dilluns, 19 d’octubre de 2020

L’AUTOR DE VILLA MAGDA AL CARRER DE LA MINA, 14 DE LA GARRIGA VA SER L'ARQUITECTE JOSEP SALA COMAS

  

L’arquitecte Toshiaki Tange - un altre enamorat del patrimoni històric de Catalunya -  publica una fotografia de la casa del carrer de la Mina, 14 de La Garriga, de la que li sobta – ara ja menys,  perquè li explicàvem “ la inèrciaperniciosa” que inoculava la dictadura franquista  als seus funcionaris i àdhuc a la societat.



/Fecha de construcción desconodida/ヴィッラ・マグダ/Villa Magda/作者不詳/Autor desconocido/La Mina, 14, La Garriga, Barcelona

Li demanava a la bona amiga CARME,.  Pots fer gestions per saber qui en va ser l'autor ? Gràcies.

De moment les seves gestions no han tingut resultat. No desesperem, oi?.

Rebia una excel·lent noticia de la Casa Magda, l’autor, segons em comunica el  Valentí  Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , va ser Josep Sala Comas ( Barcelona, 1872 + 23/04/1970) l’any 1927

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-sala-comas

 


 Com acostumen a dir, una més, oi Valentí?.

diumenge, 18 d’octubre de 2020

CAN NOGUERA. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

L’Isidro Marata Torras publica una fotografia antiga de Can Noguera, al terme de la Garriga, a la comarca del Vallès Oriental,  sense esmentar-me l’autor,  o l’arxiu, i la data.

 


Patrimoni Gencat en diu;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28892

Conjunt d'edificacions de diferents èpoques sense cap criteri unitari.

Al costat del cos principal hi ha una torre de defensa amb coberta piramidal, molt semblant a la de les torres de Blancafort del Molí i de La Doma.

A l'edifici principal, de pedra, hi ha un portal, també de pedra, d'arc de mig punt adovellat.

Al damunt mateix del portal hi ha una interessant finestra conopial.



Fotografia de Miquel Àngel Solé i Bausa. 1983

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NACIONAL DE VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ ALESHORES SEGARRA. TARRAGONA

 Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Feta la disgregació, tenia el goig de “trobar” - amb la Covid.19,  una sindemia  que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès,  i la violència estructural,  i en la que entre els seus perversos efectes,  hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a  la feina i/o a comprar, i no òbviament a conèixer Catalunya – que  Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d’abril de 1949) retratava  l‘any 1934 “una dona i un ase carregat en un carrer de Vallfogona de Riucorb amb l'escola al fons, la fotografia que forma part del Fons, Francesc Blasi i Vallespinosa, està dipositada  al Centre Excursionista de Catalunya.



Vallfogona de Riucorb, dita també; Vallfogona de Lorda, Vallfogona de Corbell, Vallfogona de Comalats, està als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell. Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc, ciutat que les persones d’edat denominen encara, capital de la Segarra jussana o baixa.

En l’àmbit eclesiàstic, fins a l’any 1957 va ser del bisbat de Vic,  i  des d’aquella data ,  va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Molt possiblement la casa que acollia l’escola quan vivien 530 veïns a Vallfogona de Riucorb,   existeix encara, avui amb només 91 habitants a darreries de l’any 2019, Vallfogona de Riucorb no té escola.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que hanlimitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca.

 Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primerdels que intuïa un conte publicat al Nadal de Conte de guimera.info.


dissabte, 17 d’octubre de 2020

EL MOLI D’EN RIERA I LA TORRE. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Havia fet recerca d’alguns dels molins del Congost al terme de Balenyà, al de Centelles, al de la Garriga,.., i tenia clar que albirava NOMÉS la punta del iceberg d’aquesta mena d’infraestructures preindustrials, als que ens agrada el Patrimoni Històric,  i fem recerca a Catalunya, tenim SEMPRE la sensació de que la feina és molta i els obrers pocs, i que el Senyor  sembla que no està per enviar-ne més.  És del tot cert que aquesta mena de coses no agraden als Partits de l’Eix del Mal, ni a bona part dels seus “seguidors”, tant, tant, com que MAI he tingut cap problema en els meus treballs de recerca.

La documentació més antiga sobre el molí d'en Riera la trobem en els fogatges de 1497 i 1515, on apareix "Jaume riera moliner" , i més endavant "En Riera" (1553)



L’edifici del molí, és una construcció en forma de L, de planta i pis i amb una coberta a doble vessant. La tècnica constructiva emprada és de carreus, de dimensions mitjanes de pedra sorrenca i de riera, i amb carreus de dimensions més grans per reforçar les cantonades.

L'estructura de les obertures és simètrica, presentant un finestral gòtic tapiat, en una de les parets lateral.

Al costat d'aquest edifici, en trobem un altre de dimensions més grans, conegut com la Torre, de planta rectangular format per una planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La porta principal està adovellada, i les obertures també presenten una estructura simètrica, de finestres petites i llindes de diferents mides.





Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats CATALANES, sortiu a conèixer Catalunya.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/in-memoriam-dels-molins-hidraulics-del.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/08/el-moli-hidraulic-de-lylla-i-el-seu.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-del.html

Trobava fotografies en els s’aprecia que els cabal del Congost a l’alçada de la Garriga, no era gens menyspreable.

 




Tots plegats, pel que fa a la natura, hem fet – deixeu-meu dir de forma planera – un pa com unes hòsties.

divendres, 16 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS GERMANS MARISTES DE RUBÍ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS JUSSÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar una fotografia de la primera escola dels Germans Maristes a Rubí, on arribaven l’any 1889

El Col·legi Maristes Rubí, institució docent dirigida pels Germans Maristes des de 1889,constitueix una comunitat educativa cristiana que fomenta una educació integral per als seus alumnes, mitjançant el desenvolupament harmònic de tots els valors humans i cristians.

Una mica d’història

1889: Els Maristes es fan càrrec de l'escola que la Parròquia de Sant Pere tenia des de feia pocs anys.

1906: El col·legi tenia 340 alumnes. Rubí té aleshores uns 4.500 habitants.

1911: El G. Eloi Tremoleda, d'una gran vocació pedagògica i religiosa, va fer front a una sèrie d'esdeveniments, com la guerra del 14. És l'any de la fil·loxera.

1916: Els superiors decideixen deixar l'obra. Precisament, aquest any se'n farà càrrec el Dr. Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica i venerat com a beat.

http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/11/els-primers-maristes-rubi.html

Rubí, malgrat que  ha recuperat bona part de la història de les escoles existents abans de la dictadura franquista, ho ha fet – imaginem que per mancances informatives – de forma parcial, fora MOLT interessant aprofundir  aquest coneixement, tractant de forma particular cadascuna de les escoles.

https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/08/les-escoles-de-rubi-finals-del-segle-xix.html

https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/09/les-escoles-del-rubi-dels-anys-70.html

Felicitem als autors d’aquells reculls informatius que honoren a la seva Ciutat.


dijous, 15 d’octubre de 2020

SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. ADVOCADES CONTRA LA COVID. 19. LLICÀ D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Feia anys que visitava regularment la que havia estat església parroquial, advocada a les santes Justa i Rufina, al terme de Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/11/santa-justa-i-santa-rufina-llica-damunt.html

Ho feia altra vegada els dijous 8.10.2020 en companyia del Paco Catalan Puig, amb qui havia visitat abans el Santuari de l’Ajuda de Balenyà.





Si en teniu ocasió, amb TOTES les mesures que recomanen les autoritats sanitàries CATALANES – malfieu-vos del que diuen i fan les del REINO DE ESPAÑA - sortiu a conèixer Catalunya.

Que la Mare de l’Ajuda, i les santes Justa i Rufina, portin la pregaria dels catalans, davant de l’Altíssim.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

COMPLETANT DADES DEL FONS “ ESTUDI DE LA MASIA CATALANA”. EL SOLER. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Demanava als Amics de Tagamanent que ajudin a completar les dades relatives a les masies i altre patrimoni històric  del terme que figura a l’  Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/tagamanent/page/1

A tall d’exemple, i per allò de que una imatge val més de 1000 paraules :

Vista general d'una masia prop de Tagamanent



Títol atorgat pel catalogador. Informació extreta dels àlbums de l'EMC: Situació: Baixant de Tagament cap el Figaró a l'esquerra. Facilitada per: Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana. Facilitada en: 1936

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2031/rec/31

Llevat d’error l’edifici és El Soler .

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-5



http://boletsiexcursions.blogspot.com/2011/11/museo-lagusti-tagamanent.html

Ajudeu mitjançant un email a mdc@csuc.cat a completar les dades de Tagamanent i DE tots els pobles de Catalunya.

El bon Déu us ho tindrà molt en compte.