ESGLÉSIA DE LA POBLA DE CARIVENYS, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/623

L’església parroquial de la Pobla de Carivenys, agregada al terme de Santa Coloma de Queralt , a la comarca de la Conca de Barberà , està  dedicada a Sant Joan Baptista, i a Sant Joan Evangelista, el temple  va servir com a lloc de culte religiós fins a mitjans del segle XVI. A partir de llavors, tots els batejos, casaments i funerals es van dur a terme a l’església d’Aguiló, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria , per l'església herètica del REINO DE ESPAÑA.  El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

 L’edifici primigeni de l'església de la Pobla de Carivenys  es va enderrocar l'any 1901 i va ser substituïda per l’actual temple , que s’ha anat arranjant progressivament, l’últim cop l’any 1984.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13068

Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó sobrealçada. La façana és molt senzilla i està composta per una portada dovellada i un petit òcul a manera de rosetó.

La construcció ha sofert diverses transformacions que s'observen en la diferent disposició de part del parament.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-joan-baptista-la-pobla-de.html

Consten l’any 2025,  22 veïns a la Pobla de Carivenys

Havíem documentat l’escola :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

Imatge dels primers anys de la dècada dels 40  el segle XX

1937 Inauguració de I'Escola Nova Unificada Francesc Ferrer i Guardia per als alumnes de la Pobla, les Roques i Plans de Ferran. El primer professor nomenat per la Generalitat fou Alfons Ferran Izquierdo, de I'Espluga de Francolí.

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/5138/207/notes-hist-riques-de-la-pobla-de-carivenys-1667550040-31635-2023.pdf

Quan al topònim ; una hipòtesi raonable podria descompondre carivenys en elements familiars de l'onomàstica catalana:

Arrel cari-: Pot derivar del llatí carraria* ('via de carros', camí per a vehicles) o car- com a variant de quer- / kar- (cèltic o preindoeuropeu, significat 'pedra', 'roca' o 'pedregós', com en Carnuts o topònims com Carinyena). En context català, cari- evoca senders o llocs pedregosos, com carener ('cresta de muntanya') o carrilet ('camí estret').

Suфикс -venys*: Podria ser una deformació de -venys o -vinyes, on veny relaciona amb vinyes ('vineyards', vinyes), com en molts topònims vitivinícoles catalans (ex. Vallveny, Les Vinyes). Alternativament, venys podria evocar ven- de ven- ('hunt', caça, com en venador) o una forma pluralitzada de veny com a variant dialectal de peny / penya ('penya-segat', roca prominent), freqüent a la toponímia catalana (ex. Penyaveny o Carveny hipotètic).

Carivenys podria significar "camí de les vinyes pedregoses" o " o camí del penya-segat ".

Per descomptat, si en teniu més informació ou pregats de fer-nos-la saber a l’email castellardiari@gmail.com 

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Joan Baptista ,    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COLÒNIA SANT JOSEP. CERCS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1639

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.  

La colònia de Sant Josep és un assentament, de caràcter industrial, ubicat al nord del municipi de Cercs, a mig camí entre la carretera C-16 i Sant Corneli. Està format per cinc blocs d’habitatges i l'edifici de l'escola,  on anaven els infants de les colònies de Sant Josep i la Consolació, regentada pel capellà de la colònia i una mestra.

L’edifici va ser construït entre 1912 i 1913; estava dividit en dos locals iguals - un per a l’escola de nens i l’altre per la de nenes – i al pis de dalt hi havia els dos habitatges pels mestres.

7

Actualment l’edifici està abandonat

Ens agradarà  tenir noticia de l’autor dels edificis a  l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Ajudeu-nos en la nostra recerca , esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM. CAPELLES DE SANT SEBASTIÀ I DE SANT JOAN EVANGELISTA DEL MAS DEL PRIOR DE FÍGOLS . TREMP. PALLARS JUSSÀ

 https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-serra-de-gurp-i-terreta.pdf

Fígols fou municipi independent fins el 1970.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles (fins abans del 1950, cap del municipi), Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.

