ERMITA DE SANTES CREUS DE BUIRO / SANTA MARIA DE BUIRO. ALINS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. 

Acabat el tractament farmacològic el dia 27.3.2023  comença la recuperació. 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 La Rosa Ventura Cutrina compartia en el meu face, una imatge d’aquesta ermita advocada a la Mare de Déu de Buiro, que es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d'Ainet de Besan i prop de les Bordes de Buiro.

L'edifici possiblement va tenir un origen romànic.

Llegia que en una casa d'Ainet es conserven :

La talla d'una majestat anomenada popularment "sant creuet", o la Majestat del Buiro , romànica, peça senzilla i de reduïdes dimensions, però d’un altíssim valor artístic, i la Verge del Roser, del segle XVI-XVII i de tradició gòtica.

https://www.flickr.com/photos/calbenido/33662561253

Aquest costum de guardar les imatges de forma rotativa a casa d’un veí, obeeix a una doble qüestió de seguretat, la dels lladres ‘ professionals’, i d’altra la dels mateixos clergues que per mor d’una millor custodia i/o conservació enviaven els originals - propietat dels veïns - als museus diocesans, i celebraven el culte amb còpies sense cap valor artístic i/o sentimental.

L’església ha desenvolupat una especial facultat per a complicar les ‘ coses senzilles’.

El Senyor s’alegra quan fem una d‘aquestes senzilles troballes, i s’entristeix quan amb el seu nom a la boca, s’organitza una ràtzia contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, i el seu dret a escollir democràticament els seus governants.

A la Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), tot honor i tota glòria. 

Donec perficiam

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com