ESCOLA SANTA ISABEL I CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ . SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

  

https://santaisabel.org/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27929

Ferran Cels i Granell (Barcelona, 11 d’abril de 1880 - San Cugat del Vallés, 14 de juliol de 1924) era l’autor l’any 1918 de l’edifici del convent i escola de les Religioses Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepció,  en uns terrenys cedits per l’ Elisenda Ribatallada perquè s’hi construeixin el Col·legi Santa Isabel.

Edifici de planta rectangular, que segueix els esquemes de l'arquitectura escolar avançada de l'època de la Mancomunitat. Els serveis i les aules estan organitzats entorn d'un pati central i dos de laterals, els quals estan coronats per un frontó escalonat. Destaca la utilització del totxo com a element decoratiu. La façana es arrebossada en blanc.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-santa-isabel-collegi-de-les-monges-franciscanes

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/ferran-cels-granell

No trobava dades de l’advocació de la capella, ni imatges del seu interior, sou pregats de fer-nos-ho saber, i enviar-nos fotografies a l’email castellardiari@gmail.com

Lamentem que la “ modernitat “ consideri meritori desconèixer dades com l’advocació de la capella. Ho demanarem al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

A volta d'email rebia una fotografia: 

Capella de la Immaculada Concepció

Col·legi de Santa Isabel de Villena

Institut de Religioses Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

Rambla Ribatallada, 8

Sant Cugat del Vallès

Data fotografia 12-XI-1983

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

 Plovia lleument,’ sirimiri’ en deia l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), memòria viva de les Fonts, quan quasi al migdia del dissabte 13.10.2018, deixava el vehicle damunt l’era enrajolada de Can Fonollet, des de on es divisa el campanar de la capella de la Mare de Déu del Rosari, advocació molt arrelada a les Fonts, i que comparteixen la capella de Can Falguera, i l’Església Parroquial de la que m’explicaven que el projecte de l’església de la Mare de Déu del Roser, al nucli de les Fonts, fou de l’arquitecte Joan Baca Reixac ( Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003) , la construcció de l’edifici s’aturava en els anys 1936-1939; aquesta circumstància feia que bona part dels materials preparats per fer l’obra, es ‘distraguessin’ per acabar formant part d’algunes obres privades.

En la represa de la construcció Joan Baca Reixac, va comptar amb la col·laboració del seu fill , l’arquitecte Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.

Ens absteníem d’apropar-nos a la capella, retratada pel Joaquim Verdaguer i Caballé, en el seu blog :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50791

Terrassa pateix també la "  dosis "  de vàndals, brètols  i descerebrats ,   que el REINO assigna a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya.  

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si les tenen, imatges del interior de la capella a l’època en que s’hi feia culte.

Rebia a volta d'email una fotografia datada el  20-VI-1985

Havíem xerrat força estona l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), i l’Antonio Mora Vergés; en treia com a conclusió que serà MOLT difícil, assolir si més no, una relació – que no Catàleg – dels edificis amb interès històric i/o monumental; la divisió de les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa – que treballa per crear el districte VII- és perjudicial per als veïns que depenen de Sant Quirze de Terrassa, IMPOSTOS MÉS CAR i MENORS SERVEIS, com exemple el majors de 65 anys del sector de Terrassa, poden utilitzar el transport públic de forma gratuïta.

Fer realitat el desig LES FONTS, UN SOL POBLE, sembla quasi impossible, assolir però, LES FONTS, UN SOL BARRI, demana únicament una renuncia per part de Sant Quirze; malgrat les reticències dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA, aquesta decisió s’hauria de plantejar A TOTS els veïns de les FONTS, i acceptar la decisió que en resulti.

Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella, promotor, autor, a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Un poble sense memòria és un poble vençut

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASES MIQUEL RIBERA ROS, CONEGUDA TAMBÉ COM LA CASA DELS CARGOLS. BARCELONA

 

Hi ha una llegenda  que explica que un matrimoni de camperols,  el marit de nom Miquel Ribera Ros – ens agradarà tenir noticia de les dades relatives a l’esposa a l’email castellardiari@gmail.com - que vivia en unes humils barraques a la zona, va trobar un sac ple de monedes d'or mentre buscaven cargols.

Aquest tresor els va canviar la vida.

Com a agraïment, i per atreure la bona sort, van encarregar l'any 1895 la construcció d'aquest singulars edificis. Les Cases dels Cargols, ubicades al barri de Sant Antoni (cantonada dels carrers Tamarit 89 i Entença 2), són obra dels mestres d’obres  Carles Bosch i Negre ( Barcelona , 1852 + 13.11.1900 )  i  Frederic Soler Catarineu. (   1843-1914)

Aquest conjunt modernista destaca per homenatjar al matrimoni afortunat  , i els  gasteròpodes que els facilitaven la troballa,  amb prop de 450 cargols esculpits i de ferro forjat que decoren les baranes, els balcons, la cornisa i la façana

https://modernismobarcelona.com/lugares/les-cases-dels-cargols/

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/cases-miquel-ribera-ros-o-dels-cargols

 Vivim  temps convulsos la crida EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, feia esclatar Catalunya en foc. 

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=13&pos=125

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31241

Llegia de l’església advocada a Sant Sebastià a Santa Coloma de Farxners, a la comarca de la Selva que l’any 1936 es restaura tot l'exterior, i  com a conseqüència del Alzamiento Nazional  les imatges van ser destruïdes , i  l’edifici es va convertir en forn de pa i magatzem.

L'ermità, per mitjà de les almoines, la va restaurar i el 1963 es va inaugurar el presbiteri i el nou altar.

La imatge actual del sant (1970 aprox.) és obra de l'escultor local Josep Martí Sabé (Santa Coloma de Farners, 4 de juliol de 1915 - Riudarenes, 11 de juny de 2006) i els vitralls (1988) de Ferran Ribot i de Balle (Santa Coloma de Farners, 1912 – 2003

Fotografia . Jordi Contijoch Boada. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-sant-sebastia-santa-coloma-de.html

Destaca per ser el punt d'arribada del pelegrí de Tossa, el 20 de gener, tradició que compta amb molts seguidors en l'actualitat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/el-pelegri-de-tossa-canco-dels.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que sant Sebastià     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  colomencs , raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA ROVIRA, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. MUNTANYOLA. OSON

  https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Llegia de  la capella situada al costat del mas la Rovira ,al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona  Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula aràbiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.

La imatge que trobava no coincideix amb la descripció, tot fa pensar que la capella està ensulsiada.  En cas contrari, ens agradarà rebre’n imatges i si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  

Ho demanaren també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia un parell d'imatges datades ekl26-VI-1982 a volta d'email com és bon costum: 

 

El món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles,  i les esglésies, capelles i  oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut

IN MEMORIAM DE LA CASA PUIG RIERA / HOTEL FORNELLS PARK / ARA ESCOLA SAINT GEORGE’S SCHOOL. FORNELLS DE LA SELVA. GIRONA. GIRONÈS.

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=5&pos=48

Llegia ; casa aïllada de planta baixa, pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant i galeria porxada a la planta baixa, sobre la qual s'obre una gran terrassa. Totes les obertures estan emmarcades en pedra

Casa bastida per Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) encàrrec de Josep Puig Riera l'any 1954.

L'any 1960, un nou propietari la va convertir en l'Hotel Fornells Park.

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2515019-recordant-el-fornells-park.html

Ara s’ha convertit en una ampliació del Saint George’s School, el col·legi privat que estava situat al costat. Fundat el 1988, el centre destaca per utilitzar l'anglès com a llengua vehicular en tot el procés educatiu

https://www.diaridegirona.cat/girona/2022/04/28/l-escola-saint-george-school-65472538.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANT CLIMENT D’AMER ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. AMER. LA SELVA

 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

L'any 1931 Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965 projecta un primer projecte per les escoles de Sant Climent.

L'any següent modifica el projecte i construeix l'edifici.

Escola de planta baixa organitzat en dos cossos, un destinat a escola i l'altre a habitatge pel mestre. El conjunt està coberta amb teulada a doble vessant i presenta grans obertures rectangulars.

L'edifici ha estat rehabilitat i convertit en quatre habitatges unifamiliars.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=5&pos=50

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern