dilluns, 22 de desembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BENIFALLET, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 

https://www.benifallet.cat/esglesia-parroquial

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13380

L'església parroquial de Benifallet , advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria, per la influencia nefanda de l’església herètica  dels nostres invasors ,    està situada a la plaça major del poble i va ser bastida el 1635. Datada entre els segles XVI i XIX i és d'estil neoclàssic.


 Edifici aïllat, d'una sola nau, amb contraforts i capelles laterals. La façana és de composició simètrica, amb un cos central on es troba la porta d'accés a l'església, amb un arc de mig punt, elements decoratius molt sobris i l'arrencada de dues torres. Una de les torres no va arribar a aixecar-se i l'altra, on es troba el campanar,  va ser restaurada després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal   que els historiadors feixistes  batejaven – exitosament – com  “ Guerra Civil “ , i l’església herètica coma “ Cruzada”,  dada que malgrat els esforços de la jerarquia , els catalans no hem oblidat  -  . La coberta és de teules, a doble vessant. Sobre l'entrada hi ha un rosetó i finestres laterals en cada una de les capelles.

 Va patir desperfectes durant el conflicte bèl·lic  que van afectar al  frontal de l'altar major de festa d'estil barroc




El 31 de gener de 2009 es va instal·lar en una vitrina de seguretat en una capella lateral de l'església parroquial de Benifallet una marededéu del segle XIII, una talla de fusta policromada de transició entre el romànic i el gòtic . Es va optar per instal·lar-la a  l'església parroquial,  al centre del poble, en comptes de l'ermita, l'espai originari de la talla, per motius de seguretat.


La talla, de 86 centímetres d'alçada per 35 d'amplada, representa la Mare de Déu coronada, en una posició frontal molt hieràtica, un tret característic del romànic. Per contra, els plecs de la túnica i el fet que la verge s'estigui aguantant el mantell amb la mà esquerra són característiques més pròpies del gòtic. Li falta la mà dreta, i tot fa pensar que hi sostenia el nen Jesús, també desaparegut.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/antiga-esglesia-parroquial-de-la.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/02/goigs-la-mare-de-deu-de-benifallet-en.html

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7668

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 21 de desembre del 2025

FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES

  De la història de la Colònia Vidal al terme de Puig-reig, llegia a la part ‘històrica, que l’any 1917 aquesta família es desfeia dels Comtals; la finca era venuda als germans Pere i Ramon Escofet, que van instal•lar una filatura i una explotació agrícola.


De la ‘Història de la Colònia dels Comtals’l'any 1918, estant la colònia en mans de la família Bach, es construeix la nova fabrica - els Pere i Ramon Escofet, son en realitat els BACH Escofet- . Curiosament el celler - mansió dels Bach a Sant Esteve de Sesrovires es va començar a construir l’any 1918, i l’arquitecte era Josep Sala Comas, fill del també arquitecte Emili Sala Cortés.



És possible que la fàbrica dels Comtals, i fins la mateixa remodelació de la Torre de l’Amo, siguin obra de Josep Sala Comas ?.



Havia fet gestions a l’Arxiu del Bages, i l’Ajuntament de Manresa per esbrinar a qui devem – a nivell tècnic – ambdós edificis, i dissortadament no trobàvem en lloc i altre cap resposta, cal recordar aquí ultra la menor exigència documental en les primeres dècades del segle XX, que el REINO DE ESPAÑA patia un conflicte bèl•lic –particularment acarnissat a Catalunya - per l’alçament militar dels feixistes contra el Govern de la II República que havia estat escollit democràticament. Alguns documents van ser destruïts, altres considerats boti de guerra, confiscats i traslladats a Salamanca i/o al patrimoni particular d’algun dels capitostos del Régimen.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions en la línia de recuperar ña memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME,  em feia un comentari, Bon dia referent a FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES: la fàbrica és de l'Emili Sala Cortes   (1916) i la Torre de l'Amo del seu fill, Josep Sala Comas ,  del 1945.

Apa et podríem donar els 3 punts perquè la teva atribució era fidedigna

Em sento afalagat, gràcies Valentí ! 

dissabte, 20 de desembre del 2025

SANT PERE DE COMALATS AL TERME DE COPONS. L’ANOIA SOBIRANA

 El topònim descriptiu fa referència al indret on s’aixeca l’esglesiola de Sant Pere, Coma . Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura. Lats del llatí Latus ,ample.


M’expliquen que més endavant per la mateixa pista que acabarà sortint a la carretera que mena fins a Prats del Rei, hi ha una finca dita Comalats , que està en un estat d’absoluta ruïna. No figura en la relació de Patrimoni de Copons, però si segons sembla, a la de la ‘ruta del bacalao’ que amb la ‘permissivitat’ de les Autoritats, ha quasi destruït els edificis.


Sant Pere és una esglesiola d’una sola nau sobrealçada, té un absis semicircular , encara cobert amb pissarra, amb una finestra espitllerada. El sostre és de teules i a dos aigües.

El campanar, de paret d'un ull està refet i es troba a l’oest.


la porta adovellada al sud.


Accedíem a l’interior gràcies al Joan de Sabadell, i retratava el Retaule de Sant Pere.


Els amics de Pobles de Catalunya l’anomenen també Sant Pere de Comalats.

Els de Festa Catalunya i l’Enciclopedia Sant Pere de Copons

Nosaltres pensem que la denominació correcta és la de Sant Pere de Comalats, al terme de Copons

Que l'apòstol Sant Pere   elevi a l’Altíssim la pregaria dels  coponencs , masovers ,  pallaresos,  cabanellencs ,   ordiencs ,  camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs, , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, pagesos, ramaders, pescadors,...,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRACIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 19 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE FONT-RUBI , ADVOCADA A SANT PERE I SANT FELIU. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia de l'església parroquial de Font-rubí, que està  dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, i que aquí hi havia  el nucli a partir del qual va desenvolupar-se el poble.

El conjunt format per l'església parroquial de Font-rubí i la rectoria es troba situat a la part més alta del terme, sota la serra de Font-rubí. L'església és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta a dues vessants, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada. La rectoria és adossada a l'església. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les galeries d'arcs, centrades.





https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/175

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2601

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-i-sant-feliu-de-font-rubi

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8104

https://www.font-rubi.cat/media/repository//turisme/indrets_magics/01_esglesia_stpere_stfeliu/fitxa1_esglesiastperestfeliu1.pdf

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, també, també, confirmació, si aquest és el cas, de la utilització de la rectoria de Sant Pere i Sant Feliu com seu de l’escola parroquial, i si fos possible , imatges del interior de l'església. 

Que Sant Pere i Sant Feliu  elevin  a l’Altíssim la pregaria dels  font-rubinencs, 

 subiratencs,   palolencs ,   esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

dijous, 18 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT PONC DE LA FINCA HOMÒNIMA DE MONTCLAR. EL BERGUDPÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3389

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ponc

Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba tapiada i en mal estat de conservació. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data 1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada.





La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de 1983 en la que ja no es conserva el campanar.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Ponç   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 17 de desembre del 2025

SANT PAU DE LA CALÇADA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1589

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-la-calcada-figueres

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-pau-figueres-alt-emporda_26.html

https://www.youtube.com/watch?v=nq3bEJzMpH0

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae21-Sant-Pau-Cal%C3%A7ada.htm

L’església actual de Sant Pau de la Calçada és un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau per un plec de mig punt. Tot l’edifici presenta traces de la seva reconstrucció, en la qual foren aprofitats una gran part dels seus murs, que devien restar drets; la seva forma correspon a una església romànica. L’aparell en les parts originals on es conserva és de petits carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes, sobretot a l’interior.

La volta és de canó, un xic rebaixada, feta amb petites pedres afilerades, unides amb morter de calç.

L’absis té una volta de quart d’esfera, on el mateix tipus de material crea filades semicirculars.

La porta, a ponent, és d’un sol arc de mig punt, de petit dovellatge; a sobre hi ha una finestra d’arcs rebaixats; corona la façana una petita espadanya d’un sol arc. Al mur meridional de la nau hi ha una finestra de tipus romànic, de doble esqueixada i arcs de mig punt. Cal remarcar que l’absis no té cap finestra.

Tot i els problemes que presenta la seva filiació, a causa de les reconstruccions que ha patit, la seva part original pot ésser considerada com una obra construïda al final del segle XI o ja al segle XIIÇ





Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Pau i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

 

dimarts, 16 de desembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’IRAN, ADVOCADA A SANT CLIMENT. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3812

Llegia de l’Església  parroquial d’Iran , advocada a Sant Climent,  al terme de Pont de Suert a la Ribagorça sobirana ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un estret arc presbiteral. La volta no té arcs torals, tot i que es conserven dues impostes bisellades que buscaven fer-ne un.

Al centre de l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada realçada exteriorment per una arquivolta llisa, posteriorment tapiada per la cara interior.

Al mur sud, prop de l'obertura de l'arc presbiteral, hi ha una nova finestra d'una sola esqueixada. A la façana de ponent, s'hi obre una de doble esqueixada, resolta amb una llinda. En aquesta mateixa façana se situa un campanar d'espadanya de dos ulls.

La porta, situada a la façana meridional, està feta amb una llinda sense arc de descàrrega i suportada per uns brancals formats per grans blocs de pedra. Sobre la porta hi ha un nínxol, obert amb un arc de mig punt, que configura una tipologia peculiar i sense gaires paral·lelismes, ja que la presència d'aquest tipus de nínxols no és gaire freqüent en l'arquitectura alt medieval.



L'interior és parcialment arrebossat. Els paraments exteriors permeten constatar que l'edifici és construït amb un aparell de carreus allargassat, de pedra calcària, disposat molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, especialment a la part baixa de l'absis.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/12155#page=1

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/934

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-diran-el-pont-de-suert

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18206

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km2, després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km2.

La comarca del Barcelonès, té una extensió 145,8 km²

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Climent   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern