ESCOLA DE LLANÇÀ. CEIP POMPEU FABRAI POCH. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=119

C/ de les Esplanes s/n , Llançà – l’Empordà sobirà

Escola de setze unitats distribuïdes en dues plantes, que segueix el model tipificat pel Ministerio de Educación y Ciencia. El projecte té estructura modular, especialment a nivell constructiu per tal de facilitar la flexibilitat en les redistribucions que es facin necessàries. També es va tenir en compte la climatologia de la zona a l'hora de dissenyar porxos i patis interiors a l'abric dels vents.

 

Aquesta escola es va inaugurar el 1976 per substituir l'escola construïda els anys 1928-29 i que havia quedat petita. En el moment de la inauguració la matrícula era de 542 alumnes i deu anys més tard de nou va esdevenir insuficient es van haver d'habilitar el laboratori, la sala de professor i la biblioteca com a aules per acollir els infants.

1974 Projecte i direcció d'obra de Josep Maria  Claret Rubira

EDIFICI DE LES ALIGUES. RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=1

Els Estudis Generals de Girona tenen l'origen en el privilegi concedit per rei Alfons V l'any 1446. En un primer moment la seu s'estableix a la pujada Alemanys i el 1561 s'inicien les obres de l'edifici actual, que es clouen el 1609 amb la benedicció de la capella de Sant Lluc.

La vida universitària hi assolí un nivell notable, sobretot al Segle XVII, i es sostenia en les aportacions de la Ciutat, el Capítol Catedralici, la Pia Almoina i diversos particulars. La repressió borbònica posterior a la derrota de 1711 significà el tancament de la institució (1717).

Després l'edifici fou ocupat pels militars i convertit en caserna fins el 1790, amb un projecte no realitzat (de Martí Sureda Deulovol 1851) per convertir-lo en presó municipal.

Les funcions docents es recuperen entre 1868 i 1874, quan fou creada la Universitat Lliure. Després l'edifici restà abandonat.

L'any 1882 es pretén la recuperació de l'edifici com a Palau per a l'Audiència Provincial amb projecte de Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938 ) que s'arriba a realitzar.

L'any 1959 els arquitectes Joan M. de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014 )  i Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) projecten la rehabilitació i reforma de l'edifici per a convertir-lo en Estudio per a l'ordre de Predicadors de la província d'Aragó.

En els anys 1965 i 1988-1990 l'Ajuntament va adquirir a l'Estat les ruïnes i el terreny circumdant.

 

El nou edifici, obra dels arquitectes Josep Fuses  Comalada ( 1954  ) i Joan Maria Viader Martí  ( Bescanó, 1953 ) , és un encàrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 per ubicar-hi les dependències administratives del Col·legi Universitari de Girona adscrit a la UAB. Les obres s'executen l'any 1991, segons projecte de 1986.

 

El 1995 s'obre un portal a la muralla posterior (Segle XIV). Una pugna somorta, dirimida en medis administratius, opta per una obertura més convencional (Bosch/Tarrús/Vives), avui inacabada, per comptes d'una espitllera (Fuses&Viader) o un gran arc rebaixat (Jeroni Moner).

Amb la creació de la nova Universitat de Girona s'ubica en aquest edifici la seu del rectorat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/edifici-les-aligues-de-la-udg

ESCOLA JACINT VERDAGUER I SANTALÓ. BARCELONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Llegia de l’Antic edifici de les oficines de l'Exposició,  c. Lleida, 32, av. Rius i Taulet, 2; Barcelona (Barcelonès)

Es va construir inicialment com a seu de les oficines de tots els serveis de l'Exposició Universal de 1929.

Aquest edifici -anomenat Pabellón Regio del Parque- va ser projectat per l'arquitecte Joan Bruguera i Roget ( 1879 + 1962 ) l’any  1919.

Una vegada finalitzada l'Exposició va canviar d'ús. El mes de març de 1931, s'inaugurà oficialment l'escola Mossèn Jacint. Arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882-Barcelona, 1936)

 

L'edifici en aquesta època no disposava de pati i, per aquest motiu, els nens i les nenes sortien a jugar al carrer i sovint anaven fins a l'esplanada de la Font Màgica o bé a un pati situat en terrenys de l'Exposició. Ja en període democràtic es produeixen les primeres obres d'arranjament: distribució de les aules, lavabos, calefacció, claraboia del pati interior, i en anys successius s'amplia el pati, s'adequa el pati interior per oferir el servei de menjador, es repara la teulada, es restaura la façana, s'instal·len vestidors i dutxes, es refan tots els sostres del primer pis, es fa la instal·lació de l'aula d'informàtica, i es crea una zona d'esbarjo destinada als més petits de l'escola

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5332

De l'edifici destaca particularment el tractament de les façanes, esgrafiades en la seva totalitat, amb decoració de falses columnes i pilastres (algunes de fust estriat i d'altres de fust helicoidal), decoració floral sobre gerros, medallons decorats, etc. Els esgrafiats s'atribueixen a l'artista Francesc Canyelles Balagueró (Barcelona, 27 de setembre de 1889-1938)  . La decoració emmarca totes les obertures i s'estén per tots els paraments. La línia que se segueix artísticament és la pròpia del noucentisme més tardà.

L'edifici presenta un vestíbul de gran amplitud i il·luminació zenital que juntament amb els nombrosos grans finestral, els tres celoberts i la bona distribució de les dependències interiors dóna lloc a un edifici on totes les instal·lacions tenen llum i ventilació directa. Aquesta bona estructuració interior va fer que s'habilités com escola, una vegada finalitzada l'exposició

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/02/in-memoriam-escola-mossen-jacint.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/06/escola-mossen-jacint-verdaguer-barcelona.html

https://agora.xtec.cat/ceip-mcinto-verdaguer/lescola/historia/

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar fotografies i dades dels edificis on rebien educació els vostres rebesavis, avis, pares, vosaltres,.., Catalunya, i els vostre fills, nets, besnéts,.., us ho agrairan. 

TORNADA A SANT FELIU DE ROLDORS [ MAL DIT RODORS]. MOIANÈS.

 L’havia visitada l’any 2010, en aquella ocasió no hi havia cap estada a l’edifici que acollia la rectoria; tornàvem el 27.11.2019 el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, encara que em costava recordar l’accés - Sant Feliu no s’ha mogut de lloc – aconseguia accedir –hi, tenia el goig de trobar a la Joana que resideix a l’antiga rectoria , amb la que departíem del lloc i la seva història, aviat arribaria el Crhistian amb uns cistells de bolets, i la fèiem petar tots plegats.

Ens oferien la possibilitat e visitar i retratar l’església de San Feliu – cosa que no havíem pogut fer en anteriors ocasions - , i els comunicava que les imatges les compartiria amb la pàgina moianes.net i amb Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/parroquia-de-sant-feliu-de.html

L’any 2015 repetia visita amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16676

El fet d’accedir a l’edifici em permetia comprovar :

a) Que l’església és força gran, que té planta de creu llatina, i un cor al que s’accedeix des del interior de la casa.

b) Que el campanar – com en el cas de Sant Feliuet de Terrassola – és exempt de l’Església, i devia ser en el seu moment una torre de guaita i bada, fins que s’aixeca i consolida el Castell de Roldors, del que és encara visible el seu setial.

Quan a l’equivoc en relació al nom, us deixo una còpia de l’entrada del diccionari català valència balear : ROLDOR o ROLDÓ m.

Planta coriariàcia de l'espècie Coriaria myrtifolia, arbust molt ramós, de branques quadrangulars i vincladisses, fulles oposades, poc peciolades i ovato-allançades, flors petites verdoses en raïms terminals, i fruit pentagonal, negre i lluent, verinós; les fulles seques i polvoritzades serveixen per a adobar les pells; cast. roldón, emborrachacabras. Per prohibir que no's tragan roldors del present Principat, Const. Cat. 310. Aquells claps d'acàcies y sahuchs..., de roldós y alzinas, Pons Auca 291.

Retratava el que em semblava un escut de família en un dels bancs de l’església, voldria saber a l’email coneixercataunya@gmail.com a qui corresponia, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca.

Si teniu l’email de la Joana i/o el Crhistian sou pregats de fer-los arribar aquesta breu crònica.

La Tosca - on havíem col·laborat durant anys, i per algun motiu ara, malgrat ser subscriptors no ens publica -  es feia ressò d'una noticia no positiva d'aquesta església

Si existeixen, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

LA TORRE VERMELLA. CERDANYOLA “ LA PETITA CERDANYA” EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Llegia, Casa unifamiliar aïllada al carrer Sant Ramon, 122-124 de Cerdanyola del Vallès , (en l'actualitat dividida en dos habitatges), envoltada de jardí, amb una torre a la part posterior de base quadrada i amb el cos superior vuitavat. El conjunt és d'estructura complexa, amb planta de creu grega, format per diversos cossos que tenen teulades a dues vessants. El material fet servir en l'obra és el maó vist, que va donar nom a la casa.

La Torre Vermella va ser bastida l'any 1899 amb els criteris de l'arquitectura eclèctica pròpia d'aquell període, per bé que incorporant-hi alguns elements medievalistes per l’arquitecta  Gaietà Buïgas i Monravà ... Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919).

La urbanització de la zona del carrer de Sant Ramon (antic camí de Cerdanyola a Sant Cugat), que es va conèixer com el "barri de Dalt", s'havia iniciat vers l'any 1828 amb la construcció de cases en aquest carrer en uns terrenys propietat del mas Serraparera. Posteriorment s'hi van realitzar nous processos constructius, especialment durant les dècades del 1860 i 1880.

https://www.cerdanyola.cat/actualitat/comencen-les-obres-de-rehabilitacio-de-la-torre-vermella

ESCOLES PÚBLIQUES / EEI EL PATUFET. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/78.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=10

L'any 1919, Josep Madrenys Boada , propietari del Castell de Vilobí i descendent d'un ric indià, fa donació dels terrenys que formaven part de la "Coromina del Castell" per edificar les noves escoles.

 Fins aleshores les aules havien estat instal·lades en edificis de lloguer que no reunien les condicions òptimes.

Les Escoles de Vilobí varen ser projectades per Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - Barcelona, 1951) l'any 1919 i inaugurades l'11 de juny de 1922.

 L'any 1927 es construeix la casa del mestre. Probablement en aquesta època s'abandona la idea d'edificar l'Ajuntament i l'espai destinat a ser porta d'entrada de l'Ajuntament es va convertir en porta d’accés al pati de les escoles.

A principis dels anys 60 es va edificar la casa de la mestra, sense respectar el projecte original.

En els anys setanta l'arquitecte Josep Maria  Claret Rubira , com a arquitecte escolar, implanta millores en els serveis de l'edifici.

Des de 1979 l'edifici allotja l'Escola d'Educació Infantil El Patufet, mentre que l'escola de Vilobí, CEIP Josep Madrenys ocupa edifici nou.

https://agora.xtec.cat/ceipjosepmadrenys/lescola/historia/

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

 

IN MEMORIAM. LA SALA ATHENEA / ESCOLA DE MESTRES. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/4.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=32

Athenea / Escola de Mestres

L'1 de juliol de 1913 s'inaugura a Girona la Sala Athenea, per acollir les activitats culturals promogudes per la recent creada societat del mateix nom  de la qual Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) n'era membre fundador. Durant els quatre anys de funcionament d'Athenea, Masó dissenya invitacions i catàlegs pels actes que s'hi celebren.

L'edifici, destinat a sala d'exposicions i concerts, va ser projectat per Rafael Masó a partir d'un magatzem preexistent propietat del prestigiós metge, Modest Furest i Roca ( Sant Pol de Mar, 20 de febrer de 1852, Calella , 24 de març de 1939 )  

La sala va patir diverses reformes abans del seu enderroc definitiu l'any 1975. D'aquestes cal destacar la del 1917, quan es converteix en l'Escola de Mestres, i es modifiquen obertures i interiors. I la de després de la Guerra Civil, que suposa el trasllat de la porta a l'edifici veí de l'antiga Escola d'Arts i Oficis.

Malauradament només les fotografies antigues ens permeten conèixer la que ha estat considerada l'obra emblemàtica del noucentisme en arquitectura

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rafael-maso-i-valenti

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?