RESTAURANT SUÍS DE SABADELL, UN INDRET MÀGIC.

 

Anàvem a dinar al restaurant Suís de Sabadell, situat al número 40 del carrer de l’estació.

La proposta de menú era llaminera :

Menú migdia (de dimarts 09/06 a divendres 12/06) / Menú mediodía (de martes 09/06 a viernes 12/06)/Lunch Menu (Tuesday 09/06 to Friday 12/06)

PRIMERS A TRIAR / PRIMEROS A ESCOGER / FIRST COURSES

Amanida de tomàquet, mongetes tendres i sardina / Ensalada de tomate, judías verdes y sardina / Tomato salad with green beans and sardine.

Gaspatxo de pastanaga / Gazpacho de zanahoria / Carrot gazpacho.

Pèsols amb calamars / Guisantes con calamares / Peas with squid.

Macarrons a la norma / Macarrones a la norma / Pasta alla Norma.

Cargols a l’estil del Suis / Caracoles al estilo del Suís / Suís-style snails. (Sup.3€)

 

SEGONS A TRIAR / SEGUNDOS  ESCOGER / MAIN COURSES

 

Costella de vedella amb salsa de Porto / Costilla de ternera con salsa de Oporto / Veal rib with Port sauce.

Secret ibèric amb compota de poma / Secreto ibérico con compota de manzana / Iberian pork secreto with apple compote.

Corball a la donostiarra / Corvina a la donostiarra / Sea bass Donostiarra-style.

Calamars a la planxa / Calamares a la plancha / Grilled squid.

Ànec amb peres  / Pato con peras / Duck with pears (Sup.8€).Arròs sec de marisc (+5€) / Arroz seco de marisco (+5€) / Dry seafood rice (Sup.5€)

 

POSTRES A TRIAR / POSTRES A ESCOGER / DESSERTS

Mel i mató / Requesón con miel / Honey with mató (Catalan fresh curd).

Flam de vainilla de Madagascar amb nata muntada / Flan de vainilla de Madagascar con nata montada / Madagascar vanilla crème caramel with whipped cream

Gelats artesans / Helados artesanos / Artisan ice cream.

Moljito de pinya amb panacota de coco  / Mojito de piña con panacota de coco / Pineapple mojito with coconut panna cota.

Tatin de prèssec / Tatin de melocotón / Peach tarte tatin.

Pa, vi i aigua sense gas inclosos / Pan, vino y agua sin gas incluidos / Bread, wine and still water included

PREU / PRECIO / PRICE €25.00 (IVA / VAT Inclós / Incluido / Included)

 

Ens decantàvem de primer per uns Cargols a l’estil del Suis i Pèsols amb calamars, i pels segons, Corball a la donostiarra i Calamars a la planxa, per postres, Tatin de préssec i Gelats artesans, bevíem un excel·lent vi blanc i acabàvem amb uns cafès llargs.

Nota 10 sobre 10.

Feia algunes fotografies, i una mica de recerca :

Llegia que l’any  2015, la Carme Membrado Calvet i el Rafael Maireles Ruiz es van posar al capdavant del Restaurant Suís.

 L’edifici és modernista, una característica que es fa palesa en el ferro forjat de les finestres, el trencadís de la façana i els sostres alts, entre d’altres.

La decoració és moderna i acollidora, talment com la cuina que s’hi ofereix

 

La fitxa de l’Ajuntament ens diu :

DENOMINACIÓ: DESPATX SOLÉ - CASA JOAN FOLCH LOCALITZACIÓ:

Carrer de l’Estació nº 40.

AUTOR: Narcís Nunell i Sala, enginyer. (Sabadell, 1842 - Sabadell, 20 de març de 1915)

ÈPOCA – ANY: 1881

 ÚS ORIGINAL: Despatx i habitatge

Ens agradarà rebre un fotografia del  Narcís Nunell i Sala a l'email castellardiari@gmil.com 

La fitxa de Patrimoni Gencat ens diu:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27753

Edifici de decoració senzilla en la que participen elements ornamentals classicistes. Segueix un prototipus similar als casals dels mestres d'obra. La façana presenta una distribució simètrica centrada per la porta d'entrada. A la planta baixa hi ha portes i finestres amb decorat que es caracteritza per la presència de relleu al brancal i a la llinda. Per damunt de la llinda hi ha mènsules que suporten el balcó del pis superior, amb un nombre de cinc finestres amb una decoració en estuc a la zona de la llinda que està també sobremuntada per un petit ràfec amb motllures. L'acabament de la façana mostra el mateix recurs de mènsules com a element sustentat del ràfec.

Autor : Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951).  La data 1881, descarta la seva autoria, atès que  tenia  només  6 anys

Demanen als experts que ens confirmin l’autoria a l’email castellardiari@gmail.com

Un consell, aneu al Restaurant Suís de Sabadell. Nosaltres repetirem. 

CAPELLA DE VILAROGER, ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. ORISTÀ. EL LLUÇANÈS

 

La capella  de Vilaroger  al terme d’Oristà , advocada a Sant Antoni  de Pàdua,  es troba adossada a l'esquerra de la façana principal.

 Es tracta d'un petita capella de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, així com imatges del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com

El bon amic Antoni Ibañez Olivares, amb qui compartim la devoció a sant Antoni  de Pàdua, publicava a guimera.info

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/

Oh gloriós sant Antoni de Pàdua,

fill d’una terra lliure i servidor fidel de l’Altíssim,

escolta la nostra súplica sincera.

 

Intercedeix perquè els pobles puguin viure en llibertat i dignitat,

perquè Catalunya trobi el seu camí amb justícia i pau,

i perquè tota llengua, cultura i fe siguin respectades arreu del món.

 

Que cap poble sigui silenciat,

ni cap identitat menystinguda,

i que la fraternitat prevalgui sobre la discòrdia.

 

Amén.

CAPELLA DE LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP. BARCELONA

 

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) aixecava l’any 1970  la Capella de les Germanes Carmelites de Sant Josep, al Carrer Domínguez i Miralles, 25 de Barcelona

La capella és de planta heptagonal, amb un tancament a la part baixa de maó vist tant interior com exteriorment. La resta del tancament s'aconsegueix mitjançant uns arcs voltes de rajola que van de nervi a nervi. L'acabat esmaltat d'aquesta rajola es deu a Jordi Aguadé  Clos (Barcelona, 1925 - 22 de maig de 2021)      . La llum entra per unes finestres emplomades (treball que es deu a Joan Vila i Grau (Barcelona, 14 d’agost de 1932 — Barcelona, 11 de novembre de 2022) que estan situades entre la paret d'obra i els arcs voltes, de manera que s'aconsegueix com una ondulació de colors que envolten el recinte. També s'obté il·luminació mitjançant una cúpula que corona el punt més alt de la capella. Els paraments blancs dels arcs voltes, l'obra vista, el color gris del formigó, el paviment de gres i els elements de fusta del confessionari, la porta i la sagristia són elements fonamentals de l'obra. Cal destacar també un crucifix obra de l'escultor Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 de agost de 1927-Gerona., 9 de novembre de 2020)​

Ens agradarà, som curiosos de mena, rebre a l'email castellardiari@gmail.com  imatges del interior, conèixer l'advocació que s'hi venera, i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs. 

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL MONTSIÀ

 

Llegia de l’Església de es Cases d’Alcanar , advocada a l’apòstol santa Pere, edifici de planta rectangular amb només una nau, sense capelles.

Els murs, fets de maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

Una imposta sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.

A l'exterior, la façana és rectangular i té una espadanya a sobre; la porta té una llinda emmarcada amb pedra, i a sobre una fornícula, amb emmarcament d'inspiració clàssica, que aixopluga la figura de Sant Pere. Al nivell superior hi ha motllura decorativa.

Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, i de totes les minories culturals, ètniques , religioses,.., que pateixen accions genocides, Senyor, allibera el teu poble !!!! 

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE PALAU-SURROCA. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1537

L’església de Sant Llorenç, forma, enterament, l’ala septentrional del castell, que és un gran edifici de planta rectangular amb pati central, molt modificat al segle XV en convertir-se en palau i també en temps molt més recents, per a usos agrícoles.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-palau-surroca-terrades

Aquest temple és d’una sola nau amb absis semicircular força aprofundit a llevant. En els punts d’incidència amb els murs de la resta del castell palau es pot observar la major antiguitat o els elements primitius de l’església. Tanmateix, aquesta església fou del tot integrada a la fortalesa, fet que és visible en el recreixement dels murs perimetrals, amb espitlleres i restes d’emmerletat, i en la conversió de l’absis en basament de torre d’angle (a la cantonada nord-est del castell).

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html

L’interior de l’església ha estat molt reformat, potser com a conseqüència de les destrosses produïdes per l’ocupació de les tropes franceses durant la Guerra Gran, l’any 1794. La volta de la nau és apuntada i la de l’absis és de quart d’esfera. No és possible esbrinar si aquestes estructures són antigues, ja que tot l’interior roman cobert d’arrebossats, amb motlluratges de guix.

 

La porta d’entrada és a migdia i comunica amb el pati del castell; ha estat refeta en època moderna. Al frontis i al fons de l’absis hi ha sengles finestres espitllera, d’un sol biaix.

 

El parament és visible sobretot als murs de ponent i tramuntana de la nau i a l’absis, a la cara externa. L’aparell, a la part inferior dels murs, és fet a base de petits carreus i pedres només escantonades, de mides diverses, en general de calcària, que són lligades amb morter abundant i ben visible a les juntes. Es disposen de manera irregular, únicament amb una certa tendència a la sedimentació horitzontal. Al llenç de ponent i a la base de l’absis s’observa la presència de lloses estretes que formen algunes filades curtes i són col·locades de manera inclinada, en un sol sentit. Al mur de tramuntana aquestes lloses formen algunes filades llargues d’opus spicatum ben marcat. Aquest aparell d’aspecte arcaic és present només a la meitat inferior dels murs de la nau i en un nivell encara més baix al de l’absis.

 

Per la planta de l’edifici i la tipologia de l’aparell suara esmentat, hom podria apuntar, com a hipòtesi de treball, que l’església ha conservat estructures —potser només una part dels murs perimetrals— que poden datar del segle X, corresponents a un petit temple força anterior a l’adopció de les formes arquitectòniques llombardes.

Que Sant Llorenç elevi a l'Altíssim, la pregària dels catalans i de totes les minories culturals, ètniques , religioses, victimes  d'accions genocides, Senyor; allibera el teu poble !!!

 

L’EDIFICI DELS JOSEPETS DE LES CASES D’ALCANAR – ARA ALBERG DE LA GENERALITAT- HAVIA ESTAT ESCOLA. EL MONTSIÀ

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.  

Llegia de l’edifici dels Josepets de les Cases d’Alcanar;  edifici de planta rectangular, amb semisoterrani, planta baixa i dos pisos. Les quatre façanes estan estructurades en dos registres horitzontals separats per una motllura, situada damunt el nivell de planta baixa. A part d'això, l'edificació està coronada per una cornisa, més gran que l'anterior, i balustrada d'obra. La coberta és un terrat.

La façana principal i la posterior tenen un cos central més avançat , que compren tres obertures per pis. A la planta baixa, al sector central posterior sobresurt l'absis de la capella.

A la façana principal, a cada banda del cos que sobresurt, hi ha dues finestres per pis. A la part posterior les obertures es disposen de manera irregular. Les façanes laterals tenen tres obertures per pis.

Tot l'edifici està arrebossat, simulant carreus als angles.

Les finestres del segon pis de la façana principal són de mig punt. La resta, quadrangulars.

https://enrique-puchfotosantigues.blogspot.com/2016/10/colonies-escolars-de-lany-68-les-cases.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18772

https://ebredigital.cat/2018/08/06/lalberg-josepets-de-les-cases-dalcanar-obre-les-seves-portes/

Originàriament era la casa de vacances dels Josepets de Tortosa, Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, fundats pel sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836-1909) de Tortosa.

Posteriorment, ha servit de col·legi públic, centre d'acollida per xiquets i llar de jubilats.

Als anys noranta l’edifici  va ser cedit a l'ajuntament i un cop rehabilitat  és  un dels  albergs de turisme de la Generalitat.

Ens agradarà rebre informació sobre l’arquitecte que dissenyava l’edifici, i els autors de les successives reformes a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem el desig d’anorrear-nos com a cultura, com a nació, com a poble,..,  sembla que aquest és el destí reservat a les minories culturals, ètniques, religioses,.., comprendreu però, que no els ho posarem fàcil, i maldem per recuperar, fins on sigui possible la memòria històrica.

Traslladarem aquesta publicació a  ajuntament@alcanar.cat   , demanant-los informació.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com

Alcanar, les Cases d’Alcanar, el Montsià  i Catalunya, us ho agrairan. 

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

CAPELLA DE LA COMA DE MONISTROL DE CALDERS, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE LA CONSOLACIÓ. EL MOIANÈS

  

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=7&pos=32

https://www.lavanguardia.com/cultura/20130516/54373561164/tota-l-obra-del-pintor-josep-verdaguer.html

Llegia que el pintor, Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008) va ser l’autor de les Déu del Consol , els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma

La fotografia del interior no recull les pintures, pregunto, existeixen encara?.

Si existeixen, ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com  com també en el seu cas, un exemplar dels Goigs.

El Feliu Añaños Masllovet, director de la Galeria Fotogràfica del moianes.net em feia arribar una imatge del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Arxiu Gavínfeta al  maig  de 1979  

 Detall del presbiteri amb una decoració mural feta per Josep Verdaguer i Coma, on hi son representats tots els treballadors de la casa.

Que la Marededéu de la Consolació, elevi la pregària del poble català, i les de totes les minories, culturals, ètniques, religioses,.., Senyor, allibera'ns d'aquesta opressió!!!!!