El temple és un magnífic exemplar d'arquitectura romànica llombarda, de tres naus i tres absis, documentat el 960 i consagrat el 1024 pel bisbe sant Ermengol d'Urgell, reformada al segle XVI i restaurada per la Diputació de Barcelona.
La decoració externa de l'edifici amb els típics arquets i lesenes i el graciós campanar en forma de torre de dos piso, que especialment conserva, en dues de les seves cares, dos bells finestrals romànics de doble obertura separada per una esvelta columneta de pedra tosca .
Originàriament podem suposar que el temple era més petit, d’una sola nau; l’actual nau lateral de migdia, on s’obre el portal , sembla força anterior a la resta, amb una volta que apunta lleugerament cap a l’arc de ferradura.
Ens sobta avui, com li succeí l’any 1.924 al Josep Salvany i Blanch,
la visió d’aquest conjunt que suposen el temple, aixecat a tocar de la penya rocosa que sosté desafiant la torres esmentada, d’uns 16 metres d’alçada, resta única del que fou el Castell de Coaner, des de la fi del segle X, els pergamins parlen del castell de Coaner ( Quovece Nigro, després Codener), origen del topònim que fou del casal de Cardona ; i la històrica masia de can Serra, en part encastada a la roca. i lligada per sempre més al record de les guerres carlines.
Nosaltres recollirem també com J.S imatges de l’indret.
Fèiem l’accés des de Súria, a la sortida de l’antiga carretera que creuava la població en direcció a Cardona, trobem l’indicador, Coaner ; quatre quilometres que en períodes de secada podeu fer sense excessives angoixes, però que demanen las màxima prudència en períodes de pluja.
Ens explicaven – a la tornada – que la clau de Sant Júlia la tenen al casal de la Ribera.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada