dimarts, 22 d’octubre de 2019

EL SANT LLORENÇ SAVALL DE JOAN PLA PELEGRÍ. 1883-1981

En el període previ a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República al que havien jurat lleialtat, la població de Sant Llorenç Savall no assolia els 2000 veïns, que es reduiran en el cens de 1940 a 1.531, per reduir-se fins a 1.352 l’any 1950.


Abans d’aquell període terrible, el Joan Pla Pelegrí, estarà al darrera de la portada de la llum a Sant Llorenç Savall i a Mura, de l’arribada del telèfon que tindrà justament la primera ‘centraleta’ en el seu domicili, de la construcció de les Escoles Publiques, de la Torre Albagés, del pont conegut ara com del Passeig dels Arbres, de la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques, on col·laboraria amb l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), i coneixeria altres artesans i/o artistes, quina petjada es pot identificar a la Casa de l’Avinguda de Catalunya, 56; hi ha per descomptat més obra seva, que amb l’ajuda del seu net Joan Carné Pla, confio que podrem identificar i divulgar.

Aprofitant que a corre cuita es feien tasques de desbrossament i neteja de la llera del Ripoll, retratava el Pont que en memòria del seu autor anomeno JOAN PLA PELEGRÍ, i esperono alhora al Consistori de Sant Llorenç Savall, a que faci un reconeixement públic d’un dels seus millors fills.

Sense tenir-ne constància, publicàvem l’any 2007, un article en el que apareix la Capella de Sant Roc, retratada per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), i per l’Antonio Mora Vergés:

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Per raons del tot inexplicables en els darrers anys no s’ha celebrat la festivitat del Sant en la seva data, cal recordar als actuals ‘propietaris’ que aquest era un dret adquirit tant dels veïns de la Vall d’Horta, com dels Llorençans.

dilluns, 21 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Quan començàvem amb la recerca dels Edificis Escolars anteriors a la Dictadura Franquista, tenien clar que en matèria d’educació Catalunya TAMBÉ havia estat capdavantera, i que des de les administracions públiques , s’havia fet poc o res per donar satisfacció a aquell anhel.


El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar una fotografia de l’escola de les Germanes de la Puríssima Concepció de la Jonquera, de la que en diuen a : https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92954/164918

8 de maig de 1909 . El col·legi que resulta més elogiat és el de les Germanes de la Puríssima Concepció, del qual «no puede decirse mas que una cosa: que el local es magnífico y que por la sólida cultura que en él se da a las alumnas puede contarse enl.re los mejores de la provincia y acaso de los de Catalunya ... »(160).

Està clar que en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica, ens cal la col·laboració de TOTS els catalans, als que des d’aquí interpel·lem perquè ens facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges de l’edifici que aixoplugava l’escola del poble dels seus rebesavis, avis, pares,.., i tantes dades com sigui possible.

Com deia l’avi Siset l’estaca caurà algun dia .

diumenge, 20 d’octubre de 2019

EL PONT JOAN PLA PELEGRÍ O DELS PASSEIG DELS ARBRES. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.

El Mapa de Patrimoni fa esment ‘obiter dicta’ del pont dels Passeig dels Arbres; el carrer arrenca de la carretera de Monistrol, on hi ha la casa de numero 80 , el tram més antic i interessant patrimonialment però, el constitueix un grup de casetes mitgeres a la part alta, per damunt de les escoles.


Es tracta d'un conjunt de cases bastides als anys 20 i 30 en què les façanes conserven elements decoratius propis de principi de segle XX.

El núm. 6 té l'any 1927 inscrit en un esgrafiat floral, ceràmiques blanques i blaves i és l'única amb pis i golfa.

Els núms. 10 i 12 duen les dates de 1926 i 1930 respectivament, i conserven les entrades revestides de ceràmica i altres elements històrics.

El núm. 36 té el carener del terrat decorat amb motllures i cobert amb una teuladeta de trencadís ceràmic. Totes juntes conformen un atractiu grup de casetes baixes.

La seva història és paral·lela a les escoles, el celler cooperatiu i el Vapor, la construcció del pont i altres edificis coetanis com la casa de la carretera de Monistrol núm. 80 i fou un primer concepte urbanístic de passeig amb arbres en el conjunt urbà.

Tinc la intuïció, que espero corroborar el dimecres 23.10.2019, que en totes i cadascuna d’aquestes edificacions hi ha la mà del mestre d’obres Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ).

Insisteixo – deixeu-m’ho fer que ja tinc una edat - en que Sant Llorenç Savall AMB URGÈNCIA hauria de dedicar un carrer, una Plaça o fins la millor de les seves arteries urbanes, a honrar la memòria d’aquest fill insigne.

Intentaré obtenir-ne una imatge des de baix, malgrat el pèssim estat en que es troba.


La previsió de tempestes pels propers dies ha fet, lloat sigui el bon Déu, que es fes un desbroca ment del llit del Ripoll, i dels barrancs que li aporten cabals.

dissabte, 19 d’octubre de 2019

MASIA PREGONA O COMAPREGONA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.

El Mapa de Patrimoni – que caldrà esmenar – ens diu que el mas Pregona (citat per primera vegada l’any 1236), i de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista en un estil similar al del Marquet de les Roques, això havia fet pensar que l’autor d’ambdós edificis fos el mateix.

La tesis no anava desencaminada, no va ser però l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), sinó el Joan Pla Pelegrí, citat erròniament com Maurici Pla, que ja s’havia encarregat d’aixecar la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques.


Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l’època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L’ampliació d’ estil modernista és un altre cos adossat al nord-est, ben diferenciat, fet d’obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure.

A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat, de la no es cita – mal costum endèmic al REINO DE ESPAÑA – qui en va ser l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, Catalunya i el món civilitzar us ho agrairan.

divendres, 18 d’octubre de 2019

MÉS DADES DE LA TORRE ALBAGÉS. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegri seria l’autor de la coneguda Torre Albages, promoguda per Josep Albagés i Ventura (25 de desembre de 1877, Vimbodí, la Conca de Barbera, Tarragona, 1877 - Barcelona, 1964) que fou un prestigiós mestre i pedagog català. Estudià Magisteri a Barcelona. Obtingué el seu primer destí com a mestre a Pla de Cabra (avui Pla de Santa Maria), passant després per Sant Llorenç Savall, Vic i Manresa, on arribà el 1915

En donaven algunes dades a : http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre-albages-de-sant-llorenc-savall/
Face[VOX] del REINO DE ESPAÑA fa dies que està torpedinant les publicacions del Diari de Castellar del Vallès

Em sobtava – val a dir que relativament - llegir a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Torre d’estiueig propietat de l’industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla.

Joan Pla Pelegrí, trobava la ‘inspiració’ per aixecar el magnífic edifici de la Torre Albagès en un viatge a la Costa Blava, Côte d'Azur.

L’any 1937 fou confiscada per l’Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és una vivenda particular.

Quan a la descripció ens diu; Torre d’estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden la forma de creu, l’edifici està coronat per una torreta lateral. L’obra és de maó vist i té acabats ceràmics.


M’explicava el Josep Olivé Escarré, que havia escoltet explicar al seu pare, que en el seu dia aixecar la Torre Albagés, havia costat 10.000 duros, 50.000 pessetes, 300,51€


Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que en faciliti una imatge seva

Pensem que Sant Llorenç Savall hauria de dedicar almenys un carrer a un dels seus fils eximis

http://relatsencatala.cat/relat/torre-albages-de-sant-llorenc-savall-al-valles-sobira/1045158

dijous, 17 d’octubre de 2019

CAPELLA DE SANT ROC. BOSCOS DE JOAN FARRÉ. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Tratum Bado, publica unes magnifiques fotografies de la capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, com en confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxu Gavin)


Sota la casa i a prop del camí que va a les masies Salat i Homs, s'hi troba la capella advocada a Sant Roc , tota de pedra i amb una portalada gòtica, un frontó i una petita rosassa a la façana principal.

La coberta és una volta de mig punt amb absis rodó.

Demanava imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) i amb catalana puntualitat rebia un email, amb una imatge datada el 26-1-1975 del interior de la Capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, a la comarca administrativa de l’Alt Camp – nosaltres fem servir els mots catalans, sobirà i jussà, que tenen un sentit més precís -, està clar que no ser ALTO , ni BAJO per circular per Catalunya , oi?.


La imatge no deixa dubtes en relació a la dessacralització d’aquesta capella.

Can Joan Ferré

Envoltada per una paret de tanca, en entrar al recinte interior, a la dreta, trobem una casa de masovers i les cotxeres i, a l'esquerra, l'immoble de la família.

Temps enrere, la propietat era coneguda com el «tancat de Dasca».

L'edifici consta de baixos i de dues plantes més. Al sud i a l'oest hi ha una àmplia zona porticada que dibuixa a la planta una «L»; tres arcades corresponen a la façana principal (la sud), quatre a ponent i una a llevant.

A la façana principal, al primer pis, tenim tres portes balconeres que a la llinda disposen de quatre elements escultòrics; a la segona planta hi ha dues finestres àmplies i rectangulars i una arcada que correspon a una terrassa coberta.

La façana oest té dues portes balconeres i una finestra al primer pis i dos arcs desiguals a l'extrem dret que són de la terrassa ja esmentada. A la façana de llevant no hi ha cap element d'interès; en tot cas, I' aspecte integrador amb la flora existent. La façana situada al sud, en aquest cas, podríem considerar-la com la principal, en certa manera, perquè (igual que la majoria de les altres masies) hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa; al primer pis hi ha tres finestres rectangulars, molt més ampla la del mig, que té fins i tot un ampit; a la segona també hi ha tres finestres, petites les situades als costats i rectangular i apaïsada la central.

Temps enrere va ser coneguda com «Ca la Verdasca» i, més endavant, com «Ca l'Albert Dasca».

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&&txt_tipo_busqueda=dl&txt_busqueda=&txt_correo=S&txt_id_desc_ud=1488314

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/277673-380076-1-SM.pdf

No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor d’aquell edifici religiós, sou pregats de fer-nos-ho saber, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En el magnífic treball del Josep M. Buqueras Bach L'ARQUITECTURA DELS MASOS DEL BOSC DE VALLS s’esmenta també l’ ERMITA DE SANT LLORENÇ , que descriu Patrimoni Gencat a https://core.ac.uk/download/pdf/39097502.pdf

Diria que l’havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

dimecres, 16 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DEL CASINO DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Trobava una fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) del Casino de Cerdanyola del Vallès, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) que aixecava l’edifici per a la colònia d'estiuejants a finals del segle XIX, sent el primer equipament cultural de la població.

https://www.facebook.com/lucienroisinbesnard/photos/ms.c.eJxNzskNADEIA8COVuBw9t~;YSqBAviPbwAciqe4CJCI~_vuBqMPCFoAKeRHBXZAANZ4EiNZUGtBMP9OhWrBKeC7UhdiG5gRe6Igs1Sj7Qf8icTS84ulAbFj9VhDdK.bps.a.1324495527562646/1324495920895940/?type=3&theater

Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ) , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López.

Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.

Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912.

https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/qui-son-les-dames-dels-vitralls-de-cerdanyola_1951018102.html

En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català


(Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).

El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics.

A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc.

Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.

El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.


Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/museu-dart-de-cerdanyola-del-valles.html