L’any 1831 consten 74 habitants, i cap a 1900, hi havia 35 edificis, amb 93 habitants.

Al Mas del Prior  de Fígols,  hi ha la capella de Sant Sebastià i les ruïnes de l'església romànica de Sant Joan Evangelista.

La capella de Sant Sebastià té accés directe des de l'exterior i mostra, sobre la porta, un petit ull de bou.

La capella de Sant Joan Evangelista consta d'una façana oberta i està coberta per volta de canó.

Els murs de tot el conjunt són de pedra, de carreus desbastats i arrebossats i les cobertes són de llosa i teula àrab.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/822

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25225

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sebastià,  Sant Joan Evangelista,    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  trempolins, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , catalans  usuaris  de rodalies de Calalunya, catalans usuaris de la xarxa viari ade Catalunya , andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de càncer de mama, victimes del monolingüisme genocida, ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA CREU ALTA AL NÚMERO 70 DEL CARRER MAJOR DE LA CREU ALTA. SABADELL.

  Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html

L’arquitecte diocesà -  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),^[1] marquès de Sagnier ?-  va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

Escola de la Creu Alta. 1958-1963

El conjunt es troba a l’àrea urbana de la ciutat de Sabadell, concretament al barri de la Creu Alta al  Carrer Major, 70, cantonada al carrer , cantonada al carrer de Francesc Dinarès i Trullàs (Olesa de Montserrat, 23 de febrer de 1715 - Sabadell, juliol 1789)

La construcció ocupa un solar de planta triangular, entre el propi carrer Major e i l carrer de Dinarès, on l'edifici forma mitgera en la seva part longitudinal.

Autor: Josep Anton Balcells Gorina ( 1920 + 1988 )

Havien documentat l'Escola Republicana que no va arribar a funcionar mai. El feixisme, aleshores i ara, no té l'educació, la sanitat, els drets socials, polítics ,.., entre les seves prioritats. 

L’any 1931 Sabadell tenia un cens escolar de 8.550 alumnes dels quals només 5.550 estaven matriculats, com a conseqüència d’això 3.000 nens i nenes no podien assistir a l’escola.

Com a solució l’alcalde Magí Marcé Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967) decideix construir tres noves escoles de les quals una d’elles era la Creu Alta.

La primera pedra d'un edifici escolar sota el model de la república es va posar, a la Creu Alta, el 5 d’agost de 1935, aprofitant la Festa Major.

Les obres d'aquell edifici -que no és el que ens ocupa- es van iniciar al febrer de 1936 i es van aturar al 1937 degut a l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/de-lescola-publica-republicana-de-la.html

Sou pregats d'ajudar-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l'email castellardiari@gmaul.com 

Catalunya us ho agrairà . 

CAPELLA DE LA CASA BATLLE ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. FIGOLS. TREMP

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/822

El poble de Fígols està situat a la vessant oriental de la serra de Montllobar, a 731 metres d'altitud, a 9,5 quilòmetres a l'oest de Tremp, al peu de la carretera C-1311

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25224

La capella de la casa Batlle, advocada a  la Mare de Déu de Montserrat està situada als afores de Fígols de Tremp, en la direcció est.

Es tracta d'una capella de planta rectangular, d'una petita nau amb volta de canó rebaixada i impostes a l'arrencada de l'arc de la façana principal. Aquesta, endarrerida del paredat de pedres, presenta un mur d'obra arrebossat en el que s'obre una porta i dues petites finestres, les tres emblanquinades en els seus perfils.

La resta de l'aparell és de carreus de diferents dimensions i disposats d'una manera irregular.

La coberta és de lloses de pedra.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69602

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, fotografies del interior de la capella

Havíem fet una publicació de l'edifici que havia donat aixopluc a l'escola : 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/antiga-escola-de-figols-de-tremp-el.html

No trobava imatges de la capella de Sant Sebastià i d eles runes de Sant Joan Evangelista  de la casa Masenc o Mas de Prior situat als afores de Fígols. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25225

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels trempolins, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges del càncer de mama, victimes del  monolingüisme genocida ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA AL CARRER VILA CINCA, 14-16. SABADELL

  

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html

L’arquitecte diocesà -  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),^[1] marquès de Sagnier ?-  va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

https://historiadesabadell.com/2025/12/04/josep-vila-juanico/

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf

M'aturava per retratar la casa de números 14.16 al carrer Vila Cinca, projectada per l'arquitecte  Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981),

Estil i Època Racionalisme; Època contemporània. Segle XX. 1932

Edifici residencial en cantonada, entre els carrers de Vila Cinca i de Montllor i Pujalt. El front de l'edifici i l'accés és pel carrer de Vila Cinca ; edifici de planta baixa i pis, aixecat dins el període del primer racionalisme.

La influència d'aquest corrent estilístic es mostra clarament en la composició de la façana a partir de la utilització de línies rectes i l'absència d'elements ornamentals.

Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?. 

LA FAÇANA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

 Anàvem el Manuel Navas Ortiz, q.e.p.d,  i l’Antonio Mora Vergés a Barcelona, a veure i retratar la façana neogòtica de la Catedral, curiosament relacionada amb l’església Parroquial de Sant Esteve de Castellar, com desprès es veurà.

El que veiem, té una història recent – força coneguda – però que us explicarem una vegada mes : 

Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?), va venir Barcelona per a treballar a la seva catedral, on va projectar en paper de pergamí, l'any 1408, les traces de la façana principal, que aleshores no es dugué a terme.

En aquesta imatge veureu com era la façana fins a darreries del segle XIX.

Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega, Urgell, 1818 — Barcelona, 1905), banquer , va donar una gran quantitat per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.

Manuel Girona i Agrafel , era amic de Emili Carles-Tolrà i Amat, segon marquès de Sant Esteve de Castellar (Cabrils , Maresme 11 d'abril 1864 - Mort el 18 de juny 1940 - Nervi, Itàlia, a l'edat de 76 anys – el feixisme no el va deixar tornar de l’exili ). Ambdós van participar activament en l’activitat del Banc de Barcelona, que desapareixia l’any 1920 desprès d’una suspensió de pagaments que va cobrir parcialment amb el seu capital privat Emili Carles-Tolrà i Amat.

Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), l'any 1882 va dissenyar un projecte per a la façana de la Catedral de Barcelona, que malgrat que no va ser aprovat , va rebre nombrosos elogis,

i tingué - sens dubte - una gran influència en la obra final que executaria Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) que havia estat nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855; s’explica que els plànols seguien les traces del projecte de Carles Galtés de Ruan , del 1408; el resultat no va agradar gens al públic, que preferia el dibuix neogòtic i espectacular de Joan Martorell i Montells , mestre de Gaudí i dissenyador d’un altíssim cimbori flanquejat per dos campanars.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924, entre els anys 1906 i 1913, va concloure definitivament la decoració de la façana, i va alçar fins a 90 metres el cimbori que rodegen vuit àngels i culmina la colossal escultura de Santa Helena, obra de Eduard Batiste Alentorn (Falset, 5 de desembre de 1855 – Manresa, 1920).

Joan Martorell i Montells, no va ‘vèncer’, però va ‘convèncer’ ; fidel a la filosofia de la “restauració en estil” endegada des de França per Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879), arquitecte francès i teoritzador famós per les seves restauracions d'edificis medievals , figura cabdal en la recuperació del gòtic a França, car defensava la honestedat en l'arquitectura, que va transcendir en una recuperació de tots els estils arquitectònics, segons l'esperit del Modernisme.

L’any 1892 Joan Martorell i Montells, amb la col•laboració del’Emili Sala Cortés, aixecarien l’anomenada ‘Catedral del Vallès’, costejada per Emilia Carles Tolrà, primera marquesa de Sant Esteve, que havia anomenat com a Director General de la Textil Vda. De Tolrà, al seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.

Volta el món i torna a Castellar del Vallès.