dilluns, 27 de juny de 2022

IN MEMORIAM COL·LEGI CONVENT DE SANT BONAVENTURA . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I


De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)


https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1


Trobava ; Col·legi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans Rambla Caputxins, 22) - Unió. Raval.


Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Dintre dels Col·legis-Convent de l’època, el dels Franciscans gaudia d’una gran reputació a la ciutat com a centre intel·lectualment molt selecte, amés de ser de gran tamany; i amb certa rivalitat acadèmica amb el dels Carmelites Calçats, establert abans al mateix costat.


 Fou ampliat l’any  1799 amb motiu de la rectificació del traçat de les Rambles.


Duran l'ocupació napoleònica van ser expulsats (1810-14).


L’any  1821 els religiosos van tornar a  ser expulsats, i es van unir a la comunitat del Convent de Sant Francesc.


L’edifici fou enderrocat l’any 1823, i amb la Restauració els religiosos el van reconstruir (1824).


Finalment, van ser expulsats definitivament en 1834 per establir una caserna de la  Policia: això el va salvar de la Crema de Convents a l’any següent.


Després s’hi va establir el Cafè Orient, fins ser enderrocat.






http://labarcelonadeantes.com/oriente.html


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

diumenge, 26 de juny de 2022

IN MEMORIAM. MASIA DE CA N’ORIAC. UNA VERGONYA MÉS PER A SABADELL

  

Anava a la clínica de podologia ,  Salut i Peus , a la Plaça de Ca n'Oriac, 6 , telèfon.  641 19 35 15


Quan marxava abans d’agafar el carrer de la Mola, advertia el que em semblava un runam,  m’apropava i com podia retratava la masia de Ca n'Oriac que havia format part  de la  parròquia i antic  terme de Sant Julià d'Altura.




La família Oriac és documentada a Sabadell des del 1542 fins al segle XIX


 El 1578, Antic Oriac adquirí el mas Boadella, que amb els temps prendria el nom de Ca n'Oriac.


La masia amb els seus  finestrals gòtics – que encara no han  desaparegut - es conserva molt deteriorada


No la retrataven quan es feia el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana:  Trobo del tot inexplicable aquest " oblit"  que es repetia arreu de Catalunya, i que posaria  de moda el terme "pixapins"  per designar als barcelonins. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/sabadell  

  


En materia de Patrimoni, està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes  no se’n pot esperar - tampoc -  res de bo.  


dissabte, 25 de juny de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DE SANT AGUSTÍ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I


De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)


https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1


Trobava ; Escola gratuïta del Convent de Sant Agustí (1816?-1821?). Plaça de Sant Agustí (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agustí - Sant Pau - Robador - Hospital. Raval.


Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Agustins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

 


https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02agus.htm


El claustre de Sant Agustí. Fotografia de Gaietà Barraquer Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) publicada a Las casas de religiosos en Cataluña...


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

divendres, 24 de juny de 2022

EL PONT DE CAN PALAU. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

El Crisant Palau publica una parell de fotografies amb aquest peu informatius ; 




1945 - La Garriga - Via de tren sobre el  pont de Can Palau en el terme municipal  de la Garriga- Carretera N-152




 2020 - C-17


Llegia que Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892) i Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) projectaven  els ponts de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

http://www.cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/estudis_i_treballs/migrat/12_El_pont_del_ferrocarril_de_can_Palau_la_Garriga.pdf


El pont que encara es conserva avui fou construït I ‘any 1931 per la Maquinista Terrestre y Maritima (MTM), per tal de substituir el que la mateixa empresa havia construït a començaments de la dècada de 1870. En total, entre 1870 i 1880, la MTM va construir més d'una cinquantena de ponts metàl·lics del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses; trenta, fins a Vic, i vint-quatre des de Vic fins a Sant Joan.


N’havíem fet una publicació :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/el-pont-de-can-palau-la-garriga-el.html

dijous, 23 de juny de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE L’ASIL DE SANT JOAN DE DÉU. BARCELONA

Havia trobat alguns enllaços MOLT interessants d’àmbit exclusivament barceloní :


Escoles històriques de Barcelona


https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_hist%C3%B2riques_de_Barcelona


L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.

DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL

Autor :  MANUEL GARCÍA GARGALLO  (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=1


Escoles de l’Asil de Sant Joan de Déu (1881-1969). Deu i Mata, 57 (abans San Francisco / Carmelo / Gelabert Coscoll, 30) - Av. Diagonal, 565 (abans 14 de Abril / Av. Generalísimo, 635). Les Corts.




Trasllat de la casa anterior. Amés d’Hospital-Escola, és un Asil Internat gratuït per nens malalts i cecs. 


Reben ensenyament elemental i d’oficis, adequat a les seves possibilitats fins curar-se.


 De 5 a 15 anys. En 1969 es trasllada a Esplugues, transformant-se en Hospital i perdent tota activitat educativa.


 Interns: 200 (1895); 240 (1900); 204 (1914). Religiosos: 18 (1905); 22 (1927).


https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/trasllat-lavinguda-diagonal


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

dimecres, 22 de juny de 2022

CASINO RECREATIU I INSTRUCTIU D'AMPOSTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA

 

El Valentí Pons Toujouse, feia una feina excel·lent  :

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/amposta/tots/casino-recreatiu-i-instructiu


Tant, tant, tant, que el un país “ normal”  se li hauria fet un reconeixement públic.


Francesc Escudé Bosch (Roquetes (Tarragona) – 1867 + Tortosa (Tarragona) - 04.12.1919) era l’autor de l’edifici del carrer Major, 48, d’Amposta, a la capital de la comarca del Montsià.




Patrimoni Gencat en diu ; Edifici planta quadrangular irregular.


 Està situat a la vora del canal de la dreta de l'Ebre que travessa la població.


Té planta baixa i un pis (amb un pis més a l'interior), coberta plana al cos principal i teulada a dues aigües al posterior.


La façana principal i la lateral esquerra queden a la vista.


La principal presenta una distribució simètrica d'acord a un eix central de simetria, amb els elements ordenats segons tres seccions verticals, així a la central hi ha la gran porta-finestral amb arc rebaixat a la planta baixa, flanquejada per dues petites portes-finestres, i a la planta alta un balcó amb gran porta d'arc rebaixat també amb un senzill entramat de fusta fet de línies rectes i corbes.


A les dues seccions laterals hi ha quatre portes finestrals a la planta baixa i dos balcons amb dues portes a cada un, amb una notable mènsula de motius florals i vegetals de grans dimensions. La façana lateral esquerra és de gran sobrietat, així, mentre la part corresponent al cos de davant és arrebossada, la posterior presenta l'obra vista: mur de maó i paredat irregular.

 

A l'interior destaca el gran saló de la planta baixa, amb notable enrajolat tant al terra com al primer metro i mig de paret, així com la galeria volada superior amb barana de ferro estilitzat, o el sostre ornamentat.





El Patrimoni històric és un  preuat element d’interès turístic. Per descomptat per aquelles persones que tenen altres “ aspiracions” que torrar-se al sol, i emborratxar-se, o com ja es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà,  beure més que un clot d’arena”.  Val a dir, que des de les administracions s’hauria de fer alguna acció per atreure aquest turisme més culte.

dimarts, 21 de juny de 2022

IN MEMORIAM. COOPERATIVA LA FAVORECEDORA .L’AIGUAFREDA QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. [ ENCARA]

  

El Crisant Palau publica fotografies:




  “1930 -Façana de la Cooperativa 'La Favorecedora' amb un tricicle de repartiment  - Carretera de Ribes (N-152) cantonada carrer Mossèn Cinto Verdaguer



2021 -


Llegia a :  https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-la-favorecedora-obrera


La cooperativa obrera "La Favorecedora" va ser fundada l'any 1924 per un grup de veïns per a la compra-venta de productes de primera necessitat.


El primer president de l'entitat fou Jaume Sobrevias, constructor original dels Hostalets de Balenyà. La seu social estava situada al carrer del Pont, número 35.


A l'inici ja tenia 40 socis, que pagaven els productes amb llibretes de compres i la moneda social que s'emetia des de la cooperativa. 


L'any 1929 es va comprar el terreny de l'Era d'en Queló i el mestre d’obres Josep  Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) hi projectà un nou edifici per l'entitat.


Va ser el mateix Jaume Sobrevias el paleta encarregat de construir-la.


En els anys posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , “ els anys de la fam “ ,  principalment entre 1945 i 1950, la cooperativa va viure un període de creixement, gràcies a l'augment demogràfic que tingué el poble. Tanmateix  però,  al cap de pocs anys començà el declivi de l'entitat, ja que alhora que  els preus no eren competitius i l'activitat tenia pèrdues econòmiques,  l’augment demogràfic havia comportat  un “ debilitament social”.


L’Isidre Camprubí Canss, em deixava un comentari ; i a la sala de dalt, feien ball per les lledànies... , la colla dels "wikingos" la vàrem organitzar un any amb l’orquestra "La Centellenca"


 L'any 1963 va liquidar-se la societat i van vendre a Joan Horta, de Barcelona, la finca de la cooperativa.


Malgrat el preu desorbitat dels combustibles, els embussos provocats per la mancança de vies de trànsit, conseqüència directa de la manca d’inversió del REINO, feu els possibles per visitar Catalunya aquest estiu, tot fa pensar que venen temps de MOLTA misèria.