dijous, 24 de setembre de 2020

ESGLÉSIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. ISIL. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Josep Maria Soler Pages púbica una fotografia de l’església parroquial d’Isil, avui al terme de l’Àneu sobirà,a la comarca homònima del Pallars.  



Patrimoni Gencat explica que el temple d´Isil amb l’advocació de la Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció , tal i com la coneixem avui, és fonamentalment un edifici emmarcable dins un gòtic tardà.

 


 Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

 S´aixeca en una illa entre dos braços de la Noguera, i la definició dels seus volums exteriors està dominada pel disseny de la coberta a dues vessants, a la capçalera s´evidencia l´estructura d´un absis poligonal amb grans contraforts que reforcen el parament i integren simètricament dos espais a manera de capelles.


Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada.

El desnivell de la seva coberta respecte a la de l´absis permet ampliar el sistema de buits, el qual es complementa en les parts laterals amb altres obertures sota el ràfec de la teulada.

Tanmateix, cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que configuren l´eix d´una portalada setcentista, obra de concepció senzilla i pedra ben tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i un òcul circular.

Als angles de la façana se situen dos contraforts que l´emmarquen. Trenca la simetria del conjunt un campanar que, al damunt d´un basament integrat al frontis, s´aixeca com a projecció d´un octògon regular de costats desiguals, coronat amb xapitell de planta similar.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) quan al topònim isil , li atorga el significat (silenciós, amagat).

Els Pallars  sense cap mena de dubte estan prop de Déu, encara que en  el terreny material, massa allunyats de la conurbació barcelonina.

dimecres, 23 de setembre de 2020

CAN HUGUET NOU. VILALLONGA DE TER. VALL DE CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

 Retratava el gran casal Can Huguet Nou –segons m’aclareix molt amablement la M Àngels Miralpeix - , que presideix l’entrada a Vilallonga de Ter, a la Vall de Camprodon, comarca del Ripollès.



Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955). És l’autor d’aquest magnífic edifici que es duia a efecte en el període (1929-1933).




Llegia que Vilallonga de Ter disposa d’un Catàleg i d’un Inventari de Masies, que no està però, dissortadament consultable en línia.

La ‘inèrcia perniciosa’ s’ensenyoreix també d’aquestes terres altes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

L’edifici va ser confiscat i entre altres usos va acollir ferits de l’arma d’aviació i posteriorment va fer les funcions d’hospital de sang.

https://patrimonimilitardelavalldecamprodon.wordpress.com/tag/vilallonga-de-ter/


dimarts, 22 de setembre de 2020

LES CASES “BARATES” DEL CARRER SANT MIQUEL. SANT VICENÇ DELS HORTS. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

L’arquitecte Toshiaki Tange publicava una fotografia Fecha de construcción desconocida/  Autor desconocido/Sant Miquel, 14, Sant Vicenç del Horts, Barcelona.



Localitzava  els edificis al INVENTARIDEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS

Conjunt de dos habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis, en parcel·la de mig cós, amb coberta a dos vessants.

Façana a carrer de composició molt senzilla, simètrica i amb una única obertura per nivell, amb portal als baixos i balcó al pis.

Decoració de respiralls, llindes, balcó i cornisa amb elements ceràmics. Coronament amb acroteri en forma de capcer per cada casa.

Façana posterior amb una única sortida a pati posterior i tortugada.

SITUACIÓ : Carrer de Sant Miquel, núm. 12-14

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1890. Reformes al 1916

AUTOR : Melcior Vinyals Muñoz  (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938) , arquitecte de la reforma de 1916.



PROMOTOR : José Teixidor Venciana - Climent Ubach Tuset.

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. Habitatges entre mitgeres.

https://www.diba.cat/documents/429042/8e9d9cb2-8689-454f-8e8c-177481cd243e

dilluns, 21 de setembre de 2020

IN MEMORIAM DEL MOLÍ DE VENT DE PUIG ROSELL, CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

 El Gabriel Martin Roig publica fotografies del que havia estat el molí de vent de Puig Rosell al terme de Calonge  a la comarca de l’Empordà jussà.







Patrimoni Gencat ens diu que és  un molí aïllat situat en un pujol, prop de can Peric.

 Té forma de torre troncocònica i consta de dues plantes.

La primera està coberta amb volta esfèrica rebaixada de maons i es comunica amb la segona per una escala de pedra intramurs.

El segon pis no conserva el sostre.

Té una porta, amb data 1833 a la llinda, i dues finestres emmarcades amb granit.

Els murs, de pedra trencada agafada amb argamassa fan una amplada de 1.50 metres.

 A l'interior no es conserva el mecanisme i està ple de runa.

actualment és l'únic que es conserva a Calonge.

Estava destinat a la mòlta de cereals.

No conserva les quatres aspes, ni les moles, les quals es desmuntaren per aprofitar-les pel molí hidràulic de can Casals, dissortadament però,   hi hagué un accident, i les moles van rodolar pendent avall quedant destruïdes.

El Molí d'en Casals és una casa de pagès  en la que hi ha un molí fariner. 

L'aigua de la riera de la Ganga o Rifred es captava en la resclosa de can Sala i, canalitzada pel rec de molí, anava a parar a la bassa.

Aquesta aigua feia moure les moles produint la farina. L'aigua, un cop fet el seu comès, desguassava a la riera pel càcul.

Quan això succeïa i el cabdal creixia, se'n deia la bassada.

Algunes corts de la masia estan construïdes amb restes de moles en desús.

Extret de LES MASIES DE CALONGE obra de Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.

diumenge, 20 de setembre de 2020

MARE DE DÉU DE LA CONCEPCIÓ. MIRAVALL. LES VALLS D’AGUILAR . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

Jordi Vilá Juncá  publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Miravall, advocada   a  la Mare de Déu de la Concepció.



El terme de les Valls d’Aguilar   fou “creat “ l’any  1972 quan la ranera de la dictadura  s’intuïa  irreversible  , comprèn els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús. El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar.

L’església de la Mare de Déu de la Concepció, que era sufragània de la de Baén, és romànica; ha estat modificada. Té una nau, capçada per un absis semicircular, i dues capelles laterals a manera de transsepte.

Patrimoni Gencat ,  inusualment  s’esplaia explicant-nos que l'església de la Mare de Déu de la Concepció de Miravall és un edifici que en l'estat actual planteja nombrosos interrogants, de tal manera que resulta difícil destriar quina part correspon a l'estructura original i quina part correspon a afegits posteriors.

 És un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó, coronada a llevant per una testera plana, que tanca l'obertura d'un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera i considerablement més baix que la nau, motiu pel qual devia construir-se aquesta important testera, tapant l'obertura absidial, on s'obria una finestra actualment paredada. Prop de testera actual, en els murs nord i sud, s'obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb una volta de canó, de perfil semicircular, que presenten cadascuna, una finestra de doble esqueixada, orientades a llevant. Pel seu aspecte, sembla que aquestes capelles haurien de respondre a afegits tardans, però l'estructura de les finestres, idèntiques a la que s'obre al fons de l'absis, i sobretot, el fet que no s'observa cap discontinuïtat entre els paraments exteriors de les capelles i els de la nau, plantegen seriosos dubtes sobre el procés constructiu , i no pot descartar-se que l'edifici respongui a un únic procés constructiu, almenys pel que respecta a la nau i les capelles.

 Al centre de la nau hi ha una gran llosa rectangular, amb tres creus gravades i una anella de ferro que possiblement dóna accés a una cripta.

 La porta, en arc de mig punt, s'obre a la façana de ponent, i damunt aquesta porta hi ha una finestra de doble esqueixada que és potser l'element més netament medieval que conserva l'edifici. En el mur meridional de la nau, prop del mur que tanca la nau per llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada que està paredada.

 L'aparell és de reble, irregular en tots els paraments, i no hi ha elements decoratius que permetin establir un marc referencial per a un tipus constructiu.

 És difícil establir una cronologia. La finestra de ponent respon a formes pròpies del segle XI, d'altra banda però les capelles laterals sabem que són més tardanes però no és possible datar-les

Des de la baixa edat mitjana, el lloc de Miravall formà part de la senyoria dels vescomtes de Castellbò, els quals gaudien de tota la jurisdicció sobre l'indret. Dins de la divisió administrativa del vescomtat de Castellbò, Miravall estava integrat dins de la batllia de la Vall d'Aguilar, del quarter de Castellbò.

 No es coneixen notícies antigues referents a l'església de la Mare de Déu de la Concepció de Miravall, que era sufragània de la de Berén, excepte pel que fa a la creació d'un benefici a la capella de la Santa Creu de dita església, l'any 1750.

El topònim és clarament descriptiu de la posició en la que està el nucli del  llogaret de Miravall situat en un coster a l’esquerra del riu de Castellàs, enfront d’Espaén.

El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau – la parella romànica - , tenien ocasió d’accedir al interior de l’església, i ens expliquen les seves impressions a :



http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/mare-de-deu-de-la-concepcio-miravall.html

Malgrat la incúria de les administracions i amb TOTES les mesures de prevenció que calgui,  mentre us sigui possible sortiu a conèixer Catalunya

dissabte, 19 de setembre de 2020

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. QUERALBS. EL RIPOLLÈS. GIRONA

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’ermita advocada a Sant Sebastià – possiblement votiva,   al terme de Queralbs a la comarca del Ripollès.



Patrimoni Gencat  en diu ; ermita aïllada situada en un camí costerut que continua el carrer de la Font de Dalt als afores del nucli de Queralbs. Es tracta d'una petita i senzilla construcció de planta rectangular d'una nau amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, feta de lloses de pissarra. Els murs estan bastits de paredat comú de pedra local amb restes d'arrebossat i cantoneres de pedres de pissarra de majors dimensions i més treballades. També es troben grans blocs de pissarra emmarcant les obertures del portal d'entrada allindat i de l'espitllera d'un lateral. La porta és de fusta amb pom i claus de ferro. Al capcer hi ha dues obertures més, una quadrangular petita i una altra espitllera. Coronant la teulada, al carener, hi ha una creu de ferro. El cantó de la façana posterior està inserit en una roca.



 Sant Sebastià és, o fou, una invocació popular contra la Pesta i les epidèmies en general  - , al Carrer de la Font de Dalt,

Quan al topònim  al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, diuen ; en la documentació antiga Cheros Albos (segle. IX) ‘roques blanques’.

divendres, 18 de setembre de 2020

LA CAPELLA DE SANT CRISTÒFOL/MENA DEL LLORÀ. RUPIT I PRUIT. OSONA

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç en el que trobava imatges i dades de la  capella advocada a Sant Cristòfol/ Menna, construïda al costat de la casa senyorial del Llorà, al terme de Rupit i Pruit, a la comarca d’Osona .

Tant la torre com la capella d’estil totalment eclèctic amb elements d'estètica barroca i clàssica, foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter.

La capella del mas és de nau única, rectangular i coberta a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana la qual és orientada a tramuntana. El portal és de pedra rectangular i amb motllures, al damunt hi ha una petita fornícula, sense imatge i amb una voluta a cada costat. La part superior forma un frontó triangular bordejat amb pedra i al cim del carener s'hi eleva un petit campanar d'espadanya que conserva la campana. Tota la façana és decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes. A llevant hi ha dues obertures amb vitralls. Està adossada al mur de llevant de la torre del Llorà.



Els murs on hi ha arrebossats, estucats i esgrafiats la pedra és picada i de color blavós.

Per les dates l’autor  dels esgrafiats podria ser Ferran Serra i Sala “Ferdinandus” (Barcelona, 1905 - 1988)

Hi ha una pica dintre de la capella al mur de migdia. És un tros de pedra sense polir a la part baixa i a la part superior hi ha la pica la qual és semiesfèrica i amb incisions a l'exterior. A la part de davant hi ha una cara esculpida en la qual es representa el rostre d'un home vell amb una barba rinxolada i els cabells tirats enrere; la boca es petita i el nas està mutilat, els ulls estan inscrits sota les celles i la part de baix de l'ull és marcada.



L'estil de la pica de marbre i esculpida en alt relleu,  fa suposar que és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada des d'un altre indret i situada a la capella.

 La propietària era la Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) i la feu construir segons indica la mateixa edificació l'any 1950 (ANNO SANCTO MCML)



No sabia veure  la capella a :

https://www.yumpu.com/es/document/read/13426339/catalegs-masies-i-cases-rurals-ajuntament-de-rupit-i-pruit

Us recomano la lectura de la tesis documenta i rigorosa de : Josep Capdevila i Soldevila, que defensa que Sant Cristòfol i Sant Menna, foren en realitat una única persona :

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

 El dia 10 de juliol es celebra la festivitat de Sant Cristòfol, i l’11 de novembre la de Sant Menna.

 Aprofiteu - els que encara podeu sortir - per visitar Sant Cristòfol/Menna de Llorà, al terme de Rupit i Pruit,  a la comarca d’Osona.

 Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,… eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d’abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

 https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

 

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

 Sembla que, malgrat les noticies dels mitjans de comunicació,  caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !