dilluns, 23 de juliol de 2018

IN MEMORIAM DE L’HOTEL CONGOST. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL.

Estem en ‘territori Raspall’, i retratava des de l’altre costat de l’autovia l’edifici de l’hotel Congost, que l’any 1921, Amadeo Pantaleoni encarregà a Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.

https://www.flickr.com/photos/patcdiba/35653446610
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/03/22/pagina-25/33213561/pdf.html?search=Amadeo%20Pantaleoni

La construcció de l'hotel està lligada a la importància que va adquirir el Figaró com a centre d'estiueig des de finals del segle XIX.

La seva estètica és propera al Noucentisme, tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista.


Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici aïllat situat dins el teixit urbà. És un edifici de grans proporcions, de planta rectangular i coberta composta. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, però aprofita el desnivell del terreny per tenir soterrani.

Sobresurt una torre-mirador coberta a doble vessant, on hi ha una finestra d'arc de mig punt partida amb tres buits, que dóna unitat al pis superior de l'edifici, on s'hi troben altres finestres similars. Hi ha obertures amb emmarcaments de maó. Tots els capcers tenen un frontó.

Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda,..., han patit – i pateixen – la pèrdua de la seva condició de poblacions d’estiueig, dissortadament el Vallès Oriental, no pot competir amb el turisme de sol i alcohol, i dissortadament sembla que el turisme associat al descans, a l’excursionisme, a la cultura, desapareixerà progressivament. La transformació d’instal·lacions d’Hosteleria en residències per a la gent gran, n’és una mostra palesa.

diumenge, 22 de juliol de 2018

INDRETS QUE CAL VISITAR. ELS JARDINS DE CAL MILIONARI. SENTMENAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" permeten accedir a la finca, i per als que no la coneixíem visitar els seus jardins.
http://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/nits-destiu2018-arriba-a-sentmenat.html

Retratava la figura femenina ‘ la Mediterrània’, obra de l’escultora sabadellenca, Rosa Garcia Ferrandiz ( Sabadell, 1933 + Barcelona, 29.11.2015 )


http://rosagferrandiz.com/biografia.html
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/rosa-gonzalez-i-ferrandiz/44183258

Em cridava l’atenció també una imatge de caràcter religiós que presideix un espai circular, faré arribar la fotografia als amics de ‘ imatgeria de la mare de déu de Montserrat’.



Trobava algun castellarencs – pocs – a Cal Milionari que havien vingut a fer la visita aprofitant Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" , de les que havien tingut coneixement mitjançant el Diari de Castellar del Vallès.


Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com dades de la biografia del ‘Milionari’, i si fis possible també una fotografia.

Ah!, malgrat que és més fàcil trobar castellarencs a Sabadell que a Castellar del Vallès, aprofiteu Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" per visitar la finca.

SERRABARDINA. IN MEMORIAM D’AQUELLA SEVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA. CATALUNYA

Em costava localitzar el mas – sense cap rètol indicatiu- situat a la part del migdia del terme, prop del límit amb el Brull. Consta citat a l´any 1626 en el Cens General i posteriorment a l´any 1860 en el nomenclàtor de la província de Barcelona.


Quan al topònim Serrabardina, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement de l'arrel germ. bard- (cfr. el nom propi germ. Bardinus, ap. Förstemann Altd. Nb. i, 248). En els segles X y XI, Bardina era un nom propi d'home: «Bardina monachus», en un doc. a. 959 (Rev. Arch. 1919, p. 307); hi havia el vescomte Bardina a principis del segle XI (cfr. Bol. Ac. B. L., i, 207).
La masia apareix a l’Estudi de la Masia Catalana: http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/seva/order/title

Malgrat NO recullen TOTES les masies, ni en ocasions les més importants, pensem que és una magna obra, que s’hauria d’haver continuant duent a terme.

Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu; Gran casal. Portada principal adovellada amb un escudet llis a la dovella principal amb data 1600. La teulada és a dues vessants. Totes les finestres són de pedra treballada. Davant la casa trobem dues llisses i a l´entrada d´una d´elles la data 1689 (sembla com si el conjunt fos construït en dues etapes). Al voltant de les llisses, hi trobem diferents edificacions dedicades a corts i també una masoveria. Davant la llissa interior trobem un element de defensa.

Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.

M’explicaven que no posen rètols per evitar els lladres, comentari que fa anys em feia el malaurat alcalde de Clariana de Cardener. Si teniu un ordinador senzill, poseu; https://www.google.es/maps/place/Carrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona/@41.826048,2.2821316,139a,35y,356.21h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!2sCarrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719!3m4!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719 i podreu veure allò que desitgeu

Els lladres d’avui ho tenen tot MOLT FÀCIL.

dissabte, 21 de juliol de 2018

LA CASA DELFI SABADELL I SERRA DE MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Em quedava de ‘pasta de cacauet’ llegint alguna de les ‘ teories’ sobre l’origen del topònim Montmeló :

Que és un lloc guai, que ‘mola’


segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.

Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.

La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :

Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.

Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.

Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.

Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.

Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf

Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.

Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.


L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.

Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em remetia a una publicació seva :
https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html

El mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930), que va obtenir el títol l'any 1872, va ser l’autor d’aquesta casa, i també almenys de :

A Barcelona fou autor d'edificis com el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Torre unifamiliar de l'avinguda del Tibidabo (1906), la Casa Anita Rodés (1908), la Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Juliá (1920). https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html

A Igualada fou autor de la Casa Josep Albereda, situada a la Rambla General Vives, 39. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més tres pisos, edificada entre 1908 i 1910. La façana imita un encoixinat, amb trencaaigües rematats amb mènsules esculpides. El pis principal té balcó corregut, i hi ha una capelleta entre els dos portals. A Igualada també projectà el gener de 1912 un edifici al Passeig Verdaguer 100, desaparegut l'any 1976, promogut per Josep Vidal i Carulla.

A Terrassa fou autor de la reforma de la Casa Mercè Pous (1915).[4] A Sant Vicenç dels Horts se li atribueix el Casal Turó, de l'any 1922, i Can Comamala (1922).

divendres, 20 de juliol de 2018

LA PARELLA. OBRA DE JULI VILARRUBÍ LLEBARIA. ALMOSTER. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava aquesta imatge en la visita que fèiem a Almoster amb el Josep Olivé Escarré.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

El seu autor va ser l’escultor Juli Vilarrubí Llebaria ( Almoster, El camp jussà de Tarragona, 1947 + 22 de maig de 1992 ]
http://reusdigital.cat/noticies/exposici-de-juli-vilarrub-almoster

Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958), ens deixava un bellíssim poema :



El viaje definitivo

… Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando;
y se quedará mi huerto, con su verde árbol,
y con su pozo blanco.

Todas las tardes, el cielo será azul y plácido;
y tocarán, como esta tarde están tocando,
las campanas del campanario.

Se morirán aquellos que me amaron;
y el pueblo se hará nuevo cada año;
y en el rincón aquel de mi huerto florido y encalado,
mi espíritu errará nostáljico…

Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, sin árbol
verde, sin pozo blanco,
sin cielo azul y plácido…
Y se quedarán los pájaros cantando.

Dissortadament amb el traspàs del Juli Vilarrubí Llebaria, només podem pensar en que ‘ se quedaran los partidos politicos robando’ , oi?.

dijous, 19 de juliol de 2018

SOBREVIA DEL TERRADAS. TRESORS DE SEVA. OSONA. CATALUNYA

Bocabadat, aquesta és potser l’expressió que més s’ajusta a l’estat que em provocava veure la casa Sobrevia del Terradas, quan al topònim el diccionari català valencià, balear en diu ; etimològicament; grafia aglutinada de sobre via, ‘sobre el camí’.


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre de planta rectangular. Hi ha detalls de les finestres de ferro forjat amb motius de dracs. Parallamps de ferro forjat.Forjador, Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915)

A la part de darrera trobem finestrals geminats (amb motius vegetals en el capitell i rosetons) i grans finestres.

A la façana lateral i en el segon pis hi ha 8 arcades que conformen una galeria.

Davant la casa i al costat del portal hi ha una església inaugurada el 1905, advocada a l'Immaculat Cor de Maria , i al seu interior hi ha un retaule del 1905 de l'Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 - 13 de abril de 1926)



Col·laboraven també
:

L’escultor, Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)

El taller Amigó. Vitralls
Eudald Ramon Nonat Amigó i Dou (1818-85).
"Hijos de Eudaldo Ramon Amigó" . José i Joaquin
https://demodernismo.files.wordpress.com/2013/07/canellas_gil_paper.pdf

Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917). escultor especialista en decoració d’edificis

La casa i la capella van estar dissenyades per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956) .

El jardí sembla ser que va estar dibuixat per ell.


La construcció és de grans proporcions i està adossat a una masía del 1600.

A la pàgina del Consistori de Seva – que no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia, ni amb un Catàleg de Masies, trobava :
http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes

MAS SOBRAVIA

L'actual mas està format per l'antiga masia (damunt del portal i figura l'any 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX.

Es troba a cinc quilòmetres del poble de Seva, sobre la carretera de Viladrau. El que més destaca avui i dia i dóna un especial relleu a Sobrevia és el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció del gran arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a L’Immaculat Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.

Demanaré confirmació de l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i si en disposen almenys una imatge del interior de la capella.

dimecres, 18 de juliol de 2018

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT FELIU DE GUIXOLS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA CONSITORIAL. L’MPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, fa una autèntica ‘feinada’ en la tasca de fer conèixer i posar en valor el patrimoni històric de Catalunya. De la seva fructífera visita a Sant de Guixols, em feia arribar un enllaç en el que apareix una fotografia de la Casa Llagostera / o Llagustera, que estava situada al costat de l’actual edifici del Consistori Municipal, que havia acollit les escoles públiques.

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf


Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)

L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals

Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156

Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.

Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.

Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.

El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.

El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.