https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26087
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/805
Església parroquial situada extramurs de la vila closa, just a llevant del portal d’entrada. Es tracta d’un edifici del segle XVII que fou reformat durant el segle XIX, època a la qual pertany el campanar i possiblement una o les dues naus laterals.
L’església consta d’una nau central i dues laterals, amb coberta de teula àrab a dues aigües i absis recte.
A l’interior la coberta és de volta de canó amb arcs torals i llunetes recolzades sobre una cornisa que recorre tot el mur. Als costats, mitjançant arcs formers, s’obren dues capelles laterals per banda. Entre dos d’aquests arcs es conserva la trona de fusta des d’on es feien antigament els sermons.
L’aparell del mur és de pedra vista excepte a la façana principal, la qual és arrebossada i pintada simulant carreuat. A les cantonades, als marcs de les obertures, als sòcols de les naus laterals i a la part original de la façana posterior – on s’aprecia una remunta que podria datar del moment en què es construí el campanar – el paredat és carreuat.
A la façana s’hi disposa la portalada en arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra hi ha una creu de marbre que commemora la celebració de la Santa Missió a la població l'any 1945. A mig aire s'obre un gros òcul rodó de doble esqueixada que facilita l’entrada de llum a l'interior. Maclat al costat esquerre i retirat del pla de façana s’alça el campanar de planta quadrangular, el qual està dividit en tres cossos mitjançant dues gruixudes cornises. Al pis superior s’obren finestrals als quatre vents, on s’allotgen les campanes. La torre es remata amb una coberta plana protegida per una balustrada de pedra amb un pinacle a cada vèrtex.
Al mur sud del temple s’hi disposa una font adossada composta per un requadre de pedra amb la pica a sota, el brollador al centre i, com a rematada, una estela orlada amb la creu llatina que prové de l’antic fossar, el qual se situava contiguament a l’església, on hi ha el recinte de les piscines.
Finalment, cal dir que al costat sud de l’església s’hi troba l’edifici de la rectoria, que fa les funcions de local social.
https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=244&columna=b&linia=26&terme=CAN%C3%93S,%20EL
Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat mals personals i econòmics del tot evitables.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern






