dimecres, 16 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA I EL MONESTIR DE VILANERA. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte publica fotografies de les runes de l’Església que havia estat advocada a la Marededéu, mal dita santa Maria, per l’església herètica del REINO DE ESPAÑA

https://www.parroquiaempuries.org/ca/node/209

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae18vila.htm

No en diuen res els de COAC:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=1

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vilanera-0

Antic monestir de monges benedictines, dedicat a Santa Maria, situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges.

De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.

 El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada.


Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si: a la part alta del turó resta un mur de l’església, d’uns 10 m de llargada i 4 m d’alçària màxima. A la part baixa del turó i al costat de ponent del mas Vilanera (segles XVI-XVII),  s’hi conserven diversos murs del convent, d’una tècnica constructiva semblant a la utilitzada a l’església, que delimiten una planta rectangular amb estances a l’interior.



https://www.visitlescala.com/ca/lentorn/santa-maria-de-vilanera

Que la Marededéu elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica de Catalunya el " virus de Castilla" , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el llegat d'aquest dissortat reialme al món. 

dimarts, 15 de setembre del 2026

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT. EL MARESME

 Anàvem fins Areny de Munt, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, havíem començat la visita pel Santuari de Lourdes, seguien l’església de Sant Martí, on ens meravellàvem amb la capella de la Mare de Déu del Remei, a la sortida retratàvem l’escultura a la Puntaire, i lògicament l’escola Sant Martí, obra del que seria l’arquitecte municipal fins al seu traspàs , Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), amb vinculacions familiars a la població, la seva casa pairal, era Can Pau Bernadó.





Patrimoni Gencat
ens diu de l’escola ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment.

Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adossat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
L'any 1931 l’Enric Catà Catà, presentava la memòria del grup escolar. No va ser fins el setembre del 1933 que començaren les obres i foren acabades l'any 1937.

Enric Catà i Catà era catedràtic de resistència; havia col·laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc. A Barcelona projectà també nombrosos edificis. Aquest arquitecte passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles. Pel Gener de l'any 1937 moria al front de guerra.


Altres obres seves foren ; el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament com Arquitecte Municipal ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn de 1915

Arenys de Munt, no ha elaborat – encara – la llista d’obres del que podem definir com ‘territori Catà’.

Els catalans la devíem fer MOLT GROSSA, ja fa més de 300 anys que suportem l'espoli, el jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i els estralls del " virus de Castilla", la CORRUPCIÓ, endèmica i sistèmica que ha estat la gran aportació d'aquesta dissortat reialme al món. 

L'Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978)  va predir que això s'acabarà l'any 2029, l'espera se'ns farà MOLT  llarga, oi?. 


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

dilluns, 14 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE RABÓS, ADVOCADA A SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 




El Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de l’església de Rabós, advocada a sant Julià i santa Basilissa.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20130

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=2

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=3

Situada dins del nucli urbà de la població de Rabós, a la part nord del terme, a la plaça de l'Església.

Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i foren afegides amb posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313, ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel·les. Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dona aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre.

El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Segons la tradició cristiana, Julià va ser forçat a casar-se per la seva família, però d'acord amb la seva esposa Basilissa, van preservar la seva virginitat. Van convertir la seva llar en un centre d'acollida: Julià va reunir una comunitat de monjos i Basilissa va esdevenir la superiora d'un convent per a dones. Finalment, Julià va ser detingut per defensar el cristianisme i va morir decapitat després de ser torturat, mentre que Basilissa va continuar la seva obra fins al final dels seus dies.

Que Sant Julià  i Santa Basilissa de Rabós elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

diumenge, 13 de setembre del 2026

LA PETJADA QUASI DESCONEGUDA DEL PROMOTOR AGUSTÍ ANGLORA AGUILERA. BARCELONA.

 

Agustí Anglora i Aguilera va ser un destacat promotor i propietari català de finals del segle XIX i principis del segle XX. És conegut principalment per haver encarregat la construcció d'importants edificis residencials del modernisme català al districte de l'Eixample de Barcelona

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-agusti-anglora/

https://modernismobarcelona.com/autor/isidre-reventos-i-amiguet/

La Casa Agustí Anglora (1904-1906): És el segon projecte que el propietari va encarregar al mestre d'obres Isidre Reventós. Es troba pràcticament al davant, al carrer de Roger de Llúria, 74, i és la que destaca pel seu disseny purament modernista i la seva tribuna central.


La Casa Anglora Aguilera (1899-1902): Està ubicada exactament al carrer de València, 287, a la mateixa illa que la cantonada amb Roger de Llúria.

Té un marcat estil classicista i acadèmic, coronat per un remat superior molt característic de l'època.

 

dissabte, 12 de setembre del 2026

FAÇANA DE LA FARMÀCIA SAGUER, ABANS MASÓ & PUIG. GIRONA

 

La farmàcia gironina  del carrer de l'Argenteria 29 va ser dissenyada, el 1907, per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per al seu germà Joan Masó i per a Lluís Puig.

Els materials emprats per Rafael Masó en la decoració són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric per al revestiment dels murs; el ferro forjat per a la construcció de prestatges on es col·loquen els pots per a medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra Fiter (Barcelona, 27 de gener de 1869 - Cornellà de Llobregat, 29 d'abril de 1932) . Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. Aquest interior es conserva amb modificacions com l'eliminació de les reixes metàl·liques dels armaris del fons, la desaparició del retaule dels Sants Metges (pintat per Joan Baptista Coromina Figueras (1890-1919)) i alguns elements del mobiliari.

https://rafaelmaso.girona.cat/esp/maso_obres_fitxa.php?id=10

 D'aquest projecte, finalitzat els primers mesos del 1908, només en perviuen els interiors, la façana (amb revestiment ceràmic i elements de forja) va desaparèixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira(  1908 + 1988 )  va dur a terme el 1935, després de passar l'establiment a les mans d'Emili Saguer i Canal (07/08/1935).

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/josep-maria-claret-i-rubira

El 1935 l'arquitecte Josep Claret va reformar l'exterior de l'establiment, adaptant-lo a les tendències noucentistes i art-déco amb una forta empremta racionalista. Aquesta façana destaca pel refinament del material emprat, el marbre, juntament amb l'harmonia i la suavitat de les formes, tant les corbes de l'entrada com dels aparadors laterals.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21310

divendres, 11 de setembre del 2026

CASES ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON, AL CARRER D’ARAGÓ, 395-399

  

L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una important propietària que va encarregar diversos edificis a la zona de l'Eixample i el Passeig de Sant Joan.

Com altres dones de la seva posició a la Barcelona de principis del segle XX, va gestionar el seu propi patrimoni familiar invertint directament en finques urbanes en plena expansió de l'Eixample, esdevenint una mecenes indirecta de l'arquitectura modernista local.

Fora possible obtenir una fotografia i/o retrat de L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 – 1939), l’esperem a l’email castellardiari@gmail.com

El feixisme, que considerava  - i considera encara – “imbecillitas sexus”,  a les dones retornava a l’edat mitjana el món econòmic del REINO DE ESPAÑA, el “ virus de Castilla” , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, que lluny de reduir-se amb la “ democraciola   s’estenia fins a  la figura mateixa del rei “ demèrit “ , explica molt be, la degradació política i social actual. Recordo la frase d’una persona dissortadament traspassada “ vivim en una conca minera

 Abans d'aquest projecte del carrer d’Aragó, 395-399 , edifici plurifamiliar de pisos, d'estil modernista tardà amb transició cap al noucentisme o l'eclecticisme propi de la dècada de 1910, havia encarregat la seva residència del Passeig de Sant Joan a l'arquitecte Emili Sala i Cortés (1908)

Després de la mort d'Emili Sala, Enriqueta Rodríguez va confiar el projecte del carrer Aragó a Juli Maria Fossas (Barcelona, 1868 - ibídem, 1945)  , un prolífic arquitecte de Barcelona conegut també per obres com la Casa Josefa Villanueva o la Seu de la Companyia Transmediterrània


dijous, 10 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL DE VIC. OSONA

Llegia ;   Església que forma part del conjunt de l'Hospital de la Santa Creu , fundat per Ramon Terrades al segle XIV, l’edifici adjunt està format per unes sales de gòtic tardà, la façana renaixentista i la farmàcia son obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)


Situada a la circumval•lació de les muralles de l'antic barri de Sant Joan, a l'eixample barroc que dóna fesomia a aquesta part de la ciutat als segles XVII i XVIII.

Fou construïda per l'arquitecte Josep Morató i Sellés( 1712-1768) d’estil barroc i de transició neoclàssica, es pot considerar estilísticament com un precedent de l'església de la Gleva a les Masies de Voltregà, construïda per arquitectes de la mateixa família.





Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Vic tenia 4.911 veïns l’any 1717; 9.193 l’any 1787; 14.343 l’any 1857, i no aconseguirà créixer fins al cens de 1930, a l’acabament del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que assolirà els 15.005.; tancava l’any 2013 amb 41.647 habitants, que serien a darreries de 2025,  50405.

Potser no eren ‘ tant sants’ els constructors d'esglésies i convents , avui , en la seva major part buides, i/o dedicades a altres activitats com l’església dels trinitaris visible des d’aquest punt.


Deixava la meva sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica