L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso
la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la
inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el
castellà – “ ells “ en diuen espanyol –
. La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava
l’any 1924, Façana i era amb aviram i un càntir a Granja Segarra, Sant
Pere de Vilamajor, Vallès Oriental & Montseny jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7691/rec/6
Llegia que Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 1853 — Barcelona,
1939) va
instal·lar l’any 1885 , a la masia de
can Llinars la "Granja-Torre de Sagarra", una important indústria
lletera, on s'elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet
condensada, mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la
masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les
habitacions de la planta noble.
En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren
suficients per al seu autoabastiment ,
posteriorment l'augment de la producció
però , va fer necessària l'adquisició de la llet de les cases veïnes.
Va ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet
condensada de Catalunya.
D'altra banda, l'escriptor Josep Maria de Sagarra de Castellarnau (Barcelona,
5 de març de 1894 - Barcelona, 27 de setembre de 1961 , membre de la família
propietària, va escriure el poema "El mal Caçador" a can Llinars
durant l'estiu i la tardor de l'any 1915.
Existeix encara, al Mapa de Patrimoni la identifiquen com Can Llinars:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinars
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘ dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario