El topònim Castelladral , es generaria a partir d’un antropònim, i significaria castell d'Alderald o d'Aderald, en algues tesis; altres contràriament el fan derivar de adrado/adrada en el sentit de ‘separat, allunyat,apartat’.
L'any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort.
El 1360, Pere el Cerimoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa.
El 1413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera, que tindrien la residència en el gran casal que domina el nucli, i que possiblement correspongui al segle XVI.
De la construcció militar que el motivà, queden només algunes ruïnes situades en un turonet (681 metres ), a redós, els forats practicats a la pedra i les restes d’un cup de vi, ens diuen clarament que aquí hi hagué un grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant segles.
La ‘borratxera americana’, convertiria la petita construcció d'estil romànic llombard del segle XI, de planta basilical, amb tres naus molt estretes i altes i que a la capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan; en l’església ‘ mastodòntica’ d’una sola nau, coberta amb volta de creueria a l’estil gòtic; però feta de rajols i enguixada. A la capçalera hi quedà un únic absis de forma rectangular.
Ens expliquen que llarg de la nau hi havia sis capelles laterals, tres per banda, cobertes amb volta de canó amb cassetons, que el Renaixement havia fet molt populars. Al llarg del XVII, en aquestes capelles s’hi anaren posant els altars amb els corresponents retaules d’estil barroc, que desaparegueren durant la Guerra Civil, com moltes d’altres obres d’art.
A mitjan del segle XVIII es construí el campanar, de torre quadrada.
La imatge tòpica de Castelladrall és òbviament l’església parroquial de Sant Miquel; per a mi però seran els testimonis que els antics pobladors van deixar en les parets de pedra.
En això de la ‘història’ tothom posa l’èmfasi allà on li sembla, oi ?.
