LES CASES BARATES DEL CARRER DE LA FONT FLORIDA, EREN PROJECTADES PER JOSEP MARIA MARTINO I ARROYO. BARCELONA

 

El Josep Maria Pujals Ferrús, publicava CARRER DE LA FONT FLORIDA: Un altre racó singular de Barcelona, al barri de la Font de la Guatlla i al peu de Montjuïc.

https://www.facebook.com/photo?fbid=10238769181385778&set=pcb.10238769188305951

 Són cases adossades amb jardí propi – a l’estil anglès -, ornamentades amb senzills esgrafiats. Es van edificar entre el 1930 i el 1934.

 Són un exemple de l’arquitectura popular.

La majoria de les cases es troba en molt bon estat.

I em deia; enlloc he trobat el nom dels arquitectes.

Feia una mica de recerca i trobava que l'autor de les singulars cases baixes del carrer de la Font Florida (conegudes com les cases de la Font Florida o del barri de la Font de la Guatlla) va ser l'arquitecte sitgetà Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957)

Aquest conjunt d'habitatges es va aixecar entre 1930 i 1934 sota un estil clarament noucentista amb influències de les ciutats-jardí angleses.

L'origen cooperatiu: Les cases no van ser un projecte privat de luxe, sinó una iniciativa de la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals de l'Ajuntament de Barcelona

 L'objectiu era oferir un habitatge digne i higiènic als treballadors públics.

L'entorn: Es van edificar en uns terrenys que havien format part de la finca de Cal Cervera, adquirits al baró d'Esponellà, Carles de Fortuny i Miralles (Barcelona, 1872 - Barcelona, 1931)

L'estil: Tot i ser "cases barates" per a la classe obrera, Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957) les va dissenyar amb una estètica molt polida.

Destaquen les seves façanes simètriques, els petits jardins davanters i els capcers decorats (on encara es poden veure inscrites les dates de construcció)

Altres autors destacats al barri  :

Josep Puig i Cadafalch: Arquitecte de la monumental Fàbrica Casarramona (actual CaixaForum), el principal motor històric del barri.

Modest Feu i Estrada: Arquitecte a qui s'atribueixen les Cases del Drapaire (o de la Concepció), situades a la Gran Via, 272-282.

Fa masses anys que tenim l'enemic a casa. 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE JAFRE. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Visitàvem el Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  Jafre la tarda del 11.11.2016, això en permetia trobar l'església de Sant Martí oberta., i dissortadament l'ajuntament tancat.

Els edificis escolars només per excepció s’han qualificat com ‘monuments’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Jafre

ESCOLES PÚBLIQUES, AJUNTAMENT I JUTJATS / AJUNTAMENT I BIBLIOTECA

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=jafre&page=1&pos=4

Edifici de planta baixa i dos pisos. La planta baixa destinada a escola i els dos pisos a dependències municipals. Des que es varen tancar les escoles, els baixos estan destinats a dependències municipals diverses. El segon pis acull la biblioteca muncipal.

CRONOLOGIA

Després d'itinerar per diversos locals, l'any 1923 l'Ajuntament aprova el projecte per construir un edifici de nova planta destinat a Escoles Nacionals, Casa Consistorial, Jutjat Municipal i casa dels mestres. L'edifici es va inaugurar el 1924.

Actualment no hi ha escola a Jafre i les dependències de l'escola són ocupades per diversos serveis municipals.

Cap dada del metre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fewr-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com   coneixercatalunya@gmail.com

L’Empordà i Girona han fet un gran esforç per recuperar la memòria històrica en aquest àmbit, dissortadament des de l’Administració Pública, en els llargs anys de la dictadura franquista, i la ‘Democraciola’ que ara patim, s’ha fet una excel•lent tasca de destrucció que se’ls ha de reconèixer, i que possiblement no podrem revertir.

http://www.mjc.cat/exporenovaciopedagogica/
http://www.altemporda.org/portal/images/arxiu_comarcal/cataleg_mestres1.pdf
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/santal%C3%B3-i-parvorell-miquel

En demanaré dades a l’Ajuntament ajuntament@jafre.cat

Quan al topònim Jafre, etimològicament és probablement una variant del nom personal Jofre, d'origen germànic. Res doncs a veure amb Jafra topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

El feixisme atorgava a l’ensenyament públic el rol de “ botí de guerra “

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

La “ democraciola “  uns i altres, ho reconvertien en un  país de P.N.N’s és, en el que s’ha substituït l’exigència per la urgència, la planificació per la improvisació i el mèrit per la necessitat. I això no és innocu. A llarg termini, afecta la credibilitat de les institucions, la percepció de justícia i la motivació dels qui opten per seguir els camins més exigents.

https://www.guimera.blog/tribuna/un-pais-de-p-n-ns/?fbclid=IwY2xjawSUthdleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFyRzhuT3U2alV5TXBCUFp0c3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHsztdYPLiZvUGyz5tN0NV6UTVnujKKH8KToorQS9T-4oT1o-vNDbMVxK0qWR_aem_w2KrykXYzqn2a-PK8LqLNw

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

TENIU IMATGES DE CAPELLA DEL VILARÓ DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL LLUÇANÈS

  Llegia a ; https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro

Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/el-vilaro-lluca-el-llucanes.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat. 

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant. 

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.

Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL PROJECTE DE CONVENT DE LES CARMELITES DESCALES DE MONTILIVI?. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Llegia del Convent de les Carmelites Descalces de MontiliviIi, Girona,  que  la fundació fou impulsada pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartanyà   Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963)   , qui va demanar a la comunitat de carmelites de Tarragona fundar un Carmel a la ciutat

Les monges hi van arribar el 24 de maig de 1956 i els actes litúrgics solemnes es van celebrar el 27 de setembre de 1956.

 La comunitat va mantenir llaços estrets de col·laboració amb el veïnat del barri de Montilivi al llarg de dècades.

 El 2019, en quedar només quatre religioses, el convent va tancar definitivament.

 L'estiu de 2024 es va procedir al seu enderroc en l'avinguda de Montilivi per edificar habitatges, reservant-se una part del pati per a zona verda públic

https://www.diaridegirona.cat/girona/2024/07/28/enderroquen-l-antic-convent-les-106149116.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera`ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, del "virus de Castilla " , i d'aquesta púrria misèrrima que any rere any és capaç de cremar-ho tot per governar sobre les cendres

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

ESCOLES DE BELLCAIRE.L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=1&pos=3

 

 Als anys trenta del segle XX,  l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - Barcelona, 1951) fa una primera restauració per adequar el sector meridional a Casa de la Vila.

Fins a la inauguració de les escoles actuals  el curs 1969-1970, l'edifici del Castell acollia les aules de l'escola fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell per adaptar l'edifici a la funció escolar.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24

Les Escoles Nacionals, projectades per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) , varen ser inaugurades en el curs 1969-1970.

Han estat reformades en els anys 80 – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com -  i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/03/escoles-nacionals-i-habitatges-ceip-el.html

El feixisme atorgava a l’ensenyament públic el rol de “ botí de guerra “

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

La “ democraciola “  uns i altres, ho reconvertien en un  país de P.N.N’s és, en el que s’ha substituït l’exigència per la urgència, la planificació per la improvisació i el mèrit per la necessitat. I això no és innocu. A llarg termini, afecta la credibilitat de les institucions, la percepció de justícia i la motivació dels qui opten per seguir els camins més exigents.

https://www.guimera.blog/tribuna/un-pais-de-p-n-ns/?fbclid=IwY2xjawSUthdleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFyRzhuT3U2alV5TXBCUFp0c3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHsztdYPLiZvUGyz5tN0NV6UTVnujKKH8KToorQS9T-4oT1o-vNDbMVxK0qWR_aem_w2KrykXYzqn2a-PK8LqLNw

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

IN MEMORIAM. FÀBRICA DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES I TARTÀRIQUES. PALAU SACOSTA. GIRONA

 

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/09/29/via-augusta-xemeneia-dels-quimics-49294943.html

https://news.avpalau-sacosta.cat/els-quimics/

La fàbrica de les Industries Químiques  y Tartàriques SA, coneguda popularment com Els Químics, va ser un dels motors industrials més importants de l'antic municipi de Palau-sacosta (annexat a Girona l'any 1963).

La fàbrica va ser fundada per l'empresari Josep Ensesa i Pujadas (Sarrià de Ter, 12 d'octubre de 1865 - Barcelona, 28 de febrer de 1940) ,fundador també de la Farinera Montserrat.

Va obrir les seves portes l'any 1919 en una zona plana i rural del nord de Palau-sacosta.

L'activitat principal de la planta era la fabricació d'àcid tartàric, un producte derivat del reaprofitament dels subproductes del vi (com les lias o el tàrtar), molt utilitzat en la indústria alimentària, farmacèutica i enològica.

L'element més destacat que es conserva és la seva gran xemeneia de 56 metres d'alçada, la qual va ser projectada el 1934 per l'arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) i construïda pel mestre d'obres industrial Joan Coret i Ambrós. A més, la reixa noucentista de ferro forjat que identificava l'empresa va ser obra dels germans Busquets (cap al 1920).

El complex industrial va funcionar durant set dècades fins al seu tancament definitiu l'any 1989

Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938) com diuen que feia el Cid Campeador, guanyava la seva darrera batalla desprès de mort.

L'ESCOLA D' ARGELAGUER / CEIP MONTPALAU, VA SER OBRA DE L'ARQUITECTE RAFAEL SÁNCHEZ ECHEVARRIA . LA GARROTXA. GIRONA

 Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=argelaguer&page=1&pos=1

Amb la República de 1931 es va decidir construir l'escola tal com és ara. Va funcionar fins l'acabament de la guerra civil. Durant l'últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar. Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda.

Fou tancada per manca d'alumnes l'any 1977, i de nou reoberta el 1987.

Actualment rep el nom de CEIP Montpalau i forma part de la ZER El Llierca.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , em deia , obra de l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarría (1929), sou pregats de fer-nos saber el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest magnífic arquitecte amb el que Girona té un deute de reconeixement públic.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Continuarem ,...