ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL CATLLAR, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL TARRAGONÉS

 

Llegia , edifici construït al mateix lloc on hi havia l’anterior temple romànic, és un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona.

Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1776 i va ser beneit l’any 1790.

L’autor de la traça original de l’església, d’un gran rigor geomètric, va ser l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga  (Tarragona, 1730 - 14 abril 1803), amb la intervenció posterior, principalment en la traça del campanar, del també arquitecte Josep Prat i Delorta (Barcelona, 1730 - San Fernando, 22 de desembre de 1788)[  , mentre que Josep Carafí,  Mestre d'obres, del que sabem que l'any 1765 estava domiciliat a Sarria  es va fer càrrec de la direcció de l’obra i va ser l’autor de la talla de diversos elements escultòrics.

 

L’església és d’estil classicista amb certs trets barrocs; la seva façana és de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular flanquejat per dos airosos gerros. També la portalada és presidida per un frontó, en aquest cas semicircular, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge del patró. A banda i banda de la porta hi ha els escuts dels Queralt, senyors del Catllar i de la vila en el moment de la seva construcció.

El campanar, magnífic pel seu disseny i acurada execució, tot ell de carreus de pedra com la façana, és un element primordial de l’edifici parroquial. Té un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat, amb esvelts finestrals, i un tercer, també vuitavat de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros en ambdós costats de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profusament decorats.

L'església va ser incendiada l'any 1936  com una derivada tràgica més de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i es van perdre els altars vuitcentistes.

Entre els anys 1985 i 1987, la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com

 Les obres es centraren bàsicament en l’interior del temple, el qual fou pintat de bell nou i s’instal·là un nou altar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/01/goigs-sant-joan-baptista-patro-del.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12219

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-baptista-del-catllar

 Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, Amén !

 

IN MEMORIAM. FÀBRICA DE L’ARANYÓ. CARDONA. EL BAGES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

La Fàbrica de l'Aranyó de Cardona (el Bages) és una antiga fàbrica tèxtil de riu fundada a la dècada de 1840 i situada a la vora del riu Cardener, a tocar de la barriada de la Coromina. Durant la segona meitat del segle XIX, va esdevenir una de les indústries tèxtils més importants de la història del municipi

La fàbrica disposava d'un canal industrial que recollia la força de l'aigua de la llera per moure la maquinària de filatura. Històricament, aquest canal i les seves infraestructures hidràuliques també proveïen aigua als pagesos per regar els conreus de les hortes de la Coromina

Per la seva proximitat a la Vall Salina de Cardona, el subsòl del canal de l'Aranyó i de la fàbrica va patir filtracions d'aigua dolça cap a les antigues galeries de sal. Això va provocar històricament enfonsaments del terreny (bòfies), fet que va obligar la Generalitat a desviar el curs del riu mitjançant el túnel de la Plantada a finals del segle XX

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República el complex va ser intervingut per la Comissió d'Indústries de Guerra i reconvertit en la Fàbrica número 10 (F-10), dedicada a l'explotació i fabricació de clorat potàssic

L'edifici es va construir a tocar de l'antic Pont de la Coromina (també conegut com a Pont de l'Areny, originari del segle XIII). El creixement de la fàbrica va ser tal que el seu volum actual amaga el setè arc d'aquest pont històric

Us imagineu una Catalunya  independent ? 

CAPELLA DEL MAS TORRELLEBRETA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. MALLA. OSONA

 

La capella actual és d'origen setcentista (segle XVIII), amb planta rectangular i un absis semicircular. Està integrada a l'estructura del mas, una gran pairalia d'origen medieval que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, inclosa una ampliació d'estil historicista a mitjans del segle XX.

L'element més destacat són les pintures realitzades per l'artista Felip Vall i Verdaguer entre els anys 1939 i 1940. Aquesta intervenció va ser una de les primeres grans obres de l'artista després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern ÑEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   

Veneració: La capella està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Històricament, ha tingut un caràcter de capella pública per als habitants de la zona i compta amb els seus propis  Goigs

Ubicació: Tot i que el mas Torrellebreta pertany al terme municipal de Malla, la seva situació geogràfica és propera als límits amb Seva i Balenyà, motiu pel qual sovint apareix relacionat amb aquestes parròquies en documents antics.

https://felipvall.blogspot.com/2014/02/capella-dels-dolors-de-torrellebreta.html?q=torrellebreta

https://felipvall.blogspot.com/2014/08/capella-de-torrellebreta.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/goigs-la-mare-de-deu-dels-dolors-mas.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/12/mas-torrellebreta-malla-osona-catalunya.html

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

ESGLÉSIA DE BOLQUERA, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. LA CATALUNYA SITUADA DINS DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-bolquera

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/07/santa-eulalia-de-bolquera-alta-cerdanya.html

L'edifici fou construït el segle xv sobre les restes del castell de la població, del qual n'aprofità una torre (dels segles XIII-XIV) com a campanar.

És una església inicialment d'una sola nau que, posteriorment, entre els segles xviii i xix, va ser ampliada amb capelles laterals.

Està situada  en una posició lleugerament elevada, que domina el poble i els voltants, a l'extrem sud-oriental del nucli urbà de Bolquera, al capdamunt del carrer de l'Església.

Fotografia . Jordi Vilá Juncá 

Al seu costat sud-oest es troba el vell cementiri del poble, el tractat dels Pirineus evitava alhora que el ridícul científic, la primera  gran operació immobiliària en la que el REINO, aleshores  amb  Carles III al davant ,  per la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 establia que els cementiris s’havien de construir en despoblat, llocs airejats, sense habitatges propers, podent aprofitar-se els voltants d’ermites vora poblat.

Els espais els Cementiris a  les grans ciutats passaven a ser propietat de la Corona.

Si exisisteixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

A Bolquera hi ha nou Cementiri Civil  , ran del límit amb la comuna de Font-romeu, Odelló i Vià. No en trobava imatges. 

Que santa Eulàlia elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!

 

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SO

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Foto: Inspai-Diputació de Girona.

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

CEIP EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=1&pos=1

Sánchez Echevarria, Rafael 1934-1936. Arquitecte escolar de la província de Girona

Claret Rubira, Josep  →  (ampliació) 1969 (ampl.) / 1975 (ampl.) arquitecte escolar de la província de Girona Rafael Sánchez Echevarria

L'edifici es va situar a les afores de la vila i en una part prominent, per substituir les antigues escoles (la de nois situada en un edifici enderrocat per construir l'actual ajuntament, i la de noies al c. Major núm. 36). Actualment, l'escola ha quedat integrada al centre del poble.

 

Edifici gran i ben acondicionat -terra de fusta, assolellat i amb sistema de calefacció - que responien als ideals de l'època (els postulats de l'Escola Nova). L'edifici té en planta una geometria aproximada a L, amb entrada al centre. Edifici de planta baixa i un pis, amb coberta inclinada de teula àrab.

https://www.facebook.com/groups/263793223698463/permalink/27254448984206188/

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

IN MEMORIAM. Escola Pública de Can Ferrer de la Cogullada. El Montmell. El Penedès jussà.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/759

En l'actualitat, el nucli es troba en una situació de pèrdua progressiva d'habitants que va començar a partir del segle XX amb l’èxode rural. Aquesta situació, sumada al fet que històricament ha sigut un poble amb escassa vida, fa que es tracti d’un nucli poc dinàmic i de difícil repoblament, que contrasta amb l’aparició d’urbanitzacions extensives que s’han desenvolupat als peus de la serra de Montmell

Antiga Escola Pública de Can Ferrer de la Cogullada (el Montmell, el Penedès jussà,  baix, bajo, per les forces d’ocupació.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Havíem publicat sobre l'església advocada a l'Arcàngel Sant Miquel, i ens agradaria saber qui en va ser autor del disseny,  rebre, si existeixen un exemplar dels Goigs, i també imatges del interior  a l'email castellardiari@gmail.com 

Com diu la paremiologia catalana, DEMANAR NO FA POBRE, Per demanar no es perd res.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/05/sant-miquel-de-can-ferrer-de-la.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS" de tots els colors, que insisteixen en que únicament entens la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia , perdona'ls perquè no saben el que es diuen i/o fan

Eradica Senyor el “ virus de Castilla”, malèfica aportació d’aquest dissortat reialme al món.   

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»