dissabte, 10 de juliol de 2010

NACIÓ CATALANA,L’ALT VALLÈS.

M’explicaven que prop del Marquet de les Roques, la Diputació de Barcelona [ entitat administrativa en tot conforme amb la Unitat indissoluble d’Espanya] , a reconstruït un forn de pega. Organitzo una sortida pel dissabte 10 de juliol de 2.010 [ 8 dies abans de la commemoració del Glorioso Alzamiento Nacional ].

Deixem el vehicle de l’Antoni Uriz a les envistes del Marquet, i refem el nostres passos, fins assolir el Coll de Palomeres, i des de la serra del Bon Aire, passem pel roc, o la pedra de l’àliga, i ens aturem a esmorzar al Coll Gavatx, sota mateix de la màquina de tren.




En acabar el nostre frugal àpat agafem un corriol - definir-lo com ‘enfollisconat’ és fer-li un favor - que ens durà en una forta pujada a la part alta del turó, on podrem trobar les poques runes que es conserven del Castell de Mur, probablement del segle IX. En aquell moment històric el Monestir de Sant Llorenç del Munt, actuava com un poder feudal , imposant l’emfiteusi als pagesos de la Vall de Mur i de la capçalera de la Vall d’Horta, protegits en termes militars pel castell de Rocamur, i en l’àmbit religiós amb l’esglesiola de Sant Pere de Mur, que devia exercir funcions de parròquia.

Ens quedem a l’andana; ni l’Antoni uriz; el Feliu Añaños, i l’Antonio Mora, tenim les aptituds necessàries per accedir al nivell superior; en aquesta ocasió tampoc recollirem les imatges que confirmin l’existència d’una estructura de guaita i bada feta de fusta. Si algú te imatges dels forats del bastiment sobre la roca, sou pregats d’enviar-nos-les a coneixercatalunya@gmail. com

El drac petrificat somriu benèvol.



Baixem en direcció al Marquet ; el camí estret i ombrívol ens permet recuperar l’alè aquest matí calorós de juliol; just abans d’arribar a la pista , quan ja veiem la casa, a la dreta del camí trobo una estructura que pomposament es defineix com ‘forn de pega’.




Des de la meva experiència, tant a la Vall del Dalmau, com a Olzinelles al Vallès Oriental, això més que una reconstrucció és una ‘recreació’, molt en la línia de reconvertir els Parcs Naturals – d’accés lliure i gratuït – en Parcs d’Atraccions Naturals; d’obligat pagament.

Retrataré – una vegada més - el Marquet de les Roques; el lloc estarà eternament lligat a la família dels Oliver. La casa va ser encarregada a l’arquitecte Juli Batllevell –deixeble de Domènech i Muntaner- per Antoni Oliver i Buxó, avi de l’escriptor sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart).

L’edifici del Marquet és d’estil historicista-neoromànic, precedent del modernisme i, atès el seu aspectes exterior, s’entén que els Oliver s’hi referissin sempre amb el nom del castell.

Va merèixer l’atenció del Luciano Roisin, que en va recollir imatges abans de la guerra 1.936-1939; tinc l’esperança que les meves imatges sobrevisquin també un nou episodi bèl•lic.

Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.

L’Antoni Uriz i el Feliu Añaños, faran una visita guiada de l’edifici que s’allargarà més del previst; faig via a peu fins al Pont de la Roca per agafar l’autobús de les 13,00 hores; en el camí em superaran un vehicle policial i un de la guàrdia forestal, agraeixo que no s’aturin.

Tinc la sensació, o la intuïció, que això de l’Estatut – la sentència que referma que contraria los Principios Fundamentales del Movimiento – forma part d’un guió que lluny de permetre’ns retrobar els nostres morts a les cunetes, reeditarà aquella situació ignominiosa.

Millor al capdavall que ser víctima de L'Alzheimer, oi ?

Antonio Mora Vergés