dijous, 25 d’agost de 2016

ESCOLA PÚBLICA DE GUIMERÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA VALL DEL CORB. L'URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El divendres 31.07.2015 havíem esmorzat a Tàrrega, al restaurant La Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, amb la Lourdes Cardona Ribes , el personal de la Nova Tàrrega i alguns dels col•laboradors entre els que tinc l’honor de figurar, com també el bon amic Joan Duch i Mas, amb qui feia el camí de tornada fins a Guimerà, i aprofitava per retratar l’escola pública, en la que el Joan havia viscut en els anys en que impartia docència.




Havia preguntat a l’Ajuntament de Guimerà:

Les escoles de quina època son ?.

M’expliquen en la seva resposta que dels anys 1910-1915 , i que les escoles es van construir amb pedres de la torre del Castell de Guimerà.


En el cens de 1920 figuren 1.425 veïns.

La pregunta; sabeu qui en va ser el mestre d'obres i/o arquitecte ?.

No ha tingut encara resposta.

Gràcies a l’amic Joan Farré Farré, havia documentat l’estudi Vell de Guimerà.

Recollides les imatges feia via cap a Santa Coloma de Queralt, on dinaria en companyia de la meva esposa a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimecres, 24 d’agost de 2016

IN MEMORIAM. SANT LLORENÇ DE CORRUBÍ. LES LLOSES, EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Deia en un dels meus posts ‘ A LES LLOSES HI HA MIL COSES’, això és tant cert, com que no he tingut ocasió de recórrer els 114,0 km² del seu terme, i puc parlar de Sant Llorenç de Corrubí, gràcies a Scs1978, que es defineix com un home al que li agrada molt fer senderisme pel seu país, Catalunya, i com que ha vist que hi ha forca monuments (sobretot capelles i esglésies) sense foto ha pensat que, ja que ell si que les té retratades, seria bo compartir-ho amb tothom, ..., data de l'arxiu 28 març 2014.


Patrimoni Gencat ens diu que l’església de sant Llorenç està situada al mig d'un prat, sobre una petita elevació, era un edifici de nau única, amb presbiteri i la porta coberta a ponent. En l'actualitat, la volta, així com el mur sud, es troben totalment enrunats. En el cantó sud degué existir la rectoria i la porta primitiva, avui dia aquest edifici és desaparegut. Té un campanar d'espadanya al costat de ponent.


Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1982

Corrubí ho trobem esmentat des de temps pretèrits amb els noms de Quero Rubio i Querrubí.

L'església és esmentada al 905 com a sufragània de Sant Jaume de Frontanya.

Al segle XVII, donat la repoblació de la comarca i la prosperitat existent, l'edifici és modificat substituint l'absis per un presbiteri rectangular. En els murs del cementiri hom pot veure la cobertura d'aquest absis. També és canvià la porta des del seu lloc originari (façana sud), cap el lloc actual (façana de ponent). Al seu lloc originari (façana sud) cap el lloc actual (façana de ponent). Amb el despoblament del segle XIX i actual esdevé el seu abandonament i ruïna.

Els cens de les Lloses l’any 1857 era de 1831 persones, que es reduïen a 1.486 l’any 1930, i a 211 habitants al tancament de l’any 2014.

No es desassenyat pensar que a la rectoria de Sant Llorenç de Corrubi, el rector i/o el vicari juntament amb ‘ la doctrina’ ensenyaven les primeres lletres als menuts de la parròquia. Ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ensenyament als fills de les famílies ‘pobres’ es feia CONTRA els desitjos de les famílies RIQUES. Per descomptat que EL ESTADO es desentenia d’aquest tema, ocupant-se de les seves ‘tasques habituals’ , la corrupció, l’amiguisme, ....

Del topònim ens diu el diccionari català valència balear; probablement compost de cort Rubí, o potser sia una assimilació per quer-rubí < *cariu rubĕu (fr. Coromines, Misc. Fabra 120).

dimarts, 23 d’agost de 2016

SANT JULIÀ DE VILACORBA. MORETA. PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé , davant l'església de Sant Julià de Vilacorba o de Moreta, esmentada ja l’any 839, quan era la parròquia del terme del castell de Palmerola, tot i que la titularitat no arribà fins el segle XI (1.014).


Al segle XIV, degut al despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos circumdants: Moreta, La Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb teula àrab. A l'angle NW s'aixeca un petit campanaret.


De la lectura arquitectònica de l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta.


Comparteix espai amb el petit fossar, que té un aspecte net i endreçat, en contraposició als de Sant Vicenç de Maçanós, o el de Sant Sadurní de Sovelles.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’origen d’aquest topònim vinculat a l’antic municipi de Palmerola , de la comarca del Ripollès, agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb la comarca del Berguedà.

dilluns, 22 d’agost de 2016

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ÚRSULA AL CEMENTERI DE LES VERGES DE SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo em feia arribar una imatge de ‎l’església de Santa Úrsula, ensulsiada l’any 1935. Exercia funcions de Capella del Cementiri dit de les Verges.


Llegia a : https://www.geocaching.com/geocache/GC5F8Q6_el-purgatori-la-reixeta-de-santa-ursula?guid=ab5e29ef-a1cd-4b9f-9d64-436385734644

Santpedor al llarg dels anys ha tingut tres cementiris: un al costat de l'església de Sant Pere d'Or, un altre al lloc conegut com Les Verges i finalment el cementiri actual.

El cementiri de Les Verges estava al davant del carrer que avui porta el seu nom, i el nom de Les Verges li venia de les tres imatges de verges que hi havia sobre la porta principal. Al mig d’aquest petit cementiri hi havia una capella: la capella de Santa Úrsula, del segle XIV, la qual va ser donació d' un veí del poble , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest benefactor.

El cementiri va ser traslladat a l'actual emplaçament l’any 1935, adduint que estava massa aprop del poble, i la capella, juntament amb la resta, va ser enrunada. la història però, no s’acaba aquí…

Avui en dia, al lloc on hi havia aquest cementiri hi ha el parvulari de l'escola Riu d’Or. Aquest fet va fer que fins fa relativament pocs anys els més petits de l’escola encara trobessin, de tant en tant, ossos de l’antic cementiri al mateix pati. De fet, a primers d’octubre del 2007, va ser notícia (Notícia al 324) la descoberta, durant els treballs d’ampliació del parvulari, d’una quantitat important d’ossos que pertanyien a una fossa comuna del segle XIX.

Algú hauria d’obrir la pàgina ‘ el Santpedor que ja no existeix’ , o ‘el Bages d’abans’, o ... , si assolim l’ status de Nació aquesta mena d’històries del passat sempre fan patxoca.

El Xavier Codina Balletbo, afegeix que es troba esmentada a l’any 1364, sembla que un propietari que va sobreviure la pesta negra de l’any 1348 la va fer construir a la seva propietat en agraïment a santa Úrsula; la mortaldat a Santpedor va superar el 90% , cita com a nombre d’habitants en aquella data 3000 , i un cop superada la pandèmia la població quedava reduïda al voltant de 300 persones.

El Josep Sansalvador Castellet del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , em comentava, la tenim inventariada sota l'advocació de Capella de Santa Catalina i Santa Úrsula, com a desapareguda sense fotografia, ara la podem tenir amb foto, gracies.

diumenge, 21 d’agost de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE MATAMALA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Ripollès i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em confirmava una senyora de 93 anys que s’havia fet escola a l’edifici de la rectoria, i que ella mateixa havia aprés allí les primeres lletres. Em deia també que no recordava haver viscut cap secada com la que s’està patint aquest any 2016, que obliga a portar l’aigua pel bestiar amb camions. Constatava que la major part d’arbres caducifolis presentaven a 19.08.2016 tonalitats groguenques i/o vermelloses que son pròpies de la tardor, els arbres pateixen un estrés hídric comparable únicament amb les conseqüències de l’espoli terrible que pateixen a Catalunya les classes socials més senzilles, i que està donant lloc a situacions de marginalitat impensables fa uns anys.


A l’església de Sant Felix de Sabadell es recomana als fidels no deixar res als bancs quan vagin a prendre la comunió, el furt – no hi ha violència ni intimidació sobre les persones, en endur-se una bossa – ha esdevingut un fet dissortadament quotidià.

M’explicaven en un furt a les instal•lacions del Viena a Castelldefels que l’autor – que gravaven les càmeres de l’establiment - era aparentment un pare de família, acompanyat per la seva esposa de procedència eslava, els fills i una persona d’edat, i que havien manifestat que viuen a Sabadell, els espoliats – una família amb tres fills – perdien els DNI, el carnet de conduir, la documentació que els acredita com família nombrosa , i més enllà d’un reguitzell de documentació diversa, menys de 100€, i la medicació ‘especial’ que precisa un dels membres de la família.

Gràcies al PP hem fet un gran pas cap al segle XIX.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Ripollès. També tinc coll avall que no seran cap de les forces politiques que reivindiquen la IGUALDAD ANTE LA LEY, les que engegaran politiques de reequilibri demogràfic a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dissabte, 20 d’agost de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA O SANT DAMIÀ DE VALLBONA DE LES MONGES. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Santa Maria de Vallbona de les Monges, dedicada també a Sant Damià, la descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu ; església de planta de creu llatina, de tres naus dividides interiorment per grans pilars. La nau central es troba coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. La part central és cobreix amb un gran cúpula damunt del creuer. La façana s'articula amb dos cossos horitzontals i tres verticals rematats al centre per un frontó triangular. El pis inferior es divideix amb dues pilastres de banda que flanquegen una porta de llinda plana amb dues cartel•les. Aquest cos inferior es complementa als laterals amb dues motllures quadrangulars per banda que simulen falses finestres o portes. Al cos superior hi ha com una rosassa emmarcada en l'interior d'un arc a mode de timpà semicircular. Als laterals simètricament situats hi ha dos òculs tapiats. Al cos lateral esquerra s'hi alça el campanar que només presenta el cos de les campanes rematat per una balustrada.


La construcció s’iniciava l’any 1745 pel mestre de cases Josep Valls Galí, i es perllongaria fins al 1850. Fou construïda a a conseqüència de l'augment demogràfic- que provocava a Catalunya l’entrada al comerç amb les colònies americanes, els ‘diners d’Amèrica ‘ - i s'hi reutilitzaven carreus de pedra procedents del poble abandonat de Montesquiu.

El 19 de juny de 1901 es van beneir les noves campanes, l’any 1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou saquejada, i dissortadament es va malmetre la imatge romànica de Santa Maria juntament amb les diferents altars i campanes.

M’explicaven que no hi havia escola a Vallbona de les Monges abans de la dictadura franquista, no ho creia pas i espero que algun amable lector em faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades i àdhuc imatges que ho confirmin.

divendres, 19 d’agost de 2016

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA CURULLADA. TERME DE GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – A la Segarra i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava el Josep Maria Ubach Molins, President de l’Associació d’antics veïns del poble de Tordera, que en aquesta població no tenien escola pública, i que anaven a la Curullada, i que els de Moncortés, anaven a l’Aranyó.

A la Curullada m’indicaven on havia estat l’escola, un edifici en el que ara s’hi fan obres per a destinar el local a altres usos.



No en trobava cap dada a : http://www.ccsegarra.cat/fitxers2014/titol-6-cataleg-de-bens-a-protegir.pdf

Ni cap referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Segarra#Granyanella

Ens agradarà tenir noticia de l’època en que s’aixecava l’edifici i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Actualment a la Segarra únicament superen el miler d’habitants Cervera , Guissona , Sant Guim de Freixenet i Torà. I en el cas de Granyanella assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 659 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 147 habitants, una pèrdua de població del 77,69%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a la Segarra.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.