diumenge, 22 d’abril de 2018

LA TORRE TURULL. CASTELLAR DEL VALLÈS.

La Torre Turull, fou construïda al segle XIX, i es feren reformes a començaments del segle XX.

A la fitxa de Patrimoni de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, trobem :
https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural. Casa senyorial

CONTEXT: Al límit meridional del terme municipal, a llevant de la carretera B- 124, i a sud del polígon industrial del Pla de la Bruguera. La finca disposa de grans extensions de terreny que limiten amb Can Casamada, el Pla de la Bruguera, Can Bages, Can Santpere i Can Pagès; en depèn Can Moragues.

DESCRIPCIÓ: Finca de grans dimensions limitada per la carretera a ponent, a nord pel polígon industrial, i a sud pel límit termenal. Propietat extensiva i plana de conreus de cereals amb franja de bosc contigua a la carretera. Conjunt edificat amb jardins de gran varietat d’espècies, ubicat al mig de la finca en recinte rectangular clos per mur de pedra de gran alçària. Accés per camí perpendicular a la carretera amb arbrada de plataners fins al portal del recinte, amb dos pilars quadrats de maó ornamentats.

Edificacions de servei, masoveria i coberts adossats al mur perimetral a nord, i dipòsit i cobert de grans dimensions a sud.

Casa senyorial aïllada de forma rectangular envoltada pels jardins, de planta baixa i dues plantes, i coberta a quatre vents amb barbacanes prominents i ornamentades. Façanes de composició clàssica amb basaments amb grans carreus de pedra (de Castellar), finestres d’estil neogòtic de triple arcada a la planta principal i sèrie de finestres motllurades de remat a la planta superior sota la barbacana. Dues torratxes, la més gran a la façana nord d’accés (amb certa semblança a la Torre Balada), i la de menor dimensió a la cantonada a sud est s’adossen elevant-se una planta més amb remat fortificat de merlets. Tot el conjunt edificat presenta un estil eclèctic i sumptuós, amb combinació de tècniques i materials propis del modernisme.


A l’interior destaquen dues llars de foc de grans dimensions, sostres enteixinats, arcs ogivals de pedra, i terres de mosaic i fusta decorats a les estances principals. La casa és molt gran, té uns 1400 metres

Tota la casa està emmurallada per una paret amb un gran pati i un luxós jardí interior, al qual es té accés per una gran portalada que dóna just davant del camí que la comunica amb la carretera de Sabadell a Castellar. La muralla de pedra que envolta la casa fou obra del picapedrer local Joan Sampere, el Meima.

Recull el text una referència de caràcter ‘històric’ forca curiosa:

Es diu que la fortuna dels Turull era tan immensa com les seves excentricitats. Aquesta gran fortuna es va obtenir, principalment, a base d’usura i també d’estranys viatges amb el bergantí-goleta Pedro Turull. L’excentricitat més esbojarrada fou la de comprar un elefant de l’Índia per llaurar els camps del Pla de la Bruguera pensant que faria més feina que un bou. A l’elefant el van portar en el seu vaixell amb un home encarregat de cuidar-lo, finalment però, van haver d’acabar regalant l’animal.


El Pla de la Bruguera serviria d’inspiració a l’ Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980)

Aquest singularíssim edifici, i la torre homònima de Sabadell, s’aixecaven per ‘ desconegut’, l’arquitecte que aixecava la major part dels edificis de Catalunya.

