ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=13&pos=125

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31241

Llegia de l’església advocada a Sant Sebastià a Santa Coloma de Farxners, a la comarca de la Selva que l’any 1936 es restaura tot l'exterior, i  com a conseqüència del Alzamiento Nazional  les imatges van ser destruïdes , i  l’edifici es va convertir en forn de pa i magatzem.

L'ermità, per mitjà de les almoines, la va restaurar i el 1963 es va inaugurar el presbiteri i el nou altar.

La imatge actual del sant (1970 aprox.) és obra de l'escultor local Josep Martí Sabé (Santa Coloma de Farners, 4 de juliol de 1915 - Riudarenes, 11 de juny de 2006) i els vitralls (1988) de Ferran Ribot i de Balle (Santa Coloma de Farners, 1912 – 2003

Fotografia . Jordi Contijoch Boada. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-sant-sebastia-santa-coloma-de.html

Destaca per ser el punt d'arribada del pelegrí de Tossa, el 20 de gener, tradició que compta amb molts seguidors en l'actualitat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/el-pelegri-de-tossa-canco-dels.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que sant Sebastià     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  colomencs , raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA ROVIRA, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. MUNTANYOLA. OSON

  https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Llegia de  la capella situada al costat del mas la Rovira ,al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona  Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula aràbiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.

La imatge que trobava no coincideix amb la descripció, tot fa pensar que la capella està ensulsiada.  En cas contrari, ens agradarà rebre’n imatges i si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  

Ho demanaren també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia un parell d'imatges datades ekl26-VI-1982 a volta d'email com és bon costum: 

 

El món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles,  i les esglésies, capelles i  oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut

IN MEMORIAM DE LA CASA PUIG RIERA / HOTEL FORNELLS PARK / ARA ESCOLA SAINT GEORGE’S SCHOOL. FORNELLS DE LA SELVA. GIRONA. GIRONÈS.

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=5&pos=48

Llegia ; casa aïllada de planta baixa, pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant i galeria porxada a la planta baixa, sobre la qual s'obre una gran terrassa. Totes les obertures estan emmarcades en pedra

Casa bastida per Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) encàrrec de Josep Puig Riera l'any 1954.

L'any 1960, un nou propietari la va convertir en l'Hotel Fornells Park.

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2515019-recordant-el-fornells-park.html

Ara s’ha convertit en una ampliació del Saint George’s School, el col·legi privat que estava situat al costat. Fundat el 1988, el centre destaca per utilitzar l'anglès com a llengua vehicular en tot el procés educatiu

https://www.diaridegirona.cat/girona/2022/04/28/l-escola-saint-george-school-65472538.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANT CLIMENT D’AMER ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. AMER. LA SELVA

 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

L'any 1931 Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965 projecta un primer projecte per les escoles de Sant Climent.

L'any següent modifica el projecte i construeix l'edifici.

Escola de planta baixa organitzat en dos cossos, un destinat a escola i l'altre a habitatge pel mestre. El conjunt està coberta amb teulada a doble vessant i presenta grans obertures rectangulars.

L'edifici ha estat rehabilitat i convertit en quatre habitatges unifamiliars.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=5&pos=50

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN SABASTIDA , ADVOCADA A SANT FRANCESC D'ASSÍS. LA RETRATAVA L'ANY 1913 EL JOSEP SALVANY BLANCH. HORTA. BARCELONA

  Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del  Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

El Josep Salvany Blanch, retratava  l’any 1913, Capella d'Horta, Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1007/rec/6

Llegia amb molt d’interès :

http://pladebarcelona.cat/2014/06/20/lantiga-esglesia-dhorta/

Ens parla de la capella de Can Gras; a  la planta baixa hi havia una capella que era utilitzada pel culte als veïns del voltant, ja que l'església parroquial restava lluny.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30239

i la de Can Cortada, on no es fa esment de  cap capella.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/15688

Recomanable la lectura  “ De can Cortada a can Quintana”

Descartava en aquest cas una transcripció errònia, la capella de la Marededéu de l’Horta de Preixana, existeix encara, i en la seva façana hi ha elements molt anteriors a 1913.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/09/capella-de-la-marededeu-de-lhorta.html

Esperem que entre tots trobem el desllorigador d’aquesta innominada capella d’Horta, espero les vostres aportacions, a l’email castellardiari@gmail.com

El Jordi Mercader, em deia;  Can Sabastida fou una antiga masia de Barcelona, de planta rectangular i teulada a quatre vessants amb la seva capella. Estava situada a la zona on ara hi ha els carrers Sabastida, Cartellà i el passeig Maragall. Construïda al segle XIV, un segle posterior el propietari era Joan Sabastida, veguer de Barcelona, notable família que ocupà càrrecs al Consell de Cent.

Durant el segle XVII , la masia amb les seves terres pertanyien a Josep Galzeran de Cartellà i de Sabastida, partidari del rei Carles III d'Aragó durant la Guerra de Successió Espanyola, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà de Sabastida (1707), va ser el terratinent (i inspirador de les primeres ordinacions modernes de la baronia) d'una extensa senyoria, amb l'Albi, Cervià, Falgons, Altet i Granollers de Rocacorba.

Més tard, passaria per successió directa a la família Montoliu. El mas tenia a l'entrada una capella gòtica, de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia a l’email castellardiari@gmail.com .

 A la dècada de 1980, Carles de Montoliu i Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930 - Madrid, 23 de juny de 2021), XXXII  baró de l'Albi, , va vendre casa i les seves terres i es va destinar a parcel·lar per fer-hi pisos.

Em deien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  Capella de Sant Francesc d’Assís . Desapareguda . Carles Montoliú i Duran, XXX Baró de Albi, 1930). Casa Sabastida.  Carrer de Sabastida, 12

La dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA “ VELLA “ DE BEDENGA & BELLCAIRE D'EMPORDÀ, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. L’EMPORDANET

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-bellcaire-demporda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/6905

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bELLCAIRE&page=1&pos=7

L'església de Sant Joan es troba prop de la carretera d'Albons als peus del pujol on se situa el poble de Bellcaire d'Empordà coronat pel castell gòtic.

Fotografia Jordi Contijoch _Boada

La construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un absis semicircular precedit per un espai presbiteral. Presenta sectors i elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació preromànica. La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle; en totes tres s'endevinen les empremtes de l'encanyissat. Els arcs formers eren de ferradura, però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas.

El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera romànica actual, del segle XI. Els braços, coberts amb volta de canó, presenten una planta trapezial i d'una marcada irregularitat en la unió amb les naus, fruit de la seva construcció en èpoques diferents.

La capçalera està formada per un presbiteri cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera; a l'exterior posseeix decoració llombarda formada per arcuacions que emmarquen una galeria de finestres cegues. De la capçalera preromànica -absis central rectangular i absidioles semicircular- queden restes de l'absidiola del costat nord. Els fragments de pintura mural trobats a l'absis, són del segle XII i representen la Pentecosta: aquests van ser arrancats i es troben una part al Museu d'Art de Girona i l'altre al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La façana principal tenia tres nivells, corresponents a les naus interiors, però va ser elevat més tard per acabar en un mur de coronament horitzontal sobre el que es dreçava una espadanya, avui desapareguda. La portada i el rosetó pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en aquest lloc. Entre la portada i la rosassa queda visible els muntants d'una finestra preromànica que va ser mutilada en la reforma gòtica.

El parament de les naus és de lloses de gres, amb algunes filades d'opus spicatum; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la capçalera és de petits carreus, escairats. Hi ha dues portes laterals i algunes finestres preromàniques que són d'un sol biaix i arcs de ferradura bastits amb llesques primes de pedra en ventall. També hi ha finestres romàniques a la capçalera, de doble esqueixada i arc de mig punt, i una finestra gòtica al frontis.

Aquesta primera església de Sant Joan, manté funcions com a capella del cementiri (ubicat al costat mateix).

Fou consolidada l'any 1960 i restaurada definitivament als anys vuitanta.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Jon Baptista  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA DE FIGOLS. TREMP. EL PALLARSS JUSSÀ.

 

Llegia de l’edifici adossat a l'església parroquial de Sant Pere de Fígols, que havia donat aixopluc a l’escola, que retratava la Sol Pociello Sebrià, ; consta de tres nivells d'alçat (planta baixa i dos pisos) i està coberta a dues aigües. La façana principal denota certa manca de simetria en la seva composició. La planta baixa presenta dues portes i una finestra, situada al centre, i els pisos superiors dues finestres en cadascun, fruit de la transformació dels balcons originals. Les obertures estaven originàriament emmarcades fer franges llises de morter que sobresortien lleugerament del plom del mur. Aquestes mateixes franges recorrien horitzontalment la façana, traduint a l'exterior els forjats de l'edifici i emmarcaven també l'amplada del frontis. Destaca la porta principal, per ser l'única obertura amb llinda d'arc rebaixat.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/antiga-escola-de-figols-de-tremp-el.html

Escrivíem, val a dir que amb una certa desesperació; necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS ,  recollint informació sobre els  edificis escolars de Catalunya anteriors i/o  coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Del Pallars Jussà havien fets algunes;

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-jussa.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Espero que el Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  que  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà, s’afegeixi també a la nostra recerca.

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern