lunes, 6 de septiembre de 2010

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU TORRELLES DE FOIX, MAL DITA SANTA MARIA. EL PENEDÈS UBÈRRIM

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, la nostra destinació es accessible des la Carretera de Pontons, sortint del poble de Torrelles de Foix, a mà esquerra , pujant per la carretera de Plana de les Torres i desviant-nos a la dreta s’arriba al Santuari de la Mare de Déu de Foix, situada al costat de l’antic castell de Foix, a 661 metres d’altitud, aquí s’hi venera la Mare de Déu de Foix, Patrona del Penedès. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.

L'església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s'alça damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d'una sola nau, d'arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (s. XIII), envoltat, amb la rectoria, d'una muralla. Fou consagrada el 1319.




Prop de l'església vella hi ha les restes del castell de Foix, documentat al 1067, posteriorment va pertànyer a Berant Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix; Al 1198, Guillem de la Granada, concedeix el Castell de Foix a Guillem de Tarragona, i deixà unes terres perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i la Verge Maria. El Castell de Foix va pertànyer posteriorment a la corona, que al 1388 el rei Joan I el va vendre a Bernat de Pinós, Una successora següent, Agraïda de Vilafranca, Senyora de Foix i de Torrelles, tingué una filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca que es va casar amb Guerau de Peguera i de Montbui. A primers del segle XVII el lloc de Foix pertanyia als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles. Guerau de Peguera i Berardó fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya – Aragó, primer marqués de Foix al 1710; la nissaga dels Peguera es va extingir amb Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí soltera al 1881 i va deixar el seu patrimoni a les salesianes.



Des d’aquella alçada – on la solitud adquireix un caràcter quasi físic – el Penedès sembla talment el jardí de l’Edèn. No tinc clar però, si abans o desprès de l’episodi de l'arbre del coneixement del bé i del mal.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu de Foix   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aranesos,  bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


1 comentario:

Angela Llop dijo...

Felicitats per la tasca que dueu a terme, vaig seguint les vostres excursions. La fotografia de la Mare de Déu de Foix diria que la vaig fer jo. Salutacions cordials.

Àngela Llop.