D’aquesta i d’aquella ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del seu autor.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, (1936-1939) la torre Turull va hostatjar tècnics soviètics adscrits al Servicio Aeronáutico de Fábricas, el conegut popularment com a SAF-16.

dissabte, 21 d’abril de 2018

IN MEMORIAM. EL CASTELL DELS MATAPLANA A LA POBLA DE LILLET. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

Havíem dinat esplèndidament a la Fonda Cerdanya, i abans de marxar fèiem un tomb per retratar l’Església parroquial ‘nova’ advocada a Santa Maria, el Pont de la Petita, el Pont Gòtic, el Monument a l’Eusebi Güell i Bacigalupi - que no m’estranyaria que l’acabessin enderrocant com li succeïa a l’estàtua de l’Antonio López y López de Lamadrid, I marqués de Comillas, recentment a Barcelona – i el que queda de l’antic Castell del que ens diu patrimoni Gencat ; el dia 15 d'Abril de l'any 1297, Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana, donaren una carta de franqueses i llibertats als homes de la Pobla. Aquesta carta és una invitació per poblar l'indret que llavors es deia "El Pujol". Aquest lloc va ser l'escollit pels Mataplana per fer una fortalesa i fer créixer una població al voltant. Al segle XIV, es potencià el castell de la Pobla, en detriment del de Lillet el qual, poc a poc, es va anar abandonant.

El castell va ser destruït per un incendi i en el seu lloc es va construir l'església i la rectoria. Aquesta última va ser comprada al bisbat de Solsona per Josep Recolons i Lurdes Vinyes, els quals l'han convertit en una casa per turisme rural.

El castell dels Mataplana es va construir en una illa dins del riu Llobregat, en d'intersecció amb el riu Arija. El castell va ser pràcticament destruït en un incendi i sobre les seves restes es va construir entre els anys 1716 i 1719 l'església i la rectoria, aquesta última potser aprofitant part del que quedava d'una de les tres ales de l'antic castell. La rectoria es va restaurar per convertir-la en una casa pel turisme rural.


Les restes del recinte emmurallat que envoltava la població no són visibles. Es trobarien al subsol o integrades en els murs d'algunes de les cases del poble.

La Pobla de Lillet, el Berguedà sobirà, Catalunya, necessiten que la ciutadania que viu prop del mar, s’adoni dels ‘tresors’ de tota mena, que es conserven encara, malgrat l’obligada pertinença al reialme que gestiona el PP.

El diccionari català valència balear en diu quan al topònim ; etimològicament segons Meyer-Lübke Noms lloc 20, deriva del llatí liliētum, ‘camp de lliris’.

No és normal la conservació de la l- inicial sense palatalitzar-se, però es pot explicar aquesta anomalia per la fonètica sintàctica: usant-se sempre el nom Lillet precedit de la preposició de, pot haver-se tractat la l com a intervocàlica i no com a inicial.

Hi ha però, qui opina que Lillet és grafia aglutinada de l'illet (=l'illot), fixant-se que la població de què parlem està bastida damunt una mena d'illot dins el Llobregat; però no és una opinió fàcilment acceptable.


Em quedo amb el lliri.

Vosaltres trieu el que us agradi més.

divendres, 20 d’abril de 2018

CASA DEL DR. JOAQUIM ALBAREDA BAYLINA, CONEGUDA AVUI COM ‘ CAN’ TORDERA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Li demanava fotografies al Josep Augé Carles d’aquesta casa, coneguda ara com a Can Tordera, després de ser adquirida per aquesta família i que molt encertadament conservà bona part del seu aspecte original, sobretot la seva façana principal i la característica tribuna circular que fa xamfrà amb el carrer Bellaire.

Molt abans, fa més de cinquanta anys, aquesta casa era coneguda pel nom de la seva propietària, una senyora gran a qui anomenaven Teresina Saboia però que el seu nom real era Teresina Ferrer i era vídua del prestigiós doctor Joaquim Albareda Baylina. ( Blanes , 1851 + ? ) , que exercí la seva professió a Blanes molt abans que ho fessin Xavier Brunet i Tomàs Bataller, també metges i residents al passeig. Al no tenir descendència s’afillà a una nena, de nom Montserrat, que amb el temps es casaria amb Antonio, el fill gran dels Mañach. El nou matrimoni va anar a viure a Palamós per motius de feina, ja que el Sr. Mañach tenia un càrrec portuari o relacionat amb la Marina que va propiciar el seu trasllat. El seu pati va desaparèixer, durant una intervenció no datada, per donar lloc a una àmplia sala d’estar amb una llar de foc. Aquestes habitacions eren l’espai més assolellat de les cases del passeig i el preferit per passar els dies d’hivern.

Quan a la descripció, patrimoni Gencat ens diu que es tracta d’un edifici que conflueix amb dos carrers: la façana, amb el carrer del Passeig de Dintre, mentre que la cantonada amb el carrer Bellaire.

Casa que permet ser visitada, almenys la seva planta baixa, ja que fa pocs anys que s’hi va instal·lar una floristeria.

Està constituït per tres plantes, com són planta baixa que actua com a accés i el primer i segon pis com a vivendes. S’observa un ampli aparell ornamental que imbueix i impregna tot l’espai, apoderant-se de la façana i acaparant i monopolitzant tot l’entramat arquitectònic de la part superficial de la façana: des del basament de l’edifici – compost per grans blocs paral·lapípedes a la manera de carreus regulars, amb les dues obertures d’arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra, treballats amb bastanta Es tracta d’un edifici que conflueix amb dos carrers: la façana, amb el carrer del Passeig de Dintre, mentre que la cantonada amb el carrer Bellaire. Casa que permet ser visitada, almenys la seva planta baixa, ja que fa pocs anys que s’hi va instal·lar una floristeria Està constituït per tres plantes, com són planta baixa que actua com a accés i el primer i segon pis com a vivendes. S’observa un ampli aparell ornamental que imbueix i impregna tot l’espai, apoderant-se de la façana i acaparant i monopolitzant tot l’entramat arquitectònic de la part superficial de la façana: des del basament de l’edifici – compost per grans blocs paral·lapípedes a la manera de carreus regulars, amb les dues obertures d’arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra, treballats amb soltesa i de forma destra.

Passant pel primer i segon pis, amb per una banda, les respectives obertures també d’arc rebaixat amb impostes conceptualitzades o confeccionades a la manera de balconades sustentades per unes mènsules esculpides, les quals són definides amb bastant encert. Mentre que per l’altra, amb la tribuna angular, ubicada en la cantonada i coberta per una cúpula semiesfèrica de gallons apuntada, sostinguda per una mènsula de tall vegetal a manera de floró de grans proporcions, a través de la confecció d’un basament circular. Fins a la cornisa, àmpliament densificada i poblada per diversos elements, com la balustrada a la manera d’ampit, les àmfores d’estuc en els extrems, sustentada i ornamentada a la vegada per un entramat de mènsules de caire vegetal i geomètric – mènsules que abasten tota la façana que dóna al carrera Passeig de Dintre i part del sector longitudinal de l’edifici que correspon al Passatge Bellaire-, coronada o culminada amb la disposició en la part central, d’un medalló petri, que conté la data d’edificació 1903.




Fotografia Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Cal remarcar, que a nivell interior, tota la planta baixa està impregnada de tota una essència, sabor opulent, pompós i abarrocat tant en el sostre com en les parets, a través d’un programa d’estucat, que emfasitza i amplifica l’aspecte superficial dels mers envans i parets despullats.



Fotografia de X.Caparrós/M.Serrano. 2005

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici, el boinder o tribuna angular, és un element victorià que el modernisme traslladaria a Catalunya, i que més allà de l’estètica, té poca o cap utilitat en clima temperat de Blanes.

Continuem amb la nostra joint venture, a la que esperem que s’afegeixin més blanencs

dijous, 19 d’abril de 2018

CAN CASAMADA. EMBASTANT EL CATÀLEG DE MASIES DE CASTELLAR DEL VALLÈS

http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/

Reprodueixo de : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27315

La casa pairal de Can Casamada està documentada des del segle XIII, encara que l'arbre genealògic es conserva des de finals del segle XII.
Del llinatge dels Casamada destaquen: Manel Casamada i Comella (Barcelona,1772-1841) eclesiàstic i pedagog; Jaume Casamada i Viver (Castellar 1843-1903), un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Terrassa; Ramon Casamada i Mauri (Terrassa 1874-1936), farmacèutic, físic i químic i Doctor en Farmàcia i en Ciències.

Can Casamada segueix la clàssica estructura de les masies de mitja muntanya. L'edifici es correspon amb el primer habitacle (documentat des del segle XII), que es trobaria situat darrera de la casa actual i a un nivell superior. Les restes d'antigues parets de tàpia que suporten un porxo correspondrien molt probablement al mas primitiu.

La casa està dins un clos tancat, al qual s'accedeix per una única porta coberta amb una teulada de dues aigües. Al pati o barri donen diverses edificacions (corts, coberts, etc.).


Fotografia de 25 Febrer 2015. Ximelis

L'edifici principal té forma rectangular amb tres plantes. El frontis ve centrat, a la planta baixa, per la porta emmarcada per un arc de mig punt adovellat fet amb pedra arenosa. A partir del primer pis la façana presenta una distribució asimètrica. Una altra façana, amb dues portes, s'obre un dels laterals del rectangle, ambdues donen al barri. La teulada, amb vessant a dues aigües, és perpendicular a la façana principal. En la distribució interior trobem tres cossos o crugies, a la planta baixa els cellers i la cuina, al primer pis la planta noble i al tercer, les golfes.

Els compromisos ‘morals’ no tenen força d’obligar, dit això, esperem que els que adquirien el de tirar endavant el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès no s’arronsin; val a dir que no comencem des de zero :

D’UN TEMPS, D’UN PAIS. CA N’AMETLLER I LA DESAPAREGUDA CAPELLA DE SANT JOSEP
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/dun-temps-dun-pais-ca-nametller-i-la-desapareguda-capella-de-sant-josep/

CAN BOGUNYÀ
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/can-bogunya/

D’UN TEMPS, D’UNS PAIS. CAN BORRELL.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/dun-temps-duns-pais-can-borrell/

CAN CARNER. CASTELLAR DEL VALLÈS.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/can-carner-castellar-del-valles/

CAN PÈLACHS, O CAN PÈLACS, O FINS CAN PÈLAGS A CASTELLAR DEL VALLÈS
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/can-pelachs-o-can-pelacs-o-fins-can-pelags-a-castellar-del-valles/

CAN QUER. CASTELLAR DEL VALLÈS.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/can-quer-castellar-del-valles/

CASA MASAVEU. CASTELLAR DEL VALLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/casa-masaveu-castellar-del-valles.html

MASIES DE CASTELLAR DEL VALLÈS. EL BRUNET.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2018/03/masies-de-castellar-del-valles-el-brunet.html

SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/santa-maria-del-puig-de-la-creu.html

EL ‘MIRACLE’ DE SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/el-miracle-de-santa-maria-del-puig-de.html

SANT PERE DE LA CADIRETA O D’ULLASTRE
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-pere-de-la-cadireta-o-dullastre.html

EL PALAU TOLRÀ DE CASTELLAR DEL VALLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/el-palau-tolra-de-castellar-del-valles.html

A LA MEMÒRIA DE SANT MARTI DE CASTELLAR.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/04/la-memoria-de-sant-marti-de-castellar.html

MARE DE DÉU DE LES ARENES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/mare-de-deu-de-les-arenes.html

CA N’AVELLANEDA. CASTELLAR DEL VALLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/ca-navellaneda-castellar-del-valles.html

EL DOLOR D’UNA ABSÈNCIA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/el-dolor-duna-absencia.html

CAN FONT DE LA PARROQUIA DE SANT JULIÀ D’ALTURA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/07/can-font-de-la-parroquia-de-sant-julia.html

Encara hi ha feina a fer, oi?.

Comptem amb TOTS vosaltres!.

dimecres, 18 d’abril de 2018

EL REMEI DE CREIXENTURRI. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Quan circules per la C-38, et criden l’atenció els dos campanars situats en el que intueixo una coma [prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura]; costa un xic trobar l’accés , que localitzo finalment un cop superat Sant Pau de Seguries, el rètol indica : Santuari del Remei.

El camí asfaltat circula pel costat del riu fins que arribem davant d’un càmping; des d’aquell punt comença a pujar suaument fins que trobem un trencall a l’esquerra que novament indica : Santuari del Remei.

A mesura que m’hi en vaig apropant, se’m fan més i més evidents les proporcions d’aquest temple definit en algun lloc com ‘ gran edifici religiós’, quan assoleixo la seva alçada – l’església amb el cementiri annexat a la part posterior, està situada al mig de la vall del mateix nom i voltada de plans de pastura; els dos campanars atorguen un caràcter solemne, quasi basilical al Santuari.

Les dades històriques expliquen que l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri , de la que tenim dades l’any 1.169 en ocasió d’una reclamació del delme, fou destruïda per un terratrèmol al 1428.

Un cop refeta, passarà l’any 1597 à a ser sufragània de la de Camprodon. Hi havia estat traslladada la imatge de Santa Maria que es venerava a la capella del castell, quan aquell fou demolit el 1554; anys després era anomenada la Mare de Déu del Forat, per tal com es trobava en una fornícula rústega. La imatge esdevingué centre de devoció local i comarcal des de l'inici del segle XVIII.

El 1812 els amos de la gran masia del Mariner de Sant Pau, junt amb els propietaris del Sitjar, feren edificar una altra capella i un cambril; malgrat això, la vella església resultava petita el dia de la festa, i s'anà ampliant , fins que fou reemplaçada per l'actual, obra d'Antoni Masmitjà i de Puig(*), iniciada l’any 1849 i finalitzada a les acaballes del segle XIX dins d'un eclecticisme neogòtic.

(*) Antoni Masmitjà i de Puig, arquitecte fou també autor d’un gravat que porta com a nom Verdadero retrato de Librada Ferrarons y Vivés de Olot, que serviria de model a la pintura homònima de Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894), era germà de Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 1808-Girona, 1886) sacerdot català que fundà la congregació de Missioneres del Cor de Maria, que ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica.
http://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2007-06-10_SUP_2007-06-03_20_34_45_domi.pdf

Les proporcions gegantines del Remei, fan difícil recollir una imatge de l’edifici, i alhora també l’ampli espai que la circumda.



Coincidíem en aquesta ocasió amb un grup de famílies, a les que feia un retrat de grup, i avançava ja que sortirien en aquest bloc.


Faria també una fotografia del fossar.


Malgrat que no s’acostuma a posar aquesta llegenda ‘Feci quod potui, faciant meliora potentes ‘ en els nostres dies; almenys en les meves publicacions amic lector, m’agradaria que implícitament la tinguessis sempre per inclosa.

Feci quod potui, faciant meliora potentes

Literalment ‘ he fet el que he pogut, que ho faci millor qui pugui’

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Per intermediació de la Mare de Déu del Forat , aixecava la meva sempiterna pregaria a la Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Seguíem viatge fins a l’Aparthotel els Ocells, a Font-rubí, a l’antic terme de Rocabruna, integrat avui a Comprodon, terme que passava dels seus migrats (0,7 km 2 ), als actuals 103,4 km² com a conseqüència de la integració ‘manu militari’ de Freixenet i Beget, duta a terme en els anys 1965 i 1969.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 17 d’abril de 2018

LA TORRE BALADA O L’HOTEL BOUTIQUE QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ. CASTELLAR DEL VALLÈS.

La retratava lateralment des de l’aparcament gratuït que hi ha al costat.


Llegia que la casa coneguda amb el nom de Torre Balada fou construïda l’any 1897, tal com consta a la façana per encàrrec de Josep Pallàs, secretari municipal de finals del segle XIX a l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

La casa tenia un ús residencial i, posteriorment, com a casa d’estiueig.

Popularment, s’anomenava la Torre Gran degut a la gran quantitat de terreny en comparació amb les altres torres del municipi.

La casa deu el seu nom a l’industrial tèxtil sabadellenc Joaquim Balada que va convertir la casa, a començaments de la dècada de 1950, en casa d’estiueig on a l’estiu hi estava amb tota la seva família.

A la part inferior del pati, tocant a la carretera de Sentmenat, la finca tenia una gran piscina on, al seu voltant, es reunien els fills amb els seus amics del poble i, al vespre, Joaquim Balada i altres estiuejants prenien la fresca i passaven llargues vetllades. Sobre la piscina hi havia gran quantitat d’arbres fruiters i un hort del que se n’ocupava el masover.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès va adquirir la torre per 15.624.875 pessetes l’any 1984 per tal de convertir-la en un equipament cultural.
El 9 de setembre de 1989 es va inaugurar l’Escola Municipal de Música de Torre Balada, i ho ha sigut des de llavors.

L’octubre de l’any 2011 i en previsió que el nombre d’alumnes de l’escola s’havia vist incrementat en els darrers anys , es feia un projecte:

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/13777/MEM%20RIA%20ESCRITA.pdf?sequence=1
PROJECTE BÀSIC D’ADAPTACIÓ I CANVI D’ÚS DE LA TORRE BALADA A HOTEL BOUTIQUE
AUTORA : ARIADNA CAIXACH MARTÍ

I es deixava constància que des del Consistori, estan buscant un nou espai, i aviat l’Escola de Música deixarà la Torre Balada.

El somni – com quasi tots els somnis en aquest dissortat reialme – s’ha tornat un malson, i l’Escola de Música continua en el mateix indret, i l’HOTEL BOUTIQUE, s’ha quedat - com tantes i tantes coses – arxivat en alguna estanteria.

M’agradaria – imagino que a més castellarencs també – saber qui va ser l’autor d’aquest edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,... , i també – posats a demanar, oi?. - el cognom matern del promotor Josep Pallàs, i el del propietari que li donava nom Joaquim Balada, i els llocs i dates de naixement i traspàs d’ambdós.

dilluns, 16 d’abril de 2018

ERMITA DE SANTA LLÚCIA DE SOLSONA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En el nostre anar i venir per Catalunya, havia vist en una de les rotondes que hi ha a l’entrada de Solsona, un indicador ERMITA DE SANTA LLÚCIA; m’aturava a posar benzina, i seguint les indicacions verbals que em facilitaven m’endinsava per un camí de terra, que em portaria fins al mas conegut com la Trinitat en quina façana nord-oest – no visible doncs des del camí en que em trobava , hi la l’ERMITA DE SANTA LLÚCIA , que retratava – imagino que amb força dificultats l’Isidre blanc.


Patrimoni Gencat es diu de l’edifici religiós que qualifica de capella ; Capella documentada des de l'any 1292, que dóna nom a una de les quatre partides del terme municipal.

La capella està unida al mas Trinitat i dóna nom i origen a la partida i es situava a l'antic camí de Segarra a Berga.

La façana nord i oest de l'edifici conserva integrades al mur de la masia les parets de la capella amb l'aparell original i el campanar de cadireta d'un sol ull.

Ha estat reformada al llarg del temps.

Cap a 1700 es degué emprendre la construcció de la masia. La denominació ‘capella’ s’imposarà a partir del moment en que el mas Trinitat s’adheria a les parets de l’ermita de Santa Llúcia.

Recollia imatges des de la façana sud-est, al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) company de viatge, no li convé gaire fer saltirons.


El retratava davant de la majestuosa alzina de Santa Llúcia, de la que en no en trobar-se dins de la demarcació barcelonina, no en sabia trobar cap referència.


Solsona potser està prop de Déu – en aquesta matèria tot els punts de vista son respectables -, el que està fora de tota dubte, és que està LLUNY, MOLT LLUNY de Barcelona.

Per intermediació de Santa Llúcia, aixecava la meva sempiterna pregaria a la Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !

Si teniu més dades de l’església/ermita/capella de Santa Llúcia de Solsona, sou pregats de fer-nos-les saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés