Havia demanat, i obtingut, l’ajuda de l’Arxiu Municipal de Salt, per identificar la Torre Mirona, entre algunes de les masies que retratava el Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona,
1955) des del tren Olot-Girona,
l’arquitecte - que té el cel guanyat
- ens
va deixar un valuós patrimoni històric retratat, encara que no sempre identificat però ;
sense tenir-ne consciencia posava la llavor “maligna” del que facebook
definirà com “ narrador visual” , que
vindria a ser aquell que creu a ulls clucs que una imatge val mes que
1000 paraules. Aquest “ mal costum” deixava força incomplerta la tasca del Fons
de la Masia Catalana, que no aconsegueixo entendre, perquè no s’ha continuat en
els nostres dies.
A la pàgina de Face de l’Arxiu, trobava
unes magnifiques fotografies dels Pavellons de la Mancomunitat de Catalunya, al
Parc Hospitalari Martí i Julià, i fent un xic de recerca trobava : https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/nous-pavellons-de-lhospital-psiquiatric-de-salt
El 1888, la compra provincial d’unes 3,5 hectàrees al mas Cardell enceta
l’equipament en un remot paratge rural.
La saturació constant d’orats i un règim controlat per religiosos marquen
un conspicu panorama vuitcentista, voltat de fossat i filat i amb algun intent
mèdic regeneracionista.
La Mancomunitat catalana (1914), l’adveniment d’un poder modernitzador,
l’assumeix, el repensa el Dr. Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de
1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917).i el , Dr. Salvador Vives i Casajuana (Sant Vicenç
de Castellet, Bages, 1886 — Barcelona, 1965) i basteix els edificis obra de l’arquitecte
Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de
1870 + Barcelona, 30 de novembre de
1952)
Els dos pavellons evoquen trets de la masia, filtrats pel noucentisme que
impregna porxos i detalls i encara amb alguns residus del gaudinisme passat,
com ara els sòcols «baldufa» dels pilars.
El cop reaccionari del 1923 ho atura tot, i els plans republicans del 1933,
amb llur renovació de la psiquiatria, moren arran de la convulsió del 1936 i la
victòria feixista.
L’allau de demències i la penalitat econòmica posteriors marquen una
evolució que arriba, vers el 1980, a un canvi radical de mètodes per fer-los
més oberts.
Cap al 1993, el planteig del trasllat de l’hospital provincial i les
necessitats de la psiquiatria clínica susciten un pla que abat edificis i en
preveu de nous, sempre en un mosaic extensiu que interactua amb l’arbrat i
l’espai obert i que es relaciona amb les traces urbanes veïnes.
N’és fill el conjunt del 2003, de
tres unitats amb 50 llits cadascuna, que desplega braços des d’un eix
principal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario