dissabte, 3 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DEL MAS VALL-LLOVERA DE TONA. OSONA

Rebia unes imatges del Claudi Pagès Puig, premi Mil•liari de Tona 2016, amb el quin el goig de col•laborar en la recerca dels edificis religiosos d’aquesta població i el seu rodal.




Llegia amb tristesa que la documentació del mas no s'ha conservat, Vall-llobera, com a topònim, apareix documentat l'any 1008. S'esmenta a la documentació d'altres masos, com als anys 1277 i 1312 en unes vendes al Planell.

Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits dels seus territoris, establint-se una concòrdia el 1806. Un hereu del mas, Josep Llovera, va ser batlle de Tona els anys 1776 i 1784.

Demanava imatges actuals de la capella, la casa és avui un equipament rural : http://masvall-llovera.blogspot.com.es/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM

divendres, 2 de desembre de 2016

CASTELL DE VILOPRIU. ESCOLES. AJUNTAMENT. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Retratava el castell-palau de Vilopriu que es troba situat a la part més alta del nucli, on forma un conjunt amb l'església de Sant Pere i la muralla. La descriciño de patrimoni Gencat ens diu que és un gran edifici d'estructura complexa, de planta rectangular amb pati central. En l'actualitat es conserva, fonamentalment, el mur meridional, una torre de planta rectangular en l'angle sud-est, l'ala est i part del mur occidental. La façana principal s'obria a la banda sud. Se'n conserven dues finestres coronelles gòtiques. També hi ha una porta d'arc rebaixat, on figura la data del 1820. L'interior d'aquest sector ha perdut el sostre i el pis, tot i que encara es poden observar el pati central i l'escala de comunicació amb el primer pis. La torre angular i la part oriental del castell són les parts millor conservades, tot i que la seva adaptació per a funcions diverses (abans escoles, actualment Casa de la Vila) ha fet que experimentin modificacions notables en llur estructura. Fa pocs anys l'Ajuntament endegà un nou procés de restauració de l´edifici. Encara avui, el conjunt de l'església i el castell, amb els seus murs atalussats i espitllerats, constitueix la imatge més característica del nucli de Vilapriu.


Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dijous, 1 de desembre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT PRIM I SANT FELICIÀ. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA, CATALUNYA.

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la sortida número 200; al llarg de més de 3 anys, hem recorregut més 40.000 quilometres per Catalunya, el resultat en termes de despesa volta els 6.000€, i quan a resultats podeu fer una ullada a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

https://issuu.com/1coneixercatalunya

Trobava l’església advocada a Sant prim i Sant Felicià, al terme de Maià de Montcal, a la comarca de la Garrotxa, gràcies a l’Àngela, austríaca, natural de Viena, que triava aquesta població per a viure, i a una senyora anglesa que a Can Coromina m’indicava el camí. Per descomptat cap rètol al trencall que mena fins al temple. «Spain is different!», i la formació d’un GOBIERNO del PP, és en aquesta matèria la pitjor noticia.

Patrimoni Gencat ens diu que l’església està situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal. És d'una sola nau i absis semicircular. L'accés es realitza per la façana de llevant, gràcies a una porta d'arcs de mig punt, en degradació. Al damunt d'ella un ull de bou il•lumina l'interior de la nau. Aquesta façana està coronada per un petit campanar d'espadanya, amb un sol ull, fet de rajols. A l'interior hi ha un altar fet de guix i estuc i el pou que recorda el trasllat de les relíquies dels sants titulars i un cor.


Segons la llegenda i la tradició pietosa dels habitants, quan les relíquies dels sants Prim i Felicià eren portades al monestir de Sant Pere de Besalú, els portadors abans de seguir amb la caminada s'aturaren a reposar. Fou llavors quan va començar a brollar l'abundosa font que els va donar l'aigua per fer el camí fins a la capital comtal. Des de aleshores el pou mai ha mancat a l'interior de l’església per tal de recordar aquell prodigi ocorregut.


Intueixo que en la fotografia que podia obtenir a traves de la reixa de ventilació, que el pou a que es fa referència és l’espai protegit al centre. Sou pregats de confirmar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://devocioteca.blogspot.com.es/2009/06/les-reliquies-de-sant-prim-i-sant.html

http://maiadosquers.blogspot.com.es/2012/06/capella-de-sant-prim-i-sant-felicia.html

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2015/06/goigs-de-sant-prim-i-sant-felicia-la.html


La nostra infinita gratitud a les persones no nascudes a Catalunya, que triaven el nostre país per a viure. Amb la seva presència no ens sentim tant ‘abandonats’. Gràcies també, a les moltes persones que s’estimen ‘el seu poble’ amb bogeria, i que ens han fet confiança compartint amb nosaltres els seus ‘tresors’.

dimecres, 30 de novembre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU DE LA MATA. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Queda un xic apartada de la zona més densament poblada del veïnat de Mata.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Porqueres&page=1&pos=4 ens diu;

Romànica d'una sola nau, amb porta principal lateral de mig punt, encarada a mig dia. Campanar d’espadanya a a quatre aigües i amb grans ràfecs. El conjunt forma una petita placeta junt amb la rectoria i unes masies del veïnat

La primera referència a la parròquia de Sant Andreu de la Mata, a la comarca del Pla de l’ Estany , és de l'any 1019, quan el bisbe de Girona , Pere Roger (1010-1050), i els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I, i Ermessenda van donar l'església a la canònica de Girona.

Al segle XIV, la jurisdicció de la parròquia de Mata va ser venuda per Pere el Cerimoniós a Pere d'Usall, el seu cambrer.

L'any 1579 va ser agregada a Sant Julià de Corts i l'any 1928 en un annex de Corts.

L’any 1965 es va independitzar i es va convertir en parròquia.

Patrimoni Gencat ens diu , església parroquial estructurada en una sola nau, amb volta de canó apuntada. L'any 1951 fou reformada, destruint-ne l'absis originari i construint un nou creuer i absis. L'accés a l'interior es realitza per una porta d'arc de mig punt situada a la façana lateral, encarada a migdia. Els seus batents conserven farratges en espiral de la primitiva porta romànica. La façana principal té un tractament massís del conjunt perquè en ella només s'obre una petita finestra, de punt rodó, i el campanar d'espadanya amb coberta a quatre vessants. La coberta de l'edifici és a dues aigües i la corona un llanternó.



No trobava ningú per a preguntar-li si la casa parroquial va exercir com escola, i on eren les escoles de Mata abans de la dictadura franquista.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 29 de novembre de 2016

SANT PAU DE TERRASSOLA I EL CASTELLET. LLADURS. SOLSONÈS

No havia tingut ocasió de visitar Sant Pau de Terrassola –escrit en algun lloc Terrasola - , us en reprodueixo imatges i dades de : http://www.indretsambmisteri.es/

Llegia que vers l’any 1910 Terrassola va deixar d’existir.

El bisbat de Solsona va decidir eliminar aquella parròquia.

La meitat de les cases de pagès van passar a Castellar de la Ribera i l’altra a Montpol i alguna, com l’Alsina de Terrassola, a la Llena.

Avui Terrassola és un paratge que hauria fet les delícies dels poetes romàntics del segle XIX, com Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer del 1836 - Madrid, 22 de desembre del 1870), enamorats com estaven de llocs allunyats, enrunats, lúgubres i amb algun fantasma sortint a les nits.

La primera menció de Terrassola és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Figura també en les confrontacions d’una venda feta el 1052. A partir de l’any 1151 consta per diversos documents que l’església de Terrassola pertanyia a Santa Maria de Solsona. A començaments del segle XX les cases veïnes havien quedat deshabitades i el conjunt parroquial restava isolat, així que el 1909 aquesta parròquia s’uneix a la de Timoneda, malgrat la protesta d’alguns feligresos. L’església de Sant Pau de Terrassola, actualment en runes, és un edifici en origen romànic però molt reformat posteriorment. Com a resultes d’aquestes reformes la planta es va allargar, substituïnt l’absis romànic per l’actual (tropezoidal), i es va sobreaixecar la nau. També es va reforçar el tros de mur romànic (el nord-oriental) amb contraforts. L’interior té una volta apuntada. Les dues campanes que hi quedaren després de la guerra 1936-1939 foren posades al campanar de la catedral de Solsona, del que n’havien desaparegut totes. Si hi pugeu cal anar-hi amb molt de compte perquè l’accés a l’interior de l’església no és fàcil ni segur.



L’església de Sant Pau, la rectoria i la gran casa de pagès d’aspecte senyorial, coneguda pel Castellet, són un grapat de runes enmig de la boscúria. A voltes encara s’hi aixopluga el ramat a les estances inferiors de gruixudes parets. Des d’aquí en temps antics es podia controlar el pas de la ribera Salada, que s’escola a baix a tret de pedra. Aquesta seria la missió del Castellet, una construcció que primer seria lacetana i després feudal.


Encara s’hi pot veure la presó, una estança molt xica amb un forat a dalt del sostre per on es passava el menjar al pobre reclús. En aquesta casa encara hi visqué un temps Joan Solé Orrit, que va morir a Solsona fa només uns dos anys, amb els seus pares. Ell ens hauria pogut informar abastament sobre les darreres vicissituds del malaguanyat Castellet que tant recordava.

Ah!, el topònim Terrassola, és una formà llatina diminutiva, i té el significat de ‘ terrassa petita’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya manté – encara- és feina de TOTHOM.

dilluns, 28 de novembre de 2016

ALGUNS 'TRESORS' DE GAÜSES D’AMONT. VILOPRIU. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a l’entrada del nucli de l’església de Santa Maria, un rètol identificatiu Gaüses d’Amont; en la recerca del topònim trobava :

En la pronúncia [guzas] en lloc de [gauzas] en el cas del poble de Gaüses, del Baix Empordà)

GAUSES (Gavusos, 959). Podem interpretar el mot com format per una base gab/ gap més el sufix llatí d' abundància, -osus. I'arrel però, no té correspondència en llatí, la qual cosa ens permet considerar la g- inicial com el resultat de la sonorització de c- o k-." Així doncs, podem considerar aquest mot com un híbrid. En efecte, gr. ~@noo, forma dòrica de 'jardí', d'on ll. capus i d'aquí capusos > gavusos 'molt enjardinat’.
http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157

AMONT adv. Etim.: del llatí ăd mōntem ‘amunt’ (literalment, ‘a la muntanya’). V. amunt.

L'església de Santa Maria de Gaüses és esmentada ja el segle XIII. Tanmateix, l'edifici actual data del segle XVIII, com ho confirmen les dates observables a diferents punts de l'edifici: 1724 i 1756 a les llindes de les sagristies; 03/03/1759 en un carreu de l'angle de la façana; 04/10/1760 a la llinda de la porta d'accés; 06/05/1761 a la fornícula; 1760 i 1776 en el campanar.




Patrimoni Gencat ens diu que es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i coberta de teula a dues vessants. Actualment té construccions afegides a la part posterior. La façana, de composició senzilla, té una gran porta d'accés allindada i, una mica més amunt, una fornícula buida. A la part superior hi ha dues finestres rectangulars i el ràfec de coronament. El campanar, situat a la banda dreta de la façana, té base quadrada i cos superior octogonal amb obertures d'arc ogival, algunes de les quals han estat tapiades. Es corona amb un cos més petit d'estructura similar.


Enfront hi ha una magnifica alzina que s’hauria d’incloure al catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya.


M’indicaven també on estava l’escola pública abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al que sotmetrien dissortadament, provocant alhora una tragèdia social i econòmica de la que a Catalunya en patim encara les conseqüències.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.

Per intermediació de Santa Maria, des d’aquest jardí de l’Empordanet, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!

diumenge, 27 de novembre de 2016

TRESORS POC O GENS CONEGUTS DE CATALUNYA. BANCS DE FAMÍLIA, COMUNIDORS, TINES DE PEDRA, POUES DE GLAÇ,...

Havia fet una ‘recopilació’ del BANCS DE FAMÍLIA que havia retratat al llarg dels anys, deixava el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, a Catalunya sens dubte n’hi ha encara un nombre elevat.

Repetia amb els COMUNIDORS DE CATALUNYA, i deixava també el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, intueixo que a Catalunya n’hi han encara alguns més.

Pensava en altres ‘elements patrimonials interessants’ com :

Les TINES DE PEDRA SECA majoritàriament a la comarca del Bages i/o del rodal. Recordo que a les antigues escoles de Mura – de les que en voldria conèixer l’autor – a l’actual oficina de Turisme hi havia una persona ‘enamorada’ d’aquestes construccions agrícoles tant peculiar.

Tinc la meva explicació pel que fa a la seva quasi exclusiva ubicació al Bages.

El conreu en terrasses ens parla d’un ‘minifundisme’ que feia onerós el transport, el tractament, i l’emmagatzemament, per als que possiblement no tenien espai a les seves cases. La tina els permetia fer tot el procés prop de la vinya, i endur-se’n el vi obtingut.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les POUES I/O POUS DE GLAÇ, existents arreu de Catalunya, encara que tenien una especial importància econòmica i social, en comarques com el Moianès, el Vallès Oriental – Montseny jussà i sobirà- , i/o el rodal. En tenim força documentació :

http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html
http://www.websmuseugranollers.org/pousdeglac/
http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/129341/128069
http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf

Està clar que les poues de glaç eren un complement essencial per les economies agrícoles de les comarques més properes a Barcelona.

Intueixo que el transport es feia amb un carros ‘ especialitzats’ dels que dissortadament no n’he trobat cap fotografia, sou pregats de fer-nos arribar imatges d’alguna caravana transportant gel a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Imagino que el tema suscitarà l’interes de l’Eduardo Viteri de Velasco, i de moltíssimes persones més.


El Sailoic. Moianès.

Us deixo uns enllaços :

Els pous de glaç. Testimonis d’un temps, d’un pais

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

DE COLLSUSPINA A MONISTROL. ELS CAMINS DE L’AIGUA. EL MOIANÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/de-collsuspina-monistrol-els-camins-de.html

LLICA D’AVALL. POUS DE GLAÇ DE CAN GURRI
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/llica-davall-pous-de-glac-de-can-gurri.html

POU DE GLAÇ DE CANYAMARS. DOSRIUS. EL MARESME. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/01/pou-de-glac-de-canyamars-dosrius-el.html

LLINARS DEL VALLÈS. EL POU DE GLAC DE CAN MORA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/llinars-del-valles-el-pou-de-glac-de.html

CAPELLA DE SANT PANCRÀS DE MONTFLORIT. CERDANYOLA ‘ LA PETITA CERDANYA’ DEL VALLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/04/capella-de-sant-pancras-de-montflorit.html

EL POU DE GLAÇ DE BERGA. EL BERGUEDÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/11/el-pou-de-glac-de-berga-el-bergueda.html

EL POU DE GLAÇ DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/11/el-pou-de-glac-de-palol-de-revardit-pla.html

POU DE GLAÇ DE LA FONT DE LA VINYOTA. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/07/pou-de-glac-de-la-font-de-la-vinyota.html

EL POU DE GLAÇ I ELS MENAIRONS
. Conte de la Rosa Ventura Cutrina
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/el-pou-de-glac-i-els-menairons.html

EL POU DE GLAÇ DE LA PORTELLA ' LA FALSA MONEA'. CASA VELLA DE L'OBAC. VACARISSES. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/el-pou-de-glac-de-la-portella-la-falsa.html

EL POU DE GEL.
MONTSE RUMBAU
http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2016/1/29_El_pou_del_gel.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , us recordem que ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i cultural de Catalunya, és feina de TOTHOM.