dimarts, 13 de novembre de 2018

LES CASES DE LA PLAÇA DE LA VILA,5-6-7 DE SANT PERE DE RIBES. OBRA DE JOSEP FONT GUMÀ. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava la façana del grup de cases entre mitgeres situades a la plaça de la Vila, al nucli de Ribes, de les que ens diu el Mapa de Patrimoni; edifici de planta irregular de notables dimensions amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'estructura en tres grans cossos, que s'adapten a l'estructura urbana de la plaça. El cos de ponent és de majors dimensions que la resta. Cadascun dels cossos presenta un portal d'arc mixtilini ceràmic, entre els quals s'intercalen finestres d'arc rebaixat ceràmic. A nivell del primer pis destaquen els tres balcons correguts, suportats amb mènsules ceràmiques, als quals s'accedeix des de finestrals d'arc mixtilini ceràmic. Entre els dos finestrals del cos de ponent hi ha una finestra d'arc mixtilini que incorpora decoració ceràmica vista i ceràmica vidriada verda. Les golfes presenten grups de quatre finestres per cos - vuit en el de ponent-, també d'arc mixtilini, emmarcades amb ceràmica vista i ceràmica vidriada de color verd als ampits. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.


Divisava des d’aquí el carrer del Pi, i advertia amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital del promotor d’aquests edificis designats en diferents com; Can Carnisser Nou, casa Carbonell i Can Quima.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dilluns, 12 de novembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONELLS, ADVOCADA A SANT GENÍS D’ARLÉS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Els municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura foren agrupats ‘ manu militari’ a partir de l’any 1975, curiosament l’any en que ‘oficialment’ finava el sàtrapa. La ‘fusió’ donava com a resultat un terme municipal de 99,8 km², el més gran de la comarca de l’Empordanet, lluny encara però, dels 302,8 km² de Tremp al Pallars jussà.

Aquesta mena de decisions polítiques es justifiquen amb termes com ‘racionalitat’, ‘estalvi’, sinergies’, més o menys com això de l’horari d’estiu i d’hivern, i com en aquest cas, MAI, MAI, MAI, s’han publicat dades que ho corroborin. El que està del tot acreditat, és la pèrdua de la ‘petita història’ dels nuclis fusionats, veritable objectiu d’aquestes ‘decisions polítiques’ , que aconsegueix en poc més de dos generacions esborrar segles de història.

L'església de Monells apareix esmentada documentalment des del segle XI, en l'acta de dotació de la Canònica de Girona del 1019, tot i que l'edifici actual és el resultat de diverses etapes constructives: la nau i l'absis daten del segle XIV; se sap que la capçalera ja era feta l'any 1309, i que la nau és posterior, possiblement d'uns anys després. La capella del Roser és dels segles XVI-XVII i la resta segurament va ser bastida entre aquestes dates i el segle XVIII.


La façana és de la fi del segle XVIII, segons indiquen les inscripcions del 1785 i 1788 a l'òcul i a la base del campanar, respectivament.

L'any 1962 la Diputació de Girona va restaurar l'edifici. Durant les obres va aparèixer la lipsanoteca - reliquiari en forma de capsa o arqueta - col·locada a l'altar el 1310 i que en l'actualitat es conserva al Museu de Girona. Ens agradarà rebre una fotografia d’aquesta lipsanoteca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Genís de Monells, es troba situada al barri de la Riera. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on es troba situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge. Al centre e la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament . El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català, publicava un text al·lusiu al culte a Sant Genís, a Catalunya i al REINO DE ESPAÑA.


Per mediació de Sant Genís d’Arlés, feia arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !

diumenge, 11 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA I BOTIGA DEL FUSTER MAURICI. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella de la Immaculada del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Quan retratava la façana de Can Maurici, casa situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi, advertia que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

De Can Maurici ens diu el Mapa de Patrimoni; edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus.


Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital del seu promotor de nom Maurici, un fuster que tenia el seu domicili a la planta principal i que reservava la planta baixa per a l'exposició de mobles.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dissabte, 10 de novembre de 2018

LES ESCOLES NOVES D’AIGUAVIVA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Preguntava al Consistori d’Aiguaviva si tenen dades de l’autor de l’edifici de les ‘ escoles noves’ , i rebia un email del Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978) en el que em deia;

Hola Antoni,

L’administrativa de l’Ajuntament m’ha passat el teu missatge. Et passo un article fa anys vaig publicar a la revista Municipal d’Aiguaviva, Tirínculis, sobre la qüestió.

Quan les “escoles velles” encara eren noves. L'ensenyament a Aiguaviva (I).

Merci pel teu interès.

Salutacions,

Jordi

L’article ens confirma que poc abans de la construcció de les ‘ Noves Escoles’, l’ensenyament es duia a terme en cases particulars, una d'elles (actualment coneguda com a “Ca la Neus”) servia d'escola dels nens i la de les nenes estava ubicada en un antic edifici contigu a l'església, conegut ja llavors com a Ca la Carmeta.

Quan a l’autor va ser l’aleshores arquitecte provincial Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848-1938), i pel que fa a la descripció de l’edifici, es deia; . l'edifici es trobava aïllat d'edificacions, elevat respecte de la carretera i amb una vista exuberant sobre el pla, ben il·luminat, “alegre i joliu”. L'edifici constava d'una planta baixa, sobri de línies i de decoració. Tenia una superfície suficient per a encabir-hi 50 alumnes amb un despatx pel mestre en un costat. A davant, hi havia un petit espai tancat per una barana que serviria de pati d'esbargiment.


Esperem que des del COAC de Girona, tinguin a bé a ampliar les dades relatives al patrimoni històric d’Aiguaviva, almenys amb aquesta dada.

I, que ho facin també des de patrimoni Gencat.

Avui, al cel, almenys al trosset on viuen els catalans, hi ha una alegria continguda, no som molt de fer soroll els fills d’aquesta nació, oi? .

La nostra infinita gratitud al Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978), també a l’administrativa del Consistori d’Aiguaviva que li va derivar la nostra consulta

divendres, 9 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DEL REDÓS DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava l’altar de la capella advocada avui a la Immaculada situada dins el recinte del Redós de Sant Josep i Sant Pere, el frontis està integrat al mateix edifici.


El Mapa de Patrimoni ens diu que és un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i està cobert a dues vessants. S'hi accedeix des del claustre del redós, a través d'un portal de mig punt. El sostre de la nau queda suportat per una encavallada que, juntament amb les llates, es troba ricament pintada. A l'altar s'hi pot contemplar un retaule barroc provinent de l'església Vella de Sant Pere. Als peus del temple hi trobem el cor, suportat per un arc rebaixat ceràmic i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau ve proporcionada per un gran arc de mig punt situat a la part de l'absis, una finestra de mig punt a cada lateral i la rosassa, totes elles tancades amb vitralls. La part superior de les parets estan pintades amb frisos decoratius i inscripcions vermelles, entre les que hi trobem l'any 1910. El paviment es conserva de mosaic. A l'exterior, la capella queda rematada per un campanar d'espadanya ceràmic. L'acabat dels murs és de paredat comú i les obertures presenten emmarcaments ceràmics.

A la capella hi ha un altar, cap retaule, vegeu el significat d’aquest mot al diccionari català :

retaule

[segle XIV; contracció de rere taula, aplicat a pintures del darrere de l'altar]

m 1 ART Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l'altar.


No cal insistir gaire en que la repetició d’un fet inexacte no li atorga cap versemblança, o si?.

El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans "americanos" Josep i Pere Jacas ( ens agradarà saber el cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs, pensem que això és el mínim que Sant Pere de Ribes ha de fer en la seva memòria ) .Pocs anys després, vers el 1910, s'hi va construir la capella, igualment segons l'estètica modernista.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’altar de l’Arcàngel Sant Miquel – així m’ho explicaven - es va traslladar a la capella, pensem que l’advocació de la Immaculada li posaven les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora que gestionaven la instal·lació fins el 2005

A l'Arxiu Històric de Ribes apareix documentada amb data de 1947, la sol·licitud a l'Ajuntament d'obres d'ampliació de l'edifici, d'acord amb els plànols signats per l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny ( 1911+ 5 d’agost de 1999)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/08/07/pagina-22/34478887/pdf.html


Cap dada dels artesans que treballaven en l’exquisida decoració, ni de l’autor de les rajoles hidràuliques que encara es conserven.

No és divisa des d’aquí el carrer del Pi, recordava però amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dimecres, 7 de novembre de 2018

PERQUÈ N0 ES POT ACCEDIR A LA CAPELLA PREROMÀNICA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE CORBERA DE LLOBREGAT?.

Avui, 7.11.2018 cercava la capella d'origen preromànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera, advocada a Sant Cristòfol/Menna, que havíem visitat l’any 2009, quan ens pensàvem tots que vivíem en una ‘democraciola’ :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/sant-cristofol-de-curvaria-roca-o.html



Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Llobregat jussà ], en realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

El Mapa de Patrimoni Cultural de Corbera de Llobregat ens diu : http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=8000063

L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI.

L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant.

Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta.

Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) .

És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum.

L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.

La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.

Cap dada de que la titularitat dominical de la capella de Sant Cristofol/Menna estigui ara en mans privades, i encara menys que està PROHIBIT accedir-hi - fins a peu -, com acrediten les fotografies.

Em semblava veure plorar com un nen al soldat marmarità que serà allistat a la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, i que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució.

El mòbil em tornava a la realitat, eren les 20,19 i estava convocat a la tertúlia de Radio Castellar del Vallès a les 20,15; arribava tard, i des d’aquí demano disculpes.

M’agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i és possible per part d’algun corberenc/a de com s’ha arribat a l’actual situació amb la capella preromànica de Sant Cristòfol/Menna.

P/D
Em trasbalsa profundament la noticia d’un altre robatori, en aquesta ocasió al carrer Marià Fortuny de Castellar del Vallès, esperem mesures CONCRETES davant d’aquest fet gravíssim.

EL CASTELL DELS LLUPIÀ. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

A Catalunya s’acostuma a parlar més de ‘casals’ que de Castells, i això té com a fonament que bona part dels edificis que havien tingut un us miliar i/o defensiu, s’aniran adaptant a l’activitat d’explotar la terra, i als seus habitants, dit sia en termes d’estricta realitat històrica.

Del Castell dels Llupià de Cubelles, Patrimoni Gencat en fa una brevíssima explicació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=805

Edifici habitat amb una gran torre semicilíndrica adossada. L'estructura actual correspon a la reforma que s'hi feu el 1675, dirigida pel tracista Fra Josep de la Concepció.


L'edifici es troba situat a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una placa. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. La façana presenta, a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra. Damunt la clau hi ha l’escut de Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig , amb l' inscripció del 1675 a banda i banda.


La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra.

A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes.

El casal dels Llupiá de Cubelles , mal dit dels Marquesos d'Alfarràs , data de l'any 1675 i es va construir, segurament, sobre la base de l'antic castell medieval de Cubelles. Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig, al qual foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668

El va fer bastir el senyor del lloc Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig, al qual foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668, segons el projecte traçat per fra Josep de la Concepció el 1673.

Va realitzar l'obra el mestre de cases Joan Baptista Homs.

Molt posteriorment, va passar a ser propietat del marquès d'Alfarràs.

Els marquesos de Llupià van emparentar amb la família Desvalls.

Va correspondre a Joan Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820) el títol de sisè marquès de Llupià, quart marquès del Poal , que al temps que es va convertir, també, en marquès consort d'Alfarràs per matrimoni.

Serien els marquesos d'Alfarràs els darrers propietaris del castell fins al seu traspàs al municipi.

L'edifici fou restaurat a finals de la dècada de 1990. Durant unes excavacions portades a terme l'any 1994 es van trobar al subsòl del conjunt les restes d'una vil·la romana.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com , sabem que no es duia a terme el projecte l’equip de l’arquitecte SERGI GODIA I FRAN

Si voleu ampliar dades us deixo un enllaços interessants :
https://www.diba.cat/documents/429042/e4ae3e96-9d8d-4aff-947f-17465a3077d8
http://castellscatalans.blogspot.com/2012/12/nom-del-castell-cubelles-data-de.html
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038268.xml