dijous, 15 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA BRÍGIDA FONT MARCER I EL CAFE DE LA PLAÇA DEL CENTRE. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava la façana de Ca la Brígida de la que ens diu el Mapa de Patrimoni ; edifici cantoner situat al nucli de Ribes, entre el carrer de Sant Isidre i la plaça del Centre. És de planta irregular i té dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana no transitable. El frontis s'estructura en dos cossos diferenciats, dels quals el principal és de majors dimensions. El portal d'accés és d'arc pla arrebossat, des d'on arrenquen les mènsules ceràmiques que suporten el balcó amb baranes forjades del primer pis. Aquest té sortida per un finestral d'arc pla arrebossat que incorpora decoració de maó vist i ceràmica vidriada sobre la llinda. En aquest mateix cos, al costat del portal, n'hi ha un altre de menors dimensions d'arc primitiu amb decoració de maó vist i ceràmica vidriada verda, de les mateixes característiques que la finestra del pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El segon cos té un finestral emmarcat amb ceràmica a la planta baixa i tres finestres d'arc primitiu al pis, el central amb sortida a un petit balcó de baranes forjades. El primer pis presenta el parament de paredat comú vist a la planta baixa, a banda i banda del qual arrenquen dues franges de maó vist, que es prolonguen pel primer pis, on es combina amb rajola ceràmica vidriada amb sanefes geomètriques. Com a remat de l'edifici hi ha una barana de maó vist amb decoració de rajola vidriada verda i blanca. Des del segon cos comença el mur que tanca la finca per migdia, amb murs de maçoneria i pilars ceràmics.



Divisava des d’aquí el carrer del Pi, i advertia amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital de Brígida Font Marcer i el seu home, Magí Capdet, de can Pau de la Gralla, que endegàvem aquí el negoci del Cafè de la Plaça del Centre


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

IN MEMORIAM DEL CASAL DE PELEGRINS DE SANTA MAGDALENA DE CORBERA DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Retratava el Casal conegut com de Santa Magdalena o el Castell, a Corbera de Llobregat.


Escut parlant del Corbera. El topònim, originalment CURVARIA, té el significat de “ roca o muntanya corbada”

Llegia, gran casal de principis del segle XVI conegut també com "el Castell", situat molt a prop de l'església, al nucli antic de Corbera de Dalt. Tenia la funció d'allotjar els pelegrins que arribaven a Corbera per visitar la imatge de Santa Magdalena, i quan va ser destruït el castell medieval, l’any 1714 – recordeu que començava aleshores l’idil·li entre Catalunya i els Borbons - va passar a ser la residència dels barons de Corbera [Jurisdicció senyorial que comprenia el terme de Corbera de Llobregat ( Llobregat jussà ), posseïda per la família Corbera.

A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra.

Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual (1796) passà als de Ramon , els quals van mantenir la propietat fins que va morir l'últim baró, Pau Joan de Ramon i Jaubet (1903-1948)]
https://www.gelida.org/Corbera/senyorscorbera.htm

Posteriorment va passar a ser propietat de les Germandats del Treball.
http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_llobregat/detall/article-franquisme

Llegia que va ser ‘dignament restaurat’ l’any 1956, ens agradarà tenir noticia a l’email coneiercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquella restauració.

Arquitectònicament, té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i un portal adovellat a cadascuna de les quatre façanes. A causa de al pendent del terreny, la façana posterior té el segon pis a nivell del carrer de l'Església. La porta principal, a la plaça del Castell, dóna accés directament a la planta noble. L'edifici conserva interessants finestrals gòtics, de tipologia diversa. Sobre els portals es pot veure l'escut de Corbera.

En l'actualitat, El Casal, es propietat del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que fa uns anys, va reconstruir la teulada, que a causa de la manca de manteniment, s'havia deteriorat fins al punt d'haver quedat malmès l'interior a causa de les pluges i la intempèrie.

Mons. Agustí Cortés Soriano ( Valencia, 23 d'octubre de 1947 ) Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, faria santament aplicant allò que diu l’evangeli ; (Mat. 22.21): “Donau al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu” (Reddite ergo quæ sunt Cæsari, et quæ sunt Dei, Deo). En aquest edifici, i en TOTS aquells que no estan DIRECTAMENT relacionats amb el culte religiós.

dimecres, 14 de novembre de 2018

LA CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE JAUMEANDREU. CANET DE FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Comparava la imatge que hi ha a l’exterior de la capella de Sant Joan Baptista a la finca de Jaumeandreu, a l’antic terme de Canet de Fals, avui integrat al de Fonollosa, a la comarca del Bages, amb la iconografia d’aquest sant, al que es representa sovint amb una ovella, cal fer SEMPRE aquesta comprovació perquè son bastants els sants que tradicionalment s’associen algunes besties, i si, afirmo que la imatge es correspon amb la del sant de la capella, de la que ens explica el Mapa de Patrimoni que els seus orígens es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu.


http://www.borriana.org/index.php/iconografia-devocional-de-borriana/20-7-sant-joan-baptista

La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plac de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge.


Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituds del mas.

A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir missa en esta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71).

L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració.
Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i l’altra el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.

Jaumeandreu és un cognom català que segueix les regles romanes, afegir al nom propi el dels avantpassats.

Altres formes venien per afegir al nom propi el lloc on es vivia, Puig, Mas, Serra, Pla, Riu, recordo una persona que ens feia de sherpa a la comarca d’Osona, Torrentgenerós; també l’ofici, Fuster, Carnicer, Ferrer, o fins el del poble o ciutat, Barcelona, Sabadell, ...

La terminació en ez, FILL DE, LOPEZ / fill de LOPE / és més pròpia dels indrets on es parlava la llengua castellana, i té una clara influència de l’anglès son/ FILL

dimarts, 13 de novembre de 2018

LES CASES DE LA PLAÇA DE LA VILA,5-6-7 DE SANT PERE DE RIBES. OBRA DE JOSEP FONT GUMÀ. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava la façana del grup de cases entre mitgeres situades a la plaça de la Vila, al nucli de Ribes, de les que ens diu el Mapa de Patrimoni; edifici de planta irregular de notables dimensions amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'estructura en tres grans cossos, que s'adapten a l'estructura urbana de la plaça. El cos de ponent és de majors dimensions que la resta. Cadascun dels cossos presenta un portal d'arc mixtilini ceràmic, entre els quals s'intercalen finestres d'arc rebaixat ceràmic. A nivell del primer pis destaquen els tres balcons correguts, suportats amb mènsules ceràmiques, als quals s'accedeix des de finestrals d'arc mixtilini ceràmic. Entre els dos finestrals del cos de ponent hi ha una finestra d'arc mixtilini que incorpora decoració ceràmica vista i ceràmica vidriada verda. Les golfes presenten grups de quatre finestres per cos - vuit en el de ponent-, també d'arc mixtilini, emmarcades amb ceràmica vista i ceràmica vidriada de color verd als ampits. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.


Divisava des d’aquí el carrer del Pi, i advertia amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital del promotor d’aquests edificis designats en diferents com; Can Carnisser Nou, casa Carbonell i Can Quima.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dilluns, 12 de novembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONELLS, ADVOCADA A SANT GENÍS D’ARLÉS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Els municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura foren agrupats ‘ manu militari’ a partir de l’any 1975, curiosament l’any en que ‘oficialment’ finava el sàtrapa. La ‘fusió’ donava com a resultat un terme municipal de 99,8 km², el més gran de la comarca de l’Empordanet, lluny encara però, dels 302,8 km² de Tremp al Pallars jussà.

Aquesta mena de decisions polítiques es justifiquen amb termes com ‘racionalitat’, ‘estalvi’, sinergies’, més o menys com això de l’horari d’estiu i d’hivern, i com en aquest cas, MAI, MAI, MAI, s’han publicat dades que ho corroborin. El que està del tot acreditat, és la pèrdua de la ‘petita història’ dels nuclis fusionats, veritable objectiu d’aquestes ‘decisions polítiques’ , que aconsegueix en poc més de dos generacions esborrar segles de història.

L'església de Monells apareix esmentada documentalment des del segle XI, en l'acta de dotació de la Canònica de Girona del 1019, tot i que l'edifici actual és el resultat de diverses etapes constructives: la nau i l'absis daten del segle XIV; se sap que la capçalera ja era feta l'any 1309, i que la nau és posterior, possiblement d'uns anys després. La capella del Roser és dels segles XVI-XVII i la resta segurament va ser bastida entre aquestes dates i el segle XVIII.


La façana és de la fi del segle XVIII, segons indiquen les inscripcions del 1785 i 1788 a l'òcul i a la base del campanar, respectivament.

L'any 1962 la Diputació de Girona va restaurar l'edifici. Durant les obres va aparèixer la lipsanoteca - reliquiari en forma de capsa o arqueta - col·locada a l'altar el 1310 i que en l'actualitat es conserva al Museu de Girona. Ens agradarà rebre una fotografia d’aquesta lipsanoteca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Genís de Monells, es troba situada al barri de la Riera. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on es troba situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge. Al centre e la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament . El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català, publicava un text al·lusiu al culte a Sant Genís, a Catalunya i al REINO DE ESPAÑA.


Per mediació de Sant Genís d’Arlés, feia arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !

diumenge, 11 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA I BOTIGA DEL FUSTER MAURICI. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella de la Immaculada del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Quan retratava la façana de Can Maurici, casa situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi, advertia que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

De Can Maurici ens diu el Mapa de Patrimoni; edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus.


Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital del seu promotor de nom Maurici, un fuster que tenia el seu domicili a la planta principal i que reservava la planta baixa per a l'exposició de mobles.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dissabte, 10 de novembre de 2018

LES ESCOLES NOVES D’AIGUAVIVA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Preguntava al Consistori d’Aiguaviva si tenen dades de l’autor de l’edifici de les ‘ escoles noves’ , i rebia un email del Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978) en el que em deia;

Hola Antoni,

L’administrativa de l’Ajuntament m’ha passat el teu missatge. Et passo un article fa anys vaig publicar a la revista Municipal d’Aiguaviva, Tirínculis, sobre la qüestió.

Quan les “escoles velles” encara eren noves. L'ensenyament a Aiguaviva (I).

Merci pel teu interès.

Salutacions,

Jordi

L’article ens confirma que poc abans de la construcció de les ‘ Noves Escoles’, l’ensenyament es duia a terme en cases particulars, una d'elles (actualment coneguda com a “Ca la Neus”) servia d'escola dels nens i la de les nenes estava ubicada en un antic edifici contigu a l'església, conegut ja llavors com a Ca la Carmeta.

Quan a l’autor va ser l’aleshores arquitecte provincial Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848-1938), i pel que fa a la descripció de l’edifici, es deia; . l'edifici es trobava aïllat d'edificacions, elevat respecte de la carretera i amb una vista exuberant sobre el pla, ben il·luminat, “alegre i joliu”. L'edifici constava d'una planta baixa, sobri de línies i de decoració. Tenia una superfície suficient per a encabir-hi 50 alumnes amb un despatx pel mestre en un costat. A davant, hi havia un petit espai tancat per una barana que serviria de pati d'esbargiment.


Esperem que des del COAC de Girona, tinguin a bé a ampliar les dades relatives al patrimoni històric d’Aiguaviva, almenys amb aquesta dada.

I, que ho facin també des de patrimoni Gencat.

Avui, al cel, almenys al trosset on viuen els catalans, hi ha una alegria continguda, no som molt de fer soroll els fills d’aquesta nació, oi? .

La nostra infinita gratitud al Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978), també a l’administrativa del Consistori d’Aiguaviva que li va derivar la nostra consulta