SANT LLORENÇ DEL MUNT.VALLÈS OCCIDENTAL

Vull fer una petita narració d’una part de Catalunya de la que he gaudit forces vegades i crec que es mereix que hi faci menció. He entrevist un escrit sobre Sant Llorenç de Munt, suposo que dedicat al monestir de dalt de la Mola. Jo en aquest relat em quedaré més avall i venint de darrere de coll d’Estenalles fins a la cova del Drac.

Espero no fer-me pesat. Les fotografies són com sempre de la Rosa i aquest cop vam sortir acompanyats per dos components de la colla que sortim el divendres.

La sortida comença en la caseta d’informació situada en el coll d’Estenalles. El camí s’inicia en una pendent bastant cansada sobre tot al ser el principi de caminar. Les paraules ho diuen: “ Comença a caminar com un vell per arribar caminant com un jove”

En arribar dalt de la pujada ens troben un paisatge que a la part dreta veiem Montserrat i la propera serra de l’Obac amb els cims de la Pola i Castellsapera i la part fonda de Sant Llorenç. També surt molt a prop el senderol que puja fins el Moncau des on pot albirar la plana del Bages fins el Prepirineu.

Seguint el camí arribarem a coll d’Eres on hi ha el monòlit dedicat a Juan Maragall i té un petit rètol que diu: “No sé que teniu muntanyes que us estimi tant”. Surt un camí que condueix a les coves de Simanya, els Emprius i El Marquet de la Roca, casa on va romandré molts temps en Pere Quart, i la riera de les Arenes.




Nosaltres fem camí seguint la ruta que ens portaria a la Mola. Trobarem molts llocs, ara bastant esborrats, en que el camí s’eixampla i el terra encara és negrós. Són els punts on eren fetes les carboneres per fer els llenyataires el carbó vegetal. Passarem també on hi ha uns magnífics exemplars de roures fins a arribar prop del pla de les Pinasses on trencarem i ens posarem a recorre un caminoi que porta a la font Flàvia. Meravellós i humit racó on abans podies escoltar els cants dels ocells. Prenen una curta baixada arribarem als Obits.



Els Òbits són un conjunt de coves i la més gran fa anys va ser habitades i estan mig edificades i enrunades. Darrerament s’hi recollien els ramats.

Tornats a la ruta de la Mola al cap d’uns vint minuts per un camí fàcil fins el darrer tram on hi ha que baixar un tros rocós s’ha arriba a la cova del Drac o el morrió del Drac.




No us parlaré de llegendes, ni de drac, ni de Sant Jordi. És una gran roca amb una obertura enmig on parteix una estreta cova que dona al costat de la roca. En aquest punt és creuant els camins de la Mola, la canal de l’Abella que porta a can Pobla i a can Robert. A l’esquerra hi ha el camí que porta a l’ermita- cova de Santa Agnès en la canal del mateix nom, antic convent de monges, i els camins de la senyora i la soleia que volten la muntanya fins el camí del monjos.

Miquel Pujol Mur