dijous, 17 d’octubre de 2019

CAPELLA DE SANT ROC. BOSCOS DE JOAN FARRÉ. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Tratum Bado, publica unes magnifiques fotografies de la capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, com en confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxu Gavin)


Sota la casa i a prop del camí que va a les masies Salat i Homs, s'hi troba la capella advocada a Sant Roc , tota de pedra i amb una portalada gòtica, un frontó i una petita rosassa a la façana principal.

La coberta és una volta de mig punt amb absis rodó.

Demanava imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) i amb catalana puntualitat rebia un email, amb una imatge datada el 26-1-1975 del interior de la Capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, a la comarca administrativa de l’Alt Camp – nosaltres fem servir els mots catalans, sobirà i jussà, que tenen un sentit més precís -, està clar que no ser ALTO , ni BAJO per circular per Catalunya , oi?.


La imatge no deixa dubtes en relació a la dessacralització d’aquesta capella.

Can Joan Ferré

Envoltada per una paret de tanca, en entrar al recinte interior, a la dreta, trobem una casa de masovers i les cotxeres i, a l'esquerra, l'immoble de la família.

Temps enrere, la propietat era coneguda com el «tancat de Dasca».

L'edifici consta de baixos i de dues plantes més. Al sud i a l'oest hi ha una àmplia zona porticada que dibuixa a la planta una «L»; tres arcades corresponen a la façana principal (la sud), quatre a ponent i una a llevant.

A la façana principal, al primer pis, tenim tres portes balconeres que a la llinda disposen de quatre elements escultòrics; a la segona planta hi ha dues finestres àmplies i rectangulars i una arcada que correspon a una terrassa coberta.

La façana oest té dues portes balconeres i una finestra al primer pis i dos arcs desiguals a l'extrem dret que són de la terrassa ja esmentada. A la façana de llevant no hi ha cap element d'interès; en tot cas, I' aspecte integrador amb la flora existent. La façana situada al sud, en aquest cas, podríem considerar-la com la principal, en certa manera, perquè (igual que la majoria de les altres masies) hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa; al primer pis hi ha tres finestres rectangulars, molt més ampla la del mig, que té fins i tot un ampit; a la segona també hi ha tres finestres, petites les situades als costats i rectangular i apaïsada la central.

Temps enrere va ser coneguda com «Ca la Verdasca» i, més endavant, com «Ca l'Albert Dasca».

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&&txt_tipo_busqueda=dl&txt_busqueda=&txt_correo=S&txt_id_desc_ud=1488314

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/277673-380076-1-SM.pdf

No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor d’aquell edifici religiós, sou pregats de fer-nos-ho saber, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En el magnífic treball del Josep M. Buqueras Bach L'ARQUITECTURA DELS MASOS DEL BOSC DE VALLS s’esmenta també l’ ERMITA DE SANT LLORENÇ , que descriu Patrimoni Gencat a https://core.ac.uk/download/pdf/39097502.pdf

Diria que l’havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

dimecres, 16 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DEL CASINO DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Trobava una fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) del Casino de Cerdanyola del Vallès, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) que aixecava l’edifici per a la colònia d'estiuejants a finals del segle XIX, sent el primer equipament cultural de la població.

https://www.facebook.com/lucienroisinbesnard/photos/ms.c.eJxNzskNADEIA8COVuBw9t~;YSqBAviPbwAciqe4CJCI~_vuBqMPCFoAKeRHBXZAANZ4EiNZUGtBMP9OhWrBKeC7UhdiG5gRe6Igs1Sj7Qf8icTS84ulAbFj9VhDdK.bps.a.1324495527562646/1324495920895940/?type=3&theater

Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ) , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López.

Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.

Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912.

https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/qui-son-les-dames-dels-vitralls-de-cerdanyola_1951018102.html

En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català


(Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).

El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics.

A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc.

Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.

El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.


Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/museu-dart-de-cerdanyola-del-valles.html

dimarts, 15 d’octubre de 2019

EL MENHIR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA

Llegia a l’enciclopèdia Catalana; monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, ‘pedra’, hir, ‘llarga’).

A les darreries del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.

La imatge recollida per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) desconec si encara està dempeus, i llevat d’error podria afirmar que com tantes i tantes meravelles és una obra de l’arquitecte diví.


Les dades sobre L. Roisin són poc precises, els seus estudis, la seva joventut, les seves experiències , que el farien mereixedor de ser cridat a Barcelona per l’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956).


Va néixer a París i s'especula sobre el començament de la seva activitat fotogràfica al barri de Montmartre de la capital francesa.

No hi ha consens tampoc sobre la data de l'arribada a Barcelona, es pot afirmar però, que al voltant de 1912 ja s'havia establert a la ciutat, l’afirmació vindria sustentada a partir de les postals conservades i d’una menció a La Vanguardia; http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/01/20/pagina-14/33329005/pdf.html

Preguntava a les meves fonts de Blanes, si existeix aquesta roca, i els demanava que la fotografiessin en cas afirmatiu, i en cas contrari que aclarissin – si és possible - , quan va caure i/o es va enderrocar.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Tornàvem del que havia qualificat com ‘crònica d’una sortida deliciosa per les terres de la comarca D’osona, en la que visitàvem la Font de Sauva Negra, Santa Maria Savall dita també de Sauva Negra, el nucli antic de Centelles, i el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà.

Li guardava al Pere Albert com a comiat, l'església de Santa Justa i Santa Rufina, al terme de Lliça d’Amunt, isolada en un pla proper a la riera de Tenes en un indret arbrat.


És un edifici de nau única coberta amb embigat de fusta a dues vessants i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La nau i l'absis es comuniquen per un ampli espai presbiteral. Al centre de la nau van apareixen dos murs transversals, d'uns 40 cm d'alçada que probablement corresponen a una la construcció anterior al segle XII i dels quals se'n desconeix la funció. L'absis presenta decoració d'arcuacions separades per lesenes i tres finestres de doble esqueixada.

Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

Al costat de tramuntana hi ha la capella del Roser d'època barroca. En la restauració es va eliminar el cos de la sagristia adossat a la capella però s'ha mantingut el basament del mur a manera de petit terraplè.

L'accés es realitza per la portalada adovellada del mur de migdia, precedida pel clos del cementiri. A la façana de ponent s'alça el campanar d'espadanya que forma un angle amb el mur de tramuntana i mostra quatre obertures.

Parimoni Gencat
ens diu que és un edifici romànic de tipus llombard dels segles XI-XII.

És esmentat des del 1072.

L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.

El segle XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s'uneix a la parròquia de Lliçà d'Amunt.

No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, sí però, algunes de les seves reformes; el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.

L'any 1600 es va construir una capella lateral.

El 1982 es va fer reconstruir tota i es va aterrar la sagristia.

Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó

DE LA RESCLOSA DELS MANRESANS I ALTRES LLOCS D’INTERÈS DEL TERME DE BALSARENY. BAGES

Tornàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés de veure i retratar la resclosa dels manresans, situada quasi a la vertical del castell de Balsareny, i la que es pot accedir per un camí de terra, que hom troba a la dreta passat el pont de la riera de Mujal, seguint el camí del ‘carrilet’. En aquesta resclosa és on neix el canal de derivació d'aigües conegut com a Sèquia de Manresa.





http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa.pdf

Veia a l’altre costat el mas de Puigdorca, i el campanar de la seva capella advocada a Sant Jaume.


Del mas en diu Patrimoni Gencat; l'estructura actual del mas és bàsicament barroca, essent a finals del segle XVIII quan s'aixecaren les estructures actuals- a la façana hi ha dues llindes que fan de testimoni d'aquestes reformes, portant la data de 1798-. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX(1891).

El mas existia amb anterioritat a aquestes dates; es tractava d'un mas construït prop de l'església de Sant Jaume de Puigdorca, documentada des del segle XII, de les restes d'aquell mas però, pràcticament no en queden vestigis.

La capella de Sant Jaume apareix documentada des del segle XII, moment que tenia la categoria de parroquial.

Avui però, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha estarien englobades dins l'edifici del mas Puigdorca.

La capella actual és una construcció dels volts del 1624, segons la llinda del civil.

El campanar no correspon a la construcció original.

En l'actualitat només s'hi celebra missa per la diada de Sant Jaume. Les imatges del seu interior són d'una factura molt recent.

A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb datada del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat.

El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.

Ens agradaria tenir ocasió de visitar aquesta capella, si teniu alguna relació amb els propietaris feu-los-ho saber, esperem noticies- BONES – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 13 d’octubre de 2019

FAGEDA DE SAUVA NEGRA. OCTUBRE DE 2019. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El dimecres 9.10.2019, fèiem una sortida el Pere Albert i l’Antonio Mora que ens portaria – no sense entrebancs – fins a la fageda de Sauva Negra.


El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 metres d’altitud , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Moianès ], Balenyà, Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de Sauva Negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

El Pere Albert tenia ganes de veure els colors vermellosos de les fulles del faig a la tardor, no comptàvem però, amb el fet tràgic, que gràcies entre altres a l’assassí de New York, patim un canvi climàtic que comporta que ben entrat el mes d’octubre tinguem temperatures a Catalunya que volten el 30 graus.

Esperem que plogui, que faci un xic de fred, i potser, potser, podrem tornar a veure un llit de fulles vermelloses.

Ah!, també esperem que s’acompleixi allò que es recull a la carta al Romans, 12,19 “La venjança és meva; jo els hi donaré el que es mereixen”», li podem fer algunes recomanacions, oi?.

dissabte, 12 d’octubre de 2019

TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE LA CAPELLA DE SANTA FE DE LA MASIA DE CAN VILA AL TERME D’ARTÉS?. BAGES

Aprofitava que havia de pujar fins a Manresa a recollir un encàrrec de pa al Forn Jorba, per fer un tomb per aquesta estimadíssima comarca del Bages.

Retratava al Juan Navazo Montero, davant la façana de la capella de Santa Fe, annexa a la masia de Can Vila del terme d’Artés, a la comarca del Bages, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; capella adossada al mas de Can Vila o Vila d'en Solé, advocada a santa Fe.


La façana està formada per un portal d'arc ogival, una rosassa, i la part superior acabada en forma triangular i dos pinacles; tot el conjunt és adornat amb elements neogòtics.


L'única paret lateral que no queda integrada en l'estructura del mas no té cap obertura i és on es troba el campanar.

Del l'interior – al que no podiea accedir, i el que no hihan imatges- ens explica que és una nau de planta rectangular, a la que també s'hi accedeix des de la casa.

La nau té tres arcs ogivals formats per columnetes molt fines, capitells corintis i una petita cornisa a l'alçada dels capitells. Acaba amb un absis la part superior del qual és pintada de blau amb estrelletes daurades i conté 5 vidrieres molt malmeses amb figures de sants.

A la part posterior de la nau hi ha un cor amb la barana decorada amb figuracions flamígeres i una petita rosassa.

Ens agradarà rebre imatges del interior d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com