L’Àngel Pago Ferré, publicava un magnífic
treball : L’educació a la Sénia durant
el segle XX dels inicis fins la postguerra. Una mirada des de la
transversalitat.
Cal reconèixer a l’Església el seu paper cabdal en l’educació, ja des de l’àmbit
parroquial, recordeu que a Catalunya a les persones que ajudaven en les cerimònies
religioses se’ls deia “escolà” – el que va a escola -, ja des de les Ordres religioses
dedicades a l’Educació. Al ensems el “ poder civil” en molts indret posava pals a les rodes a
qualsevol proposta per a facilitar l’educació.
Reprodueixo ; la primera escola que tenim documentada és la Escuela de las
Hermanas de la Consolación, fundada el 1889 per dues monges de l’ordre de las
Hermanas de Nuestra Señora de la Consolación.
Aquesta congregació religiosa va ser creada per Maria Rosa Molas i Vallvé
el 1858 a Tortosa.
L’escola estava situada al carrer Major, a l’actual rectoría del mossèn.
Aquest local, el 1840, era propietat de Joaquín Garcia Simó, però al morir va
deixar-lo als seus fills, que tots dos eren capellans. Quan els dos fills es
van morir, el 1879, van deixar la casa al bisbat amb la finalitat de convertir-la
en un centre educatiu. Per aquest motiu, el 17 de gener del 1889, las Hermanas
de la Consolación de Tortosa hi van fundar la seua escola.
.jfif)
A aquesta escola només podien assistir les xiquetes i havien de pagar uns
diners per anar-hi.
L’escola estaba formada per dos pisos. Les xiquetes de menys edat es quedaven
a la planta baixa i aprenien a llegir, escriure, fer números i repetien la
lliçó que la monja els deia.
Al pis superior, hi anaven les xiquetes més grans. Aquestesaprenien a
brodar, a resar i el que es consideraba que havien de saber fer per a la vida
adulta
Pel que fa a les aules, eren molt diferents de les actuals.
Les xiquetes més riques s’asseien en pupitres de fusta individual i les no
tan riques en pupitres de fusta dobles i triples. A la paret hi havia una
pissarra on apuntaven la lliçó i on feien exercicis.
Gràcies a la recerca en els documents conservats a l’Arxiu Municipal, tenim constància del nom de diverses monges que van estar a l’escola. Les més importants van ser sor Victoria i sor Loreto, a les quals podem veure a la imatge següent.
l’escola va tancar en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars
feixisites encapçalats èl general Franco contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II
República
Les monges van haver de sortir de l’hort de l’escola molt espantades per la
guerra. Van abandonar el poble i van demanar refugi al Molí Hospital i des
d’allí, el senyor Manuel Cid, un treballador d’aquesta finca, les va portar a
Ulldecona.
Les propostes de
que s’ha donat en anomenar Narcoestat de la Eficiència, van en el sentit de limitar
l’educació, la sanitat pública, les pensions i tots els drets cívics i socials.
Recordeu l’evangeli
del bon samarità?. Corre per la xarxa
una versió en que l’home trobat malferit
és d’ideologia dretana i en tenir-ne coneixement el samarità li esclafa
el cap amb un pedra. Qui tingui orelles per escolar, que escolti !
https://web.archive.org/web/20110208083811/http://fotosdecalella.com/
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jfif)
.jfif)
.jfif)
%20%20restxes.jfif)
.jfif)
.jfif)
