dimarts, 17 de gener de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT A CA LA GODÓ. TIANA. EL MARESME

Preguntava l’advocació de la Capella de la casa de número 24 del carrer Doctor Fàbregas, i em contestaven que està dessacralitzada – sembla que es fa servir com un edifici auxiliar - ; pel que fa al Sant/a o Marededéu que s’hi venerava, el meu interlocutor ho desconeixia.


Trobo absolutamebt inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Vila que tancava l’any 2013 amb un cens de 8.221 habitants, i amb una llarga tradició de lloc d’estiueig, que ha deixat un ric i variat patrimoni històric.
Segur que això té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Recordo la frase ‘Catalunya serà cristiana o no serà’, atribuïda al Venerable Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916 ), Bisbe de Vic que refusava l’any 1906 la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.

Quan marxa Déu, el Maligne es frega les mans

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixava un missatge al facebook, a la Mare de Deu de Montserrat de Ca la Godó .

dilluns, 16 de gener de 2017

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ANTIGUES ESCOLES DE SERRA DE DARÓ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a en relació a Serra de Daró:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=daro&page=1&pos=6

Edifici de dues plantes orientat a l'oest. La façana, d’ accentuada simetria, està coronada per un frontó esglaonat.
A la banda sud s'estén el pati, clara mostra d'una arquitectura funcional i d'un esperit noucentista.


"Amb esperit de modernitat, la República va desenvolupar una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i Verges exemplifiquen l'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernàcules de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època" (Ll. Auquer reg. 2207).

Sabem que les escola de Sant Jordi eren dissenyades per l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996), que haurà de marxar a l’exili atesa la seva vinculació professional i política amb a Generalitat, la II Republicà, la democràcia i la llibertat.

Cerqueu l’article de la GEMMA DOMÈNECH CASADEVALL
Resistència i compromís: Emili Blanch Roig, arquitecte racionalista.

Sou pregats de fer-nos saber a l’enmail coneixercatalunya@gmail.com l’autor de les escoles d'Ultramort , Serra de Daró, Verges, Gualta, ......,

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

M’explicava un bon amic, metge hematòleg, que en general els gironins son els catalans que tenen una menor presència de feixisme a la seva sang.

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

diumenge, 15 de gener de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE CAN REGÀS DE TIANA

La Capella era obra de Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 1966 ; el pintor Josep Obiols i Palau ( Sarrià, Barcelonès, 1894 —Barcelona, 1967 ) que a la postguerra, retrobant la seva activitat de muralista; decorava la capella privada de Miquel Regàs Ardevòl, a Tiana (1940), advocada possiblement a Sant Felip Neri.


La capella juntament amb tota la casa va quedar en mans dels frares felipons, de la congregació de Sant Felip Neri. El testament de Miquel Regàs prohibia que la casa es posés a la venda i obligava a destinar la finca a casa de repòs per gent gran i menestral. Els felipons hi van fer casa de colònies i anys més tard ha acabat en mans privades.

La capella està dessacralitzada, i hom voldria saber on està l'estàtua de fusta que representava Sant Miquel, obra de l'escultor Joan Borrel Nicolau, (Barcelona, 13 d'agost del 1888- 26 d'abril del 1951)

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/02/11/pagina-24/33557281/pdf.html

M'assabentava que ara l'Ajuntament té intenció d'enderrocar-la.

https://m.facebook.com/photo.php?fbid=699849356776443&id=689545627806816&set=pcb.699866193441426&source=49

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20140919/54415211398/veins-de-tiana-recullen-signatures-contra-l-enderroc-d-unes-cases-al-centre-del-poble.html

S'ha fet ja una pàgina al Facebook ' Salvem la Capella' de Can Regàs'?

En pot confirmar algú l'advocació d'aquesta Capella, a l'email coneixercatalunya@gmail.com ?.Des de l'Arxiu Gavin en contestaven, CAPELLA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL

La Gemma Liñán em deixava un comentari al facebook; la van tirar a terra juntament amb can Guardiola... Alguns vam intentar evitar-ho, però no ens van escoltar.

Al costat d'on era la capella hi han posat el tramvia rehabilitat.

És curiós que anem enderrocant bocins de la nostra història per una banda i a la vegada reconstruint-ne uns altres, per una altra.

Suposo que són prioritats i criteris dels que governen.

Afegeixo, ho manca de criteri, caldrà explicar-ho molt bé, perquè costa d’entendre que la Capella i el tramvia , no poguessin coexistir alhora.

Ho farem saber al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín)

IN MEMORIAM DE CAN GORGOT DE VILAMANISCLE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publicava unes fotografies del casal dit Can Gorgot que està a la part més alta del poble de Vilamaniscle, conegut ara també, amb el nom de Castell de Vilamaniscle.

El nom de Castell de Vilamaniscle, ve segurament a causa de les seves enormes proporcions i de la seva situació preeminent dins el nucli urbà.


Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció que presenta planta rectangular, i disposa de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt de pedra calcària ben tallada. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que resa: NADA SIN DIOS. L'aparell de pedruscall apareix en tot l'edifici a excepció del perímetre de les obertures, on s'aprecien carreus ben escairats que permeten remarcar-les visualment. A la part superior de la façana i del llenç nord es conserven dues grans mènsules que devien sostenir un matacà defensiu. En aquest mateix sentit s'obriren algunes espitlleres que avui apareixen cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.


L'interior del casal es troba en un estat deplorable: la teulada s'ha enfonsat en diferents punts i alguns llenços dels murs s'han enrunat.


Està documentat al fons patrimonial de la família Gorgot ( propietaris i residents a l’ actualment dita torre Galatea de Figueres), que l’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.

Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638.

L’any 1636 Joan Gorgot i Llombart va adquirir patrimoni de l’antiga família Àlvaro de Castelló d’Empúries, entre el qual figurava la Casa Gran.

Va casar-se amb Rosa de Cremadells i, el 1651, va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. Fou armat cavaller, a Perpinyà, pel rei Felip II el 1638


L’ 11 de setembre de 1714 , entre les 8:00-9:00 hores, tingué lloc una junta a la casa d'en Ramon Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura.

Hi participaren:

• Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733).
• Conseller Sisè: Jeroni Ferrer( segle. XVII - segle. XVIII).
• Agent secret de Carles III a Barcelona: Francesc Verneda i Serarols
• Tinent del Governador de Catalunya: Francesc de Sayol i de Quarteroni
• Coronel de cavalleria: Sebastià de Dalmau Oller (Barcelona, 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)
• Coronel d'infanteria del Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726 ): Juan Francisco Ferrer (incorporat posteriorment)
• Manuel de Ferrer i de Sitges
• Altres.

La família Gorgot en va mantenir la possessió d’aquest casal fins al segle XX.

Actualment és propietat de l'Ajuntament.

El sostre demogràfic de Vilamaniscle s’assolia al cens de 1877 amb 456 ànimes, amb una població escolaritzable estimada en 152 infants i joves, això em feia pensar que hi havia escoles abans de la dictadura franquista, de les que no trobava però, cap referència. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 14 de gener de 2017

CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El nucli antic de Torroella de Montgri manté encara els carrers estrets, això obliga a deixar el vehicle aparcat fora , i caminar fins a la Plaça de l’Ajuntament, on hi ha la capella de Sant Antoni Abat.

Llegia a patrimoni Gencat que la capella de Sant Antoni Abat va ser construïda vers la fi del segle XIII, en un període de gran desenvolupament econòmic per a Torroella, que havia esdevingut vila reial. En el primer document escrit sobre les visites pastorals a Torroella del bisbe de Girona, datat el 1305, es fa esment de l'existència de la capella de Sant Antoni Abat a la plaça.

L’any 1432 s'hi esmenta la confraria de Santa Maria del Mar; el 1470 apareix documentada una altra visita, i el 1608 el bisbe ordenà "treure lo gigant i drac de l'església de Sant Antoni de la plaça".

A principis del segle XVII (1610-1611) la font que hi havia al centre de la plaça va ser traslladada al seu emplaçament actual, al mur lateral de la capella i el dipòsit es va col•locar a l'interior de l'església.

L'any 1709 la façana del temple encara formava part del parament dels porxos.

Durant el segle XVIII la capella fou totalment reformada: s'enderrocà l'antic frontis i amb els carreus anteriors es va construir la façana nova, uns metres més a llevant, amb la qual cosa la nau quedava més petita. Fou amagada l'estructura de la coberta i es construí el cor. En l'actualitat la capella és utilitzada com a sala d'exposicions.

Està situada a la banda de llevant de la plaça Major de Torroella. És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb volta d'aresta, i cor als peus. La capçalera és plana, amb un nínxol buit. La façana té un portal d'accés centrat d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra a l'exterior i escarser a l'interior. Al seu damunt hi ha un nínxol amb la imatge del sant titular i un petit ull de bou. Al costat dret es troba el rellotge de la vila. El coronament d'aquesta façana és irregular. Hi ha un campanar de cadireta vuit al centre, format per dues pilastres, i un altre de lateral, de la mateixa tipologia però molt més elevat. A la façana lateral dreta, única visible exteriorment, hi ha una font integrada a la part baixa del mur, que es corona amb ràfec. El material emprat en aquesta part, el pedruscall, contrasta amb els carreus ben tallats de la façana principal.


Quan al topònim no trobo lògic el diminutiu TORROELLA, atès el gran nombre de torres tant a la ciutat, com pel rodal, la forma plural fora més escaient . No descarto que la forma actual sigui conseqüència d’una deformació feta per un escrivent no català, maldestre i/o declaradament anticatalà. Respecte de MONTGRI, el mestre, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), l fa derivar de la llengua àrab morciko / morceko . ratapinyada d’ales esteses.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és feina de TOTS.

divendres, 13 de gener de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. BELLCAIRE. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes magnifiques fotografies de l'església parroquial de Bellcaire, advocada a Sant Joan Baptista que es troba prop de la carretera d'Albons als peus del pujol on es situa el poble de Bellcaire d'Empordà coronat pel castell gòtic, que havia acollit les escoles públiques.

Patrimoni Gencat ens explica que és una construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un absis semicircular precedit per un espai presbiterial. Presenta sectors i elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació preromànica. La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle. Els arcs formers eren de ferradura però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas. El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera romànica actual, del segle XI. La formen un tram cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera. A l'exterior posseeix decoració llombarda formada per arcuacions que emmarquen finestres cegues. De la capçalera preromànica -absis central rectangular i absidioles semicirculars- queden restes de l'absidiola del costat nord. Les obres de restauració recents han descobert els fonaments de l'antic absis central, carrat. Al subsòl de la nau central han aparegut restes d'una edificació de planta rectangular. El parament de les naus es de lloses de gres, amb algunes filades d'espiga; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la capçalera és de petits carreus, escairats.




Hi ha dues portes laterals i algunes finestres preromàniques. Les obertures del frontis -portada, rosetó- pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en aquest lloc.

Els fragments de pintura mural van ser recuperats i es troben en part al Museu d'Art de Girona i en part en una col•lecció particular.

L'església de Sant Joan in Bedenga (antic topònim de Bellcaire) és citada l'any 1002 com a possessió de la Seu de Girona en una butlla del papa Silvestre II. L'any 1182, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Ullà és concedida a aquesta canònica agustina, la possessió de la parròquia de Sant Joan de Bidinga.

En un moment entre els segles XVII i XVIII, la parròquia de Sant Joan fou traslladada al castell de Bellcaire, convertint una de les seves ales -la sala major- en església. Aquest antic temple restà com a capella del cementiri -situat al seu costat de migdia. Havia arribat a un estat d'abandó molt lamentable quan s'hi iniciaren unes obres de consolidació l'any 1960 que aviat quedaren interrompudes; el cementiri havia estat desafectat. La restauració definitiva s'ha dut a terme -pels serveis de la Diputació de Girona amb la participació de la Generalitat- als anys 80. Les obres, amb la reobertura al culte de l'església, s'inauguraren el 1984. El temple es dreça en un indret ja ocupat en època romana. Es veuen carreus romans reaprofitats a les naus i una columneta estriada a les finestres cegues de la capçalera. Les obres recents no han anat seguides de treballs arqueològics complets com hauria estat convenient, però s'han recuperat materials des d'època romana a la Baixa Edat Mitjana. No s'ha estudiat la necròpolis amb sepultures de lloses (s.XI-XIII) que es descobrí al sud del temple.

Els testimonis arquitectònics explorats -antic absis central, edifici sota les naus- s'han deixat en un espai accessible, gràcies als mòduls de fusta que formen part de la nova pavimentació del temple

Pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava a: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bellcaire&page=3&pos=24

Tradicionalment les escoles de Bellcaire havien estat instal•lades a l'edifici del Castell (reg. 1347), fins i tot es coneix un projecte de 1920 de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) per adaptar l'edifici a la funció escolar.


Tot i que es coneix un projecte no realitzat per a escola de nenes signat per Joan Baca i Reixach [1905-2003] l'any 1935, no és fins a la construcció de l'edifici actual que el poble compta amb edifici escolar.

Les Escoles Nacionals varen ser inaugurades en el curs 1969-1970. Han estat reformades en els anys 80 i actualment reben el nom de CEIP El Rajaret i juntament amb les escoles d'Albons i d'Ullà configuren la ZER Montgrí.

Edifici de planta i pis amb coberta de teula. A la planta baixa s'ubicaren les dues aules, una per cada sexe, i a la planta pis les dues vivendes pels mestres. En els anys 80 un dels habitatges va ser transformat en aules. El conjunt està envoltat del pati de jocs.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu SEMPRE que ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic per als catalans és un imperatiu ètic.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. BORGONYÀ. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

En el nostre periple – inacabat encara – pel terme municipal de Cornella del Terril, ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al veïnat de Borgonyà, situat en un turonet, prop del riu Terri, i centrat per l'església parroquial, , advocada a Sant Joan Baptista, consagrada l'any 1142 . +

Patrimoni Gencat ens diu; edifici és d'una sola nau, coberta amb volta apuntada, i absis semicircular, rematat amb una cornisa que descansa sobre arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre, a l'exterior. Les parets estructurals són de maçoneria excepte en l'absis romànic que conserva els carreus ben escairats i la de la façana principal. Al costat de migdia hi té adossada la rectoria i a tramuntana trobem la sagristia i una capella barroca dedicada a la Verge del Roser. El campanar d'espadanya va ser reconvertit en torre al segle XVII. És de planta quadrada amb una obertura en forma d'arc de mig punt a cada costat i coberta de teula a quatre vessants. La porta d'entrada és amb carreus de forma motllurada de l'any 1623.




De l'edifici primitiu només es conserva l'absis d'estil romànic, que originalment havia estat cobert amb pissarra.

L'actual sostre amb volta de la nau és del segle XVII, així com també ho és la porta principal.

A la llinda de l'accés es pot llegir: "Ivan 16 23 Blanch Alaudabile nomendnia".

La capella lateral és dedicada a la Verge del Roser i fou construïda el 1721, en l'actualitat hi ha una bellissima imatge de la Sagrada Família.


Trobàvem l’església oberta, això alhora que ens permetia retratar-ne l’interior, em permetia preguntar on era l’escola pública abans de la dictadura franquista; m’explicaven que estava a l’altre costat del carrer, que l’edifici ha estat reformat , i que actualment és una vivenda privada.


Sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, tant pel que als edificis escolars dels altres nuclis de Cornellà del Terri, com els de la resta de pobles de la Comarca del Pla de l'Estany, de la provincia de Girona, i de TOTA la NACIÓ Catalana. Esperem les vostre aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com