CASA JOSEP MELCIOR BADOSA. LLEIDA

 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/lleida/tots/casa-josep-melcior-banyeres

L'edifici es va construir entre els anys 1909 i 1910. Està situat en una cantonada privilegiada davant de la plaça de Sant Francesc (número 2), a la confluència amb l'avinguda de Blondel i el carrer Major de Lleida

El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) Arquitecte municipal de Lleida des de 1906, raó per la qual, la signatura els plànols la feia l’arquitecte Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936)  . Aquesta pràctica que podríem qualificar de corrupta, era, és i ens temem que serà practicada fins al dia del judici final. Recordem que LA CORRUPCIÓ és la senyal d’identitat d’aquest dissortat reialme.

Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936) l'any 1907 dirigí la col·locació d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques. Això el redimia dels seus pecats passats, presents i futurs, i li assegurava l'entrada al cel dels catalans.  

L'edifici consta de planta baixa i entresòl (que actuen com a sòcol), tres pisos homogenis d'imitació de carreus i un àtic diferenciat. L'element més destacat de la seva façana és una magnífica doble tribuna volada i els motius florals esculpits a la part superior

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. L’ESTUDI D’ESCART. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1424

No trobava cap fotografia de  de l’edifici  que aixopluga l’Estudi o escola d’Escart,  sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=1743&fbclid=IwY2xjawU_-PNleHRuA2FlbQIxMABwZG9mAWJyaWQRMTY0c2FFdDhaV3l1Nk1rT3ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe9xwcAe-LEP06kPAp4XZo1MRj1fpmJfxTjQ9ItCqBjzOikCyOIuhkTc2KvKY_aem_YcftfskjmPGMTsZm0Dis_w

Llegia la història de la campana de l'antiga escola d'Escart (poble del municipi de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà)

Originalment, la campana no pertanyia a l'escola, sinó al Santuari de la Mare de Déu de la Roca d'Escart, una ermita romànica emblemàtica de la zona.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC ) de la II República  l'ermita de la Roca va ser profanada i es van cremar les imatges religioses que custodiava. Malgrat la destrucció, la campana es va poder salvar de la destrucció o de ser fosa per a finalitats bèl·liques

Els veïns van traslladar la campana fins a l'estudi (l'escola del poble). Un cop allà, va quedar en desús per a funcions religioses i es va començar a utilitzar diàriament per a cridar els nens a l'escola

La campana va romandre custodiada a l'escola durant dècades. Finalment, a l'estiu de l'any 2001, es va decidir traslladar-la a la sagristia de l'església parroquial de Sant Martí d'Escart per garantir-ne la conservació definitiva

Parlar del Pallars fa inevitable recordar els crims del franquisme :

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Potser la victòria dels sediciosos maleïts eternament davant de Déu, va venir d’una campana?.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS. LA GORGUJA PETITA. LLIVIA. CERDANYA

 https://bisbaturgell.org/es/gorguja-petit-acoge-el-encuentro-de-vecinos-de-la-comarca-en-la-ermita-de-los-angeles

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/la-festa-de-gorguja/20240520193941048391.html

El Mas Travis està vinculat a la família dels Travy, família d'origen genovès que va arribar a Cerdanya el 1492 i es dedicà a l'extracció i transformació de mineral de ferro.

El primer personatge documentat de la família és Giacomo de Travy, el 1539. Ell és el que tensa la genealogia de la nissaga fins avui.

El 1557 es va casar amb Eulàlia Soler, una pubilla llivienca. Giacomo vivia entre Puigcerdà i Llívia. Aquí neix la casa Travy a la Gorguja Petita.

Un cop assentats a Llívia, els Travy van anar adquirint riquesa i prestigi. Finalment, però, abandonaren la casa pairal de Llívia i s'instal·laren a Barcelona a partir del segle XVIII, en un context de desarticulació del nucli familiar.

La casa conserva els trets d'una pròspera activitat agrícola forjada durant els segles XIX i XX.

Té una petita capella, advocada a la Marededéu dels àngels,  que s'ha anat configurant al llarg dels segles.

https://bisbaturgell.org/es/celebracion-de-san-guillermo-de-llivia-y-romeria-de-los-angeles-en-gorguja-petita-llivia

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7802

No en diuen res els del COAC de Girona:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=llivia

Si existeixen, ens agradarà rebre’n un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT. FELIU. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=b%C3%A0scara&page=2&pos=16

Edifici aixecat com a castell dels Rocabertí en el segle XII que es convertirà en església en el segle XIX.

El castell dels Rocabertí i la capella de Sant Feliu (del castell) varen ser destruïts pels francesos durant la Guerra de la Independència.

Edifici de grans dimensions i planta rectangular.

A la façana s'obre la porta d'accés i una petita rosassa. A la banda de migdia s'eleva el campanar, de base quadrada i amb obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló. El mur de migdia presenta elements de l'antic castell (espitlleres, portal d'arc de mig punt, finestra coronella gòtica, etc.)

L'interior es cobreix amb volta és apuntada recolzada en dos arcs de dovelles ben tallades. La nau de l'església ocupa el lloc de l'antic castell.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Calabuig:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Que els calabugencs, bascarencs, empordanesos,. catalans ,..,Senyor ; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. Eradica de la faç de la terra el " virus de Castilla " , i deslliura'ns dels que parlen " CRISTIANO" , insistint en que l'única llengua que entens és el castellà.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT ANTONI DE PÀDUA DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 Llegia que l’església ‘BLANCA’ de Sant Antoni de Calonge, s'inaugurava l’any 1923 ; té un estil ‘vagament’ neogòtic, i en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936- 39, va patir seriosos desperfectes que no es van acabar de restaurar fins la dècada dels 50, i perquè ‘ feia mal d’ulls al turistes’.

La descripció tècnica ens diu ; Edifici d'una sola nau de 4 trams amb 3 altars per banda: a la dreta la Dolorosa, el Carme, i un altre sense dedicar; a l'esquerra, el de Sant Pere, els de Sant Llop (co-patró) i el de Sagrat Cor.

A l'absis poligonal es troba l'altar major dedicat a St. Antoni de Pàdua. Als peus del temple es troba el cor sustentant per un arc toral i amb barana de pedra treballada. A la part alta 11 finestres ogivals molt estilitzades il•luminen l'interior a través dels vitralls. Tot el parament està emblanquinat exceptuant els nervis i pilastres que han estat pintats de gris.

Els frontis té una porta, flanquejada per dues finestres, i al de capdamunt una finestra geminada, tots ells d'arc apuntat. a la part més alta hi ha un rosetó. Al costat dret s'aixeca un campanar de planta quadrada amb rellotge. Tot l'exterior ha esta arrebossat i emblanquinat menys les parts de motlluratge que són de pedra vista.

Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o de l’arquitecte que aixecava aquesta ‘ casa de Déu’. El MANUAL DE MALOS USOS PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO EN CATALUÑA, s’ha aplicat de forma extremadament rigorosa.

Ultra la felicitació al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’advocació de l’església que sembla va ser inicialment la de Sant Antoni Abad ( aquí es desenvolupava una agricultura de subsistència ), i posteriorment Sant Antoni de Pàdua, i també les dades del mestre d’obres i/o arquitecte.

Per als que ho puguin desconèixer, Sant Antoni de Pàdua, es deia a la vida ‘civil’ Francesc i va néixer a Portugal, a l’entrar en religió es decidia per aquest nom mogut per la devoció que li tenia al sant del ‘porquet’. Els ‘Antoni’ sentim vers l’un i per l’altre, una molt especial estimació.

Ah!, aprofitem per explicar ‘urbi et orbe’ que no cal agenollar-se per visitar l’Empordà jussà, dit BAIX, només perquè el feixisme s’oposava a l’ús de la llengua catalana, i ens obligava a admetre la traducció literal del castellà BAJO.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l'email castellariari@gmail.com

En trobava uns:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/09/sant-antoni-de-padua-de-calonge.html

Que es cantaven a l'ermita del Collet.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/ermita-de-santa-maria-o-de-sant-antoni.html

Que sant Antoni de Pàdua , elevi a l'Altíssim la pregària dels calongins ,   santantoniencs , empordanesos , catalans ,..,Senyor ; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. Eradica de la faç de la terra el " virus de Castilla " , i deslliura'ns dels que parlen " CRISTIANO" , insistint en que l'única llengua que entens és el castellà.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA CECÍLIA DE SADERNES. SALES DE LLIERCA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, ‘ parella romànica’ , visitaven l’església de Santa Cecília de Sadernes, en terme de Sales de Llierca, a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA a la que els nadius i/o aborígens anomenem Catalunya.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/515

La descripció ens explica, que està situada al cim d'un turonet, a la vora esquerra del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat (del riu a Sardenes hi ha menys d'un km).

Bàsicament – i malgrat les moltes reformes, modificacions i transformacions - podem parlar encara d’una construcció romànica, d'una sola nau amb volta apuntada.

El campanar original, d'espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants en afegir-s'hi una obra de fortificació que amaga un capcer esglaonat per la banda de llevant, coincidint això amb les obres de remodelació dutes a terme a les acaballes de l'edat medieval.

La porta, excepcionalment, s'obre a ponent.

Damunt de l'anterior, s'obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent.

Una cornisa de pedra recorre els murs tant interiorment com exterior, inclòs l'absis semicircular, visiblement sobrealçat .

A l'interior, a la paret nord, s'hi veu un forat tapiat, on, amb tota seguretat, hi havia la pica baptismal, avui desapareguda.

Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l'absis.

A partir del segle XVIII, tingué sufragànies les esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d'Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d'Aguja.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-santa-cecilia-patrona-de-sadernes.html

L'any 1858, el bisbe de Girona , Florencio Lorente Montón (1847 – 1862) declarava haver-hi trobat una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que es pot veure i admirar al Museu d'Art de Girona, i de la que ens agradaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu i santa Cecilia elevin a l'Altíssim la pregaria dels salencs, dels garrotxins, dels catalans , Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESAPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla " 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANTA MARGARIDA/MARGALIDA DE BAGERGUE. NAUT ARAN

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-santa-margarida-bagergue-vall.html

L'ermita de Santa Margarida de Bagergue és un petit temple situat a un quilòmetre al nord del nucli de Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran), al costat del riu Unhòla.

L'edifici original del segle XIX va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍYIM i DEMOCRATIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

L’any 1962 per iniciativa dels veïns de Bagergue es va reconstruir.

https://bisbaturgell.org/ca/aplec-de-santa-margalida-de-bagergue

 Que  santa Margarida  i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària  dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la nostra llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern