joan Baptista, obra moderna, a més de tres petits escuts que ressegueixen les dovelles.

 La façana encarada al carrer de Cavallers equilibra la visualització global d'ambdós frontis mitjançant un òcul situat al damunt de la portada, al costat de la qual hi ha un tercer accés, de dimensions més reduïdes.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-sant-jaume-lleida-segria-lleida.html

El mural que presideix l'altar de la capella de Sant Jaume (o Peu del Romeu) a Lleida és obra de l'artista lleidatà Miquel Roig i Nadal (1924-1993).

 Aquesta pintura mural es troba a l'interior d'aquest monument històric, on també destaca la talla de l'apòstol, que va ser realitzada per l'escultor Jaume Gort  Farré (Montoliu de Lleida, 27 d'agost de 1919 - Lleida, 9 de novembre de 1966)

Per la intercessió de Sant Jaume, injustament abduït per l'extrema dreta,  i àdhuc  esdevingut patró del narcotràfic ,  feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA LLUM. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

 

Llegia que l'autor de l'església de la Mare de Déu de la Llum (situada al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat) va ser l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve (Palma de Mallorca, 28 d’octubre de 1910 - Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1997  

El temple va ser construït l'any 1956

La imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri, Fou copiada en rajoles pels germans Serra.

Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llum

No sabia trobar els Goigs, ni com Marededéu de la Llum, ni com santa Maria de la Llum, o la Virgen de la Luz, o Nuestra Señora de la Luz, en la terminologia habitual de l’església heretica del REINO DE ESPAÑA

En trobava uns dedicats a aquesta advocació a la Catedral de Barcelona

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2025/04/goigs-la-mare-de-deu-de-la-llum-patrona.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15124

Que la Marededéu de la Llum, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

TORRE JOAN LLUSSÀ DURAN. BARCELONA

https://diarieljardi.cat/la-torre-joan-llusa-un-edifici-inspirat-en-larquitectura-neoclassica-parisenca/

Arquitecte : Josep Pujol i Brull (1871-1936)

Promotor: Joan Llussà i Duran (sovint documentat com a Joan Llusà) rellevant comerciant i industrial barceloní de principis del segle XX. Com a membre destacat de la burgesia de la ciutat, l'any 1913 va fer construir la coneguda Torre Joan Llusà (o Palacete La Belle Époque), situada a la prestigiosa Avinguda del Tibidabo, número 30.

Joan  Llussà i Duran va estendre la seva empremta a la vila de Tona (Osona). Durant el boom de la cultura de les aigües termals i els balnearis (entorn del balneari Roqueta), el teixit burgès barceloní hi va establir la seva zona d'estiueig. Encarregava a l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (amb la col·laboració de Jaume Mestres i Fossas),  tres grans torres residencials unifamiliars molt properes entre si (al carrer que avui porta el seu nom, Torre Rosales (antiga Torre Adelaida).Torre Salvans (antiga Torre Matilde).Torre Ferrer Baulena (antiga Torre Teresa)

Ens agradarà rebre una fotografia de Joan Llussà i Duran a l'email castellardiari@gmail.com , en aquest dissortat reialme no costa trobar imatges d'algú que l'única virtut - coneguda - que té, és la bona relació amb el món del narcotràfic, i  alhora no n'hi ha de persones emprenedores com el Joan  Llussà i Duran 

ESGLÉSIA DE SANT PERE. LES PRESES. LA GARROTXA. GIRONA.

 Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig e 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la la façana de l’església Parroquial de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, advocada a Sant Pere, tal com consta en el testament d’Elionardis, de l’any 922.

El campanar sol ser un dels elements principals que identifiquen un poble, la característica de l'església de Sant Pere - que comparteix amb poblacions com Olost, El Remei de Creixenturri. L’Alt Ripollès, Santa Eulàlia de Palleja. Llobregat jussà, Basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Sant Esteve Sesrovires. Llobregat jussà. Sant Pau i Sant Pere de Ribes. Garraf,........ - és el fet que té dos campanars.

Els terratrèmols de 1.427 i 1.428 van esfondrar la volta, i els murs van quedar força esquerdats.

A començament del segle XIX es va construir el campanar de llevant, arranjar la façana i fer l’escalinata amb l’entrada principal actual.

L'any 1905 es va reformar el campanar existent i el 1.906 la façana i, es va començar el campanar de ponent, que es va acabar el 1.911.

Un cop superat els terribles efectes derivats de la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, es va començar una nova restauració de tota l’església.

Els darrers anys s’han fet obres tenint en compte la conservació, l’estètica i les necessitats actuals.

Llegia que la creu gòtica de plata del segle XVI, que figurava en l’ inventari d’objectes litúrgics de 1582, obra de l’argenter Olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d'obres i/o arquitectes, que atorgaven a l'església de Sant Pere de les Preses, la seva fesomia.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+GARROTXA&page=1&pos=1

No acostumen – dissortadament – els pobles de la Garrotxa a tenir un Catàleg de Bens accessible des de la xarxa, i en el cas concret de les Preses , l’església parroquial no forma té la consideració de ‘monument’ a la wikipedia :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Garrotxa#Les_Preses

Tampoc, per descomptat l’escola, com mal acostuma a ser ‘habitual’ al Reino de Espanya i les seves colònies.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que sant Pere  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  presencs.  , bastussencs ,  isonencs , fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís . iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catzalunya, usuraris de a xarxa viaria de Catdalunya, victimes del monolinguisme genocida, andalusos afectats pels aiguats ., andaluses afectades per la manca de cribratges de mama . , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT CLIMENT. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27487

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5922

chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=b8bd3a28-1d08-4162-a05a-a8d9261e1cdb&groupId=193969

Llegia;  Petit edifici que s’aixecava l’any 1673,  de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-climent-badalona-barcelones.html

Abandonament (1835): Amb l'exclaustració i desaparició dels monjos del monestir l'any 1835, el petit temple va quedar abandonat i es va anar enrunant progressivament fins a quedar-ne només les parets

Entre els anys 1979 i 1980, el Centre Excursionista de Badalona, gràcies a l'esforç d'una colla de voluntaris, va reconstruir completament l'edifici dotant-lo d'una nova teulada, l'altar i un campanar.

L'any 1990 va patir un greu incendi premeditat on es va decapitar la imatge del sant.

 Després d'una nova restauració, l'ermita roman tancada habitualment i només s'obre al públic per fer-hi missa el dia de la festivitat de Sant Climent

S’explica de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938), que aconsellava a Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de enero de 1870-París, 16 de marzo de 1930). "Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España".

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/muere-martinez-anido-hay-llenar-cataluna-peor-tenga-espana-marc-pons_1138709_102.html

Franco, Martínez Anido, Fraga, Rajoy, Feijóo, Tellado,... , esperem que s'esgoti  el filó, oi ?

Que Sant Climent elevi a l'Altíssim la pregària del  badalonins i els catalans perquè se'ls retorni la llibertat nacional que els era arrabassada l'any 1714. 

ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL ELS ÀNGELS. PALAMÓS. L’EMPORDANET

 

Carles Bosch Genover va néixer a Sabadell el 28 de juliol de 1946 i és un arquitecte català format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on es va llicenciar el 1972.

L’edifici de l’Escola d’Educació Especial Els Àngels (CEE Els Àngels), situat al barri de Sant Joan de Palamós, és un dels projectes signats per Carles Bosch Genover, integrat en la seva obra d’arquitectura escolar i social a la comarca.

L’Escola Els Àngels de Palamós va ser fundada l’any 1969, impulsada per un col·lectiu de pares i mares de joves amb discapacitat, amb l’objectiu de garantir‑los una educació especial adaptada i digna. De mica en mica l’escola va consolidar‑se com a centre de referència del Baix Empordà en educació especial, arrelant‑se en la comunitat i establint vincles estrets amb associacions de famílies i entitats de suport.

Posteriorment, cap a la dècada de 1980–1990, l’equipament es va reformar i reforçar, coincidint amb la necessitat de modernitzar espais i dotar d’una millor infraestructura el centre, amb la construcció o ampliació de l’edifici actual a la travessia Almogàvers–Sant Joan de Palamós, projecte en el qual hi ha participat l’arquitecte Carles Bosch Genover.

Avui la escola ofereix etapes d’educació especial i formació professional per a joves amb discapacitat, continuant amb la línia fundacional d’inclusió i atenció personalitzada

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/carles-bosch-i-genover

https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2022/09/21/centre-els-angels-palamos-vol-75699363.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes