dilluns, 4 de maig de 2009

MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT . CAMI DE LA SENYORA. VISTES
















Anàvem : El Lluís Vila, sherpa emèrit de Sant Llorenç del Munt i la serra de L’Obac, i l’Antonio Mora, teníem pendent des del 28 d’agost de 2.008, la Bauma coneguda com de la Pinassa.

Havíem deixat un vehicle a Les Marines en terme de Sant Llorenç Savall, i desprès d’aparcar l’altre al començament del camí que des de la urbanització del Cim porta entre d’altres llocs fins a la Mola, començàvem la caminada, el rellotge marcava les 8,30 hores.

Agafàvem el Camí de la Senyora un cop superat el Plec de Llibre on una esllavissada ha malmès força l’accés; aniríem veient i retratant alguns dels paisatges meravellosos visibles des d’aquesta alçada , el primer serà la Castellasa de Can Torres, a continuació la Castellasa del Dalmau , molt menys coneguda i quasi sense presència a la xarxa; abans d’esmorzar el Lluis em portarà fins al pessebre permanent, que amagat darrera d’un pi s’ha convertit en un dels atractius d’aquesta ruta.

Esmorzarem a la Bauma Clara, i des d’allà farem via fins la nostra destinació pendent : la Bauma obrada de la Pinassa; deixem les motxilles al camí, i comencem l’ascensió, les darreres pluges han afegit un plus de perillositat a la fortíssima pendent que cal superar fins arribar-hi. Des d’aquesta alçada podrem veure i retratar : el Paller [ de Sant Llorenç ], la Vall Deliciosa ,.. i per descomptat la mateixa bauma de la Pinassa, a la baixada m’aturaré per retratar un grup de lliris de Sant Llorenç.

En el trajecte fins la canal de Santa Agnès, ens cal superar alguns obstacles que ens suggereixen rebatejar aquesta via com : Camí de la Senyora Thatcher [ Margaret Hilda Roberts] , que fou coneguda entre 1.979 i 1.990, com la Dama de Ferro.

La darrera visió que recollim és la fondalada on s’aixequen les runes de Santa Agnès; comencem el descens amb tots els sentits posats en el sol irregular d’aquesta canal; els genolls malgrat l’ajuda dels bastons de caminar grinyolen una mica més de l’habitual, la canal de Santa Agnès, en ambdós sentits – pujada i baixada – és trencadora.

No coincidim amb l’extremeño, l’habitant solitari d’aquesta contrada des de fa més de trenta anys; seguirem fins a la Vall de Mur [ la Vall Deliciosa ], que creurem entre les cases del Dalmau i el Davi, ascendirem fins al Coll de Palomeres, des d’allà farem la darrera mirada al massís de Sant Llorenç que hem circumval·lat quasi en la seva meitat exacta.

Abans d’arribar al vehicle veiem la majestuosa casa de la Roca, i com límit darrer de la Vall d’Horta el Castell de Pera. Passen pocs minuts de les 13,00 quan deixem les motxilles al vehicle del Lluis; ens caldrà en el camí de tornada pujar fins al Cim per recollir el vehicle de l’Antonio.
Hem complert horaris, i per així dir-ho tenim els deures fets.

Si voleu fer aquest recorregut, us suggerim portar aigua a banda de l’equipament bàsic.

© Antonio Mora Vergés
P/D
Quan a les imatges, un molt bon amic, i llegendari sherpa d’aquesta contrada, fa els següents comentaris :

nº 2. A la part dreta de les Castellasses del Dalmau observaràs un petit "turonet". Es l’anomena’t Palleret.

nº 4. S’observa a l’esquerra la paret de la Morella,la Roca Mur (Màquina de Tren) i al fons el castell de Pera.

nº 7. La planta que s’observa es el GAMÖ ( Asphodelus aestivus) de la família de les Liliacias. Es tracta d´una planta molt frecuent als codinars/pedregars del Massís.
( Les plantes silvestres del Parc Natural de Sant Llorenç .Diputació de Barcelona).


Gràcies Josep !!!!