dimarts, 1 de setembre del 2026

IN MEMORIAN. ESCOLA DE VALLCLARA. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Fa anys que maldem per confegit un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista. 

Llegia de l’edifici que havia acollit l’escola de Vallclara, que retratava l’Anna Domingo i Gabriel l’any 1989  ; edifici de grans dimensions, realitzat en pedra i amb una estructura molt senzilla i massissa.




La façana principal compta amb un bon nombre de finestres: una amb arc de mig punt i dotze allindades o amb arcs de descàrrega

La porta és ampla i adovellada.



Un contrafort molt sòlid reforça aquest mur de l'edifici.

El teulat és a dos vessants, essent una molt més llarga i pronunciada que l'altra.

Actualment, l'antiga escola serveix com a base per alguns serveis de l'ajuntament, a més de comptar amb un bar.

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai». Esperem l'acompliment de les previsions de l'Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978)

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a  l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ;  lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

dilluns, 31 d’agost del 2026

SANT JAUME DEL MAS RODEJA. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Xavier Burcet Darde retratava l'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers que es troba- amagada, molt amagada, segons explica - a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38393


És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII. La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA.


Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc. El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica.


D'aquesta església només roman dempeus l'esmentat fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.


Al costat - segons l’enciclopèdia cadalana- hi ha restes de la fortalesa dels Solers. Joan Badia Homs (Palafrugell – Empordà jussà - 9 de maig de 194i ) , en l'estudi monogràfic corresponent a Vilanant en l'apartat "Sant Jaume dels Verders (o dels Solers)" del volum IX de Catalunya Romànica, diu textualment: "Tanmateix, al començament del segle XV, qui apareix com a senyor d'aquest lloc no és cap cavaller que porti el nom de Soler, si bé cal suposar que en podia ésser descendent i hereu per línia materna. Aquest Sr. del Soler de Vilanant era, aleshores, Pere de Galliners, personalitat destacada dins la petita noblesa, partidari conspicu de la causa de Jaume d'Urgell. E1 1410 figura com un els impulsors i consellers de la Unitat dels cavallers de Girona, sorgida a la mort del rei Martí. Actuà també com a procurador del comte de Prades al Parlament, a Tortosa, l'any 1412 a Barcelona, el 1413".


Pensem que l’esglesiola es qualificava inicialment dels Verders, per trobar-se en un lloc ple de vegetació i verdor , més tard en passar a la dependència de la família Soler, se l’acabarà coneixen com dels Solers, i actualment s’hauria de dir – nosaltres li direm – Sant Jaume del Mas Rodeja.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al'email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com 


Que l'apòstol sant Jaume, injustament abduït pel feixisme rampant, i nomenat " patró  oficial "  dels narcotraficants, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor allibera el teu poble del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i deslliura'ns del " virus de Castilla ", la CORRUPCIÓ  endèmica i sistèmica.  Amén. 

SANTUARI DE SANT COSME I SANT DAMIÀ. SANT JULIÀ DE RAMIS

 

https://www.pedresdegirona.com/girones/esglesia_sants_metges.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-als-sants-metges-cosme-i-damia.html

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+juli%C3%A0+de+Ramis&page=1&pos=9

L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari de Sant Cosme i Sant Damià , Església dels Sants Metges,  està situada dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població.



L'església és de tres naus, molt estretes, i amb coberta de volta de canó, la central és més alta, i de tres absis. El de l'esquerra fou reemplaçat per la sagristia el 1736, per dos cossos rectangulars que es reflecteixen a l'exterior per un terrat pla i que també és la base del campanar, de 1610, de planta rectangular acabat en punxa a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt, dos a la cara nord i sud i un a les cares est i oest. L'entrada és a l'est, amb una porta renaixentista molt fina, de llinda plana i guardapols que clou en caparrons d'àngels, els brancals són de columnetes amb base i capitell de motius florals. Aquesta façana també té dues finestres de doble biaix. El tester del sud, ara restaurat, presenta un arc de punt rodó, que podia ser l'antiga entrada, i el frontó del teulat a doble vessant. Al nord hi ha l'absis amb arcuacions llombardes i dues obertures de doble biaix, una escala exterior que mena al campanar i una terrassa.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21769

Que sant Cosme i sant Damià, elevin a l’Altíssim la  pregària dels santjulianencs, gironins, catalans, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d’aquest món el “ virus de Castilla

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 30 d’agost del 2026

DE MERCAT DE QUEVIURES A CENTRE DE CULTURA. VALLVIDRERA. BARCELONA

 

https://diarieljardi.cat/estancat-el-projecte-del-mercat-cultural-a-vallvidrera/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14421

https://www.amcvallvidrera.org/?page_id=27

https://catalan-architects.com/ca/2gv-sensibilidad-patrimonial-barcelona/project/rehabilitation-of-the-vallvidrera-market

https://liniaxarxa.cat/liniasarria/noticies/en-marxa-les-obres-per-a-la-conversio-del-mercat-de-vallvidrera/

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190625/462768869776/antiguo-mercado-vallvidrera-transformara-equipamiento-centro-cultural-barcelona.html

https://diarieljardi.cat/mercat-cultural-de-vallvidrera-reuneix-10-000-persones-primer-any-de-vida/

L’Ajuntament l’any 2011 va convocar un concurs d’idees guanyat per Petritxol 6 arquitectes. L’any 2016 BIMSA (Barcelona d’infraestructures municipals, S.A.) va encarregar a l’arquitecta Laia Llucià el projecte preliminar, que es va presentar als veïns del barri el 30 de gener del 2017 i un any després l’arquitecte Eduard Prats redactà el projecte executiu que es va presentar al Centre Cívic l’Elèctric de Les Planes. El cost estava calculat en 1.224.443€. En incloure’s l’espai de cuina el cost es va elevar a 1,4 milions d’euros

Al Consell de districte del passat mes de setembre es va comunicar a l’associació que “l’ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions impedeix que l’equipament tingui els usos que s’havien previst…”. Dit de manera més clara, en ser l’edifici del mercat limítrof d’habitatges particulars, els sorolls provocats per la sala d’actes (on estava pensat fer teatre, concerts, etc) n’impedien l’ús.

L'edifici va ser dissenyat conjuntament pels reconeguts arquitectes catalans Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .

: Es va construir per donar una ubicació fixa i tancada a la vintena de comerciants ambulants que, fins aleshores, venien els seus productes a l'aire lliure a la plaça de Vallvidrera. Es va inaugurar amb un total de 45 parades i un bar

A partir de la dècada dels vuitanta, l'activitat comercial del mercat va començar a decaure progressivament a causa dels canvis en els hàbits de consum. L'any 2009, quan només hi quedaven tres parades en actiu, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tancar-lo definitivament

La remodelació de l'any 2020 va anar a càrrec de l'estudi Ruiz-Larrea Arquitectura


Glòria i honor a  l'Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968) i  al Bonaventura Bassegoda i Musté  (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987) .

dissabte, 29 d’agost del 2026

SANT SEBASTIÀ D’ÒDENA. A LA MEMÒRIA DEL JORDI ENRICH HOJA. L’ANOIA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5864

Capella d'una sola nau de planta rectangular, de 7,50x12,70m. Porta adovellada a la façana de ponent, amb dovelles de travertí; a la dovella clau hi ha la data: 1690.

Les cantonades són de pedres tallades en travertí, però la resta de les parets està construïda a base de pedra sense tallar i amb morter de calç i arena.

A migdia hi ha una finestra amb dovelles de travertí, tapiada. La coberta havia estat construïda amb teula àrab, però està esfondrada.

Construcció del segle XVII en un "estil" popular.

 A la part de ponent i sobre el portal d'entrada hi ha un ull de bou.

Restes de campanar d'espadanya.

Coberta amb voltes de creueria realitzades amb guix.

Destaca el ràfec.



La retratava l’any 1985 Jordi Enrich i Hoja ( Igualada, 1946 +  10.3.2026 )


https://veuanoia.cat/mor-jordi-enrich-hoja-historiador-arqueoleg-divulgador-patrimoni-anoia/

Que Sant Sebastià elevi a l’Altíssim la pregària dels odenencs, anoiencs, catalans, Senyor ; allibera el teu poble!!!!

Eradica Senyor “el virus de Castilla” d’aquest món, i deslliura’ns dels “ CRISTIANOS” , AMB I SENSE UNIFORME, que insisteixen  en que únicament entens la llengua castellana  


divendres, 28 d’agost del 2026

ESGLÉSIA “ NOVA “ DE GRAUGÉS, ADVOCADA A SANT ISIDRE I SANT GALDERIC. AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica imatges de l’església de Graugés, advocada a Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés,  que  va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià, sota la direcció de  Jaume Cuadrench Bertran, arquitecte tècnic. Agrairem confirmació a l'email castellardiari@gmail.com 



Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia.

És sufragània de Sant Martí d'Avià.

El retaule barroc procedent de Riner , que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés.



Després de la  victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugés, dedicada a Sant Isidre

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-de-sant-galderic-patro-dels.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Galderic ,  sant Isidre   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels avianesos  ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 27 d’agost del 2026

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó



 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides



La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html


       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html


 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html