dissabte, 18 de gener de 2020

EL CASTELL DE SENTMENAT I LA CAPELLA DE SANT JAUME . VALLÈS OCCIDENTAL.

Tornàvem de fer un tomb pel Vallès Oriental el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, el sol declinava quan aturàvem el vehicle prop del Castell de Sentmenat - avui és de propietat municipal – , i en aquesta comarca l’edifici és un important referent visual, sobretot pels que circulen per la carretera que enllaça Sentmenat amb Castellar del Vallès.

Patrimoni Gencat explica que l'indret on es troba localitzat el Castell, correspon a una zona, fins fa poc agrícola, de pendents suaus, situada a l'anomenada Serra de Dalt, que discorre de nord-oest a sud-est i que travessa el municipi.

L'edifici del castell i els elements patrimonials que s'hi relacionen, es situen a escassos 150 metres de la part nord del municipi, al peu d'un barranc que dóna a la riera de Sentmenat.

És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues, possiblement una masia fortificada, i que actualment s'utilitza per a tasques agrícoles. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.


El Juan Navazo Montero amb una maquina Canon Ixus obtenia les fotografies.

En motiu de l'execució del Projecte de consolidació estructural del castell de Sentmenat, portat a terme per l'Ajuntament de Sentmenat en vistes del mal estat de l'edifici i del perill de pèrdua definitiva d'aquest patrimoni, es varen portar a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques:

Any 2006: Es varen portar a terme un total de 13 sondejos a l'interior de l'edifici, al pati i el cobert i a l'exterior de l'edifici tots arran de les parets, amb l'objectiu d'arribar a la cota de fonamentació dels murs. D'altra banda també es varen localitzar altres estructures, com per exemple, a l'exterior de l'edifici, a la rasa nº 8 (situada a al sud-oest del castell) es va documentar un fragment de contrafort abocat a sobre del terreny natural. A l'interior del recinte (pati i cobert) en el sondeig nº 5 (façana sud de l'edifici) va aparèixer un paviment de morter de calç de color rosat, que s'entrega a la façana. A l'interior del castell, al sondeig nº 9 (sector est) es va localitzar les restes d'una llar construïda amb pedres ennegrides per l'escalfor del foc. Al sondeig nº 10 (meitat oest) va aparèixer un paviment de còdols, un altre de rajols, situats a la mateixa cota i una canal de recollida d'aigües pluvials que es podria relacionar amb un dipòsit, de planta quadrada amb parets revestides amb calç.

Any 2008: L'àmbit d'actuació on s'ha portat a terme el control s'ha centrat als vessants nord i oest de l'entorn immediat del conjunt de l'edificació, ja que en aquest punt s'hi havien d'iniciar els treballs de pilonatge, injecció de formigó i adequació del terreny per consolidar la base on reposa l'estructura. Prèviament, s'hi va efectuar una prospecció superficial a tota la superfície afectada, uns 300 m2. En comprovar que aquesta zona no presentava materials ni estructures es va procedir l'ampliació del tram de camí, per a l'accés de les màquines, i iniciar les obres de consolidació del terreny.

D'altra banda, també es portà a terme una intervenció arqueològica en dos contraforts. L'excavació manual de dues cales tenia com a objectiu comprovar la profunditat i factura de la seva fonamentació. Es varen documentar diversos fragments de ceràmica, com ara, pisa blava catalana de Barcelona, pisa blava paterna, ceràmica oxidada vidrada moderna i ceràmica reduïda, tots amb una cronologia entre els segles XV i XVIII.

S'ha constatat que al llarg de l'àrea afectada no s'hi documenten murs o d'altres estructures d'interès arqueològic, degut a que cal pensar que aquesta zona correspon a la part del castell més ben defensada, aprofitant les característiques geofísiques del terreny. Cal afegir que els contraforts suporten i delimiten un terraplè que, probablement, es va construir quan l'edifici es nobilitzà.

Pel que fa als treballs de repicat de paraments, s'han documentat nombrosos elements o estructures que restaven amagades per les diverses reformes portades a terme al llarg dels anys. Per exemple, a la façana sud s'hi han localitzat obertures tapiades amb maons, també han aparegut nombroses espitlleres entre arc i arc.

Any 2010: La intervenció va consistir en la realització de 13 sondejos a diversos punts de la planta baixa de l'edifici i el control dels moviments de terres necessaris per a construir-hi desguassos o consolidar la estructura.

Es varen establir cinc fases cronològiques definides per diverses fases constructives ben diferenciades.

Primera fase: L'establiment d'una fase anterior a la construcció del castell ve determinada per la documentació d'una sitja, en la que s'hi ha documentat material ceràmic dins del rebliment (fragments de tegula, etc), que permet suposar l'existència d'una ocupació a zona en època preromànica. La tipologia d'aquest, però, no ha permès una adscripció cronològica més concreta.

Segona fase: Moment de construcció del castell que, segons la documentació conservada, es remunta vers el primer quart del segle XI. Durant el procés d'excavació es va documentar un tram de mur que presentava una planta semicircular. Aquesta estructura, junt amb la orientació dels murs, probablement es podria correspondre amb un antic absis. D'altra banda, un dels murs s'uneix fent cantonada, al mur on s'hi localitza la porta romànica. Segons el director de la intervenció, tots aquests elements porten a pensar en la probable presència d'una església en aquesta zona del recinte, que hauria estat separada de la zona residencial. Aquesta hipòtesis comportaria l'existència d'una construcció anterior que s'ha interpretar com el conjunt residencial del vell castell (domus), atès que el cos est d'aquesta part del castell s'adossa als murs de l'església i per tant, és posterior. Tot i això, la falta d'evidències físiques no permet determinar quina de les estructures seria l'anterior.

Tercera fase: Època baixmedieval (s.XIV-XV). S'hi ha documentat una remodelació arquitectònica que va comportar l'enrunament dels murs romànics de l'àmbit 3 i la construcció del murs que formarien part d'una porxada, a la part occidental del castell a la primera meitat del segle XIV. D'altra banda, d'aquest període s'hi ha localitzat la construcció de dos nous àmbits, destruint l'absis i la façana nord de l'edifici romànic. Probablement, aquesta remodelació hauria obeït a una reparació produïda arran del terratrèmol que va haver en aquesta zona l'any 1448.

Quarta fase: En aquest moment el recinte canvia de funció convertint-se en una explotació de caràcter agrícola, situada al darrer quart del segle XVII i primera meitat del XVIII. S'eleva el nivell de circulació d'una sèrie d'àmbits, es reestructura la distribució dels àmbits, es reformen les cobertes i s'obre la porta central a la façana oest.

Cinquena fase: Època contemporània. Determinat per diversos paviments de ciment.

Entre finals de 2005 i inicis de 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica al camí d'accés al castell. Durant aquestes obres, es va localitzar algunes estructures corresponents a murs. Les obres destruïren total o parcialment algunes d'aquestes, sense que se n'hagués obtingut permís. Per aquest motiu, es va generar una segona intervenció que va consistir en reexcavar i documentar tots els murs i posteriorment, el cobriment indefinit realitzat aquest cop, sota control arqueològic. La destrucció intencionada va causar la pèrdua d'informació de la major part de les estructures i de l'estratigrafia associada, fet que provoca una manca de concreció tant pel que fa a la funcionalitat com per determinar-ne la cronologia, tot i que sembla ser que els murs correspondrien a una fase moderna (segles XVIII-XX).

El Castell és visitable un parell de dies cada mes, i per a grups nombrosos en els dies que s’acordin.

http://www.sentmenat.cat/actualitat/agenda/17426-visites-guiades-al-castell.html

divendres, 17 de gener de 2020

CASA JOSEFA GANDUXER DE TORRAS - CAN ROURA. GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL

Decidíem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fer un tomb pel Vallès Oriental, començàvem al Cementiri de Cardedeu, l’Alqueria Cloèlia, la Torre Joan Amat, la Torre Montserrat,.., seguiríem pel Cementiri de Granollers – advertia que bona part de les imatges presenten un lamentable estat sinó d’abandó si d’incúria, està clar que la pol·lució i el canvi climàtic, afecten també al marbre, oi?. - , començarien una passejada per la Ciutat , i el Juan Navazo Montero retratava la casa del carrer Joan Prim, 44 de Granollers,


Llegia a patrimoni Gencat; Autor: Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/alexandre-soler-i-march

Em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Soler March’,oi?,

Promotors: Josepa Ganduxer i Carrencà ( + 7 de juny de 1941), esposa de Joaquim Torras i Pujalt [Sabadell, 29/08/1855 - Barcelona, 12/09/1937]
http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EFKI

Patrimoni Gencat diu d’aquest immoble; edifici entre parets mitgeres, que consta d'una planta baixa i de dos pisos, amb coberta a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria i barbacana. L'edifici alterna elements historicistes (llindars i portalada ) amb altres elements formals de caràcter modernista (medallons, esgrafiats, sanefes i ceràmica).

Actualment la casa acull la consulta de GINELLERS INSTITUT MÈDIC

dijous, 16 de gener de 2020

ALGUNA DADA DE L’EDIFICI DE MONT-CALVARI. ARENYS DE MAR. EL MARESME


Crida i molt l’atenció l’edifici de Mont-calvari, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port. Es bastí al voltant de l'ermita del Sant Crist del Calvari i ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX. Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d'ofici interessants. L'ermita ha quedat rodejada i empetitida per l'edifici.

Data de començaments de segle XX. L'any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo, que edificà un hotel de primera classe, d'estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo. Més tard li fou imposat el nom d'Hotel Monte Calvari. L'hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet. L'hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l'any 1946 per una firma barcelonina. Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.

Donada la seva privilegiada situació enmig del port i enfront del Turó del Mal Temps és una fita visual característica de la població.

Feia una mica de recerca :
4 DE ENERO DE 1857. S’inaugura l’estació de ferrocarril d’Arenys de Mar.
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-inaugura-tramo-ferroviario-mataro-arenys-mar_226215_102.html


A la fotografia on apareix l’ermita es pot apreciar l’existència del pont sobre la via feria.

Altrament tenim constància que l’any 1892, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899), actuant com a Bisbe de Barcelona, cedeix a Narcís Serra i Torner, l’ermita del Sant Crist del Calvari .

https://www.museunacional.cat/es/colleccio/ermita-del-sant-crist-del-calvari-en-arenys-de-mar/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251795-000

En data indeterminada i a instancies de Enrique Nello y Camps es construeix un edifici i es demana i s’atorga premis per “ establecer viveros para la propagación y conserva de mariscos en el puerto del Calvario de Árenys de Mar, distrito de Mataró”
Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima

Sembla que MIQUEL MOLLEVÍ va ser l’artífex de la ‘bona fama’ del restaurant

Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al port d’Arenys llegia que l'any 1917 fou concedida l'autorització per a la realització del port. El projecte, signat per l'enginyer Josep Maria Ortega el 16 de setembre de 1920 i posat a subhasta el 1922 fou adjudicat al constructor arenyenc Francesc Solé i Miró (En València). El projecte va tenir molts entrebancs provinents de la pedrera de Can Bellsoleil d'Arenys de Munt i eren transportades amb vagonetes, per mitjà d'una petita via fèrria estesa al llarg de la riera.

La construcció va patir tots els problemes imaginables i més :
https://books.google.es/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA135&lpg=PA135&dq=Josep+Maria+Ortega.+enginyer+del+port+d%27arenys&source=bl&ots=9igJxWq5t8&sig=ACfU3U0rQ4J7EFrG4_Nhy13eqG9z8PM2Cg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjh35zpl-zmAhV06uAKHXdNB0wQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=Josep%20Maria%20Ortega.%20enginyer%20del%20port%20d'arenys&f=false

Fou acabat el 4 d'abril de 1961.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, el mar arribava encara fins als fonaments de l’edifici, i l’únic accés es feia pel pont que superava la via del tren, des de la carretera N-340.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/tothom-darenys-de-mar-sabia-aquesta-historia-del-crist-de-lermita-del-turo-del-calvari/

L’any 1948, la promotora barcelonesa Cubsa el transforma en un edifici residencial d’estil mediterrani, con tocs colonials.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em diu que l’arquitecte de la darrera reforma 1947/48 de l’Hotel Monte Calvario - Santuari del Sant Crist, va ser Joan Anguera Vicente, del que voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n també una fotografia. Trobàvem el traspàs de la seva esposa Dolores Vivó Costa:
https://enmemoria.lavanguardia.com/buscar?keywords=Juan+Anguera+Vicente&date_limit=0&date=&type=all_memorial&_fstatus=search&order_by=





http://tionia1.pangea.org/Exvot/SantuarisMariners/Mont%20Calvari/Calvari.htm?fbclid=IwAR2v_FtGB7XvYFGD-bkKy3aW3j_ytcsVkpYeVarJFLYvG-c9fcmBQ79Gbyg
https://www.yaencontre.com/noticias/casas/historia-y-leyendas-del-mont-calvari/?fbclid=IwAR3If4vU0abbHx6x6X4o2s8sqRyjZx6o96c4ZlbRsAjQ3kvTEx21radV7JU
http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=61&fbclid=IwAR2sjDwQKkoTrXdCBCRBmYpSsJzV-i-oqymKQk1fRJHbKJPpHD6TJ8IVI5Y
http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf
http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/arenys-de-mar-mont-calvari?fbclid=IwAR0TnRCVdusOtJoKa9D2KZVJ_lYN0PyD0IKJDYQECH3bz5Pa4qL3iRkEkIE
http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8201

Si feu recerca, ens agradarà tenir noticia de les troballes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 15 de gener de 2020

IN MEMORIAM . AL CENTRE DE GRANOLLERS , A L’ANTIGA CASERNA I HAVIA UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, EN ELS PRIMERS AÑOS TRIUNFALES DEL FRANQUISMO

El titular té relació amb una imatge que publica la Krysha Sánchez D'Abreu‎, amb aquest peu informatiu; la plaça de la caserna amb la caserna! (on avui hi ha el mercat de sant Carles).


http://www.granollers.cat/arxiu/camp-de-concentracio-de-granollers
documentació que acredita l'existència d'un camp de concentració franquista a Granollers, concretament situat a l'antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna. Aquest camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó i que conformaven batallons de treball. Les seves feines consistien en reconstrucció d'equipaments, ponts, carreteres...


Un document en forma de carta amb el distintiu de "camp de concentració" confirma l'existència d'aquest camp de concentració, un dels 16 recintes d'aquestes característiques arreu del país. És una carta del comandant militar del camp de concentració de Granollers adreçada a l'alcalde.

No sabia trobar més dades d’aquest comandant militar Ignacio Pertica, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs ,...

El tècnic municipal de l’Ajuntament, podria ser el Paco Cruz Corral?.
http://www.granollers.cat/arxiu/fotografia-de-la-porxada-conseq%C3%BC%C3%A8ncies-del-bombardeig-14-de-juny-de-1938

dimarts, 14 de gener de 2020

HISTÒRIES DE SINERA I DEL SEU FOSSAR. ARENYS DE MAR. EL MARESME

En la nostra visita al Cementiri de Sinera ens passava per alt la tomba de l’Emilia Rovira I Presas; el bon amic Enric Sánchez-Cid em feia arribar una fotografia, i m’explicava que malgrat haver estat amarrat en moltes ocasions al Port d'Arenys de Mar i no massa lluny de l'Hotel Mont Calvari, mai m'he arribat fins ell. Probablement, perquè venint de la Mar, no ens tira la Terra... a no ser per resguardar-nos d'una tempesta o conèixer detalls d'una història d'amor... escrita al cementiri de la població.


Del Rafael Martínez Ortiz i López, sabem per deducció que va néixer a Cuba l’any 1858, la dada però ens cal confirmar-la perquè malgrat coincideix amb les dades del naixement i traspàs [ 1859-1892) de l’Emilia Rovira I Presas, ens fa pensar – més en aquella època - que l’home tenia més edat que la dona, de ser certa aquesta hipòtesis, està clar que tenim un primer error, demanaren ajuda a b.arenysma.pff@diba.cat per esmenar-lo.


De la història d’amor però no en dubtem pas.

http://arseniorodriguezquintana.blogspot.com/2019/03/historia-de-amor-cubano-catalana-en-el.html

http://thedarkhousemar.blogspot.com/2010/10/cementerio-arenys-de-mar-una-historia.html

https://www.vilaweb.cat/noticia/1134494/20000423/despulles-demilia-rovira-panteo-li-rafael-martinez.html


L’autor de la tomba és “ un escultor francès” , per completar aquesta informació demanarem també l’ajuda de b.arenysma.pff@diba.cat

Hi ha alguna dada més a : http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2011/turisme/ITINER_CEMENTIRI_web.pdf
Marbrista Thoin (París), escultura d’Auguste Maillard ( arís el 15 de juny de 1864 + Neuilly-sur-Seine, l 19 de agost de 1944 )

Auguste Maillard

Quan demanem col·laboració ho fem ‘urbi et orbe’ , per tant qualsevol persona o entitat que tingui dades que en permetin completar la biografia del Rafael Martínez Ortiz i López, o les dades del misteriós “escultor francès” rebrà la nostra infinita gratitud si ens les fa saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sinera, Arenys de Mar, el Maresme, Catalunya, us ho agrairan.

dilluns, 13 de gener de 2020

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ A LLIÇA D’AMUNT ALS ANYS 50 DEL SEGLE XX. EL VALLÈS ORIENTAL.

Crisant Palau publica una fotografia de l’església parroquial de Lliça d’Amunt, advocada a Sant Julià, datada als anys 50 del segle XX, durant la dictadura franquista.


https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Explica que en els dies foscos que seguien a la sedició – victoriosa - dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República, el temple fou profanat, encara que la fàbrica no va patir danys.

L’ arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) es van dur a terme les obres de reforma, es va ampliar l’absis.


De les transformacions posteriors, com l’eliminació del campanar situat damunt la torre, no se’n diu res de res.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29028


Si en teniu dades agrairem que en les eu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-julia-de-llica-damunt-valles.html

Fotografia del Fons Fotografic Josep Olivé Escarre. noviembre de 2014

diumenge, 12 de gener de 2020

QUE EN SABEM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ D’ARENYS?. EL MARESME

El Pere Albert Carreño –autor de les fotografies – el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, confirmàvem que a l’església de Sant Martí d’Arenys hi ha molts detalls que criden l’atenció, alguns son obvis - encara que NO se’n diu res – penso en la capella de la Mare de Déu del Remei - , que podeu veure retratada a : http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/cuyas/id/460/rec/15 s’aprecien, sense gaire detall els exvots , i en la fotografia del exterior de l’església feta des de l’escultura a la puntaire, s’adverteix clarament el relleu de la capella que llueix una majòlica a l’exterior.







Patrimoni Gencat descriu una CAPELLA DEL REMEI - ERMITA DEL REMEI , situada al costat de la casa El Remei.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8275
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8274

La torre que és ara la del campanar fou construïda abans que l'església actual, això és un fet força habitual arreu de Catalunya, la primera funció de la torre era la de guaita i bada, i posteriorment s’edificava al seu redós l’església que la feia servir de campanar.

La torre fou encarregada el 8 de maig de 1514 a Pere d'Alquier, constructor francès. La construcció fou acabada l'any 1518. El campanar estava format per una base quadrada i tres pisos d'alçada, rematat per un terrat amb merlets de tres esgraons. Es va coronar el terradet amb un pinacle en forma de piràmide.

Altres, malgrat estar documentats son força desconeguts :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-desant-mart%C3%AD

Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com