dimecres, 20 de setembre de 2017

ESCOLA SANTA VICTÒRIA DE VALLCANERA. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

És una ‘caixeta de sorpreses’ aquest indret de Vallcanera del llatí valle canaría, ‘vall de canyes’.

Llegia que l’any 1873 els veïns de Vallcanera comencen el procés de segregació de Riudarenes per ajuntar-se a Sils, la qual cosa aconseguiran el 1875.

L’any 1929 es construïen unes escoles sobre un terrenys cedits pels hereus de Rafael Baster, receptores de donatius i suport per part de les germanes Baster, que van aportar un important contingent de material destinat a condicionar el col•legi l’any 1933.

Em quedaven però algunes preguntes pendents ?

1. ESCOLA O ESCOLES ?. nens i nenes ?.

2. Quina accepció tenia, Pública, Privada,confessional ?.

3. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?

4. Qui era l’Alcalde en aquells anys de la Dictadura de Primo de Rivera ?.

5. Qui es va encarregar de la rehabilitació ?. Arquitecte, estudi ?



Fotografia del bloc a Sils com més serem més riurem.


La descripció tècnica ens diu : Edifici de planta rectangular i dos pisos situat sobre un petit monticle que es salva per unes escales. La façana principal té dues portes laterals i una finestra central. Al primer pis, hi ha una porta amb balcó de ferro forjat. Les dues parets laterals tenen quatre grans finestres a la planta baixa del costat dret i una altra al costat esquerre i, al primer pis, quatre exactament iguals. La façana posterior té un porxo adossat amb sostre de revoltons de rajol amb dos arcs de mig punt cantoners i una porta d'accés a l'edifici. El parament està arrebossat i les obertures emmarcades i pintades de diferent color. El terrat té barana d'obra que corona tot l'edifici.

ha estat rehabilitat l'any 2010 com a centre cívic.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca de la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

Trobava alguna ‘ nova’ dada :

HEMEROTECA DE LA VANGUARDIA. Edición del miércoles, 29 septiembre 1920, página 5
Escola Santa Victòria de Vallcanera. SILS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/12/24/pagina-5/33301624/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20Escuela%20de%20Sils

http://www.sils.cat/media/sites/23/vallcanera2010.pdf

Hom pensa que l’arquitecte va ser l’ Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/22/sils-inaugura-reforma-lantiga-escola-vallcanera/394968.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

dimarts, 19 de setembre de 2017

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL / CRISTÒFOR / MENNA DE FREIXINET. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA . CATALUNYA

Riner té una superfície de 47,1 km² , una població a darreries de l’any 2016 de 261, és un indret força desconegut, i està inclòs al ‘ forat negre de Catalunya ‘ ; el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a Freixinet, on retrataria el fossar, l’edifici que acollia l’escola pública, abans i durant una bona part de la dictadura franquista, i l’església advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Mennam de la que patrimoni Gencat ens diu que és una un edifici religiós d’estil neoclàssic rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est. Hi ha una petita construcció adossada a la cara sud, per tal d'obrir una capella a l'interior de l'església. La porta, a la cara sud, és allindada i està flanquejada per dos pilastres motllurades que sustenten un entaulament amb frontó triangular; dintre del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Cristòfol. Al damunt de la portalada hi ha un petit rosetó i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta té la data de 1698. Al davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra picada. El parament és de carreus tallats i col•locat en filades.


No podia accedir al seu interior - com havia fet sortosament Jordi Contijoch Boada -, i em perdia la contemplació dels seus magnífics retaules.


Retaule major.


Retaule lateral.

Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866.

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Solsonès ], en realitat foren una única persona.
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.

El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.

Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.

El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a Solsona 2.671, a darreries de l’any 2016 es concentraven a la Capital comarcal i seu del Bisbat
8.914 persones de les 13.313 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es queda sense gent. Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de resoldre la República Catalana.

De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de Riner al Solsonès, diem ara ‘ I a Riner n’hi ha un miler’. http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf

Capella de l'Avellanosa

Capella de Sant Gabriel

Església de Santa Maria de Su

Església Parroquial de Sant Martí de Riner

Sant Cristòfol de Freixenet

Sant Jaume de Riner

Santa Susanna

Església de Sant Diumenge

Santuari del Miracle

Capella de Bon Repós

Capella de la desaparició del Miracle

Capella de Miralles

Mare de Déu de les Neus de Casamartina

Sant Miquel de Xixons

Sant Tiburci de Vilorbina

Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet

Capella del fossar de Su

....

En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau

El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.

dilluns, 18 de setembre de 2017

LA CASA RIERA AL PASSEIG D’EN BLAY O DEL FIRAL. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors mestres d’obres i/o arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=12&pos=115
que l’autor de la Casa Riera al número 34 del Passeig d’en Blay d’Olot, era J. Masdeu, la meva pregunta – que us adreço urbi et orbe – és la següent ; parlem de mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930)?.

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirma l’autoria del mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930)

L’ Anna Maso Colldecarrera, em deixava un comentari al facebook ; era propietat de la familia Riera de la mil•lenària masia de l’ Esparc, situada al peu de la muntanya de Sant Valentí, que forma part de la serra de Sant Miquel del Mont. Es troba al vessant de solell, davant del qual s'estén la plana olotina. A poca distància de la Canya, per la carretera de les Feixes i anant a Olot, es troba la pista que baixa fins a la riera de Riudaura, la travessa i continua fins la casa.

El seu origen és mil•lenari, ja que l'alou Sparago surt esmentat al testament de Miró II Bonfill, comte de Besalú, fet el 979. Posteriorment, l'any 1000, ja es parla de la villa que dicunt Spargo.

Les generacions de la família propietària, els Sparg, es van succeir fins a Maria Sparg-Alibés i Feixas, que l'any 1868 va casar-se amb Enric Cabrafiga Lliurella. La seva filla Margarida es va maridar, el 1901, amb Frederic Riera Gustà - que aportà la pairalia empordanesa Riera de Bàscara- , els seus descendents en són els actuals propietaris.

Hi ha velles pedres que parlen de l'antigor de l'edifici, ampliat en diverses ocasions. És important l'actuació que va fer-se el 1748 i que donà a la casa l'actual estructura, amb una galeria, a la façana sud, oberta al primer pis i una terrassa d'assecatge al pis de damunt. El porxo que protegeix l'entrada principal és de l'any 1954 i fa de base a l'eixida que li queda al damunt. L'Esparc guarda una bona col•lecció d'eines agrícoles i del desaparegut conreu de la vinya conserva un gran celler, una tina i una premsa de fusta que duu la data de 1825.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Masia_de_l%27Esparc

http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

De la casa del Passeig d’en Blai d’Olot ens diu patrimoni Gencat ; edifici entre mitgeres que presenta soterrani, amb àmplies reixes de ventilació, planta i dos pisos. La porta principal està ubicada al costat esquerre de la façana. El primer pis té una amplia balconada, amb tres portes que hi donen accés, emmarcades per entaulaments decorats amb fullatges. El segon i tercer pis disposen d'un ampli balcó central més un a cada costat de forma corbada. Les baranes de la casa són de ferro treballat amb flors en els punts d'unió i passamà cargolat. Els murs foren estucats.


Esperem que l’Itinerari Modernista d’Olot vagi creixent. Pel turisme d’alcohol , sol i platja, ara com ara, no cal patir, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 17 de setembre de 2017

ELS TRESORS DE L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT DIUMENGE/ DOMÈNEC A LA MASIA HOMÒNIMA DE LA PARROQUIA DE SU AL TERME DE RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En primer lloc vull agrair la finesa de la propietària de la casa que ens permetia retratar l’església.

Les primeres notícies que en tenim, daten dels segles XI o XII, quan és va construir l’església romànica que es va adossar a la casa. Posteriorment, al segles XIV i XV, s’amplià la casa.

http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
Tal i com s’explica en aquesta pàgina primer es feia la casa, i desprès l’església, pensem que el procés possiblement va ser a l’inrevés, primer l’església i quan es consolida el lloc, es fa una casa que anirà creient al llarg dels segles.

No trobava cap descripció de l’església, ni cap esment als bancs de família, el més senzill que prové de l’església parroquial de Santa Maria de Su, i un altre que llevat d’error devem al Joan Pintó, fuster de Solsona, del que ens agradarà tenir més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Banc de família.


Banc de família que estava a l'església parroquial de Santa Maria de Su.


Exvot.


Riner es reduïa al Santuari del Miracle per Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) en la visita que feia per aquestes contrades l’any 1917.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Riner/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

El sostre demogràfic de Riner s’assolia al cens de d 1857 amb 801 ànimes, i a tota la comarca 16.182; m’explicaven a Su, que a Santdiumenge s’havia fet escola per a nenes, i que a la rectoria de Santa Maria de Su, també el vicari i/o el rector ensenyaven les primeres lletres.

Al tancament de l’any 2016 vivien a la comarca del Solsonès, 13.313 persones, una pèrdua del 17, 73%, si fem però la comparació amb Riner el tema és d’escàndol ja que únicament tenia 261 habitants en aquella data, una pèrdua del 67,42%.

Avui la major part de la població viu a Solsona.

Una de les primeres tasques per a la República Catalana, serà resoldre la despoblació d’una bona part de la Catalunya interior.

dissabte, 16 de setembre de 2017

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE LA COROMINA. CARDONA. EL BAGES. CATALUNYA

La Coromina de Cardona era literalment un jardí a l’altre costat del riu Cardener, a l’ombra quasi de l’emblemàtic Castell, fins ben entrat el segle XIX.

L’explotació del salí portaria fins a la Coromina persones d’arreu, vinculades moltes elles al món de la mineria en els seus llocs d’origen.

L’estultícia més que la sobreexplotació – que també - feien necessari desviar el curs del Cardener, calia allunyar-ho al màxim per evitar i/o reduir les filtracions que un dia i altre obrien bòfies que feien témer que Cardona s’ensulsiés de forma irremissible.

La Coromina d’avui és un indret poc o gens atractiu, la propietat està més desvalorada que a la resta del REINO DE ESPAÑA, a les conseqüències de la corrupció política i econòmica propiciada pels ‘politics professionals’ – que es pateixen per arreu, i d’una forma molt especial a Catalunya - cal afegir en aquest indret el risc cert d’un esfondrament generalitzat com a conseqüència d’una pèssima gestió dels recursos naturals que llògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no han tingut per als seus autors la més mínima reprovació des dels poders públics.

No trobava cap dada de la Capella de la Verge de Montserrat, sembla però, de factura recent, i respon sens dubte a la fe senzilla dels que aquí viuen, als que sens dubte mou l’esperança en l’acompliment del que es recull en alguna de les estrofes del Virolai:

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de món país,
dons i virtuts deixeu-li per florida,
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.


Avui, Catalunya tota, gira els seus ulls vers la Mare de Déu, i s’afegeix a aquesta pregaria.


Jo, davant la petita capella, mitjançat la Mare de Déu de Montserrat, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !


Ens agradarà tenir noticia de l’autor, i àdhuc de la història d’aquesta Capella a l’emai coneixercatalunya@gmail.com

CASA PUJADOR. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Josep Azemar Pont (Figueras, 4 de gener de 1862 - Barcelona, 5 de juny de 1914) va ser l’autor de la casa Pujador situada a la intersecció dels carrers, del Carme, 5 / Plaça del Conill / Verge del Portal, essent el promotor Isidor Pujador Faura, un metge acabalat que posseïa diverses finques a la vall de Bianya, i que es va fer càrrec del cost de la restauració portada a terme a l’església de Sant Salvador de Bianya, duta a terme per l’arquitecte gironí Rafel Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935)

De la casa en trobava una minsa informació a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=16&pos=152

Edifici de quatre plantes i torre amb estructura en pedra, coberta de ceràmica vidriada i tribuna circular en el primer pis.


Patrimoni Gencat ens diu que la façana està formada per dues parets. L'eix compositiu bascula pel costat de la torre de l'angle, de planta circular, que surt d'un gran boínder - balcó cobert de finestres , o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l' edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior - ubicat al primer pis. Als baixos hi ha comerços i sobre d'ells hi ha una sèrie d'arcs apuntats. Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics. Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica. El principal material constructiu es la pedra.

http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html


Una imatge del Sagrat Cor esculpida per Antoni Collellmir Ferrarons , de Castellfollit de la Roca, substitueix un rellotge de sol previst per l’arquitecte damunt la gran tribuna de la torre. A l’interior, la decoració del menjador va ser encomanada a l’artista olotí Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939).

Esperem que l’Itinerari Modernista d’Olot vagi creixent. Pel turisme d’alcohol , sol i platja, ara com ara, no cal patir, oi?.

divendres, 15 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE LA’ COLÒNIA DE LES FLORS’ .PALA DE TORRUELLA. NAVÀS. EL BAGES. CATALUNYA

Aclaria dubtes amb l’Ester Llobet Fornells, el primer convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata es pot datar l’any 1896 estava situat a l’edifici que es troba damunt de l’hort. Pensem que en aquest edifici impartien també educació a les nenes de Palà les Germanes Dominiques de l'Anunciata que deixen la Colònia Palà i s’instal•len a la Colònia Valls en els primers anys del segle XX


Primer convent

Sense trobar constància de la data ni de l’autor, s’aixeca un nou Convent en un plànol inferior a l’església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi, ambdós edificis tenen una entrada comú, i per accedir a les escoles cal baixar unes escales. Almenys des de l’any 1922 i fins el 18 de juliol de 1936 s'encarregaren de l'ensenyament de les nenes les Religioses Mercedàries de Catalunya.


Segon convent. M’expliquen que volien convertir-lo en una Residència per a persones grans. Recordeu que l’únic accés es feia – avui està tancat – per unes escales.

Des del 14 de setembre de 1939 fins el 18 de febrer de 1946 es fan càrrec del Col•legi de Palà, les Religioses Filles de Sant Vicenç de Paül.

A partir de l’any 1946 tornaran les religioses Mercedàries.

Pel que fa a l’escola del nens almenys des de l’any 1927, i també sense trobar constància del seu autor, s’aixoplugava en una de les torres situades a la part més alta de la Colònia.


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte, que dissenyava la ‘Colònia de les flors’, i almenys l’edifici de la primera Torre de l’Amo; el primer Convent; l’Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi; la segona Torre de l’Amo, o la casa Pairal dels Palà situada al costat de l’església, i el segon convent i escola de noies.


Església de la Mare de Déu del Roser i de Sant Llorenç de Brindisi i l'actual Torre de l'Amo

Per descomptat si advertiu errors i/o omissions sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, fent meves les paraules del Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya, no tenim ‘ la pell de préssec ‘.