dilluns, 24 d’abril de 2017

IN MEMORIAM DE LA CENTRAL HIDROELÈCTRICA COSTA MARGARIDA. MAÇANET DE CABRENYS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

El Joan Dalmau Juscafresa, obria recentment el bloc LLOCS DE CATALUNYA, en el que publicava imatges de la Central Hidroelèctrica Costa Margarida, construïda l’any 1924, i de la que en fou promotor Pau Pagès i Lloveras, nascut el 7 d'abril de 1837, i traspassat el 28 de juny del 1921. No tenim dades de lloc de naixement i traspàs – possiblement Figueres – i ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Quan a l’autoria de l’edifici ens agradarà aclarir-ne l’autor.

La casa Pagès i Lloveras de Figueres la feia el mestre d'obres Josep Martí Roca, l'any 1906.


Fotografia del Pare


El Teatre Jardí de Figueres del que en fou promotor Pau Pagès i Lloveras, el feia Lorenzo Ros Costa ( Cartagena, 1890 + 1989 )


Fotografia del Pare

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/11569/CastaneCurielIngrid_Treball.pdf?sequence=1

Tant per l’estètica com per l’ ubicació hi ha qui postula a l’arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), la data però de la seva defunció – 10 anys abans d’aixecar-se la Central Hidroelèctrica – ho fan quasi impossible. Altrament Josep Azemar Pont, havia estat l’arquitecte de la ‘competència’ de Pau Pagès i Lloveras, Carles Cusí i de Miquelet (Figueres, 17 de novembre de 1863 - 1933)

http://web2.udg.edu/aigua/material/ref%20%20%20elect%20RHI%20n%2042%202010.pdf

Que Pau Pagès i Lloveras era un home pragmàtic està fora de dubte, això deixa obertes totes les opcions pel que fa a l’autoria de l’edifici de la Central Hidroelèctrica Costa Margarida. El mateix Lorenzo Ros Costa, autor de la Casa Geli (Figueres, 1915), i del Teatre-Cine El Jardí (Figueres, 1916), no es pot descartar, com tampoc el mestre d'obres Josep Martí Roca del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

https://books.google.es/books?id=bP7sMwPgqYQC&pg=PA20&lpg=PA20&dq=pablo+pages.+figueres&source=bl&ots=mqePezRsDh&sig=hm0Vh3YbaB5OpbU6AlXlE_AMj5k&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjLgo_CkrHTAhVM2SYKHb-mAxEQ6AEIJzAA#v=onepage&q=pablo%20pages.%20figueres&f=false

Actualment l’edifici acull un hotel :
http://ca.xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/allotjaments-i-gastronomia/hotels/hotels/hotel-spa-la-central/

En demanat informació a l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys, i farem seguir aquest post a l’hotel info@hotelspalacentral.com

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 23 d’abril de 2017

IN MEMORIAM DEL CONVENT I COL•LEGI DE LES TERESIANES DE VINEBRE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); la Generalitat de Catalunya en el curt període de la II República Española, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, van desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns d’aquells edificis tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record. L’església catòlica va excel•lir en aquest àmbit, de l’acció dels rectors i vicaris que en les petites poblacions ensenyaven les primeres lletres – i en massa ocasions les úniques - , ens ha quedat el mot ‘ escolà’ que vol dir ‘ el que va a escola’, i que designava -també- als que ajudaven al sacerdot a l’altar en les celebracions litúrgiques- Al REINO DE ESPAÑA, en deien i en diuen MONAGUILLOS - ; la fundació de les Ordres Religioses dedicades a la formació cal explicar-la com un veritable acte d’amor al proïsme.

Dissortadament, i tal com preveia el Venerable Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, el suport de l’església al franquisme, i la ‘benedicció’ dels seus crims, ha comportat l’abandó de bona part de la ciutadania, i la secularització creixent que és constatable arreu. El reconeixement públic d’aquell ‘error’, i la petició de perdó a les famílies de les víctimes, és al meu entendre del tot inajornable.

Dit això, continuem la nostra tasca de recuperar els edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

Llegia que en la construcció del Col•legi i Convent de les Teresianes de Vinebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre, Tarragona, Catalunya; patrimoni Gencat, vincula als arquitectes, Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974), i al mateix ( Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) que no arribarà a veure’l acabat.

Quan a la descrpciò ens diu ; edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos i coberta plana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, que queden definits per obertures d'arc apuntat a la planta baixa, i acabades en punta als pisos superiors. Al centre de la façana hi ha un gran arc apuntat, dins el qual s'hi obre el portal d'arc de mig punt amb una claustra superior. Sobre l'arc hi ha una placa de pedra esculpida en alt relleu amb la imatge de Jesús acollint entre els seus braços a un grup d'infants. La façana de sol ixent està coronada per un campanar de cadireta. L'edifici està revestit amb pedra picada i totes les obertures es troben emmarcades amb carreus de pedra ben escaiats. Els diferents nivells venen marcats per una motllura feta de carreus de pedra (iguals als dels emmarcaments), que, com a única decoració, presenta motius romboïdals.


Al pati de la dreta de l'entrada al convent, als finestrals interiors, es troben unes reixes de ferro forjat, que són una còpia idèntica de les del convent de Ganduxer de Barcelona, publicades a la plana 63 del llibre "GAUDÍ", de Salvat (Salvat, 1984). La diferència entre ambdues es troba en que a les de Ganduxer les reixes segueixen el traçat allargat i d'arc fals, mentre que a les de Vinebre, el finestral és rectangular amb un acabat en triangle.

Tal i com consta inscrit al costat de la porta, el convent es començà a construir el 23 de setembre de 1888 i acabà el desembre de 1895. L'última etapa de les obres va ser dirigida per Enric d'Ossó i Cervelló ( Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) , fundador de les Teresines.

En un principi, tingué com a projecte fer una església que ocupés tot el que és convent, fent el convent al costat. Finalment, però, tot es va unificar en un mateix edifici, construïnt-se la capella dedicada a Santa Teresa i les aules corresponents a l'ensenyament.

Enric d'Ossó va néixer a Vinebre el 15 d'octubre de 1840, cantà la Primera Missa a Montserrat el 7 d'octubre de 1867 i fundà la Companyia de Santa Teresa de Jesús el 23 de juny de 1876.

Deixà fundats 32 col•legis amb 400 religioses. Entre els col•legis fundats s'hi troba el de Vinebre.

Es deia que la imatge que hi ha sobre el portal l'havia de venir a esculpir Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), gran amic d'Enric d'Ossó.

Al convent hi acudien les noies d'Ascó i de la Torre de l’Espanyol , a més de les de Vinebre.

Gràcies a la Carme Borras Sentis recollia imatges d el’edifici que aixoplugava l’escola pública de la Torre de l’Espanyol.

Espero dades tant del promotor, com de l’autor de l’edifici que aixopluga avui la Casa de la Vila de Vinebre, i que havia acollit també l’escola pública.



Llegia que Joaquim V.M ( no entenc la raó que ‘obliga’ a evitar reproduir el nom d’aquest patrici, que feia aixecar l’edifici que avui aixopluga l’ajuntament ), tornava de l’Argentina, i es feia construir – per descomptat, tampoc cap dada de l’autor – aquest casal, que acolliria el Casino i les Escoles Públiques.

Que va succeir amb Joaquim V.M ?.

Va morir sense hereus?.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 1100 escoles . em fa insistir en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA D’AIGUAVIVA. EL GIRONÈS.

El Joan Dalmau Juscafresa, que recentment començava el bloc LLOCS DE CATALUNYA, em feia arribar fotografies de l’església parroquial d’Aiguaviva.



En la recerca – força decebedora - en trobava una minsa informació a l’Enciclopèdia catalana que ens diu de l’església de Sant Joan Baptista d’Aiguaviva a la comarca del gironès, que pertany a l’ardiaconat de la Selva, i que antigament depenia del monestir de Breda.

L’església apareix mencionada en la butlla d’Innocenci IV, del 1246, que confirma els béns del monestir de Sant Salvador de Breda.

És un edifici gòtic amb un absis i un creuer neoclàssic, com també la porta, que data de l’any 1830

No en tenen constància a :

ww.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Aiguaviva

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#Aiguaviva

Tampoc es considera element d’interès per l’ajuntament
http://aiguaviva.cat/index.php?pagina=195

En aquesta ocasió son els amics de la Wikipedia els que tenen més i millor informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_d%27Aiguaviva

Sant Joan d'Aiguaviva és una església d'Aiguaviva (Gironès). Situada a l'extrem de la plaça, s'hi accedeix per unes escales. És un edifici gòtic amb un absis i un creuer neoclàssic, igualment que la petita portalada construïda l'any 1830

El temple romànic que apareix en un document del bisbe Teuter el 882 i en diversos documents del segle XI no té res a veure amb l'actual església.

La parròquia de Sant Joan va ser l'embrió de l'antic nucli d'Aiguaviva que pertanyia al monestir de Breda, documentat en el 1246.

L'11 de maig de 1492, la Universitat d'Aiguaviva, va decidir aixecar una nova església gòtica i un campanar al mateix indret on hi havia l'església i el campanar romànics, que es van enderrocar.

A finals del segle XVII es va ampliar l'església enderrocant l'absis i dos altars laterals, que es van substituir per un creuer i un altar major, modificant també l'entrada principal.


Fotografia del interior de Jmarchn

En les imatges del Joan Dalmau Juscafresa, advertia que al costat de l’església es conserva encara el fossar.


No trobava cap dada de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista, que de ben segur n’hi havia atès que la població al cens de 1857 era de 661 ànimes. Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Aiguaviva no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

dissabte, 22 d’abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA TORRE DE L’ESPANYOL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia Catalana que l’any 1175 el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades i als seus la torre d’Albozalag, aleshores del terme del castell d’Ascó però a l’esquerra de l’Ebre. Aquesta donació és l’origen de la població actual. La torre era habitada encara per sarraïns, que conreaven les terres annexes, els quals passaren a dependre del cavaller de Prades

El Josep Serrano Daura , en el seu article LA TORRE DE L’ESPANYOL, ho amplia un xic :

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/viewFile/205015/291249

Els seus orígens s'han de situar en una antiga torre, segurament de vigilància, instal•lada a la vora del camí roma que unia les ciutats de Saragossa i Tortosa.

Aquella torre subsisteix quan la dominació visigoda i després la sarraïna; i en temps de la reconquesta cristiana passa a ser pròpiament una heretat agrícola amb el seu territori annex.

Així les coses, el 1175 el comte Alfons 1 de Barcelona (II com a rei d'Aragó) fa donació de la mateixa torre i deis seus termes al cavaller cristià Espanyol de Prades. El document ens indica que fins aleshores o poc abansaquel1 domini pertanyia a un sarraí conegut amb el nom d'Albozalac.

En qualsevol cas com es pot veure, L’origen de la denominació actual del lloc és doble: Torre per l'antiga torre existent, i de 1'Espanyol pel cavaller Espanyol de Prades que passa a posseir-la el 1175. La torre edificada és, doncs, L’embrió del que sorgiria al seu voltant, la vila de la Torre de l’Espanyol.

El diccionari català valència balear ens diu quan al topònim; deriva etimològicament del llatí *hispaniŏlus, variant de hispaniōne, amb el mateix significat.

En la meva visita el divendres 21.04.2017, en la meva tornada de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, en la que tenia ocasió d’admirar les cireres de la Torre de l’Espanyol, la fortuna em feia coincidir amb la Carme Borras Sentis, que m’indicava on estava l’escola abans de la dictadura franquista.


També en la seva companyia, recollia imatges de la façana del casal dit cal comte; títol nobiliari , Comte de la Torre de l’Espanyol, concedit l’any 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa. (Tortosa, 1793- c.1855)

I de la façana de l’església de Sant Jaume, de la que m’explicava que va patir els efectes del conflicte bèl•lic que en el període 1936-1939 s’acarnissaria molt especialment en aquestes terres.

Feu-li arribar a la Carme Borras Sentis, còpia d’aquest post.

Sou pregats d’afegir-vos a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, i fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades

Aquesta és una BONA MANERA de fer país.

divendres, 21 d’abril de 2017

SANT LLORENÇ DE PERLES. VILAFRESER, VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, que recentment obria el bloc LLOCS DE CATALUNYA, em feia arribar imatges de l’església de Sant Llorenç i de la masia de Can Pagès, al veïnat de Perles, a l’antic terme de Vilafreser, integrat avui al municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany.

Llegia a patrimoni Gencat que la masia fou edificada al segle XVII, arrambada a l’església de Sant Llorenç que es pot datar del segle XII. L’any 1376 Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, féu un llegat de 100 sous a Sancti Laurentii de Perlis per reparar la coberta i altres necessitats de la capella. Aquest és el primer esment que tenim del nom de l'església.

L’edifici està destinat avui ausos agrícoles. Es conserva l'exterior, on destaca l'absis, orientat a llevant, amb una finestra per il•luminar l'altar.


La porta d'accés, d'arc de punt rodó, es conserva a la façana sud i està formada per carreus treballats de pedra de Banyoles.


També es conserva una creu de pedra col•locada a la coberta sobre l'absis. La coberta és a dues aigües i el carener es prolonga fins l'absis, formant una entrega atípica amb el punt rodó de l'absis. Interiorment no es conserva res del seu estat inicial. La possible volta que devia cobrir la nau fou substituïda per un forjat de biguetes.

