dilluns, 27 de març de 2023

ERMITA DE SANTA BARBARÀ. DAS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 1 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia de Santa Bàrbara de Das, els terrenys on s’ubica l’ermita foren donats al poble de Das per part de la família Pich l’any 1900. I la construcció de la mateixa, va córrer a càrrec dels veïns del poble, alguns aportant diners, altres aportant jornals de treball per a la construcció de la mateixa7


L’ermita de Santa Bàrbara és a la sortida del nucli de Das a l’antiga carretera que connectava aquest nucli amb el d’Urús. Ara aquesta carretera queda al costat i per sota de la C-16 que porta de Puigcerdà al Túnel del Cadí. Al municipi de Das hi ha antigues explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle XX una activitat econòmica important en el municipi i testimoni d’aquesta és l’existència de l'ermita  de Santa Bàrbara, patrona dels miners.


 

Ermita d’una sola nau amb sostre de fusta i l’altar en hemicicle. A cada costat de l’altar s’obre una petita finestra de mig punt, així com als costats de la porta i una damunt.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7692


A considerable alçada, s’aprecia una aresta al llarg de la paret. El campanar s’aixeca damunt de la porta en forma d’espadanya senzilla. La porta és de mig punt molt senzilla. La inscripció que hi ha a la porta, sobre llosa calcària de color vermell, indica la data de 1902, per la qual cosa hom creu que aquesta ha de ser la data de la seva construcció o de la darrera remodelació.

 

Es tracta d’un edifici amb una única nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular, orientada nord-sud. La nau és coberta per llosat a doble vessant. La porta, obert al sud és d’arc de mig punt i està flanquejada a banda i banda per dues petites finestres també d’arc de mig punt. A sobre de la porta trobem un ull de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària. La façana és rematada per un campanar d’espadanya fet de maó massís on es troba la campana. L’absis té una petita finestra central de mig punt. El material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona. 



Excepte la façana tot l’edifici està arrebossat.


Com és mal costum- l’ombra del feixisme és allargada- cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 26 de març de 2023

SANT JULIÀ D'ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ



anàvem el Juan Navazo i Montero i l’Antonio Mora Vergés a San Antoni de de Vilamajor, als límits del Vallès Oriental i el Baix Montseny; l’objecte de la nostra recerca, està a cavall dels termes de Cardedeu i Llinars del Vallès.
Trobem respecte d’aquesta antiga parròquia la següent informació :
Situada en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia, actualment al centre de la urbanització que s'hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.
La primera notícia del Fou, amb el nom d'Alfozi, es troba en un pergamí de l'any 941 (núm. 987 del Cartulari de Sant Cugat, Arxiu de la Corona d'Aragó). 

La parròquia es troba esmentada per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016, corresponent a unes donacions fetes per Sunla, fill d'Aguarni, a la canongia de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Entre aquestes donacions es troben bous, ovelles, cabres, cups, vi, or, argent i tota classe de mobles i utensilis, situades a l'anomenada parròquia de Sant Julià. Torna a ésser esmentada com a parròquia en successius documents com ara vendes, llegats o empenyoraments.amb el nom de viculo Alfoth.


El dia 1 de desembre de 1142 el bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, i el bisbe de Vic, Ramon, consagraven l'església de Sant Julià d'Alfou i s'establia també que, en rebre el crisma de la seu de Barcelona, se li pagaria un cens anual de 34 diners entre els dos sínodes. A l'acta de la consagració de l'església s'anomena Sti. Juliani de Alfou, in Vallense. En aquest acte es delimita el terme parroquial, on llavors només hi havia catorze parroquians.

Un dels indicis més clars de l'antiguitat d'una església era el dret de capellania. La col•lació més antiga data de l'any 1316, feta a Berenguer Guarnir per l'òbit del seu predecessor, Arnau Morrel, i presentada al bisbe per Ramon de Vilalba, canonge. El 1344 Berenguer Guarnir renuncia a favor de Bernat Tàpies, per permutació de les rectories de Gerp (diòcesi d'Urbell) i de Sant Julià del Fou.

L'església és una construcció del segle XIIè, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX. La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643; és una reminiscència gòtica rectangular, amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta. La volta de la nau és lleugerament apuntada, i el presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. A més a més de l'altar major hi ha quatre altars laterals.

El campanar, actualment amb una sola campana, és de planta rectangular, acaba amb grossos merlets i està rematat amb punxa de piràmide. A cadascuna de les cares estretes s'hi van obrir, en el segle XIV, les finestres de mig punt per a les campanes grans. En una de les cares amples hi ha les dues finestres amb les campanes petites del segle XVII.


El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. La volta és lleugerament apuntada fins al presbitri. Aquest ve cobert amb ogives unides en una clau que porta una creu gravada. Les voltes de les quatre capelles independents són de canó seguit.

L'altar major és una bella producció de l'any 1666, amb bons ornaments barrocs i quadres en què es troben esculpits en relleus, escenes de la vida de Sant Julià. D'igual factura i millors proporcions, és l'altar del Roser a la primera capella de l'esquerra. A la capella del seu costat hi ha el retaule dels Dolors i el Sant Crist, del segle XVII. La primera capella de la dreta, beneïda l'11 de juliol del 1594, és la de Santa Magdalena; el retaule és renaixement i la imatge procedeix del retaulet plateresc anterior. La capella del costat conté un modern altar amb Sant Antoni i Sant Sebastià; altres dos altars moderns, de cara al poble, es trobaven en aquestes dues capelles. En l'arranc dels arcs d'entrada de la capella de Santa Magdalena, hi ha esculpides unes mitjanes testes de querubins. La pica beneitera, porta una mà escupida. Entre els diversos bancs que encara es conserven, en citarem un del 1775, amb relleus senzills.

Segons A. Gallardo, M. Bonet i A. Pladevall, hi havia una porta romànica que fou tapiada el 1894 per a construir-hi el baptisteri, però actualment no es veu res perquè han refet tota la paret. A la nau central s'afegiren, al principi del segle XVI, el presbiteri, els arcs i les capelles laterals i s'allargà el campanar.

Junt a l'església, per la part de migdia, hi ha el cementiri i, a llevant la casa rectoral, amb portal adovellat, finestres rectangulars i una d'arc escarçà, formant juntament amb la casa Llança (ara convertida en restaurant) i amb els xiprers dels voltants, un pintoresc conjunt, visible des de tota la rodalia.

La rectoria actualment està en estat ruïnós.

El Fou, fins l'any 1936, havia tingut rector propi, essent el darrer que regentà la parròquia i visqué a la rectoria Mn. Joan Viader i Bas, fill de Cardedeu (1892-1936), assassinat l'any 1936, les restes del qual reposen al cementiri parroquial.

Quan al topònim, Alfou :

ESCOLA VELLA DE CORBERA DE LLOBREGAT. ANTIC HOSPITALS DE PELEGRINS. EL LLOBREGAT JUSSÀ

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 2 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Fa anys que malden per completar l’inventari d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, és una feina feixuga en la que en moltes ocasions trobem a faltar la col·laboració de les Administracions, i àdhuc d’entitats i persones e l’àmbit cultural.


Llegia en relació a l’edifici que havia donat aixopluc a l’Escola Vella (Antic Hospital de Pelegrins); Casa entre mitgeres de construcció molt primitiva, a redós de l'accés medieval del castell. Disposa d'entrada per un reclau del carrer a nivell més baix, amb graons de baixada a un costat del carrer. Té un portal rodó que en habilitar la casa per a les escoles seria tallat com a llinda; alguns dels carreus, sobretot els de la part inferior, estan força erosionats. Altrament, la finestra té llinda gòtica matussera en arc conopial. En una de les rehabilitacions es va pujar la seva alçada, diferenciant-se el tipus d'obra de l'original. L'interior està totalment renovat.




L’any 1998 es va realitzar una rehabilitació total de l'edifici per adequar-lo al seu ús com equipament cultural. A un lateral es va posar una placa commemorativa on es pot llegir: "Antic hospital pelegrins segle XV. Habilitat com a Ajuntament i com a escola pública el segle XIX. Rehabilitat l'any 1998."


No trobava cap dada que confirmes que a l’edifici de l’Ajuntament “ nou” s’hi traslladaven també les escoles.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1


Li demanaren informació a l’alcaldessa i responsable d’urbanisme mfebrero@corberadellobregat.cat

dissabte, 25 de març de 2023

MASIA LA GROSSA (CALDERS) I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDEU DELS DOLORS (MOIÀ). MOIANÈS

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 3 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Llegia de la Grossa al terme de Calders a la comarca del Moianès;  Masia a quatre vents, més o menys de forma quadrada. Entrada al migdia amb el portal de punt rodó, adovellat.


Als baixos, de volta, s'hi troba l'entrada, el celler, (amb volta ogival), els estables...


Escales de pedra picada que condueixen a una gran sala, típica de masia catalana, amb habitacions col·laterals; galeria a migdia. El segon pis són golfes.


Els baixos de la casa (celler i corts) és la part més antiga; hi ha sectors amb "opus spicatum" i sectors amb tàpia. La resta és pedra; carreus ben escairats a finestrals, portals i cantonades.


La notícia més antiga és un pergamí de l'any 1321 en el que Guillem de Calders, castlà , fa establiment a Berenguer i Raimon Gros (pare i fill) d'una peça de terra.


La base de la casa és medieval (N'hi ha restes al celler i les corts). Al 1740 es va adossar un cos al migdia i al 1760 se'n adossà un altre al llevant.


A mitjans del segle XVIII van fer un hostal al peu del camí ral, actual carretera, casa vull anomenada "L'Hostal de la Grossa, del qual hi ha una interessant llegenda :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2015/01/27/lhostal-de-la-grossa-terror-i-assassinats-al-moianes/


La capella  de la Mare de Déu dels Dolors de la Grossa, es troba dins del terme de Moià, mentre que la casa pertany al de  Calders.




És una capella  d'una sola nau, situada en el costat de llevant de la casa principal.


La línia de terme que separa Calders de Moià passa ran de les parets occidentals de la capella.


No conèixer el Moianès és un pecat inexcusable.

divendres, 24 de març de 2023

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA MUNTANYA. GAREGUE. RIALP. PALLARS SOBIRÀ

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 4 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Llegia a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25263

Aigua amunt del riu Caregue, poc més enllà del poble de Caregue (a 1.154 metres d'altitud), hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, refet en època moderna.



Es tracta d'una capella de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant coronada per un campanar d'espadanya. Té adossats dos edificis que no formen part de la capella però que s'integren dins un mateix volum. Les parets són de maçoneria amb morter de calç i coronades amb voltes que serveixen per a suport de la coberta a base d'una estructura de fusta amb pissarra al damunt.


Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que els paraments interiors estan revestits d'enguixat, i el paviment de pedra pissarrosa marca un eix central amb petits còdols de riu que generen formes geomètriques.


A l'exterior apareix un estuc tradicional de morter de calç, el qual s'està esclovellant sobretot en la part inferior. A la façana principal trobem dues petites finestres d'arc de mig punt als laterals de l'accés del mateix estil. A sobre de la porta apareix un òcul i sobre la coberta una espadanya revestida de morter de calç de color blanc.


La  llegenda sobre la imatge de la Mare de Déu que acull aquesta capella,   diu que la va trobar un pastor i que va intentar dur-la cap al poble i no ho va aconseguir. Va ser per això que van construir la capella.


L'aplec de la Mar de Déu se celebra el diumenge de Sant Cogesma per la segona Pasqua. També s'hi acudeix en romiatge el dia 16 d'agost, en què hi té lloc la festa major.




 A l'interior s'hi conserva un retaule i una còpia de la imatge de la Mare de Déu de la Muntanya feta per l'artista pallarès Josep Calvet, conegut amb el sobrenom de "Terrisses". La imatge original data del segle XIII i es troba al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell des de 1986.


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13034

dijous, 23 de març de 2023

CAN BOIX. MOLLET DEL VALLÈS.

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 5 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Camil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),  el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

 



Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.

 

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.


La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.

 

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.


A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.


Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin amb la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.


Llegia que edifici entre mitgeres del  carrer Berenguer, 67  de  Mollet del Vallès, dissenyat per l’arquitecte Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) , inicialment fou meitat assecador de pernils i meitat habitatge propietat de Jaume Boix. Poc després va passar a ser un únic habitatge per tornar a ser dividit posteriorment en dos habitatges independents.


Patrimoni Gencat el descriu així; edifici de planta rectangular cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Va ser construït l'any 1927 amb elements decoratius d'estil noucentista.

 

Originalment la planta baixa només tenia un portal d'accés descentrat vers la façana i flanquejat per tres finestres a la banda dreta i dos a l'esquerra, de llinda plana amb ampit de rajoles ceràmiques de color verd i coronades per un guardapols de maó vist amb peces ceràmiques als vèrtex inferiors.


En l'actualitat es  troba dividit en dos habitatges independents, una de les finestres s'ha transformat en l'accés a un dels habitatges i l'altre s'ha eixamplat per permetre l'accés de vehicles al aparcament interior.




 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16377


Una motllura de peces ceràmiques del mateix color verd separa la planta baixa de la planta pis, on s'hi obren 6 finestres d'idèntiques característiques a les de la planta baixa, cinc de les quals estan unides mitjançant un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat. La façana és coronada per un ràfec suportat per un seguit d'arcuacions de maó a plec de llibre amb una peça ceràmica al vèrtex inferior.

dimecres, 22 de març de 2023

CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 6 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Camil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),  el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

 



Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.

 

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.


La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.

 

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.


A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.


Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin amb la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.