ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL DE VIC. OSONA

Llegia ;   Església que forma part del conjunt de l'Hospital de la Santa Creu , fundat per Ramon Terrades al segle XIV, l’edifici adjunt està format per unes sales de gòtic tardà, la façana renaixentista i la farmàcia son obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)

Situada a la circumval•lació de les muralles de l'antic barri de Sant Joan, a l'eixample barroc que dóna fesomia a aquesta part de la ciutat als segles XVII i XVIII.

Fou construïda per l'arquitecte Josep Morató i Sellés( 1712-1768) d’estil barroc i de transició neoclàssica, es pot considerar estilísticament com un precedent de l'església de la Gleva a les Masies de Voltregà, construïda per arquitectes de la mateixa família.

https://uvic-ucc.cat/ucampus/2022-n7/es/articles/02-paranimf/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Vic tenia 4.911 veïns l’any 1717; 9.193 l’any 1787; 14.343 l’any 1857, i no aconseguirà créixer fins al cens de 1930, a l’acabament del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) que assolirà els 15.005.; tancava l’any 2013 amb 41.647 habitants, que serien a darreries de 2025,  50405.

Potser no eren ‘ tant sants’ els constructors d'esglésies i convents , avui , en la seva major part buides, i/o dedicades a altres activitats com l’església dels trinitaris visible des d’aquest punt.

Deixava la meva sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

L’HOSPITAL DE SANT LLÀTZER I LA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, INJUSTAMENT ABDUÏT PEL FEIXISME I ÀDHUC DESIGNAT PATRÓ DEL NARCOTRÁFIC. GIRONA

 

Llegia de l’edifici de planta allargada de dues crugies paral·leles a façana i de cinc trams, al carrer de Pedret, 152-156 de Girona,  que havia estat Hospital dels Leprosos, i dels Mesells, i més tard Hospital de Sant Llàtzer,  consta de planta baixa i un pis, i a la planta primera, en façana, apareixen finestres de pedra, llinda plana amb diferents escuts de la ciutat i d'altres, col·locades lliurament.

 Abans de la rehabilitació de l'edifici van estar molt deteriorades i tapiades, havent-hi obert de noves. Els arcs carpanells també estaven tapiats, excepte el dretà i l'esquerrà.

 El primer, que estava mig tapiat, era per accedir a l'església de Sant Jaume, més tardana i incorporada al conjunt; la segona amb escala exterior i porta renaixentista amb guardapols i dos capitells petits, floral el de l'esquerra i zoomòrfic el dret. La façana és de pedres ben treballades.

Capella de Sant Jaume, edifici  d'una nau incorporada a l'Hospital de Sant Llàtzer vers el XIV.

Tot l'absis és ficat sota la via del FFCC a França que passa pel darrera.

 El primer tram d'arc carpanell, per la dreta, de l'hospital crea una mena de porxo d'accés a la capella per una porta de traça renaixentista.

 Al damunt, una finestra s'ha convertit en òcul. Té campanaret d'espadanya d'arc de punt rodó.

El teulat sobresurt del conjunt de l'Hospital.

A la façana lateral dreta, encaixonada amb la muntanya, hi ha una finestra d'arc de punt d'ametlla.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

A partir de  1666 comença a plegar a l'esser inaugurat el nou hospital de Santa Caterina a Girona.

Si existeixen. Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Per intermediació de l’apòstol sant Jaume, abduït injustament pels feixistes i àdhuc designat patró del narcotràfic , elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla “  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA ENRIQUETA RODRÍGUEZ DE LACÍN I FERNÁNDEZ DE TUÑON. BARCELONA

 

Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñón (Barcelona, 1862 - 1939) va ser una propietària i promotora de la burgesia catalana coneguda principalment pel seu llegat en el patrimoni arquitectònic modernista

Llegia de la Casa Enriqueta Rodríguez de Lacín  i Fernández de Tuñon , que la protora l’encarregava l'any 1908 a l’arquitecte Emili Sala i Cortés Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) la construcció d'un edifici d'habitatges situat al Passeig de Sant Joan, 51 (cantonada amb Consell de Cent).

Destaca per la seva tribuna semicilíndrica a la cantonada i una decoració esculpida amb motius florals de gran bellesa.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-enriqueta-rodriguez-de-lacin

Originalment estava coronat per una gran cúpula que va desaparèixer amb els anys

 

 

CAPELLA DE SANTA CATALINA D’ALEXANDRIA. MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ.

 De la capella de Santa Catalina d'Alexandria al Monestir de Poblet, al terme de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà, llegia:  Construïda en el segle XIII —va ser consagrada el 20 de juny de 1250—, és un clar exemple d’arcaisme en arquitectura, ja que els constructors van emprar, ben avançat el segle XIII, unes formes pròpies del XII: una nau molt senzilla, de carreus tallats, amb imposta i volta apuntada, sense arcs torals, i amb finestrals de factura elegant. És una còpia, gairebé, de la capella de Sant Esteve, situada dins la clausura monàstica, del segle XII.

La varen dedicar a Santa Caterina d’Alexandria, una santa molt popular a l’Edat Mitjana.

Era la capella per a ús dels pelegrins i dels laics que vivien entorn del monestir. Per això estava adossada a l’hospital de pobres, avui desaparegut, que ocupava el lloc de l’actual hostatgeria externa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/11/goigs-santa-maria-magdalena-poblet.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/11/goigs-santa-caterina-dalexandria.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que santa Catalina d'Alexandria  elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble el jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ALBANYÀ ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02pere.htm

https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1259-albanya-sant-pere.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-dalbanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17833

Sant Pere. Temple consagrat el 957.

La parròquia fou unida a Sant Llorenç de la Muga el 1605, i separada d'ella el 1788.

L'església actual és d'una nau i transsepte, del segle XI.

Té com a sufragània Carbonils

 Dintre el seu territori es troba entre altres ,  l'antiga parròquia de Sant Miquel de Bassegoda i l'ermita de Sant Joan de Bauçols, fundada després de 1391.

Consten 753 ànimes l'any 1920 quan el Josep Salvany Blanch [Martorell (Baix Llobregat), 1866 - Barcelona, 1929 )  la retratava, el campanar devia compartir espai amb el Comunidor. 

 

A darreries de l'any 2025 els els 94,4 km²  del terme constaven censats  157 habitants de dret.

Fotografies del  Joan Bonmati Nierga

El futur d’Albanyà depèn sobretot de convertir el seu gran capital patrimonial i paisatgístic en activitat econòmica estable. Té avantatges clars: entorn natural, patrimoni romànic, devocions i aplecs, rutes de muntanya i el valor diferencial del cel fosc, que pot atraure turisme de qualitat, educatiu i científic. Però el repte és igualment clar: sense habitatge, serveis mínims, connectivitat i feina vinculada al territori, la tendència demogràfica continuarà sent fràgil. A curt i mitjà termini, el més plausible és no tant un gran creixement com una estabilització modesta si s’hi consoliden activitats de turisme sostenible, segona residència compatible amb la vida local i gestió forestal activa

Només però,  una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que l'apòstol sant Pere, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA,  i del " virus de Castilla" la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que ha estat la seva  aportació  al món. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE L’ALENY, ADVOCADA A L’ARCANGEL SANT MIQUEL. CALONGE DE SEGARRA. L’ANOIA SOBIRANA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4960

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-daleny-calonge-de-segarra

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/calonge-de-segarra-lanoia-mes.html

Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d'altitud. Antigament formava municipi amb els pobles de Sant Pere de l'Arç, Dusfort i Conill.

La capella de Sant Miquel d'Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d'espadanya que no sembla gaire antic, o que en tot cas ha sofert una restauració que amaga tota l'antiga estructura. La festa d'Aleny es fa per Sant Miquel, al setembre

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4327

Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció.

Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb la una escultura de la Mare de Déu de Montserrat.

A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici.

Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu.

Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior.

Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país

.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Quan al topònim, Aleny;  etimològicament  del llatxí ilìgnus 'pertanyent a l'alzina' (de fusta d'alzines o poblat d’alzines )

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’Arcàngel Sant Miquel, d’aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com           

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

Per intermediació de l’Arcàngel Sant Miquel, elevava a l’Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i del “ virus de Castilla “  la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el seu pervers llegat al món.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.

Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern