CASA MIQUEL SALVADÓ LAPORTA. GANDESA. LA TERRA NOBLE.

La casa  promoguda pel  comerciant i alcalde Miquel Salvadó Laporta (  1875, Gandesa, Terra Alta, Tarragona  + /09/1936, Gandesa, Terra Alta, Tarragona)  és coneguda popularment com a Ca Sol. Es tracta d'un destacat edifici d'estil modernista situat a la Plaça del Comerç, núm. 11 de Gandesa.

Miquel Salvadó Laporta: Va ser un rellevant comerciant local, propietari dels coneguts magatzems "Almacenes de la Font Calda". Més endavant, va ocupar càrrecs de responsabilitat pública a la capital de la Terra Alta, sent elegit fiscal el 1908 i esdevenint alcalde de Gandesa durant la dècada dels anys 20

Va ser edificat l'any 1912 , segons el projecte  del mestre d'obres i arquitecte barceloní Joan Baptista Feu i Puig

https://vptmod.blogspot.com/2016/03/gandesa-ca-sol.html

 Avui , encara , tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

 Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Ramón Serrano Suñer  (Cartagena, 12 de septiembre de 1901-Madrid, 1 de septiembre de 2003 , de tristíssima memòria,  i quina família materna era originària de Gandesa (la Terra Alta) i la paterna de Tivissa (la Ribera d'Ebre),  tota la seva vida va mantenir un fort lligam amb el municipi de Gandesa, on passava els estius i on era considerat un personatge central de la història local.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ENSENYAMENT A LA COMARCA DE LA SELVA, MALGRAT EL ESTADO ESPAÑOL

   Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet. Tenim encabritats als de FACHAVOX que ens impedeixen publicar els articles

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

En el tema de l’educació la victòria dels sediciosos va comportar que el magisteri, com altres activitats desenvolupades per l’administració esdevinguessin “ boti de Guerra “ , fills, nets, besnéts, d’aquells “ beneficiats “ formen part avui del col·lectiu d’ensenyants.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

Mestres itinerants a la vall d’Arbúcies  i Sant Feliu de Buixalleu. Autor:  Jordi Pujadas Ribalta

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/in-memorian-dels-mestres-de-sequer.html

Eduard Bargalló, en el veïnat de cal Sastre i cal Monjo, els testimonis el recorden com una persona que sabia molt i que tenia una classe ben organitzada, el veien ben preparat.

Joanet és un petit nucli de població i entitat de població que pertany al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva (Girona)

En Carles Busquets de Can Miquelic, alumne dels anys 50, explica: Gairebé sempre vaig anar a Can Sautó. L’aula era una sala gran, amb escenari on també s’hi feia ball i festes. Hi havia taules, amb pupitres i pissarra. Hi havia molt d’ordre, silenci i respecte, la mestra ens feia fer files. A l’hora del pati jugàvem a l’era. Recordo al senyor  Felip que anava d’una casa a una altra amb una moto, era molt seriós i estricte, el matí anava a Cerdans i a la tarda a Can Sautó. També vaig tenir a la Maria Coll d’Arbúcies que vivia allotjada al Regàs. Teníem llibre d’escolaritat i notes. Al final, vam estrenar la nova escola i vaig anar al Regàs, la última mestra que vaig tenir a Can Sautó va ser la senyoreta Antònia.

Esperem que no calgui recuperar desprès del dia 29.11.2026  els “ mestres de sequer “

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies  a   a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALVERALLA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20395

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=23

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=24

La Josefina Casadesús Bascompte, retratava  l’església parroquial del nucli de Valveralla, advocada a Sant Vicenç, la construcció de l'actual es situa en el segle XVIII, fet confirmat per les dates que figuren a diverses parts de l'edifici (frontó façana: 1754; sagristies: 1748 i 1749).

Substituí l'antiga església del mateix nom que s'elevava a poca distància i de la qual no en queda cap vestigi. Joan Badia i Homs (Palafrugell, 9 de maig 1941) apunta la hipòtesi que els carreus de l'antiga construcció poguessin haver estat aprofitats per bastir la capçalera del temple actual, ja que la resta de l'edifici és de paredat (fet que indicaria, en qualsevol cas, que els carreus procedeixen d'un edifici més antic).

Actualment l'església es troba, en general, en bon estat de conservació, especialment l'interior, que ha estat restaurat recentment.

Quan al topònim Valveralla :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VII&pagina=443&terme=VALVERALLA&columna=a&linia=4

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories 

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANTA CLARA DE TORTOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LES NEUS, L’EBRE JUSSÀ

 

Llegia  que l’església, advocada a la Marededéu de les Neus, està adossada   al monestir de Santa Clara, a la banda O del conjunt del conjunt, s'hi accedeix pel mateix pati que dona també pas de la porteria i locutoris.

La façana és força senzilla, continuació de la porteria i amb la porta d'arc apuntat d'entrada com a únic element gòtic; a sobre d'ella una senzilla rosassa circular i com a remat una petita espadanya, totes dues modernes.

 L'interior, només conserva de l'estructura original els tres arcs apuntats de pedra que sostenen la coberta i les gruixudes pilastres que els perllonguen fins a terra. Els murs i el sostre són moderns, arrebossats i pintats. Al mur esquerre s'obren tres finestres apuntades amb senzills vitralls de color. Planta rectangular, amb fornícula apuntada en el mur frontal per exposar el Santíssim Sagrament.

La reconstrucció  de l’església i dels espais del convent va anar a càrrec dels serveis tècnics de la Direcció General de Regiones Devastadas, desprès de victòria dels sediciosos feixistes,  no consta l’arquitecte encarregat. Si en teniu constància sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

El monestir obre les seves portes exclusivament els dissabtes de d'11:00 a 13:00 hores  segons fonts de l'ajuntament.

 Durant aquest breu període , les monges venen la seva reconeguda rebosteria artesana i pasta salada.

En  aquest horari es permet visitar i contemplar el claustre gòtic

https://www.catalunyareligio.cat/ca/clarisses-tortosa-missatge-sant-francesc-continua

Si existeixen un Goigs propis d’aquesta església  sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-neus.html

Que la Marededéu elevi la pregaria dels tortosins i catalans a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE SANT FRANCESC D’ASSIS. VALLPINEDA. MOLINS DE REI. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

https://patrimonimolinsderei.org/capelles-de-vallpineda-i-de-la-rierada/

La capella de Sant Francesc d’Assis es un edifici religiós al barri de Vallpineda del municipi de Molins de Rei al llindar els terme de Sant Cugat del Vallés i els termes parroquials de la Floresta i Valldoreix va ser construïda en el terreny cedit pel senyor Francesc Molodell propietari de les finques can Campreciós i can Molodell inaugurada el 1964 i que avui depèn de la Parròquia Sant Miquel Arcàngel.

 

Es d’una sola planta, té un campanar de paret i un absis semicircular. Un petit mosaic, sota l’espadanya, d’un monjo acariciant un gos decora la façana.

 

Va ser reformada l’any 1984 i beneïda 1986.

 

Avui dia està tancada per falta de feligresos de la zona d’estiueig , i per la dificultat de atendre els de  la parròquia de Sant Miquel Arcàngel.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, dades de l’autor, i  imatges del interior de la capella.

Qui pugui fer, que faci

Quan la protesta es converteix en botiga pels gàngsters, fins i tot els que l’han pagada acaben rebent la factura. I si el pagador es queixa de l’excés de violència, la resposta és simple: qui compra el foc no pot després plorar per les cendres.

TORRE DE GUAITA DEL CELLER GÜELL DE GARRAF, OBRA DE FRANCESC BERENGUER MESTRES “ NEGRE” DE L’ARQUITECTE ANTONI GAUDI CORNET.

 

Llegia de la Torre de defensa i guaita originària dels segles XIV-XV, coneguda històricament com la Torre de Garraf o Torre de Can Güell, i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional

A finals del segle XIX (1888), la finca va ser adquirida per l'industrial Eusebi Güell Bacigalupi  (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - Barcelona, 8 de juliol de 1918), primer comte de Güell, l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) que treballava com a “negre “  d'Antoni Gaudí  Cornet (1852-1926) ,  va restaurar la torre —que havia estat danyada per atacs anglesos a principis del mateix segle— i la va connectar mitjançant un pont de pedra a la primera planta de la masia annexa, integrant-la completament en el cèlebre conjunt de les Bodegues Güell (Celler Güell).

Amb la reforma modernista, la part superior de la torre va rebre una cúpula amb escates ceràmiques de tons marronosos i un coronament de ferro forjat, deixant enrere l'ús militar per esdevenir un element ornamental, mirador i part del conjunt residencial i vinícola de la finca. Actualment es troba just a sobre del Port Esportiu de Garraf.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, allibera'ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA. i eradica el " virus de Castilla "  de la faç de la terra, amén !!!!!

D’ESCORXADOR A CENTRE D’ARTS VIVES.SITGES. EL GARRAF

 

L'Antic Escorxador de Sitges (situat al carrer de Joan Maragall, 36) és un edifici d'estil noucentista construït l'any 1920 per l'arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 )

Actualment desprès de l’excel·lent treball de la Clara Ocaña Carbonell, del Estudi CO-A , funciona com un equipament cultural municipal destinat a les arts escèniques i musicals, amb el nom  Escorxador – Centre d'Arts Vives.

Ens agradarà rebre dades biogràfiques  de  la  Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com ,  la imatge la trobava a  https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana , en aquest dissortat reialme  els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia.

https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana

https://www.culturasitges.cat/difusio-cultural/espais-culturals/escorxador-centre-darts-vives

https://estudiocoa.com/REHABILITACION-ESCORXADOR-EQUIPAMIENTO-CULTURAL

https://criticartt.blogspot.com/2024/07/la-historia-de-lescorxador-de-sitges-ja.html

https://es.ara.cat/cultura/arquitectura/arquitectos-catalanes-menores-40-anos-revitalizando-sector_1_5408142.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/08/lescorxador-de-sitges-el-garraf.html

Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una  vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis"  tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets. 

«El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

Recordem la  locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern