diumenge, 28 de maig de 2017

IN MEMORIAN DE RUBIÓ DE BAIX I LES SEVES ESGLÉSIES. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem sota un sol abrusador malgrat trobar-nos encara al mes de Maig de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al desolat indret de Rubió de Baix, el volia veure , i recollir almenys una imatge de la seva infinita desolació, en la que contrasta l’edifici de ‘ la nova l'església’ advocada a l’Arcàngel Sant Miquel que està situada a la part baixa del poble actualment deshabitat, en el vessant de llevant del tossal del castell i sobre el pendent que baixa cap al barranc del Salí.


Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat, fonamentat directament sobre la roca, que consisteix en una església de planta rectangular, d'una sola nau, de teulada a doble vessant amb el carener longitudinal, de capçalera recta, i orientada de nord-est a sud-oest seguint les corbes de nivell, amb la façana principal a ponent rematada amb una espadanya de dos ulls d'arc de mig punt.


L'aparell constructiu varia segons els trams, circumstància que pot indicar que es tracta d'una construcció feta a partir d'un edifici anterior (tal vegada la parròquia de Santa Maria de Rubió de Sòls, documentada des de finals del segle XIII) o bé un canvi en la tècnica constructiva. En tot cas, la part baixa de la façana principal està feta a partir de carreus de gres ben escairats lligats amb morter de calç. La porta, d'arc de mig punt de dovelles i amb la data de 1829 a les dues dovelles centrals, està feta amb el mateix tipus d'aparell, però, a partir de mitja alçada de la porta, els carreus esdevenen de mida més petita i a penes desbastats. A mitja alçada de la façana fins l'espadanya l'aparell és de maçoneria de morter amb pedres irregulars (gresos i calcàries). L'espadanya torna a tenir carreus ben escairats de gres i aparell de carreuons irregulars al coronament triangular.

Al centre d'aquesta façana s'obre un rosetó emmarcat per pedra calcària blanquinosa que contrasta amb el color bru de la resta del pany de mur. A sota del rosetó hi ha encastat un lateral de sarcòfag gòtic (amb decoracions en baix relleu que representen tres arcs lobulats trevolats i diverses figures humanes molt erosionades) i a cada banda una cartel•la decorada, la de l'esquerra molt malmesa. Aquests elements haurien pertangut al primer temple i haurien estat integrats a la façana quan es va bastir l'edifici actual el 1829.

La resta de les façanes mostren una heterogeneïtat constructiva similar, amb panys de carreuons irregulars combinats amb maçoneria de morter i alguns trams arrebossats. Les obertures, sis a la façana nord i tres a la façana sud, són senzilles finestretes d'arc de llinda sense cap mena d'ornamentació. A la part posterior de l'església, hi ha un cos adossat amb teulada a doble vessant que fa la funció de sagristia.

L'interior, resol amb una volta de canó de perfil semicircular, està totalment arrebossat amb morter de calç i guix, i en destaquen les decoracions motllurades en guix d'estil neoclàssic de la zona posterior del presbiteri.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

Recullo, que no comparteixo, la tesis que defensa que aquesta església de Sant Miquel ( anteriorment dedicada a Santa Maria i, posteriorment , a la Immaculada Concepció), podria estar bastida sobre el lloc de l'antiga parròquia del castell de Rubió, documentat des del 1018. Si fos així, es correspondria a l'església de Rubió que apareix en la relació de parròquies dels deganat d'Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280. Així mateix, el capellà de Rubió es consigna en la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391.

L’existència d’una capella al Castell, advocada a Sant Eudald, es qüestiona aquell raonament, que no desvirtua el fet que l'edifici actual, bastit l’any 1829 en estil neoclàssic, conservi encastats a la façana principal el lateral d'un sarcòfag gòtic i dues cartel•les.

Això, al nostre entendre, únicament confirma l'existència d’un primer edifici, potser romànic o tal vegada gòtic.


http://www.apuntsdunnummulit.com/?page_id=3289

La teulada original era de lloses de pedra i es trobava semiderruïda a principis del segle XXI. El 2008, l'edifici fou restaurat per la Diputació de Lleida, amb un nova teulada de teula àrab i consolidació dels murs.

D’aquell edifici semiderruït en voldríem rebre imatges a l’email coneixercaalunya@gmail.com , també les dades de l’arquitecte de la ‘restauració de l’any 2008’ . Dissortadament no va arribar fins aquí el Josep Salvany Blanch, en la visita que feia a Foradada l’any 1920:

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/foradada/mode/all/order/title/page/1

La Noguera aleshores i ara, està prop de Déu, però massa allunyada de la megalòpolis barcelonina.

No fora desassenyat que de forma col•lectiva TOTS els municipis de la Noguera, col•laboressin per a confegir un Catàleg del Patrimoni Històric i/o Artístic de la comarca, els resultats traduïbles en l’augment de les visites turístiques foren immediats. Escrit queda.

Habitualment faig arribar les meves cròniques als mitjans de comunicació locals, comarcals , provincials i/o d’àmbit català; la nostra tasca consisteix en fer conèixer i ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb aquesta finalitat es permet la còpia, la reproducció total o parcial, i qualsevol citació de forma general tant a persones, com entitats, com mitjans d’arreu del món.

dissabte, 27 de maig de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL RUBIÓ DEL MIG. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem sota un sol abrusador malgrat trobar-nos encara al mes de Maig de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al nucli de Rubió del Mig, al terme de la Foradada, a la comarca de la Noguera, al cor del ‘forat negre’ de Catalunya, volia retratar l'església parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Miquel que es troba al costat de la carretera, entre el carrer de Sant Miquel, el fossar des d’on en retratava la façana, i el carrer de les Escoles, d'aquest petit nucli.



Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple de planta rectangular d'una nau, orientat de nord-oest a sud-est, amb un immoble adossat a la façana nord-est. La façana principal afronta a llevant i està coronada amb un campanar d'espadanya. A banda i banda hi té adossades dues capelles laterals a manera de transsepte, amb una sagristia a l'angle oest i la capçalera recta. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal.

L'aparell constructiu denota almenys dues fases de construcció. La part baixa de les façanes està feta a base de carreus més o menys regulars (amb un tènue encoixinat molt erosionat a la façana principal) de gres. Aquests carreus de la banda baixa es troben molt erosionats i afectats pel mal de la pedra. A partir de mitja alçada, des de la setena filada, els carreus són més regulars i polits i lligats amb morter de calç. Encara hi ha una tercera fase que va consistir en la modificació de la volta i l'aixecament de la teulada, circumstància que va obligar a fer créixer la part superior de les façanes laterals i posterior amb obra de carreuons irregulars. Només aquest tram d'aparell irregular es troba arrebossada amb morter de calç.

La façana principal conté l'únic accés en forma de portalada d'arc de mig punt de dovelles, amb la imposta exterior amb una motllura mixta de gola. A sobre de la portalada se situa una fornícula en forma de petxina sobre una motllura semblant a l'anterior. La petxina està flanquejada per un baix relleu que representa dos obeliscs i un frontó triangular. A sobre d'aquesta fornícula hi ha el rosetó, motllurat i amb traceria de pedra. Aquesta façana és coronada amb l'esmentada espadanya, de dos ulls d'arc de mig punt i rematada amb un frontó triangular.

La façana sud-oest conté dos contraforts i la capella lateral esquerra, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la nau central. A l'angle entre el presbiteri i la capella lateral hi ha la sagristia.

Cal dir que hi havia originalment una altra capella lateral a la banda oposada, que actualment està integrada a l'immoble veí.

L'interior està cobert amb una volta de canó que integra tota la nau central. Les capelles laterals (encara que la de la dreta es troba tapiada en estar englobada a l'immoble veí) estan igualment cobertes amb volta. La volta central, de la mateixa manera que la coberta, va ser modificada i elevada.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

La decoració interior s'adiu amb els cànons renaixentistes i neoclàssics i es considera l'església, tot i l'origen en el segle XVI, un exemple d'art neoclàssic religiós.

Retratava l’edifici de les escoles públiques, que només per excepció es consideren ‘monuments’ al REINO DE ESPAÑA, del que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com la data en que s’aixecava, el seu autor, i quan va deixar de fer la seva funció originaria. Al cens de 1857 Foradada tenia 1.084 habitants, que serien només 570 l’any 1930, que han davallat exponencialment fins als 172 al tancament de l’any 2016.


La Noguera al segle XIX i ara, està sense cap dubte prop de Déu, i massa allunyada de la megalòpolis barcelonina.

No fora desassenyat que de forma col•lectiva TOTS els municipis de la Noguera, col•laboressin per a confegir un Catàleg del Patrimoni Històric i/o Artístic de la comarca, els resultats traduïbles en l’augment de les visites turístiques foren immediats. Escrit queda.

Habitualment faig arribar les meves cròniques als mitjans de comunicació locals, comarcals , provincials i/o d’àmbit català; la nostra tasca consisteix en fer conèixer i ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb aquesta finalitat es permet la còpia, la reproducció total o parcial, i qualsevol citació de forma general, tant a persones, com entitats, com mitjans d’arreu del món.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL SOCORS D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Em costava localitzar la capella de la Mare de Déu dels Socors d’Agramunt, com m’havia costat localitzar el pont-aqüeducte de ferro, que devem a l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916). En un i altre cas, no sabia ‘veure’ – si existeix – cap indicació. Agramunt ha de potenciar – també – el seu patrimoni, fent-ho veurà com s’incrementen alhora les vendes de torrons i xocolata, que son hores d'ara l’únic al•licient per als visitants.

Llegia que la capella fou construïda (segons una llegenda) perquè uns pastors varen trobar la bellíssima imatge de la Mare de Déu dels Socors enmig d'uns matolls a prop del riu Sió. Al seu honor li varen fer aquesta ermita. Durant dos segles i mig fou el punt de trobada dels devots de la patrona, la Verge dels Socors, i marc adient de moltes celebracions religioses festives.


Quan a la descripció ens diu patrimpni Gencat ; edifici rectangular de petites dimensions construït amb paredat comú. La portalada s'hi observa un petit cos amb campanar al vèrtex superior. La porta principal de mig punt està aixoplugada per una coberta a dues aigües de fusta que sobresurt notablement. A dita portalada s'hi accedeix mitjançant quatre graons de pedra. L'interior és de nau única i està cobert per una falsa volta feta amb totxo sobre una imitació de trompes i queda separada de la volta que cobreix l'altar per una arcada de mig punt. A la façana hi ha una inscripció al costat dret de la porta que diu : Fonch posada/ esta primera/ pedra a 6 de/ febrer 1678/ fundada per/ Franch Berenger/. És la primera pedra de la capella.


No s’esmenta que l’edifici patis cap dany durant la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876, que s’enduia un pont-aqüeducte de pedra de set ulls, aigües amunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

divendres, 26 de maig de 2017

IN MEMORIAM D’ALGUNS EDIFICIS ESCOLARS DE LLEIDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l'edifici de l' ajuntament de Foradada, a la comarca de la Noguera, que es troba a la banda nord de la plaça Major de la població, encarada a la façana de l'església de Sant Josep


Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular, d'aproximadament 17 metres per 11 metres , amb la façana principal en el costat llarg que afronta amb la plaça Major, dos pisos i golfes i teulada a doble vessant que desaigua en els costats curts. Està construïda amb maó i arrebossada amb morter de calç.

La façana principal disposa els seus elements de forma simètrica, amb una franja central, lleugerament més avançada que els laterals de la façana, on se situa la porta d'accés principal, i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis es disposen dues finestres a la franja central i dos finestrals amb balcó a cada banda i sobre les finestres del primer pis. Totes aquestes obertures estan rematades amb arcs rebaixats. A les golfes s'obren, a la franja central, tres finestres de mida més petita i rematades amb arcs de mig punt. Tota la façana es remata amb una motllura: La part que correspon a la franja central es remata amb un frontó semicircular mentre que les bandes laterals decauen a banda i banda amb un perfil curvilini còncau fins esdevenir planes. En el centre del frontó circular hi ha un rellotge. En conjunt es pot dir que aquesta façana dialoga arquitectònicament amb la façana de l'església de Sant Josep, de perfils curvilinis similars en els laterals mentre que el centre es remata amb un frontó triangular de línies clàssiques. Cal dir que l'edifici de les escoles va ser plantejat a partir d'aquesta església quan es va decidir, a finals del segle XIX, substituir l'església vella per aquest edifici funcional.

Les façanes laterals presenten igualment una disposició simètrica de les obertures, amb tres finestres d'arc rebaixat a la planta baixa i tres finestres rectangulars al primer pis. La façana posterior, amb una balconada de barana de ferro forjat i un total de vuit obertures no disposades simètricament, no té l'elegància de la façana principal.

Actualment l'edifici, després d'haver allotjat l'escola pública durant bona part del segle XX, és la seu de l'ajuntament de Foradada. Sobre la porta principal, un fris rectangular de rajola esmaltada conté la llegenda 'Casa de la Vila' envoltant una creu de Malta i l'escut municipal que representa la roca foradada que dóna nom al poble.

Demanaré a l’Ajuntament ajuntament@foradada.cat les dades de l’autor d’aquest magnífic edifici , faig extensiva la petició urbi et orbe a tothom, persona i/o entitat, catalana o estrangera, que pugui donar-nos al resposta.

Rebia un e.mail des de l’Ajuntament de Foradada a la comarca de la Noguera, en el que en relació a l’autor de l’edifici de les escoles – ara seu de la Casa de la Vila – en diuen ; segons la documentació que tenim, l'autor d'aquest edifici va ser l'arquitecte municipal José M. Font Blanco.

Salutacions

Gemma

En trobava poca informació per la xarxa :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontBlanco/FontBlanco_c.htm
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn.htm

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ a qui dec gratitud eterna per la seva col•laboració constant i desinteressada, em deia que era fill de l’arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924)
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontCarreras/FontCarreras_c.htm

Enviaré aquestes dades a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, acnoguera.cultura@gencat.cat , on espero trobar col•laboració en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i al que faig des d’aquí ofrena del material recopilat a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Lleida té el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

Foradada tenia 1084 veïns al cens de 1857, això ens permet suposar que hi havia escola almenys a Foradada, i Rubió, i malgrat no trobar cap esser humà per a preguntar-li aventuro que és molt possible que també a Montsonís n’hi hagués, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'antiga església romànica de Sant Pere, del segle XI , fou enderrocada a finals del segle XIX i en el seu lloc s'hi va construir l'edifici de l'escola-ajuntament

dijous, 25 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. MAS BELASC I CAPELLA DE SANT MARTÍ.

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

M’adreçaven fins a Sant Martí de Belasc, situada darrera del mas d’aquest nom, visible des d’Oliola, com és ‘mal costum’, cap dada mes enllà d’una xifra picada a la pedra damunt la porta de la capella que llevat d’error interpreto com 1849.




Sou pregats de fer-nos arribar més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M'aribava també fins a l'ermita del Sagrat Cor.

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

Poc se sap de les vicissituds històriques de Castellblanc, ja que el seu arxiu fou destruït en el segle XIX. No obstant es considera que el seu origen pot ser medieval, atesa l'existència d'una làpida de marbre a l'entrada de l'edifici que commemora que el 1174 Ermengol VI comte d'Urgell atorgà franqueses al lloc de Castellblanc.

Segons algunes fonts, el lloc de Castellblanc fou fidel al comte d'Urgell Jaume el Dissortat en el seu conflicte amb el Trastàmara.

D'època moderna se sap que pertangué a les famílies Camats, Albareda i Civit de Motes, tots ells vassalls dels ducs de Cardona. Per les dates inscrites a les portalades, es possible que el gruix de l'obra i el seu aspecte fortificat corresponguin al segle XVII. Després, en el segle XIX es van fer modificacions que n'alteraren l'aspecte general. Actualment pertany a una família barcelonina.

De la capella, probablement també bastida en el segle XVII, se sap que s'hi va celebrar el casament de la pubilla de la casa Albareda amb un membre de la família noble Civit de Motes, que inaugurà el llinatge d'aquest cognom i el títol de baró de Castellblanc, que perdurà fins el segle XX. Actualment només s'hi celebren actes religiosos puntuals.

Quan a la descripció; Castellblanc es troba al sud del terme municipal d'Oliola, a només 800 metres al sud-est de l'església de Santa Magdalena dels Arquells, a 2,3 km al sud del poble de Coscó i a 2,3 km a l'est de les Puelles (Agramunt).

Es tracta d'un casal fortificat, de quatre plantes d'alçada, planta rectangular (d'uns 17 metres per 21 metres ), amb la façana d'accés a llevant i una capella adossada (la capella de la Mare de Déu del Roser) a l'angle sud-est. La teulada es disposa a quatre vessants, amb ràfec de tres nivells de teula i maó. A les cantonades superiors de la façana meridional hi té integrades sengles garites de planta circular, l'oriental de les quals es troba integrada en una torre de planta quadrada de construcció posterior, arrebossada i amb tres obertures a cada cara d'arc fals escalat. La torre és rematada amb un parapet de merlets amb troneres.

Així mateix, l'edifici va ser ampliat a la part septentrional amb un cos constructiu de tres pisos, de teulada a un sol vessant (a continuació del vessant nord de la teulada principal) amb ràfec en forma de cornisa de pedra motllurada. L'aparell és similar en ambdues parts constructives, amb aparell regular de carreus de gres ben escairats i polits lligats amb morter de calç, si bé els carreus dels panys afegits són de mida més gran que els de la part original.

A la façana sud destaca la disposició simètrica de tres balcons amb llosana de pedra motllurada i amb les obertures rectangulars emmarcades amb esgrafiats. Sobre el balcó central hi ha el blasó de la família Batalla i una inscripció esgrafiada informa que aquest agençament data de 1998.

La façana oest consta de 5 obertures rectangulars disposades asimètricament, però en destaca l'alt sòcol trapezoïdal a l'angle nord-oest. Aquest sòcol, que fa de contrafort i alhora reforça l'aspecte de fortificació, té continuïtat a la façana septentrional, en la qual hi ha dos balcons a l'alçada de la planta noble, amb llosanes i marcs motllurats de pedra. Aquesta part de l'edifici és rematada amb la cornisa de pedra motllurada.

L'accés a l'edifici es realitza per la façana est, però per accedir-hi cal entrar a un recinte tancat amb una muralla de planta trapezoïdal que forma un ampli pati a llevant del castell. A aquest patí s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat en el tram sud de la muralla. En la dovella clau hi ha la inscripció 'Maigi Camats' i la data 1630 flanquejant el símbol de la família, una cama esquerra flexionada.

Entre aquest portal d'entrada al recinte d'accés i l'angle est de la façana meridional de l'edifici hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda amb el mateix tipus d'aparell de carreus regulars ben escairats i polits, amb porta d'arc de mig punt de dovelles amb la data 1674 inscrita en les quatre dovelles superiors de l'arc. Les dates de què informen aquestes inscripcions són concordants amb la lectura atenta dels paraments, de la qual s'observa que la façana de la capella està construïda sobre el pany de la muralla.



La capella consisteix en una petita església d'una sola nau, amb teulada a tres vessants (est, sud i oest), amb ràfecs disposats en tres nivells de teula i maó, un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull d'arc de mig punt, sobre la façana d'accés i un petit òcul ovalat sobre la porta abans descrita.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.

Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment a Renan tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.



Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14

dimecres, 24 de maig de 2017

ESCOLA DE SANT RAMON DE PENYAFORT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Continuava la meva recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, superats llargament els 1100, ja podem afirmar que almenys a Catalunya, un bon nombre dels habitants ja sabia llegir i escriure, abans que els sàtrapa decidís immolar més d’un milió de persones a la seva supèrbia.

Retratava la façana de l’Escola Sant Ramon de Penyafort , de la que llegia; es desconeix la data de la seva construcció, se sap però que a l'any 1802 s'hi estatja el rei Ferran VII. Aquesta circumstància va fer considerar seriosament la possibilitat d’ensorrar l’edifici com a mesura per evitar el ‘contagi’ del virus absolutista.


L'any 1886 s'hi instal•la un col•legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Congregació del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici al seu propietari, el VII marquès d'Alfarràs, Juan Desvalls y de Amat.

L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901)

L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès.

A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col•legi, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny.
La descripció tècnica ens diu; casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra.

Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals. A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades col•locadets simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal. Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgades
Constato que alhora que sorgeixen majors dificultats per a localitzar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – les persones que en tenen coneixement van desapareixent – es redueixen dramàticament els ‘col•laboradors’ majoritàriament privats. Cada nova escola demana ara un major esforç.

Continuaré, estimo que com a mínim n’hi havia més de 3.000 a tota Catalunya, i tot just ,’ho ‘trobat’ un terç.
Agrairé la vostra ajuda a l’email coneixercatalunya@gmail.com enviant-nos imatges i/o dades d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/05/que-en-sabeu-dels-edificis-escolars.html

Recuperar la memòria històrica és per als catalans un imperatiu ètic.

dimarts, 23 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. CASTELLBLANC I LA CAPELLA DE LA VERGE DEL ROSER

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

Poc se sap de les vicissituds històriques de Castellblanc, ja que el seu arxiu fou destruït en el segle XIX. No obstant es considera que el seu origen pot ser medieval, atesa l'existència d'una làpida de marbre a l'entrada de l'edifici que commemora que el 1174 Ermengol VI comte d'Urgell atorgà franqueses al lloc de Castellblanc.

Segons algunes fonts, el lloc de Castellblanc fou fidel al comte d'Urgell Jaume el Dissortat en el seu conflicte amb el Trastàmara.

D'època moderna se sap que pertangué a les famílies Camats, Albareda i Civit de Motes, tots ells vassalls dels ducs de Cardona. Per les dates inscrites a les portalades, es possible que el gruix de l'obra i el seu aspecte fortificat corresponguin al segle XVII. Després, en el segle XIX es van fer modificacions que n'alteraren l'aspecte general. Actualment pertany a una família barcelonina.

De la capella, probablement també bastida en el segle XVII, se sap que s'hi va celebrar el casament de la pubilla de la casa Albareda amb un membre de la família noble Civit de Motes, que inaugurà el llinatge d'aquest cognom i el títol de baró de Castellblanc, que perdurà fins el segle XX. Actualment només s'hi celebren actes religiosos puntuals.

Quan a la descripció; Castellblanc es troba al sud del terme municipal d'Oliola, a només 800 metres al sud-est de l'església de Santa Magdalena dels Arquells, a 2,3 km al sud del poble de Coscó i a 2,3 km a l'est de les Puelles (Agramunt).

Es tracta d'un casal fortificat, de quatre plantes d'alçada, planta rectangular (d'uns 17 metres per 21 metres ), amb la façana d'accés a llevant i una capella adossada (la capella de la Mare de Déu del Roser) a l'angle sud-est. La teulada es disposa a quatre vessants, amb ràfec de tres nivells de teula i maó. A les cantonades superiors de la façana meridional hi té integrades sengles garites de planta circular, l'oriental de les quals es troba integrada en una torre de planta quadrada de construcció posterior, arrebossada i amb tres obertures a cada cara d'arc fals escalat. La torre és rematada amb un parapet de merlets amb troneres.

Així mateix, l'edifici va ser ampliat a la part septentrional amb un cos constructiu de tres pisos, de teulada a un sol vessant (a continuació del vessant nord de la teulada principal) amb ràfec en forma de cornisa de pedra motllurada. L'aparell és similar en ambdues parts constructives, amb aparell regular de carreus de gres ben escairats i polits lligats amb morter de calç, si bé els carreus dels panys afegits són de mida més gran que els de la part original.

A la façana sud destaca la disposició simètrica de tres balcons amb llosana de pedra motllurada i amb les obertures rectangulars emmarcades amb esgrafiats. Sobre el balcó central hi ha el blasó de la família Batalla i una inscripció esgrafiada informa que aquest agençament data de 1998.

La façana oest consta de 5 obertures rectangulars disposades asimètricament, però en destaca l'alt sòcol trapezoïdal a l'angle nord-oest. Aquest sòcol, que fa de contrafort i alhora reforça l'aspecte de fortificació, té continuïtat a la façana septentrional, en la qual hi ha dos balcons a l'alçada de la planta noble, amb llosanes i marcs motllurats de pedra. Aquesta part de l'edifici és rematada amb la cornisa de pedra motllurada.

L'accés a l'edifici es realitza per la façana est, però per accedir-hi cal entrar a un recinte tancat amb una muralla de planta trapezoïdal que forma un ampli pati a llevant del castell. A aquest patí s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat en el tram sud de la muralla. En la dovella clau hi ha la inscripció 'Maigi Camats' i la data 1630 flanquejant el símbol de la família, una cama esquerra flexionada.

Entre aquest portal d'entrada al recinte d'accés i l'angle est de la façana meridional de l'edifici hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda amb el mateix tipus d'aparell de carreus regulars ben escairats i polits, amb porta d'arc de mig punt de dovelles amb la data 1674 inscrita en les quatre dovelles superiors de l'arc. Les dates de què informen aquestes inscripcions són concordants amb la lectura atenta dels paraments, de la qual s'observa que la façana de la capella està construïda sobre el pany de la muralla.



La capella consisteix en una petita església d'una sola nau, amb teulada a tres vessants (est, sud i oest), amb ràfecs disposats en tres nivells de teula i maó, un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull d'arc de mig punt, sobre la façana d'accés i un petit òcul ovalat sobre la porta abans descrita.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.

Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment a Renan tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.



Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14