ESGLÉSIA DE VILARNADAL, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. MASARAC. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-vilarnadal-masarac

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19898

Situada al bell mig del petit nucli urbà de la població de Vilarnadal, al sud-oest del municipi de Masarac al que pertany.

Església d'una sola nau amb capçalera de planta rectangular a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb una volta de canó, assentada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. La volta presenta unes motllures de guix a imitació dels arcs formers i les llunetes. L'absis també presenta volta de canó i està separat de la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt bastit en pedra. Als costats del presbiteri, i encastats als murs laterals de la nau, hi ha dos grans arcs de mig punt adovellats a mode de petites capelles. A l'exterior, aquestes estructures sobresurten poca distància del mur i estan cobertes amb teulades de dues aigües. A la banda de migdia de l'absis hi ha la sagristia, de planta rectangular. Als peus del temple hi ha el cor, amb barana correguda d'obra decorada i sostingut per un gran arc rebaixat. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra decorats amb motllures i la llinda plana gravada amb una inscripció: “ECCLESIA EST COMUNIS ONI(·) DOM (·····) COMUNI LABORE (···) 168(·)”. Damunt la porta hi ha un emblema en relleu amb els atributs que identifiquen el sant patró del temple. A la part superior del parament hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. La façana està rematada amb una espadanya de dos arcs de mig punt, amb coberta de dues vessants. A l'extrem sud del parament hi ha el campanar, cobert amb teulada d'un sol vessant i amb una finestra rebaixada a la part superior. La façana de migdia de l'església presenta dos contraforts adossats a l'extrem de ponent, i dues finestres d'un sol biaix i de mig punt, bastides amb maons. També hi ha una finestra rectangular a la part superior de l'absis. Damunt la coberta de la capella lateral hi ha un rellotge de sol força degradat.

A l'interior, l'església presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Cal mencionar el fet que cap de les finestres situades al mur de migdia del temple són visibles des de l'interior.

La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb abundant morter. A les cantonades hi ha carreus desbastats.

Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant Pere , elevi a l'Altíssim la pregària dels masaracencs ,   torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pesadors , ramaders, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d'Iran,.. ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ. LES AVELLANES I SANTA LINYA. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-priva-les-avellanes-i-santa-linya

Quan al topònim Privà :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=32630

L'església de Santa Margarida de Privà és de planta rectangular amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que només conserva l'arrencada de l'angle NE. La nau presenta una volta de canó apuntada, parcialment ensorrada, que descansa sobre uns murs laterals molt gruixuts i que era reforçada per dos arcs torals.

 De les dues capelles laterals obertes prop de l'absis només se'n conserva la capella del mur N, amb arc apuntat adovellat. A la nau resten tres columnes adossades.

La porta d'accés al temple s'obre a l'extrem O del mur N. D'estil gòtic, és estructurada per quatre arcs de mig punt lleugerament apuntats i decorats. A l'angle SO es troba el campanar, parcialment enderrocat; és de planta rectangular i conserva l'escala de cargol per accedir al darrer pis, així com una porta força estreta per a accedir.

L'aparell constructiu és molt acurat, fet a base de carreus rectangulars ben escairats.

La primera dada documental de l'església és la donació que féu Ermengol V de l'església de Privà a Santa Maria de Solsona l'any 1093. Va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Santa Linya, fet pel qual no apareix a les butlles del 1151 ni en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l'any 1163. En canvi apareix consignada en una relació d'esglésies de la canònica de Solsona a la fi del segle XIII.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Santa Margarida  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE CONSTANTINS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. SANT GREGORI. GIRONA. GIRONÈS

 

Els catalans, els Ortodoxos i bona part del catolicisme,  acata i segueix allò que s’acordava al Concili ‘Efes de l’any 431  que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

L’Antonio Gaudi Cornet, l’arquitecte català, declarat Venerable per l’església catòlica, colpejat , brutalitzat i sancionat per enraonar la seva llengua vernàcula , el català a Catalunya ,  ens deixava un pensament que els pas del temps només fa que corroborar. «Amb els castellans,no ens hi entendrem mai».

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-calders-sant-gregori

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/santa-maria-de-calders/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21723

Església  d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis. Les parets portants són de maçoneria amb restes d'arrebossat de calç a les façanes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, acabada amb un ràfec de doble filera de teula. Per la banda de la façana principal hi ha adossada una construcció però deixant un petit espai cobert per accedir a l'interior de la capella per una porta dovellada. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya sense campanes. L'interior s'estructura en una sola nau, coberta amb volta de canó enguixada i absis semicircular posterior. La part superior a l'absis és pintat representant el cel i les estrelles (finals del segle  XIX o inicis del segle  XX).

Fotografies. Jordi Contjoch Boada

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells é

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTANYET, MAL DITA SANTA MARIA, PALAU DE SANTA EULÀLIA.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-destanyet-palau-de-santa-eulalia

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau+de+Santa+Eul%C3%A0lia&page=2&pos=17

El veïnat d'Estanyet, emplaçat a la zona nord-est del terme municipal de Palau de Santa Eulàlia, es caracteritza per la seva configuració dispersa, integrat per vuit masies distribuïdes longitudinalment al llarg del traçat que connecta les localitats de Sant Miquel de Fluvià i Tonyà

la capella de Santa Maria d'Estanyet apareix documentada en els nomenclàtors diocesans del segle XIV com a sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia, formulada com a "Capellae sancte Marie de Stagneto, in parrochia sancte Eulalie de Palatio".

Aquesta petita església romànica, datada probablement del segle XI, presenta una planta d'una sola nau amb absis semicircular.

A la façana occidental de l'antiga església, on actualment s'obre un portal de grans dimensions adaptat a les necessitats agràries, s'observen, al costat dret, la cantonada de carreus de pedra ben escairats i els vestigis d'un muntant pertanyent a una portalada precedent. Així mateix, és rellevant destacar el fragment de construcció original que conforma l'angle nord-occidental de l'edifici, el qual es perllonga, amb un grau variable d'alteració, al llarg del mur lateral nord. La tècnica constructiva emprada es caracteritza per un aparell de còdols de dimensions mitjanes, alguns d'ells escapçats, que tendeixen a disposar-se en filades. A la cantonada, s'evidencien algunes pedres de dimensions considerablement majors, amb un treball de talla més rudimentari. A l'espai interior, és discernible l'aparell constructiu d'aquest mur i del flanc oposat, que conserva fragments del tipus constructiu prèviament descrit. Cal assenyalar, però, que les seves estructures originals han estat objecte de significatives alteracions o destruccions al llarg del temps. Les restes es troben adossades al flanc septentrional del mas Casals, també conegut com a can Jandet. Actualment, aquesta estructura funciona com a pallissa per a la masia. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  palauencs, gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya,  usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de càncer de  mama, ,  ..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CEMENTIRI DE PONT MAJOR. TOMBA DE JAUME CATÀ FAURA I CAPELLA. GIRONA

 

Llegia que el cementiri del Pont Major de Girona es va començar a construir a finals del XIX i es va acabar l'any 1919.

 En el seu interior es conserven les tombes de Nicolau Regàs Riera (1914) i de Jaume Catà Faura (1919), propietari de les destil·leries Pepita i oncle de l’arquitecte Enric Catà i Catà  (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) .

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/80.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=8

https://www.pedresdegirona.com/separata_pont_major_cementiri.htm

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220512/8257432/cementerio-barrio-puente-mayor.html

No trobava dades de l’autor de la capella, ni tampoc la seva advocació. De no ser la del Crist de la Bona Mort, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 Cal incloure els fossars com a llocs d'obligada visita, sovint com en aquest de Pont Major, trobarem veritables joies de l'arquitectura.

Avui però, s'imposa la cremació, sembla que per raons relacionades amb l'economia, i perquè no dir-ho amb l'esperit " pràctic"  , el mort al forat, i el viu al porrat. 

En tots els àmbits, també, també en aquest, anem fent passos enrere. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-palau-palau-de-santa-eulalia

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau+de+Santa+Eul%C3%A0lia&page=2&pos=11

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19936

Església d'una sola nau amb capçalera plana i coberta de teula a dues vessants. La volta és apuntada i amb arc toral.

La façana principal conté porta d'accés, elevada sobre tres graons, d'arc de mig punt amb grans dovelles; a la part exterior de l'arc hi ha una motllura guardapols. Un òcul situat al centre del parament, substitueix la primitiva finestra.

En el mur de la capçalera, orientada a llevant, hi ha dues finestres atrompetades d'arcs de mig punt. Al mur lateral de migdia hi ha un contrafort i una part atalussada. El mur nord té afegides altres construccions posteriors.

El parament és de carreus ben escairats i disposats en filades horitzontals, llevat de la part alta, corresponent al terrabastall, que és de paredat.

El campanar s'eleva a l'angle nord-oest de l'edifici, és de base quadrada amb arcs de mig punt i coberta de pavelló.

Possiblement fou bastida en dues fases. En el XVII s'hi afegí una fortificació al damunt en forma de terrabastall de pedres sense treballar; també s'hi construí la sagristia i el campanar de planta carrada i arcades de mig punt.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/12/goigs-santa-eulalia-verge-i-martir.html

Fem recerca dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i coetanis a la dictadura franquista, Palau de Santa Eulàlia perdia per segona vegada l’escola:

https://www.diaridegirona.cat/educacio/2025/11/04/palau-santa-eulalia-queda-sense-123339093.html

https://www.ara.cat/societat/l-escola-d-petit-poble-alt-empordanes-l-ajuntament-vol-tancar-cinc-anys-despres-d-inaugurar_1_5589980.html

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2506327-quan-es-tanca-una-escola-es-tanca-un-poble.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/palau-de-santa-eulalia-lemporda-sobira.html

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 317 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 124 habitants de dret.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que Santa Eul`lia l  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels palauencs,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de mama, afectats pels incendis de l'estiu ,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Les eleccions a la Comunitat de l'Aragó,  confirmaven els pitjors presagis 

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Barcelona s'afegia a la lluita per assolir el primer lloc pel que fa a la misèria moral dels dirigents polítics.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DE PONT MAJOR. GIRONA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girona&page=42&pos=417

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21095

Llegia de l’església  del carrer del Pont Major, 75 ,  ara de Girona, advocada  a la Mare de Déu de la Pietat;  frontis a la façana, damunt de la porta i en mal estat, és d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb una llanterna al mig. Té un cor amb balustrades de pedra d'estil renaixentista, tot i que les voltes que el sostenen tenen reminiscències gòtiques. La seva façana és sòbria i senzilla de pedra polida, amb accés per porta de llinda planera i una lluneta al damunt amb guardapols de motllures. Al damunt rellotge, aigual que la lluneta anterior, del 1926. La façana es clou amb una cornisa de motllures i un campanar al costat dret, rectangular. A la nau hi dona una petita sagristia.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

El 1978 fou reformada i adequada als temps actuals, ens agradarà  tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com

Cal destacar a l'interior una imatge de la Pietat de l'artista gironí Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 d’agost de 1927-Gerona, 9 de novembre de 2020), i  el Crist de l'altar que és de la Pia Crozet (Roanne, França, 9 de gener de 1950)

La rectoria annexa a la dreta és de la mateixa època que l'església.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pietat-pont.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge en els càncer de mama,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia de forma entusiasta a les accions contra els emigrants. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern