Autèntic símbol de Martorell

El Pont del Diable, autèntic símbol de Martorell, va ser construït en època romana, probablement durant l'imperi d'August (als voltants dels anys 10-8 aC), sobre la Via Augusta, i va ser l'únic pont de la vall baixa del Llobregat fins al segle XIV. Devia tenir arcs de punt rodó i conserva de l'època romana l'aparell encoixinat dels estreps, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi treballaren. Sobre l'estrep esquerre s'alça un arc triomfal romà, molt malmès, fet amb un nucli de formigó recobert de carreus, i dues pilastres d'ordre corinti als cantons per tal de sostenir l'entaulament.

Ha estat reformat i refet en diverses ocasions, segurament a causa de les successives crescudes del riu (estan documentades les reconstruccions de 1143 i de 1283). Adossat a l'aparell romà resta un bon pany de mur d'època romànica (1143), format per filades regulars de petits carreus. D'aquesta mateixa època és l'arc de punt rodó situat entre l'estrep esquerre i l'arcada principal. Per la semblança en la tècnica constructiva, Montserrat Pagès suggereix que els artífexs d'aquesta obra són els mateixos que van aixecar l'església de Santa Margarida. El 1283 es reconstrueix en estil gòtic sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el més gran de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada.

Destruït l'arc central al final de la guerra civil (1939), la reconstrucció posterior (1962) ha mantingut fidelment l'estructura de la reforma gòtica del 1283

Leyenda del "Pont del Diable"

Conta la llegenda que una anciana passava cada tarda pel pont per a portar aigua d'una font que havia a l'altre costat del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i es va dur el pont, amb el que la dona es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua. Aquella nit, el diable es va aparèixer a la pobra dona i li va proposar reconstruir el pont, amb la condició de dur-se el cos i ànima del primer que passés per ell. L'anciana va acceptar, i el propòsit del diable era acabar el pont abans de l'alba. A l'endemà, quan l'anciana es disposava a creuar el riu, el pont ja estava construït. Però heus aquí que la dona, abans de posar el seu peu sobre la nova obra, va soltar un gat perquè passés davant d'ella. Davant aquest ardid, el diable va haver de dur-se al gat, en cos i ànima, i deixar tranquil·la a la pobra dona, que va seguir amb el seu habitual costum, feliç per haver retornat el pont a la població. Des de llavors al pont se li diu (EL PONT DEL DIABLE.)

Tomás Irigaray Lopez