LA MAREDEDÉU DEL ROURE A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL LLERS, ADVOCADA A SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roure-llers_11.html

https://janonomar.blogspot.com/2016/12/la-llegenda-de-la-mare-de-deu-del-roure.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-marededeu-del-roure-llers.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/02/in-memorian-llers-el-poble-que-va.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/esglesia-nova-de-llers-advocada-sant.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39283

Segons explica la tradició, la imatge d’aquesta verge tenia la propietat de suar, però només suava el rostre de la Mare de Déu, no així el seu cos ni la figura de l’Infant Jesús. 

Quan la Mare de Déu del Roure suava, era presagi de grans guerres i calamitats, i segons expliquen va suar abans de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715), la Guerra Gran (1793-1795) -amb la famosa Batalla del Roure, que culminà als voltants del mateix monestir de la Marededéu  del Roure-, i l’arribada de les tropes franceses, just a l’inici de la Guerra del Francès (1808-1814)

La imatge es va traslladat a la parròquia  que dissortadament fou  totalment destruïda l’any 1939.

Durant molt temps la figura es va donar per perduda, uns anys després però,  fou retrobat el seu cap, que avui en dia encara es conserva en la nova església parroquial de Sant Julià de Llers, com un recordatori mut del rostre d’aquella verge que suava.

En el mateix edifici, també podrem trobar una copia d’alabastre de la Mare de Déu del Roure, feta per l’escultor Frederic Marès (1893-1991), inspirada en la talla original.

En tenen una còpia al  Claustre del Monestir de Poblet, al terme de Vimbodi-Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà.

Que la Marededéu intercedeixi davant l'Altíssim perquè Catalunya recuperi la seva llibertat , amén !!!

IN MEMORIAM. LICEU DALMAU. VILASSAR DE MAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia que l'edifici conegut com Liceu Dalmau,  va ser projectat per l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) per encàrrec l’any 1920 del prestigiós pedagog i lingüista Delfí Dalmau i Gener (Figueres, l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965)  , qui volia fundar un centre educatiu capdavanter a la localitat

Isidre Puig Boada 

Delfí Dalmau i Gener 

L'edifici va complir la funció d'institut d'ensenyament i centre pedagògic de renom durant els anys previs a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República

Hi ha constància en actes municipals de 1936 del seu ple rendiment, i va acollir alumnes locals fins a les acaballes del conflicte bèl·lic, cap al 1938 o 1939.

Amb la victòria dels sediciosos,  l'activitat de l'escola va cloure- els feixistes volien i continuen volen, persones amb poca o nul·la preparació, fàcils de manipular- . 

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/muere-martinez-anido-hay-llenar-cataluna-peor-tenga-espana-marc-pons_1138709_102.html

A  la façana  fins no fa gaires anys , encara es podia  apreciar, tot i que una mica esborrat pel pas del temps, el rètol històric fet a mà amb el nom de "Liceu Dalmau"

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SARAÍS VELL, ADVOCADA A SANT LLORENÇ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/77

https://lamanyana.cat/sarais-vell-un-dels-15-nuclis-abandonats-a-lalta-ribagorca-del-foc-a-loblit/

https://www.youtube.com/watch?v=b66XUxDC4JE

https://gloriacondal.com/2020/09/06/sarais-vall-de-boi/

Sant Llorenç de Saraís és l'antiga església parroquial romànica de Saraís Vell, un poble actualment abandonat situat a l'extrem meridional de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça. L'església original data del segle XI (primera referència documentada el 1057), però a causa de l'estat de ruïna absoluta, no es va incloure al catàleg del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com la resta de temples de la vall

Del monument original romànic només en queda un fragment de l'absis i la base del campanar d'uns dos metres d'alçada. Aquestes restes van quedar integrades posteriorment en una edificació utilitzada com a cleda o paller per al bestiar.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DE LA PRESENTACIÓ DE LA MAREDEDÉU DE VILASSAR DE MAR.FRANCISCANES MISSIONERES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5459

https://www.revistamirades.cat/2024/07/06/les-escoles-de-vilassar-de-mar-apunts-historics/

Llegia; El dia 14 de desembre de 1891, amb l’assistència del Bisbe , Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) i de les autoritats civils i religioses locals – imaginen que també les militars o  almenys les forces d’ordre públic, aquests des de sempre, quan hi ha pica pica, no se’n perden una -.  es va procedir a la benedicció de la primera pedra.

Pr cert, com és mal costum, sobretot en els ordres religiosos, cap dada de l’autor del projecte, sou pregats de fer-nos saber a l’email castellardiari@gmail.com

Amb molta il·lusió es va començar a construir,  gràcies a què els donatius anaven arribant, sobretot des d’Amèrica on hi havia persones de Vilassar de Mar que havien anat en busca de fortuna, també  però, d’altres fonts, com per exemple, la senyora Esperanceta Martorell d’Arenys de Mar però que passava moltes temporades aquí, va enviar un fuster perquè fes portes i finestres – ens agradarà tenir dades d’aquesta benefactora, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,--, a l’email castellardiari@gmail.com - . I així, de mica en mica, i amb l’ajuda de molta gent es va acabar la construcció de la nova escola-convent.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/escola-presentacio-de-la-mare-de-deu.html

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella, i si existeixen una imatge dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Ens agradarà tenir confirmació de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com, ho  demanarem  a l'alcaldessa  Elena López Luján ( 1961 )  alcaldiavdm@vilassardemar.cat

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

ESGLÉSIA D’ARAVÓ, ADVOCADA A SANT MARTÍ. GUILS. LA CERDANYA JUSSANA

 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/07/sant-marti-daravo-guils-baixa-cerdanya.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-daravo-guils-de-cerdanya

https://cerdanya.org/es/que-hacer/turismo-cultural/patrimonio-cultural/guils-de-cerdanya/sant-marti-de-aravo/

No en diuen res els del COAC: https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=guils

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7728

La petita capella de Sant Martí es troba a la plaça del petit veïnat d'Aravó.

Es tracta d'un edifici de factura moderna, de planta en forma de T, estructurada en una sola nau amb dues capelles laterals a manera de transsepte. Està coberta amb una volta de canó amb un arc toral que divideix la nau en dos trams.

La façana principal, orientada a llevant, està formada per la portalada d'arc de mig punt de dovelles vermelles, amb una finestra central al seu damunt i un campanar de cadireta d'un sol ull de carreus de pedra, coronat amb un panell i una creu de forja.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

El parament exterior està construït amb maçoneria de pedra esquitosa fosca i carreus a les cantonades. La coberta està feta amb llicorella i a dues aigües.

Quant al seu interior, les parets estan bastides en acabat arrebossat pintat, excepte l'arc absidal realitzat amb carreus. 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

El paviment és de lloses de pedra.

 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels     guilsencs .  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

 La Cristina Parés Nina publica unes fotografies de l’església de Santa Maria de Bell-lloc ( aquesta denominació és un lloc comú, tenim constància d’ almenys altres tres esglésies de Bell-lloc :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santuari-de-santa-maria-de-bell-lloc-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/bell-lloc-la-falsa-moneda.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

aquesta, avui en terme de Santa Coloma d’Aro, està emplaçada sobre una antiga vil•la romana. En una restauració dels anys 1960-1962 aparegueren vestigis de construccions. A la banda Nord s'han trobat ruïnes d'un edifici de planta circular -potser es tracta d'un baptisteri- que estava adossat a una estreta aula rectangular que comunicava amb l'església. El fet que les parets de la nau de l'església no parteixin de les de la capçalera s'atribueix , per Eduard Junyent i Subirà, Arqueòleg i historiador ( Vic, Osona, 1901 — Vic, Osona, 1978 ) a què segurament quan es va construir la nau devien aprofitar l'absis d'una església anterior, edificada sobre les ruïnes de la vil•la romana.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-bell-lloc-daro-santa-cristina-daro

L'any 1989 el Departament de Cultura va subvencionar obres de restauració en aquesta església.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-bell.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb capçalera de planta de ferradura a l'interior i poligonal a l'exterior (la forma externa li fou donada tardanament). A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, i un tram de volta més baixa que la nau (s'ha pensat que inicialment era un temple amb dos absis contraposats, un a cada extrem de la nau). Aquest tipus de planta no és freqüent al país, però té precedents en esglésies paleocristianes especialment del nord d'Àfrica. La volta emprada en aquest santuari està adaptada a l'espai que cobreix i es pot considerar preromànica. Al fons de l'absis hi ha una finestra esbiaixada, als muntants de la qual foren reutilitzats elements romans. Hi ha també un campanar d'espadanya i contraforts a la façana davantera. A la banda N de l'església hi ha diverses ruïnes pertanyents a un edifici de planta circular o concèntrica que hi comunicava, potser un baptisteri. Adossada a l'església hi ha la rectoria, notable casal que amaga part de l'exterior de l'església i que fou construït al segle XVIII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions al’email  castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu  elevi a l'Altíssim la pregària dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya;  perquè els deslliuri del " virus de castella "  i de l'església herètica que calla davant dels incendis  forestals que assolat la nostra terra donant compliment a la consigna EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA I EL MONESTIR DE VILANERA. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte publica fotografies de les runes de l’Església que havia estat advocada a la Marededéu, mal dita santa Maria, per l’església herètica del REINO DE ESPAÑA

https://www.parroquiaempuries.org/ca/node/209

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae18vila.htm

No en diuen res els de COAC:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=1

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vilanera-0

Antic monestir de monges benedictines, dedicat a Santa Maria, situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges.

De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.

 El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada.

Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si: a la part alta del turó resta un mur de l’església, d’uns 10 m de llargada i 4 m d’alçària màxima. A la part baixa del turó i al costat de ponent del mas Vilanera (segles XVI-XVII),  s’hi conserven diversos murs del convent, d’una tècnica constructiva semblant a la utilitzada a l’església, que delimiten una planta rectangular amb estances a l’interior.

https://www.visitlescala.com/ca/lentorn/santa-maria-de-vilanera

Que la Marededéu elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica de Catalunya el " virus de Castilla" , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el llegat d'aquest dissortat reialme al món.