dilluns, 30 de gener de 2023

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT D’URÚS. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església d’Urús, a la Cerdanya, advocada a Sant Climent.




Llegia que és un  edifici d’una sola nau amb tres capelles laterals, que conserva un absis de tradició romànica, molt refet.


 L’edifici primitiu va ser molt modificat el segle xvii, com diu la data de la porta d’entrada oberta a ponent, 1652.


 En el segle XVIII, l’abat de Cuixà, Josep de Reard (1772-91) va fer construir el campanar, una torre quadrada de dos pisos, motiu pel qual apareix el seu escut a la cara septentrional d’aquest.

 



A l’interior la nau està coberta amb volta apuntada a diferència de l’absis que és de mig punt i conserva la pica baptismal a la dreta de l’entrada. Està feta d’un sol bloc de calcària vermella pròpia de la zona. Té forma de gresol amb una vora engruixida. Descansa sobre una columneta d’aspecte rústec. Al costat i encastada a la paret tancada amb una portella de fusta, està la pica de l’oli; rectangular i de pedra calcària.


https://www.cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/urus/sant-climent-durus/


Quan al topònim Urús :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45419


La Rosa i el Miquel, o el Miquel i la Rosa, la nostra  “ parella romànica” ens explicaven les impressions de la seva visita:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-climent-durus-urus-baixa-cerdanya.html

 

 La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

diumenge, 29 de gener de 2023

ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ALGARS. BATEA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11691


Ermita d'una nau, està feta amb carreus ben escairats com a reforç dels angles combinats amb pedra menys treballada a la resta.




La porta d'accés està centrada a l'eix de la nau, d'arc apuntat i adovellat, no hi ha cap finestra i és de planta rectangular. La coberta és a dues aigües de teula, encara que alguna part conserva l'original amb lloses de pedra; a l'interior trobem quatre arcs ogivals.




Sobre la porta hi ha restes d'una llosa amb inscripció, així com dibuixos geomètrics llaurats a les seves dovelles. Té, a banda d'una vinculació física, una d'històrica amb el castell d'Algars.


Mascaró, respecte a això escriu: "...construcción de techo abovedado, sostenido por robustos arcos ojivales, acusa remota época. ¿Debió ser, acaso, antigua parroquia de los habitantes del "castrum" de Algás que menciona Alfonso II - (d'Aragó, I de Catalunya; o sigui "El Cast")- en sus Cartas-pueblas, o mejor, un más reciente ermemitorio, fundado en época posterior por los Hospitalarios de San Juan de Jerusalén? ...Junto a sus muros, se encuentran las ruinas de una antigua adeificación, que bien pudo ser en sus principios una vivienda, y que en 1781, era el almacén de los diezmos de todos los terratenientes de Algás y Piñeras".


L'església parroquial de sant Joan Baptista  d'Algars, avui ermita de Sant Joan, ha estat reconciliada i restituïda al culte l'any 1942. L'aplec: el 24 de juny, fins a 1936.

 

Algars,  de l'àrab al-gâr 'la cova',  és un antic poble del terme municipal de Batea.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1826


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html


De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

IN MEMORIAM. MAGATZEM MIQUEL BOIX. TERRASSA

 

El Juan Navazo Montero havia d’anar  a Terrassa per qüestions particulars, conduint per la ciutat  reparava en l’edifici de  número 6 de  la Plaça  Mossèn Jacint Verdaguer Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902).

Quan ens retrobàvem em deia si el tenia publicat, Terrassa té un vastíssim patrimoni, i llevat d’error, crec que no he tingut ocasió de retratar la façana d’aquest edifici entre mitgeres amb tipologia de casal, del que ens diu Patrimoni Gencat que  consta de planta baixa i pis, amb una única obertura a cada nivell.

A la planta baixa, molt elevada, hi ha una gran portalada de pedra en arc equilibrat parabòlic, de perfil arrodonit, amb mainell i travesser també de pedra. A la planta pis, la llosana i el portal del balcó segueixen les mateixes línies arrodonides i suaus, amb una senzilla barana de ferro. L'acabament superior consta d'una discreta cornisa. Els paraments són arrebossats, amb sòcol de pedra a la planta baixa




Fotografia. Enric Fontvila Batalla.


Avui aixoplugat el magatzem tèxtil de Miquel Boix- del que ens agradarà saber el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l‘email castellardiari@gmail.com -   i va  ser bastit l'any 1905, per  l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931) en el seu període modernista.


L’omissió del cognom matern – imposada pels canons masclistes de la dictadura – ha fet dissortadament fortuna, i és que l’estultícia s’encomana més que la grip i/o la Covid. 19, oi?

 










 

dissabte, 28 de gener de 2023

FAR DE TORREDEMBARRA. TARRAGONA

 

El Raúl Pastó Ceballos publica una fotografia; Far de Torredembarra.




Llegia que  va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000.


Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castellón de la Plana, España 1945)

 



Té una alçada de pla focal sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles.


 Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.


https://www.turismetorredembarra.cat/el-far-gid-46

divendres, 27 de gener de 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT ROMÀ D’ABELLA. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia;  l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà ha donat llum verda a la rehabilitació de dos habitatges municipals a l’edifici de les antigues escoles del nucli de Sant Romà d’Abella per destinar-los al lloguer social.




https://www.segre.com/noticies/comarques/2022/12/18/isona_rehabilita_dos_pisos_l_antiga_escola_sant_roma_193638_1091.html?


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera. Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

 Val a dir que  alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes,  la concentració de la població  autòctona  en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.


No trobava dades històriques d’aquesta escola, ni cap referencia al seu autor, sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com


Agrairem infinitament la tramesa de fotografies i tantes dades com pugueu trobar de les escoles de Benavent de la  Conca, Biscarri, i altres nuclis de població del terme  i/o de la comarca del Pallars jussà.


Catalunya us ho agrairà.











dijous, 26 de gener de 2023

SANT JULIÀ D’AGE/ÀGER. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Sant Julià, d’origen romànic, que  fou molt modificada al segle XVIII.




 El 1791 hom va suprimir l’absis i va obrir en el seu lloc la porta d’accés; també, en el mateix moment, se li va adossar la rectoria a ponent. Amb anterioritat a aquestes obres, s’havien afegit a banda i banda de la nau unes capelles laterals.


A la façana occidental s’alça un campanar d’espadanya, ample i de dos ulls.


Hom entreveu a la paret meridional, que s’obria al cementiri, la traça de la porta primitiva i a la paret septentrional un aparell disposat en espiga.


Quan al topònim Age/ Àger:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=103


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-dage-puigcerda


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7913


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Vicent Miralles Tortes  i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  


 La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

dimecres, 25 de gener de 2023

CAN NINETES. EL SALT QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 

El Joaquin Gimeno, publica una fotografia , el mas fortificat de Can Ninetes, al barri de Santa Eugènia. A la dreta s'observa la torre medieval integrada al conjunt. 1990




El mas està documentat des del segle XV, conegut com a Mas Ferrer o Mas del Marquès de Camps,  Pelagi de Camps i de Matas (Figueres, 3 de març de 1828 – Salt, 3 d'octubre de 1889) qui n'era el propietari.


 La finestra del primer pis porta la data de 1571 i la del pis superior hi ha inscrit "1572 Ioan Ferer Me Fecit".


La casa es va anar remodelant al llarg dels segles.


A començaments del segle XX  hi vivien tres famílies en espais diferents separats, i hi havia lloc per al bestiar.


La primera de les tres llars era Can Abres, dita així segons la llegenda, per què és on es va hostatjar un General que es deia Álbarez, nom que el poble no sabia pronunciar. La porta principal és la d'aquesta llar. També hi havia Can Dositeu i finalment Can Ninetes, dita així per què un dels Perpinyà que l'habità en el segle xix només va tenir filles, continuant el llinatge els Bosch. Aquest nom es va acabar estenent a tota la casa.

 

Al segle XXI el mas ha quedat del tot remodelat i ha esdevingut seu del Centre Cívic Santa Eugènia.


Pràcticament només se n'ha conservat la façana i la torre del costat.


N'ha desaparegut el pou de davant i les cases del voltant, esdevenint l'única d'antiga de la zona.


 Les diferents cases s'han unit convertint la masia en un espai únic.


Ha esdevingut seu de les associacions: Amicale Cisfrance Girona, Associació cultural La Bombeta, Associació de veïns de Can Gibert del Pla, Associació de veïns de Santa Eugènia de Ter, Associació Medina Gounasse, Casal Infantil i Juvenil de Santa Eugènia, Club d'escacs Santa Eugènia, Emocions Anònimes, Grup de Lesbianes de Girona (GLG), Centre Cívic Santa Eugènia, Mou-te en Bici, Renéixer Girona i Unión Andina.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21250