dimecres, 8 de gener de 2020

CAN XICU DE L'OPERA. ARENYS DE MAR. EL MARESME

El divendres 3 de gener de 2020, aliens al despropòsit jurídic que s’estava coent a Madrid, visitàvem Arenys de Mar, i em cridava l’atenció l’edifici assenyalat de numero e del carrer de la Torre, del que ens diu Patrimoni Gencat; casa de petites dimensions, de tres plantes. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l'entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants. Fa cantonada i a una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s'estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars -que al igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color- i reixes de ferro.


La casa és d'estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

L’autor va ser l’arquitecte Joan Bruguera i Roget, titulat l’any 1904, i al que s’esmenta obiter dicta en oasió del traspàs del seu sogre D. Jaume Bohera i Fornaguera, constructor d’obres:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/07/29/pagina-2/33265815/pdf.html?search=Juan%20Bruguera%20Roget

I apareix en la llista del que presentaven projecte per a fer el Palau Nacional de Montjuic:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1980/03/25/pagina-46/32897988/pdf.html?search=Juan%20Bruguera%20Roget

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Joan Bruguera i Roget, i si fos possible rebre també una imatge.

La casa es coneix com ‘Can Xicu de l’Opera’ , i ens explicaven que el promotor – del que també ens agradaria tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com – era el responsable, cap, o cabo de la del Liceu de Barcelona en aquella època, l’edifici és de l’any 1915.
Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006), explica en relació a la claca; sembla que la inventaren els francesos, el seu adveniment a Barcelona però, i concretament a l'òpera, fou un cas que mereix ser referit. I encara és lícit consignar que es degué a l'atzar. L'any 1882, un baríton, Sante Athos (1850-1934) , era sistemàticament protestat pel públic per encàrrec d'un personatge que no el podia veure ni en pintura. Els amics del cantant, per emprendre la contrarèplica, es valgueren d'un carnisser de la Boqueria, Joan Lligue, conegut pel Noi Salau, que dugué al Liceu un escamot amb la consigna de picar de mans i cridar "bravo!" tan bon punt Athos obrís la boca.


D'aquell fet està instaurada la claca a la nostra òpera. El Noi Salau encapçala la llista de cabos (així eren anomenats els capitosts de la claca) composta successivament per Villegas, empleat del Gas; Simó, dependent del Borsí, i, finalment, pels Rosés, pare i fill, els quals forjaren el crèdit de què gaudia la claca del Liceu. Fou una llàstima que, l'any 1981, el Consorci del Teatre la suprimís ja que, en dissoldre's, complia els noranta-nou anys de la seva fundació. Per dotze mesos no arribà a centenària.

És una veritable llàstima que amb el potencial cultural i econòmic d’Arenys de Munt, continuï inactiva la pagina http://blogscat.com/ . Ens agradaria trobar persones i/o entitats que es comprometessin a tirar-la endavant

Cap comentari: