dimarts, 17 de setembre de 2019

SANT JOAN BAPTISTA DE CABAÇÉS. PORTA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall

Retratava al Josep Olivé Escarré a la part alta del poble de Cabacés , davant de la façana d’ una capella – en algun lloc la qualifiquen com ermita - advocada a Sant Joan Baptista, la descripció ens diu , petita capella barroca d'una sola nau, del segle XVIII, coberta per volta de mig punt rebaixada amb llunetes.


Exteriorment és arrebossada. La façana presenta una porta sense decoració, amb una ceràmica com les de l'interior, un petit ull de bou i un coronament de corbes mixtilínies. El conjunt és rematat per una espadanya.

Té un absis poligonal, amb cinc costats i arc triomfal.

L'interior és enguixat, amb un petit fris continu. Hi ha un sol altar amb una imatge de Sant Joan. Les parets són decorades amb unes ceràmiques representant diversos sants, de factura moderna.


Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Les celebracions litúrgiques s'han limitat regularment a la diada de Sant Joan.

S’acostuma a designar com a capella els petits temples religiosos situats dins del nucli urbà, i com ermita aquells que es troben situats, com diuen en aquesta terra ‘ al de fora’.

Des d’aquell indret es pot accedir fàcilment al Montsant, utilitzant els nombrosos camins i senders que hi ha.

El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dilluns, 16 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE FONTSCALDETES I DE LA SEVA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA ASSUMPTA. CABRA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç:
https://www.facebook.com/pg/poblesabandonatscatalans/photos/?tab=album&album_id=708484556260739

Del tema se’n ha escrit força: http://fontscaldetes.blogspot.com/

Em centraré únicament amb l’església de Santa Maria, i poso Fontscaldetes a la llista de llocs a visitar.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- i que havia estat restaurada l’any 1942 , després dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a que tots ells havien jurat LLEIALTAT, els sediciosos vencedors ho qualificaven de Guerra Civil, i la Jerarquia Nacionalcatòlica de CRUZADA, com mal acostuma a ser natural, no hi ha cap dada de l’autor de la restauració i/o reforma, esperem que des de l’Associació d'Amics de Fontscaldetes (Cabra del Camp) es farà recerca per esbrinar-ho. Per descomptat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sembla que l’acció destructiva que desencadenaven els feixistes “ el que és causa de la causa, és causa del mal causat “ s’enduia la imatge de l’Assumpció de Maria que presidia el temple.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/04/laltar-de-lesglesia-de-fontscaldetes.html

La resta de imatges, el Sant Crist, el Nen Jesús ,... , es salvaven de la destrucció. Està clar que hi ha haver per part dels sediciosos un cop derrotat el govern LEGÍTIM i DEMOCRÁTIC de la II República, un tant gran ànim de revenja, que es pot qualificar de genocidi contra Catalunya, i que portaria l cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) a reclamar al mateix dictador que atures el seu ànim homicida; mai s’ha esclarit si la mort del Cardenal, que havia estat el millor valedor dels feixistes, va ser ordenada pel mateix sàtrapa.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2013/01/la-nova-mare-de-deu-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/05/recuperat-lantic-sant-crist-de.html

Havíem fet alguna visita a la contrada, a la població i al terme :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/qui-fa-un-cove-fa-un-paner-el-xalet.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/edifici-de-lajuntament-i-escola-publica.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html
http://relatsencatala.cat/relat/nouvelle-eglise-de-lassumpcio-de-la-verge-maria-pla-de-santa-maria-el-camp-sobira-tarragona-catalunya/1050156

Friso per tornar.

diumenge, 15 de setembre de 2019

CASTELL DE BOIXADORS I ESGLÉSIA DE SANT PERE. SANT PERE SALLAVINERA. L'ANOIA SOBIRANA

Retratava al Josep Olivé Escarré al costat de la tanc perimetral del Castell de Boixadors que es troba d'alt d'un turó a 848 metres d'altitud dins al terme de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia sobirana.


Patrimoni Gencat
ens diu que del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.

Sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb d'altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb d'altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que et caire d'haver estat una torre. Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.


De l’Església de Sant Pere, que havia estat la parroquial llegia que es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.

Catalunya ha de girar els seus ulls vers les seves terres interiors, i conrear de forma rigorosa, un turisme cultural aprofitant el vestíssim patrimoni

dissabte, 14 de setembre de 2019

CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE NULLES. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Si aneu a Nulles a la comarca del Camp Sobirà de Tarragona, no pregunteu per la Dolores, no us ens sabran dir gaire cosa - sobretot si tenen menys de 60 anys -, pregunteu-los pel seu esplèndid Celler , aixecat per l’arquitecte CÈSAR MARTINELL BRUNET (Valls, el Camp Sobirà de Tarragona , 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) entre els anys 1919 - 1920


Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici consta de dues naus principals i altres cossos auxiliars, producte d'ampliacions posteriors.

Les dues naus principals resten unides, és a dir, no tenen cap mena de separació entre elles. D'aquest eix central parteixen, a banda i bada, una successió d'arcs equilibrats parabòlics, a la manera dels arcs diafragmàtics medievals, fets de maó vist. Els carcanyols d'aquests arcs són calats amb falsos arcs.

Tota aquesta estructura suporta la coberta formada per bigues i llates de fusta, solera de rajola i teula.La segona nau és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.

La façana principal deixa veure la doble nau basilical. La seva composició parteix d'un alt basament de pedra, trencat per les portalades amb arc parabòlic. Aquestes portalades sobresurten i s'endinsen en els finestrals situats a sobre seu, que formen un arc d'obra de maó vist, també parabòlic, dividit per mainells que formen cinc finestres verticals. Els mainells formen part alhora dels pilars d'obra que recorren verticalment la part alta del parament fins a la coberta, on uns acabaments esglaonats van formant el pendent, que acaba en vèrtex al centre dels pòrtics. El resultat és una façana monumental, magnífica i bella per la composició i els elements arquitectònics que la formen. Són especialment notables els angles formats per les cantonades de la façana principal elaborats per pilars de maó vist formant relleus degradats que enllacen amb el coronament de l'edifici. Les façanes laterals són formades per un basament i un segon nivell, tot de pedra irregular. A cada tram del segon nivell s'obre una finestra triforada. Totes les obertures són emmarcades amb maó, tret de les portes d'accés que són de pedra. Ran de terra i tot al voltant de l'edifici, s'obren petites finestres pentagonals.

RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998), va redactar un projecte d'ampliació del celler, que va dur a terme l'any següent el paleta Enric Puig Solana: en va resultar un cos d'edifici situat a poca distància del costat dret del celler primitiu, que va intentar evocar sense fortuna l'arquitectura de Martinell, es confirmava – una vegada més – allò de ‘les segones parts no sempre són bones ...’

http://www.adernats.cat/

divendres, 13 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA.. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL LLORET DE RENAU. TARRAGONÈS

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), gaudia de la presumpció d’innocència; no va cursar cap màster a la Universitat Juan Carlos I, ni va rebre cap préstec – sense avals i/o garanties - de la Comunitat de Madrid.

El que si va fer en els darrers anys de la seva existència, va ser resseguir la seva estimada Catalunya, i admirar edificis com l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, al municipi de Renau, a la comarca del Tarragonès, que malgrat ser un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no apareix en la relació d’obres complertes de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol_i_Gibert



Patrimoni Gencat en diu ; Edifici de només una nau rectangular, de 12 metre. x 5 metres, que està coberta amb volta d'aresta dividida en tres sectors per arcs de mig punt escarsers.

La façana està centrada per una porta amb llinda i una finestra quadrangular a cada banda.

L'ull de bou en forma d'estrella de sis puntes i una obertura en forma de creu allargassada, que il·luminen les voltes, foren dissenyats per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) l’any 1925. Corona la façana una espadanya d'una obertura (la campana procedeix de l'església de Peralta), també obra de Jujol.

Les parets i la volta de l'edifici de voltants de 1925, estan decorades amb pintures de Ramon Farré Montseny, pintor de Vallmoll, amb qui va col·laborar Josep Maria Jujol i Gibert quan es feia en aquella població l’ermita del Roser. Pensem que com succeïa a Vallmoll, la tasca es duia a terme sota la direcció de Jujol.

https://www.academia.edu/19563170/Les_pintures_de_Santiago_Tarrag%C3%B3_Lafau_a_les_esgl%C3%A9sies_de_Belltall_Rocallaura_Rocafort_de_Queralt_Renau_i_Vallirana

L'altar és obra de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)

Queden restes de la casa de l'ermità i un pou d'aigua viva.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Marededéu que es cantaven en aquesta ermita de Renau ;
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-del-lloret-de.html

Per ampliar dades i/o tenir referències per conèixer més i millor els Santuaris marians de Tarragona, cliqueu aquí al damunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Ramon Farré Montseny, i si fos possible - per demanar no quedem – una fotografia. En un país ‘normal’ això és de costum, per més que ho diguin els panfeixistes, no som – encara – un país ‘normal’.

No en trobava dades a :
https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/difusio/dades-historiques-de-la-ciutat/biografies-de-tarragona/biografies-de-tarragona-llibre

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

dijous, 12 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. CEMENTIRI DE VALLMOLL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST . EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del Cementiri de Vallmoll, al Camp Sobirà de Tarragona, la llegenda de la porta del Cementiri diu ‘ l’amor tot ho venç i la mort tot ho iguala’, missatge ‘nou’ ja que no fa cap referència a la religió.


No podíem accedir a l’interior i recollia la capella en una imatge molt allunyada.


És un edifici senzill, obra possiblement del mateix autor del cementiri, que no consta òbviament enlloc - estem al REINO DE ESPAÑA - , que hauria de ser en bona lògica l’arquitecte municipal de l’època. Per descomptat ens agradarà saber qui en va ser l’autor a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

Pel que fa a l’advocació li demanarem que ens la confirmin des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

El Tony Collbató em feia arribar un enllaç: http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerar-de-lalt-camp/vallmoll/

Em pregunto; que faria sense les aportacions de tants i tants bons amics ?.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dimecres, 11 de setembre de 2019

HISTÒRIES DE BLANES EN ELS ANYS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA

El Jorge Meléndez Muñoz publica una fotografia deL iot del dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol – que es va anomenar durant molts anys ‘del Caudillo’ , 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975).

https://www.europeana.eu/portal/es/record/2048008/Athena_Plus_ProvidedCHO_Ajuntament_de_Girona_544185.html

Al franquisme li agradaven els braus, tant, tant, tant, que fins l’Azor el vaixell del dictador, arribava a Blanes – segons les cròniques - a las cinco de la tarde del día 19 de junió, no consta l’any, pensem però que va ser l’any 1970.
https://core.ac.uk/download/pdf/39067660.pdf

Ha plogut força d’aleshores ençà, tant, tant, tant, que el Consistori de Blanes, reclama a la Fundacion Francisco Franco que li retorni la medalla d’or que se li atorgava , ara sembla que ‘manu militari’ l’any 1964
https://www.racocatala.cat/noticia/3057/lajuntament-blanes-retira-medalla-franco

Tenia un cert ressò la noticia de la retallada de la barba d’una suposada imatge del dictador al Retaule de l’església de Santa Maria :
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html

Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va ser l’autor de la pintura. https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24012/443553

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-54-histories-i-relats-per-antonio-mora-verges/

Facebook a creat la figura del ‘narrador visual en aplicació de la dita ‘ una imatge, val més que mil paraules’. Tot sovint advertim però, que per ‘explicar’ algunes imatges ens caldrien més paraules de les que poden digerir els que utilitzen internet, oi?

Només una mínima part de la població té accés a internet, i en el millor dels casos d’aquells que poden accedir-hi, son menys del 5% els que tenen interès en temes de patrimoni.

Els indexs son força pitjors pel que fa a les publicacions en paper que s’ocupen de temes històrics i/o patrimonials.

Tots els esforços per donar a conèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, seran pocs.