dimecres, 5 d’agost del 2026

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS, MAL DITA SANTA MARIA. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia del Mas de l'Església Vella, que l’edifici havia estat  l’església  parroquial de  Requesens , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influència dels nostres herètics botxins, que neguen validesa al Concili d’Efes de l’Any 431 .El procediment pel que fou reconvertida en mas al veïnat de Requesens, no està gens clar.

Era  una església de dues naus i dos absis.

La nau de migdia és força més gran i els absis es corresponen amb aquest diferència de mides.

Aquests absis són de semicercle prolongat per trams de mur rectilinis; el de migdia més gran, presenta una lleugera desviació axial vers el sud. És possible que s'hagués projectat una església basilical, de tres naus, però la nau lateral del sud, que hi manca no s'hauria arribat a construir.

La porta d'accés era situada a la façana de ponent i va ésser traslladada a la capella del castell de Requesens.

L'accés és de tres arcs de mig punt en degradació, amb un timpà esculpit i altres elements decoratius, potser no tots procedents d'aquesta església. Sobre la porta hi havia una finestra de doble biaix i més amunt un arc de mig punt (també refets a la capella del castell).

Les altres finestres han estat malmenades: es conserven restes de dues situades al mur meridional, que eren d'una sola esqueixada. A la testera de llevant de la nau nord s'ha conservat un ull de bou.

La nau meridional és coberta amb una volta de canó que arrenca d'unes banquetes i és reforçada a la seva meitat per un arc toral de mig punt sobre pilars adossats. La nau de tramuntana té volta de quart de cercle seguida. Els absis tenen voltes de quart d'esfera allargada. El de migdia comunica amb la seva nau per mitjà d'un arc triomfal sobre pilars, força destacat, i una mica ultrapassat. Les dues naus comuniquen per un sol arc former, de molta llum, que és fruit d'una reforma que elimina els anteriors arcs formers romànics

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39361

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/la-jonquera-0

Les fotografies de la  Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982) constaten la tristíssima realitat de l’any 2009,  que dóna sentit a la dita “Per a aquest viatge no necessitàvem alforges”, que es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà, i que explicita que massa sovint atesos els  resultats aconseguits  no valia la pena d'esforçar-se tant, i més encara quan com en aquest cas en que de la quasi destrucció de l’Església de Requesens, ningú n’ha tret profit.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-requesens-la.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu,   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels jonquerencs ,  bassegodencs.  pontarrins, montsenyencs ,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos ,  veneçolans , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que Trump ,  Netanyahu , Putin i altres genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ,.. ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 4 d’agost del 2026

CASA DAWSON. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

La Casa Dawson és un edifici  aixecat l’any 1941 per l’arquitecte Joan Bordàs i Salellas (Figueres, 1888 - Barcelona, 7 de juliol de 1961)  situat al municipi de Sant Feliu de Guíxols . l’Empordanet

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=baix+empord%C3%A0&page=2&pos=11

És una de les cases més significatives del racionalisme del nostre país. Es tracta d'una casa de PB+2, que tot i utilitzar un sistema constructiu tradicional, juga amb els espais de planta lliure i les finestres totalment corregudes, buscant l'estètica horitzontal  en façana amb l'ajuda de motllures, baranes i formes de vaixell, coberta plana i cossos volats.

 L'arrebossat de color blau li dona un aspecte mariner.

dilluns, 3 d’agost del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE CASANOVAS. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

L’adreça és Carretera C-17, km 72-73, les Masies de Voltregà. Osona. Catalunya

La fitxa de patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.

L’accés per la façana ‘bona’ era impossible.




La vista des del camí que mena a la masoveria ens permetia identificar el campanar.


Fotografia de la fitxa de patrimoni. Avui hi ha almenys una obertura – finestra – a la paret de la capella.

Advertia que l’espai de la capella, de la que m’agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia , acull avui alguna activitat econòmica.

Rebia a volta d'email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  la resposta; Capella de la Marededéu del Roser. No tenim l'interior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 2 d’agost del 2026

PANTEÓ SOLÀ. CEMENTIRI DE GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garriguella&page=3&pos=22

Llegia del panteó de la família Solà, al Cementiri de Garriguella que fou dissenyat per Rafael Masó  Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) , inspirant-se en els models medievals d'un sarcòfag sostingut per columnes situades sobre un pedestal. El conjunt, realitzat en pedra, es conserva en bon estat.




Josep Solà Vilapua, metge nascut a Mataró i establert a Garriguella d'on és la seva esposa Anna Vidal Domènech, pertanyent a una família d'hisendats local propietària de la casa on, actualment, hi ha l'Ajuntament de Garriguella

https://garriguella.cat/contacte-ajuntament-garriguella/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38146

Aquesta nissaga esdevindrà molt importan a l’Argentina.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JFE

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1696 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 989 veïns empadronats

Senyor de la història i del temps,
Tu que governes el curs dels pobles i coneixes els designis que s’amaguen en el pas dels segles,
mirem cap a Tu amb esperança i humil confiança.

Si és en la Teva voluntat que les paraules i les previsions dels savis esdevinguin realitat,
fes que allò que Alexandre Deulofeu va entreveure amb ulls de raó i intuïció
arribi a acomplir-se amb justícia i pau.

Beneeix la terra de Catalunya,
les seves llengües, les seves pedres antigues i la memòria viva del seu poble.
Que no es perdi la seva ànima,
ni es trenqui la cadena invisible que uneix generacions.

Dóna fortalesa als qui treballen pel bé comú,
llum als qui governen,
i prudència als qui decideixen el futur dels pobles.
Allunya la discòrdia estèril,
i fes créixer un esperit de veritat, dignitat i respecte.

Si ha d’arribar el temps de la llibertat,
que sigui net de rancúnia i ric en reconciliació;
que sigui fruit de maduresa i no de ruptura,
i que porti pau duradora entre germans.

Que Catalunya pugui ser, en el seu moment,
plenament ella mateixa,
sense deixar de ser pont entre pobles
i casa oberta dins la comunitat de les nacions.

I si els temps encara no són complerts,
ensenya’ns a esperar amb serenor,
a treballar amb constància
i a confiar sense desesperar.

Amén.

dissabte, 1 d’agost del 2026

MAREDEDÉU DE PALAU. PARRÒQUIA DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-palau.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-palau-gurb

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-palau-a-gurb/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22872

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os09pala.htm

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/05/santuari-de-la-mare-de-deu-de-palau.html

Es troba dins la demarcació de Sant Esteve de Granollers de la Plana, a la part més nord del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter. Palau és documentat des del 930 i fou cedida a Ripoll pel comte Borrell vers el 950. Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835.





Capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort.

Posseïa una imatge gòtica de la Mare de Déu, actualment situada al Mas Pradell, de la que ens agraaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/el-pradell-i-la-seva-capella-del-sant.html

https://felipvall.blogspot.com/2014/01/mas-pradell-mural-painting-of-dinning.html


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària dels gurbetans i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya;  perquè els deslliuri del " virus de castella "  i de l'església herètica que calla davant dels incendis que ens assolen donant compliment a la consigna EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA  

ESGLÉSIA DE VILARÓ, ADVOCADA A LA MAREDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. OLIUS. EL SOLSONÈS

L’església  de la Marededéu de Vilaró  , mal dita Santa Maria de Vilaró, per la nefanda influencia de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA, que nega el que s’acordava al Concli d’Efes de l’any 431,   es dreça en un indret solitari del serrat de Santa Maria.

És una edificació romànica modificada.








La primitiva església fou escapçada i en lloc del absis s'allargà la nau i afegí un nou absis semicircular. Aquest tram de la nau és cobert amb volta de canó apuntada i el que correspon al temple més antic va ser reformat i cobert amb volta de llunetes. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada i una cornisa decorada amb dos relleus circulars amb el motiu d'una flor.

La porta actual es troba al frontis i és fruit d'una reforma del segle XIX, moment que també es construí l'espadanya que el corona.https://goigderomanic.blogspot.com/2014/04/mare-de-deu-del-vilaro.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat.

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant.

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.

En la llengua catalana, les paraules església, capella, ermita, son homònimes, s’acostuma de designar capella l’edifici religiós situat dins d’un nucli habitat, o formant part d’una propietat, i ermita a  l’edifici religiós situat en un indret allunyat de nuclis urbans. 

Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA


Museu Episcopal de Vic,  imatge de la Mare de Déu, la qual consta ja ingressada abans del l’any 1893. Actualment és inventariada amb el núm. 1 959.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 31 de juliol del 2026

IN MEMORIAM DE L’ACADÈMIA MILITAR DE MATEMÀTIQUES / ENGINYERS MILITARS AL CONVENT DE SANT AGUSTI. BARCELONA

  

Està més que constatat el pèssim costum dels polítics del REINO de legislar – sense preveure cap dotació econòmica per a fer-ho possible – un exemple el tenim en la llei reguladora de l' ensenyament , coneguda com la Llei Moyano de 1857 , sembla que promoguda pel  Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890). Un altre amb la mal dita Llei de Depèndencia que ha permès la mort de milers i milers de persones tot esperant l'ajuda pública.  Els escarafalls hipòcrites quan s'aprovava la llei de l'Eutanàsia, palesen  clarament la baixesa moral dels Pares i Mares de la " Pàtria". 


Conegut aquest fet, el mateix rei, demanava als convents que destinessin una part del seu espai per a l’ensenyament, fet que ja succeïa a Catalunya, on el mot escolà, fa referencia tant al que va a l’escola, com al que ajuda al prevere en els actes religiosos, fora de Catalunya en diuen monaguillo.

http://labarcelonadeantes.com/c.-san-agustin-viejo.html




La major part de l’edifici de Convent de Sant Agustí, acolliria  la Acadèmia Militar de Matemàtiques, adreçada a  la formació dels enginyers castrenses.

http://labarcelonadeantes.com/convento-san-sebastian.html


En l’actualitat acull entre altres:  

https://conventagusti.com/


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.


Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com , coneixercatyalunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.


Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes


En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.