https://www.aspa.cat/el-municipi/turisme/ermita-de-sant-sebastia
Llegia de l’ermita avocada a sant Sebastià d’Aspa, que exerceix actualment les funcions de
capella del cementiri del poble. Edifici senzill, d'una sola nau acabada amb mig hexàgon i coberta per una
teulada a dues aigües. A l'exterior, força auster, destaca la porta d'accés,
formada per un arc de mig punt amb grans dovelles que arranca des d'una
discreta imposta. Per sobre d'aquest portal s'obre un petit òcul. El mur
exterior té dos contraforts.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – diria que l’únic fins a dia
d’avui - els soldats republicans instal·lats al poble van reconvertir l'ermita
en una petita sala de ball i cantina. Aquesta sala es va anomenar
"Tropezón". Les lletres del nom encara s'intueixen, com ombres,
pintades a les dovelles de l'arc d'entrada.
Al costat de la porta, un petit finestró de l'ermita, ara tapat, es va
utilitzar com a taquilla per cobrar les entrades.
Quan al topònim Aspa :
https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=263&columna=a&linia=46&terme=ASPA
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic d’Aspa s’assolia al cens de 1877 on consten 706 ànimes, es tancava l’any 2025 amb 233 habitants de dret.
Es conserven els edifici de les antigues escoles :
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21636
En l'actualitat, l’Escola d'Aspa (que pertanyia a la ZER Vall de l'Aranyó) va haver de tancar les seves portes a causa de la falta de línia d'alumnat, motiu pel qual els infants del poble assisteixen actualment com a centre de referència a l'Escola Els Til·lers del municipi veí d'Artesa de Lleida
https://zervallaranyo.blogspot.com/p/escola-daspa-aspa.html
Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.
Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.
Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern









