dilluns, 26 de febrer del 2024

SANT BARTOMEU DE MATAMALA. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no retrataven la capella  i la masia  de Sant Maurici de Calç ,  en la visita que feien a Porqueres ,   el cert és que el  projecte es va estroncar sobtadament amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i no es va continuar durant la dictadura franquista, i dissortadament tampoc en la “ democraciola”  que esdevenia hereva d’aquell regim autocràtic.  Amb els mitjans tècnics i humans d’avui, encara ho podem fer, retrateu masies – fins les runes si només hi ha això – i envieu les imatges a l’email mdc@csuc.cat, castellardiari@gmail.com

Mossèn ,  Josep Maria Viñolas Esteva.  ( Salitja , La Selva, Girona,  10-03-1966), retratava  sant Bartomeu de Matamala



https://www.guimera.blog/tribuna/sant-bartomeu-de-matamala-de-merlant-porqueres-ara-pla-de-lestany-girona-catalunya/


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-matamala-porqueres

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/ermita-de-sant-bartomeu-de-matamala/

En l'actualitat és un allotjament rural 

https://www.alojamiento.io/property/masia-de-sant-bartomeu-de-matamala/AB-19276841

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Que Sant  Bartomeu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


 



diumenge, 25 de febrer del 2024

LA TORRE PALLARESA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS ANGELS. SANTA COLOMA DE GRAMENET.

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 914, Vista general de la Torre Pallaresa, Santa Coloma de Gramenet ; Barcelonès ; Catalunya ; Arquitectura domèstica ; Façanes


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1703/rec/6

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/santa%20coloma%20de%20gramenet

En fèiem una publicació:

https://relatsencatala.cat/relat/la-torre-cardona-o-torre-pallaresa-de-santa-coloma-de-gramenet/1040419

No trobava l’advocació de la capella en cap publicació, o si més, no sabia veure-la.  Dissortadament avui, evidenciar ignorància en qüestions relacionades amb la religió, està considerat “ meritori” , oi?.

https://museu.gramenet.cat/es/museo-en-el-territorio/de-pueblo-a-ciudad/torre-pallaresa/

https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=8973699a-a79e-45a2-96a5-3ddc1d50bc57&groupId=193969

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-pallaresa-santa-coloma-de-gramenet

L’ Enric Fontvila Batalla, aconseguia una fotografia de la capella.


https://commons.wikimedia.org/wiki/File:117_Torre_Pallaresa,_capella.JPG

Hi ha una imatge de la Marededéu, li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que ens ho confirmin l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retrataven també, la Torre Pallaresa i altres edificis.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Santa%20Coloma%20de%20Gramenet

 Que la Marededéu, Santa Coloma    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dissabte, 24 de febrer del 2024

CAN TRAVER. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY.

 

Jaume Butinyà i Granés (1906-1993)

https://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_biografias_3/en-jaume-butinya-i-una-dificil-decisio_66

Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902-1992)

https://plaestanydigital.cat/index.php/arxiu-informatiu-2012-2018/item/1801-el-fons-personal-del-primer-arquitecte-municipal-de-banyoles-francesc-figueras-i-de-ameller-a-l%E2%80%99arxiu-municipal-de-banyoles.html

Dos “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana – no tinc cap dubte de la manipulació que es duia a terme durant la dictadura en els fons documentals - , retrataven Can Travé/Traver a Porqueres a l’actual comarca del Pla de l’Estany.

També  el Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944),

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5958/rec/19

https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-plaestany/masos-plaestany-porqueres/1684-masos-usall/2234-masos-porqueres-usall-traver

Entre les masies de l’antic  terme d’Usall,  destaca Can Traver, que es remunta al segle XIII. És una construcció en forma de L que tanca un pati molt gran del segle XVII.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Trav%C3%A9/page/1

https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/pla_estany_porqueres.htm

https://www.ddgi.cat/municipis/Porqueres/03%20ANNEX%20III-%20actualitzat-Cat%C3%A0leg%20de%20Masies%20i%20Cases%20Rurals.pdf

Hi ha constància que la masia va acollir les escoles fins a la dècada dels 60 del segle XX


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-escola-dusall-can-traver.html

L'escut de la família està format per tres bandes lligades amb una barra (o trava). És interessant la inscripció que l'acompanya: "Trinus et Unum Deum" de evident sentit trinitari.


https://www.armoria.info/libro_de_armoria/traver.html

L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), és l’autor de la fitxa de Patrimoni Gencat.  I recull  que  del llinatge dels Traver van sortir quatre canonges de la Seu de Girona. Un d'ells, Pere Traver, va ser Vicari General i està documentat entre el 1554 i el 1583.

Se’n fa difícil de creure que no existís a la Can Traver cap lloc per pregar.   

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


 

divendres, 23 de febrer del 2024

L’ALEXANDRE GUSTAVE EIFFEL VA SER L'AUTOR DEL PONT DE FERRO DE LA RIERA DE SANTA COLOMA AL TERME DE FOGARS DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA 

 En cridava l’atenció el pont de ferro situat a la carretera d'Hostalric a Maçanet i Blanes que travessa la riera de Santa Coloma, un xic abans de la seva desembocadura a la Tordera.

El pont, amb unes grans baranes en forma de dos arcs rebaixats units amb tres embigats encreuats, està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i varis trams creuats.


Actualment està pintat de color vermell.

És un pont de sentit únic, en direcció Blanes. Al costat n'hi ha un altre, de mitjan segle XX, per anar en direcció contrària.

Em feien alguns comentaris; 

L’Albert Canet i Calderó ( Granollers, 1964)  deia  ; aquest pont es originari de Granollers.....es va construir entre els anys 1916 i 1918, i va estar en servei a Granollers sobre el riu Congost fins el gener de 1939.

Va ser dinamitat per les tropes republicanes durant la retirada. La meitat va quedar intacta ( eren dos trams iguals ) l´altre destruïda . La meitat intacta ve ser transportada a la ubicació actual i és el veieu aquí....curiosa historia d´un pont viatger

Xavier,  diu; estic intentant esbrinar l'autor del Pont de Ferro de Granollers. Efectivament, la part que va restar dempeus després de l'esfondrament d'un dels seu arcs degut als bombardejos del gener de 1939, es va aprofitar pel pont sobre la riera de Santa Coloma. Com que la distància a salvar del pont original era més gran, es va haver de tallar per adaptar-lo, i per això el de la riera de Santa Coloma té una forma apuntada a la seva clau.

El Puente de Hierro de Talavera de la Reina sembla ser un germà bessó. La seva construcció (1901-1908) va ser dirigida per un enginyer que es deia Luis Barber Sánchez  [(Saragossa,  24  d’agost  d 1870 +  Madrid, 5 de novembre de 1938), les seves despulles descansen al cementiri de Toledo, on va ser traslladades  el 22 de gener  de 1940[ , . . seguin el projecte redactat molt abans per l'enginyer Emilio Grondona Perez ((Madrid, 23/10/1844 - Madrid, 22/09/1920) .


https://www.toledo.es/wp-content/uploads/2017/02/documentos-interesantes-058-1.pdf

https://puentescarreterasyferrocarrilestoledo.blogspot.com/2020/05/emiliogrondona.html

Jo penso que el pont de Granollers hauria d'estar relacionat d'alguna manera amb Emilio Grondona o Luis Barber, però per ara no he sabut trobar-hi cap relació. Segueixo buscant...

Si en sabeu alguna cosa més us agrairia que me la féssiu saber.

I un anònim afegeix, es un pont realitzat per l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923), fou construït al seu taller entre 1916 i 1918.

Primer es va instal·lar sobre el riu Congost a Granollers, després de ser dinamitat per les tropes republicanes, en retirada, el 1939 però,  la part que no es va destruir es va traslladar a la ubicació actual.

 En els nostres dies, la critica situació econòmica ha donat lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania, això explica que pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" 

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 22 de febrer del 2024

CAN ROC. SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

Joan EstorchSalomó, un dels fotògrafs “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana, retratava 1932, Angle de la façana de Can Roc amb gent al portal i pati amb plantes, Santa Coloma de Cervelló. El Llobregat jussà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4050/rec/1

https://www.bnc.cat/layout/set/print/El-Blog-de-la-BC/Apunts-sobre-la-fotografia-i-la-reproduccio-de-documents-II-.-Els-Estorch-una-saga-de-fotografs

Miraculosament,  la masia de Can Roc és un edifici de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab, i la façana principal orientada a sud-est. Té adossats diferents cossos annexes a la zona nord-est, formant un angle recte. Hi ha un altre cos que és el que configura el front de carrer, on hi ha la portalada d'accés realitzada amb maó ceràmic vist, amb un arc rebaixat de doble rosca i porta de fusta amb reblons. Aquest cos té l'alçada d'una planta, i està cobert amb un terrat.

Entre els diferents cossos edificats queda un espai destinat a pati, tancat per un mur d'obra. A la part posterior de la masia hi ha un altre pati.

A partir de la documentació conservada, en concret un inventari de béns de 20 de febrer de 1630 se sap que la casa comptava amb entrada, estable, cuina, sala, la cambra de la xemeneia, l'empostissat sobre del celler i la cambra principal. Per la distribució, podria correspondre a una masia típica de tres crugies paral·leles del segle XVI o XVII.

El consistori decidia  rehabilitar-la :

https://www.santacolomadecervello.cat/es-rehabilita-la-masia-de-can-roc/

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dimecres, 21 de febrer del 2024

IN MEMORIAM DE LA TORRE MIQUEL BRUGAROLAS BOFILL. LA CERDANYOLA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Havia demanat informació sobre la fotografia de l’any 1918 del Josep Salvany Blanch, Torre a Cerdanyola del Vallès,  a les pàgines de facebook de Cerdanyola, sense  resultat.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5133/rec/16

La manca de dades només s’explica per la dèria de la dictadura franquista en anorrear la nostra llengua i cultura,  una mostra de com documentava el Josep Salvany Blanch,; Torre de Can Palauet. La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona. La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre. El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/17

Hi ha molta feina per intentar revertir dècades de destrucció, i dissortadament no veiem que les mal dites “ forces democràtiques “ esmercin gaires esforços per aconseguir-ho, oi?.

Li demanava al Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME,  i em deixava un comentari, Casa Miquel Brugarolas, Eduard Maria Balcells Buigas (anys 1906-1907), aleshores era l’arquitecte municipal, raó per la qual, l’arquitecte  August Planella  Poletti , signa el plànol. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs d'aquest arquitecte, i de la seva peripècia vital  l'email castellardiari@gmail.com 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/cerdanyola-del-valles/tots/casa-miquel-brugarolas?fbclid=IwAR2OWCu0FHihqGv6-6pMvBWP7ovtyvdVpGqss5Rbk6-mC9Yn3W8u8SnbX8g

Imagino que el promotor devia ser Miquel Brugarolas Bofill (  ¿  + 1913 ) , del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com

https://brugarolas.com/historia/

El Josep Salvany Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] formava part de la Catalunya del temps de les àligues, avui dissortadament, les especies més comuns son els voltors, les gavines,  els coloms caganers ,  els lloros i les cotorres, oi?: 

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimarts, 20 de febrer del 2024

IN MEMORIAM DE L’ANTIGA RECTORIA DE SANT PERE DE VALLDENEU I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. . SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

 Llegia ; l’ antiga rectoria hauria tingut una capella, com s’aprecia a la fotografia de l’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español  -. Antiga masia de Valldaneu reconvertida en rectoria, a l'Abella i l'Oller al fons. Sant Martí de Centelles. Osona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3385/rec/2

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-9

Actualment encara es pot apreciar un tram de paret en forma de cúpula, tot i que més tard s'habilità una de les sales per a fer les celebracions religioses, documentades fins als anys 30 del segle XX.

Es desconeix però a quin sant estava consagrada tot i que no seria estrany que el culte fos a Sant Julià, donada la proximitat amb l'indret popularment identificat com a Sant Julià del Congost. Aquesta hipòtesi però de moment no és contrastable.

Una referència puntual a aquesta rectoria la trobem a inicis del segle XVIII quan Manuel de Senjust i de Pagès ( c. 23 de setembre de 1648 - l'Ametlla del Vallès, 18 de juny de 1720) , bisbe de Vic, va visitar l'església parroquial d'Aiguafreda i les capelles del terme, manant arranjar Sant Martí del Congost i l'execució del testament de Bartomeu Vila, entre altres coses, i en dóna part a la casa de la rectoria de Sant Pere de Valldeneu el 30 de novembre de 1710.

 La casa segurament es va desocupar  en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, episodi criminal que els historiadors feixistes qualificaven de “Guerra Civil” ,  o  en  els primers anys  desprès de la victòria del sediciosos , actualment el seu estat de degradació és força important.

El comentari en feia fins i tot somriure, part de les destrosses han estat ocasionades per motoristes o excursionistes, per descomptat la incúria, l’abandó,... , tenen un alt  percentatge de responsabilitat , oi?.

Havia demanat al Bisbat de Vic, l’advocació que té o tenia la capella de la rectoria, i em deien, atenen la vostra consulta, adjuntem còpia d'una de les respostes dels rectors (Mn. Josep Vall, 24-5-1917) sobre altres temples dins la demarcació parroquial.


 Aquesta capella situada dins la rectoria de Valldeneu està dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDyxemzcpbEDB_Vhu_YGnaiTNEYkEh0EUsx_1Vy6QEM-sxz4EWiuEVc8eX6F0qmwXtOmum4Bx-zPbw23k2dkFpfMz_uPQC5QwPAm-bPX1d9-rvUCWJMYLdDAvwO8oFsabFUESlCx-OYafd/s1600/DSCF1816.JPG

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

  Que la Marededéu i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesosramaders,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.