dimarts, 10 de desembre de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CÓLL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA.

l'església de l'Assumpció de Santa Maria de Cóll, al terme de Cóll a la Vall de Boí, a la comarca de la Ribagorça catalana , patrimoni Gencat ens diu que es troba en un planell proper a la carretera que mena a la població del Cóll, al costat del cementiri.


És de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, subdividida en tres trams per dos arcs torals, un dels quals (el més allunyat de l'absis) arrenca d'unes pilastres semicilíndriques amb capitells molt senzillament esculpits al capdamunt. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada.

A l'exterior, és el típic absis romànic de tambor, amb decoració llombarda (arcuacions cegues), però sense lesenes, cosa que indica que es tracta d'una obra d'un romànic ja molt avançat. Aquest detall, juntament amb l'aparell de carreus grossos i regulars utilitzat en la construcció del temple, fa que es pugui datar aquesta església en el segle XII. Va ser afegida al mur nord una capella coberta amb volta de canó, i al sud, un campanar que té la planta baixa oberta a l'església en forma de capella, que queda afrontada a l'altra capella abans esmentada. Com que les dues capelles queden en el primer tram de la nau, immediat a l'arc presbiteral de l'absis, la planta de l'església pren una certa configuració de planta de creu llatina. Ara bé, no es tracta d'un transsepte, sinó de dues capelles afrontades. El segon tram de la nau -el central- presenta la paret interior buidada amb dos arcs de mig punt, per tal d'encabir-hi dos altars. Es tracta d'una obra moderna, que no correspon a l'església original. Al darrer tram de la nau, l'oest, s'hi va construir un cor, per a la qual cosa es va allargar la nau. La coberta d'aquest afegit és de bigues, mentre que la resta té volta de canó. La barana del cor és gòtica, i una escala de cargol buidada a l'angle sud-oest de l'església hi mena. La il·luminació original es feia a través de dos ulls de bou enfrontats, un a cada extrem de l'edifici. Un és al mur de ponent, bastant per damunt de la porta d'accés al temple. L'altre, al de llevant, per damunt de la coberta de l'absis. Al mur de migdia, a més, hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, en gradació; tots dos tenen l'interior fet en un sol bloc de pedra. Una altra finestra és al centre de l'absis, a llevant. Té un sol arc de mig punt, fet amb una llosa disposada com a timpà, amb dos arquets concèntrics esculpits a la pedra. Tota l'església presenta un aspecte molt regular. L'aparell és de carreus voluminosos, ben escairats posats en filades horitzontals ben ordenades, travades amb trencajunts. No hi ha cap element decoratiu fins a arribar gairebé al ràfec de la teulada: allí es troba un fris d'arquets cecs d'herència llombarda, cadascun d'ells amb mènsula, que suporta una cornisa de la qual arrenca la teulada. En general, les mènsules són llises, però n'hi ha tres d'esculpides. Una amb un cap humà, una altra amb el d'un bou o una vaca, i el tercer, situat a l'absis, no permet la identificació pel seu mal estat a causa de l'erosió. La façana occidental té una portada amb dues arquivoltes amb columnes, i un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals.


Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de l'entorn; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Més amunt, al mur, hi ha una obertura rodona emmarcada per una motllura plana, que és l'ull de bou anteriorment esmentat. El campanar de torre - exempt de l’edifici - és d'època gòtica, i s'alça al mur de migdia, al costat de la capçalera.


Que la Vall de Boí té merescuda fama per les seves esglésies és noticia sabuda, tant, tant, tant, com que comarques com el Moianès – entre altres – curulles d’art romànic son a dia d’avui quasi desconegudes.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/miseria-romanica-al-terme-de-santa.html

Sortosament, a Catalunya , des de la iniciativa privada s’esmercen recursos per recuperar aquest patrimoni col·lectiu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-miquel-dolo-is-not-dream-santa.html

Catalunya – encara – és un destí cultural per descobrir.

dilluns, 9 de desembre de 2019

SANT FELIUET DE TERRASSOLA. SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS ROMÀNIC

Anàvem el dimecres 27.11.2019, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Moianès; fent via en direcció a Santa Maria d’Oló, m’havia aturat al voral per atendre una trucada telefònica – que esperava des de feia tempsen la que em feien saber que volien solucionar per la via amistosa, un conflicte de propietats, confio que així sigui, els escrits per endegar els procediments legals, estan preparats. Els donaré una setmana més.

Continuava fins a Terrassola, “terrassa petita “ , clarament descriptiu, i sens dubte l’origen d’aquest singular topònim, dóna per a pensar, la concatenació de dos diminutius, Feliuet i Terraciola, tant lluny de les terres del Baix Ebre i/o el Montsià, on l’ús de diminutius, “xiquet”, “miqueta”,... és tant i tant freqüent, i quin origen possiblement l’hauríem de buscar en el període de dominació dels sarraïns, que acabaria formalment en aquelles terres al segle XII.

Joan Gorina i Sans, fou un dels mantenidors de l’església de Sant Feliuet de Terrassola, a ell se li deuen entre altres obres, les imatges de Sant Feliu, Sant Antoni del porquet, i Sant Isidre, dutes a terme per l’escultor Pere Punti; també es feren al seu càrrec les obres de decoració i endreçament de l’església, en la que es celebraria de manera magnificent la cerimònia de casament del darrer hereu de la nissaga dels Gorina.
La campana anomenada Joana, en honor i com a mostra d’agraïment a D. Joan Gorina i Sans, que l’havia donat a l’església, va fer saber la noticia d’aquest enllaç tant a les terres d’Oló, com a les de l’Estany, segons recullen les cròniques de l’època.

Sabadell i Terrassola, tenen en comú el seu patró Sant Feliu, i gràcies al mecenatge generós de Joan Gorina i Sans, podeu gaudir avui encara de la contemplació d’aquest singular monument, que senyoreja la Vall dels Reis.

Aquells que tingueu interès en conèixer aquesta església romànica, que hom troba al costat de la carretera C-59 en el seu recorregut entre l’Estany i Santa Maria d’Oló, podeu trucar al telèfon 93.744.90.63, i posar-vos d’acord amb el Joan Raurell i Ges.

Cloíem el relat en aquella ocasió. amb la tornada dels goigs de Sant Feliu que sembla plaïen molt a D. Joan Gorina i Sans :


Puix que sou de Terrassola
Patró i ens afavoriu
Deu-nos pau, salut i joia,
Gloriós màrtir Sant Feliu.



El fred, la intensa humitat, l’obsolescència programada,..., o qualsevol altra circumstància, provocaven que bona part de la feina fotogràfica duta a terme pel Pere Albert Carreño no es pugues recuperar. Us haureu de conformar amb la imatge ‘general’ de Sant Feliuet de Terrassola.


Per descomptat us esperonem a visitar Santa Maria d’Oló.

diumenge, 8 de desembre de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CARDET, ADVOCADA A SANTA MARIA. . LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l'església de Santa Maria de Cardet, a la Vall de Boí, a la comarca de la Ribagorça catalana, de la que ens diu Patrimoni Gencat que es dreça a l'extrem de llevant del petit nucli de Cardet, en un terreny que condiciona la seva estructura.



És d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semisoterrat. La capçalera és decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues, tant a la planta inferior com al nivell de la nau, i a l'interior presenta un fris de dents de serra. El nivell inferior forma la cripta que correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma. Damunt de la teulada originària s'eleva una de posterior, lleugerament sobreaixecada amb pilars que sostenen un embigat a doble vessant de llosa i pissarra. A l'interior una sèrie de voltes d'aresta, que coincideixen amb els trams definits pels arcs diafragma de l'obra romànica, amaguen la volta pètria original. La forma de les pilastres de suport dels arcs diafragma és diversa degut a les reformes que va patir l'edifici a la banda de tramuntana. Fou aleshores que es va construir una capelleta de planta rectangular que sobresurt del mur perimetral. El cos de la sagristia, a migdia, també és un afegit. La façana principal està situada a ponent i la sobremunta en el vèrtex un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior. Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dues vessants. L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. L'absis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part encimentada i l'altra amb un empostissat de fusta. El tram inferior de la nau està ocupat per un cor entresolat de fusta.

Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal d'altar i la biga travessera policromada (segle XIII).


http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/santa-maria-de-cardet

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/11/santa-maria-de-cardet-vall-de-boi-alta.html

Que la Vall de Boí té merescuda fama per les seves esglésies és noticia sabuda, tant, tant, tant, com que comarques com el Moianès – entre altres – curulles d’art romànic son a dia d’avui quasi desconegudes.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/miseria-romanica-al-terme-de-santa.html

Sortosament, a Catalunya , des de la iniciativa privada s’esmercen recursos per recuperar aquest patrimoni col·lectiu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-miquel-dolo-is-not-dream-santa.html

Catalunya – encara – és un destí cultural per descobrir.






dissabte, 7 de desembre de 2019

LA SAULEDA - ANTIGA FÀBRICA BORRÀS – SANTA MARIA D’OLO. EL MOIANÈS

Anàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que exercia en aquesta casino, com a xofer i sherpa – de la tasca de xofer se’n ocupa en una sortida el Pere Albert Carreño, i en l’altra l’Antonio Mora Vergés, esperem que ben aviat, també el Pere Albert Carreño, faci el doblet com a sherpa - , desprès de dinar a l’Hostal de Santa Maria d’Oló, visitàvem i retratàvem l’església ‘nova ‘ de Santa Maria Assumpta, i l’antiga a la podíem accedir per gentilesa d’uns dels veïns que preparen el pessebre, abans de continuar fent via cap a Sant Joan d’Oló, ens aturàvem a retratar la façana de la fàbrica coneguda ara com LA SAULEDA, de la que en fou autor, l ’arquitecte Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953), i que el promotor fou Joaquim Borràs i Ferrer ( Manresa, dilluns, abril 24, 1865 + Manresa, dijous, octubre 10, 1963)
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/borr%C3%A0s-i-ferrer-joaquim
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/03/la-fabrica-modernista-de-santa-maria.html


Patrimoni Gencat ens diu; conjunt fabril que imita l'estructura de colònia closa. Una mica separades de la fàbrica, hom troba les vivendes dels treballadors (blocs de pisos) i la reixa que tanca el conjunt. De tota l'estructura industrial, formada per diverses naus construïdes en diferents èpoques, destaquen les dues construccions dels extrems. Ambdues són de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici de la banda nord, destinat a despatxos i magatzem, té uns interessants espais oberts amb decoracions de maó.

El de la banda sud, vivenda de l'amo, destaca pel mateix tipus d'obertures amb predomini de balcons i per unes rajoles que representen la Verge de Montserrat amb un fanalet al seu damunt amb treball de ferro forjat. Ambdues construccions aconsegueixen un gran efecte ornamental combinant el vermell del totxo amb el blau de la ceràmica i el dels cabirons de fusta.

Poseu Santa Maria d’Oló i el Moianès a la vostra agenda.

divendres, 6 de desembre de 2019

ANCIENNE EGLISE DE SANT ANDREU DE BISCARRI. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos, amb el que constituíem una ‘joint venture’ per donar a conèixer el patrimoni històric de Catalunya , em feia arribar fotografies de l’antiga Església parroquial de Sant Andreu de Biscarri , al terme d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà, l’edifici religiós que sens dubte ha estat objecte de reconstruccions i reformes, es localitza al costat del clos del cementiri en l'espai que ocupava la població antiga de Biscarri, avui abandonada, situada al nord del nucli actual.




En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que TOTS ELLS havien jurat LLEIALTAT, el poble vell quedà pràcticament del tot destruït, pel fet que es trobava just al límit de les defenses de l'exèrcit republicà, en un front que quedà estabilitzat, amb sovintejats bombardeigs des del bàndol franquista, durant gairebé un any.

Les ruïnes del poble vell són encara visibles, a redós de l'església romànica de Sant Andreu.

El poble de Biscarri ja havia sofert un procés d'abandonament progressiu al llarg del primer terç del segle XX, de manera que l’any 1936 ja no hi vivia pràcticament ningú.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció romànica força modificada d'una nau capçada per un absis de semicircular precedit per un ampli arc presbiteral que presenta una fornícula a banda i banda també semicircular. La nau és coberta amb volta de canó amb un arc toral central que separa el tram de perfil apuntat del costat de ponent, del de mig punt, del costat de llevant. En una modificació posterior, als dos costats de la nau es van obrir dos absis formant una mena transsepte irregular. El braç de migdia és de planta semicircular i el de tramuntana rectangular.

Manté l'accés per una portalada oberta al mur de migdia. A l'exterior destaca l'absis principal amb una ornamentació llombarda, formada per grups de dues arcades cegues separades per lesenes, i una finestra central de doble esqueixada. L'antic campanar d'espadanya de la façana de ponent ha estat transformat en una torre en època molt recent.

Quan al topònim Biscarri , Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la seva procedència de la llengua dels ibers, així bisc tindria el significat de llom, carena o cresta (de muntanya), i el sufix arri el de població, com trabereu en molts altres noms de pobles pirinencs o propers: Benavarri, Ginestarre, Lasquarri, Unarre...

Biscarri , topònim descriptiu – com sol succeir arreu - voldria dir “el poble de la carena”

Així doncs, Biscarri seria el poble de la carena.

El Miquel Pujol Mur i la Maria Rosa Planell Grau, amb qui he tingut el goig de caminar , retrataven i documentaven aquesta antiga església, i la ‘nova’ que entrava en funcionament el 12 d’abril de 1957 :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/03/sant-andreu-de-biscarri-isona-i-conca.html
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/03/sant-andreu-nou-de-biscarri-isona-i.html

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la ‘nova església de Sant Andreu de Biscarri’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans, el patrimoni històric i la seva correcta documentació, son un imperatiu ètic. Ens temem però, que al mateix nivell que ho son per als anticatalans, la seva destrucció i/o anorreament.

dijous, 5 de desembre de 2019

IN MEMORIAM. DE CAL FERRER A L’ESCOLA DE LES CARMELITES. MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS.

Anàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés fins a Monistrol de Calders per retratar la llinda del carrer Fèlix Estrada Saladich, 13, de la casa coneguda ara com cal Marfà, de la que ens diu patrimoni Gencat; típica construcció catalana de 3 plantes. Els baixos amb les seves dependències per estables, tines... Al primer pis s'hi troba la vivenda i al superior les golfes. El material de construcció és maçoneria que posteriorment ha estat arrebossada. Els baixos presenten 2 portes d'entrada (una d'arc de mig punt i l'altra rectangular) i 3 finestres. Al primer pis hi ha 4 obertures més i a les golfes 3. Totes les obertures estan envoltades per carreus ben treballats i la majoria amb inscripcions a les llindes (Ex: De mano y pluma de Joseph Puig Martí Ferrer), essent la més interessant la de la porta rectangular.

Hom creu – per la tasca que s’hi duia a terme - que havia estat una casa aïllada, avui però, és un edifici entre mitgeres formant part del carrer Fèlix Estrada.

Es tracta de les primeres cases de l'actual nucli urbà.

La primera notícia és de 1615, data que es conserva en una llinda que es troba a l'interior de l'habitatge amb un dibuix amb altre relleu d'una ferradura amb la inscripció de Puigmartí.

Tant l'ofici com el cognom van perdurar a la casa doncs en les ampliacions fetes a finals del XVIII segons les llindes, encara en quedava constància.

A principis del segle XX serví d'allotjament a les monges Carmelites de Monistrol que van adaptar les serves dependències a l'ensenyament.

El fred, la intensa humitat, l’obsolescència programada,..., o qualsevol altra circumstància, provocaven que bona part de la feina fotogràfica duta a terme pel Pere Albert Carreño no es pugues recuperar. Us haureu de conformar amb la imatge de la llinda.


Per descomptat us esperonem a visitar Monistrol de Calders.

dimecres, 4 de desembre de 2019

SANT MIQUEL D’OLÓ IS NOT A DREAM. SANTA MARIA D'OLÓ. EL MOIANÈS.

Avui, 4 de desembre de 2019, festivitat de Santa Bàrbara plovia molt a Sant Miquel d’Oló, mentre em mirava els camps sota del paraigües, pensava en com estava tot plegat l’any 2010 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/sant-miquel-dolo-casa-i-ermita-labando.html



i, a l’any 2014, quan malgrat la feina feta semblava que tants esforços no tindrien cap ‘premi’ http://relatsencatala.cat/relat/la-vaqueria-de-larcangel-sant-miquel-dolo/1048661

L’any 2015 però, els canvis ja començaven a fer més que notables http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/04/la-resurreccio-de-sant-miquel-dolo.html

I, l’any 2017 ja afirmaven que Sant Miquel d’Olo tornava a reverdir, en el seu significat de ‘tornar a prendre força de joventut; retornar vigorosament’ http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/10/sant-miquel-dolo-torna-reverdir-santa.html

Avui, visitàvem el Celler de Sant Miquel d’Oló, hem emprat alguns adjectius en aquests anys, “resurrecció” , “reverdir”, i podríem afegir-ne alguns més – cosa que us estalviaré -; vaig conèixer a l’Oriol Garriga Solsona, als inicis d’aquesta història, i em va impressionar la seva decisió de recuperar la vinya en aquestes terres – aleshores de la comarca del Bages, que havia estat fins a l’arribada de la fil·loxera la primera comarca en producció vitivinícola de Catalunya - , li desitjava tota la sort del món, tant en la tasca de recuperació de la vinya, com en la de reconstrucció de l’església i la casa de Sant Miquel d’Oló.

https://dopladebages.com/santmiqueldolo/


El projecte ja ha aconseguit algunes de les fites proposades:
http://onabages.cat/21638/entrevista-a-oriol-garriga-impulsor-del-celler-sant-miquel-dolo

Malgrat el dia rúfol – res que no pugues contenir un paraigües – fèiem un tomb per la propietat, el celler, l’Església,..., ens explicava l’Oriol Garriga Solsona, que estaven treballant per incloure el celler en els destins d’enoturisme, per presentar pel Nadal de l’any 2020 un espumós fet amb un mètode ancestral, .....,





I, abans d’acomiadar-nos ens proveíem d’algunes de les referencies del Celler de Sant Esteve d’Oló, l’Escletxa i l’Entre Mans i el Sotabosc, que esperem compartir aquest Nadal, amb la família.

Preneu-ne bona nota Mas de Sant Miquel s/n · Santa Maria d’Oló 08273 · Moianès (Barcelona) · 637 05 10 78 · info@cellersantmiqueldolo.com · www.cellersantmiqueldolo.com