diumenge, 26 de gener de 2020

CEMENTIRI DE GRANOLLERS. MONUMENTS FUNERARIS. VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.


En la nostra visita al fossar municipal el Pere Albert Carreño, retratava els Panteons de les Famílies:

1. Frederic Torras i Bergé . Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) escultor
2. Pibernat
3. Ciuró
4. Serrat
5. Joan Torres Bergé. Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) escultor


https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0018067.xml

Conjunt de cinc panteons situats al costat esquerra de l’avinguda central que va des de l’entrada de llevant cap a ponent. En tots cinc l’enterrament està soterrat, els elements formals i compositius són del llenguatge modernista de finals del Segle XIX i començaments del Segle XX.

En dos dels panteons destaca l’escultura d’un àngel dret , recolzat en un treballat pedestal, en el central hi ha una figura femenina asseguda, en el del costat de llevant, un element a la manera de creu de terme, i en del costat de ponent, una creu recolzada en un treballat pedestal de planta quadrada

Ens agradarà tenir noticia dels autors del altres panteons a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.granollers.cat/sites/default/files/pagina/2014/12/fitxes_arquitectura.pdf

Insistim en que caldria fer una bona neteja de les imatges, la contaminació i el canvi climàtic, fan estralls – també – en els monuments funeraris.

dissabte, 25 de gener de 2020

CASA TORREBADELLA/RAMONEDA. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

El Pere Albert Carreño, retratava la casa que fa xamfrà amb els carrers Anselm Clavé, 29 – i Marià Maspons, de Granollers.
Patrimoni Gencat ens la descriu com ; edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis. Façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L'element formal més significatiu és una tribuna a l'angle, de planta circular, limitada per vidrieres en forma poligonal i coberta piramidal.


Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada.


Els elements formals i decoratius són representants de l'eclecticisme. Els forjats dels balcons, d'un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista "Guidons".

L’arquitecte – del que no trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneirxercatalunya@gmail.com - va ser Francesc Mariné i Martorell (Barcelona, 8 de setembre de 1845 — Barcelona, 5 de juliol de 1902)

La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny (Granollers, 1848 - Barcelona, 1912), autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.


https://revistadelvalles.es/2019/12/07/les-fotografies-mes-antigues-de-granollers-de-tomas-torrabadella-sesposen-a-lajuntament/

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà , el comitè local va ocupar la casa, i s’hi va instal·lar l'emissora de ràdio.

Durant les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d'obres d'art procedents d'esglésies i cases particulars.

L’any 1934 la casa es adquirida per Vicente Ramoneda – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixemebt i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , fet pel qual també es coneix pel cognom d’aquest últim qui a les seves últimes voluntats va deixar en herència l’edifici, que forma part del patrimoni arquitectònic local, al municipi.

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

divendres, 24 de gener de 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BAGÀ. EL BERGUEDÀ

El 19.04.2018, retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Bagà, advocada al protomàrtir Sant Esteva.


Patrimoni Gencat ens diu que és un curiós exemple d'església romànica, construïda en plena època gòtica. Estructuralment és un model romànic. La planta és de tipus basilical, amb una gran nau coberta amb volta de pedra lleugerament apuntada que arrenca d'una cornissa i amb un absis de planta semicircular a l'interior i hexagonal a l'exterior cobert amb volta de quart d'esfera. No hi ha naus laterals però, enlloc seu, trobem capelles laterals cobertes amb volta de creueria sobre nervis, un dels pocs elements que denota la introducció dels procediments estructurals del gòtic.

Vista de la nau des de l'absis de l'església. Jordi Contijoch Boada

L'interior de l'edifici és molt important per la seva austeritat, elegància i grans proporcions, que contrasta amb l'exterior, pobre i desordenat. El campanar està situat a tramuntana i és una torre massissa amb llargues finestres d'arc de mig punt.

L'edifici compta amb dues portalades monumentals, la principal a ponent i la secundària al nord. Totes dues tenen arquivoltes apuntades que s'aguanten sobre uns capitells en fris i tres columnes molt estilitzades. El portal principal està emmarcat per dos pinacles, acabats en ramillets florals, els quals són els únics elements sobresortints de l'estructura.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'altar Major va ser destruït, així com l'orgue, les imatges i objectes de culte. Acabada la Guerra amb les restes del retaule se’n compon un de nou, afegint també un altar provinent del santuari del Paller i datat el 1781.

L’església de Sant Esteve de Bagà conserva una creu reliquiari bizantina que probablement data del segle X i que presenta inscripcions en lletres gregues als braços i enmig del tronc. Hom ha cregut tradicionalment que fou duta l‘any 1000 pel bisbe de Vic, Arnulf.

Conserva un fragment del retaule de Sant Esteve, del barroc tardà.


Pere Galceran de Pinós i Mallorca (Principat de Catalunya, ? — Bagà, Berguedà, 1348) fill de Pere Galceran I de Pinós i de Saura de Mallorca. Era nét del rei Jaume II de Mallorca. Nascut entre l'any 1306 i 1312, serà l’artífex del creixement de Bagà, que serà en aquella època la capital de la Baronia de Pinós.

dijous, 23 de gener de 2020

CASA MIQUEL BLANXART I ESTAPÉ. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava la façana de la casa MIQUEL BLANXART I ESTAPÉ, (Granollers, 1857 – 1916), que va ser l’alcalde de GRANOLLERS en el període [16-02-1903 - 03-08-1905]


Patrimoni Gencat
en fa una descripció quasi telegràfica; explica que l’actual imatge és fruit de la reforma d'un antic edifici, duta a terme per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040845.xml

La casa té almenys ‘dos pares reconeguts’, el primer l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX – Barcelona , 23 de gener de 1937) , autor també de l’edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, i el segon – la fitxa tècnica li ho adjudica, l’arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951).

La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals.

En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna, obra de l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-maria-barnadas-i-mestres


La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista.

Els treballs de forja van fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).

Llegíem que en aquesta casa es venia vi i per això els motius de decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega immensa subterrània que es diu "el Cau" (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València i era un lloc de reunions.

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, delicte infamant que els guanyadors batejaven ‘guerra civil’, i la Jerarquia de l’església nacional catòlica com ‘CRUZADA’ , la va comprar el Sr. Ramon Murtra, fabricant.

Avui pertany al grup http://tallerdenpich.es/es/

Ens agradaria aprofundir en la història d’aquesta casa, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 22 de gener de 2020

CAPELLA DE SANTA CATERINA D’ALEXANDRIA. SENTMENAT. EL VALLÈS OCIDENTAL.

Tornàvem d’un passeig pel Vallès Oriental el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ens havíem aturat a Sentmenat perquè poguessin retratar el Castell i la Capella de Sant Jaume, i si és el cas prendre nota dels dies en que es pots visitar.

El Pere Albert Carreño, donava per acabada la feina fotogràfica, i li pregava aturar el vehicle davant de la capella de Santa Caterina
d'Alexandria.


Encara que la tradició parla d’una imatge ‘trobada’, en els inventari dels béns de la Vescomtessa de Toralla, Emerenciana de Torrellas i de Gassol, esposa del marquès Francesc de Sentmenat i de Perapertussa, consta una imatge de Santa Caterina d'Alexandria, de la que podeu llegir-ne els Goigs.


Al testament de la marquesa de l'any 1678 figura una disposició en que s’ordena : ‘reservar 1000 liures per fer una capella en lo lloch ahont finch trobada Santa Catahrina, martir i perquè amb la quantitat restant s'oficiés una missa semanena y un aniversari cada dissapte celebradors en la dita capelleta per salut i repós de la mia ànima’.

Passaran 90 anys fins que Joan Antoni de Sentmenat i de Boixadors, posant en ordre el patrimoni familiar , va descobrir el testament de la seva besàvia, i per acomplir la seva voluntat, a l'any 1768 el marquès demana llicència al Bisbat de Barcelona per construir la capella; les obres es van acabar dos anys després.

Al juliol de 1770 el vicari general beneeix la capella i dóna permís per poder oficiar misses.

Al 1855, Joaquim Gassol de Sentmenat i de Villalonga s'exilià a causa dels disturbis polítics de l'època i deixa d'ingressar els fons per a les misses que es deixen de fer.

L’any 1875, es recuperen , en el memorial de la parròquia de 1892, consta però, que quasi no se celebren misses i sembla ser que la capella només s'obria el 25 d'abril, Sant Marc, aprofitant la processó que passava pel davant.
Ja al segle XX tenim notícies que, als anys trenta, la capella s'obria durant la Setmana Santa, pel Corpus i per la festa dels llums del carrer.

Desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, la capella es torna a obrir per Setmana Santa i per Corpus i, des d’ almenys 1950, es celebra la missa dels diumenges.

A mitjans dels anys seixanta, el nacionalcatolicisme comença a perdre pistonada, això és tradueix en la poca assistència de feligresos als oficis religiosos, que acabarà amb el tancament de la capella , que es perllongarà fins a principis de 1981, quan un grup de dones enceten un moviment per a la seva restauració i fan una col·lecta i així, a l'abril del mateix any, s'inaugurà oficialment.

Des de llavors s'oficia una missa cada dissabte i, com observa Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 13 de febrer de 1931 – 29 de gener de 2017) per una curiosa paradoxa de la historia, s'acompleix l'última voluntat d'Emerenciana de Toralla, sense que ho sabés ningú.

dimarts, 21 de gener de 2020

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA ANNEXA A L’ESGLÉSIA DE SANT SIMPLICI. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens explicava el Juan Navazo Montero, al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, davant l’esglesiola de Sant Simplici, i la casa de l’ermità, que havia donat aixopluc al Comú de la Baronia de Montbui, un cop reconeguda com ‘ carrer de Barcelona’, i havia donat servei com escola, no podem afirmar si abans, i/o durant la dictadura franquista.

Malgrat que la tipologia respon a una església romànica, no en tenim cap dada documental anterior al segle XVI, en què apareix a les visites pastorals. Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ens ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.




És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l'any 1727.
Patrimoni Gencat la descriu com; església de nau única. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d'enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós. A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d'espadanya d'un sol arc, un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellats i permòdols a l'arquitrau. Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Està adossada a un edifici on vivia l'ermità i que va servir d'escola.

Ens queden algunes dubte:

1. Es fa culte en alguna ocasió al llarg de l’any ?.
2. L’advocació fa referencia a Sant Simplici I (Tívoli, primera meitat del segle v - Roma, 10 de febrer de 483), que va ésser escollit Papa el 3 de febrer del 468
3. En quin període va funcionar com escola l’edifici annex?.

Esperem amb ànsia les vostres respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Santa Eulàlia de Roncana, el Vallès Oriental, Catalunya , us ho agrairan.

dilluns, 20 de gener de 2020

CAPELLA DE SANTA ANNA. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

Retratava la Capella de Santa Anna, construïda l'any 1563, i enderrocada l'any 1862, en destruir-se la caserna.

Es refeu l'any 1864, al costat de la primitiva.


La capella situada a la segona planta ha estat restaurada, la planta baixa i la primera es fan servir de llibreria.


La restauració de la capella es va dur a terme en la dècada del 1970.
El projecte és dels arquitectes Bosch-Botey-Cuspinera. Andreu Bosch Planas ( 1943), Josep Maria Botey Goméz ( 1943) i Lluis Cuspinera Font ( 1942)
https://studylib.es/doc/6816246/bosch-i-botey-i-cuspinera

Patrimoni Gencat ens explica que la capella de Santa Anna es troba al costa del portal de Caldes de la muralla del segle XVI, face, to face de l’antiga caserna/camp de concentració de Granollers, en els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes.


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/01/in-memoriam-al-centre-de-granollers.html

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/u125/els_camps_de_concentracio.pdf

https://www.naciodigital.cat/noticia/132669/granollers/tenia/camp/concentracio/franquista/ubicat/antiga/caserna/ciutat

Consta de planta baixa i pis amb tres façanes i coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, acabada amb un ràfec. Sobre el carener s'aixeca un senzill campanar d'espadanya. La capella està a la planta pis en un reduït espai de planta rectangular.

L'arc de mig punt que dóna a la plaça permet seguir les cerimònies des del carrer.

La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria. A la façana que dóna al corredor hi ha restes de la muralla medieval.

Falten mans – en el sentit literal – per treure a la llum els terribles excessos que es van dur a terme per part de la dictadura franquista a Catalunya.

El silenci, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, esdevé complicitat amb els malfactors.