dilluns, 12 de novembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONELLS, ADVOCADA A SANT GENÍS D’ARLÉS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Els municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura foren agrupats ‘ manu militari’ a partir de l’any 1975, curiosament l’any en que ‘oficialment’ finava el sàtrapa. La ‘fusió’ donava com a resultat un terme municipal de 99,8 km², el més gran de la comarca de l’Empordanet, lluny encara però, dels 302,8 km² de Tremp al Pallars jussà.

Aquesta mena de decisions polítiques es justifiquen amb termes com ‘racionalitat’, ‘estalvi’, sinergies’, més o menys com això de l’horari d’estiu i d’hivern, i com en aquest cas, MAI, MAI, MAI, s’han publicat dades que ho corroborin. El que està del tot acreditat, és la pèrdua de la ‘petita història’ dels nuclis fusionats, veritable objectiu d’aquestes ‘decisions polítiques’ , que aconsegueix en poc més de dos generacions esborrar segles de història.

L'església de Monells apareix esmentada documentalment des del segle XI, en l'acta de dotació de la Canònica de Girona del 1019, tot i que l'edifici actual és el resultat de diverses etapes constructives: la nau i l'absis daten del segle XIV; se sap que la capçalera ja era feta l'any 1309, i que la nau és posterior, possiblement d'uns anys després. La capella del Roser és dels segles XVI-XVII i la resta segurament va ser bastida entre aquestes dates i el segle XVIII.


La façana és de la fi del segle XVIII, segons indiquen les inscripcions del 1785 i 1788 a l'òcul i a la base del campanar, respectivament.

L'any 1962 la Diputació de Girona va restaurar l'edifici. Durant les obres va aparèixer la lipsanoteca - reliquiari en forma de capsa o arqueta - col·locada a l'altar el 1310 i que en l'actualitat es conserva al Museu de Girona. Ens agradarà rebre una fotografia d’aquesta lipsanoteca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Genís de Monells, es troba situada al barri de la Riera. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on es troba situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge. Al centre e la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament . El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català, publicava un text al·lusiu al culte a Sant Genís, a Catalunya i al REINO DE ESPAÑA.


Per mediació de Sant Genís d’Arlés, feia arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !

diumenge, 11 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA I BOTIGA DEL FUSTER MAURICI. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella de la Immaculada del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Quan retratava la façana de Can Maurici, casa situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi, advertia que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

De Can Maurici ens diu el Mapa de Patrimoni; edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc apuntat ceràmic, al costat del qual hi ha un altre portal d'arc pla arrebossat. El pis superior s'obre amb un únic finestral triforat de notables dimensions, també d'arc apuntat ceràmic. Aquest té sortida a un balcó amb rajola decorativa a la base, que es prolonga pel frontis delimitant el nivell de forjat. A banda i banda del finestral també hi ha dos plafons amb trencadís ceràmic que ressalten el perfil de l'arc. La façana queda rematada amb imbricacions ceràmiques, des de les quals arrenca un capcer triangular amb un òcul central. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de color gris i els angles del primer nivell, que imiten carreus.


Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital del seu promotor de nom Maurici, un fuster que tenia el seu domicili a la planta principal i que reservava la planta baixa per a l'exposició de mobles.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dissabte, 10 de novembre de 2018

LES ESCOLES NOVES D’AIGUAVIVA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Preguntava al Consistori d’Aiguaviva si tenen dades de l’autor de l’edifici de les ‘ escoles noves’ , i rebia un email del Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978) en el que em deia;

Hola Antoni,

L’administrativa de l’Ajuntament m’ha passat el teu missatge. Et passo un article fa anys vaig publicar a la revista Municipal d’Aiguaviva, Tirínculis, sobre la qüestió.

Quan les “escoles velles” encara eren noves. L'ensenyament a Aiguaviva (I).

Merci pel teu interès.

Salutacions,

Jordi

L’article ens confirma que poc abans de la construcció de les ‘ Noves Escoles’, l’ensenyament es duia a terme en cases particulars, una d'elles (actualment coneguda com a “Ca la Neus”) servia d'escola dels nens i la de les nenes estava ubicada en un antic edifici contigu a l'església, conegut ja llavors com a Ca la Carmeta.

Quan a l’autor va ser l’aleshores arquitecte provincial Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848-1938), i pel que fa a la descripció de l’edifici, es deia; . l'edifici es trobava aïllat d'edificacions, elevat respecte de la carretera i amb una vista exuberant sobre el pla, ben il·luminat, “alegre i joliu”. L'edifici constava d'una planta baixa, sobri de línies i de decoració. Tenia una superfície suficient per a encabir-hi 50 alumnes amb un despatx pel mestre en un costat. A davant, hi havia un petit espai tancat per una barana que serviria de pati d'esbargiment.


Esperem que des del COAC de Girona, tinguin a bé a ampliar les dades relatives al patrimoni històric d’Aiguaviva, almenys amb aquesta dada.

I, que ho facin també des de patrimoni Gencat.

Avui, al cel, almenys al trosset on viuen els catalans, hi ha una alegria continguda, no som molt de fer soroll els fills d’aquesta nació, oi? .

La nostra infinita gratitud al Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978), també a l’administrativa del Consistori d’Aiguaviva que li va derivar la nostra consulta

divendres, 9 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DEL REDÓS DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava l’altar de la capella advocada avui a la Immaculada situada dins el recinte del Redós de Sant Josep i Sant Pere, el frontis està integrat al mateix edifici.


El Mapa de Patrimoni ens diu que és un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i està cobert a dues vessants. S'hi accedeix des del claustre del redós, a través d'un portal de mig punt. El sostre de la nau queda suportat per una encavallada que, juntament amb les llates, es troba ricament pintada. A l'altar s'hi pot contemplar un retaule barroc provinent de l'església Vella de Sant Pere. Als peus del temple hi trobem el cor, suportat per un arc rebaixat ceràmic i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau ve proporcionada per un gran arc de mig punt situat a la part de l'absis, una finestra de mig punt a cada lateral i la rosassa, totes elles tancades amb vitralls. La part superior de les parets estan pintades amb frisos decoratius i inscripcions vermelles, entre les que hi trobem l'any 1910. El paviment es conserva de mosaic. A l'exterior, la capella queda rematada per un campanar d'espadanya ceràmic. L'acabat dels murs és de paredat comú i les obertures presenten emmarcaments ceràmics.

A la capella hi ha un altar, cap retaule, vegeu el significat d’aquest mot al diccionari català :

retaule

[segle XIV; contracció de rere taula, aplicat a pintures del darrere de l'altar]

m 1 ART Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l'altar.


No cal insistir gaire en que la repetició d’un fet inexacte no li atorga cap versemblança, o si?.

El Redós de Sant Josep i Sant Pere va ser construït entre els anys 1901 i 1905 per l'arquitecte Josep Font i Gumà, gràcies a una donació feta pels germans "americanos" Josep i Pere Jacas ( ens agradarà saber el cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs, pensem que això és el mínim que Sant Pere de Ribes ha de fer en la seva memòria ) .Pocs anys després, vers el 1910, s'hi va construir la capella, igualment segons l'estètica modernista.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’altar de l’Arcàngel Sant Miquel – així m’ho explicaven - es va traslladar a la capella, pensem que l’advocació de la Immaculada li posaven les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora que gestionaven la instal·lació fins el 2005

A l'Arxiu Històric de Ribes apareix documentada amb data de 1947, la sol·licitud a l'Ajuntament d'obres d'ampliació de l'edifici, d'acord amb els plànols signats per l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny ( 1911+ 5 d’agost de 1999)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/08/07/pagina-22/34478887/pdf.html


Cap dada dels artesans que treballaven en l’exquisida decoració, ni de l’autor de les rajoles hidràuliques que encara es conserven.

No és divisa des d’aquí el carrer del Pi, recordava però amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

dimecres, 7 de novembre de 2018

PERQUÈ N0 ES POT ACCEDIR A LA CAPELLA PREROMÀNICA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE CORBERA DE LLOBREGAT?.

Avui, 7.11.2018 cercava la capella d'origen preromànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera, advocada a Sant Cristòfol/Menna, que havíem visitat l’any 2009, quan ens pensàvem tots que vivíem en una ‘democraciola’ :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/sant-cristofol-de-curvaria-roca-o.html



Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Llobregat jussà ], en realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

El Mapa de Patrimoni Cultural de Corbera de Llobregat ens diu : http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=8000063

L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI.

L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant.

Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta.

Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) .

És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum.

L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.

La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.

Cap dada de que la titularitat dominical de la capella de Sant Cristofol/Menna estigui ara en mans privades, i encara menys que està PROHIBIT accedir-hi - fins a peu -, com acrediten les fotografies.

Em semblava veure plorar com un nen al soldat marmarità que serà allistat a la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, i que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució.

El mòbil em tornava a la realitat, eren les 20,19 i estava convocat a la tertúlia de Radio Castellar del Vallès a les 20,15; arribava tard, i des d’aquí demano disculpes.

M’agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i és possible per part d’algun corberenc/a de com s’ha arribat a l’actual situació amb la capella preromànica de Sant Cristòfol/Menna.

P/D
Em trasbalsa profundament la noticia d’un altre robatori, en aquesta ocasió al carrer Marià Fortuny de Castellar del Vallès, esperem mesures CONCRETES davant d’aquest fet gravíssim.

EL CASTELL DELS LLUPIÀ. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

A Catalunya s’acostuma a parlar més de ‘casals’ que de Castells, i això té com a fonament que bona part dels edificis que havien tingut un us miliar i/o defensiu, s’aniran adaptant a l’activitat d’explotar la terra, i als seus habitants, dit sia en termes d’estricta realitat històrica.

Del Castell dels Llupià de Cubelles, Patrimoni Gencat en fa una brevíssima explicació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=805

Edifici habitat amb una gran torre semicilíndrica adossada. L'estructura actual correspon a la reforma que s'hi feu el 1675, dirigida pel tracista Fra Josep de la Concepció.


L'edifici es troba situat a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una placa. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. La façana presenta, a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra. Damunt la clau hi ha l’escut de Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig , amb l' inscripció del 1675 a banda i banda.


La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra.

A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes.

El casal dels Llupiá de Cubelles , mal dit dels Marquesos d'Alfarràs , data de l'any 1675 i es va construir, segurament, sobre la base de l'antic castell medieval de Cubelles. Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig, al qual foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668

El va fer bastir el senyor del lloc Carles (III) de Llupià i de Vilanova (mort el 1695), baró de Llupià i de Castellnou i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig, al qual foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668, segons el projecte traçat per fra Josep de la Concepció el 1673.

Va realitzar l'obra el mestre de cases Joan Baptista Homs.

Molt posteriorment, va passar a ser propietat del marquès d'Alfarràs.

Els marquesos de Llupià van emparentar amb la família Desvalls.

Va correspondre a Joan Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820) el títol de sisè marquès de Llupià, quart marquès del Poal , que al temps que es va convertir, també, en marquès consort d'Alfarràs per matrimoni.

Serien els marquesos d'Alfarràs els darrers propietaris del castell fins al seu traspàs al municipi.

L'edifici fou restaurat a finals de la dècada de 1990. Durant unes excavacions portades a terme l'any 1994 es van trobar al subsòl del conjunt les restes d'una vil·la romana.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com , sabem que no es duia a terme el projecte l’equip de l’arquitecte SERGI GODIA I FRAN

Si voleu ampliar dades us deixo un enllaços interessants :
https://www.diba.cat/documents/429042/e4ae3e96-9d8d-4aff-947f-17465a3077d8
http://castellscatalans.blogspot.com/2012/12/nom-del-castell-cubelles-data-de.html
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038268.xml

dimarts, 6 de novembre de 2018

IN MEMORIAM DEL MAS ON VA NÈIXER LLUIS MUNCUNILL PARELLADA, I LA SEVA CAPELLA. FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), va ser l’ arquitecte municipal de Terrassa entre 1892 i 1903. Em va semblar que fora interessant visitar la casa on va néixer, i en la que possiblement hi va deixar algun testimoni del seu enginy. Val a dir, que l’accés és si més no, un xic ‘complicat’.


El mas , conegut a Fonollosa com ‘Monconill’ , i ‘Montcunill’ és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII.
Al capbreu de Fals de l'any 1791, apareixen agregats al mas Monconill els masos de Trulls, Narbonés, Franqués i Torraguitsana [AA.DD, 2004-2005, nº 2: 14] La família Monconill consten com a propietaris del mas almenys fins a mitjans del segle XX.

Entre ells destaca la figura de Lluís Monconill i Perellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), fill petit de Cristòfol Monconill, autor de nombrosos edificis de caire modernista a la ciutat de Terrassa, com la Masia Freixa o la teulada del Vapor Aymerich.

La base de l'economia familiar va ser el cultiu de la vinya, de gran importància durant els segles XVIII i XIX. Malgrat tot la casa no compta amb un celler important ni amb tines de gran categoria, ja que es va optar per arrendar la terra als pagesos dels voltants, especialment del terme de Sant Joan de Vilatorrada, que produïen el vi a casa seva i es limitaven a pagar les rendes al mas Monconill. La producció de la casa era doncs mínima.

L'últim membre de la família Monconill conegut va ser Joan Monconill, que a la dècada del 1960 va vendre la casa a la família del metge Trullàs de Manresa. El senyor Trullàs va ser l'autor de les últimes restauracions dutes a terme a la dècada del 1990. Actualment la casa pertany als seus nebots, i és guardada per un vigilant que ocupa l'edifici de ponent destinat antigament a casa de pastors.

Quan a la descripció el Mapa de Patrimoni ens diu ; conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Monconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa. En primer lloc es pot constatar l'existència d'un cos principal i originari de la casa, aixecat possiblement al segle XVI, al qual es van produir ja algunes modificacions al segle XVII i XVIII. Una de les llindes de la casa ubicada en un dels balcons de la façana principal du la data de 1632, i a l'interior de la casa es troba una altra llinda amb la data de 1640. En un altre dels balcons de la façana principal s'observa un llinda amb la data del 1783. Aquest nucli primigeni és un cos de planta quadrangular amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular. L'orientació de la casa es fa a migdia, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal adovellat que dona accés al que eren els baixos amb quadres i cellers. L'espai immediat a l'entrada de la casa conserva part del terra empedrat amb petits còdols. Destaca l'existència d'un seguit de 2 arcs apuntats que al llarg de tota la zona destinada a cellers. L'accés a aquest nucli original de la casa es precedit per un pati tancat amb un mur de pedra de recent construcció, que du la data de 1990, i que es correspon a l'últim moment de reforma interna de la casa. També va ser en aquest moment quan es va refer la teulada de la casa aixecant uns centímetres la teulada, podent apreciar-se aquest aixecament de la teulada en el parament exterior de la façana. La façana posterior de la casa-nord- conserva el seu aspecte original antic. A aquest cantó de la casa es va afegir-segurament al segle XVII-un altre cos rectangular i una cisterna de grans dimensions. També cal destacar l'existència d'un espai destinat a magatzem i carruatges, adossat a llevant del nucli de la casa. Aquest cos segueix la línia de la façana nord de la casa, on es detecta una arcada actualment tapiada. A llevant d'aquest cobert, i també per la banda nord la línia de mur continua amb la presència d'una capella de planta rectangular i un tram més de mur. Aquesta continuïtat del mur en la banda nord, dóna aspecte de fortificació a la casa, sent segurament la part menys transformada del conjunt. A ponent d'aquest nucli original del mas, s'adossa un altre cos aixecat segurament a finals del segle XVIII. Aquest cos sobresurt uns metres de la línia de la façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, malgrat que ha estat objecte de nombroses restauracions durant la dècada de 1990, canviant considerablement el seu aspecte exterior. El conjunt compta amb un tercer cos adossat a ponent del anterior de factura més moderna, sent aixecat segurament a mitjans del segle XIX, doncs la porta d'accés a migdia du la llinda de 1850. Aquest cos era destinat a casa dels pastors del mas. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i dos pisos, que ha estat també molt modificat per adaptar-ho com a vivenda.


