dimarts, 21 de maig de 2019

LLOCS DE CULTE AL MAS EL CAVALLER DE VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA. CATALUNYA

Havia dedicat un post al “MAS EL CAVALLER DE VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA. CATALUNYA”

Demanava imatges de la capella d’estil barroc, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, de la masia el Cavaller de Vidrà, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i rebia un email en el que alhora que contestaven la meva petició, m’informaven de l’existència d’una capella advocada a  Santa Bàrbara, situada al costat del Càmping de Vidrà, i que pertany també al mas el Cavaller.

Foto. Josep Sansalvador Castellet . 10-IV-1993
Capella oratori  de la Marededéu de la Mercè.
Masia el Cavaller de Vidrà al 1er. pis


Fotos Josep Sansalvador Castellet ,  10-IV-1993
Capella de Santa Bàrbara. Masia el Cavaller de Vidrà
Al costat del Càmping de Vidrà

A Catalunya, tenim sortosament entitats com el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que amb no poques dificultats – de tot ordre – continuen duent a terme una tasca cultural excepcional.

dilluns, 20 de maig de 2019

CAN VIDAL. FOGARS DE LA SELVA. BARCELONA. CATALUNYA

Ricard Martí Alberó, del que volem saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com retratava al voltant de l’any 1933 per a l’Estudi de la Masia Catalana “ vista general de Can Vidal” a Fogars de la Selva.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7628/rec/23

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26715
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un gran mas de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està cobert amb una teulada a quatre aigües. Pel que fa al seu emplaçament, aquest està ubicat en un solar nítid i regular.

El mas està estructurat internament en base a tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures: al centre el gran portal d'accés adovellat equipat amb unes dovelles de grans proporcions molt ben escairades i treballades. Flanquegen el portal dues finestres rectangulars, una per banda, amb llinda monolítica i muntants de pedra i paral·lelament estan cobertes amb una estructura de ferro forjat.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. Als extrems trobem dues obertures rectangulars que repeteixen el mateix esquema que les finestres de la planta baixa, però difereixen en el fet que estan complementades amb un ampit treballat. Sobresurt especialment la del centre, la qual es manifesta a la pràctica en format de finestral gòtic d'arc conopial lobulat. El finestral està equipat amb muntants de pedra i ampit treballat i té sengles impostes ornades amb caps antropomòrfics.

El pis superior, que desenvoluparia les tasques de golfes, es manifesta en la façana en format de tres petites obertures quadrangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra.

Remarcar a mode d'apunt que les diverses obertures dels respectius pisos estan protegides per una espècie d'emmarcament.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors hem de dir que els murs no estan arrebossats sinó tot el contrari, estan completament despullats , cosa que permet percebre la pedra vista.

Pel que fa al tema dels materials, destaca per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en dos formats diferents. Per una banda tenim la resolució dels murs a base de pedres fragmentades i blocs rústics de pedra manipulats a cops de martell i sense desbastar i treballar i tot lligat amb morter de calç. A simple vista s'observa que les pedres no estan disposades aleatòriament sinó que estan ubicades en unes filades parcialment racionals. Mentre que per l'altra tenim la pedra calcària molt ben treballada i escairada, la qual és emprada per la realització tant de les dovelles, com de les llindes i muntants de les respectives obertures.

El fet que el terra de davant del mas estigui pavimentat fa pensar que poder es tracta de les restes vivents de l'era, on antigament es trillaven els cereals.

Tal i com s'observa a simple vista, el mas de Can Vidal ofereix un magnífic estat de conservació que denota que els propietaris són conscients que s'han de practicar periòdicament en el mas una sèrie d'intervencions en matèria de manteniment, millora i acondicionament per tal de preservar la construcció per al futur.

Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.715, ens adonem que des del 1984 s'han produït pocs canvis en la masia. Els més destacats serien: per una banda, la substitució de la teulada per una de nova. Mentre que per l'altra, l'espai que avui ocupa la finestra de l'extrem esquerra de la planta baixa, abans l'ocupava un portal secundari.

El perímetre de la finca està delimitat amb un mur de tancament, compost a base de pedra en la part frontal i en els laterals arbustos.

A mode d'apunt remarcar que en un dels laterals del mas hi ha un simpàtic rellotge de sol que fa al·lusió a la data de construcció del mas i que diu així:


"EL TEMPS PASSA APROFITA-HO CAN VIDAL 1605"

El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.

Amb la divisió provincial de l’any 1833 el municipi s’inclou dins els límits de la província de Barcelona, essent l'únic de la Selva que pertany a aquesta demarcació.

diumenge, 19 de maig de 2019

CASTELL I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BESORA. EL BISAURA. OSONA.

L’Enric Sànchez-cid, en relació al Castell de Besora i l’església de Santa Maria em diu ; Antonio, és un indret força interessant. De Sant Quirze a Santa Maria. Per pujar al castell no hi ha cap dificultat a trobar l’indret, doncs a la sortida mateix del poble hi ha un rètol que posa Ruta del tres castells, Besora, Montesquiu i Milany. Hi ha al voltant d’un km. és tracta d’un sender que puja amb força fins els mil metres i escreix. Com que el camí es troba a l’obaga cal anar en molt de compta ja que esta humit i les arrels dels arbres rellisquen.


Val la pena pujar al castell malgrat que no es reconeix, a diferència de l’església en la que queden algunes parets, si bé no hi ha teulada ni portes.

La vista és sensacional ja que es disposa dels 360º amb la gran sort que els amics del Basauri han col•locat uns panells amb les indicacions dels principals cims amb un perfil dels Pirineus que és de fàcil comprensió. Sembla que s’estan fent recerques arqueològiques ja que hi ha molts punts senyalats amb cordes i es veu que s’han fet excavacions.

L’església de Santa Maria de Besora fou consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església es va reconstruir el segle XI sota la protecció del castell.

Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del segle XII. Va ser la parròquia del poble, a dalt el castell, fins el 1752, quan es va construir l’actual església.

A diferència del castell que tot son ruïnes les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l’església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure encara que era una construcció d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular. La nau i l’absis, precedit per un tram presbiteral, eren coberts per volta de canó.

Al costat de migjorn hi havia el portal d’entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre que ara només es conserva fins el primer pis d’alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella.

http://www.santamariabesora.cat/el-municipi/guia-del-municipi/llocs-dinteres/-castell-de-besora.html

L’absis i el mur tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L’absis té una finestra de doble esqueixada; n’hi ha una altra al mur del presbiteri i al campanar . Un gran arc aparedat es troba a la façana del mur del sud. L’actual portal d’entrada és situat a la façana de ponent, coronada per un ull de bou.

http://www.santamariabesora.cat/media/repository/imatges/llocs/memoriaintervenciocastell.pdf

dissabte, 18 de maig de 2019

IN MEMORIAM DE LA ESCUELA UNITARIA DE NIÑAS Y ESCUELA UNITARIA DE NIÑOS. CASTELL I PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

l'any 1959 A Fanals d'Aro, Castell-Platja d'Aro-S'Agaró - Baix Empordà, s'inaugura l'escola del carrer Vicens Bou amb el nom “Escuela Unitaria de niñas y Escuela Unitaria de niños”, segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988). Es tractava d'un edifici en planta baixa rectangular.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&pos=152

L’any 1968 l’escola passa a denominar-se Escuela Graduada Mixta de Playa de Aro i l’any 1972 es va construir l’escola comarcal de Vall d’Aro on anaven tots els nens i nenes de la població, l’edifici del carrer Vicens Bou es tanca. Dos anys després es reobre l'escola, que seguirà usant-se fins els anys 90. Actualment les Antigues Escoles, que han estat rehabilitades, acullen el Centre Cívic del poble.

http://ciutada.platjadaro.com/item/3537-comiat-de-l-antiga-escola-vall-d-aro

Ajudeu-nos a recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

divendres, 17 de maig de 2019

CAL VALERI, EL PATRIMONI MODERNISTA AMAGAT DE PRATS DE LLUÇANÈS. OSONA.

La Maria Mayans Font, retratava l’esplèndida casa d’aire modernista anomenada ‘Cal Valeri ‘ al terme de Prats de Lluçanès.


Curiosament se’n fa esment a :
http://jordipey.blogspot.com.es/2008/03/cases-i-edificis-modernistes-de-prats.html

i ni un mot a les ‘ fonts públiques ‘ :
https://www.pratsdellucanes.cat/web/pdf/urbanisme/CatalegMasiesCasesRurals.pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08171
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08171/memoria.pdf

Ens agradarà saber el nom del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, també el del promotor, i fins la ‘ petita història’ d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Rebia un email del Josep Maria Valeri, en el que em deia ;

Jo diria que ja fa temps que vaig veure per internet que demanàveu saber qui era l'autor del projecte i el promotor de l'obra.

Si la memòria no em falla diria que ja vaig contestar , potser no però, perquè veig que la plana continua amb l'interrogant obert

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069013.xml

L'autor del projecte va ser Salvador Valeri i Pupurull ( Barcelona, 1873 + 1954 ) arquitecte.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069014.xml

El promotor el seu germà per part de pare Lluís Valeri i Sahis (Barcelona, 1891 - Barcelona, 1971), advocat i escriptor, que hi passà els estius i temporades fins la seva mort.

Cordialment.

dijous, 16 de maig de 2019

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES MONGES FRANCESES A LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Hem fet un llarg camí, superem de llarg els 2.000 edificis, i això ens fa alentir la marxa, tenim però, la sort que NO estem sols.
Llegia a : http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com/p/blog-page_24.html

Els religiosos que van venir de França

L'any 1905, les monges concepcionistes conegudes a la ciutat com les monges franceses, obriren una escola per a l'ensenyament femení a l'antic casal dels Marimon. L'any 1906, els germans maristes, també procedents de França, obriren la seva per a l'ensenyament de nens al carrer Amor Filial. Els canvis legislatius francesos que van prohibir l'ensenyament religiós afavoriren la seva arribada a la Bisbal a la qual van aportar uns certs aires de canvi en el panorama educatiu.

El Joan Dalmau Juscafresa – que s’ha afegit a la nostra recerca - em feia arribar les imatges d’aquest post, amb aquest peu informatiu.


Escola Immaculée Conception de Castres o Escola de les Monges Franceses a la Bisbal d'Empordà, edifici actualment desaparegut, estava situat on ara hi ha la Torre Bisbal al carrer de l’Aigüeta. Fotó publicada al llibre la Bisbal d'Empordà desapareguda de l'Ariadna Morente Pagès.
Fotos autors desconeguts, col·lecció l’Abans, fons Agustí Foxà i Romaguera.

Santa Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeanne_%C3%89milie_de_Villeneuve

Ens cal l’ajuda de TOTS ELS CATALANS en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres aportacions, dades i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

dimecres, 15 de maig de 2019

VISTA DEL VILAR DE SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA. NO, NO, I NO DE SANT BOI DE LLOBREGAT.

Comprovava una de les ‘cagades antològiques’ - n’hi ha més – del Fons Fotogràfic, Estudi de la Masia Catalana, en concret una imatge feta al voltant de l’any 1928, per S. Rifà [ podria ser, Cintet Rifà Anglada, (Manlleu, 1879 –1938)?, la no identificació dels autors és un ALTRE TRET NEGATIU a corregir], i que s’identifica com “ Camí d'accés al Vilar, a Sant Boi de Llobregat”, i que SENSE CAP DUBTE RAONABLE és el Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la comarca d’Osona, a la nació oprimida de Catalunya.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2899/rec/15

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2857/rec/16


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés.

http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-del-vilar-de-sant-boi-de-llucanes-osona/1054845

Els demanarem que tinguin la bondat d’esmenar l’errada.

https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Rifa-Anglada-Cintet


https://etnologia.blog.gencat.cat/2019/02/22/la-fotografia-de-cintet-rifa-anglada-una-mirada-etnografica-1900-1930-inauguracio-a-molins-de-rei/

https://www.youtube.com/watch?v=Ot8BmqPw4Pc