ERMITA DE SANT JOSEP. BOT. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11696

L'ermita de Sant Josep està situada a dalt d'un turó a uns 293 metres d'altitud, al sud-est del nucli urbà de Bot. Es troba en una talaia natural privilegiada al peu del riu Canaletes i envoltada per formacions rocoses imponents com la Plana, la Migdia i l'Agulla de Bot. Molt a prop de l'ermita s'ubica també el conegut Forat de la Donzella, un brollador natural d'aigua entre roques adaptat com a zona de pícnic

Llegia ; Ermita de planta en creu llatina, als dos primers trams hi ha parets de menys alçada i les bigues de fust recolzades sobre els arcs. El tercer tram es troba amb el transsepte i es cobreix amb una cúpula i un cimbori octogonal.

 A la façana principal hi a l'eix de la nau i s'hi obre una portalada de mig punt adovellada. A sobre d'ella hi ha una finestra de carreu, de mig punt, molt gran. La façana està coronada per una espadanya. Hi ha un cos lateral afegit que fa de sagristia. Antigament havia estat de pedra vista; de fa dècades es troba emblanquinada. Destaca pels carreus a la vista de les cantonades de l'absis.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. MOROR. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/esglesia-de-sant-miquel-de-moror-sant.html

La Pepi Riba publica una fotografia del interior de l’església de Sant Miquel, al poble de Moror, agregat avui al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars jussà.

Patrimoni Gencat en fa segant descripció; edifici unit a les cases de la vila; ha estat molt transformat, tot i que forma part d'un conjunt medieval de gran interès. És una església d'una nau amb un absis semicircular i cripta. Al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya.

La coberta és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres. Els espais de mur entre les pilastres han estat oberts per posar-hi capelles.

La porta és al mur sud, i te forma d'arc de mig punt amb un arc de degradació llis i sense ornaments. Al costat hi ha una altra porta. El campanar és situat sobre l'absis.

La cripta és sota l'absis i conserva restes de pintures murals. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al absis sota el ràfec , hi ha una decoració que combina la pedra amb un forat buit, jugant amb el clarobscur. El parament indica que l'església s'emmarca en el corrent fidel a la tradició constructiva. Els murs, altíssims, indiquen una funció defensiva. Els carreus són petits i ben escairats, disposats regularment.

l'any 1083 Rodlà donava al monestir de Santa Maria de Gerri el seu alou de Moror.

L'església pertanyia a la pabordia de Mur. Se'n coneixen esments del 1279, 1391 i 1526.

Actualment depèn de l'església de Tremp.

El Princep de les Milícies Celestials, sembla que no ha pogut vèncer al dimoni de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, que liberalment despoblaven aquesta població, la comarca i el Pirineu català.

 Que l'arcàngel Sant Miquel , elevi  a l' Altíssim, la pregària dels pallaresos  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè eradiqui el virus de Castilla" , única aportació d'aquest menyspreable Reialme al món, i perquè totes les minories, ètniques, lingüístiques , religioses,.., puguin viure en llibertat i dignitat. 

Que Sant Joan Evangelista, excels Patró dels Notaris, elevi al Senyor la seva colera per l'acció criminal,  del Notari Indigne , i que ho faci també sant Cristofol/ Menna per l'acció criminal del mal nascut. , ambos embruten la reputació dels col·lectius als que pertanyen

Us deixo una pregunta, Catalunya és una nació?. 

DE L’ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR A LA PARRÒQUIA DE SANT FRANCESC DE SALES. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40468

Llegia  que l'ordre salesià s'instal·là per primer cop a Barcelona el 23 d'octubre de 1874, quan una comunitat de monges de la Visitació s'instal·là en una torre de Gràcia. Poc temps després, el 8 de juliol de 1876, la comunitat adquirí uns terrenys situats en una parcel·la preferent al nou barri de l'Eixample per tal de construir-hi un gran convent.

La primera pedra d'aquest conjunt conventual, dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)  , es col·locà el 28 de març de 1877, i el 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s'havia instal·lat a les noves dependències. Tanmateix, la construcció de l'església fou més tardana i no s'inicià fins el 18 de maig de 1882, el mateix any en què el seu autor, Joan Martorell, també havia signat el projecte per la façana principal de la Catedral de Barcelona. Si la primera pedra havia estat col·locada pel Bisbe Urquinaona, el temple va ser consagrat sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d'abril de 1885, amb la presència del Bisbe Català i dels bisbes de Lleida i de l'Urgell.

En la construcció d'aquest temple hi participaren el mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu, que comptà amb la col·laboració de Pau Boronay en la fusteria, de Lluís Ferreri en la talla de pedra, de Joan Oñós en la serralleria, de Fills de Ramon Amigó en la vitralleria, d'Andreu Campós en la pintura, de Tomàs Mercader en els daurats, de Joan Flotats i Josep Puiggener en l'escultura, d'Enric Monserdà, Pere Borrell i Josep Mirabent en la decoració de l'absis i de Luigi Pellarin i Mario Maragliano en els mosaics de l'interior.

Segons l'arquitecte Joan Bassegoda, no es descarta la col·laboració del jove Antoni Gaudí en aquest projecte, ja que en aquella època era deixeble i ajudant de Joan Martorell.

Durant els fets de la Setmana Tràgica, el convent i l'església foren malmesos.

Al juliol de 1936 l'església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí.

L'any 1942, els Germans Maristes adquiriren l'antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, fet que donà lloc a nombroses reformes entre 1943 i 1960. Es van transformar els seus espais interiors i es convertí el claustre en pati d'esbarjo. També es feren importants obres a l'església, que es dotà d'un nou altar i passà a tenir tres naus per mitjà de la perforació de les capelles laterals. El 9 d'octubre de 1945, el bisbe Modrego convertí l'antiga església conventual en una nova parròquia sota l'advocació de Sant Francesc de Sales, que començà a funcionar el 16 de gener de 1949.

L'any 1960 l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany  (Mataró, 27 de novembre de 1904-5 de desembre de 1988)  construí una piscina i un gimnàs.

A partir de 1967, l'arquitecte Miquel Ponsetí Vives (Felanitx, Mallorca, 30 de gener de 1920 - Barcelona, 18 de gener de 2009). va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l'aula de música.

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

D’ESCORXADOR A RECTORAT DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. TARRAGONA

Llegia que l'any 1892 es va iniciar el projecte de l’edifici de l’escorxador de Tarragona , l'obra  però – Tarragona és Catalunya -  no acaba fins a l'any 1902.

El nou edifici, construït sobre el primer cementiri cristià de Tarragona, va ser dissenyat per Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 18 d'abril de 1871 – 30 de novembre de 1949), a partir del model dels escorxadors de Saragossa i de Madrid, disposats en forma longitudinal.

La manca de ventilació era un dels problemes principals de l'escorxador, així com el precari sistema d'evacuació de les aigües brutes a causa de la manca de cabdal. És per això que no es podia garantir la salubritat de la població en aquesta zona.

 Entre els anys 1977 i 1978 es van fer obres de millora i des del 1992 és la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.

Xavier Romaní i Bové és un reconegut arquitecte i urbanista català amb una trajectòria profundament vinculada a la ciutat de Tarragona. La seva activitat professional destaca per la redacció de plans de reforma urbana, la rehabilitació de patrimoni històric i la projecció d'equipaments públics i universitaris. 

L'any 1982, conjuntament amb el prestigiós arquitecte Lluís Cantallops i Valeri (Barcelona, 1934) ,va redactar l'Avanç del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del centre de Tarragona.

IN MEMORIAM. DE LA “PLAÇA” AL MERCAT MUNICIPAL DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS

 

El mercat Municipal de Sant Adrià del Besòs (també anomenat "la Plaça"), ocupava una quadricula completa dins del teixit urbà, i estava  situat entre l'Avinguda Catalunya, el carrer Josep Royo, el carrer Bogarell i la plaça del mercat.

L'edifici va ser projectat l'any 1926 i per l'arquitecte municipal ,   Joan Maymó i Cabanellas (Barcelona, 1871 - Barcelona, 1939), es va inaugurar el 1928.

L'any 1936 es va construir un subterrani on es van instal·lar tres cambres frigorífiques.

 L'any 1948 es planteja la primera ampliació que va consistir en un cobert rectangular destinat a la venda de fruites i verdures. Ens gradarà tenir noticia de l’auxtor a l’email castellardiari@gmail.com

En el mateix lloc  s’ha  construït un edifici de nova planta destinat al mercat municipal i aparcaments subterranis, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail. com

Consten al cens de  1920 Sant Adrià del Besós 1073 ànimes, la crida de Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938) farà que augmentin fins als 10227 al cens de 1950 - quan es retiraven les targetes de racionament - i es tancava l'any 2025 amb 39323 habitants de dret, als que s'han d'afegir els · il·legals que podrien ser no menys d'un 10%

Atado, y bien atado. 

TORRE ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Llegia; Torre Enriqueta Rodríguez de Lacín / Villa Enriqueta (La Garriga): Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñón (Barcelona, 1862 - 1939) Juntament amb el seu marit, Josep Batlle i Esplugas (sovint esmentat a les cròniques com Román Batlle), va fer construir l'any 1907 una impressionant torre modernista d'estiueig al carrer Rosselló d'Amunt, 9, a la Garriga. 

El projecte va ser obra de l'arquitecte Josep Sala i Comas (Barcelona 1872 - 1970), fill del també arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona, 1841 - 1920), tots dos molt actius a la Garriga. i va comptar amb mobiliari i decoració de mestres com Joan Busquets Jané (Barcelona, 1874 - Barcelona, 1949 o Gaspar Homar   Mezquida (Buñola, 11 de septiembre de 1870 - Barcelona, 5 de enero de 1953)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/la-garriga a. /tots/torre-enriqueta-rodriguez-de-lacin-roman-batlle

La torre va passar a denominar-se Vila Enriqueta i va ser habitada pels propietaris com a residència d'estiu.

 La casa “Villa Enriqueta” va passar a mans d'Eduardo Moret Abelló i Teresa Ros Riera, que van desenvolupar i projectar el jardí botànic i van canviar el nom de l'habitatge per Torre Edelweiss.

https://www.hotelboutiqueedelweiss.com/historia-2/

IN MEMORIAM. ORATORI DE LA CASA DE RAMON MAURI ARNALOT ADVOCAT A LA MAREDEDÉU DE LA SOLEDAT. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

  

L’oratori de la Torre del Mauri (o Casa Mauri), advocat A la Mare de Déu de la Soledat. Hi havia també dos altars laterals on es trobaven unes peces de mosaic ceràmic amb les imatges de Sant Ramon Nonat i Sant Josep, obra del ceramista Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952)  , era la capella particular de la família Mauri, integrada originalment en una de les torres d'aquest reconegut conjunt modernista de La Pobla de Segur

Es trobava a l'interior de la torre quadrangular més baixa de la residència principal. Aquesta torre encara destaca exteriorment per tenir una obertura circular on abans hi lluïa una roseta de vitralls.

La capella privada està completament desapareguda com a tal. L'edifici principal de la Torre Mauri va ser reformat i actualment funciona com la seu de l'Ajuntament de la Pobla de Segur.

El  Josep Sansalvador Castellet , ànima de l'Arxiu Gàvin, em deia ,  la vaig fotografiar l'any 1998, l'interior era un despatx de l'ajuntament.

La tinc com advocació desconeguda.

Les dades les trobava al Pdf , CONJUNT MAURI  El modernisme al Pallars jussà 

El conjunt va ser construït entre 1905 i 1907 per ordre de Ramon Mauri i Arnalot  (1851-1928).  , un mestre d'obres local que es va fer ric a Madrid.

Tot el recinte combina elements del modernisme amb detalls neoromànics (com els arcs de mig punt i l'ús de còdols de riu)

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/05/torre-ramon-mauri-arnalot-la-pobla-de.html

La Pobla de Segur – com tots els pobles, viles i ciutats – dóna fruits que per alguns son desagradables.  

https://www.psoe.es/gobierno-del-cambio/josep-borrell/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu , sant Josep i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària des pobletans, dels pallaresos i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA DE TORÀ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Fa anys i panys, expressió catalana que significa “Un temps molt llarg, fa molt temps”. Maldem per confegir un inventari dels edificis escolars Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, he tingut el goig de trobar persones que s’afegien a aquesta dèria, Valentí Pons Toujouse, Joan Dalmau Juscafresa,  Jordi Vila Juncá,.., son alguns dels noms dels que ho feien.

El Jordi Vila Juncá,  és l’autor de bona part de les fotografies  dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista de la comarca de l’Urgell sobirà.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/esglesia-de-sant-marti-de-tost-ribera.html

Retratava l’edifici que havia acollit l’escola de Torà de Tost, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca de l’Urgell sobirà [ ALT URGELL], a la no nata Vegueria dels Pirineus.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

 

 

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL PROJECTE TÈCNIC DE L’EDIFICI DE L’ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE LES GARRIGUES AL SOLERÀS?. LES GARRIGUES. LLEIDA

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-les-garrigues.html

Llegia de l'ermita de la Mare de Déu de les Garrigues, a la Partida dels Rasos, dins del terme municipal de el Soleràs, a la comarca de les Garrigues.

Promoguda per  Jaume Casañé Bellet  (1942 + 6 de gener de 2021 ) per honorar aquesta nova advocació que aquell mateix 2008 any fou creada

Fou consagrada el 8 de setembre de 2008 pel Vicari General del Bisbat de Lleida, Mn. Joan Ramon Ezquerra Pociello ( Almenar,  1936 ),  en un acte al qual varen ser convidats tots els mossens i feligresos dels 28 pobles de les Garrigues.

La cerimònia va estar acompanyada pels cant de l'Orfeó Veus del Camp del Soleràs que varen interpretar per primera vegada els Goigs a la Mare de Déu de les Garrigues amb versos del mestre Joan Benet i Petit (Barbens, Pla d'Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968) i música del compositor Lluís Climent Oliveras ( Lleida, 1946 )

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte tècnic de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària dels solerassencs i catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya arrabassada “ manu militari “ l’any 1714

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EDIFICI DE LA NOVA ADUANA. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41322

La  Nova Duana es troba a l'àrea d'expansió dels nous molls de càrrega i descàrrega i substitueix l'antiga duana, instal·lada en un edifici del segle XVIII proper al Port Vell.

 La nova construcció buscava monumentalitzar l'entrada marítima a la ciutat i alhora pretenia racionalitzar les operacions de control i taxació de mercaderies.

En aquest projecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier,  va tenir la col·laboració de l'arquitecte Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858  - ibídem, 19 de setembre de 1927)   , especialista en el sanejament de la ciutat i enginyer de camins, canals i ports.

 L'encàrrec va ser formulat el 1890, però el projecte no va ser aprovat fins al 1895, després de patir molts obstacles i reformes, ja que en tractar-se d'un edifici públic controlat per l'Estat la seva traça havia de ser aprovada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

 L'edifici adopta una disposició en planta en forma d'H, ja que la idea inicial dels tècnics de duanes era que les mercaderies entressin per un dels extrems, passessin pel saló de reconeixements i sortissin per l'altre extrem, però en la pràctica la seva utilització no va poder ser tan racional, a causa dels tràmits burocràtics. façana que dóna a la ciutat, mentre que pel costat dels molls les línies arquitectòniques són més sòbries. Com en altres projectes, Sagnier evita l'efecte de monotonia de la façana principal mitjançant la combinació de línies horitzontals a l'àtic i verticals a les finestres de la planta principal, amb els contrapunts dels dos cossos laterals i, especialment, amb el nucli central que acull l'accés. Aquest cos central, on apareix la inscripció “Aduana” a severes lletres capitals, concentra la major part del treball escultòric i està coronat per un escut d'Espanya i dues grans àguiles, obra de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - Barcelona, 2 de juliol de 1933  , mentre que a cada extrem hi ha quatre grius o lleons alats.

Avui dia, l'edifici monumental compleix serveis administratius i institucionals vinculats a l'estat i a la gestió portuària

 

CAPELLA-ORATORI DE CAN GELI, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. VILAMACOLUM. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La capella-oratori dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia es troba a l'interior de Can Geli, una gran casa pairal fortificada situada al municipi de Vilamacolum, a l’Empordà sobirà.

El llinatge dels Geli té les seves arrels al segle XVI, i van arribar a obtenir la condició de ciutadans honrats de Perpinyà al segle XVII.

Tot i que l'origen del mas primitiu és d'aquella època, el gran casal que veiem avui dia és fruit d'una reconstrucció total duta a terme l'any 1875 sobre les restes d'una edificació anterior molt més reduïda.

L'oratori es va integrar en aquesta gran reforma vuitcentista. És un espai d'inspiració clàssica, caracteritzat per una coberta de volta de canó amb llunetes, que s'emmarca en un interior noble decorat també amb motius romànics i modernistes

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografies del Joan Dalmau Juscafresa.

 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.