CONVENT DE CAPUTXINS. ARENYS DE MAR. EL MARESME

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de la façana del Convent dels Caputxins a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme

Llegia que la primera presència caputxina a la població d’Arenys de Mar es remunta a l’any 1618, quan a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat –al turó on actualment hi ha l’emblemàtic cementiri de Sinera– s’hi aplegà la primera fraternitat de caputxins. Poc després l’any 1620, a l’indret conegut com “La Plana del Convent”, s’hi bastí un nou edifici, amb més fesomia, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, reemplaçat l’any 1632 per un tercer convent, molt més sòlid, que subsistí fins a l’exclaustració de 1835.

Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l’adquirí, hi situà la famosa granja avícola “Paraíso”.

 

L’any 1863 el P. Joan Baptista Pruna (Arenys de Mar, Maresme, 1809 — Arenys de Mar, Maresme, 1890) edificà a la població un conventet. Tanmateix, la restauració real i efectiva de la vida conventual tingué lloc l’any 1879, durant el regnat d’Alfons XII.

 

L’any 1915 es traslladà el noviciat d’Arenys al convent de Manresa i es començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda Amigó (Barcelona, 1862-1940)  .

L’església dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d’agost de 1929 i en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , episodi genocida batejat com durant “la guerra civil”,  pels malfactors i com CRUZADA per l'Església catòlica, fou convertida en taller de fusteria i el convent en alberg de refugiats.

 

Recuperat l’edifici, el gener de 1939, després d’uns arranjaments necessaris, hi fou possible la reobertura del noviciat l’octubre del mateix any.

 

Actualment segueix aplegant el noviciat i també els joves estudiants.

https://caputxins.cat/on-som/convent-darenys/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8238

En algun moment al convent es va impartir docència a la quitxalla d'Arenys de Mar?. Ens agradarà tenir-ne confirmació, en el seu cas a l'email castellardiari@gmail.com 

SANTUARI DE SANTA MARIA DEL BOSCALT. CAVA . L'URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

Rebia una crònica de la sortida que van fer la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, en la recerca en aquesta ocasió del santuari de Nostra Senyora del Boscalt, prop d’Ansovell, del qual n’havíen tingut notícia en una visita al poble de Cava a la recerca d’un camí de muntanya.

 Ansovell és la capital del municipi de Cava, perquè els seus aproximadament 40 habitants fan que sigui el nucli de població més habitat. Està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. 

Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró El castell pertangué als Pinós les cases situades al pendent del riu Moixol, són apinyades; força d’elles llueixen amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent.

 Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Mart, avui ruïnosa, amb la volta esfondrada, i mig coberta per plantes. La parròquia de Nonsuvelle s’esmena en l’acta de la consagració de la Seu l’any 839.

 L’edifici pertany al segle XII i és d’una sola nau i l’absis semicircular té la mateixa amplada. 

 L’actual església parroquial dedicada també a Sant Martí és un edifici rectangular, cobert en voltes de llunetes. El portal adovellat, és al NE. Desgraciadament el dia que van fer la visita, s’hi estaven fent obres i no van poder accedir-hi ni fer unes fotografies correctes. 

A l’extrem oposat de la porta s’aixeca el campanar. 

 El bosc d’Ansovell, propietat del conjunt del veïns del poble, és un dels espais naturals més ben conservats de la comarca. El paratge natural del seu entorn és de gran bellesa i va inspirar a Victor Català a l’hora d’escriure el llibre “Solitud”.

El santuari del Boscalt és una ermita ampla, d’una nau amb capelles laterals, crida particularment l’atenció la torre-campanar; en els darrers anys s’ha refet el teulat, i s’ha iniciat l’arranjament de l’interior. 

Antigament en la casa annexa - en l’actualitat ocupada per particulars- ,hi havia una petita comunitat religiosa. Més tard, la comunitat va deixar pas a ermitans durant molts anys.

 Per aquest indret passava el camí cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.

 També sembla haver hagut explotacions de ferro (mina dels sarracenos?) El paisatge és fabulós mentre puges veus les vessants del poble i a l’altre cantó de la vall el poble de Cava. Des del santuari divises les valls que davallen cap a la Seu. 

 En el voltants del santuari es pot veure un magnífic boix de més de dos cents anys.

 La Mare de Déu és molt venerada i s’hi acumulen molts vots d’any en any.

 El primer diumenge del mes de maig hi ha la processó dels vots del poble que puja fins al santuari resant durant el camí.

 Feta en fusta sense policromar és obra de l’escultor andorrà Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930)  . De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics. 

La talla original és va ser cremar en un incendi a la meitat del segle XX. 

 Ens deixa un enllaç a la Médiathèque Centrale de Montpellier, on podreu trobar els Goigs d’aquesta Verge : 

http://bm-montpellier-1.picturelan.com/show_souscategorie.cfm?cfid=7582&cftoken=31287005&cat=1009&MaxItem2show=80&page=3&displayMode=0 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-la-mare-de-deu-de-boscalt.html

Des d’antuvi el 8 de setembre, si escau en diumenge, o en tot cas el primer diumenge de setembre es celebra l’aplec que es molt assenyalat i participat per persones de tota la contrada.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE PELACALÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20388

Llegia  que l’església de l’Assumpció de la Marededéu de Pelacalç al terme de Ventalló, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular capçat a ponent. La nau està coberta amb volta de canó mentre que la de l'absis és de quart d'esfera, amb un gran arc triomfal de mig punt adovellat. L'interior està completament transformat i adaptat al seu nou ús, distribuït en dos nivells i amb els murs de pedra vista a mode de sòcol. A l'exterior, les obertures han estat modificades i es concentren a la façana principal i a l'antiga zona absidal. La façana presenta un gran portal de construcció moderna, d'arc rebaixat adovellat. Està cobert amb un voladís rebaixat bastit amb maons i teula, amb una placa commemorativa al centre amb la data de construcció 1598 i la de reforma 1997, emmarcant la imatge de la verge. Damunt del portal hi ha una finestra restituïda a imitació del portal. Les finestres de l'absis són cinc, rectangulars i dues d'elles han estat obertes recentment. Al mur de tramuntana hi ha una nova obertura rectangular.

 

L'aparell està bastit tant per pedres sense treballar com per pedres ben escairades, procedents de l'antic castell medieval de Pelacalç. A les cantonades hi ha carreus ben desbastats.

Històricament era sufragània de Santa Maria de l'Om, antiga parroquial de Pelacalç.

Durant la Guerra dels Segadors (1640), el temple fou saquejat i no es tornà a restaurar.

El 1665 es traslladaren les piques baptismals a Montiró, i el 1683 ja no hi havia culte.

Actualment és de propietat privada i es dedica a magatzem.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vENTALLO&page=4&pos=35

IN MEMORIAM. ESCOLA DE CANELLES. FÍGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.

 Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

 Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat l’escola de Canelles de Segre , un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà, situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb la comarca del Solsonès.

El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.

La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap els anys setanta.

S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’ARGENTONA. EL MARESME

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

 

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.

 

El Salvador Rodríguez Alonso, publica una fotografia.

Cases consistorials i escoles públiques. Argentona. Colecc. Puig iCadafalch.

El meu infinit agraïment al Salvador Rodriguez Alonso, i al Joan Dalmau Juscafresa que em feia arribar l’enllaç de facebook.

ESCOLES DE VILAMACOLUM ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Sortia de l’Hospital Quirón Salut de Sabadell, on havia estat objecte d’una intervenció quirúrgica per part de l’equip del Dr. Eduardo Viteri de Velasco, i de l’exquisida atenció del personal de la sisena planta,  i em trobava un allau de temes pendents al meu ordinador,  entre  els que m’era particularment plaent  el missatge del bon amic Joan Dalmau Juscafresa, que m’enviava imatges de l’edifici de les escoles de Vilamacolum 

Espero poder posar-me al dia, en el termini d’un mes.

Quan al toponim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46859

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.

Llegia que Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) segon marquès de Camps, va fer diversos donatius per a la construcció de les Escoles de Vilamacolum, construïdes per  José Mauné Alay, i de les que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor del seu disseny.

http://www.vilamacolum.cat/guia-del-poble/edificis-municipals/escola-publica/?fbclid=IwAR35nBN1mziXGNyHx2XJpp_vesVARTFIISvrO0L3u1aYTZ1Z_GFeNJ0EIrw

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT. LES PLANES. BARCELONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica un parell de fotografies del Santuari de la Mare de Déu de la Salut,  església neoromànica situada al barri de Mas Guimbau, a les Planes ,  on passa molt desapercebuda en trobar-se ubicada en un solar boscós i un carrer força estret.

Va ser projectada pel reconegut arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1 de septiembre de 1931), l'any 1927 i es va poder enllestir, dos anys després, gràcies a l'esforç dels veïns que començaven a poblar la zona, ben comunicada gràcies a la seva proximitat amb l'estació de les Planes.

Va ser construïda  amb pedres de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.

L'interior de l'absis està decorat amb frescos pintats per Carles Llobet i Raurich (Barcelona, 1897 — Barcelona, 1984), fill de Carles Llobet Busquets (Lleida, 1857-1927) l'any 1948.