dimecres, 17 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CENTRAL CATALANA D'ELECTRICITAT. BARCELONA

Llegia que la Central Catalana d'Electricitat instal·là la seva seu a l'avinguda de Vilanova. L'edifici destinat a aquesta finalitat seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916), per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa Guardiola . En el projecte inicial, la façana preveia decoració a base de relleus de bronze i un coronament amb dues grans piràmides que no s'arribaren a realitzar. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa. En el xamfrà orientat al carrer de Roger de Flor s'hi localitzà l'entrada principal i els habitatges dels encarregats. En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, també, també de les obres que va dur a terme

De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956), Telm Fernández Janot (Barcelona 25 de gener de 1855[1]- Barcelona, 1926 i el mestre d'obres Joan Graner - podria tractar-se de Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) ?- només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.

L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya de l'autor d'aquella rehabilitació.


En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40486

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?
reqCode=inspect&id.identificador=1607&id.districte=02

dimarts, 16 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DEL RELLOTGE DE SOL DE CAN DRAPER. L'AMETLLA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau publica fotografies de l'any 1926 de la Torre de Can Draper, al terme de l'Ametlla del Vallès, en les que apareix un rellotge de sol, que no es conserva en l'actualitat.



http://relojesdesol.info/files/Relojes-de-sol-de-Cataluna-III.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/03/la-torre-de-can-draper-de-lametlla-del.html

Rellotges de sol, oratoris, capelles,... , han anat marxant, seguin el ritme del mal dit progrés.

Avui, poques persones entenen l'hora que marquen els rellotges de sol, que lògicament no segueix cap directiu política gestada per mortificar a la ciutadania, i fent-ho encara amb l'excusa vomitiva d'un estalvi econòmic que MAI S'HA QUANTIFICAT de forma incontrovertida.

Ai algú té una imatge del rellotge amb més detall, li supliquen que ens la faci arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L'Ametlla, el Vallès Oriental, Catalunya, els amics dels rellotges de sol, i tota la humanitat us ho agrairan.

dilluns, 15 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT MENTAL PI I MOLIST. BARCELONA

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge dels anys 1910-1920 de l’Institut Mental Pi i Molist.


Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892)


L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet ( el Far d’Empordà, Alt Empordà, 1811 — les Escaldes, Andorra, 1860 ), farà els plànols, com el mateix Emili Pi i Molist però , no veurà l’edifici acabat.


https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047632.xml
http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/manicomi-de-la-santa-creu-o-manicomi.html

A Barcelona viuen avui més gent que en aquells anys, curiosament però, ningú avui pren iniciatives com feien l’ Emili Pi i Molist i tants i tants CATALANS EXCEPCIONALS.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050729.xml
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFFM
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pi-y-molist-emilio
http://worldcat.org/identities/viaf-305862678/

diumenge, 14 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL MAS DELS FRARES. SANTA EUGÈNIA DE BERGA L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava a l’agost de 1925, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Façana sud i capella de Mas dels Frares, al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1208/rec/38

hi ha notícies que existia almenys des de 1796.

Després de la desamortització el mas va ser pres als frares i venut per l'Estat al senyor Castany, per la qual cosa la capella va quedar sense culte durant molts anys.

L'actual capella, substitueix a una d'anterior, i fou inaugurada pel cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908), bisbe de Barcelona el 8 de setembre de 1907 i dedicada a la Verge del Roser.

L'església fou renovada o ampliada després de la mal dita “Guerra Civil”, quan fou espoliada. Tothom té clar que el conflicte bèl·lic començava com a conseqüència de la sedició dels militars felsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República als que TOTS havien jurat lleialtat.

Ha tingut les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de les Victòries i de Sant Josep. De la Mare de Déu de les Victòries havia tingut una imatge que fou cremada durant la darrera guerra; avui es pot veure una reproducció "in situ" en tela.

S'hi conserva també un Sant Josep de talla.

Hi ha una acta de donació de les relíquies del cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 per Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), Bisbe de Vic.

dissabte, 13 de juliol de 2019

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE NÚRIA. EL RIPOLLÈS

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge del Santuari de la Mare de Deu de Nuria a l’any 1924.


Llegia que no va ser fins a mitjan segle XIX quan Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants.

El 1883 es va col·locar la primera pedra de l’actual església.

A principis del segle xx els bisbes d’Urgell, Juan Bautista Benlloch y Vivó (Valencia, 29 de desembre de 1864 - Madrid, 14 de febrer de 1926), Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.


El Cremallera de Núria fou inaugurat l'any 1931, i és un dels dos únics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat.

El cremallera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla, amb Queralbs i la Vall de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l'hivern a més l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud.

El tren és don des de 1931 l'únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar a la Vall, a través dels seus 12,5 km de línia que passen per paisatges de gran bellesa. Des de novembre de 2008 la línia disposa del túnel del Roc del Dui, de 1,3 km de longitud, per evitar un tram geològicament inestable entre Queralbs i Núria.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/uns-altres-goigs-la-mare-de-deu-de.html

Quan es feia la fotografia certament es podia del Santuari, i de la imatge de Verge de la vall de Núria, allò de ‘voltada de soledats’.

divendres, 12 de juliol de 2019

SANTA LLÚCIA DE TARADELL. OSONA CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, advocada a Santa Llúcia a Taradell.


La descripció ens diu que està orientada de llevant a ponent, coberta a dues vessants, i que el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il•lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.


Llegia que la capella fou construïda entre els anys 1574 i 1561, moment d'eufòria econòmica a Taradell, en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a la susdita capella.

Don Carles de Cruïlles i Vilademany, , baró de Rupit, Taradell i Santa Coloma de Farners , senyor de Taradell, donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira.

La capella tenia administradors i un santer que captava per ella.

A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1926 per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella al mig d'una plaça i cases dels segles XVI - XVII a Taradell.


A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.

dijous, 11 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA TERMENAL ADVOCADA AL SANT CRIST AL TERME DE CABRILS. MARESME. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5779/rec/21

El Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana l’any 1932 la Capella del Sant Crist que situa al terme de Cabrils


Trobava una excel·lent informació a : http://museudecabrils.blogspot.com/2017/04/festa-de-la-capella-del-crist-mujal-2017.html

Història del Crist Mujal

La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.

L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals.

El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França.

Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.

L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara.

En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu.

Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-se la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna.

L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas.

L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament.

L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement al’email coneixercatalunya@gmail.com , seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega.

Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar.

Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist.