dijous, 6 de maig de 2021

EL CASAL DE PUJOLRIU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME. FALGARS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA.

  

L’Olga Sacrest Roca, pública  el 4 de març 2021, a Fotos Olot i la Garrotxa,  CASAL DE PUJOLRIU . Falgars d’en Bas. Documentat el 1390. L’actual casal fou construït el 1719 i ampliat el 1823. Te capella dedicada a Sant Jaume amb la data 1816.




La trobava al catàleg de masies que no dóna cap dada històrica:

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=240566&fromPage=


En diuen alguna cosa més a :

https://lagarrotxa.net/indrets/mas-pujolriu


La casa té un oratori dins la propietat.


L’any 1370 apareix referenciat per primera vegada un membre de la família com a propietari del mas, en Benet de Pujolriu.


Blanca, filla d’en Bernat de Pujolriu, va casar-se amb Bernat Ferrer, hereu del mas Serra d’Abaix, el qual aportà a Blanca tot el seu mas, i per la seva banda, en Bernat de Pujolriu li donà en concepte de dot trenta-cinc lliures de moneda barcelonesa de tern.


El 1455 figura com a propietari Ramon de Pujolriu.


El 1520, Joan de Pujolriu es casa amb Fortiana Coromina, del mas Coromina de Falgars. El seu fill Francesc es casà amb Elisabet Fluvià, de Sant Privat d’en Bas.


En fan esment a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053346.xml


Masia del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Joanetes.


És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu. El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823; la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816.


No aconseguien imatges de la Capella de Sant Jaume de la masia Pujolriu - LA VALL D'EN BAS (CATALUNYA) els amics de :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=9911

 

No en diuen res a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Vall_d%27en_Bas


Demanàvem  imatges de l’oratori/capella advocada a l’Apòstol Sant Jaume al Centrede Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)


Rebia a volta d’email un parell d’imatges datades el 19-IX-1978 de la Capella de Sant Jaume de la Masia Pujolriu, a Falgars d’en Bas (La Vall d’en Bas),  Garrotxa







Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.810. víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades -   declara 22.589.  víctimes de la Covid.19


https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210305_cam_covid19.pdf


Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.


Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.


Amén!

dimecres, 5 de maig de 2021

ROCA RÚBIA I LA SEVA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. TAMARIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

  

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges i dades de la casa Roca Rúbia o casa  Carles Sampere que començava a construir-se amb el projecte del comandant del tsar Nicolau II, Nicolau Woevodsky, nascut el 29 d'octubre de 1988 a Sant Petesburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar. La Vanguardia del 31 de gener de 1975, recull la noticia del seu enterrament a la cripta de la capella de la que havia estat la seva finca a Cap Roig, desavinences amb el promotor provocarien que fos finalment l’arquitecte Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - Barcelona, 20 de novembre de 2006) qui acabés l’anby 1945 l’obra, mantenint l’edifici de la porteria que s’havia construït pel Nicolau Woevodsky







Es parla d’una capella de la que em deien des del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que està o estava advocada a la Immaculada Concepció.    Si  fos possible  en agradaria rebre'n  imatges a l’email castellardiari@gmail.com 




Rebia un parell de fotografies des del  Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , datades el 26-VI-1971, de la capella de la Immaculada Concepció, de la Casa Roca Rúbia o casa  de  Carles Sampere, a Tamariu , al terme de Palafrugell, a la comarca del  Baix Empordà







En la fotografia en que es posava la primera pedra, pensem que hi havia el bisbe Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) al que l’amistat amb el bisbe de Toledo, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), a qui coneixia dels anys del seminari, el va fer  decidir-se a favor de l'aixecament de Franco el 1936, defensant la signatura de la Carta Colectiva del Episcopado Español, de suport de la jerarquia eclesiàstica a la insurrecció militar.



https://core.ac.uk/download/pdf/132553542.pdf


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que així podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210219_cam_covid19.pdf

 

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

 

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.

dimarts, 4 de maig de 2021

EL COLOMER. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 L’Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 ) pública fotografies datades el dissabte 27 de febrer 2021  del  COLOMER,  amb aquest peu informatiu ; Gran casa pairal, moli, casa de l’hereu i font a  l'obaga de la serra de Sant Miquel del Mont, al sector de Santa Margarida de Bianya.




Hi han notícies des del segle XIII.


L’aspecte actual es fruit de les reformes del segles XVIII I XIX. 


Llegia a ;

http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies


Per anar fins al Colomer,  s'ha d'agafar, a la plaça Joaquim Burch Ventós (La Vall de Bianya, ca. 1863 - Girona, 1 de febrer de 1939)  , de l'Hostalnou, la carretera que porta de dret fins a la casa.

 

 

De la família Columbaris, després Colomer, hi han notícies des del segle XIII.


Per manca de successió directa, en el segle XIX el cognom es va perdre a la casa, la qual, per diversos entroncaments familiars, esdevingué propietat del matrimoni format per Maria Puigdemont i Ramon Nogareda, que van establir-hi la residència familiar.


Els Nogareda en són, doncs, els actuals posseïdors.

 

Les grans reformes de la pairalia es van realitzar en els segles XVIII i XIX, coincidint amb uns moments de prosperitat i de transformacions a la pagesia.


A la cabanya hi ha una pedra amb la següent inscripció: <Francisco Colome me fecit 1756>.







Uns anys més tard, el 1790, es bastí el molí del Colomer i en la centúria següent es van fer, a la façana nord, les galeries o eixides porxades que han donat un aspecte singular al conjunt de la construcció.




Entre 1890 i 1936, per a l’estudi de la masia catalana,  es retratava la façana de la casa. 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7217/rec/88




Fotografia feta entre 1914 i 1936 per Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955)


En la planta principal hi ha gravat, en una pedra, aquest text: <José Colomer ha hecho esa galeria en el año 1859>.

 

El frontispici, on hi ha la porta d'entrada a la casa, és encarat a la muntanya. Davant seu raja una font construïda el 1798.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:


 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .


https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

dilluns, 3 de maig de 2021

ESGRAFIATS A SANT ESTEVE SESROVIRES, EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 No trobava cap dada que em confirmes la presència en aquesta població de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), que deixava la seva petjada a Piera i a Martorell.



El creixement demogràfic ha estat l’excusa perfecta per créixer d’una forma desordenada i caòtica, i al ensems per desfer-se de la ‘carrega feixuga’ dels edificis del nucli ‘històric’.




El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, carrer Serafí Julià, 10, els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. NO indica l’autor


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest esgrafiats.




El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15, sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003)  i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball.


L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color Bordeus.




El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, , carrer Serafí Julià, 32, a la part inferior de la façana hi apareix la inscripció "Estucs Camprecios de St. Just Desvern. 2007".  M'explicava  el Xavier Perez Alcazar ,  Professor d'estucs de calç al Gremi de  Pintors de Barcelona, que hi havia treballat juntament amb en Joan Campreciòs



Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:


 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .


https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

diumenge, 2 de maig de 2021

IN MEMORIAM . ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE CADINS, ADVOCADA A SANTA MARIA. CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


 

M’enviava fotografies  de l’església de l’ església  del Monestir  de Sant Feliu de Cadins,   situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, al Camí de la Princesa, des del veïnat de les Masies de Dalt




Patrimoni Gencat en diu; Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria. La porta d'accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està.

 

La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.


L'ordre del Císter fou creada l'any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l'església, es documentada per primera vegada l'any 1169 en una butlla papal d'Alexandre III, en la que convertia l'església ja existent en abadia i cap de l'antiga matriu de l'ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (prop d'Hostalric) s'instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D'aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l'ordre.

 

Com anècdota s'ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, hi passaren una nit de finals d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II.

 

L'any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l'any 1944, traslladar-se a Salt.


Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836.


Les desamortitzacions de bens de l’església, s’adoptaren davant la fallida  econòmica del REINO DE ESPAÑA, bàsicament però, servirien per enriquir més als que s’havien enriquit amb l’espoli dels bens col·lectius, en l’actualitat el REINO DE ESPAÑA torna a estar en fallida, i aplica des de fa molts anys, de forma  solapada una desamortització de drets a les classes més febles, la desatenció als autònoms i a les petites empreses en ocasió de la Covid.19, és, per si algun en tenia dubtes, una bona mostra.


Pel que fa al monestir, les dependències de l'abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l'església és l'únic vestigi que queda del conjunt.

 

Actualment l'església serveix de paller al mas de Sant Feliu.


 El Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] el visitava l’any 1918.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/cadins


El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701ay.xml

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae10cadi.htm

https://cabanesemporda.com/2013/07/07/cadins/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cadins-sant.html

https://www.google.com/maps/place/Sant+Feliu+de+Cadins/@42.3062455,2.9577166,707m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12ba8e487c6254b1:0xdc8f0a452ffa1293!8m2!3d42.3070169!4d2.9597971


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Santa Maria de Candins, davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


dissabte, 1 de maig de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE SEGUR. VECIANA. L’ANOIA SOBIRANA

L’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; Santa Maria de Segur,  al nucli del mateix nom del terme de Veciana (Anoia), església reedificada sobre unes restes del segle XII.




Visitàvem Veciana l’any 2010, ningú pensava aleshores en la brutalrepressió que practicaria sobre Catalunya el REINO DE ESPAÑA,  i menys encara que es tornessin a comptar el smorts com a mèrits , en campanya electoral.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/molins-de-segur-avui-de-la-roda-veciana.html


Patrimoni Gencat que qualifica com “ en desús” l’edifici – entenem que per a usos religiosos – en diu; Església reedificada sobre unes restes del segle XII. De planta rectangular. Té una torre-campanar de planta quadrada. Destaca la porta d'entrada (barroc simple) amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. A l'interior la volta és d'arc de mig punt, té un cor al peus sostingut per un arc rebaixat i les parets són enguixades. Al presbiteri hi ha un retaule realitzat amb guix que presenta una composició d'estil neogòtic. L'església queda plenament integrada dins el conjunt del nucli i nomes es distingeix de les cases del costat pel seu campanar. En l'arc de la porta d'entrada hi ha la data inscrita del 1868.


Formava part de la baronia de Segur.

 

Al 1157 fou cedida, conjuntament amb les seves sufragànies de Santa Magdalena de l'Astor ,   Sant Jaume de Durban i Sant Joan de Vilamajor,  al monestir de  Santa Maria l'Estany , per Pere de  Redorta, bisbe de Vic entre 1147 i 1185. Era fill de Guillem III de Castellvell, i ostentava els senyorius de Voltrera i Olesa.


En l’àmbit familiar hem estat víctimes d’una acció “ comercial”  d’IBERDROLA, feta amb infracció de llei:

 

https://www.lactual.cat/opinio/mala-praxi-part-iberdrola_45562_102.html

 

Estic irat, i en aquest moment em plauria veure el cap  de José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) en una safata, com el del Baptista.  Recordo però, les paraules de la Carta als Romans “"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor”. Demano  al bon Déu que assereni el meu cor.

 

Em deien des de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competéncia,  que vetlla perquè s’acomplexi la llei em l’actuació de TOTS els actors en el mercat de l’energia,  que les “ portes giratòries”  possibilitaran que tot plegat, en el millor dels casos, acabi amb una estirada d’orelles , per IBERDROLA, NATURGY  i FECSA-ENDESA.

 

 

En l’esperança de que s’acomplirà allò que es recull a Siràcida , 1 a 5, maleeixo davant de Déu, a tots i cadascuns dels que per acció u omissió, fan possible que es repeteixin situacions com les patia la meva família :

 

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure, no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

 

No facis sofrir l'home que té fam, ni exasperis el qui viu en la misèria.

 

 No empitjoris la situació d'un home desesperat, ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

 

No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita, no giris la cara al pobre.

 

No apartis la mirada del necessitat,  ni li donis ocasió de maleir-te; perquè, si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.

 

Amén!!!!