CAPELLA DE LA COROMINA D’ORISTÀ, ADVOCADA A SANT JOSEP. EL LLUÇANÈS

 

Etimològicament , Coromina 'camp bo i situat a proximitat d'una pagesia'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15424

La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina,  al terme d’Oristà, a  la comarca del Lluçanès,  adossada a l'esquerra de la façana principal.

Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat.

Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta.

La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina

https://www.iberinform.es/empresa/5458943/ramadera-la-coromina

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

De Sant Josep, havíem escrit: https://www.guimera.blog/tribuna/secundaris-dor-sant-josep/

Josep, fill de Jacob o d’Eli, de la nissaga de David i Abraham

Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  però, certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió

Que Sant Josep elevi  a l'Altíssim , la pregaria dels catalans per assolir la seva llibertat nacional. 

 

MAREDEDÉU DE LES LLOSSES, MAL DITA SANTA MARIA. EL RIPOLLÈS. GIRONA.

Amb l’església parroquial de les Llosses, advocada a la Marededéu, mal dita  Santa Maria, donàvem per acabat el sector anomenat de les Llosses.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Ens queda força feina per fer :

Palmerola: L'any 1956 passà del bisbat d'Urgell al de Vic.
Sant Julià de Moreta, és l'antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es esmentada ja l'any 839. I el lloc de Cosp, prop de Sant Jaume de Frontanyà, l'any 905. El castell, es esmentat el 1227.

Viladonja: El municipi fou creat el 1830 i fins el 1860 es deia Sant Esteve de la Riba, a partir d'aquestes quatre parròquies: Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d'Estiula, Sant Esteve de la Riba i Sant Llorenç de Corrubí . Totes quatre pertanyents al monestir de Ripoll. Viladonja és citada ja l'any 975 quan fou cedida a Ripoll i La Riba el 1067 pel mateix motiu. Estiula fou donada al monestir de Ripoll abans del 890 per Guifré el Pelós. Corrubí és esmentada des del 905 com a filial de Sant Jaume de Frontanyà.

Pel que fa a la comarca del Ripollès, seguirem en bona mesura les petjades mestres de : http://usuarios.lycos.es/llaguis/pobles/ripoll.htm

Una dada que hauria de preocupar i molt als nostres polítics, és la baixa densitat de població d’aquest terme :

Nombre d'habitants: 246 (a 1/01/2006)
Superfície Km²: 114

A Santa Maria s’hi pot accedir des de la carretera C-26 “ la via romànica “, aquí com quasi per arreu, no hi ha cap facilitat per recollir imatges, i no és infreqüent fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis.

Algunes dades d’interès del lloc :

El poble de les Llosses, de població disseminada, és centrat per l'església parroquial de Santa Maria de les Llosses, al mig de la vall, en un petit serrat a la dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme.

Esmentada des del 912 com a propietat del monestir de Ripoll, l'església actual és un edifici romànic del segle XII, compost d'una nau amb volta un xic apuntada i acabada amb un absis ornat amb una corniseta d'arcuacions cegues i tres finestrals; té el portal a la banda de migdia.

Al segle XVI es construí una petita golfa sobre la volta per evitar humitats, i a migdia, a la ratlla del mur de ponent, un campanar un poc matusser, amb dues finestres a cadascuna de les cares del pis superior.

La sagristia fou construïda el 1854.

El dia de Sant Josep del 1919 s'incendià fortuïtament el retaule barroc, i en dirigí la restauració mossèn Josep Gudiol, que netejà l'interior de l'església d'arrebossats i afegitons; la conca de l'absis fou decorada amb pintures de Llucià Costa.

Al costat del temple, en un nivell un xic més baix, es troba el cementeri.

Insistim una vegada més que el turisme “ cultural” associant sovint a l’anomena`t turisme rural, necessita un mínim de hardware “ de material” :

Informació sobre els llocs a visitar.
Dades històriques i tècniques.
Accés a l’interior dels edificis.
I, si fos possible l’explicació d’un guia local.

Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la Hosteleria.

A qui correspongui.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a la Marededéu  a l'email castelladiari@gmail.com , s'hi cantaven Goigs a Sant Isidre Llaurador, patró de la pagesia , imposat pel REINO DE ESPAÑA. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-isidre-llaurador-les-llosses.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MAÇANET DE CABRENYS, ADVOCADA A SANT MARTÍ L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-marti-de-macanet-de-cabrenys/

L'església de Sant Martí està situada al centre del poble de Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l’Empordà sobirà,  és  un edifici d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits.

 

La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del segles XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremunten els murs romànics de la nau.

 

Està dedicada al bisbe Sant Martí de Tours, patró del poble. Mn. Francesc Barjau     va escriure els Goigs de la parròquia que canten: 

 Puix que Déu us va escollir

fent-vos de Tours Sant Pastor:

Gloriós Bisbe Sant Martí

siau nostre Protector.

A la Pannònia nasqué

de Sabària la ciutat.

Quan deu anys hagué comptat

Catecumen volgué ser,

i com al tal s'inscribí

dels pares a contracor.

Esperant gran recompensa

del Patró a qui està comès,

Massanet de Cabrenys és

venturós amb joia immensa;

car sempre que hi acudí

trobà en Ell bon defensor.

 

Puix que Déu us va elegir

per nostre ditxós Patró,

Gloriós Bisbe Sant Martí

siau nostre Protector.

https://martyres.fandom.com/es/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Proven%C3%A7als

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19871

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-sant-marti-patro-de-macanet-de.html

Que Sant Martí elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

SALÀS DE PALLARS. LA “ NOVA “ ERMITA DE SANT ROC. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roc-de-salas-de-pallars

No s’han localitzat fins ara notícies documentals d’aquesta capella, el titular primitiu de la qual no degué ésser sant Roc.

 L’any 1758 estava “indecente” per a la celebració del culte, segons que indicà el delegat del bisbe en la seva visita a la parròquia de Salàs

Fins al 2005 en quedava poca cosa: un gran arc, que tancava el recinte de ruïnes que quedava de la capella. Devia tractar-se de l'arc presbiterial, que separava la nau de l'absis.

No forma part de la minsa llista de Patrimoni Immoble de Salas  de Pallars:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Sal%C3%A0s_de_Pallars

El 2009 l'ermita està del tot refeta, d'una manera  però, que l'obra romànica queda bastant desfigurada, sobretot a l'exterior. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  d’aquesta “ reconstrucció”, dels seus promotors, autors,..., i  si això ha comportat la recuperació del culte

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10222837042194149&set=pcb.10222837043434180

Que Sant Roc elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESPRAC, ADVOCADA A SANT GENÍS. ESPOLLA, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia de  l’església que havia estat parroquial d’Esprac , advocada a Sant Genís , al terme d’Espolla, a l’Empordà sobirà

Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l'absis. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d'accés al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats, sense cap motiu ornamental. L'arc extern presenta les impostes bisellades. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.

La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista, presenta trams bastits en la tècnica de l'opus spicatum, indicant així la possibilitat que es tracti d'una estructura pertanyent al període preromànic.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38810

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-desprac-espolla

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/07/goigs-sant-genis-espolla-alt-emporda.html

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37100

Ens agradarà rebre imatges a l'email castellardiari@gmail.com  de l'escola de nens situada al carrer Rabós i la de nenes al carrer Requiller d'Espolla. 

José María Claret Rubira (Gerona, 1908-ibidem, 1988) va ser l'autor de l'edifici de l'ESCOLA ANTONI BALMANYA I ROS

Ajudeu-nos en la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà. 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BALUST, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. SALAS DE PALLARS

 

Llegia del  Mas de Balust,  Balust,  Despoblat (725 m alt.) del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), situat en un coster en un contrafort S del puig de Lleràs.

L’església (Sant Martí) depenia de la de Santa Engràcia. Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi al s. XIX.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2000/2023_SantMartiBalust/SantMartiBalust.htm

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=5656

Ens agradarà rebre dades de Balust i de la seva església a l'email castellardiar@gmail.com

ACLARIEM QUE LA IMATGE PUBLICADA A GENCAT A L’ENTRADA DE SANT SADURNI DEL PLA, PERTANY EN REALITAT, A L’ESGLÉSIA DE L’HORTA D’AVINYÒ, ADVOCADA A L’ASSUMPCIO DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL BAGES

 

La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958), incloïa una fotografia  a la publicació de l’Església de Sant Sadurní del Pla, que “ no em quadrava “ , contradiu l’afirmació; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/02/in-memoriam-sant-sadurni-del-pla-avinyo.html

Feia una publicació, on preguntava; on es feia aquesta fotografia?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com

El Josep Pregonas Manjon, de Cornet, em deixava un comentari;  Voleu dir que aquesta foto no és Santa Maria d'Horta d'Avinyó? Hi ha la Verge Assumpta.

Havíem publicat : DE CALDES A SANTA MARIA DE L'HORTA D'AVINYÓ. CAMINS DEL BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/de-calders-santa-maria-dhorta.html

I alguna cosa més d’aquest indret :

L'ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE L'HORTA D'AVINYÓ. BAGES.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-publica-anterior-la-dictadura.html

MAS GOMIS [ VILASECA]. HORTA D’AVINYÓ.BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/mas-gomis-vilaseca-horta-davinyobages.html

Horta (Anomenada també Santa Maria d’Horta i modernament Horta d’Avinyó).

https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/407948

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-santa-clemencia-santa-maria.html

https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-del-colleccionisme/els-goigs/goigs-a-llloanca-de-madona-santa-maria-any-1959/

El temple romànic, dedicat a Santa Maria, constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant, per un absis semicircular ornat a l’estil llombard; ara, però, a causa de les transformacions que s’hi feren, només queden alguns fragments dels murs de la nau i la capçalera que, actualment, s’obre a l’interior de la rectoria, per la qual cosa no és visible des de l’exterior, llevat d’un petit fragment, situat al cantó sud-oriental, on, a la part superior, són ben patents unes arcuacions cegues, sobre les quals hi ha encara un fris de dents de serra. A la base hom també observa una socolada formada per dos reduïts esglaons.

A migdia, sobre les construccions modernes, hom pot veure la part superior del mur de la nau, la qual fou trossejada per l’obriment de capelles laterals i per la refecció de la façana de ponent.

Al centre de l’absis hi ha encara els vestigis d’una finestra —ara tapiada— rematada amb un arc de mig punt adovellat.

La part interna de la capçalera mostra una planta semicircular i és coberta amb una volta d’un quart d’esfera. Amb tot, els seus paraments han estat enguixats i profusament decorats amb pintures modernes, les quals són presidides per una imatge de la Mare de Déu, titular del temple.

La volta de canó no sembla pas l’original: hom la devia refer en alguna campanya d’obres.

Atesa la decoració que mostra l’absis, aquest temple sembla obeir a una obra del segle XI.

A desgrat del camuflament de les parts romàniques, l’edifici és ben conservat.

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.