MASIA DE LA CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

El món desapareix davant dels nostres ulls, i massa sovint, no tenim ocasió de recollir imatges d'aquesta transformació/destrucció.

Això, succeïa- entre molts indrets - amb la masia Corbella, al terme aleshores del Talladell, annexionat avui a Tàrrega, amb el clàssic l'argument de l'estalvi administratiu, aquesta tesidefensada pels governs més corruptes, sempre m'ha semblat unaforma més de l'infinit menyspreu , vers el patrimoni d'aquesta raça maleïda.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8312/rec/4
Vista d’una masia del Talladell situada a la carretera de Madrid, entre Cervera i Tàrrega
Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943

Em confirmàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que l’any 1983 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) retratava una capella que es mantenia dempeus fins a l’ull de bou, a la masia de la Corbella.

La capella estava advocada a Santa Maria.

https://latartraneta.wordpress.com/2017/12/03/tarrega-i-lespai-fisic-el-projecte-de-tracat-de-la-nova-carretera-finals-del-segle-xviii-4/
Agrairem infinitament rebre, en el seu cas, confirmació d’aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE BAIASCA. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Baiasca és un petit poble del Pirineu català, del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

És a l'extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l'esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d'on s'ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.

Emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).

No ho esmenta però, tenia escola, i en la seva visita la retrataven la Maria Rosa Planell Grau, i el Miguel Pujol Mur, i em feien arribar les imatges per incloure-les a la llista d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Com ells, sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya només en té a nosaltres en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres col·laboracions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. REVISTES I PUBLICACIONS

Portava esmerçades MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC, a qui via instància havia demanat alhora que l'arranjament, la restricció del trànsit rodat, veïns i serveis, en evitació de mals físics i econòmics - que altrament s'havien produït ja - i que no es van rescabalar -. com legalment pertoca fer-ho-per part d'anteriors consistoris.

Havia trobat almenys:

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10219345766065763&set=pcb.10219345767745805&type=3&theater

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/els-tresors-del-carrer-del-calvari-sant-llorenc-de-savall-valles-occidental-catalunya-2/?fbclid=IwAR0XgAI99oYz9SZ_B71twK8IGjHfBX27Sa8IAhvdau9mCwCI0N-oV-zN0lU

REVISTES I PUBLICACIONS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRE

10 MINUTOS
7 FECHAS
ANITA DELGADO Princesa de Kapurthala
CINE ELDORADO
CINEGRAMAS
CRITICA
CRÓNICA
D'ACI D'ALLA número IX
DIARIO DE BARCELONA
EL CASO
EL CINE
EL CINE
EL CORREO CATALAN
EL ESPAÑOL
EL HOGAR Y LA MODA
EL NOTICIERO UNIVERSAL
EL PROGRESO Diario Autonomista de la unión Republicana
EN PATUFET exemplars dela anys 30 del segle XX
ESPLAI il·lustració catalana
ESTAMPA
FOTOGRAMAS
FOTOS
GARBO
GOLONDRINA Revista ilustrada para la mujer y el hogar
HOLA
LA ACTUALIDAD
LA BATALLA
LA DONA CATALANA
LA ESCENA CATALANA
LA HORMIGA DE ORO
LA VANGUARDIA
LECTURAS Enero de 1935
LETRAS Revista del hogar
MARISOL el semanario de la mujer
MOMENTO Excursionismo
MUNDO GRAFICO exemplars dels anys 30 del segle XX
NUEVO CINEMA
OLIMPIA
ONDAS
PORQUÉ
PRIMER PLANO
Revista Literaria NOVELAS Y CUENTOS
SEMANA
SOLIDARIDAD NACIONAL
SOLIDARIDAD OBRERA
Stefano I de España
SUCESOS
THE TELEGRAM
TRIUNFO
Altres publicacions sense identificar

La cultura no és una de les prioritats dels que remenen les cireres arreu del país, cal afegir aquí, que a l'agost TOT està tancat.

Sabeu de persones i/o entitats interessades?. Agrairem que ens ho feu saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CAN SOLER. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica una fotografia de l'any 1912 - Sant Antoni de Vilamajor - Vista parcial_de can Solé - Detall de la façana de can Solé amb finestra i portal amb l'escut dels Solé ( Un sol i tres Estrelles)

No hi ha gaires dades d'aquell edifici del qual hi ha constància documental des del segle XV..

La casa actual,de la que ens deia Patrimoni Gencat ; edifici de planta és quadrada, la teulada a dos vessants. A més de la planta baixa hi ha dos pisos i golfes. A la façana hi ha una porta amb onze dovelles i un ornament dedicat a Sant Martí, amb la data 1683. A més de les finestres, d'estil romànic religiós, també hi ha espitlleres. Aquesta antiga masia destaca per conservar diferents restes romàniques, entre elles alguns capitells del claustre de Sant Pere de les Puelles, té data de 1683.

Va ser acuradament restaurada a principis del segle XX, ens agradarà tenir notícia del promotor i de l'autor de la restauració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Avui en dia és una casa de repòs pels germans de Sant Joan de Déu. La finca va esdevenir una casa d'acollida, contemplació i sanació —Hospitalia— inclosa administrativament a la Província d'Aragó-Sant Rafael; va ser donada per la família Soler el 19 de juny de 1956 als germans de Sant Joan de Déu, que van escollir aquesta finca per edificar la seva residència d'estiu i local d'exercicis espirituals.

El 1967 fou escollida seu del Capítol provincial, on es va estudiar l'adaptació de les Constitucions a les normes emergides del Concili Vaticà II.

El seu propietari, Francisco de Soler Cepeda, havia exercit de tinent metge.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1917/11/18/pagina-21/32761379/pdf.html?search=Francisco%20de%20soler%20Cepeda

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. FOTOGRAFIA PER IDENTIFICAR.

Fem recerca sobre una fotografia – inèdita pel que tenim coneixement-, que algú ens deia que podria ser d'un retrat de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874), fet pel seu fill Marià Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949); esperem notícies del Centre de Lectura de Reus, i d'una persona experta en tema.

Ens semblava a priori que la fotografia tenia una qualitat del tot impensable en el procés vital de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874).

Esmerçava MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC.

El Ramon Molina Noguera, del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), que rebrà còpia de tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall, participava en la recerca, i trobàvem finalment una imatge que ens confirmaria que es tracta d'un Llorençà de bona posició econòmica què a principis del segle XX, es feia un retrat que seria posteriorment ampliat en els primers anys de la dècada dels anys 30

Sembla que la família havia viscut al carrer del Bisbe Solà.

Ens agradarà poder ampliar aquesta informació a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El deplorable estat del darrer tram del carrer del Calvari, del que en demanaven via instància la immediata reparació, invocant entre altres l’article 14 de la Constitució, no forma part dels ‘tresors’ de Sant Lloret Savall, i molt ens temem que a curt termini esdevindrà un tema de polèmica política, i àdhuc judicial.

RIDAURA. FAÇANA ARCADA DE LA PLANA DE CRUANYES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4739/rec/100

Masia catalana ampliada al segle XVII, però amb documentació molt més antiga. Típica casa pairal de muntanya, envoltada de muntanyes i al mig de paratges frondosos. La pairalia consta de diferents construccions. La casa gran té la planta noble on hi ha les cambres, la gran sala, una bonica galeria porxada (única a la zona amb 12 arcades), la cuina, la llar de foc i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Amb mobles d’època i d’estil, totes són estances típiques de les cases pairals catalanes de muntanya. En la mateixa casa tenim, a dalt, les golfes i, a baix, dos pisos d’estables i petites estances (conservant encara la construcció original de volta, i enllosat a terra) que servien per treballar tot el bestiar de la casa (galliner, sala de matança de porc, cava, cort de vaques i cavalls...).

Dins la mateixa pairalia hi consta el paller, amb una gran era, i a prop la font. Al costat de la font hi ha una típica escala de pedra a la paret que servia per pujar i baixar de l’era. També hi ha el safareig, i uns estables a part.

La casa està envoltada de prats i boscos i pot ser utilitzada per tot tipus d’esdeveniments.

Si en teniu més dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/GARROTXA/order/title

IN MEMORIAM DE CAN CASABLANCAS. SANT QUIRZE / QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Vaig tenir el goig de conèixer la masia i el seu entorn, perquè érem companys a l’escola Pia de Sabadell, amb un fill dels masovers.

Gràcies a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html , ha quedat si més no, testimoni de l’existència d’aquesta casa.

Can Casablancas. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV i apareix en els fogatges de 1483 amb el nom de "Cases Blanques" fins al 1715.

Estava situada al nord de la població.

Durant molts anys els propietaris van estar la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell. Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins el punt que durant molts anys el poble es va nodrir de la seva aigua.

La masia que era molt gran va ser enderrocada l'any 1971 i també es va destruir la bassa que hi havia molt a prop.

Al seu lloc es va construir un polígon industrial i a les seves antigues terres, la urbanització de cases unifamiliars: tots dos porten actualment el nom de la masia.

Sant Quirze del Vallès excel·lia en la tasca destructiva del seu patrimoni històric.

Un tristíssim honor que comparteixen dissortadament bona part de les poblacions que creixien exponencialment en els anys de la dictadura franquista, i la posterior ‘democraciola’.

Si teniu més dades i/o imatges son pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Sant Quirze, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.