dimarts, 19 de març del 2024

DE L’APÒSTOL SANT PERE A LA MAREDEDÉU DEL REMEI. GUÈMOL. BANYOLES. PLA DE L’ESTANY

 

El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1920, Església de Sant Pere a Guèmol, Banyoles, Pla de l’Estany



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6408/rec/9

Llegia a Patrimoni Gencat ; l'església, aixecada segurament a finals del segle XVIII, en substitució de l'antiga romànica, no té una clara definició tipològica, malgrat que es manté amb la mateixa característica de planta basilical d'una nau (amb capelles lateral adossades posteriorment). La façana s'observa arrebossada, amb la presència de parament vist als cantons, de pedra angulars o cantoneres, òcul centrat sobre la porta, sense ornamentacions, i taulat a dues aigües, amb el ràfec d'escàs voladís i carener perpendicular a la façana. Veiem també, adossat a la mateixa façana i en la crugia lateral esquerra, un campanar octogonal sobre planta quadrada amb quatre finestres apuntades i balustrada a l'últim tram, que envolta un petit cupulí. La porta, de molt discreta presència, es mostra emmarcada amb pedres rectangulars, amb alternació d'entrants i sortints. Una gran llosa monòlit marca la llinda en la seva part superior, sense cap ornamentació. Directament, a la part de sobre, una petita fornícula, sense cap escultura probablement disposada per ubicar-hi la imatge de la Verge del Remei, advocació sota la qual ja es trobava al segle XVIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-del-remei.html?m

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14950

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-guemol-banyoles

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/07/26/reparen-mur-l-esglesia-remei-49115525.html

Que la Marededéu  , l'apòstol Sant Pere   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 18 de març del 2024

IN MEMORIAM. SAFAREJOS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA

 

El Josep Salvany Blanch visitava l’any 1912 Santa Coloma de Queralt, aleshores funcionaven encara els safarejos  públics, Safareig i creu a Santa Coloma de Queralt



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

Feia més feina,  el Josep Salvany Blanch, en un altre país, seria reconegut amb els més alts honors.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Santa%20coloma%20de%20Queralt

Havíem publicat :

LLOCS INOBLIDABLES: L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/llocs-inoblidables-lhostal-colomi-de.html

SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/facana-de-santa-magdalena-al-pati.html

CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/castell-de-santa-coloma-de-queralt-la.html

Marta de Queralt [ En record dels catalans de la Diàspora ]

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/marta-de-queralt-en-record-dels.html

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC, MAL DITA SANTA MARIA . SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/esglesia-de-santa-maria-de-bell-lloc.html

RENTADORS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/rentadors-publics-de-santa-coloma-de.html

EL CRIST DE LA MANSUETUD

IES JOAN SEGURA I VALLS, SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/ies-joan-segura-i-valls-santa-coloma-de.html

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/portal-de-sanou-de-cervera-io-del.html

L’ESTRELLA , TEATRE MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/lestrella-teatre-municipal-de-santa.html

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT PERE NOLASC DEL MAS DEN BRIÀS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-la-capella-de-sant-pere.html

SANT MIQUEL DE LA PORTELLA. L’ESGLÉSIA ESPOLIADA.SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/sant-miquel-de-la-portella-lesglesia.html

LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/la-placa-major-de-santa-coloma-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/09/esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de.html

SANT VICENÇ D’AGUILÓ EN TERME DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ, CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/sant-vicenc-daguilo-en-terme-de-santa.html

ESCORXADOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/escorxador-de-santa-coloma-de-queralt.html

ERMITA DE SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/ermita-de-sant-magi-de-la-brufaganya.html

EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-cementiri-municipal-de-santa-coloma.html

DE LA PLAÇA DE LES ERES A LA PLAÇA MAJOR. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ/ABANS LA SEGARRA JUSSANA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/de-la-placa-de-les-eres-la-placa-major.html

FAÇANA DE L’ESGLESIA DE SANTA MARIA DE MAGDALA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ/ABANS BAIXA SEGARRA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/facana-de-lesglesia-de-santa-maria-de.html

A SANTS I/A MINYONS,..., DINAR A L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/a-sants-ia-minyons-dinar-lhostal-colomi.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA POBLA DE CARIVENYS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

La darrera sortida que fèiem amb la Irene Tironi Laporta, era justament a les  restes del Castell de quer-alt i a la seva capella  advocada  a  Sant Cristòfol/ Menna

QUER-ALT, LÍMIT DE L’ANOIA.

https://guimera.blog/coneixer/quer-alt-limit-de-l%e2%80%99anoia-%e2%80%8f/

Enviaré aquesta publicació a :

revistalasegarra@premsacomarcal.cat , lasegarra@eltafaner.com, eltafaner@eltafaner.com

Ens agradaria  que se’n fessin ressò.

També a la pàgina   Santa Coloma de Queralt , que administrava per evitar-ne el tancament.

https://www.facebook.com/groups/23620729158

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

diumenge, 17 de març del 2024

SANT PERE DESVIM. VECIANA. L''ANOIA SOBIRANA

Quan al topònim sembla que s’origina per l’abundor a la zona d’arbres caducifolis de la família de les salicàcies (Salix alba sp vitel•lina), de fulles lanceolades acuminades i aments cilíndrics, semblant al salze.

vim [del ll. vīmen, -ĭnis, íd.]

Deixàvem la carretera que connecta Jorba amb Calaf, per arribar-nos fins el llogaret de Sant Pere Desvim o del Vim o, encara, Sant Puvim , situat al NE del terme de Veciana.

És un petit agrupament de cases centrades per l’església , el cementiri i algunes masies disperses, tenia 49 h el 2005. L’església de Sant Pere del Vim, la trobem esmentada des del 1069, quan fou cedida a la seu de Barcelona la dominicatura o domini senyorial.




L’edifici romànic d’una nau, està flanquejat per dues absidioles semicirculars a l’inici dels murs laterals i culminat a llevant per un absis semicircular. Es constata clarament que tant l’absis, decorat amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en cinc sèries d’arquets dobles entre lesenes llombardes, com la nau principal, també decorada amb arcs cecs, foren sobrealçats.

L’accés s’efectua per una porta moderna situada a ponent, damunt la qual també es va construir un campanar d’espadanya.




Durant diversos segles l’espai interior de l’absis fou separat de la resta de l’edifici per un envà i convertit en sagristia fins l’any 2001, en què s’ensorrà aquest envà i es deixà a la vista la pedra original. A la volta de quart d’esfera de l’absis s’hi van descobrir unes interessants pintures murals.

Perdé aviat la parroquialitat i des del segle XVII depenia, com a sufragània, dels Prats de Rei.
A Sant Puvim se celebra la festa major pel maig.

Trobava una imatge del mestre Josep Salvany i Blanch, que com nosaltres - només que l’any 1.913 – havia vingut per aquestes terres.

Sota un fort vent recollia imatges de l’exterior, a l’interior es celebrava la funció litúrgica del diumenge, el Jordi Contijoch Boada, n'havia fet l'any 1992. 


Depèn Veciana del Bisbat de Vic, que no publicava els informes dels danys que patien els edificis religiosos en els dies foscos que seguien a l'alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República

Que  Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 


CAN BUTINYÀ. BADALONA.

 

El desconegut Josep de Cabanyes – estem fent mans i mànigues perquè deixi de ser-ho- retratava “ Vista parcial del pati i la porta d'entrada de Can Butinyà de Sistrells” . Badalona.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3069/rec/525

Dibuix d'Elisa Reverter i López (Badalona 1917-2009),

Existeix encara:

https://atipika.com/es/can-butinya-una-propiedad-historica/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2061

https://www.eltotbadalona.cat/wp-content/uploads/2018/12/1996-MASIA-CAN-BUTINYA.pdf

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-poia-badalona

https://ajuntamentinforma.gramenet.cat/es/archivo/detalle-info/el-ayuntamiento-acuerda-potenciar-la-conversion-en-museo-de-la-masia-de-can-butinya/

https://www.laxarxa.cat/altres/noticia/santa-coloma-vol-convertir-una-masia-badalonina-en-equipament-cultural

https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3355703

Lectura molt recomanable ,  Masies i cases pairals de Badalona. Autors :  María Dolores Nieto García & Ramon Sagués Baixeras

No sabia trobar, ni el Catàleg de Patrimoni, ni el Catàleg de Masies, ambdós d'obligada confecció segons la Llei, que no estableix però, cap sanció en cas de no fer-ho. Badalona, i bona part de les CIUTATS de Catalunya fan bona la dita que ja era popular en els dies de l'Ermessanda de Valrà  "Lo mes mal calçat es lo sabater"

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dissabte, 16 de març del 2024

SOBRE-RIBA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA

 

Lluís Illa – un dels menystinguts  del Fons estudi de la Masia Catalana, retratava , Vista general de Sobre-riba de Granollers de la Plana, Gurb. Osona. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern del lloc i data de naixement i traspàs i d ela peripècia vital del Lluís Illa, a l’email castellardiari@gmail.com



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6736/rec/8

Repugna que  alhora que hi ha persones  del que no sabem res com el Lluís Illa, tothom  conegui - i la xarxa magnifiqui -  les dades de persones que venien al món per dur a termes conductes tant vils com;  aplicar el genocidi als Palestins de Gaza i Cisjordània ;  fomentar l’odi, contra llengües, cultures, territoris, persones ; endegar guerres ; obligar a emigrar per raons econòmiques,  climàtiques ,..;  de fet “ distreure “ diners públics, com és mal costum en la política del REINO DE ESPAÑA, sembla aquí PECCATA MINUTA, oi?.

Quan l’activitat agrícola i ramadera, el sector primari,  era el rei,  per aquest rodal  es deia “  Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “ .  Encara recordo quan als que ens estimen el país i el Patrimoni històric, ens rebien a tot arreu, avui, els pagesos es malfien – amb raó – dels que s’acosten a les seves propietats.

Existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-riba

https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-sobre-riba

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22880

Els fotògrafs del Fons de la Masia Catalana, feien una minsa feina a Gurb:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/GURB/page/1

No es inversemblant  però,  que en el període posterior a 1939, la dictadura franquista fes desaparèixer alhora  algun dels fotògrafs, i  bona part dels fons gràfic i fotogràfics

Havíem publicat de Gurb :

IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/in-memoriam-de-sant-jaume-del-romeu.html

CAPELLA DE SANTA CREU DE LA CODINA. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/capella-de-santa-creu-de-la-codina.html

EL MAS PLADELASALA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/el-mas-pladelasala-i-la-capella-de-la.html

MASIA DEL PLA DE LA SALA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/masia-del-pla-de-la-sala-granollers-de.html

EL PRADELL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST. SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/el-pradell-i-la-seva-capella-del-sant.html

SANTA ANNA DE MONT-RAL. GURB. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/santa-anna-de-mont-ral-gurb-osona.html

SANT VICENÇ DE GURB AL LÍMIT DE LES TERRES ALTES.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/12/sant-vicen-de-gurb-al-lmit-de-les.html

EL MATEU. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/el-mateu-granollers-de-la-plana-gurb.html

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA FE DE VILAGELANS. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa-fe-de.html

ELS FELIUS. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/els-felius-gurb-osona-catalunya.html

TENIU IMATGES DEL MOLI DE CAN VALÈNCIA DE GURB?. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/01/teniu-imatges-del-moli-de-can-valencia.html

ESCOLES DE SANT JULIÀ SASSORBA. GURB. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html

ESBORRANY D’UNA PRIMERA RELACIÓ D’EDIFICIS RELIGIOSOS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE GURB. OSONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/01/esborrany-duna-primera-relacio.html

LES ESCOLES DE GURB. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/les-escoles-de-gurb-osona.html

ESCOLES ‘VELLES/BELLES’ DE VESPELLA. GURB. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/escoles-vellesbelles-de-vespella-gurb.html

BARNERA. GURB. OSONA 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/barnera-gurb-osona.html

SOBRE-RIBA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/sobre-riba-granollers-de-la-plana-gurb.html

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



divendres, 15 de març del 2024

CAPELLA DE SANT ISIDORI DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL

 

El Josep Salvany Blanch retratava la capella de Sant Isidori de Mollerussa en la vista que feia l’any 1922, gràcies al Josep, i a d’altres persones que com ell treballaven únicament en interès de Catalunya, podem veure com era abans.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7435/rec/1

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7359/rec/3

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7348/rec/4

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes davant del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , la capella fou abandonada i es va destinar a magatzem municipal. Ens agradarà  tenir noticia de l’autor/s de les reformes que li han donat l’actual aspecte a l’email castellardiari@gmail.com



 Fotografia. Jordi Contijoch Boada

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/06/goigs-sant-isidori-patro-de-mollerussa.html

https://www.mollerussa.cat/capella-sant-isidori/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14806

Al Fons Estudi de la Masia Catalana no hi ha cap imatge de Mollerussa, caben dues opcions :

a)      Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana no venien a Mollerussa

b)      La dictadura n’eliminava els testimonis gràfics

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Mollerussa

Sense cap prova fefaent,  la opció b) em sembla la més versemblant. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.



 Que Sant Isidori   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dijous, 14 de març del 2024

LA TORRE COMBELLES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA . SANAÜJA. LA SEGARRA

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  Torre Combelles a Sanaüja, i la seva capella advocada a Sant Joan Baptista . La Segarra.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7407/rec/15

https://relatsencatala.cat/relat/torre-combelles-de-sanauja-la-segarra-lleida/1045570

https://relatsencatala.cat/relat/sant-joan-de-la-torre-combelles-a-sanauja-la-segarra-lleida/1045568

Existeix encara, avui és un excel·lent local de restauració :

https://www.valldelllobregos.com/es/place/203/restaurante-torrecombelles

Havíem publicat de Sanaüja :

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANAÜJA, ADVOCADA A MAREDEDÉU DE LA PLAÇA. , LIMIT DE LA SEGARRA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/esglesia-parroquial-de-sanauja-advocada.html

SANTA MARIA DEL PLA I SANTA RITA. SANAÜJA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/santa-maria-del-pla-i-santa-rita.html

SANAÜJA. EL CASTELL DE BOIRA. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sanauja-el-castell-de-boira-la-segarra.html

EL PONT MEDIEVAL DE SANAÜJA. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/el-pont-medieval-de-sanauja-la-segarra.html

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PLA. SANAÜJA. LA SEGARRA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/07/santuari-de-la-mare-de-deu-del-pla.html

SANT JOAN DE LA TORRE COMBELLES A SANAÜJA. LA SEGARRA. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-joan-de-la-torre-combelles-sanauja.html

TORRE COMBELLES DE SANAÜJA. LA SEGARRA. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/torre-combelles-de-sanauja-la-segarra.html

IN MEMORIAM ESCOLES DE SANAÜJA. LA SEGARRA. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-escoles-de-sanauja-la.html

No trobava els autors d’alguns edificis interessants, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com :

CAL CORTADA,  C/ Bassal, 44

CA LA SENYORETA ,  C/ Calvari, s/n

CAL BANCALER ,  C/ Escots, 32

CEMENTIRI DE SANAÜJA

...

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.