Ens aturàvem prop de la carretera, dins del terme de Sanaüja, on ens indica el cartell que es trobarem l’església del santuari de la Mare de Déu del Pla, i on ens expliquen que s’hi venera també la imatge de Santa Rita, de molta devoció a la contrada.
Al lloc, hi havia des del segle XIII un antic santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar a Sanaüja fra. Josep Simon, visitador d'aquest orde.
L’Ordre començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església.
Al segle següent, vers el 1773, els edificis foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic. El retaule de l'altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja.
Un cartell explica que l’any 1.844 els agustinians foren expulsats ‘manu militari’ , i l’estat es feu càrrec de l’immoble.
L’any 1.844 el vengué a Antoni Purroy , els veïns indignats per aquesta transacció - per altra part molt habitual en les anomenades ‘desamortitzacions’, on s’arribà a nivells de corrupció administrativa, que fins fa poc semblaven insuperables , juntament amb el rector de la parròquia intentaren – també manu militari – fer-se amb l’edifici. El comprador temem possiblement per la seva vida, s’avingué a vendre-se-la uns dies més tard.
L’edifici del que fou monestir està en un estat de total ruïna , no així l’església que llueix una esplèndida porta de fusta, malauradament tancada amb pany i forrellat el dia que fèiem la visita.
S’explica de Santa Rita que als 72 anys va quedar paralítica afectada de marasme, una malaltia que li amagreix el cos i que l'obliga a viure al llit durant la resta de la seva vida.
Als seus 75 anys d'edat, passa un dels successos més coneguts en la vida de Santa Rita. En ple hivern, quan el camp està totalment nevat, demana a una cosina que la visitava a la seva cel•la (en alguns llibres diuen que era una amiga) que li porti una rosa que en aquell moment floreix a l'hort de casa seva. La resta de monges creuen que Santa Rita delira i que la seva mort està pròxima. Aquella noia però acompleix l’encàrrec i va a l'hort de la casa de Rita per comprovar efectivament aquell prodigi ... ; allà , enmig d'un frondós roser , tot el envoltat de neu, troba una preciosa rosa, al costat d'uns figues madures. La notícia va córrer de boca en boca, i multitud de gent va anar a veure el roser a l'hort.
Hi ha una tradició popular que consisteix en tenir a les cases, coincidint amb la festivitat de Santa Rita, un ram de roses prèviament beneït pel sacerdot del poble. És una manera molt original de recordar a la santa.
Aquell esdeveniment inexplicable de la rosa va fer créixer la fama de Santa Rita, i van ser molts els que van voler conèixer a aquella monja malaltissa.
El 22 de maig de 1457, als seus 76 anys d'edat, Santa Rita moriria enmig d'una gran commoció. Les cròniques diuen que les campanes del temple parroquial de Cascia van tocar per si soles.
Va ser beatificada el 1628 pel Papa Urbà VIII i canonitzada pel Papa Lleó XIII el 24 de maig de 1900.
Per intermediació de la Marededéu del Pla, i de Santa Rita, Patrona dels Impossibles, reiterem la nostra pregaria. Senyor allibera el teu Poble!
Com en moltes ocasions, i disposant de medis molt limitats, ens havia precedit el Josep Salvany Blanch, que retratava l’any 1923 el Convent de Sanaüja . Biblioteca de Catalunya
Com vas
d’empatia?
Facultat de comprendre les emocions i els
sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu
amb què hom es relaciona.
No sento empatia
amb els narcotraficants , ni amb el seus amics .
No sento empatia
amb el traficants d’esser humans, ni amb els seus “ col·laboradors necessaris
“.
No sento empatia
amb els que empren la violència, ni que
sigui de forma verbal.
No sento empatia
amb els Partits del 155
No sento empatia
amb els de la “ calç viva “
No sento empatia
amb els que exerceixen la violència
No sento empatia
amb els que prevariquen
No sento empatia
amb els desatenen als febles
No sento empatia
amb els “ funcionaris” que no funcionen
No sento empatia
amb els “ abusadors “
No sento empatia
amb els “ ganàpies “
Sento empatia amb
els palestins de Gaza i Cisjordània
Sento empatia amb
els que fugen de la violència, la guerra,...
Sento empatia amb
els malats
Sento empatia amb
la “ gent gran “
Sento empatia amb
totes les minories “ nacionals “
Sento empatia amb
les víctimes de la violència de gènere
Sento empatia amb
els que pateixen en les llistes de “desesperació” de la sanitat pública
Sento empatia amb
els desesperen davant la inacció de l’administració pública
Sento empatia amb
els que lluiten perquè les coses canviïn
Sento empatia amb
Ucraïna
Sento empatia amb
les famílies russes que es veuen privats de fills, esposos,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario