Cèsar August
Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)
retratava abans de 1923, Vista
parcial del Molí de Ratavila d'Olius, la fotografia era facilitada l’any 1927 al Fons Estudi de la Masia Catalana per la vídua d'en Cèsar August Torras i
Ferreri, de la que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement
i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8551/rec/311
Existeix encara, :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40916
https://www.regio7.cat/solsones/2015/06/17/olius-rehabilitara-l-edifici-moli-50447588.html
https://www.regio7.cat/solsones/2016/05/24/l-ajuntament-d-olius-invertira-50399430.html
,..documentat, ja
des del 1098, el molí de Ratavella, formava part, tot i que amb
intermitències, de la propietat del mas de Santmiquel.
Sabem així, que
el 1540 els tutors dels fills de Bernat Santmiquel el van vendre a Pere Mora,
que encara el tenia el 1562 segons consta en el capbreu d’aquell any. En aquell moment, dins del
conjunt hi havia dos molins de farina i tres de draps.
Amb posterioritat a aquesta data el molí va
tornar a mans de la família propietària del mas Santmiquel que ja el declara en
el capbreu de 1597.
Per les afrontacions sembla indicar que aquest
molí es trobava just en la intersecció entre el Cardener i el torrent de
Rapinella.
En el capbreu de
1624 torna a aparèixer esmentat amb les mateixes característiques.
El propietari del
mas sembla que no explotava directament el molí sinó que l’arrendava a tercers,
normalment moliners. Així, sabem que el 1617 Joan Santmiquel l’havia llogat a una
persona de Sant Llorenç de Morunys, mentre que el 1691 estava arrendat a Gaspar
Riu, moliner.
L’aprofitament
hidràulic del riu Cardener en el terme d’Olius: dels molins medievals a la
producció d’electricitat. D’en Josep M.
Vila i Carabasa ( Barcelona el 25 de
març de 1964)
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
