dilluns, 20 de novembre de 2017

CAPELLA DE LA CASA DE SANT JOSEP DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES - LA SALLE-. VINYOLS I ELS ARCS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Tenia ocasió de visitar la Capella de la Casa Sant Josep, que pertany a la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes - la Salle- , ubicada al terme municipal de Vinyols i els Arcs, molt a prop del nucli de Cambrils , i dins de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, a la comarca del camp jussà de Tarragona.


Va ser fundada l’any 1928 com a noviciat i geriàtric dels germans de la Salle. L’espaiós edifici principal (de tres cossos, grans fileres de finestres i dos patis interiors) va ser dissenyat l’any 1925 per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) com a annex al mas de l’Oliveró, que havia estat construït dècades abans per un indiano. De les hores ençà , l’edifici i els seus jardins i horts que poden contemplar-se perfectament des de diferents punts de la zona, han sofert poques modificacions.

Els germans de la Salle van triar aquesta ubicació per al seu nou noviciat a causa de les seves bones comunicacions, ja que els alumnes, residents i familiars hi podien arribar fàcilment des de l’estació de Cambrils. A més, estava situat a peu de la carretera general 340 , Barcelona-València.

Precisament aquesta situació i la modernitat de les seves instal·lacions (dormitoris, cuina i menjadors preparats per acollir un gran nombre d’estadants) van motivar que l’any 1936, en esclatar el conflicte bèl·lic originat per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, el Comitè Antifeixista de Cambrils preservés l’edifici del possible pillatge i hi fundés l’Hospital de Sang de Cambrils, que era dirigit tècnicament des de l’Hospital de Reus. Després dels tres anys de guerra (al llarg dels quals desenes de metges i infermeres hi van atendre milers de ferits militars i civils), l’edifici va retornar a l’ordre dels germans de la Salle i va recuperar la seva funció original.

Entre les dècades de 1940 i 1970, la Casa de Sant Josep va formar centenars de nois que cursaven el noviciat i de germans que es formaven com a futurs professors. També va exercir una funció de suport a les activitats educatives de l’escola que la Salle té instal·lada dins del nucli de Cambrils.

Des de la dècada de 1970, la Casa de Sant Josep acull germans de la Salle d’edat avançada i/o que necessiten atenció mèdica continuada.

Patrimoni Gencat ens diu en relació a la Capella advocada a Sant Josep ; al sector S-O del terme de Vinyols i els Arcs, es troba la Casa de Sant Josep, antic col·legi de la Salle, un edifici de planta rectangular envoltat de patis i jardins. Al mig de la casa es troba la capella, àmplia, amb una nau única de tres trams amb capçalera poligonal. Voltes de creueria quatripartita a la nau, i de creueria gallonada a la capçalera. Cor alt als peus. Imita l'estil gòtic. Decorada amb frescos.





En la meva visita em cridaven especialment l’atenció, l’altar magníficament treballat, les pintures i imatges religioses, i els vitralls , obra del vidrier alsacià Ludwig Dietrich von Bearn ( Forbach , Mosela, Lorena, França, 1872 ), la ciutat però, no el considera com un dels seus fills il·lustres, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data del seu traspàs. Les dades les facilitava el director de la Casa Sant Josep , el germà Jesús Morer Munt ( Ribes de Freses, el Ripollès, 1943 ) – en algun lloc se’l cita incorrectament com Moré - , al que agreixo infinitament les seves atencions.



De Vinyols i els Arcs, i d’aquesta casa no en recollia imatges el Josep Salvany Blanch

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/baix%20camp!baix%20camp/field/all!all/mode/all!all/conn/and!and/order/title/ad/asc

Demanava l’ajuda de l’Enric Sánchez-Cid, autor de les fotografies, en la recerca d’informació de l’edifici de l’actual col·legi del Sagrat Cor dels Germans de les Escoles Cristianes – La Salle – de Cambrils, del que en va ser autor el mestre de cases Francesc Ribot del que ens agradarà rebre més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Algunes fonts que parlen d’aquesta escola de Sagrat Cor, ara Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer :

http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-del-patrimoni-cultural/documents-de-el-document-del-mes/comunicat-del-cens-d2019alumnes-de-l2019escola-vedruna-1953

http://www.revistacambrils.com/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173

https://issuu.com/radioestel/docs/martirs_la_salle_cat

http://blocs.xtec.cat/blogcvb/historia/

http://www.cambrils.cat/biblioteca/fons-local/biografies/cardenal-vidal-i-barraquer

Antonio Mora Vergés

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

diumenge, 19 de novembre de 2017

A DEL CASTELL!

A del Castell !







Obria curosament el meu mapa del Moianes, l’ús intensiu d’aquest element d’informació ha fet de les senyals per on es plega el plànol, un lloc de trencament que s’eixampla a cada nova consulta; d’existir una edició revisada l’adquiriria, i deixaria aquest al lloc on guardo ja , els estris diversos que m’han servit fidelment durant molts anys, fins a l’esgotament.

Recordo el descobriment que fèiem amb l’Antoni Ibañez Olivares, i la Bruna, la gosseta fox-terrier que ens acompanyaria fins al darrer alè, i quina fotografia conservo en un lloc d’honor al racó dels records, del Castell de la Popa, se’ns dubte el més característic del Moianes; vindrien desprès Clarà en que s’afegiria el Feliu Añaños i Masllovet, Bertí on s’incorporaria el Joan Moliner i Manau, i darrerament la travessa des del Castell de Sant Martí de Centelles al Castell de Popa, on formarien part d’aquest “dream team” el Tomás Irigaray i Lopez, i el Santiago Moya i Romero.

Hem visitat al llarg dels anys tots i cadascun dels castells de la resta de poblacions del Moianes, Granera, Calders, Santa Maria d’Olò, Castellterçol, i l’extraordinària Sala de Llogarri de Monistrol de Calders, dita també en altre temps “el Castellet”, i l’anomenat Castellnou de Moià, i l’Espina de Collsuspina ....., el nostre caminar ens ha portat a les terres de l’Alt Vallès, on es troba el castell de Pera, el Marquet de les Roques, el Castell de Gallifa,... o a les Valls del Montcau, on al costat de la magnificència del Castell de Talamanca, trobes la nuesa brutal del castell de Rocafort, i les grans cases, avui desolades ,del Farell , de Casassaies, del Flaquer, de Sant Jaume de Vallhonesta,...... , ens va impressionar el Llúcia , al límit ja del terme de Calders, per nosaltres una Sala, malgrat no tenir aquest topònim la casa , amb el cementiri adossat i les restes majestuoses de l’església, .... fer relacions comporta sempre deixar-se alguna dada important en l’oblit, gràcies però al treball ingent esmerçat en recollir imatges, primer pel Feliu Añaños i Masllovet, i posteriorment per la resta de membres del grup, i en l’actualitat per una munió de persones, a les que volem agrair palesament la seva col·laboració, podreu gaudir d’aquestes i moltes més imatges a la Galeria Fotogràfica del Moianes  que escassament un any desprès d’iniciar les seves activitats està ja considerada com una de les millors, entre les que de forma lliure i gratuïta, ofereixen l’accés a fonts documentals – en aquest cas, d’imatges – d’un àrea concreta.

Seguirem en la nostra tasca de recollir imatges, de masies, ermites, castells, arbres i arbredes, paisatges i manifestacions de la vida natural; ja en grup, ja únicament en parella, fins que ens ho permetin les nostres forces; esteu tots convidats a participar en aquesta tasca, i també justament en la contemplació dels fruits aconseguits.

Per fer-nos saber que voleu venir a caminar amb nosaltres, i/o per adreçar-nos les imatges que heu recollit en les vostres sortides, sou pregats d’enviar-nos un e.mail a fananos@moianes.net

Des d’ara, gràcies !

© Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES FILLES DE MARIA DE BLANES & CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE L’ANTIGA, ORIGINARIAMENT SANTA MARIA DE LA RIERA DE PALAFOLLS. LA SELVA. GIRONA.

Llegia que l’actual capella de Santa Maria de l’Antiga pertanyia originàriament a la jurisdicció de Palafolls, tant en la part eclesiàstica com en la civil, i era coneguda per Santa Maria de la Riera.

L’any 986, amb la invasió àrab protagonitzada pel cabdill Al-Mansur, la capella va ser profanada però no destruïda, quedant solament les parets i el portal.

No serà fins el 14 de novembre de 1603, que l’ermita passa al terme de Blanes, amb motiu que en Gastó de Montcada i de Gralla, II Marquès d’Aitona, havia signat un document, allargant el terme blanenc fins el riu Tordera. Al ser allargassat el terme, l’ermita va incorporar-se a la població de Blanes i va prendre el nom de l’ermita de Nostra Senyora de l’Antiga. El capellà encarregat de la custòdia de l’Antiga ensenyava música i gramàtica als infants de Blanes, com també ho feia el capellà encarregat de la capella de l’Hospital de Sant Jaume dels Pobres. En el context de la Guerra de Successió, l’ermita és emprada pel consell de la vila per dur-hi a terme les reunions.

El 27 de juny de l’any 1758, l’Ajuntament i els obrers de l’ermita van presentar al bisbe de Girona, Manuel Antonio de Palermo Rallo, un document signat pel rector, Feliu Boter, i el batlle de Blanes, Francesc Artimbau, en el qual demanaven permís per vendré un hort i dues cases unides a l’ermita de l’Antiga. En sortí un comprador, Jaume Fàbregas, i l’escriptura se signà el 31 d’octubre de 1758. Tot i això anys més tard, concretament en el 1858, l’Ajuntament va comprar les dues cases venudes temps enrere. El venedor era Joan Fàbregas, que les havia adquirides del seu avi l’any 1758.

L’any 1854, es van instal·lar a la vila les germanes religioses Filles de Maria. Aquestes establiran un vincle molt estret amb l’ermita, ja que s’autoritzarà a les religioses a obrir una porta a dalt del cor de l’ermita per tal de comunicar-s’hi – cal tenir en compte que vivien en unes cases al costat de l’ermita- i així no haver de sortir per les celebracions del culte i utilitzar-la per es seves oracions. Les monges hi feren classe durant molts anys, concretament fins a l’any 1880 en què marxaren de Blanes. Des d'aquest any, la custòdia i administració de l'ermita en tenen cura dos veïns del barri de la Massaneda, que inclou el carrer de l'Antiga, i que són escollits pel senyor rector de la Parròquia de Santa Maria de Blanes, prèvia consulta del veïnat.

Després de la destrucció patida com a com conseqüència de la revolta social que s’oposava a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , el temple fou reconstruït per poder realitzar missa.


Per a la celebració del culte, es va acabar utilitzant la imatge de la Mare de Déu, feta per l'artista blanenc Jaume Coll i Puig (Blanes, 17 de maig de 1937 - iIla de Hierro, 8 d’abril de 2015).

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/02/goigs-la-mare-de-deu-de-lantiga-blanes.html?m=1

L'artista que es va inspirar en l'antiga escultura que presidia l'església parroquial de Santa Maria de Blanes, i que l'any 1936 també va ser destruïda, com també es va encarregar de dirigir artísticament tota l'ermita. Després de la reconstrucció del temple, el 20 de gener de 1963, en base a la reconstrucció provisional de les runes de l'ermita que va tenir lloc entre 1938-40, es va duu a terme la benedicció del temple. La cerimònia va ser conduïda pel bisbe de la Diòcesi de Girona, Josep Cartañá Inglés, esdevenint església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Blanes.

Patrimoni Gencat ens explica que l’edifici està format per una nau de cinc trams, coberta amb volta de canó i disposa de presbiteri, absis semicircular, sagristia i un cor als peus de la nau. Des de l’absis s’accedeix a la sagristia, construïda fora del recinte de l’església. El primer que trobem a l’accedir a la capella és un petit vestíbul que es troba separat de la nau per mitjà d’un envà. La nau és una planta rectangular de 16,70 metres de llarg i una amplada màxima de 4,70 metres, amb una alçada total interior de 6,13 metres.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

La coberta està formada per una volta de canó rebaixat i interceptat per llunetes, dividida en cinc trams delimitats per arcs faixons de mig punt rebaixat, que recolzen directament sobre els murs de tancament laterals. L’absis semicircular està cobert amb volta de ¼ d’esfera, i presenta dues obertures arc de mig punt. Als peus de la nau i sobre l’accés trobem el cor. Està sobre elevat de la resta de la nau. La coberta de l’edifici és un teulat àrab a dues aigües. Sobre la façana principal trobem un campanar d’espadanya típic de la població. La façana principal conté un portal d’accés amb obertura allindada i arc de mig punt rebaixat de pedra. A banda i banda de la porta d’accés i adossades als brancals de l’obertura, trobem dues petites finestres quadrades de carreus ben treballats i sobre la porta un òcul.

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.


Per intermediació de Santa Maria de l’Antiga , aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble!

Antonio Mora Vergés

dissabte, 18 de novembre de 2017

ERMITA DE SANT PERE . PATRIMONI RELIGIÓS DE TORDERA. EL MARESME SOBIRÀ. CATALUNYA

Ens arribàvem fins a l’ermita de Sant Pere de Tordera el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés; patrimoni Gencat explica que està situada als afores de la barriada de Sant Pere a la banda oposada de la Tordera. Es troba a peu del camí que comunica la barriada amb la carretera de Girona.

Església molt reformada. Conserva l'estil barroc originari. A la façana hi ha una llinda de pedra amb l'any de construcció, amb la creu que separa les quatre xifres de la data: 1664. al vèrtex d'aquesta façana hi ha l'espadanya, completada pels pilars que sostenen l'arcada del campanaret. Al damunt hi ha dues boles de decoració. La portalada està coberta per un porxo. A cada costat del portal hi ha una finestra rectangular a l'alçada dels ulls, la seva funció alhora que la ventilació interior permetia veure'n l'interior on hi ha una part del retaule, la trobàvem tancada amb una coberta opaca.



Explica Patrimoni Gencat que Sant Josep és l'única ermita del terme municipal que no és de propietat municipal, desconeixem si a data d’avui aquesta afirmació encara és certa.

Completàvem – o així ho creiem – la totalitat dels edificis religiosos existents encara a Tordera, fèiem aquesta afirmació a reserva de visitar – si algun dia és possible - :

Capella de Sant Andreu – Tordera / Maresme
http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-andreu-tordera-maresme/

Capella de Sant Vicenç – Tordera / Maresme
http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-vicenc-tordera-maresme/

LA CAPELLA INNOMINADA DE CAN PASCUAL
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9257
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA INNOMINADA DE CAN FERRER
https://es.scribd.com/doc/103674498/PATRIMONI-TORDERA
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE FIBRACOLOR
L'empresa Fibracolor va començar a funcionar el setembre de 1955. La construcció de la fàbrica es va fer paral·lelament a la de les cases que avui formen el Veïnat de Fibracolor. L'estructura d'aquest veïnat correspon a la filosofia de les antigues colònies industrials del segle XIX: la construcció d'una fàbrica, les cases per els treballadors, l'escola , l'economat, el bar, l'església i altres serveis. Tot perquè els treballadors tinguessin a l'abast els serveis que necessitaven sense haver de desplaçar-se.
https://es.scribd.com/doc/103674498/PATRIMONI-TORDERA
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixem la relació per si és del vostre interès :

SANT ESTEVE DORDARIA, EL MARESME. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/sant-esteve-dordaria-el-maresme.html

VALLDEMARIA. EL PRIMER MONESTIR CISTERCENC DE CATALUNYA. TORDERA. MARESME
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/11/valldemaria-el-primer-monestir.html

MONESTIR DE SANTA MARIA DE ROCA ROSSA. ALT MARESME.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/monestir-de-santa-maria-de-roca-rossa.html

EDIFICIS RELIGIOSOS DE TORDERA. LA CAPELLA DE SANT JAUME A LA MASIA TORDERA, ABANS MASIA SANT JAUME. EL MARESME SOBIRÀ. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/edificis-religiosos-de-tordera-la.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE VALLMANYA. TORDERA. EL MARESME SOBIRÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/09/esglesia-de-sant-miquel-de-vallmanya.html

CEMENTIRI ‘VELL’ DE TORDERA. EL MARESME SOBIRÀ.
http://relatsencatala.cat/relat/cementiri-vell-de-tordera-el-maresme-sobira/1058564

LA ‘TRENTINA’ DE SANT PONÇ A LA VALLIS DORDARIA.
http://relatsencatala.cat/relat/la-trentina-de-sant-ponc-a-la-vallis-dordaria/1031931

SANT LLOP I SANTA EULÀLIA D’HORTSAVINYÀ. ALT MARESME
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-llop-i-santa-eulalia-dhortsavinya.html

MARE DE DÉU D'EROLA DE TORDERA. ALT MARESME
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/mare-de-deu-derola-de-tordera-alt.html

SANT PERE DE RIU. TORDERA & PINEDA DE MAR. MARESME SOBIRÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-pere-de-riu-tordera-pineda-de-mar.html

ERMITA DE SANT TOU. TORDERA. EL MARESME
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/ermita-de-sant-tou-tordera-el-maresme.html

CAPELLA DE SANT DANIEL DE TORDERA. EL MARESME.
http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-sant-daniel-de-tordera-el-maresme/1046449

Sou pregats d’ajudar-nos a completar aquest ‘inventari’ dels edificis religiosos del terme de Tordera al Maresme sobirà.
https://es.scribd.com/doc/103674498/PATRIMONI-TORDERA

Cerquem també els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista dels que únicamebt trobàvem a Tordera :

ESCOLA DE NOIES. TORDERA. EL MARESME. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/escola-de-noies-tordera-el-maresme-catalunya/1055676

ESCOLA VEDRUNA SANT JOSEP. TORDERA. MARESME. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/11/escola-vedruna-sant-josep-tordera.html

No trobàvem ningú nascut a Tordera, de pares nascuts també a Tordera, a qui poder preguntar ; hi havia escola al nucli de Sant Pere ?.

Esperem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya – i fins potser el mateix Consistori de Tordera – us ho agrairà.

Els dies passen i la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. També l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; aixecava a l’Altíssim la meva pregaria per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Recorda sempre.


Antonio Mora Vergés


divendres, 17 de novembre de 2017

FOSSAR DE MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat explica que el tancament del recinte del cementiri municipal de Montblanc desenvolupa un mur molt senzill rematat amb cornisa de tres ales i sis franges d'arrebossat. La porta principal s'allunya una mica de la sobrietat del neoclassicisme, amb arc de mig punt centrat per l'escut de la vila. L'arrebossat simula unes dovelles regulars sobre les que es situen dues falses pilastres amb sengles capitells. Aquests mostren una part superior inspirada en l'ordre corinti i una base de formes d'inspiració egípcia. Les pilastres estan decorades amb elements decoratius en forma de tiges estilitzades. Remata el conjunt una cornisa amb una elevació amb la figura de la Verge.

Reprodueixo de : http://patrimoni.serviconca.org/Facana-principal-del-Cementiri-de-Montblanc-Montblanc-1687
La façana principal del cementiri de Montblanc és d'estil neoclàssic. La façana està feta a base de bandes horitzontals superposades. Com a elements decoratius trobem les motllures que hi ha a la base de l'edifici, les lesenes que flanquegen la porta, l'escultura de sobre la portalada d'accés i tots els elements esculpits a la part superior del mur. Al centre de l'arc de la portalada hi ha esculpit l'escut de Montblanc i al costat de la portalada podem llegir "AÑO 1887".


Després d'abandonar el vell fossar de Sant Miquel, el cementiri provisional que s'havia fet al costat de l’ex convent de la Mercè l'any 1845 va considerar-se insuficient, i el maig del 1883 els responsables municipals van proposar-se la construcció d'un cementiri definitiu. Els diners necessaris per fer l'obra es van aconseguir venent uns terrenys sobrants de la via pública i d'altres cedits per Josep M. Aguiló i Molins, a canvi d'un nínxol principal i el seu nom com a nom d'un carrer de la vila. Una propietat del notari Carles Monfar i Cantons, a la partida de la "Canta- roella" es va considerar una bona localització. El tarragoní Ramon Minguella i Rubió va fer el projecte d'obres, el paleta Maties Anglès i Castellet va fer la feina ràpidament, i el 24 de juny de 1887 es va poder inaugurar el nou Cementiri General amb gran solemnitat. El recinte del cementiri es va fer d'una capacitat adequada a la població, cosa que ha fet que es pugui seguir utilitzant avui en dia.


Al cens de 1857 Montblanc tenia 6.601, en el període la primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), i durant una bona part de la dictadura franquista, la població es va reduir per sota dels 5.000, i augmentava novament durant la ‘ democraciola’ fins als 7.290 a darreries de l’any 2016.

No havia trobat dades sobre els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/pedres-de-montblanc-el-casal-dels.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-escola-de-les-carmelites.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/10/breu-cronica-duna-visita-rojals-sostre.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-lilla.html
http://www.laconca51.cat/poble-vell-prenafeta-castell/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/03/sortida-per-la-conca-de-barbera-la.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, per als catalans, el patrimoni històric i/o artístic , la seva salvaguarda, la divulgació, i la documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

-----------------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !


dijous, 16 de novembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ENDERROCADA ESCOLA PÚBLICA DE MAÇANET DE LA SELVA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ma%C3%A7anet+de+la+selva&page=1&p=&pos=1

La primera escola pública estatal de Maçanet de la Selva es va començar a construir l'any 1922 (el dia de la festa de l'Arbre es va posar la primera pedra) i es va inaugurar l'any següent (també a la Festa de l'Arbre: el 2 d'abril de 1923). Joaquim Maria Puigvert en l'article publicat a la revista Mestall atribueix l'edifici a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946) que havia projectat l'any 1921 les escoles del veïnat de Martorell.


L'any 1932, amb l'adveniment de la República, i vistes les necessitats escolar del poble, es va ampliar l'escola amb dues aules més.
L'any 1971 l'arquitecte J.J. Romaní porta a terme una nova ampliació. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom propi, cognom matern, i si fos els cas, lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte J.J. Romaní

A conseqüència del creixement demogràfic l'escola queda petita i es va decidir enderrocar-la i edificar-ne una altra.

L'any 1978 ja es construïa l'escola nova, que es va inaugurar en el curs 1978-1979. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.

Aquesta escola (CEIP Sant Jordi) està situada al carrer de les Escoles número 23.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Els dies passen i la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no la podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar .
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.


Antonio Mora Vergés

EDIFICIS RELIGIOSOS DE TORDERA. LA CAPELLA DE SANT JAUME A LA MASIA TORDERA, ABANS MASIA SANT JAUME. EL MARESME SOBIRÀ. CATALUNYA

M’aturava a retratar la capella de la Masia Tordera, actualment restaurant de la que ens diu patrimoni Gencat ; masia situada als afores de Tordera, a la banda sud del barri de Sant Andreu, en direcció a la carretera de la Costa Brava. Està ben conservada, presenta la teulada de dues vessants. Portal rodó dovellat i dues finestres gòtiques al costat.


La casa ha estat reformada a l'interior i té la banda dreta un cos que actualment completa el servei de restaurant i que podria haver fet de pallissa. A l'angle de l'esquerra hi ha una garita per a la defensa de la casa que completa el conjunt, amb l'era, de tots els serveis entre la casa i l capella situada davant el Mas de Sant Jaume, separada per la era, presenta planta rectangular amb absis semicircular i façana coronada per una espadanya i una creu. Estil molt rústec, el que fa difícil esbrinar l'època en què es va construir. Al seu interior es troben interessants retaules del segle XVI amb passatges de la vida del Sant.




En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Finco contra el govern LEGÍTIM DE LA II REPÚBLICA, crim abominable que els sediciosos guanyadors qualificaven com “guerra civil! va quedar molt destruïda.

Actualment està restaurada.

Ens agradarà tenir noticia dels autors de les pintures, i del propi edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Aixecava a l’Altíssim la meva pregaria per la llibertat de : Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ). També perquè Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya, puguin tornar a Catalunya lliurement.


Antonio Mora Vergés