Nucli antic de Rajadell. Bages.

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, al nucli antic de Rajadell. Recolliria imatges del Castell, el carrer porxat i la façana de l’església.


Damunt d’un turó s’aixeca un edifici massís i d’alçada considerable, el castell de Rajadell. La primera documentació escrita que en trobem data de l’any 1063, tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII. És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l’església, fou l’origen del poble de Rajadell.

A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l’any 1471) quan el castell i l’església tingueren molts desperfectes.

Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

És format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.

És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable.

Tot i conservar vestigis d'una època anterior, l'actual església de Rajadell data dels segles XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan II la van derruir juntament amb el castell).

Entravem a la plaçà de l’església pel carrer porxat.

L'exterior de l'església presenta una barreja d'estils: elements gòtics (parets frontals de la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un timpà amb un relleu de la crucifixió.

No podem accedir a l'interior, pero si explicar-vos-en alguna cosa : és d'una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L'altar major tenia un retaule que constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l'època barroca, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només se'n conserven algunes parts, que pertanyen a col•leccions privades.

A l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem, des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens.

Del conjunt, en destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678 al 1682.

El consell de sempre. Temps per visitar aquest bonic indret.

© Antonio Mora Vergés