Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de
Vilatorta, 1956) retratava l’any 1916, el molí actualment abandonat d'en
Verneda , situat al marge dret de la riera Major, és a dir entre Sant Sadurní i Bojons. Per estar més a prop de la
Verneda de Sant Ponç que de la Verneda de Sant Feliu deduïm que fou molí de la
Verneda de Sant Ponç, mas que el trobem documentat des del segle XIV i que mantingué la genealogia fins a la
darrera generació que en casar-se una pubilla els seus descendents passaren a
dir-se Vilaró.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1323/rec/54
Sant Sadurní d’Osormort assolia el
sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023
amb 89 habitants de dret. Els de la Masia Catalana es deixaven molta
feina per fer.
Nosaltres havíem publicat :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/sant-sadurni-dosormortosona.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/05/edifici-de-la-casa-de-la-vila-de-sant.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lescola-la-casa-de.html
Actualment està enrunat.
.jpeg)
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada