ESCOLES PÚBLIQUES / EEI EL PATUFET. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/78.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=10

L'any 1919, Josep Madrenys Boada , propietari del Castell de Vilobí i descendent d'un ric indià, fa donació dels terrenys que formaven part de la "Coromina del Castell" per edificar les noves escoles.

 Fins aleshores les aules havien estat instal·lades en edificis de lloguer que no reunien les condicions òptimes.

Les Escoles de Vilobí varen ser projectades per Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - Barcelona, 1951) l'any 1919 i inaugurades l'11 de juny de 1922.

 L'any 1927 es construeix la casa del mestre. Probablement en aquesta època s'abandona la idea d'edificar l'Ajuntament i l'espai destinat a ser porta d'entrada de l'Ajuntament es va convertir en porta d’accés al pati de les escoles.

A principis dels anys 60 es va edificar la casa de la mestra, sense respectar el projecte original.

En els anys setanta l'arquitecte Josep Maria  Claret Rubira , com a arquitecte escolar, implanta millores en els serveis de l'edifici.

Des de 1979 l'edifici allotja l'Escola d'Educació Infantil El Patufet, mentre que l'escola de Vilobí, CEIP Josep Madrenys ocupa edifici nou.

https://agora.xtec.cat/ceipjosepmadrenys/lescola/historia/

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

 

IN MEMORIAM. LA SALA ATHENEA / ESCOLA DE MESTRES. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/4.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=32

Athenea / Escola de Mestres

L'1 de juliol de 1913 s'inaugura a Girona la Sala Athenea, per acollir les activitats culturals promogudes per la recent creada societat del mateix nom  de la qual Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) n'era membre fundador. Durant els quatre anys de funcionament d'Athenea, Masó dissenya invitacions i catàlegs pels actes que s'hi celebren.

L'edifici, destinat a sala d'exposicions i concerts, va ser projectat per Rafael Masó a partir d'un magatzem preexistent propietat del prestigiós metge, Modest Furest i Roca ( Sant Pol de Mar, 20 de febrer de 1852, Calella , 24 de març de 1939 )  

La sala va patir diverses reformes abans del seu enderroc definitiu l'any 1975. D'aquestes cal destacar la del 1917, quan es converteix en l'Escola de Mestres, i es modifiquen obertures i interiors. I la de després de la Guerra Civil, que suposa el trasllat de la porta a l'edifici veí de l'antiga Escola d'Arts i Oficis.

Malauradament només les fotografies antigues ens permeten conèixer la que ha estat considerada l'obra emblemàtica del noucentisme en arquitectura

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHE

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rafael-maso-i-valenti

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

ESCOLA DE CALDES DE MALAVELLA/ CEIP SANT ESTEVE. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=115

El projecte de l'escola de Caldes fou realitzat  l’any 1954 per Claudio Diaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985). Ens a

Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquirtecte a l'email castellardiari@gmail.com 

 L'esmentat projecte preveia la construcció de sis aules, dues per nens, dues per nenes, aula de preescolar i aula de formació professional i sis vivendes per a mestres. Les obres varen durar uns tres anys i el pla d'urbanització de la zona va dictaminar que les vivendes no podien situar-se en l'emplaçament triat, a l'oest de l'escola. Per aquest motiu es va escollir un nou emplaçament que situava els habitatges al sud de l'edifici escolar. L'obra, iniciada per Claudio Díaz, va ser continuada per Josep Maria Claret Rubira  el 1956-57.

 Posteriorment, l'any 1972 Josep Claret torna a intervenir a l'escola per ampliar-la i construir dues noves aules en els extrems de ponent i llevant i que s'acaben el 1975 i es destinen a parvulari

L'any 1976-77 es va fer una tanca perimetral del pati els anys i l'any següent, 1978, s'amplien les aules de parvulari.

L'any 1992-93 cal tornar a intervenir per tractar unes patologies estructurals.

El 2007 s'acaben les obres d'ampliació del centre per adaptar-lo a un CEIP de dues línies. Aquest fet comporta la construcció d'un parvulari nou, 3 aules més per a primària i l'adequació de l'antic parvulari per a aules d'ús comú: biblioteca, informàtica, música, etcètera ,.. 

 La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

ESCOLA DE SANT JOAN DE PALAMÓS / CEIP VILARROMÀ. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=11&pos=107

"Sant Joan de Palamós no disposava de locals propis amb espai específic per al servei d’escola. Les escoles compartien edifici amb la Casa de la Vila, en uns locals llogats.

 El Reial Decret Llei de 10 de juliol de 1928 ofereix als ajuntaments l’oportunitat de construir uns nous edificis amb l’ajut de l’Estat. El de Sant Joan s’acull a aquests beneficis i malgrat que la situació econòmica del municipi és força precària, el 1933 s’acorda sol·licitar a l’Estat la construcció de l’edifici amb destinació a escoles unitàries. L’Ajuntament aportaria el solar, d’una superfície de 914,5 m2, el projecte de l’edifici fet per l’arquitecte (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 4. Juliol 1903 + Barcelona, 19 Octubre 1994) , i el 30 % del cost de les obres. (.......)

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  el conflicte armat que els historiadors feixistes batejarien com   “La Guerra Civil” i les dificultats econòmiques del municipi ajornaren qualsevol inversió important.

Amb la postguerra i l’agregació de Sant Joan a la vila de Palamós amb el consegüent desallotjament del local de la Casa de la Vila per a ús d’Ajuntament el problema s’allargà fins els anys seixanta. Palamós tenia a Sant Joan unes escoles obsoletes, massificades i amb unes condicions de seguretat i higiene deplorables. Finalment, el 1971 Sant Joan inaugura un nous grup escolar a un solar municipal al carrer Riera on antigament s’havia pensat construir-hi l’escorxador, lluny de l’emplaçament dels anys trenta." (Miratges, 2003)

El projecte no realitzat de l'arquitecte Josep Riera Reguer (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 4. Juliol 1903 + Barcelona, 19 Octubre 1994)  , signat l'any 1932, apareix ressenyat en el Llibre Registre de Visat.

L'any 1964 Josep Maria Claret Rubira  elabora dues propostes (juliol i novembre), una de les quals correspon a l'edifici inaugurat el curs 1971-1972.

El mateix arquitecte porta a terme una primera ampliació del conjunt l'any 1977.

El conjunt va ser ampliat (projecte de 1987 i execució de 1989) pels arquitectes Josep Maria Falcó i Manel Falcó.

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

PATRIMONI HISTÒRIC DE BARCELONA QUE ENCARA EXISTEIX. LA CASA MARIA SALA AL CARRER DEL ROSARI, 52.

 

Baixava a Barcelona per raons mèdiques, i de camí a la Clínica Corachan, al carrer Gironella, 6 , retratava  la Casa Maria Sala, al carrer del Rosari 52, i alguns  altres edificis notables en el mateix carrer .

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/02/teniu-dades-daquestes-cases-del-carrer.html

No en trobava dades de cap d’ells, i escrivia; NO m’estranyava la manca de dades a la xarxa,  tampoc, tampoc , les “mentides i/o invencions de la IA”. 

 La política de terra cremada de la dictadura havia assolit un èxit estratosfèric

Està clar però, que NO HI DADES perquè els que ho havien de fer – facilitar les dades del Patrimoni - , no estan per la feina.

Sou  pregats de fer-nos arribar dades, promotors, autors, època, història,,. D’aquestes cases del carrer del Rosari a l’email castellardiari@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse,  em deixava un comentari; Rosari, 52. Casa Maria Sala, arquitecte Ignasi Brugueras Llobet (Barcelona, 1883 – 1964)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17774

Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com d’aquesta Maria Sala,  cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,..,  l’annexió “ manu militari “  de Sarrià ,Sant  Gervasi de Cassoles ,..., a Barcelona, facilitava la “ pèrdua “ de molta informació d’aquests municipis.

El cas més increïble és el de la Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà, (coneguda com la nena Casas) de la que no trobava cap dada, lloc de naixement i traspàs, casament i fills , en el seu cas, peripècia vital,... Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com

Un dels “dogmes”  més comentats pels imbecils és “ tot està a Internet “ .

Les ànsies annexionistes de Barcelona, s’estavellaven a Sant Adrià del Besos :

https://historiesdebcn.com/quan-barcelona-es-va-annexionar-sant-adria-de-besos/?related_post_from=1832

Al Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar , 25 de setembre de 1932,  + 23 de juny  de 2010) rapsoda inigualable, li desagradaria saber que als fossars de Barcelona, ja no hi caben els traïdors.  

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLES DE SANT MARTÍ SACALM. SUSQUEDA. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=98

En la memòria del projecte de 1956 redactada per Josep Maria Claret Rubira  , els impediments derivaven de les dificultats d’accés al nucli, que desanimava als possibles constructors.

L'escola es plantejava de tipus mixta, amb una capacitat per a 40 alumnes. La planta es resolia en planta baixa i pis. Als baixos hi havia una aula gran, serveis, vestíbul i despatx del director. A la planta pis, la vivenda del mestre. El revestiment de façana era d'arrebossat amb sòcol de pedra. La coberta, a quatre aigües amb teulat de teula àrab

Actualment (2004) no hi ha escola i l'edifici és la seu de l'Ajuntament.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-claret-i-rubira

A la documentació de l'esmentat projecte hi figura la presència de Raimunda Escatllar Hugas, com a mestra nacional del poble, Aquesta dada fa pensar que es devia desenvolupar la tasca escolar en algun immoble habilitat per manca d'edifici ad-hoc.

https://buscar.combatientes.es/resultados/RAIMUNDA/ESCATLLAR/Hugas

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

 

 

ESCOLES DE LA MATA. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=97

L’any  1947 es redactà un nou projecte  d’edifici escolar per part de Claudi Diaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) que si que es va construir.

Es tractava d'un edifici de planta rectangular i planta i pis. S'hi accedia per un porxo situat a l'extrem esquerre de l'edifici.

 El pis superior, on es trobaven les aules, disposava de grans finestrals per permetre una bona il·luminació.

L'any 1966 es va fer necessària una ampliació de l'escola i aquesta es va plantejar en un solar annex a l’edifici existent. En aquest cas el projecte fou obra de Josep Maria  Claret Rubira , aleshores arquitecte escolar de la província.

Actualment les Escoles Velles de Mata han estat rehabilitades i acullen una sala d'actes en els baixos i un espai polivalent al pis.

https://www.canxargay.com/ca/blog/historia-escolar-del-poble-de-mata/

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?