ESGLÉSIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA. SABADELL.

 

Escollia una imatge  on malgrat la destrucció quasi total s’adverteix el campanar obra de l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849  Barcelona, Barcelonès, 1916):

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

El vespre del dia 20 de juliol de 1936,  i com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , aquest temple parroquial, d’estil romànic modernitzat, d’un relatiu valor artístic, va ser saquejat i incendiat, quedant notablement mutilada la seva fàbrica. Ens agradaria rebre'n imatges anteriors a la destrucció  l'email castellardiari@gmail.com 

La coberta va quedar completament destruïda, els seus murs però , per la seva solidesa, romangueren en peu.

https://purissimasabadell.org/quant-a/historia/

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/primers-compassos-guerra-civil-1936/?fbclid=IwAR01wO6L2-ZjEv27emZoNfryWY-3rmrpfPbhVqKumqe-8Dd0SU_VNz37Zug

Les obres  de reconstrucció foren dirigides pels arquitectes Srs. Josep Vila Juanico ( 1906? + 19 setembre 1981 )  i Lluis  Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) .

La marxa de les obres ha estat la següent: el temple es va obrir al culte el setembre de 1939, fins aquella data el culte es duia a terme a l’església dels Escolapis, advocada a Sant Agustí.

construcció i estucament interior, 1940-41; campanes, desembre de 1941; consagració de l’altar major, 1943; altar del Sagrat Cor, 1945; Ntra. Sra. de la Mercè, 1951 ; Capella del Santíssim, 1956; capella de Ntra. Sra. de Montserrat, 1957; capella de Jesús de Natzaret, 1958; capella del Sant Crist, 1959...

l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) va ser l’autor dels Murals de la capella del Santíssim de la parròquia de la Puríssima de Sabadell (1952)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-la-purissima-concepcio-sabadell.html

La fitxa de l’Ajuntament de Sabadell, no recull la intervenció dels arquitectes Srs. Josep Vila Juanico ( 1906? + 19 setembre 1981 )  i Lluis  Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993)

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/044-A.htm

I quan a la descripció, definir-la com a “ telegràfica”  és molt generós:

Conjunt eclesiàstic actualment entre mitgeres, integrat per església i campanar sobre d’aquesta, sagristia i rectoria. L’església compta amb la portalada d’accés donant al carrer de Via Massagué, lleugerament retirada de l’alineació, creant un petit àmbit d’accés.

La retratava des de la nova Plaça que s’ha obert davant per davant al costat oposat de la Via Massagué.

https://relatsencatala.cat/relat/parroquia-de-santa-maria-de-la-purissima-concepcio-sabadell-valles-occidental/1052101

https://ca.wikipedia.org/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3

Em desplaïa comprovar que Terrassa com Sabadell,   formen part de la relació  de poblacions afectades  per la  terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL POBLE DE PEDRA, ADVOCADA A SANT JULIÀ. BELLVER DE CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l'església del petit poble de Pedra, situat al peu de la serra de Moixeró i agregat al terme municipal de Bellver de Cerdanya, advocada a Sant Julià ocupa un petit cingle que s'alça al mig del veïnat de Pedra.

Patrimoni Gencat en diu ;  edifici d'una sola nau rectangular que es troba molt desviada respecte a l'eix de l'absis i del petit transsepte que el precedeix. Antigament la nau era coberta amb volta, recolzada en el murs reforçats mitjançant grans arcades que simulen capelles laterals. La volta degué caure en els terratrèmols del segle XV, i fou substituïda per una encavallada de fusta. El mur de migdia va quedar destruït l'any 1936 i en la restauració s'ha refet amb formigó. L'absis, semicircular i mancat d'ornamentació, té uns murs de més de dos metres de gruix, la qual cosa ha fet pensar que fou bastit amb finalitats defensives o aprofitant una antiga torre fortificada. És precedit per un espai a manera de transsepte, que sobresurt poc exteriorment, amb una absidiola buidada al mur septentrional i una petita capella quadrada al de migdia. L'exterior és completament llis, bastit amb carreus força regulars. La façana de ponent, amb un portal de mig punt, obert als segles XVII o XVIII, al qual s'accedeix per una sèrie de graons, és rematada per un campanar d'espadanya, de la mateixa amplada de la nau, amb dues obertures per a les campanes.

 

A l'interior conserva diverses esteles funeràries. Fotografia del Jordi Contijoch Boada. 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-pedra-bellver-de-cerdanya

Em complaïa comprovar que Bellver de Cerdanya   està  lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

CAPELLA DE LA CLÍNICA L’ALIANÇA DE BARCELONA, ARA HESTIA PALAU , ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT.

 

Havia publicat :  PALAU DE LA MUTUALITAT L’ALIANÇA. BARCELONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/palau-de-la-mutualitat-lalianca.html

I demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), imatges de la capella – que no havia tingut ocasió de retratar - , i  a volta d’email rebia una fotografia;  Capella oratori de la Marededéu del Carme, Segona capella de l’any 1950, Germanes Carmelites Missioneres, Clínica de "la Quinta de Salut l'Aliança".

Per l’Aliança passava entre altres la germana Antonia de Jesús Juan Torres ( Ciutadella, Menorca,  20 de març de 1916 + l’Índia, 11 de setembre de 2001 )  

http://www.ime.cat/Documents/Documents/12452doc4.pdf

Ens agradarà tenir més noticies a l’email castellardiari@gmail.com  de la presència de les Germanes Carmelites Missioneres a la Clínica de l’Aliança de Barcelona, i àdhuc  dades i imatges  de la  capella  privada, antigues i actuals,  si existeix encara

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/06/in-memoriamcapella-de-la-clinica.html

Rebia una segona fotografia; Capella de la Marededéu de Montserrat, Clínica de "la Quinta de Salut l'Aliança",  situada al primer pis, i d'accés públic. 

La Nurieta Nuri Nur,  publicava el 16.10.2016;  Moreneta al centre soci-sanitari Hestia Palau (antiga Aliança) Sant Antoni Maria Claret Nº 135 de Barcelona

https://www.facebook.com/photo?fbid=675776865910918&set=gm.1851691005059811

Hi ha – encara – una munió d’oratoris i capelles per “  treure a la llum” a la ciutat de Barcelona:

 https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/betel-arquitectura-art-religio/gavinejant-buscant-esglesies-modernes-barcelona-211062

Esperem la col·laboració  de tothom a l’email castellardiari@gmail.com , com veieu la feina és molta, oi?

 

 

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS, VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia; Ermita de SantSalvador de Coquells a Vilanant.

Llegia :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilanant&page=3&pos=22

El veïnat de Coquells, format per un conjunt de masies escampades, es troba al nord-oest de Vilanant, a poc més de dos kms. de la població. L'antiga església de Sant Salvador de Coquells, avui sense culte, es troba prop del camí que porta al mas Genover (reg. 3308) i al costat del mas Llobet.

 

És un temple d'una nau amb absis semicircular que presenta elements constructius romànics dels segles X-XI. La volta de l'absis és de quart d'esfera; la de la nau, de la qual es pot veure l'arrencament en els murs laterals, ha estat substituïda per un embigat recent. L'arc triomfal, de mig punt, de dovelles ben tallades, té impostes de secció excorbades i és sostingut per pilastres rectangulars.

 

La portalada, en el mur meridional de la nau, és adovellada amb un sol arc de mig punt. En aquest mateix mur de la portalada, vora l'extrem oriental, hi ha una finestra de doble escaixada i arcs de punt rodó monolítics. S'hi han obert algunes finestres modernes que poden haver destruït les antigues. El parament constructiu d'aquesta església és de carreus de pedra calcària mal escairats que sovint, no a per tot, s'afileren.

Edifici romànic del segle XI.

Era la seu d'una important confraria regida per un prior (laic) assistit per dos procuradors; aquesta terminologia havia fet pensar en l'existència d'una petita comunitat monàstica.

La presència d'aquesta confraria està documentada fins a finals del segle XVIII.

En el primer terç del  segle  XIX l'ermita estava enrunada.

Des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.

Caldria una restauració a fons per assegurar la conservació futura d'aquest important monument romànic, força desconegut i poc estudiat.

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae66coqu.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-coquells-vilanant

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38383

Em complaïa comprovar que Vilanant  està  lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

Quan al  topònim, Coquells:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15288

CASA JOSEP MARTÍ CASALS. EL MASNOU. EL MARESME

  

El Ramon Parada Walker, publica una fotografia de la  Casa torre de Josep Marti (Can Millet) 1910, situada   a la Plaça de Catalunya, 13  del Masnou , la imatge  és anterior doncs a  transformació que duia a terme  l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravá (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - Barcelona, 7 de noviembre de 1919) per encàrrec de Josep Martí Casals (el Masnou, Maresme, 1858 - ?) i que convertiria  aquella casa pairal de tres plantes  ,  en una mansió modernista.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes

Quan a l’autoria de la transformació signa el plànol l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), autor també de la transformació de l’edifici del  Casino del Masnou.

https://elmasnouterrademar.cat/arxiu/Roca_de_Xeix_30.pdf

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940)  i  Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) pare i fill, foren successivament arquitectes municipals del Masnou.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-jordi-bassegoda-muste

El meu infinit agraïment al Valentí Pons Toujouse 

Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals.

 A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari.

 Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats.

Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica.

 Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses.

I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics.

https://www.ccma.cat/324/can-millet-les-cases-dindians-i-el-problema-de-la-preservacio-del-patrimoni/noticia/3112806/

Desprès de les eleccions municipals dutes a terme el 28.5.2023, en les que curiosament no aconseguia Vox cap regidor, i la presència de  les forces polítiques que aplicaven – i continuen aplicant – l’article 155 de la “ seva” Constitución, caldrà  veure quina decisió prendrà el nou Consistori en relació a aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local.   

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA.

 

L'edifici del santuari és d'una sola nau, amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte.

La façana principal, l'accés al temple, enfrontada a l'est, està conformada per un porxo (de tres obertures d'arcs de mig punt) cobert per una teulada a una vessant, a sobre de la qual la resta de la façana s'organitza de manera classicitzant, amb un frontó triangular clàssic a sota del qual s'hi disposa una finestra rectangular amb una cornisa superior.

Al centre de l'edifici, el creuer és cobert per un cimbori octogonal, amb rosetons en cadascuna de les cares i una lluerna superior amb obertures d'arcs de mig punt.

A la façana nord s'hi situa un altre accés, amb porta d'arc de mig punt emmarcada per pilastres amb capitells corintis que sostenen un fris on resa la llegenda 'Joannes est nomen Ejus' en lletra capital romana. A sobre del frontó, motllurat, se situa una fornícula, que conté una estàtua de Sant Joan Baptista, amb arc de mig punt i la volta de quadrant d'esfera decorada amb una petxina. Les teulades són a doble vessant en cadascuna de les quatre ales de l'edifici i en el cimbori. Els ràfecs són motllurats a l'estil clàssic.

L’Assumpta Figueras Viñasm publica fotografies del interior de l'església, on s’hi poden veure pintures murals realitzades per l'artista noucentista Josep Obiols, destaca sobre l'altar major l'al·legoria de tot l'Univers lloant i pregant a Maria.

Al mig del cambril la figura de la Verge del Remei, en fusta tallada va ser realitzada per l'escultor Josep M. Camps Arnau   (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968).

Tot un seguit de llegendes, racions i goigs enalteixen la Verge del Remei benefactora de les bones collites de vi.

És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l'església de la torre de n'Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV. A mitjans del segle XX, l'augment progressiu de visitants, sobretot el dia de l'aplec, va obligar a la construcció d'un santuari més espaiós que fou projectat per l'arquitecte Anton Fisas  Planas (Barcelona, 1896-ibidem, 1953) i decorada amb pintures de Josep Obiols i Palau  (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) en un estil noucentista classicista. Va ser inaugurat el 13 de juny de 1954 pel bisbe  de la Seu d’Urgell, Ramon Iglesias Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) , amb una gran concurrència. Lluís Millet Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941 ) dedicà a aquest santuari la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d'Esteve Suñol Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 - ibídem, 19 de març de 1913)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30789

https://www.youtube.com/watch?v=DduDdx0rH8Y

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/10/poema-la-mare-de-deu-del-remei-castell.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-del-remei-penelles

Que la Marededéu del Remei de Penelles,  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TOR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ.

 

Trobava una imatge bucòlica  de Tor, una petita caseria del Pirineu català, fronterer amb Andorra,  pertanyent administrativament al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Res evoca la tragèdia que succeïa en aquest indret, i que podreu recuperar a :

https://www.youtube.com/watch?v=G_wiOyD7FPw

https://www.ccma.cat/catradio/tor/Guia-de-personatges/fitxa/6219/

De la seva  església parroquial advocada a l’apòstol Sant Pere llegia a Patrimoni Gencat ; edifici  d'una sola nau amb capçalera rectangular coberta amb volta de canó a l'est. La nau presenta una coberta de fusta. Als peus de l'església s'obre la porta amb arc de mig punt format per dovelles grosses i ben tallades emmarcades per una arquivolta exterior que descansa a cada costat en una imposta. A la part superior de la façana s'obre una petita finestra. Al costat septentrional de la capçalera es troba la torre campanar que, en la base, és del segle X (Xavier Barral Altet (Barcelona, 1947) pensa que les finestres de la part baixa d'una sola esqueixada no justifiquen una datació tant alta), continua en el XI, en el qual són visibles les finestres geminades actualment encegades.

Al segle XVII es construí en el costat septentrional un porxo, i sembla també que fou quan es van encegar aquestes finestres i els absis que remataven la nau en els quals s'emmarquen els arcs en el parament de l'actual capçalera. Remata el campanar una graciosa coberta amb diminutes llucanes.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que s'han realitzat petites intervencions en façana i coberta, on s'ha treballat amb morter de ciment pòrtland per reparar esquerdes. L'església té un revestiment exterior de morter de calç, que s'ha anat desprenent; el porxo no presenta revestiment.

L'interior consta d'un nau molt ampla, coberta amb un embigat de fusta que es troba ocult per un cel ras de fusta en forma de volta.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A llevant hi trobem l'absis, de planta rectangular i coberta amb una volta de canó.

L’advocació, Sant Pere Apòstol el que havia negat a Jesús fins a tres vegades, sembla la més idònia per aquest indret on planarà potser eternament  el dubte sobre l’autor dels crims.

https://www.vilaweb.cat/noticies/carles-porta-crec-que-se-qui-es-lassassi-de-tor/