.jfif)
.jfif)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40468
Llegia que l'ordre salesià
s'instal·là per primer cop a Barcelona el 23 d'octubre de 1874, quan una
comunitat de monges de la Visitació s'instal·là en una torre de Gràcia. Poc
temps després, el 8 de juliol de 1876, la comunitat adquirí uns terrenys
situats en una parcel·la preferent al nou barri de l'Eixample per tal de
construir-hi un gran convent.
La primera pedra d'aquest conjunt conventual, dissenyat per l'arquitecte
Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) , es col·locà el 28 de març de 1877, i el 6 de
setembre de 1878 la comunitat ja s'havia instal·lat a les noves dependències.
Tanmateix, la construcció de l'església fou més tardana i no s'inicià fins el
18 de maig de 1882, el mateix any en què el seu autor, Joan Martorell, també
havia signat el projecte per la façana principal de la Catedral de Barcelona.
Si la primera pedra havia estat col·locada pel Bisbe Urquinaona, el temple va
ser consagrat sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d'abril de 1885,
amb la presència del Bisbe Català i dels bisbes de Lleida i de l'Urgell.
En la construcció d'aquest temple hi participaren el mestre d'obres Pere
Bassegoda i Mateu, que comptà amb la col·laboració de Pau Boronay en la
fusteria, de Lluís Ferreri en la talla de pedra, de Joan Oñós en la
serralleria, de Fills de Ramon Amigó en la vitralleria, d'Andreu Campós en la
pintura, de Tomàs Mercader en els daurats, de Joan Flotats i Josep Puiggener en
l'escultura, d'Enric Monserdà, Pere Borrell i Josep Mirabent en la decoració de
l'absis i de Luigi Pellarin i Mario Maragliano en els mosaics de l'interior.
Segons l'arquitecte Joan Bassegoda, no es descarta la col·laboració del
jove Antoni Gaudí en aquest projecte, ja que en aquella època era deixeble i
ajudant de Joan Martorell.
Durant els fets de la Setmana Tràgica, el convent i l'església foren
malmesos.
Al juliol de 1936 l'església fou novament assaltada, donant lloc a la
famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel
cèlebre fotògraf Josep Brangulí.
L'any 1942, els Germans Maristes adquiriren l'antic conjunt conventual per
tal de convertir-lo en escola, fet que donà lloc a nombroses reformes entre
1943 i 1960. Es van transformar els seus espais interiors i es convertí el
claustre en pati d'esbarjo. També es feren importants obres a l'església, que
es dotà d'un nou altar i passà a tenir tres naus per mitjà de la perforació de
les capelles laterals. El 9 d'octubre de 1945, el bisbe Modrego convertí
l'antiga església conventual en una nova parròquia sota l'advocació de Sant
Francesc de Sales, que començà a funcionar el 16 de gener de 1949.
L'any 1960 l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany (Mataró, 27 de novembre de 1904-5 de desembre
de 1988) construí una piscina i un
gimnàs.
A partir de 1967, l'arquitecte Miquel Ponsetí Vives (Felanitx, Mallorca, 30
de gener de 1920 - Barcelona, 18 de gener de 2009). va realitzar els locals
administratius, la biblioteca, el laboratori i l'aula de música.
.jfif)
.jfif)
.jpg)
.jpg)
