El desconegut Josep de Cabanyes – estem fent mans i mànigues perquè deixi
de ser-ho- retratava “ Vista parcial del pati i la porta d'entrada de Can
Butinyà de Sistrells” . Badalona.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3069/rec/525
Dibuix d'Elisa Reverter i
López (Badalona 1917-2009),
Existeix encara:
https://atipika.com/es/can-butinya-una-propiedad-historica/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2061
https://www.eltotbadalona.cat/wp-content/uploads/2018/12/1996-MASIA-CAN-BUTINYA.pdf
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-poia-badalona
https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3355703
Lectura molt recomanable , Masies i cases pairals de Badalona. Autors : María Dolores Nieto García & Ramon Sagués Baixeras
No sabia trobar, ni el Catàleg de Patrimoni, ni el Catàleg de Masies, ambdós d'obligada confecció segons la Llei, que no estableix però, cap sanció en cas de no fer-ho. Badalona, i bona part de les CIUTATS de Catalunya fan bona la dita que ja era popular en els dies de l'Ermessanda de Valrà "Lo mes mal calçat es lo sabater"
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario