diumenge, 27 de setembre del 2026

ESCOLES MUNICIPALS / CEIP JOAN REGLÀ. BÀSCARA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=3&pos=22

A principis del segle XX (1903) les escoles municipals són traslladades des de la casa que ocupaven al carrer  Major fins als locals actuals.



 L'edifici, construït a començaments del segle XX – ens costa creure que “ per mans desconegudes “ , fou remodelat a principis del anys vuitanta pels arquitectes  Benet Cervera i Flotats (Barcelona, Barcelonès, 1943 - Girona, Gironès, 10 d'octubre de 2005) i Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de les escoles a l’email castellardiari@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres aportacions, imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

Catalunya us ho agrairà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILADEMIRES, ADVOCADA A SANT MATEU. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://ermitesaltagarrotxa.blogspot.com/2014/02/94-sant-mateu-de-vilademires.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mateu-de-vilademires-cabanelles

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=1&pos=5

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/esglesia-de-sant-mateu-vilademires.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17929

Visitavem el Josep Olivé Escarrè ( Sant Llorzenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maigc de 2019 ) , i l'Antonio Mora Vergñes ( l'Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1 de genr de 1951 ) , l'església  parròquial de Vilademires, advocada a Sant Mateu, que  apareix documentada per primera vegada el 1017 en una butlla del papa Benet VIII encara que l'actual església parroquial és una obra dels segles XII-XIII. Va pertànyer a l'abadia de Santa Maria de Vilabertran, segons consta en una butlla papal de Pascual II (1116). Posteriorment, es troba mencionada en una butlla del papa Alexandre III (1176). El 1121, Ramon Ponç signava un conveni amb el seu fill, Ramon Ponç, referent als delmes de la parròquia. L'any 1198, Hug, vescomte de Vas, va cedir a Pere de Cervera les seves possessions a parròquia de Sant Mateu de Vilademires.

Durant els segles XVII-XVIII es va produir la modificació del campanar i es van sobrepujar els murs de la nau. L'edifici de la rectoria que és al costat de l'església data del segle XVII, tal com ho testimonia una llinda amb la data 1670 inscrita.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VIII&pagina=29&columna=b&linia=35&terme=VILADEMIRES

L'any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Bisbat de Girona i el propietari de la rectoria, reconvertida en habitatge, Carlos Fernández de Castro, van endegar un projecte de restauració que es va allargar dos anys. En aquesta obra es va restaurar la coberta, es va instal·lar la campana i es va reconstruir i consolidar les parets exteriors de l'església. Per últim es va tornar a la forma original romànica, reobrint el forat existent al mur.




Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Mateu  elevi a l’Altíssim la pregària dels cabanellencs  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

dissabte, 26 de setembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ANGLESOLA, ADVOCADA A SANT PAU DE NARBONA. L’URGELL JUSSÀ.

 

https://www.anglesola.cat/el-municipi

L’Església parroquial d’Anglesola , advocada a Sant Pau de Narbona, va ser construïda a final dels segles XVI, al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica de la qual encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau ubicades a la façana i de mida gairebé natural.





Destaca la portalada dovellada  del segle XVI en pedra policromada, que presideix l’altar major. El dosser d’aquesta imatge actualment serveix de pica d’aigua beneïda. A la dreta de l’altar major hi ha un baix relleu de la figura de la figura de Sant Pau d’estil romànic.

Es remarcable el retaule de Sant Anna, que data del 1524 i situat en una de les capelles. Ha estat restaurat el 1993.

Una altra de les capelles de l’església es la dedicada a Santa Creu, construïda entre finals del segle XVIII (1693) i començaments del segle XVIII (1722), seguint els canons renaixentistes; es de pedra picada obra del mestre Espinalt; fou destruït en els dies foscos que seguien a l’execrable crim de sedició dut a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco,  i restaurat el 1961 per l’escultor lleidatà Manuel Casanovas – ens agradarà a tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i trapsàs a l’email castellardiari@gmail.com - . Per la restauració es van utilitzar alguns elements salvats del retaule original, com les dues escultures dels dos sants col·locats als costats del la fornicula  de la relíquia de la Santa Creu, anomenada les Santes Virtuts, pels prodigis que foren atribuïdes a aquestes vuit partícules de la creu de Crist, portades, segons tradició, per Martí de Montsant al segle XIII

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-pau-de-narbona-patro.html

https://www.lleida.com/noticia_canal/nou-enllumenat-al-temple-gotic-de-sant-pau-danglesola

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que sant Pau de Narbona elevi a l’Altíssim la pregària dels anglesolíns i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 25 de setembre del 2026

CASA FRANCESC XAM-MAR ALDOMÀ. LLEIDA

 

Francesc Xam-mar Aldomà va ser el promotor d'aquesta casa modernista residencial a  l’Avinguda de Blondel, 9, 25002 Lleida, que va dissenyar l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any  1920.