Pel que fa a la masia La part més important és l'edifici de ponent. Es tracta d'una construcció a dues aigües, amb el carener situat de nord a sud. Té planta baixa i dues plantes, l'última sota coberta, sense golfa. L'habitatge es desenvolupa a la primera planta. L'accés es fa a través d'una porta amb llinda plana, amb motllura perimetral i un escut gravat a la llinda. Destaquen, a més de la porta, una notable finestra cantonera a l'angle sud-oest, així com el seguit de finestres del pis superior, tres per banda, amb arc de punt rodó. També és interessant el pou, com a element afegit a l'interior de la vivenda i que al primer pis es converteix en armari.


Quan al topònim, volia consultar el seu significat, i em deien a la biblioteca de Castellar del Vallès, que per indicació de la Diputació de Barcelona estan fent un espurgo, i han retirat els diccionaris etimològics de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i l’Alcolver-Moll.

Em temo el pitjor, almenys a Castellar del Vallès, per als que volem ‘viure’ en català.

Agrairé la confirmació d’aquestes ‘instruccions restrictives ’ de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, i si les segueixen també les de TARRAGONA. LLEIDA, i GIRONA.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 20 d’abril de 2017

ESCOLA PÚBLICA DE CAL BASSACS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

Deixava unes preguntes a la pàgina RACONS, PERSONATGES I HISTÒRIES DE CAL BASSACS


Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?


El Xavier Diaz Carpi, em deixava una nota al facebook ‘ les escoles es van fer durant els primers anys 30. Es difícil donar una data exacta , ja que es van anar fent al mateix temps que es feien servir . Això passà entre 1934 i 1936.Les obres es van adjudicar a Edificis i Construccions SA. El 9 de maig del 1935 l'arquitecte donava compte de les obres a l'Ajuntament. El nom no em consta , potser als arxius , ....

El curs 1936-37 sembla el primer fet amb normalitat , així , l’any 2011 es va celebrar el 75 aniversari. Per mes detalls "L'ESCOLA DE CAL BASSACS.75è aniversari de l'Escola Sant Marc" J.Busquets i Escola Sant Marc.’

Hi ha alguna discrepància amb les dades que es publiquen a: http://www.xtec.cat/ceip-santmarc-bassacs/HIST%D2RIA/historia.htm

Ens agradarà tenir resposta a les preguntes :

Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?


El Berguedà és curiosament la comarca que devia tenir més escoles si comptem les públiques de cada població, i les de les colònies que acostumaven a gestionar ordres religioses.

Em trobat des d’algunes administracions públiques una gran reticència a fer-nos arribar informació.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts tant d’aquestes, com de les que en tingueu coneixement.
Catalunya us en deurà una.

Cada escola que ‘recuperem’ - en tenim més de 1100' dignifica la memòria dels que en alguns casos van veure compromesa la seva existència, per la seva fidelitat als ideals republicans.

Les ‘primeres escoles’ es devien a Don Salvador Fusté Teixidor, com m’explicava l’Antonio Sensada Parcerisa, i consta al llibre “ ‘L’ESCOLA DE CAL BASSACS” de Josep Busquets Casgtella i l’escola Sant Marc

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-10/32820930/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

Don Salvador Fuste Teixidor ingeniero industrial, que falleció en Barcelona el 20 de mayo de 1949, a los 62 años de edad [ 1887 + 1949 ) después de recibir los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus afligidos: viuda doña Bernarda de Martín Llobet, hijo adoptivo don José María Minopes Fuste, hermanos, hermanos políticos, tía política, sobrina doña María del Carmen García De Miralles i de Imperial; sobrinos, primos, demás familia y la Casa José Marfa Minores Fuste, al recordar a sus amigos y conocidos tan dolorosa pérdida, les agradecerán le tengan presente en sus oraciones y se sirvan asistir a los funerales o a alguna de dichas misas. No se invita particularmente. — Los ExcmoS. Y Rvdmos. Sres. obispos de Barcelona y Solsona se han dignado conceder indulgencias en la forma acostumbrada.

Les cases dels Mestres i les “escoles noves” les dissenyava l’Emili Porta i Galobart (1901-1965), al que Berga, Gironella i el Berguedà li deuen etern reconeixement :

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/larquitecte-porta-reposa-loblit/19356.html

http://estardivolploure.blogspot.com.es/2008/10/emili-porta-i-galobart.html

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/30/govern-berga-rescatara-figura-larquitecte-porta/19401.html

També eren obra seva el GRUPO ESCOLAR «MILANS DEL BOSCH» http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-11/33209424/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

L’administració local de Gironella no ha col•laborat en aquesta recerca de la ‘memòria històrica’, tampoc dissortadament altres ajuntaments ‘ catalans i democràtics ‘, ho ressenyem perquè tenim clar que Catalunya en aquesta ‘matèria’ ÚNICAMENT pot confiar en la ciutadania.

dimecres, 19 d’abril de 2017

ESGLÉSIA DE SANT MATEU. CANET DE VERGES. LA TALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, que recentment començava el bloc LLOCS DE CATALUNYA , em feia arribar imatges de la que fou església parroquial de Canet de Verges, al terme de la Tallada, a la comarca de l’Empordanet.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Canet de Verges apareix esmentada ja el Segle XII (1182) en relació amb la canònica d'Ullà.

L'edifici actual fou bastit l, però, entre els segles XVII-XVIII, i ha experimentat nombroses modificacions i reparacions al llarg del temps a causa dels desperfectes produïts per les inundacions. Les pedres de la construcció mostren diverses dates: 1605 i 1744 els arcs de les dues capelles laterals, 1743 la llinda de la porta d'accés (segons Joan Badia Homs, Palafrugell , 9.05.1941 ) aquesta pedra prové d'una masia del lloc, i fou col•locada al seu emplaçament actual en un dels processos de restauració.

En l'actualitat, l'església es troba integrada en un conjunt d'edificis resultant de les modificacions introduïdes en l'antiga rectoria pel seu actual propietari.

Llegia que no té culte a : http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=12&lletra=L

Quan a la descripció tècnica; Sant Mateu Apòstol de Canet de Verges és un edifici d'una nau, amb una capella a cada costat, capçalera plana i campanar de planta quadrada a la banda de migdia. La façana és molt simple, amb obertures escasses i centrades: port d'accés allindada, òcul superior i coronament sinuós, que sobresurt per damunt el nivell de la teulada i al centre del qual hi ha una tercera obertura en forma de creu. L'arrebossat, malmès i desaparegut en la part inferior, imita carreus.


Davant la façana es troba un petit pati, delimitat per una tanca, que inclou el cementeri.

La construcció (església i campanar), en què es combinen fonamentalment els carreus de pedra i el paredat, es cobreix amb teulades a doble vessant.

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament http://www.latallada.cat/historia/historia-2/

Sant Mateu Apòstol de Canet de Verges és un edifici d'una nau, amb una capella a cada costat, capçalera plana i campanar de planta quadrada a la banda de migdia. La façana és molt simple, amb obertures escasses i centrades: port d'accés allindada, òcul superior i coronament sinuós, que sobresurt per damunt el nivell de la teulada i al centre del qual hi ha una tercera obertura en forma de creu. L'arrebossat, malmès i desaparegut en la part inferior, imita carreus.

Davant la façana es troba un petit pati, delimitat per una tanca, que inclou el cementeri.

La construcció (església i campanar), en què es combinen fonamentalment els carreus de pedra i el paredat, es cobreix amb teulades a doble vessant.

Sant Mateu Apòstol, conegut també com l’evangelista, era recaptador d'impostos a Cafarnaüm abans d’escoltar la crida de Jesús.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a l’edifici de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista, reprodueixo de :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=la+tallada&page=2&pos=11

Des de principis del segle XX les escoles compartien edifici amb l'Ajuntament, amb un espai reservat per a la casa del mestre.

L'any 1935 l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) projecta un edifici independent per a "Escuelas Unitarias para niños y niñas en el pueblo de la Tallada" que no es va arribar a realitzar. I les aules varen continuar compartint ubicació amb les dependències municipals fins a la supressió de l'escola de La Tallada.

Quan a la descripció de l’edifici que aixopluga l’Ajuntament ens diu ; edificació d'una i tres crugies perpendiculars a la carretera configurant les dues aules i les dependències de l'Ajuntament. Al primer pis hi havia la vivenda del mestre.


Costa defensar “ l’ identitat” en un món que tendeix a la uniformització, i dol constatar qual fàcilment perdem la memòria.

No trobava cap referència a l’existència en el seu cas d’escoles abans de la dictadura franquista al nuclis de Canet de Verges, Marenyà i Tor, en tots ells hi havia església parroquial, i almenys a Catalunya, en els nuclis petits, els capellans acostumaven a impartir docència, d’aquí la denominació ‘escolà’ – el que va a escola – que es donava als infants i joves que ajudaven al sacerdot en la celebració litúrgica.

Necessitem la col•laboració dels lectors en aquesta tasca de ‘recuperació històrica’ , el Partits Politics ‘catalans’ de tots els colors, no ho consideren essencial, i a la resta això de la ‘memòria històrica’ els fa nosa.