dimecres, 27 de març de 2019

IN MEMORIAM DEL QUIOC MODERNISTA DELS JARDINETS (1911-1943). SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA

La fotografia li devem al Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), parisenc que venia a Catalunya contractat per l’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956).



No us sembla estrany que CAP sabadellenc retrates aquesta construcció?.

Quan a la història us deixo un en enllaç on ho explica perfectament l’Antonio Santamaria :
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-el-quiosc-modernista-dels-jardinets-1911-1943/

L’edifici tenia l’aire senyorial del seu autor Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880- 11 de març de 1931).


Mes enllà de les explicacions tècniques, el quiosc es va enderrocar perquè era una obra magnifica, dissortadament anterior a la dictadura franquista que tenia vocació de ser el minut zero de la història de la humanitat.

Seguint aquesta línia de pensament l’alcalde Josep Maria Marcet Coll (1901-1963), no tenia CAP altra opció que justificar-ne l’enderroc.

dimarts, 26 de març de 2019

IN MEMORIAM. TORRE DE DIRECTOR DE LA FÀBRICA DEL CAL FEYNER. TORELLÓ. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, publicava un excel·lent article relatiu a la fàbrica Feyner de Torelló.


Em cridava especialment l’atenció la dita Torre de cal Feyner, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer (Monistrol de Montserrat, 1899 + Barcelona, 1965), de la que ens diu el Mapa de Patrimoni que és l’antiga torre construïda per al director de la fàbrica l’any 1957- 1958. Residència unifamiliar aïllada de planta lineal corbada a mode de cos central i dues ales laterals formant la façana principal, orientada a sud, convexa. És de planta baixa i un pis i coberta única a quatre vessants amb ràfec inclinat a totes les quatre façanes. El cos central i principal és molt diferenciat a la façana principal pel seu tractament de materials i estilístic: és feta d’aparellat rústic de còdols vistos molt grossos i obertures traçades en un estil neogòtic. És, a més, la part que forma la corba de la façana. Presenta un eix central marcat per un portal adovellat de pedra i una finestra coronella tripartida al primer pis.

Aquesta part central està emmarcada per unes cadenes verticals de pedra ben tallada. Tot aquest tractament, però, no està reflectit d’igual forma en la façana posterior, la qual apareix perfectament homogènia.

La resta de l’edifici és arrebossada i pintada de color blanc; fileres de finestres rectangulars emmarcades de pedra natural vista i ben tallada i amb uns porticons de fusta abatibles que prenen molta presència. En la façana lateral oest destaca una xemeneia adossada de pedra vista que arrenca d’una construcció de servei subterrània aterrassada. La xemeneia, de secció quadrada, té el fust de forma tronco-piramidal.

El seu entorn immediat és format per horts i un jardí amb plàtans

Quan al topònim Torelló; Joan Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa un origen cèltic relacionat amb la tribu dels TARBELLI que hauria ocupat un tros d’Aquitània , entre Bordeus i els Pirineus. Aquesta tesi està reforçada per l’abundància de topònims cèltics al entorn de Torelló, CARERAC, GUBIAC, REIXAC, CODINAC,...., feu un racó a la vostra agenda per visitar aquestes terres meravelloses.

dilluns, 25 de març de 2019

EL PRAT DE DALT. CALDES DE MONTBUI FENT LÍMIT AMB SANT FELIU DE CODINES, EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Una mà anònima, que no devia trobar cap esser humà per a preguntar-li, o que no li devia semblar important saber el nom de la masia, feia un dibuix amb el títol “Croquis d'una masia”, que identifiquen ara com Prat del Dalt

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1875/rec/1

Fotografia. Antonio Mora Vergés

al Mapa de Patrimoni de Caldes de Montbui,http://patrimonicultural.diba.cat/# se’ns diu ;

Masia de planta rectangular que costa de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a migdia. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, tot i que per damunt d'aquest, actualment, ha estat substituït pel ciment. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %.

Les obertures de la façana principal són simètriques respecte a l'eix vertical i horitzontal de la façana. El portal d'entrada presentà un esglaó d'accés amb marxapeus. Tota la portalada és adovellada, amb un cancell i una entrada que reparteix les diferents dependències de la casa, amb l'escala per accedir al primer pis. A banda i banda del portal, dues obertures, amb una reixa en forma de graella. Al primer pis, hi ha tres balconeres amb voladís fet amb llosa d'esmolar vermellosa i motllurada i barana de ferro. Totes elles disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les llindes dels tres finestrals són d'estil neogòtic. Les finestres i finestrals estan tancats amb porticons de fusta enrasats al pla de façana. A l'esquerra de la balconera central hi ha un rellotge de sol ovalat datat de l'any 2002, data de la última reforma de la casa. El ràfec de la coberta és constituït per una tres volades de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten dues obertures laterals molt més petites, resseguides amb pedra (la de la dreta amb una reixa de ferro) i al centre de la façana, per sota del carener 5 obertures fetes formant un arc de mig punt fet de totxo superposat (a mena de llibre), i aguantats damunt de 6 pilars tallats irregularment en un sol carreu de pedra d'esmolar. En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de vàries unitats volumètriques; la primera, es tracta d'un porxo, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i pis; aquest edifici presenta a la planta baixa tres arcades de mig punt fetes de maó aguantades per pilars arrebossats, a l'interior dels quals s'hi guarden els estris de treballar la terra i la maquinària. El sostres són fets de volta catalana, que actualment s'observen partits per murs mitjancers; Per damunt, un terrat porticat amb arcs i pilars fets de maons i baranes de ferro, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i bigues de fusta. Més a l'esquerra, una altra construcció, antiga masoveria, de planta baix i pis, amb la façana arrebossada, que actualment està essent utilitzada en part com a paller. La coberta és a doble vessant amb la part orientada a mig dia més gran. Les obertures. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a una resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa en alguns parets; d'altres com a la façana principal, la pedra ha estat aplanada lleugerament; i d'altres presenta arrebossat. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb el portal d'accés a la masia, formen un pati interior. La portalada o portal d'entrada a la masia és situada a la façana orientada al nord-est, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està resseguit amb una gran llinda de pedra .

Cal destacar també, l'era feta tota ella amb grans lloses irregulars de pedra d'esmolar, i els dos pedrissos que es troben fets amb el mateix material i que es troben disposats a banda i banda de la façana principal.

A la dreta de la façana, es troba adossada la capella de l'any 1773 dedicada Sant Tomàs.

Des del 1319, aquesta masia també se la coneix com el mas del Prat de Sant Tomàs. La casa havia pres el nom de l'antiga capella de Sant Tomàs. El 1 de gener de 1868 va quedar separada de la parròquia de Caldes de Montbui i fou agregada a la de Sant Feliu.

De la història de la casa i el seu llinatge, Moreu-Rey (1962) documenta un tal Jaume Prat de Sant Tomàs i llur fill l'any 1373; Jaume Prat de Sant Tomàs (1414 i 1446); Silvestre Prat (1464); Matheu Prat fill del precedent (1480); Pere, fill del precedent (1543,1550); Joan Pere Prat de SantTomàs (1560). Se sap també que els dies 12, 16, 31 de gener i el 1 de febrer de l'any 1643 es van enterrar successivament, Pere, Esperança, Joan Pau i Maria Anna Prat de Sant Tomàs de Dalt, víctimes de l'epidèmia.

En aquesta casa hi va fer estada en Jaume Balmes Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) , on va escriure cartes a la família i l'obra "El Criteri", entre altres. La biblioteca on treballà es conserva intacta.

No hem tingut ocasió de visitar la casa, ni la capella advocada a Sant Tomàs Becket que des de 1771 està adjunta a la casa.

Havíem visitat però l’antiga capella, avui ensulsiada.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/sant-thomas-becket-del-prat-de-dalt.html

Deixarem un comentari a : http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1875/rec/1

La tasca del grup que va endegar l'Estudi de la Masia Catalana , un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), és del tot bàsica; dit això, s’aprecia una gran manca d’informació – que es podia aconseguir fàcilment en aquella època, preguntant-ho – que transmet la sensació, potser errònia que el grup eren NOMÉS ‘urbanites amb cultura’, i això malgrat que el seu objectiu, era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Recordeu que per exemple a la comarca del Solsonès, se la coneix com la de les 1000 masies.

diumenge, 24 de març de 2019

ERMITA DE SANTA MARIA DE VALLCLARA. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Josep M. Vilaró Faixedas‎ publica una fotografia de l’ermita de de Santa Maria de Vallclara al terme de Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona.


L’esglesiola donà nom a aquest sector de les Guilleries. La trobem documentada d'ençà del 1166. Fou una mena de monestir, al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades.

Durant els segles XIV-XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres.

Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura de la junta amb dos obrers de la parròquia.

L'edifici fou reformat totalment al 1729, i l'any 1936 fou profanat i recentment s'ha restaurat construint la teulada de nou. També s'hi ha construït unes escales que ens menen al temple. Les reformes s'han fet arran de la urbanització establerta en un pla damunt l'església: Vall Clara.

Patrimoni Gencat
ens diu ; la nau està orientada a llevant i presenta una llargada desmesurada.

Fotografia de Carme Torrents i Buixó . 1982

Als murs podem observar les diferents etapes constructives.

El portal es troba al mur de migdia, s'hi accedeix mitjançant graons, el portal és d'arc de mig punt, amb motllura i està emmarcat seguint un forma rectangular amb trencaaigües al damunt i pilastres als costats.

A ponent observem unes dovelles que indiquen l'existència d'una antiga obertura, possiblement, una porta la qual està situada a un metre del sòl.

A la part esquerre, assentat damunt el desnivell de la teulada, s'aixeca el campanar d'espadanya. Darrerament s'ha restaurat, per tant l'estat de conservació és bo.

dissabte, 23 de març de 2019

CASTELL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA

El Josep Salvany Blanch, recollia fotografies de les runes del Castell Palau de Blanes l’any 1916, en aquells anys el cens d’habitants estava al voltant dels 5000.


Patrimoni Gencat, ens descriu el castell com un edifici de planta rectangular del qual en resta sobretot o gairebé només la façana. Originalment estava estructurat en planta i pis, sustentats amb volta de creueria, al voltant d'un pati d'armes, i dotat de quatre torres de defensa. L'església de Santa Maria era llavors una petita construcció inclosa al fort i el seu campanar, una de les torres.

Actualment les úniques parts conservades, a part de l'actual església, són la base que salva el desnivell, les restes de murs meridionals i orientals, la sagristia i la façana occidental. Aquesta consta d'una gran porta amb arc de mig punt adovellat i de dues finestres trevolades de diferents mides. A les restes de murs perimetrals meridionals s'entreveuen encara dues arrencades de volta de creueria. A la part oriental, resten també dues finestres, però sense grans pedres com les de la façana principal.

Pel que fa a les parts interiors dels murs i la façana, es conserven restes escultòriques a les vàries arrencades de volta amb decoració humana i heràldica. Alguns dels capitells i elements escultòrics es poden veure reaprofitats a la veïna església.

La part desapareguda era la més imponent i alta, tal com s'adjunta en la reconstrucció proposada pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona de mitjans segle XX.

Les primeres notícies es remunten al segle XI quan es vincula al vescomte Sunifred de Girona i als seus successors, els Cabrera.
Del segle XII al XIV el castell serà possessió de la família de cavallers de cognom Blanes, feudataris dels Cabrera. Al segle XIV, en un context de creixement urbà i d'activitat portuària, els vescomtes de Cabrera recuperen el fort (1381). És llavors quan el mestre d'obres Arnau Bargués s'encarrega de la seva fàbrica gòtica.

Durant el segle XV el palau es convertirà en la residència principal dels vescomtes.

Des de 1623 el palau, venut, va servir de caserna de soldats.

Al final de la Guerra dels Segadors fou atacat i ocupat, així com la vila, pel regiment del II marqués de Mortara , Francisco María de Orozco Ribera Pereira, representant de la Corona.

El 1694, finalment, durant la Guerra de la lliga dels Augsburg,les tropes franceses del General Clark van atacar i dinamitar el palau.

Posteriorment l'espai de l'església anà augmentant les capelles meridionals i ocupant part de l'antic castell, que va caure en estat d'abandonament.

Les seves pedres es van aprofitar per a fer altres construccions, al mateix palau i a l'església.

Les restes actuals del palau són la façana, unida amb l'església, i la torre campanar.

A la part interior actualment existeix una edificació del segle XX que té un ús cultural i d'esbarjo de gestió municipal.

divendres, 22 de març de 2019

CASA BROSA/BROSSA, ARA GARNIER. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

El Daniel Gómez Ruiz, narrador visual, publica unes fotografies de la casa coneguda avui com Can Brossa, al terme de Tiana, a la comarca del Maresme.


Patrimoni Gencat ens diu ; ‎ casa situada al costat de l'església de l'alegria i molt vinculada amb ella.

El cos original està format per una planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Destaquen el portal d'entrada i el balcó central, amb les llindes, llindars i brancals de pedra.

Al segle XX se li feu una important reforma, en la que s'afegí un cos a la banda lateral dreta, amb una galeria porxada elevada, cobert a quatre vessants, i una torre quadrada al mig.

A la part davantera hi ha un jardí.

En un rellotge de sol de la façana hi ha la data més antiga que es coneix de la construcció: 1626, i la data de la reforma, 1948. De ser certa la data de la reforma, potser, potser el projecte va ser de l’arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, 1867 + Tiana 20 de Abril de 1938). Està clar però, que no la direcció d’obres. Ens agradarà rebre confirmació d’aquest extrem a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella

La reforma fou duta a terme per l'arquitecte Ramon Maria Riudor Capella, un dels més prolífics arquitectes que treballaren a Tiana i que realitzà des d'obres modernistes a obres completament eclèctiques.

Inicialment aquesta casa havia estat la rectoria de l'Església de la Mare de déu de l'alegria.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em feia arribar un email en el que em deia ;

L’arquitecte de la reforma va ser Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fill de Ramon Maria Riudor i Capella

Desprès de la mort del seu pare va ser durant uns 20 anys l’arquitecte municipal de Tiana, càrrec que també havia tingut el seu pare.


Francesc Brosa Casanobas ( Barcelona, 1834 + Barcelona, 1899) era mestre d’obres, això ens fa pensar que l’any 1886, la casa va ser objecte si més no, d’una reforma per adequar-la al nou us residencial de lleure.

dijous, 21 de març de 2019

EL PASCOL. CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Sobta trobar documents identificats com ‘vista parcial d'una masia i homes en primer pla’


Fotografia Joan Estorch
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1718/rec/4
http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Biblioteca-de-Catalunya

Identifiquen avui, sense cap mena de dubte la masia coneguda com El Pascol de la que ens diu el Mapa de patrimoni ; http://patrimonicultural.diba.cat/#

Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a l'est. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb pedra vista. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %.

En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se i interrelancionat-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de dos unitats volumètriques; la primera, de planta baixa, pis i golfes i més a l'esquerra, de planta baix i pis. La coberta és a una sola vessant per l'edifici més alt i a doble vessant per l'edifici més baix (amb la coberta orientada a mig dia més gran). Totes les obertures situades a la planta baixa estan col·locades en punts relativament alts de la façana, per permetre senzillament el pas de la llum del dia a l'interior de la casa. Són de petites dimensions i duen una reixa. Cal senyalar una espitllera disposada al tercer volum, just davant del safareig. Al segon pis, hi ha vàries obertures, en general disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les finestres estaven tancades amb porticons de fusta enrasats al pla de façana, tot i que actualment, algunes d'aquestes no tenen cap mena de tancament. El ràfec de la coberta és constituït per una simple volada de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten obertures molt més petites, resseguides amb pedra. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a un resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb els dos portals d'accés a la masia, formen un pati interior: per la banda de migdia, una porxada amb arcs de mig punt realitzats amb maó i on modernament s'hi han col·locat uns pilars fets amb totxo i ciment, per evitar el seu enderroc. Davant de la façana principal, hi ha la portalada d'entrada, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està fet tot ell amb totxo i presenta un arc rebaixat. Conserva el portal de fusta amb un portó a la banda dreta. Al seu costat, un altre edifici annexa, gairebé enderrocat; es tracta de les corts del bestiar. Encara s'observen les dues jàsseres perpendiculars separades per un peu dret que aguantaven la teulada. Resseguint les corts, tornem a trobar una segona portalada d'accés a la masia, exactament igual de la primera, tancant totalment el pati. De la façana principal, cal destacar el portal adovellat no gaire alt, i la finestra resseguida tota ella amb pedra, amb el marc motllurat, i on a la llinda hi ha gravada l'any 1648. A l'esquerra de la finestra un antic rellotge de sol, del qual només queda la part de l'arrebossat i la marca del gnòmon que senyalava les hores. A la planta baixa, destaca a l'esquerra de la façana, un trull d'oli, integrat a la façana mateix, on encara hi ha part de l'estructura, una biga de fusta, part de la premsa (en ferro) i les pedres de grans dimensions, on s'hi observa el retall per encaixar-hi les diferents parts de fusta que no s'han conservat.

Prop de la casa està encara dempeus Sant Martí del Pascol o de Rovinyò

La tasca del grup que va endegar l'Estudi de la Masia Catalana , un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), és del tot bàsica; dit això, s’aprecia una gran manca d’informació – que es podia aconseguir fàcilment en aquella època, preguntant-ho – que transmet la sensació, potser errònia que el grup eren NOMÉS ‘urbanites amb cultura’, i això malgrat que el seu objectiu, era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Recordem que la comarca del Solsonès, es reivindica com la de les 1000 masies. I que sens dubte superem amb escreix les 1500 imatges a La masia catalana https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/