divendres, 20 de novembre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL CANÓS, ADVOCADA A SANT JAUME, INJUSTAMENT ABDUÏT PEL FEIXISME. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26087

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/805

Església parroquial situada extramurs de la vila closa, just a llevant del portal d’entrada. Es tracta d’un edifici del segle XVII que fou reformat durant el segle XIX, època a la qual pertany el campanar i possiblement una o les dues naus laterals.



L’església consta d’una nau central i dues laterals, amb coberta de teula àrab a dues aigües i absis recte.


A l’interior la coberta és de volta de canó amb arcs torals i llunetes recolzades sobre una cornisa que recorre tot el mur. Als costats, mitjançant arcs formers, s’obren dues capelles laterals per banda. Entre dos d’aquests arcs es conserva la trona de fusta des d’on es feien antigament els sermons.

 L’aparell del mur és de pedra vista excepte a la façana principal, la qual és arrebossada i pintada simulant carreuat. A les cantonades, als marcs de les obertures, als sòcols de les naus laterals i a la part original de la façana posterior – on s’aprecia una remunta que podria datar del moment en què es construí el campanar – el paredat és carreuat.

A la façana s’hi disposa la portalada en arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra hi ha una creu de marbre que commemora la celebració de la Santa Missió a la població l'any 1945. A mig aire s'obre un gros òcul rodó de doble esqueixada que facilita l’entrada de llum a l'interior. Maclat al costat esquerre i retirat del pla de façana s’alça el campanar de planta quadrangular, el qual està dividit en tres cossos mitjançant dues gruixudes cornises. Al pis superior s’obren finestrals als quatre vents, on s’allotgen les campanes. La torre es remata amb una coberta plana protegida per una balustrada de pedra amb un pinacle a cada vèrtex.

Al mur sud del temple s’hi disposa una font adossada composta per un requadre de pedra amb la pica a sota, el brollador al centre i, com a rematada, una estela orlada amb la creu llatina que prové de l’antic fossar, el qual se situava contiguament a l’església, on hi ha el recinte de les piscines.

Finalment, cal dir que al costat sud de l’església s’hi troba l’edifici de la rectoria, que fa les funcions de local social.

Ens agradarà si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com,  també fotografia de l'edifici que donava aixopluc a l'ensenyament

Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del  Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  mals personals i econòmics del tot evitables. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 19 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. DE LA CAPELLA ADVOCADA A L’ÀPOSTOL SANT PERE, AL MOLI D’ALGARS. BATEA, LA TERRA NOBLE.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11690

Llegia del  que havia estat el Moli d’Algars al terme de Batea; edifici medieval de gran valor, tot i que es troba en un estat de conservació molt dolent. Es tracta del molí, al qual s’hi accedeix per una porta sobre la qual hi ha un escut d’armes senyorial datat el 1407. El molí, que aprofitava la força hidràulica del riu Algars, té dos pisos superiors destinats a habitatges. Els pisos inferiors es destinaven a la producció útil i encara conserven part dels mecanismes antics.

A la façana sud, on hi ha l'entrada a la part d'habitatge, hi ha les restes d'una volta de canó que formava part d'una petita capella adossada a l'edifici que estava dedicada a Sant Pere, on s'hi pot veure encara un contrafort esglaonat.


Fotografia del Salvador Viladrich Alifonso, que ens deixava l’any 2021


https://x.com/CulturaStte/status/1415265772721561604/photo/1

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/249

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Som, dissortadament la darrera colònia d’un país de fireta.


Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu  poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

Que  sant Pere  elevi  a l’Altíssim la pregaria dels bateans , darniuencs ,  cantallopencs ,  farencs,  esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

 

dimecres, 18 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA DE BORÉN. PALLARS SOBIRÀ

 

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=3808

No trobava cap fotografia de  de l’edifici  que aixopluga l’Estudi o escola de Borén ,  sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email castellardiari@gmail.com

 


Llegia que  va estar plenament activa durant gran part del segle XX. Per exemple, hi ha registres i memòria gràfica d'alumnes i mestres d'entorns de l'any 1958, així com de mestres que van exercir la seva activitat a l'escola mixta de Borén-Sorpe a finals dels anys 60.

Alumnat: No només donava servei als nens de Borén, sinó que també hi baixaven a peu a través de camins de ferradura els pocs infants que vivien a nuclis propers ja deshabitats, com el poble d'Àrreu

Quan al topònim Borén :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=80&columna=b&linia=21&terme=BOR%C3%89N

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, ens fa evocar dolorosament la memòria d'un altre criminal que s'escapava de la justícia :

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 17 de novembre del 2026

ERMITA DE SANT SEBASTIA D’ASPA. EL SEGRIÀ.

https://www.aspa.cat/el-municipi/turisme/ermita-de-sant-sebastia

Llegia de l’ermita avocada a sant Sebastià d’Aspa,  que exerceix actualment les funcions de capella del cementiri del poble. Edifici senzill, d'una sola nau acabada amb mig hexàgon i coberta per una teulada a dues aigües. A l'exterior, força auster, destaca la porta d'accés, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles que arranca des d'una discreta imposta. Per sobre d'aquest portal s'obre un petit òcul. El mur exterior té dos contraforts.



En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – diria que l’únic fins a dia d’avui - els soldats republicans instal·lats al poble van reconvertir l'ermita en una petita sala de ball i cantina. Aquesta sala es va anomenar "Tropezón". Les lletres del nom encara s'intueixen, com ombres, pintades a les dovelles de l'arc d'entrada.

Al costat de la porta, un petit finestró de l'ermita, ara tapat, es va utilitzar com a taquilla per cobrar les entrades.

Quan al topònim Aspa :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=263&columna=a&linia=46&terme=ASPA

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic d’Aspa s’assolia al cens de 1877 on consten 706 ànimes,  es tancava l’any 2025 amb 233 habitants de dret.

Es conserven els edifici de les antigues escoles :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21636

En l'actualitat, l’Escola d'Aspa (que pertanyia a la ZER Vall de l'Aranyó) va haver de tancar les seves portes a causa de la falta de línia d'alumnat, motiu pel qual els infants del poble assisteixen actualment com a centre de referència a l'Escola Els Til·lers del municipi veí d'Artesa de Lleida

https://zervallaranyo.blogspot.com/p/escola-daspa-aspa.html

Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim



Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 16 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT SESCEBES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Començava el meu servei militar obligatori al CIR 9 de Sant Climent Sescebes, i no tenia ocasió de visitar l’església parroquial situada dins del nucli urbà de la població de Sant Climent, al bell mig del barri antic del municipi.

Tampoc de veure i viure la Passió de Sant Climent Sescebes

https://www.facebook.com/watch/?v=1441350853552899

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+climent+sescebes&page=1&pos=2

Llegia; Església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera semicircular orientada a llevant. La volta de la nau i de l'absis és de canó amb llunetes, tota seguida, i està dividida per quatre arcs torals recolzats damunt pilastres adossades als murs laterals. Les capelles laterals de la banda de tramuntana són força més grans que les de migdia, però totes elles estan cobertes amb voltes de canó, exceptuant la primera capella del costat meridional, coberta per una volta d'aresta. Estan obertes a la nau mitjançant arcs rebaixats amb les impostes motllurades. La façana principal, orientada a ponent, presenta una portalada formada per dos arcs de mig punt en degradació, emmarcats amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. Les dovelles de l'arc exterior estan decorades amb boletes, mentre que el timpà presenta una decoració formada per dues testes humanes, enllaçades per dues tiges amb quatre flors cadascuna. Al mig del timpà hi ha la següent inscripció: "ANN 1687". A la llinda es llegeix la següent inscripció: "ENTRAR PARA DIOS ALABAR". Damunt del portal hi ha tres creus llatines i una finestra rectangular emmarcada amb pedra, amb un vitrall decorat. El campanar, situat a la part meridional de la façana, és de base quadrada i està coronat amb una coberta piramidal. Presenta quatre arcades de mig punt bastides amb maons i situades a la part superior de l'estructura.




De l'interior del temple destaquen diverses escultures religioses i dos petits sepulcres de pedra, amb inscripcions gòtiques i escuts, conservats a la capella baptismal.

El temple està arrebossat i pintat tant interiorment com exterior.

L'any 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Sant Climent de Sescebes i el Bisbat de Girona, van endegar un projecte de restauració i consolidació de l'església. El projecte va ser confeccionat per l'arquitecte Ramón M. Castell i LLavanera amb col·laboració dels arquitectes tècnics Elisa Llenas i Torrent i Josep Simon i Motjé, i duta a terme conjuntament amb l'empresa Gratacòs Pujol S.A. de Capmany. Aquestes obres es van dividir en una primera fase, realitzada entre els anys 1992 i 1993, i una segona fase l'any 1995.

Entre d'altres actuacions es va consolidar la volta mitjançant una xapa de formigó armat i la renovació total de les cobertes substituint els embigats. També es va rebaixar el cos superior de la sagristia i es va rematar i consolidar el campanar, facilitant, de la mateixa manera, l'accés a la part superior.

Pel que fa a l'interior es van canviar els paviments i el sistema de il·luminació, es va arrebossar i pintar els paraments de la nau i de les capelles i es consolidà i amplià el cor.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://manel-gogistes.blogspot.com/2024/11/goigs-al-glorios-sant-climens.html

Que sant Climent elevi la pregària dels santclimentencs, empordanesos i catalans a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou del REINO DE ESPAÑA, allibera el món del “ virus de Castilla”, escolta el clam dels oprimits, de les víctimes dels genocidis, dels homicidis per desnonament i de qualsevol forma d’injustícia

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 15 de novembre del 2026

CASA MIQUEL SALVADÓ LAPORTA. GANDESA. LA TERRA NOBLE.

La casa  promoguda pel  comerciant i alcalde Miquel Salvadó Laporta (  1875, Gandesa, Terra Alta, Tarragona  + /09/1936, Gandesa, Terra Alta, Tarragona)  és coneguda popularment com a Ca Sol. Es tracta d'un destacat edifici d'estil modernista situat a la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa.



Miquel Salvadó Laporta: Va ser un rellevant comerciant local, propietari dels coneguts magatzems "Almacenes de la Font Calda". Més endavant, va ocupar càrrecs de responsabilitat pública a la capital de la Terra Alta, sent elegit fiscal el 1908 i esdevenint alcalde de Gandesa durant la dècada dels anys 20

Va ser edificat l'any 1912 , segons el projecte  del mestre d'obres i arquitecte barceloní Joan Baptista Feu i Puig



https://vptmod.blogspot.com/2016/03/gandesa-ca-sol.html

 Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim


 Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Ramón Serrano Suñer  (Cartagena, 12 de septiembre de 1901-Madrid, 1 de septiembre de 2003 , de tristíssima memòria,  i quina família materna era originària de Gandesa (la Terra Alta) i la paterna de Tivissa (la Ribera d'Ebre),  tota la seva vida va mantenir un fort lligam amb el municipi de Gandesa, on passava els estius i on era considerat un personatge central de la història local.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern