ESCOLES PÚBLIQUES DE PAU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38159

Situades dins del nucli urbà de la població de Pau, entre els carrers de Sant Pere de Roda, Margall i Mas Martí.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula sobre els vessants més llargs, distribuït en planta baixa. Presenta un petit cos avançat, amb la coberta a dues aigües, situat al centre de la construcció, per on es realitza l'accés a l'interior. Per la part posterior de l'edifici, aquest cos no sobresurt de la línia de façana ja que se li afegiren dos petits cossos rectangulars, amb la coberta plana, a banda i banda. La façana principal presenta una successió de grans finestrals rectangulars, mentre que les obertures del cos avançat són d'arc de mig punt, incloses les dues portes d'accés que es troben als murs laterals. A tota la construcció original s'observa un petit sòcol de maons disposats trencajunt de pla. La resta de l'edifici es troba arrebossat i pintat de color groc, amb els ràfecs de color grana.

Els anys 1928 i 1935 es varen realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio, que no s'acabaren de realitzar per culpa de l'inici de l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, .

L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte Josep Claret l'any 1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en essència, són dues versions del mateix. La manca de plànols del projecte signat per Claret, del que només ens ha arribat l'acta de recepció de l'obra, impedeix conèixer l'abast del projecte d'aquest en relació als de Pelayo Martínez.

Darrerament ha sofert modificacions per adaptar-ho a les necessitats pedagògiques actuals. Ens agradarà tenir noticia de l'autor de les modificacions a l'email castellariari@gmail.com 

 

ESCOLA LA DOMA / CEIP JOAN MARAGALL. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=30

Les primeres Escoles de Santa Pau varen ser construïdes/documentades l'any 1928. Amb la construcció de les Noves Escoles a la Doma l'any 1971, l'edifici va ser ocupat per l'Ajuntament.

Escoles projectades l'any 1970. Es tracta del segon edifici escolar de Santa Pau. El projecte preveia cinc aules i un menjador i dues vivendes per els mestres, 

El mateix any  Josep Maria Claret Rubira,  també projecta una pista poliesportiva i una tanca del pati.

A més en el municipi de Santa Pau tenim documentades: les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.

AJUNTAMENT-ESCOLES DE SANTA PAU. LA GARROTXA. . GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/03/ajuntament-escoles-de-santa-pau-la.html

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SACOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . SANTA PAU. LA GARROTXA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/01/in-memoriam-escola-publica-de-sacot.html

L'antiga escola del Sallent, ara local veïnal

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SAUS , ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-saus-saus-i-camallera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/458

Situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.

Fotografia Josep Maria Viñolas Esteva

Fotografia. Jacob  Casquete Rodríguez 

Edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals exteriors i a l'absis. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt, la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a mode de torre semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre matacà ben conservat.

Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle XVIII.

L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu escairat.

L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia propugnada pel Concili de Trento , és una tribuna coberta amb volta de creueria rebaixada.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=camallera&page=2&pos=12

Durant els anys 1981 i el 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Diputació de Girona, van endegar un projecte de restauració que consistí en la reconstrucció de la coberta de l'església. L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle   (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014)  , juntament amb l'arquitecte Josep Simon i Motjé. L'obra va ser duta a terme pel constructor Jordi Ribes i Ordeix, de Saus.

https://docomomoiberico.com/wp-content/uploads/2014/10/docomomo_pdfs_joan-maria-de-ribot.pdf

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://bd.centrelectura.cat/items/show/27684

Que  santa Eugenia , elevi a l'Altíssim la pregària dels empordanesOs,   torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pescadors , ramaders,  usuaris de Rodalies de Catalunya , usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ,  andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama,  victimes dels incendis de l'estiu  2025 ,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d' Iran ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. QUATRE CASES BARATES. GIRONA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/6.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=23

Trav. de la Creu, 30-36 / c. Emili Grahit. Girona

Conjunt de quatre cases encarregades per Ramon Ametller, Emili Xifra i Júlia Porterias i Clos als arquitectes Roca Pinet, Esteve i Claret. El conjunt va ser enderrocat en els anys 90.

La primera de les cases era obra de Joan Roca Pinet, amb projecte de març de 1936 (visat el 14-3-36 / sol·licitud PO 20-3-36 i aprovat CG 20-3-36).

La segona era obra de Josep Esteve corredor , amb projecte d'abril de 1936 (visat el 17-4-36 / sol·licitud PO 18-4-36 i aprovat CG 29-4-36).

La tercera i la quarta eren  obra de Josep Maria  Claret Rubira , amb projecte de juny de 1936 (visat el 30-6-36 / sol·licitud PO 15-6-36 i aprovat CG 10-7-36).

Conjunt de quatre cases en filera de la tipologia coneguda com a cases barates o per obrers.

Cadascuna d'elles de concepció mínima ha estat resolta en planta baixa.

S'hi utilitzen els recursos compositius en façana propis del moment: lectura horitzontal mitjançant la repetició de forats, utilització de motllures corregudes i acabat d'arrebossat.

Com és mal costum en aquest país,  foren  enderrocades, ja sabeu, com diuen els ocupants “Poderoso caballero es don Dinero”. Com es deia a Catalunya ja en l’època de l’Ermessenda de Valrà, “el diner, si no ho fa tot, molt pot”.  

No som – i em dol a l’ànima – una Nació.

PARLON, LA DEESA DEL VENT DEL PSC

 

Hi ha divinitats que governen els llamps, les tempestes o el destí dels homes. I n’hi ha d’altres, més modernes, que governen el Diari Oficial , les rodes de premsa i les ordres de confinament meteorològic. Núria Parlon, deessa dels vents del PSC, ha decidit invocar Oyá  per aturar el món cada cop que Eolo esternuda sobre el Barcelonès.

 

Aquest cop, els parts del cel anunciaven ràfegues de fins a 100 quilòmetres per hora. Aleshores, com si l’apocalipsi bufés des del Maresme, van tancar-se escoles, consultoris, hospitals , empreses ,.. , i fins i tot la paciència ciutadana. Tot perquè el cel podia rumiar algun espetec més del compte.

Així doncs, mentre les comarques del nord i del sud , acostumades a tramuntanes o gregals  que fan volar vaques i teulades, miraven la tele entre incrèdules i divertides, la deessa del vent del PSC agitava el ceptre de la prudència extrema: “Millor prevenir que respirar”.

Però, estimada Oyá socialista, potser la teva energia huracanada caldria destinar-la a d’altres vents: els que bufen dins del partit, els que aixequen pols municipal, o els que s’emporten cada any les esperances dels qui esperen decisions sensates. A Catalunya, ja tenim prou meteorologia política com per quedar-nos tancats per una ventada avorrida.

Una mica de mesura, deessa: que els déus del fred, de la pluja i del seny també reclamen el seu espai. I si ha de bufar el vent, que sigui per ventilar la burocràcia, no les aules, no els serveis sanitaris, no l’activitat econòmica, no, no ,...

Que s’ha fet d’aquella Núria Parlon partidària de fer una consulta a Catalunya sobre la independència, que deia que  "al PSC li queda molta feina per fer. Hem aconseguit que el PSOE viri cap al federalisme, però ara hem d'aconseguir que Sánchez entengui que, tard o d'hora, Catalunya haurà de votar el seu encaix a Espanya, perquè és el que vol el 80% dels catalans. La reforma constitucional hauria d'obrir la via perquè es pugui fer una consulta a Catalunya. Així aconseguiríem que una majoria de catalans recolzessin aquesta reforma"  

Ah!, avui 14.2.2026 s'ha enregistrat un ratxa de més de 147  quilometres al Mas de Barberans, al Montsia, lluny, molt lluny, de les comarques barcelonines. 

CAN SOLÀ. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA

 

Llegia; Construïda l’any  1622, aquesta casa és una de les mostres evidents del boom de la construcció que es va viure a la zona, entre finals de segle  XVI i principis del XVII, i que l'historiador local Xavier Solà  Colomer ((Sant Feliu de Pallerols, 1972)  detallava al Primer Congrés del Món de la masia de l'Institut d'Estudis Catalans.

La casa pertanyia a la família Solà, que es dedicava a la manufactura de vetes i fils, tal com queda palès en el gravat en relleu que hi ha a la llinda de la porta, que precisament és el símbol del gremi.

Els Solà van encarregar la construcció d'aquesta espectacular casa al centre urbà de Sant Feliu de Pallerols, just a la plaça del Firal, als mestres de cases francesos Joan Giralt i Blasi Mas. És per aquesta raó que Cal Solà es va construir amb unes característiques similars al mas Llongafollia, als afores del nucli, que havien construït els mateixos mestres d'obres.

https://congres-masia-territori.iec.cat/wp-content/uploads/2022/10/1_1_7-Arquitectura-vida-quotidiana-i-vida-material-en-els-masos-de-lalt-Fluvia-i-el-Brugent.pdf

L'any 1945 Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965)  restaura aquest casal per a Rafael Solà Cordomí.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garrotxa&page=2&pos=17

Demanarem a l’ajuntament de Sant Feliu de Pallerols , oac@santfeliudepallerols.cat ,lmasdeu@santfeliudepallerols.cat,  una imatge de l'edifici de les Antigues Escoles de Nenes, obra de  Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988 ), que actualment  s'utilitza per diversos usos socials.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+pallerols&page=1&pos=5

IN MEMORIAM . L'ENSULSIADA ESGLÉSIA DEL POBLE DESAPAREGUT DE SANTA EUGÈNIA DE TER.

 

Llegia; l’any 1936  els militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’alcen en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  que per acord de l’ajuntament , decidia canviar el nom del municipi  de Santa Eugènia de Ter, que passarà a anomenar-se oficialment «Pla de Ter», treien la part religiosa del nom.

Durant la retirada republicana, l’església fou cremada i destruïda.

https://www.pedresdegirona.com/historia_santa%20eugenia.htm

https://santaeugeniadeter.wordpress.com/historia-dun-poble/

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/wp-content/uploads/2020/11/2016-Monumentos-sacros-en-llamas.pdf

El Marquès de Camps Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939) va fer una donació de terrenys, una parcel·la al costat del riu Güell, les vies del tren d’Olot i prop del pont del Dimoni, per construir-ne una. S’hi va construir una escola moderna, amb classes molt espaioses i orientada cap al sud amb grans finestrals, es varen utilitzar les bigues de l’antiga església per als fonaments. Ens agradarà rebre imatges d' aquell edifici a l'email castellardiari@gmail.com 

A l'any  1939 ja és varen començar a impartir les classes, hi havien tres aules; el parvulari, una pels nens i l’altre per les nenes.

En el mateix edifici també si va instal·lar l’ajuntament, l’església i el jutjat. 

També hi havia el teatre escolar a on s’hi feien obres de teatre protagonitzades pels alumnes i exalumnes, els pastorets i també s’utilitzava com a sala de cinema.

l’any 1959 l’església fou traslladada del col·legi groc al grup de Sant Narcís, a l’altre costat del riu Güell. La campana principal es dedicà a Santa Eugènia i fou finançada amb donacions de la fàbrica Marfà del nostre municipi, fou batejada amb els noms de Eulària, Eugènia i Manela.

Tot i l’oposició de tot el poble el 20 de desembre de 1962 un Consell de Ministres franquista decretava l’annexió de Santa Eugènia de Ter a Girona, i el 26 de juny de 1963, l’alcalde Francesc Estival Cisa i els regidors eugeniencs signaven l’última acta de la corporació independent.

Santa Eugènia de Ter - CAPTIVA I DESARMADA -  es va trobar de sobte  convertida en un  bon espai per a la especulació.

L'imparable procés de degradació  va portar  la pèrdua d’emblemes històrics com el Pont del Dimoni, desmuntat el 1968 en nom del progrés i l’especulació, per fer-hi passar per allà una gran avinguda, el que actualment és el Passeig d’Olot.

L’any 1981 es decidí que la parròquia tornés al nostre poble i es traslladà a uns baixos del carrer Turó i el 24 de desembre del mateix any, als baixos del carrer Montnegre, fins al 2002, quan s’instal·là definitivament a l’actual parròquia del carrer Campcardós, projectada per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel (Girona, 1945)

https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/408075/502865