dimarts, 21 de setembre de 2021

CASA DEL BARÓ D'EROLES. TALARN.EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Valentí Pons Toujouse, m’enviava fotografies de la casa del        carrer Pau Coll, 1 de Talarn, a la comarca del Pallars jussà.





Patrimoni Gencat ens diu de la Casa del Baró d’Eroles;   Edifici de planta baixa amb celler, dos pisos i golfes. La coberta a tres vessants, de teula àrab, forma una gran balconada amb elements singulars a la cantonada. La disposició de les obertures està ordenada per tres eixos verticals.


AL centre hi ha el portal amb una llinda de pedra amb l'escut d'Eroles.


Els murs són de carreus i arrebossats, seguint la línia barroca del palau.




Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, destacat militar i polític absolutista que emprava el lema de ”perseguidos, más no vencidos”, nasqué a Talarn el 1784, i va morir a Daimiel (Ciudad Real) el 1825 a 41 anys. Militar i polític absolutista, baró d'Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez.

 


El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat. Després de la rendició fou portat presoner a França, aviat però,  se n'escapà, i fou nomenat comandant del cos de l'exèrcit de l'Empordà.

 

El 1811 dirigí la desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb l'incendi i el saqueig del monestir per Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera , considerat un dels generals més brillants de Napoleó ; poc temps després fou ascendit a general- El 24 de gener de 1812, manant el Primer Exèrcit, fou derrotat al combat d'Altafulla pels generals David Maurice Joseph Mathieu de La Redorte, comte Mathieu de Saint-Maurice més tard de La Redorte, i Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 - París, 1 de juny de 1832). Fou nomenat capità general el 1813.

 

El 1821, durant el Trienni Constitucional, el seu conegut absolutisme feu que encapçalés la llista de “persones non grates” a Barcelona el mateix 1821. Deportat a Mallorca, n'escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn, on l'any següent es convertí en cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'Urgell, passà a formar part de la Regència d'Urgell, juntament amb Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) marquès de Mataflorida i Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) arquebisbe de Tarragona. Fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals intentà d'organitzar i de disciplinar. Actuà separat i poc d'acord amb els altres regents, fins al punt d'emetre un manifest a part, conegut com el "Manifest del baró d'Eroles", en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectés els furs i els costums del país. Derrotat repetidament per Francisco Espoz y Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 24 de desembre del 1836 , nou capità general de Catalunya, no pogué barrar-li el pas cap a La Seu i la Regència hagué de passar a França, on es dissolgué.

 

Únic membre de la Regència ben vist pel govern francès, tornà a Catalunya com a cap de l'avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, fou nomenat membre de la regència formada a Madrid per Lluís (XIX) de França (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844) ,  duc d'Angulema, no es mogué  però, de Catalunya, d'on fou nomenat novament capità general (1823-1824). La seva actuació de reorganització i apaivagament no fou ben vista pels sectors més extremistes i aviat fou cridat a Madrid per col·laborar en la reestructuració de l'exèrcit; de fet era una manera d'allunyar-lo del país. Emmalaltí i, segons alguns, desvariejà, abans de morir.


L’actual titular XXII Baró d’Erolls és  Alfonso de Oriola-Cortada y Salvadores (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès


Aneu al Pallars jussà.

dilluns, 20 de setembre de 2021

LA MAREDEDÉU DE VILAFORTUNY ESTÀ PERFECTAMENTE DOCUMENTADA. CAMBRILS.

 

Llençava “ urbi et orbe “ un prec ; ENS PODEU AJUDAR A IDENTIFICAR IMATGES MARIANES “ DESCONEGUDES”?.


Començava, la cabra sempre tira a la muntanya, amb una imatge que es troba a la Capella de Sant Esteve, al Monestir de Poblet.


Hem recordaven  que la destrucció de bona part del patrimoni artístic monàstic i conventual havia començat amb la invasió francesa-napoleònica ,  continuaria  amb el trienni liberal, la Desamortització de Mendizabal, la Setmana Tràgica, la proclamació de la II República, i certament assoliria nivells estratosfèrics  amb l’acció criminal dels militars feixistes endegada el 18.07.1936 , ...


A :  https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona

Calen més dades d’una imatge de Solivella

Agrairem infinitament la tramesa d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , mora.a@guimera.info


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=1004#tgv

una imatge de Vilaseca

Agrairem infinitament la tramesa d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , mora.a@guimera.info


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=1001#tgv

La que es troba a la Capella de Sant Esteve, al Monestir de Poblet.

Agrairem infinitament la tramesa d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , mora.a@guimera.info


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=746#tgv

I, no certament de la Marededéu de Vilafortuny :

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=1000#tgv

http://parroquiavilafortuny.blogspot.com/p/imatge-de-la-mare-de-deu.html


La imatge de la Mare de Déu de Vilafortuny es conserva actualment al museu diocesà de Tarragona. Es de fusta d'àlber tallada, argentada i policomada és d'estil romànic peninsular.


La Mare de Déu rebia culte a la primera església de Vilafortuny, construïda al segle XII, a cent metres del mar a la partida de mas d'en Gran.


Possiblement fou traslladada posteriorment a l'església de Mas d'en Bosch construïda al segle XVI amb autorització de l'arquebisbe de Tarragona i Cardenal , Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511[n. 1] – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) que erigí la parròquia de santa Maria de Vilafortuny.




Es va fer una còpia de l'original esculpida per Salvador Porqueras Rofin ( 1923 +17.04.2007)  i policromada per Maria Rosa Marieges Palacios, als tallers Josep Castan.

https://www.revistacambrils.cat/noticia/3264/mor-salvador-porqueras-autor-de-la-copia-de-la-imatge-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-ma


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/08/esglesia-de-santa-maria-del-mas-den.html


http://parroquiavilafortuny.blogspot.com/p/goigs-i-pregaria.html


Si sabeu com fer-ho, agrairé que trameteu aquest post a Deigenitrix


Hi ha feina a fer – i tots els catalans sou cridats a fer-la – a Barcelona, Girona  i Lleida.


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Barcelona


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida


Catalunya us ho agrairà. En aquesta terra des de sempre hem parlar en “cristià” , oi?.

diumenge, 19 de setembre de 2021

IN MEMORIAM. SANT CORNELI DE LA MUGA O DE RIBELLES. BASSEGODA. ALBANYÀ.

 

L’Antoni Noguera i Massa , el Jordi Fernandez i Cuadrench , el  Jordi Bolòs i Masclans , l’ Eva Bargalló i Chaves i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, escriuen de Sant Corneli de la Muga (Bassegoda) a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0413101.xml


L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres. Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades.


Hom pot arribar a l’església per tres bandes: des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet. Aquesta pista duu a Cal Coll, però cal agafar la de mà dreta, des d’on s’albira Pincaró. La pista passa a frec d’aquesta església i continua, uns 7 km i a mig vessant, resseguint les aigües de la Muga per la riba dreta. A les envistes de l’Hostal de la Muga, l’església de Sant Corneli resta a 100 metres  a mà esquerra, entre prats desnivellats. És recomanable per a aquest camí un vehicle tot terreny. Hi ha un altre camí més complicat. Hom agafa la pista del Bassegoda fins passat Cal Nou, la qual s’enfila al Pla dels Emigrants o de la Bateria, baixa pel Coll de Principi fins a la Comella, s’enlaira fins el Sobirà i davalla fins a l’Hostal de la Muga. A peu hom pot anar des de Sant Aniol d’Aguges per les canals, a mà dreta del salt del Brull fins a la Comella i Sobirà. Abans de travessar la Muga per anar a l’Hostal, l’església queda a mà dreta.


Les notícies sobre aquesta petita església, situada prop del torrent de Sant Corneli, són molt escasses i indirectes. L’any 1278, Bernat Hug de Serrallonga vengué al prior de Santa Maria de Besalú, Ramon, el mas de “Sancti Corneli de Ribellis”, que es trobava dins el terme parroquial de Sant Julià de Ribelles, església de la qual depengué Sant Corneli. Uns anys més tard, el 1314, el prior de Santa Maria de Besalú, Bernat de Banyuls, concedí aquest mas de Sant Corneli de Ribelles a Joan i la seva muller, Sibil·la, veïns de la parròquia de Ribelles.


Sant Cornelli depenia de la veïna parròquia de Sant Julià de Ribelles, la qual, al començament del segle XVIII ja estava annexionada a Sant Llorenç d'Oix.


 Els catòlics francesos, a la darreria de la vuitena centúria i durant l'època revolucionària, portaven a batejar els seus fills a aquest temple  aleshores pertanyen a la Garrotxa sobirana.


Actualment l’església es troba en  un  estat ruïnós,  l’estructura però,  ha estat consolidada amb l'aplicació d'una capa de ciment pòrtland a la zona de la coberta de l'absis i tapant un dels forats laterals a la paret de llevant amb totxana. Aquesta actuació la va realitzar el Grup d'Art i Treball de la Jonquera (G.A.T Jonquera) juntament amb els Amics del Parc Natural de l'Albera i Cap de Creus (CPNACC de Roses), tal i com s'indica en una placa.




Fotografia. Albert Pratdesaba i Sala


l’església de Sant Corneli de Ribelles o de la Muga és emplaçada dins el terme municipal de Bassegoda.


Només queden algunes restes de l’antic edifici romànic que són suficients per deduir-ne la planta. Queda dreta una part dels murs de la nau, l’arc triomfal que marca el pas al presbiteri i l’absis.

 

La planta de l’església és d’una sola nau, amb un absis rectangular orientat a llevant i amb una finestra central. Aquest absis, pel que fa a l’eix de la nau, és desplaçat vers el costat de tramuntana bastant acusadament. L’arc de triomf i la volta absidal són de perfil apuntat. No sabem si a la nau hi havia volta, ni si tenia aquest perfil. L’accés a l’edifici és a la façana de ponent, molt desfeta.

 

L’aparell dels murs ha estat fet de petits carreus de mides diverses. No es constata la perfecció manifestada en altres edificis de la contrada i es fa evident que els murs de la nau foren refets aprofitant els carreus dels murs originals. Al costat de tramuntana sembla endevinar-se un brancal de porta en una part del mur original.

 

És difícil de datar la construcció d’aquest edifici, atès que hi ha pocs elements de judici.


Tanmateix, cal ressenyar que altres edificis que tenen la volta apuntada, com per exemple el de Sant Martí de Corsavell, poden ésser datats al segle XII; d’altra banda, la rusticitat dels paraments fa pensar en una data menys avançada, o potser fins i tot en una obra rural encara més avançada, ja dins el segle XIII, moment en el qual cal situar la construcció.


Aneu a la Garrotxa i a l’Empordà sobirà.

dissabte, 18 de setembre de 2021

CASA I CAPELLA DE SANTA LLÚCIA, ABANS DE SANT SALVADOR. BEUDA. LA GARROTXA

 Patrimoni Gencat ens diu  de la masia  dita de Santa Llúcia que està ubicada al pla, al costat del camí que porta de Maià de Montcal a Segueró,  on s'alça  la casa i una petita capella, dedicada antigament a Sant Salvador.

       

 


L’Olga Sacrest i Roca, retratava el conjunt de la casa i capella. 

 

La casa és de planta rectangular amb teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes laterals. Cal destacar el ràfec fet amb motius geomètrics. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ésser bastida amb pedra poc escairada del país, llevat de la utilitzada per fer les obertures. La façana principal està orientada a migdia i té una àmplia porta adovellada; la resta d'obertures són allindades excepte la finestra de les golfes que és d'arc rebaixat. La pallissa, unida a la casa pel costat del sud, està orientada a migdia, disposant de baixos i pis.


La capella  de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador. Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró.


Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses. Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà esquerra, la carretera que va a Maià de Montcal, des d’on comença una pista que porta a la capella. El camí es pot fer amb un turisme


El Jordi Vigué i Viñas , la Maria Lluïsa Ramos i Martínez , i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0422801.xml


Desconeixem, en quin moment fou fundada i consagrada  la capella de santa Llúcia, i també qualsevol altra notícia referent al seu passat medieval.

 

No obstant això, sabem que la construcció, d’origen romànic i probablement del segle XII, es trobava, segons indica Francesc Monsalvatje Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) , en un estat ruïnós quan l’any 1825 la família Noguer de Segueró la féu restaurar. Consta que Pere de Noguer i de Rocafiguera, qui s’encarregà durant molts anys de l’administració de l’extens patrimoni de la pairalia familiar, féu reedificar en la data esmentada aquesta capella, en la qual foren fets de bell nou els teulats i la cornisa, entre d’altres coses; també va fer construir de nou el retaule de l’altar, el cor i els bancs.


https://dokumen.tips/reader/f/el-noguer-de-seguero-un-cas-gracies-a-les-noticies-extretes-de-larxiu


Encara es recorden frases com aquesta “ Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”.


Amb posterioritat, l’església restà totalment abandonada fins que a començament dels anys 1980 s’iniciaren unes obres de restauració; l’edifici, d’una sola nau amb volta de canó, conserva de l’època romànica una part dels seus murs i l’absis semicircular, que fou posat totalment al descobert pels restauradors, ja que romania mig amagat per una construcció adossada al temple a la banda de migdia. La porta d’entrada, a la façana de ponent, és de forma rectangular i molt posterior a la construcció primitiva; al seu damunt hi ha una finestra, un xic descentrada, i les restes de l’antiga espadanya. El temple té adossades, al mur lateral de migdia, algunes edificacions corresponents a una masoveria.


L’edifici extremadament auster és d’una nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular. Tant l’interior com l’exterior són totalment llisos, sense elements destacats, i només una senzilla motllura de cavet, que forma el ràfec de l’absis i de part de la façana nord, trenca la nuesa dels paraments.

      


 

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada. Vista interior de la capella.

La porta s’obre a la façana de ponent, on també hi ha el campanar, una senzilla espadanya, que, com la porta, no correspon a l’obra original.

 

La façana de migjorn és amagada per unes edificacions agràries afegides, que impedeixen de veure si la porta original s’obria en aquesta façana, o bé era el lloc de la porta actual. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, amb una llinda monolítica retallada en arc.

 

L’aparell és de petits carreus travats amb morter de calç, en filades uniformes, amb uns elements més ben tallats com els brancals, la llinda de la finestra absidal o el ràfec.

 

Tot i la seva impersonalitat general, hom pot considerar aquesta església com una obra bastida seguint les formes de l’arquitectura rural del segle XII


Aneu a la Garrotxa. 

divendres, 17 de setembre de 2021

CHAPELLE DE NOTRE DAME DE MONTSERRAT DE CAN GUIXÀ. SANT QUIRZE DE BESORA. OSONA

 

La Joana Figueras publica fotografies de la capella advocada a la Marededéude Montserrat de la fàbrica tèxtil de Can Guixà al terme de Sant Quirze deBesora.




No la trobava inclosa dins la llista de “ monuments” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Sant_Quirze_de_Besora


I malgrat que se’n ha escrit força, no  trobava cap informació del seu promotor i/o del seu autor :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/instal-lacions/can-guixa

https://www.catalunyareligio.cat/ca/moreneta-mes-amagada

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/20/capella-de-nostra-senyora-de-montserrat-de-sant-quirze-de-besora/


No trobàvem cap aborigen que ens dones raó de l’existència d’aquesta capella en la nostra visita a Sant Quirze l’any  2013

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/08/la-capella-del-sant-crist-del-fossar.html


No teníem millor fortuna a Santa Maria de Besora:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/castell-i-esglesia-de-santa-maria-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-maria-de-besora-leglise-inachevee.html


Com acostuma a succeir, de forma miraculosa, teníem el goig d’acomiadar-nos dels darrers masovers de Sant Jaume de Barretó:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-jaume-de-barreto-llaers-ripoll-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/sant-hilari-de-vidra-losona-sobirana-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-llucia-de-siuret-vidra-el-bisaura.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/mas-pubill-santa-llucia-de-siuret-vidra.html


Osona en particular i les comarques de la Catalunya  interior en general, s’han d’abocar en  posar en valor el seu patrimoni històric, aquest i no altre és el seu actiu més valuós.


Dels botellots, ja se’n ocupen amb molta eficàcia  les comarques costaneres, oi?.

dijous, 16 de setembre de 2021

EL VILAR DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ?– DELS PIRINEUS

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica fotografies del Vilar de Cabó, també anomenat el Vilar, el Vilar d'Organyà o el Vilar de Segre, un nucli de població del municipi de Cabó, a l' Urgell  sobirà




La fotografia em feia evocar els pobles aturonats de la Segarra


 Actualment té 27 habitants i el 1991 en tenia 52.


Es troba aigua avall del riu de Cabó, a la dreta, es pot travessar per un pont de pedra d'un ull d'origen medieval.


 S'hi pot trobar l'església de Sant Miquel amb un edifici modern adossat, i s'hi conserven alguns vestigis romànics.


En publicàvem una crònica :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-del-vilar-de-cabo.html


També la “  parella romànica”.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/06/sant-miquel-del-vilar-de-cabo-alt-urgell.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dimecres, 15 de setembre de 2021

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BATET. OLOT. LA GARROTXA

 

L’Antoni Noguera i Massa , el  Jordi Vigué i Viñas , la Maria Lluïsa Ramos i Martínez  i el Joan-Albert Adell, escriuen de Santa Maria de Batet, municipi que l’any 1971 , “ manu militari “ fou agregat al d’Olot.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0429101.xml


El temple de Santa Maria de Batet és un edifici que ha patit profundes modificacions que n’han alterat l’arquitectura original. En el seu estat actual es fa molt difícil escatir les parts que es conserven de l’edifici primitiu i encara també la seva estructura. Amb tot, sembla molt clar, com a hipòtesi, que originàriament es devia tractar d’un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que encara es conserva, obert a la nau per un simple plec. Al cantó de tramuntana de la nau, que actualment és coberta amb una volta apuntada, es dreça el campanar de torre, que encara destaca per sobre el conjunt de les cobertes. Aquest correspon a l’obra original, i és una torre de planta quadrada amb tres pisos de finestres, sobre un alt sòcol, cec. El primer pis té una finestra senzilla, en arc de mig punt a cada façana, i el segon i el tercer presenten una finestra geminada a cada cara, amb la particularitat que els dos nivells són molt propers, de forma que l’arc de les finestres inferiors és a frec de l’ampit de les finestres superiors. Una coberta de teula, a quatre vessants, corona el campanar, que no presenta cap tipus d’ornamentació.


L’estructura original del temple fou profundament alterada per la construcció de capelles adossades als murs de la nau, que formen un nou conjunt de tres naus, i amb l’adossament d’una sagristia entre el campanar i l’absis que fou integrat en la nova estructura formal de l’església.


En el seu estat actual només podem assegurar que de l’església original es conserven l’absis, i el campanar. Aquest és la part més vistent, i presenta un aparell de carreus ben tallats i disposats molt ordenadament, en una disposició característica de l’arquitectura del segle XII garrotxí, moment en el qual cal situar-ne la construcció.


        


 

L’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 )la  retratava l’any 1985



Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres. Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d’on, amb mig quilòmetre més hom trobarà a mà dreta un camí carreter, el qual amb 500 metres  porta a Santa Maria de Batet.


Aneu a la Garrotxa