SANTA EULÀLIA DE ALEDÓ. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-dalendo-farrera

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1019

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25454

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

A cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendó, Farrera (Pallars Sobirà), separada d'ell per un escaló rocós, es troba l'església dedicada a Santa Eulàlia, d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altra a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són d'aparell de pedra tosca del país, parcialment coberts per un arrebossat.

A la façana sud, en l'àmbit de la porta s'hi conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal.

L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres.

L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral modifica el joc de volums compacte d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el s. XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral a l'exterior.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que a l'església s'hi han realitzat intervencions puntuals de conservació. Els paraments interiors han estat pintats amb colors vius. 

Fotografia Fortià arquitectes. 

A l'exterior s'ha creat un element metàl·lic que dona resistència a l'espadanya. També s'ha modificat l'estructura de la coberta, canviant biguetes de fusta i llistons puntuals. Tot i les reparacions, encara es visualitzen entrades de llum per la coberta.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

El topònim Alendó :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=40914

Que  santa Eulàlia elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE PLANOLES. EL RIPOLLÈS

 

Maldem des de fa anys per aconseguir fer un inventari dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.  Val a dir que no he trobat tanta col·laboració com ens pensàvem, ja des de l’àmbit públic, ja des del privat.

Llegia que la funció d’escola es mantindria des de darreries de  la 2a dècada del segle XX, fins a l’any 1966, en que s’inaugurava l’Escola Núria Morer i Pi, ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital d’aquesta persona a l’email castellardiari@gmail.com

https://albumdeplanoles.cat/expo/expo15.html

Ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gmail.com imatges i dades dels edificis on aprenien les primeres lletres els teus besavis, avis, pares,.., també, també de les escoles religioses i de les parroquials, recordeu que a Catalunya a la persona que ajuda/ajudava al prevere a les funcions religioses se’l  coneixia com l’escolà – el que va a escola , l’Església catòlica catalana, s’implicava molt en instruir a les classes més desfavorides, tant, tant, que això va fer reaccionar al GOBIERNO DEL REINO, amb la Llei Moyano d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre lliberal Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890, la Llei  incorpora bona part del Projecte de Llei d'Instrucció Pública de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment Manuel Alonso Martínez (Burgos, 1 de gener de 1827 - Madrid, 13 de gener de 1891)

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA SUFRAGÀNIA DE SANT ESTEVE D'IGÜERRI. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-diguerri-el-pont-de-suert

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16105

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/933

L’església és romànica, d’època alt medieval, però no s’hi troba documentació relativa al poble fins al Fogatge del 1553. En aquest hi consten, com a Eguerri, tres focs (uns 15 habitants). Segons Madoz, a mitjans del segle XIX «s’hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d’ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d’Igüerri. S’hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.» Igüerri va tenir ajuntament propi des de principis del segle XVIII fins a l’any 1847, any en què va unir-se a Llesp pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família).

 Després passarà a dependre de Pont de Suert. El 1981 hi consten 10 habitants, el 2006, 8 habitants i el 2019 en tenia 9. Mai hi ha hagut escola, de manera que els infants antigament baixaven a Gotarta. Actualment, només hi viu una persona tot l’any, excepte els dies més freds d’hivern, que dorm a Pont de Suert. S’encarrega de la cura dels prats i un ramat de vaques. La resta d’habitants censats són una família que hi viu estacionalment.

Des dels anys setanta que no s’hi celebra la festa major, però encara s’hi canten cada any els goigs a Sant Esteve, patró d’Igüerri. Ens agradarà rebre’n un exemplar a l‘email castellardiari@gmail.com , i si fos possible fotografies del interior de l'Església 

Que el protomàrtir sant Esteve  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

LA CLAUSTROFÒBICA ESGLÉSIA D'ESPONELLÀ. ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia que en documents del segle IX del monestir de Banyoles s'esmenta en el lloc de Vilert el nom de "domus Santae Mariae". Es pot assegurar que els monjos van construir en aquest lloc una capella o església dedicada a Santa Maria. El lloc de Vilert i la seva església surt en altres documents dels segles X, XI i XII, tots ells relacionats amb el Monestir de Banyoles. Durant els segles XIX i XV, a l'església només hi havia un altar i en el poble hi vivien tres clergues. Durant el segle XVI es van realitzar importants reformes a l'església: es va aixecar un altar a Sant Pere i un altre a Sant Joan. Es va comprar el reliquiari de la Vera Creu, calzes i copes de plata i gran varietat d'ornaments sagrats.

Patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial d'origen romànic, presenta a la part posterior un absis semicircular amb dues absidioles laterals. A la banda dreta de la nau central s'hi va obrir una nau gòtica amb clau esculturada. A la façana principal la porta és d'arc de mig punt. Durant la reforma del segle XVI s'hi va afegir un timpà gòtic. El campanar és de planta quadrada amb finestrals per a les campanes a cada costat. És acabat amb una piràmide voltada per una balustrada.

Vilert és un indret petit, sobta la situació claustrofòbica en que es troba l’església de Santa Maria.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

No trobava cap persona per a preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, cal recordar avui que a Catalunya el mot ‘escolà’ , vol dir ‘ el que va a escola’, que té alhora una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

La victòria dels sediciosos militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els convertia en ‘herois’, i en ‘traïdors’ a TOTS els que lluitàvem en defensa de la democràcia, aquesta dicotomia persisteix avui encara. La corrupció endèmica i sistèmica del sistema polític n’és una de les conseqüències.

Retratava l’edifici de l’escola ‘nova’, idèntica a la de Centenys, i de les que – curiosament – se’n desconeix l’autor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és FEINA DE TOTHOM.

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/04/esglesia-de-santa-maria-de-vilert.html

https://turisme.plaestany.cat/agenda/festa-major-de-vilert-4/#:~:text=Dia%3A%207%20i%208%20de%20setembre&text=A%20les%2018h.,a%20la%20pla%C3%A7a%20de%20Vilert.

https://setmanasantamataro.blogspot.com/2023/09/diada-de-la-mare-de-deu-del-remei-les.html#:~:text=El%20dia%208%20setembre%20compleixen,protectora%20de%20tots%20els%20cristians.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilert-esponella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15200

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-fausti-martir-vilert-pla-de.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-les-arenes-foix

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7069

Llegia de l'església de Sant Llorenç de les Arenes que  centra la població del mateix nom i es troba voltada de construccions.

 

Fotografia. Col·lectiu Obaga / Lluís Capdevila

L'edifici és d'una nau amb absis semicircular al qual s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. La volta de la nau és apuntada i seguida i la del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al frontis hi ha la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà llis, guardapols i motllura de secció incurvada. El finestral superior és de doble arcada de mig punt també en gradació. Corona el frontis una espadanya de dos arcs.

El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).

Fotografia de 1985. Badia, Joan / Puigdevall, M

Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de malta esculpida. El seu pati assenyala l'espai que ocupava el petit claustre romànic desaparegut del qual es conserven alguns capitells, dos dels quals es troben al Museu d'Art de Girona.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant  Llorenç , martiritzat pel foc,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món, per víctimes dels incendis d’aquest estiu  al REINO DE ESPAÑA, i perquè els  seus responsables per acció, omissió, imprudència, culpa,.., siguin condemnats per la justícia.

Amen!!!

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT BERNAT DE CLARAVALL. SOLSONA. EL SOLSONÈS

Llegia de l’ermita advocada a Sant Bernat de Claravall,  al Vinyet,  terme de Solsona;  edifici barroc ubicat a les afores de Solsona, a migdia, al veïnat de can Llarg, al peu de la carretera vella cap al Miracle.

És un petit edifici rectangular d'una sola nau amb la coberta de teula àrab a dues aigües, un petit atri adossat a la façana i un modest cos al costat nord, que acull la sagristia. L'aparell murari és de pedra carejada, rústega, només carreuada als marcs de les obertures i les cantonades. A la façana, orientada a llevant, destaca la portalada rectangular bisellada, amb grossos muntants i la llinda on figuren les dates de 1736 i 1865.

Es conserva la bella porta de fusta original amb dos finestrons reixats. També a la façana, per damunt de l'atri, llueix un petit rosetó i coronant la coberta, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'atri és obert als tres costats, destacant l'arc carpanell frontal, fet de maó a plec de llibre.

L'interior està arrebossat, i hi ha l'altar major, amb la imatge de Sant Bernat, patró de la capella.

Al 2015, fou objecte d'obres de millora a càrrec dels fidels, en concret, la restauració de la figura del sant, i la reubicació de l'altar, fins llavors adossat al retaule

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-bernat-de-claravall-solsona.html

Que sant  Bernat de Claravall elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE SANT ANDREU. TORDERA. EL MARESME

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-tordera

capella de nau i absis, coberta de volta de canó amb l’arc d’entrada a l’absis un xic ultrapassat o insinuant l’arc de ferradura. L’absis té una finestra central d’arc de mis punt emmarcada d’un arc monolític fet de grans pedres. La façana de ponent té un portat adovellat, amb una finestra allargada a la dreta per a mirar a l’interior. La finestra de sobre el portal i el campanar d’espadanya són tardans. Ha estat restaurada recentment pel propietari , que ho és també de  Can Bofill i amb culte un parell de vegades l’any.

Per la seva estructura sembla una obra romànica, bé que posa alguns interrogants pel que fa a les proporcions i els detalls de l’obra

Fotografies. Marino Francisco

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Andreu   elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern