dimecres, 31 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. SANT SILVESTRE DE MOR. SANT FERRIOL. LA GARROTXA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/496

Segons el llibre parroquial del Mor i Ossinyà, els enterraments en el cementiri exterior de l’església van tenir lloc fins a l’any 1942; els batejos i casaments, fins a l’any 1910, i les confirmacions, fins al 1914. Actualment, no viu ningú en cap de les masies. Es tracta d’un territori totalment despoblat i de difícil accés, en què la manca de subministraments bàsics (aigua i llum) en dificulta la repoblació.

Sant Silvestre del Mor és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular de dos ulls, situat sobre el mur de la testera de llevant de la nau, obert directament i amb un campanar d’espadanya.

 


L’edifici fou profundament reformat en època barroca, amb la substitució de la coberta original de la nau, probablement d’embigat de fusta, atès que no deixà empremtes a la part alta del mur, on es dreça el campanar, per una volta de rajol, amb llunetes, que arrenca d’una motllura de factura molt senzilla, que avui es troba en ruïnes, com tot el conjunt del temple.

Als murs de tramuntana i de migjorn de la nau, prop de l’absis foren obertes dues capelles rectangulars i sembla que en el mateix procés de reformes fou modificada la façana de ponent, on s’obre la porta. En aquesta mateixa façana s’obre un ull de bou, tallat en un sol bloc de pedra, que és l’única obertura, visible, que pot correspondre a l’obra original.

L’aparell és, en general, molt rústec, de petits carreus, simplement escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i irregulars, amb abundant argamassa de calç, que posen en evidència el caràcter rude de l’obra, la qual s’avé a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, fortament empeltades de la tradició constructiva del segle anterior





https://www.inspai.cat/Inspai/es/imatge/623217/Esgl%C3%A9sia%20de%20Sant%20Silvestre%20del%20Mor%20a%20Sant%20Ferriol

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que sant Silvestre  elevi  a l’Altíssim la pregaria dels garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 30 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CLARAMUNT, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-claramunt-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2024/02/29/sant-pere-de-claramunt/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1700/1739_SPereClaramunt/SPereClaramunt.htm

L’emplaçament i l’entorn immediat de l’església de Sant Pere conformen un espai urbà d’una qualitat arquitectònica excepcional. L’església és situada a l’extrem de llevant del carrer principal de Claramunt, on s’obre una porta que dona accés a una galeria porxada, que s’aboca a un petit pati, obert a llevant. Des d’aquesta galeria s’accedeix a l’església, talment com si es tractés d’un claustre d’una sola galeria, construït molt posteriorment a l’obra de l’església però perfectament integrat en el conjunt.






https://www.pallarsdigital.cat/tv-mitjans/5681-el-poble-abandonat-claramunt-protagonista-espai-terra

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/272

https://poblesabandonatscatalunya.blogspot.com/2023/02/

https://www.lospueblosdeshabitados.net/search/label/Claramunt?m=0

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que l'apòstol Sant Pere , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  trempolins,   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors,..,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 29 de desembre del 2025

ERMITA DE SANT MARTÍ. EL MONTSENY. MONTSENY SOBIRÀ/ VALLÈS ORIENTAL

 

https://vallaltadelatordera.cat/article/sant-marti-de-montseny-damunt/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-montseny

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/sant-marti-de-montseny

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29217

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/04/goigs-sant-marti-montseny-valles.html

Sant Martí de Montseny és una ermita del segle XVII.




 És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta.

 La nau és d'un sol tram i està coberta amb tres encavallades

Darrera l'altar hi ha una peanya que sosté la imatge del Sant.

 No té cor.

 L'accés es fa per una portalada d'arc de mig punt de maó, sobre la qual hi ha un petit òcul.

Corona el frontis un campanar d'espadanya.

 El parament és de pedra lligada amb morter, revestit amb morter de calç.

Actualment només s'hi diu missa l'11 de novembre, dia de Sant Martí.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Que sant Martí, que es partia la capa   amb els més pobres,,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 28 de desembre del 2025

CAPELLA DELS SANTS INNOCENTS DE LA CATEDRAL DE BARCELONA ON HI HA EL RERTAULE DE LA GLORIFICACIÓ DE LA MAREDEDÉU DE JOAN GALLART.


El 28 de desembre és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts durant el regnat  d’Herodes Antipas ,  i que hom considera les primeres víctimes del cristianisme.

Cal matissar la història,  l’emperador Tiberi tenia reservat l’exercici de la violència, recordeu  que serà Ponç Pilat, el Prefecte romà, qui malgrat rentar-se’n les mans, condemnarà a Jesús i el farà morir al calvari.

Herodes Antipas es reencarnava en Netanyahu, i ara amb la col·labaració  de Caligula /Trump , revivia aquell crim execrable en el poble palestí.


Diu la història que Caligula va enviar a l’exili a Herodes,  està clar que Netanyahu / Herodes no tindrà una millor fí, oi?:  

A Catalunya només trobava una església dedicada als Sants Innocents : ESGLESIA PARROQUIAL DE PERAMEA ADVOCADA ALS SANT INNOCENTS I A SANT CRISTOFOL/MENNA. EL PALLARS SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/12/esglesia-parroquial-de-peramea-advocada.html

I una capella de la Catedral de Barcelona :

https://barcelodona.blogspot.com/2017/12/sants-innocents.html

Joan I, a petició de la reina Violant i per honorar la ciutat de Barcelona, atorga a l'esmentada ciutat el cos d'un Sant Innocent que el rei havia demanat a Antonio Venieri, dux de Venècia, mitjançant Giovanni Contareno i Marino Maripreto, cavallers venecians, ara ambaxadors del dux, que li tramet el cos d'aquest sant amb la nau de Joan Toló, patró de nau, perquè es conservi a la Seu de Barcelona, amb la condició de que mai en pugui ser segregat totalment o en part (1388, juliol, 15. Venècia)

“la Seu de Barcelona té instituït el culte dels Innocents des del bisbe Berenguer de Palou, mort el 1241” però esmenta que no va tenir un cos sencer d’ un d’aquests sants fins a 1388 gràcies al donatiu del duc de Venècia al rei Joan I. El lloc on va ser dipositat aquest cos va ser a la capella de la Trinitat que, des d’aleshores, es va anomenar dels sants Innocents. Aquesta capella , “Es troba situada després de la porta de Sant Iu; al seu altar s'hi guarda una arqueta de plata del segle XVI amb les relíquies que el duc de Venècia li va donar a Joan el Gran amb la condició que es conservessin a la catedral de Barcelona”.

La capella dels Sants Innocents forma part d'un conjunt de capelles construïdes durant la construcció de la Catedral, entre els segles XIV i XV.

 Aquesta capella és més coneguda per ser entrada a les terrasses de la Catedral.

Joan Gallart,  s. m. s. XVII – Barcelona, ​​12. VIII.1714. Pintor. Va ser autor dels llenços del retaule de la Glorificació de la Verge de la capella de les Ànimes del Purgatori de la catedral de Barcelona, ​​realitzats entre 1709 i 1711 per encàrrec del canonge Francesc Valeri


https://www.toniweb.com/index.php/Barcelona-City-Barcelona-Ciudad/Catedral-Santa-Eulalia-Barcelona/glorificacion_madre_dios

A l’altar de la capella dels Sants Innocents i les Ànimes del Purgatori, hi havia una arqueta del segle XVI que contenia  relíquies que han estat  retirades del culte.


 La publicació apareixerà el dia 28.12.2025,  dia en que es celebra la festivitat dels Sants Innocents.

Que la Marededéu , els Sants Innocents, Sant Cristofòl/ Menna   i Sant Antoni de la Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis ,  victimes del lawfare, pagesos, pescadors, ramaders,.  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dissabte, 27 de desembre del 2025

SANTA EULÀLIA DE PARDINES. PRATS DE LLUÇANES.

 

El Tomàs Irigaray  Lopez publica unafotografia que podria ser de l’any 2009, de l’església de parròquia rural de Santa Eulàlia de Pardines situada al SE del terme de Prats , a 670 m, prop de la carretera de Prats a Sant Feliu Sasserra.


Esmentada ja el 944 dins la demarcació del castell d’Oristà, aviat passà al domini dels senyors de Lluçà. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que se n’independitzaren el 1787.

Malgrat mantenir la seva categoria de parròquia, és a cura dels sacerdots de Prats de Lluçanès i en la seva demarcació hi ha vuit masies del municipi d’Oristà i dues del d’Olost.

La gran església és un edifici entre barroc i neoclàssic bastit en 1790-1809, amb la rectoria adossada.

Els masos més destacats del seu terme són Galobardes (convertida en residència casa de pagès) i el Castell de Quer ,  antiga casa senyorial i residència de cavallers, amb una torre de defensa.


Les pintures son de Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 5 de agost de 1923​-Sabadell, 7 de agost de 2007 i Antoni Cortada i Espona (Prats de Lluçanès, Lluçanès, 1922 — Barcelona, 1988)

https://pratsdellucanes.cat/fires/santa-llucia-2025/attachment/pardines/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-pardines-prats-de-llucanes

https://museuartmedieval.cat/ca/colleccions/gotic/retaule-de-santa-eulalia-de-pardines-mev-639


 El retaule de Santa Eulàlia de Pardines va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de 1893. Actualment es troba exposat a la sala 10, planta 1a.

https://pratsdellucanes.cat/turisme/senders-locals/santa-eulalia-de-pardines/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-pardines

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-santa-eulalia-prats-de-llucanes.html

Sentia un pessic al cor quan confegia aquesta publicació.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que santa Eulàlia  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pradencs,  lluçanesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 26 de desembre del 2025

SANT ESTEVE DE CAULÈS. CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA

 Del protomàrtir sant Esteve els fets dels Apòstols, 7, 54 llegia ;

Llavors va dir:

—Veig obert el cel, i el Fill de l’home  a la dreta de Déu.

   Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo.

 Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.  Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:

—Jesús, Senyor, rep el meu esperit.

     Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:

—Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat!

I, havent dit això, va morir.

De l’església de Sant Esteve de Caulès o Caulès Vell al terme de Caldes de Malavella, a la Selva, llegia :

https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/273792/375244

Després  d’un  fase  visigoda  poc  coneguda,  que  ara  per  ara  només  indicaria  una continuïtat de poblament en el massís, es bastí el temple de Sant Esteve de Caulès.  Mencionat  per  primer  cop  el  919,  es  convertí  en  el  marc  del  procés  de  parroquialització i en el centre vertebrador d’un gran sector del massís.

Malgrat aquest paper, important com ho demostra el cementiri parroquial i l’edificació d’una petita cellera, la immensa majoria de la població visqué dispersa pel territori en masos. S’hi explotava el territori per a l’obtenció de productes forestals –principalment carbó–, ramaders i agrícoles, sobretot cereals, vinya i olivera.

Els  excedents  d’aquests  productes  eren  traslladats,  mercès  a  una  estratègica  xarxa de comunicació, als principals centres econòmics regionals, com Caldes de Malavella, als ports litorals i a Girona.



Per a entendre la seva decadència s’han de tenir en compte diversos factors. El primer, i més conegut, és l’impacte de les fams i epidèmies del  segle  XIV,  les  quals,  a  banda  de  delmar  la  població,  degueren  desorganitzar  l’economia del massís. Aquesta creixent pobresa provocà que la seva població anés emigrant cap als centres econòmics de l’entorn, com ara Lloret de Mar i Vidreres.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/12093

https://www.diaridegirona.cat/selva/2025/11/04/alerten-deteriorament-lesglesia-santa-ceclina-123362517.html

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=77538

En companyia del Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 fr maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) havíem visitat LA PROFANADA PARROQUIA DE SANTA CECLINA, SECLINA I/O SECULINA. CALDES DE MALAVELLA. GIRONA, de la que en publicàvem una crònica : https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/la-profanada-parroquia-de-santa-ceclina.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-seclina-o-seculina-caldes.html

No sabia trobar els Goigs  de Sant Esteve de Caulès, si existeixen sou pregats s de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

També és patró de Caldes de Malavella:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-esteve-patro-de-caldes-de.html

Que el protomàrtir sant esteve elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 25 de desembre del 2025

IN MEMORIAN DE L’ANTONIO MORAS NAVARRO I LA SEVA GRAN TASCA EN L’ÀMBIT DE LA DIVULGACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L’URGELL SOBIRÀ I DE CATALUNYA

  Des de la meva infància he sentit que " qui no estrena res per nadal, no res val ", i així any rere any, he anat estrenant, mitjons, roba interior, camises,..., aquest any 2025 però, l'estrena serà més sonada,  enviaré a comunicacio@enciclopedia.cat  dades de l’Antonio Moras Navarro perquè es facin ressò de l’activitat gegantina, en l’àmbit del Patrimoni Històric.  


L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.

Antonio Moras Navarro va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.

El 1979 obtingué la llicenciatura en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval. El 1988 assolí la segona llicenciatura, en la mateixa facultat, especialitat Història de l'Art.

Va ser mestre de primària entre 1978 i 2006, a més de col·laborar en la preparació de llibres de text per a l’escola

Des de l’any 1982, Moras Navarro va ser col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, documentant i fotografiant prop de 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Urgell sobirà .

Va crear un arxiu personal extens, dedicat especialment a l’art romànic català, i va contribuir decisivament a la memòria fotogràfica i documental de la comarca de l'Urgell sobirà i del Pirineu. 

La seva mirada artística, rigorosa i sensible, ha esdevingut referent indiscutible en l’estudi del patrimoni històric de Catalunya.

Va publicar el 1989 el “Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola” a la Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat.

El 2004, a la col·lecció juvenil “Quan la Terra era plana” de Barcanova, va narrar les dures condicions de vida dels pagesos medievals, una mostra del seu compromís amb la divulgació de la història.

La seva tasca gegantina ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro

 

(Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.