miércoles, 31 de julio de 2024

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL MAS MIRÓ ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL I A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS . MONT-ROIG, EL CAMP JUSSÀ

   

Em sobtava – relativament – que ningú pogués donar-me raó de l’advocació de la capella de mas Miró de Mont-Roig al camp jussà de Tarragona, som – encara – “ terra ocupada “, i l’únic interès del REINO, era, és, i serà el de “ dessolar la terra”.




La retratava el diumenge 7.7.2024, i li demanaré Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín),  l’advocació de la capella, i si en tenen una imatge del interior quan no estava dessacralitzada.

La resposta a volta d'email era,  la tenim documentada com a Sant Miquel, però com a desapareguda.

L’ Ester Sabaté Martorell em deia del info@masmiro.com , l’oratori de Mas Miró estava consagrat a l'arcàngel Sant Miquel i a la Verge dels Dolors, noms dels pares del pintor.

Li demanava si conserven imatges de l’època que tenia culte, i si existien els Goigs que es cantaven. 

Des del punt de vista arquitectònic, l'edifici principal s'emmarca dins de la tipologia de les cases d'indians. Es tracta d'una casa de pagès revocada en blanc, de planta baixa i dos pisos rematats mitjançant una cornisa de la que sobresurt una torre quadrada, centrada respecte a la façana.

El cos central de l'edifici queda protegit, en la seva cara anterior, per un gran pati o era, de la que destaca la característica i enorme palmera. L'edifici està flanquejat per dos cossos annexos: per un costat, l'antiga entrada per als carruatges, d'una planta, i la casa dels masovers, un edifici de dues plantes i golfes, perpendicular a la façana principal amb teulada de teula àrab a dos vessants.



Recorren la façana principal, i simètricament parats, d'una banda, dos pisos de grans finestrals amb arc de mig punt, i d'altra banda, un portal i una finestra d'arcs rebaixats al nivell de la primera planta i tres grans finestrals al primer pis.

Contigua a l'edifici per als carruatges està la capella, un edifici d'estil neogòtic.

A pocs metres de l'edifici principal, i a prop de la capella, es troba l'estudi del pintor, un petit edifici format per planta i altell rematat amb voltes a la catalana i profusament il·luminat per uns grans finestrals. Des de l'altell s'accedeix a un petit terrat, des d'on s'albira l'hort i el mar. 

Costa evitar la paret que limita ambla A-7 , el conjunt es salvava perquè Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983) és un personatge universal. 

Es tracta d'un edifici del segle XX, de parets blanques i nues, de les que destaquen de forma especial dos «graffitis» fets per Miró i una xemeneia. A l'interior es conserven encara diversos instruments del pintor, una senzilla taula on treballava Miró, i un petit llit, tal com l'artista ho va deixar el darrer cop que estigué a la casa, l’any  1979. A les parets hi ha alguns dibuixos de l'artista. En una recambra s'emmagatzemen objectes, llibres i alguna peça de roba de l'artista.

https://mont-roig.cat/wp-content/uploads/IX.pdf

Ens agradarà tenir noticia  a l'email castellardiari@gmail.com del mestre d'bres i/o arquitecte autor de les reformes  quan Miquel Miró i Adzeries (Cornudella, Tarragona, 1859-Mont-roig, 9-VII-1926), adquiria la finca als inicis del segle xx. 

   Que l'Arcàngel Sant Miquel    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mont-rogencs,  alcoverencs cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians ,  ,valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

martes, 30 de julio de 2024

ESCOLA DE NENS I ESCOLA DE NENES / CEIP JOAN ROURA I PARELLA. TORTELLÀ. LA GARROTXA

 Fa anys que anem “ recuperant “ els edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, els caldria una fotografia de l’espai on estava abans  l’ escola , que llegim  ocupava  els baixos de la Casa de la Vila.  Aquest espai actualment és un annex del nou ajuntament. Esperem les vostres imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Els primers tràmits daten de 1924, dos anys després l'Ajuntament adquireix el solar i el 1928 s'aprova el projecte presentat per l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria.

 A l'acabament de l'obra sorgeixen desacords entre l'arquitecte i l'Ajuntament, que no acceptarà la recepció de l'obra fins l'any 1933. Les noves escoles van ser inaugurades el 21 de maig de 1933.


Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixemebt i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com de l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarria

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

https://buscar.combatientes.es/resultados/Rafael/Sanchez/ECHEVARRIA

https://agora.xtec.cat/zerelllierca/categoria/joanrouraiparella/historia/

Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988 )hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada i en els anys 90 una nova reforma les hi ha donat l'aspecte actual.

Ens calen imatges i dades de  molts d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  ho acabaríem aviat, si almenys cada català ens envies una fotografia de l'escola on va anar de menut a l'email castellardiari@gmail.com . Feu-ho, Catalunya us ho agrairà. 

  Donec perficiam

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

lunes, 29 de julio de 2024

CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

 

Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877[1] - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, retaule i altar de la capella de Sant Jaume del Carç del mas del Carç de Sant Pere de Ribes



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/7753/rec/71

Capella situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit "jo sensa sol i tu sensa fe / ni tu ni jo som re", envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part.

La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon a una construcció de principi del segle XX. 


Segons algunes fonts, al seu interior s'hi conserva un retaule barroc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-jaume-apostol-ermita-dels.html

Que Sant Jaume    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribetans   , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

« A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


domingo, 28 de julio de 2024

SANTA ANNA DEL SAIÓ. SANTA MARGARIDA DE MONTBUI. L’ANOIA

Anàvem per la C-241c, em cridava l’atenció un campanar d’espadanya en un turó proper, a mig camí de la Tossa de Montbui. L’indicador, El Saió, dóna inici a la BV-2233, que ens portarà a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, fins al trencall que indica el Saió. Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren a configurar habitatges permanents. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispanica. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul•la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data l'any 960; és per tant contemporani del castell de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme , finalment però , quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló que mantindran una relació de vasallatge amb els Montbui .




A l’Assumpta Figueras Viñas,  el bon Déu li feia la gràcia de trobar oberta l’església. 




La primera església - la dedicada a Sant Pere – era d'origen romànic; l’ edifici actual – amb l’advocació de santa Anna - és dels segles XVII i XVIII, d’una única nau, de planta rectangular, sense absis diferenciat , amb la porta oberta al mati, i un campanar d’espadanya a la façana de ponent.




Faig un tomb pel voltant, a la part posterior, protegit per una tanca perimetral de la mateixa pedra de la capella, hi ha el cementiri. Santa Anna, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui vers 1.840 , conserva encara aquest atribut del seu passat medieval.


Un Saió és una peça de terra conreable d'extensió variable segons les contrades.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Que Santa Anna t  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria  montbuiencs  dels  vilosellencs ,  barcelonins, pontarrins,  ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ,  sahrauís ,    , pescadors , pagesos, ramaders  , menors estrangers no acompanyats, exiliats polítics, victimes del lawfare , del  tràfic de  persones, del narcotràfic, de la violència , de la corrupció   ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!. , 


El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO als menors estrangers no acompanyats,.. . NO,NO,NO,...


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 


IN MEMORIAM. CAN MUECA – XALET ESPRIU - EDIFICI PROJECTAT PER JOSEP PUIG I CADAFALCH A VILADRAU.

 

Can Mueca,  va ser i projectat per l' arquitecte Josep Puig i Cadafalch​ (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956)



https://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/17.pdf

Espriu deia que Viladrau i el seu paisatge havien estat pera ell «el camp» i que després de la venda de la finca el novembre del 1940, forçada a per les conseqüències de la derrota dels lleials a la II República , no havia tornat ni tornaria mai més a Viladrau: «hi vaig ser tothora massa feliç;»

https://www.endrets.cat/indrets/osona/viladrau/can-ganyota/294

La casa, que va ser reformada i molt desfigurada després de la venda, figura retolada, actualment, amb el número 8 del passeig de Ramon Bofill.


http://poumviladrau.cat/docs/Cataleg_Patrimoni_VOLUM_2.pdf

Viladrau no ha crescut  demogràficament en els darrers 100 anys, conserva doncs la quasi totalitat del patrimoni històric i artístic, i es troba a faltar un Catàleg de Patrimoni fet amb criteri, donant dades dels promotors, dels arquitectes/mestres d’obres,... 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

sábado, 27 de julio de 2024

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE LA INFERMERIA . SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS

 

Rebia un email en el que des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, em confirmaven que la fotografia que el  Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1916,   Capella romànica de Sant Joan de les Abadesses, era  la capella  advocada a l’Arcàngel Sant Miquel de la infermeria, enrunada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, i de la que fa pocs anys es varen consolidar els fonaments


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3642/rec/6

Tal com el seu nom indica, aquesta església formava part d'un conjunt major on s'acollien malalts i ancians, annex al monestir. La seva construcció es deu a l'abat Ponç de Monells i fou consagrada el 2 de novembre de 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l'altre de Malatosca.

 La seva façana fou renovada l'any 1357 degut a la construcció d'un campanar d'espadanya.

El 1428 fou força afectada pels terratrèmols, de manera que s'hi van fer diverses obres de restauració.

El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4301

Que, l'Arcàngel Sant Miquel     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  santjoanins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

viernes, 26 de julio de 2024

CAPELLA DE SANTA CATERINA D’ALEXANDRIA. MONESTIR DE POBLET. VIMBODI-POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Manuel Genovart i Boixet (Barcelona, 25 de gener de 1895 - Barcelona, 29 de novembre de 1980) retratava l’any 1928, capella de Santa Caterina i altres edificis a l'interior del monestir de Santa Maria de Poblet.  Vimbodi-Poblet.  La Conca de Barberà.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/45071/rec/197

https://www.poblet.cat/ca/el-monument/capella-de-santa-caterina/

Construïda en el segle XIII —va ser consagrada el 20 de juny de 1250—, és un clar exemple d’arcaisme en arquitectura, ja que els constructors van emprar, ben avançat el segle XIII, unes formes pròpies del XII: una nau molt senzilla, de carreus tallats, amb imposta i volta apuntada, sense arcs torals, i amb finestrals de factura elegant. És una còpia, gairebé, de la capella de Sant Esteve, situada dins la clausura monàstica, del segle XII. La varen dedicar a Santa Caterina d’Alexandria, una santa molt popular a l’Edat Mitjana.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/11/goigs-santa-caterina-dalexandria.html

  Que  Santa Caterina d'Alexandria    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels vimbodinencs  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesos, ramaders,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

jueves, 25 de julio de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE CAL FREIXES - CAL BERNIC DE L’ARBOÇ?. EL PENEDÈS JUSSÀ

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l’any 1987, Cal Freixes - Cal Bernic. L’Arboç. El Penedès jussà.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/94604

Llegia; Edifici en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. La façana principal, al carrer Major, de composició simètrica, està molt més treballada que no pas la façana lateral al carrer Pau Casals. En planta baixa, dedicada al comerç, trobem dues grans portalades d'arc rebaixat decorades amb motius vegetals. A la primera planta hi ha un balcó corregut amb una barana que combina la pedra i el ferro forjat, i dues portes balconeres d'arc lobulat decorades, també, amb elements vegetals. A la planta segona hi ha dues balconeres similars a les anteriors, però simplificant les formes. Els balcons són ondulats amb barana de ferro forjat. L'edifici té un coronament sinuós, amb decoració floral (destaca la garlanda i la fulla estesa en posició central) i unes volutes que rematen els extrems. Les cantonades de les plantes pis estan remarcades per una decoració de carreus repicats.

La façana lateral presenta una decoració més senzilla utilitzant, també, elements vegetals. A la planta baixa hi ha tres portalades i unes finestres. Aquesta alternança es repeteix a la resta de plantes, on es combinen finestres i balcons, de menor vol a la segona planta pis. El coronament, a diferència de la façana del carrer Major, presenta formes poligonals.

https://www.arbocenc.cat/uploads/SUB41annex%201_%20fitxes.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5189

La manca de dades s’explica per la destrucció conscient  deliberada de les fonts documentals.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com , documentar amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.


CAPELLA DE SANTA ANNA AL PORTAL DEL CARRER LLOBERA. SOLSONA.

 

Al segle XVII, en època de pesta, es va obrir l’actual portal perquè hi entressin només els naturals de Solsona, com a mesura de protecció.

Sobre l’entrada, que dóna accés al carrer Llobera, s’hi va construir al segle XVIII una capella, encara existent, dedicada a Santa Anna, que retratava  Manuel Genovart i Boixet (Barcelona, 25 de gener de 1895 - Barcelona, 29 de novembre de 1980), l’any 1924


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/46141/rec/101

Que Santa Anna, avia de Jesús   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels solsonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

miércoles, 24 de julio de 2024

IN MEMORIAM. SANT PAU DE GÉMENES. ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. CENTELLES. OSONA

  



Vista general en una foto de 1958. ©Arxiu Gavín del Monasterio de las Avellanes (AG)

De la construcció romànica d’aquesta església només resten, avui, tres parets i un fragment de volta de canó com ja hem apuntat, inclosos dins un habitatge, en el qual fou construït un forjat que migparteix l’alçada original de l’església per tal d’ubicar-hi els dormitoris de la casa en el pis que en resultà.

Actualment s’ha suprimit el campanar d’espadanya i mutilat la façana; l’edifici ha estat convertit en un annex de la casa que té adossada desfigurant-la totalment i ha fet desaparèixer la seva antiga funció religiosa

La porta principal s’obre a la façana de ponent i la motlluració senzilla que tenia fou suprimida, emplenant-la de morter. Tots els paraments han estat encalats, però per fotografies de l’any 1958 hom pot apreciar que l’aparell amb què foren construïts és de petits carreuons simplement desbastats, amarats en morter i disposats en filades irregulars i poc ordenades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-gemenes-centelles

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-pau-ermita-centelles-osona.html

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/barcelona_CENTELLES.pdf

https://dadescat.com/2021/04/24/sant-pau-de-gemenes/

Joan Font Rius https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2016/09/el-senyor-joan-font-i-rius-ha-mort.html explicava en un comentari als Goigs la història d’aquesta església:  

L'ERMITA DE SANT PAU, adossada a la masia que porta el seu mateix nom, està situada al peu de l'antic camí de Centelles a Aiguafreda, sota els cingles del Pla de la Garga, en la petita vall de Gèmenes.

En l'Acta de Consagració de l'església de Sant Marti d'Aiguafreda (Aiguafreda de Dalt), any 898, s'hi esmenta la casa de Gèmenes, que probablement correspondria o bé al mas Saleta—antigament La Sala de Gèmenes—o bé a l'actual mas Sant Pau, junt al qual posteriorment s'hi edificaria l'ermita.

La primera notícia que tenim d'aquesta és de l'any 1180, en què Berenguer, sacerdot resident a la mateixa, sosté un litigi contra Bompar (Mompar?) per causa d'unes terres que formarien part del patrimoni de l'ermitori.

L'edifici d'aquesta capella és molt senzill. Es composa d'una sola nau, emblanquida en el seu interior, coberta amb volta i teulada i amb un senzill campaneret d'espadanya. No creiem que hagués posseït mai cementiri propi, puix a més de no haver-ne vist cap referència en els vells papers, constatem com en el segle XIV la gent de la Sala de Gèmenes es feia enterrar a l'església parroquial.

Una escriptura de donació, datada l'any 1362, i autoritzada pel monjo sagristà del monestir de Santa Maria de l'Estany, en representació de l'Abat, dóna lloc a sospitar si l'ermita de Sant Pau seria filial d'aquell monestir que, per cert, tenia molts honors en la baronia de Centelles.

Residia en la casa adjunta a la capella un sacerdot que cuidava del culte, però en el segle XIV anotem que ocupava la casa una reduïda família que tenia cura de la capella i de les seves terres. Temps després veiem com aquella família ha deixat pas, per raons que ignorem, a un ermità pròpiament dit, que hi vivia sol, alternant les pràctiques de pietat amb el conreu de la terra. Usava hàbit, portava barba i es cobria la testa amb un barret de frare. Hom li donava el tractament de fra.

En 1596, un sacerdot de la comunitat de Centelles deixa en testament a l'ermità de Sant Pau unes sabates, un barret i altres objectes d'ús personal. En certes solemnitats religioses l'ermità hi tenia un lloc preferent, intervenint personalment en les exèquies funerals més solemnes, com, per exemple, les dels comtes de Centelles en la capella del castell.

Era costum, a l'entrar un nou ermità, fer un inventari de tot l'existent a la capella. Coneixem el que es féu l'any 1621 a l'entrar-hi fra Domingo Firany, i constatem la modèstia de l'ermita. Observem, també, que aleshores no hi havia imatge de bulto a l'altar, sinó tan sols un quadre.

A darreries del segle XVII Sant Pau de Gèmenes queda sense ermità, i no trobant de moment qui volgués assumir aquest càrrec, cuidà d'ella el mas Ventaiola. L'abandonament portà com a conseqüència la ruïna, que cada dia va en augment.

Per a salvar-la, el Visitador canònic ordenà, en 1697, que es procuri posar nou custodi. Però no trobant qui se'n faci càrrec, dos anys més tard es fa una capta general per la vila i pagesia, amb l'import de la qual es porta a terme una restauració general.

A finals del segle XVIII torna a aparèixer la capella amb el seu corresponent ermità—per cert, un bracer de Sant Martí d'Aiguafreda—, i l'any 1845 registrem com persisteix el règim d'ermitans, segons es desprèn de la «Relació...» que obra a l'Arxiu Parroquial de Centelles. Així i tot, la capella aniria de mal borràs, puix en 1863 el bisbe de Vich ordena la realització de diverses obres a l'interior i l'exterior de l'ermita, que foren completades a primers del  segle XX pel seu aleshores propietari, el comte de Centelles, establint-hi masovers que cuidarien del patrimoni.

L'any 1868 es posa en planta el nou pla parroquial, que adjudica la capella de Sant Pau a la demarcació d'Aiguafreda.

El seu terme municipal correspon, però, a la vila de Centelles.

El poble hi tenia molta devoció. Ens ho palesen llargament els llegats, les deixes i les donacions que des del segle XII endavant, els fidels atorguen a la petita esglesiola, consignant- se especials donacions d'oli per a la llàntia que cremava dia i nit.

Hom celebrava la festa titular el dia 15 de Gener, en qual festivitat hi acudia molta gent.

La consueta de Centelles, de l'any 1830, ens conta les processons que es feien per la pluja, anant la segona a Sant Pau, i portant-s'h , el Sant Crist gros. Es deia missa de pregàries i anant i venint es resaven el Rosari i Lletanies.

Mossèn Damià Bolló, que fou rector de Centelles els anys 1617 a 1658, escrigué, entre altres, els presents GOIGS en honor de Sant Pau, que deixà manuscrits en un dels protocols notarials.

Hom diu que quan en determinades festes coincidien els veïns de Centelles i els d'Aiguafreda, aquests darrers, al cantar-se els Goigs del Sant hi afegien a tall de tornada, segurament com a ressò d'antigues rivalitats:

Sant Pau, primer ermità

guardeu-nos del centellà.

Després dels successos del juliol de 1936, foren retirats els objectes del culte, quedant actualment la dedicació de la capella per a usos completament profans.

JOAN FONT I RIUS.

Que  Sant Pau  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels centellencs,  amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

martes, 23 de julio de 2024

TENIU IMATGES DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS

  

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1918, Vista de l'ermita de Nostra Senyora del Prat, Sant Joan de les Abadesses. El Ripollès.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3656/rec/40

Llegia que la capella  advocada a la Marededéu del Prat , fou erigida el 1435 per iniciativa de Bernat Gros i Antoni Ferrer, amb el vistiplau de Pere de Montcorb, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Inicialment, s'hi venerava una imatge d'alabastre gòtica donada pel canonge del monestir Enric Valeric.

 El 1602, l'oratori es convertí en capella a conseqüència d'unes obres de remodelació, i el 1623 es construí el porxo.

A causa del mal estat de conservació, el 1935 s'hi van fer obres de millora, costejades per Jaume Espona i Brunet, també conegut com a Santiago Espona i Brunet[(Barcelona, 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958) i projectades per Raimon Duran i Reynals ​ (Barcelona, 1897-ibídem, 1966)

Com a conseqüència de l’alçament dels militar feixistes encapçalats pel  general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la capella va quedar malmesa, i el 1970 va ser restaurada per Francesc Fajula Pellicer (San Juan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945) i Ramon Vila. Durant aquestes últimes obres es va col·locar, a l'interior de l'edifici, una nova imatge d'alabastre de la Verge, de Francesc Fajula Pellicer.

 Després d'aquesta restauració, la capella, que havia restat sense culte des de l'any 1936, s'obrí de nou.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/colonia-dobrers-espona

https://naciodigital.cat/ripolles/la-colonia-espona-de-sant-joan-recobra-vida_185580_102.html

https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-del-colleccionisme/els-goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-del-prat-any-1983/

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goigs-mare-deu-prat-sant-joan-les-abadesses-vic-1970~x184017161

https://estimadaterra.wordpress.com/2021/12/23/capella-de-la-mare-de-deu-del-prat-de-sant-joan-de-les-abadesses/

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/396900/495679

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4306

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-del-prat-sant-joan.html

https://www.adet.info/goig/goigs-de-ntra-senyora-del-prat-venerada-a-sant-joan-de-les-abadesses-bisbat-de-vic-2/

   Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjoanins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.