dilluns, 18 de juny de 2018

SA PALOMERA. BLANES. LA SELVA. ‘ LA COSTA BRAVA’ . GIRONA. CATALUNYA

El Pere Julià Subirana, publica un fotografia que titula ‘ La platja de Blanes i Sa Palomera (comarca de la Selva)’ , sense data, n indicació relativa a la seva procedència.

Llefia de Sa Palomera que és una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de s'Abanell, al sud, dins del terme de Blanes. Aquest indret es considera ‘ formalment’ el lloc on s'inicia la Costa Brava.

Sa Palomera i els illots adjacents (Sa Pujola i Es Portell) poden ser visitats, ja que s'hi ha habilitat al damunt un mirador des del que es pot contemplar una àmplia perspectiva de la població i del delta de la Tordera que desguassa dos kilòmetres més avall, seguint la platja de S'Abanell.

L'origen del seu nom no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una paloma. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.


La fotografia sembla confirmar aquesta hipòtesis, oi?.

El promontori forma part de l'escenari del reconegut festival pirotècnic de Blanes que se celebra cada estiu la darrera setmana de juliol. Al davant d'aquest monticle s'hi ha ubicat un arc metàl·lic amb forma de "v " invertida que esdevé un símbol de porta i benvinguda a la Costa Brava. Darrere de sa Palomera hi ha una mena de pont que es va construir per tal que la brutícia que venia de la riera no passés a la platja de S'Abanell. Aquest pont se'l coneix com "es Portell"

Blanes té un ‘encant especial’.

diumenge, 17 de juny de 2018

TORRE MONTLLEÓ. CASTELLAR DEL VALLÈS

Retratava l’edifici que dóna dels carrers Caldes, 54 - al del Racó, anys enrere havia tingut ocasió de visitar-la, quan era el propietari un antic veí de casa , que posteriorment va marxar a Andalusia.

Patrimoni Gencat ens la descriu com ; torre senyorial de planta rectangular, de dues plantes. Destaca la utilització d'elements clàssics en la seva ornamentació. L'edifici es troba situat al centre de la finca envoltada per un mur d'obra i reixes de ferro forjat. La façana principal presenta una distribució simètrica que ve centrada per la porta flanquejada per dues finestres, les quals segueixen el mateix sistema compositiu; el brancal el formen dues pilastres amb basa i fust estriat coronades per capitells amb motius vegetals, aquests suporten la llinda i que presenta un petit timpà amb una palmeta al vèrtex superior. Les restants finestres segueixen la mateixa ornamentació. L'acabament de la façana presenta un ràfec amb motllures i una decoració alternada de merlets esglaonats i motius geomètrics formant un semicercle. Coincidint amb l'eix de simetria a la façana principal, sis mènsules sostenen un timpà decorat a la part superior amb una palmeta. La part posterior de l'edifici presenta un cos annex afegit posteriorment amb una balconada a la primera planta amb columnes clàssiques. Al centre de la porta i a les cantonades s'han posat uns fanals treballats amb ferro forjat.




No havia trobat cap dada de la casa de número 2 del carrer Puigvert, que en alguns comentaris s’identifica com ‘ cal carter’ , o la casa del Ramon Caixach.


Ni de la casa de número 14 del carrer de Caldes


Tampoc cap dada de Cal Metge al carrer del Centre.


Ens sap greu portar la contraria, no és cert ‘que a Castellar no hi ha res que valgui la pena’, durant els anys del boom de la construcció es va fer una feina de destrucció que només és pot qualificar com ‘excel·lent’, i altrament d’alguns edificis en tenim una documentació deficient, o simplement no en tenim.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com i/o coneixercatalunya@gmail.com

A Castellar del Vallès ens cal - amb urgència - un Catàleg de Patrimoni.

dissabte, 16 de juny de 2018

BAR DE LA PEPA. SÚRIA. BAGES. LA CATALUNYA – ENCARA – DEL 155

El Joan Dalmau Juscafresa, autor del bloc https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/ em feia arribar uns enllaços :
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/ANNEX-1-FITXES_A.pdf

I en relació a la casa coneguda com BAR DE LA PEPA, trobava : edifici de planta baixa i dos plantes pis amb coberta a doble vessant situat a la cruïlla dels carrers Vilanova i Diputació. En destaca la composició de la façana amb els balcons treballats en forja i l’encoixinat de la façana.


Casa construïda l’any 1923.

Acabat el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’ho va instal·lar la la caserna de la Guàrdia Civil.

Més tard els baixos es van convertir en bar

Cap dada del promotor, cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un missatge; he trobat que la Cooperativa és del paleta Pau Duarri, 1921. A Súria tenia obres l'arquitecte de Manresa, Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970)

Segur, segur, segur, que la major part dels edificis de Súria, el Bages i Catalunya, NO SON de ‘desconegut’, oi?.

L’article 155 té una ombra molt allargassada.

divendres, 15 de juny de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT MARTÍ SACALM. SUSQUEDA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La vida a Susqueda canviaria dràsticament a partir de l’any 1958 en que s’iniciava la construcció de la presa del pantà a càrrec d’Hidroelèctrica de Catalunya, fou bastida entre el 1963 i el 1968, any en què entrà en funcionament el pantà.

L’any 1950 consten 611 veïns al cens, que seran només 395, l’any 1960, i 199 l’any 1970, es tancava l’any 2017, amb 98 habitants.
https://www.ara.cat/societat/Susqueda-que-triga-temps-cotxe_0_1578442189.html

Quan pujàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés fins a Sant Martí Sacalm, ens explicaven que la rectoria havia aixoplugat l’escola, la casa de la mestra, la del campaner i la del rector, ben aviat però, l’escola es va tancar – els nens i nenes van ara a Amer -, la mestra va marxar, i tant el campaner com el rector van anar veient diluït també el seu paper, ens expliquen que ara únicament hi ha UNA MISSA a l’any.


Des de Sant Martí, al peu del Santuari de la Mare de Déu del Far, aixecava la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!

dijous, 14 de juny de 2018

EL BACH DE COLLSACABRA.OSONA- CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la façana de la masia el Bach, a l’antic terme de Pruit – avui Rupit i Pruit - , impressiona la visió d’aquest antic i magnífic edifici que acull aquest mas documentat des del segle XIII.



Formava part de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts. Es troba registrat en el fogatge d'aquest terme de l'any 1553, aleshores el mas era habitat per un tal Miquel Bach.

El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. El felipó Pere Bach i Targarons (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 — Vic, Osona, 1866) era fill del mas.

Hom pensa – el pensament, diguin el que siguin els del PP, és lliure, oi?: - que la casa Bach de Vic, té relació amb aquesta nissaga.

Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas, alhora que noticia de l’autor de l’ampliació i reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El mas arribà a ubicar cinc masoveries més l'estada dels amos. Està situat a mil metres d'altitud.

És una de les masies més impressionants de la rodalia, construïda al segle XVIII, esmentada ja al segle XII.

Té una estructura semblant al Palau Episcopal de Vic.

Té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) hi passà alguns estius acompanyant en algunes ocasions el bisbe Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) (l'agost de 1885 i de 1886, l'agost i setembre de 1887 i 1889).

A l'altre costat de la carretera hi ha la capelleta de la Mare de Déu del Roure, incrustada en el tronc d'un gros roure. Hi podem llegir o entonar, si el cas, els Goigs que Verdaguer li dedicà l'estiu de 1889, el darrer que hi va passar.


M’explicaven al mas Colomer – que havien estat masovers del Bach – que uns bandits havien segrestat a l’hereu per quina llibertat demanaven una mesura d’or, i un avantpassat del que m’ho explicava va fer el pagament.

La ruïna de tantes i tantes cases al món rural català, és un testimoni incontestable de la ‘pèrdua de qualitat com a poble’, no som, no cal esforçar-se gaire per adonar-se’n, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), som en el millor dels casos, també com ell , molt covards i salvatges, malgrat estimen amb un desesperat dolor aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Aquesta família té relació amb la fàbrica Germans Bach dels Comtals a Manresa?. En cas afirmatiu també la té amb la Masia Bach de Sant Esteve Sesrovires, on es creava l’extrísim Bach, i a dia d’avui que s’ha fet d’aquesta família?.

dimecres, 13 de juny de 2018

CAPELLA DE SANT JUST I SANT PASTOR. SERRATEIX. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), el 24.05.2018, en una més de les etapes de la seva particular Volta a Catalunya, davant de l’església advocada als sants Just i Pastor, i que dona nom a la masia homònima del terme de Serrateix, fusionat ara amb el de Viver i Sant Joan de Montdarn; l’extensió del municipi resultant és de 66,8 km² i el nombre de veïns censats a darreries de l’any 2017 era de 173. Per descomptat cap servei, ni públic ni privat, està clar que els incentius per romandre a pagès son ‘0’, oi?.


Llegia que Sant Just és una capella bastida al segle XVII i XIX. Les dades més segures són 1627 per l'església i 1805 per la sagristia. Malgrat tot, sembla que l'església es construí sobre els fonaments d'una anterior. L'ermita dóna nom a la gran masia propera que també és del segle XVII-XVIII. Prop de la casa hi ha unes tines excavades a la roca.

Patrimoni Gencat ens diu; capella d'una sola nau dedicada a sant Just i a sant Pastor, però coneguda pel nom de Sant Just. La façana principal, amb la porta principal allindada, es troba a migdia. Una petita sagristia s'obrí al mur Sud en època posterior.


Als peus de l'església s'aixeca un petit cor, il·luminat per un òcul circular.


La capçalera és coberta amb volta apuntada.


Retratava dos magnífics exemplars de teix, arbre que sense cap mena de dubte, devia abundar en aquesta contrada, a la que donava nom.



Que l’aplicació de l’article 155 no ajuda gens a millorar la vida dels catalans és obvi, tant almenys, com que abans no s’havia fet res per evitar el despoblament de la Catalunya.

dimarts, 12 de juny de 2018

ERMITA DE SANTA ANNA. SUSQUEDA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Quan cercava el significat del topònim SUSQUEDA, al que Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atorga el de ‘matoll de canyissos’, alguns veïns es plantejaven sol·licitar el canvi de nom, tota vegada que coincideix amb el cognom – en llengua castellana- del ‘camarada’ CARRIZOSA, i consideren que això és un GRAN demèrit pel terme i àdhuc per Catalunya.

Retratava la capella de Santa Anna, que és un petit edifici d’una sola nau i una gran porta d’arc rebaixat format per dos cossos de semblants dimensions, el pòrtic i la capella. La coberta és de doble vessant a laterals i la planta és rectangular.


El pòrtic està cobert amb un sostre de bigues de fusta. Dins hi ha bancs i el portal d'entrada, emmarcat de pedra sorrenca i amb una llinda monolítica datada del 1640.

El conjunt no té campanar i l'aparell constructiu són pedres cantoneres ben tallades de sorrenca i maçoneria arrebossada de calcària desbastada.


Actualment ha estat restaurada i es troba en un estat de conservació molt bo.

Aquesta capella, ubicada al peu de la carretera que mena al santuari del Far, fou consagrada l'any 1498.

El 1640 se li afegí un pòrtic d'entrada.

EL 1898 patí diverses reformes i el 1998, amb motiu del 500 aniversari de la seva consagració fou restaurada.