Als baixos hi havia la entrada principal y un accés pels carruatges cap a l’interior.

L’edifici també dona a l’ altre costat, a la avinguda de Madrid.

Davall i al mig de la tribuna, hi ha un medalló amb les inicials FX.



Francesc Xam-mar Aldoma va ser un polític conservador, regidor uns anys abans de ser alcalde de Lleida al 1923.

Al 1950, es van afegir dos pisos a l'estructura, projecte de  l’arquitecte Marià Gomà i Pujades (Lleida, Segrià, 1915 — Lleida, Segrià, 1990).

Aquesta casa sempre ha estat vinculada a la família Xam-mar, actualment és la seu del Centre Mèdic Quirúrgic Xam-mar a Lleida està vinculat a una reconeguda nissaga de metges de la ciutat. A les seves consultes hi visiten, entre altres especialistes, el Dr. Jordi Xam-mar Alonso (Medicina General / Teràpies Naturals) i el Dr. Francesc (Francisco) Xam-mar Alonso (Otorinolaringologia)

Ceuta, desnonaments d'ancianes malaltes, accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

dijous, 24 de setembre del 2026

SANT BARTOMEU DE SEGALARS. SANT GREGORI. GIRONÈS

 

Llegia de Capella romànica dels segles XII-XIII, advocada a sant Bartomeu que es troba a tocar del mas cal Bord, a 1 km al sud del poble, i que retratava el Joan Bonmati Nierga



Edifici d'una nau i absis semicircular, i l'única reforma important es troba a ponent, on a l'edat moderna es construí una nova façana, amb una porta de mig punt, una gran finestra, un campanar d'espadanya i un porxo a davant

 El mas Segalars que li donà nom es documenta ja l'any 1091 i cal Bord (antic mas Jordà) el 1209.

El topònim Segalars faria referència al sègol que devia ser un conreu molt habitual a la zona

Actualment serveix de magatzem agrícola.

https://www.vallgesbisaura.com/els-goigs-2/goigs-del-bisbat-de-girona/goigs-del-glorios-apostol-st-bartomeu-sense-data-dedicio/

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/capella-de-sant-bartomeu/

No en diuen res els del COAC de Girona:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=sant+gregori

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Sant Bartomeu patia un martiri que el faria mereixedor de ser el patró de Catalunya, a qui des de fa més de 310 escorxen de forma immisericorde.

Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil "  per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies : 

Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “  que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que  Sant Bartomeu     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins, gregorians ,  vilopriuencs ,   artesencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals

dimecres, 23 de setembre del 2026

IN MEMORIAN DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES JOSEP TOMÁS VENTOSA. LA VILANOVA I LA GELTRÚ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 


Josep Tomàs Ventosa (1797-1874) va fer fortuna a Matanzas (Cuba) i, preocupat per l'analfabetisme de l'època, va finançar la construcció d'escoles públiques a la seva ciutat natal

Aquest complex educatiu va servir d'allotjament provisional per a l'Escola Pia el 1877 i, posteriorment, va acollir l'Escola d'Arts i Oficis

L'antic Edifici Ventosa (conegut originalment com les Escoles Ventosa) estava situat a la cèntrica Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, però va ser derrocat l'any 1969 per obrir la plaça i connectar-la amb el carrer dels Escolapis.

La seva immensa riquesa, els últims anys de la seva vida van estar marcats pels conflictes familiars pel control dels seus béns, arribant a ser declarat a instàncies del seu germà Francesc,  dement abans de morir a l'Havana l’any 1874

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo


dimarts, 22 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT ONOFRE. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://web.archive.org/web/20181028225943/https://www.cpnl.cat/media/upload/arxius/Badalona/Les%20nostres%20ermites.pdf

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5923

Des de la marxa del monestir dels monjos, el 1835, l’ermita va quedar abandonada i servia sovint d’estable per aixoplugar els ramats .

El 1957 els socis del Centre Excursionista de Badalona la van restaurar.





En la festa d’inauguració es posà una talla del sant, donada per Francesca Güell Lopez  (1885-1976), (propietària del monestir).




https://lamurtra.cat/soletud-i-silenci/francesca-guell/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/08/goigs-sant-onofre-badalona-barcelones.html

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Que Sant Onofre l’anacoreta del desert egipci (segle  IV) que va viure seixanta anys fent penitència i  alimentant-se només de vegetals, elevi a l’Altíssim la pregària dels badalonins i catalans que malden des de 1714 per recuperar  la seva llibertat nacional.