El conjunt es complerta amb l'existència d'una capella de planta rectangular i coberta a dues aigües i rematada amb un petit campanar d'espadanya. La capella és dedicada actualment a Sant Antoni Abat, malgrat que anteriorment o fou a Sant Pere [GAVIN, 1979: 77] . Aquesta capella fou aixecada amb tota probabilitat durant el segle XIX, ja que a la llinda d'entrada hi trobem la data de 1816, i es troba alineada a la banda nord amb el mur de la casa i el cobert. A migdia la capella es presenta exempta, ja que entre la casa i l'església resta un espai ocupat per un cobert que només ocupa uns metres de façana. Un petit pas aixecat a nivell del primer pis comunica directament la casa amb d'interior de la capella. Aquest pas sembla ser construït recentment.


Es sumen al conjunt arquitectònic algunes construccions més modernes, com és el cas d'una línia d'arcades apuntades que s'estenen de forma perpendicular al mur de llevant de la capella, es suposa que amb la intenció de configurar un petit espai enjardinat.


Aquesta línia d'arcades finalitza en un cobert de planta rectangular també construït durant la dècada del 1990 quan es van fer les últimes reformes de la casa. Destaca l'existència d'un grup de piques i rodes de molí, que foren recollides aquests darrers anys pel masover de la casa per les contrades veïnes, i que suposadament pertanyen a la casa de Monconill. Es tracta de: 1 corró de 90 cm de llarg x 93 cm d'amplada. 1 pica rectangular de pedra de 110 cm x 80 cm x 69 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 151 cm x 78 cm x 93 cm d'alçada 1 pica circular de pedra de 116 cm de diàmetre per 87 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 95 cm x 60 cm x 50 cm d'alçada 2 rodes de molí de 100 cm de diàmetre x 25 cm d'alçada 1 roda de molí de 118 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada 1 capitell amb l'escut dels Monconill de 25 cm x 25 cm amb fust de columna de 30 cm de llarg. Sembla ser que es trobava dins la capella del mas i és del segle XIX. 1 pica de pedra circular de 110 diàmetre x 38 cm d'alçada El masover de la casa explica que tot sembla indicar que dins el mas havia hagut fins a mitjans del segle XX una molí d'oli al qual pertanyerien dites piques. Sembla ser que la casa no compta amb documentació ni fotografies antigues.

L'escut dels Monconill, format per la silueta d'una muntanya situada sobre la figura d'un conill encerclats en un escut, és present per tota la casa. Destaca també l'existència d'una llinda de propietat que devia marcar els límits de la finca que du dit escut, i que actualment ha estat recollida pel vigilant de la casa i col·locada en les immediacions del mas.

La capella fou inclosa dins l'inventari d'esglésies de Catalunya efectuada per J. Gavin. La fotografia pertany a l'any 1979, i no s'aprecien canvis en la seva fisonomia. [GAVIN, 1979:77]


http://www.fonollosaturisme.cat/gent-histories-i-llegendes/de-pagesos-arrancats-a-industrials/el-jesuita-moncunill/
https://www.fonollosa.cat/actualitat/noticies/fonollosa-commemora-el-150e-aniversari-del-naixement-de-larquitecte-lluis-muncunill-referent-del-modernisme-industrial-i-mestre-de-la-volta-catalana.html
http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2018/05/13/lavi-muncunill-retrat-personal/83208.html
https://terrassaalamira.blogspot.com/2018/07/descobert-el-retrat-de-lluis-muncunill.html

El Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), i l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), van ser coetanis, està fora de dubte, que l’un i altre es devien influenciar en els seus treballs, tant almenys, com que és d’una estultícia supina – de màster de la UJC- adjudicar-li a un el paper de mestre i a l’altre de ‘deixeble’.