Aquí trobareu : histories, relats de sortides , propostes d’excursions, ... que fan referència únicament i exclusiva a Catalunya i/o als territoris de parla catalana. M’interessa i molt conèixer d’altres llocs del món, però en tant que català vinc obligat a escombrar cap a casa, oi ?
diumenge, 23 de novembre del 2008
BAUMA, CASTELL, I PAISSATGE AMB SENYORES
Havia convocat a la Fonda Safaja, telèfon 93.866.02.52 de Sant Quirze de Safaja al Moianès , al grup que any rere any, s’entesta en si més no, fer una sortida per aquestes terres alhora properes i desconegudes, pels qui viuen a la connurbació barcelonina. Vindrien el Toni i la Raquel; la Laura i el Joan, el Sergi i l’Anna, la Mª Jesús i l’Antonio, i sortosament comptava finalment amb el Tomàs Irigaray i López, fotògraf i habitual company de caminades. Recentment pot afegir a tots els seus mèrits la responsabilitat de gestionar els blogs de www.guimera.info
Començàvem l’esmorzar passades les 9,00 del mati, mans i galtes de Ministre, llom, botifarra, beicon , cigrons amb cansalada, aigua, vi, cafès; passaven llargament les 10,00 quan decidíem arribar-nos fins la Bauma de l’Espluga.. Es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle d’uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques .El plantejament de la sortida podia – en paraules del Joan Moliner i Manau – qualificar-lo com un recorregut CP [ per a Coixos i Prenyades ]; fetes les fotografies de rigor, em sorprenien demanant-me més “guerra” i acceptant sense escarafalls dur a terme l’ascensió al Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles.
Deixàvem els nostres vehicles davant el petit cementiri de Sant Martí, quan marcaven les 12,00,i visitàvem l’església parroquial aprofitant la presència dels veïns que en tenen la clau.
L’ascensió ens feia – mai més ben dit – suar la cansalada malgrat les moderades temperatures d’aquest diumenge 23 de novembre de 2.008; teníem davant nostre un obstacle natural inaccessible dissortadament per Coixos i Prenyades, i val a dir que tothom superava amb nota aquest repte.
Alguna dada : es localitzen les restes del Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble. Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles, i un escàs nombre d'edificacions concentrades en l’anomenat castell l'inferior dels segles XIII al XVI ; històricament l’edifici fou edificat en dues altures, el castell superior del segle XII i l’esmentat l'inferior dels segles XIII al XVI. Per la seva adscripció a la causa catalana, fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és conserva al Museu Diocesà de Vic, una còpia d’aquesta imatge és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Ens retrobàvem a la Plaça de Sant Martí poc desprès de les 13,00; era l’hora del comiat, el Toni, la Raquel, el Joan i la Laura, s’arribarien fins a Centelles per retornar a Montcada i Cerdanyola respectivament per l’autovia; el Sergi i l’Anna, seguíem idèntic camí però en direcció contraria ja que els esperàvem a Vic per dinar; nosaltres l’Antonio, la Maria Jesús i el Tomàs desfaríem el camí del mati en sentit invers, Sant Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Sentmenat, Castellar del Vallès i Sabadell.
El vent lleuger recitava amb complaença per la petita plaça de Sant Martí els versos que forem composats en el seu dia, en honor de Santa Maria de Castell :
Maria de les herbes aromàtiques
Ensenyeu-nos la veritable generositat
Maria del fonoll i de la farigola
Ensenyeu-nos l’alegria de compartir
Maria de l ‘espígol i del romaní
Ensenyeu-nos el goig de la donació gratuïta
Maria de la sàlvia i de la camamilla
Ensenyeu-nos a practicar l’amor
Maria dels conreus i dels boscos
Ensenyeu-nos a viure amb senzillesa
Maria del roure i de l’alzina
Ensenyeu-nos a acceptar als altres
Maria del dies clars i assolellats
Ensenyeu-nos a gaudir de l’existència
Maria del fred i de les boires
Guariu-nos sempre de tot mal
Maria de les terres solitàries i les cases oblidades
Feu-nos recordar sempre que Déu va crear els pobles
Maria dels pagesos i les feines manuals
Feu-nos destres en el servei a la pàtria
Maria del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos forts en la defensa d’aquest país menut
Reina de la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu en tot moment pels vostres fills
Sobirana dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos estimar Catalunya fins al darrer alè
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada