dijous, 24 de setembre del 2026

SANT BARTOMEU DE SEGALARS. SANT GREGORI. GIRONÈS

 

Llegia de Capella romànica dels segles XII-XIII, advocada a sant Bartomeu que es troba a tocar del mas cal Bord, a 1 km al sud del poble, i que retratava el Joan Bonmati Nierga



Edifici d'una nau i absis semicircular, i l'única reforma important es troba a ponent, on a l'edat moderna es construí una nova façana, amb una porta de mig punt, una gran finestra, un campanar d'espadanya i un porxo a davant

 El mas Segalars que li donà nom es documenta ja l'any 1091 i cal Bord (antic mas Jordà) el 1209.

El topònim Segalars faria referència al sègol que devia ser un conreu molt habitual a la zona

Actualment serveix de magatzem agrícola.

https://www.vallgesbisaura.com/els-goigs-2/goigs-del-bisbat-de-girona/goigs-del-glorios-apostol-st-bartomeu-sense-data-dedicio/

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/capella-de-sant-bartomeu/

No en diuen res els del COAC de Girona:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=sant+gregori

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Sant Bartomeu patia un martiri que el faria mereixedor de ser el patró de Catalunya, a qui des de fa més de 310 escorxen de forma immisericorde.

Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil "  per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies : 

Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “  que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que  Sant Bartomeu     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins, gregorians ,  vilopriuencs ,   artesencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals

dimecres, 23 de setembre del 2026

IN MEMORIAN DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES JOSEP TOMÁS VENTOSA. LA VILANOVA I LA GELTRÚ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 


Josep Tomàs Ventosa (1797-1874) va fer fortuna a Matanzas (Cuba) i, preocupat per l'analfabetisme de l'època, va finançar la construcció d'escoles públiques a la seva ciutat natal

Aquest complex educatiu va servir d'allotjament provisional per a l'Escola Pia el 1877 i, posteriorment, va acollir l'Escola d'Arts i Oficis

L'antic Edifici Ventosa (conegut originalment com les Escoles Ventosa) estava situat a la cèntrica Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, però va ser derrocat l'any 1969 per obrir la plaça i connectar-la amb el carrer dels Escolapis.

La seva immensa riquesa, els últims anys de la seva vida van estar marcats pels conflictes familiars pel control dels seus béns, arribant a ser declarat a instàncies del seu germà Francesc,  dement abans de morir a l'Havana l’any 1874

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo


dimarts, 22 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT ONOFRE. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://web.archive.org/web/20181028225943/https://www.cpnl.cat/media/upload/arxius/Badalona/Les%20nostres%20ermites.pdf

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5923

Des de la marxa del monestir dels monjos, el 1835, l’ermita va quedar abandonada i servia sovint d’estable per aixoplugar els ramats .

El 1957 els socis del Centre Excursionista de Badalona la van restaurar.





En la festa d’inauguració es posà una talla del sant, donada per Francesca Güell Lopez  (1885-1976), (propietària del monestir).




https://lamurtra.cat/soletud-i-silenci/francesca-guell/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/08/goigs-sant-onofre-badalona-barcelones.html

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Que Sant Onofre l’anacoreta del desert egipci (segle  IV) que va viure seixanta anys fent penitència i  alimentant-se només de vegetals, elevi a l’Altíssim la pregària dels badalonins i catalans que malden des de 1714 per recuperar  la seva llibertat nacional. 


dilluns, 21 de setembre del 2026

LA MAREDEDÉU DEL ROURE A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL LLERS, ADVOCADA A SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roure-llers_11.html

https://janonomar.blogspot.com/2016/12/la-llegenda-de-la-mare-de-deu-del-roure.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-marededeu-del-roure-llers.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/02/in-memorian-llers-el-poble-que-va.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/esglesia-nova-de-llers-advocada-sant.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39283

Segons explica la tradició, la imatge d’aquesta verge tenia la propietat de suar, però només suava el rostre de la Mare de Déu, no així el seu cos ni la figura de l’Infant Jesús. 


Quan la Mare de Déu del Roure suava, era presagi de grans guerres i calamitats, i segons expliquen va suar abans de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715), la Guerra Gran (1793-1795) -amb la famosa Batalla del Roure, que culminà als voltants del mateix monestir de la Marededéu  del Roure-, i l’arribada de les tropes franceses, just a l’inici de la Guerra del Francès (1808-1814)

La imatge es va traslladat a la parròquia  que dissortadament fou  totalment destruïda l’any 1939.

Durant molt temps la figura es va donar per perduda, uns anys després però,  fou retrobat el seu cap, que avui en dia encara es conserva en la nova església parroquial de Sant Julià de Llers, com un recordatori mut del rostre d’aquella verge que suava.



En el mateix edifici, també podrem trobar una copia d’alabastre de la Mare de Déu del Roure, feta per l’escultor Frederic Marès (1893-1991), inspirada en la talla original.


En tenen una còpia al  Claustre del Monestir de Poblet, al terme de Vimbodi-Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà.



Que la Marededéu intercedeixi davant l'Altíssim perquè Catalunya recuperi la seva llibertat , amén !!!

diumenge, 20 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. LICEU DALMAU. VILASSAR DE MAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 


Llegia que l'edifici conegut com Liceu Dalmau,  va ser projectat per l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) per encàrrec l’any 1920 del prestigiós pedagog i lingüista Delfí Dalmau i Gener (Figueres, l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965)  , qui volia fundar un centre educatiu capdavanter a la localitat



Delfí Dalmau i Gener 

L'edifici va complir la funció d'institut d'ensenyament i centre pedagògic de renom durant els anys previs a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República

Hi ha constància en actes municipals de 1936 del seu ple rendiment, i va acollir alumnes locals fins a les acaballes del conflicte bèl·lic, cap al 1938 o 1939.

Amb la victòria dels sediciosos,  l'activitat de l'escola va cloure- els feixistes volien i continuen volen, persones amb poca o nul·la preparació, fàcils de manipular- . 

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/muere-martinez-anido-hay-llenar-cataluna-peor-tenga-espana-marc-pons_1138709_102.html

A  la façana  fins no fa gaires anys , encara es podia  apreciar, tot i que una mica esborrat pel pas del temps, el rètol històric fet a mà amb el nom de "Liceu Dalmau"


Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo


dissabte, 19 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SARAÍS VELL, ADVOCADA A SANT LLORENÇ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/77

https://lamanyana.cat/sarais-vell-un-dels-15-nuclis-abandonats-a-lalta-ribagorca-del-foc-a-loblit/

https://www.youtube.com/watch?v=b66XUxDC4JE

https://gloriacondal.com/2020/09/06/sarais-vall-de-boi/

Sant Llorenç de Saraís és l'antiga església parroquial romànica de Saraís Vell, un poble actualment abandonat situat a l'extrem meridional de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça. L'església original data del segle XI (primera referència documentada el 1057), però a causa de l'estat de ruïna absoluta, no es va incloure al catàleg del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com la resta de temples de la vall

Del monument original romànic només en queda un fragment de l'absis i la base del campanar d'uns dos metres d'alçada. Aquestes restes van quedar integrades posteriorment en una edificació utilitzada com a cleda o paller per al bestiar.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 18 de setembre del 2026

ESCOLA DE LA PRESENTACIÓ DE LA MAREDEDÉU DE VILASSAR DE MAR.FRANCISCANES MISSIONERES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5459

https://www.revistamirades.cat/2024/07/06/les-escoles-de-vilassar-de-mar-apunts-historics/

Llegia; El dia 14 de desembre de 1891, amb l’assistència del Bisbe , Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) i de les autoritats civils i religioses locals – imaginen que també les militars o  almenys les forces d’ordre públic, aquests des de sempre, quan hi ha pica pica, no se’n perden una -.  es va procedir a la benedicció de la primera pedra.

Pr cert, com és mal costum, sobretot en els ordres religiosos, cap dada de l’autor del projecte, sou pregats de fer-nos saber a l’email castellardiari@gmail.com

Amb molta il·lusió es va començar a construir,  gràcies a què els donatius anaven arribant, sobretot des d’Amèrica on hi havia persones de Vilassar de Mar que havien anat en busca de fortuna, també  però, d’altres fonts, com per exemple, la senyora Esperanceta Martorell d’Arenys de Mar però que passava moltes temporades aquí, va enviar un fuster perquè fes portes i finestres – ens agradarà tenir dades d’aquesta benefactora, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,--, a l’email castellardiari@gmail.com - . I així, de mica en mica, i amb l’ajuda de molta gent es va acabar la construcció de la nova escola-convent.


Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella, i si existeixen una imatge dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 


 Ens agradarà tenir confirmació de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com, ho  demanarem  a l'alcaldessa  Elena López Luján ( 1961 )  alcaldiavdm@vilassardemar.cat

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo