ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MALLOLÍS, ADVOCADADA A SANT MARTÍ DE TOURS. FARRERA, PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/603

L’església de Mallolís,  advocada a  Sant Martí , és un edifici d’una sola nau amb un campanar d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt en el qual només hi resta una campana, és d’origen romànic.

Fotografies, Jordi Contijoch Boada 

L’estil de l’església ens assegura que el terme es va començar a habitar probablement al voltant dels segles XI – XIII, juntament amb les poblacions veïnes de la Coma de Burg.

Per altra banda, una inscripció a la façana de l’església ens deixa al descobert l’any en què es va reformar, el 1841

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que l'església presenta estat de deixadesa, amb problemes en la coberta i en el revestiment interior; a la coberta hi ha degoters per manca de llistons i per desplaçament d'aquests. El revestiment interior està esclovellant-se i té fissures.

Quan al topònim Mallolís :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=75050

El sostre demogràfic de Farrera s’assolia al cens de 1857 amb 591 ànimes, i es tancava  l’exercici 2024 amb 127 habitants de dret.

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que  sant Martí elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LES ALEGRIES. LLORET DE MAR. LA SELVA

 Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré  (  sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019) i l’Antonio Mora Vergés prop d’aquest edifici religiós situat avui força lluny del nucli urbà de la Capital del Turisme de sol, alcohol, joc, ....

Llegia que la feia construir la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) vídua del noble Humbert de Ses Agudes, i que consagrada l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré (1050-1093) com església parroquial, esdevé sufragània de la nova església de Sant Romà de Lloret, on es traslladarà la parroquià l’any 1522; Lloret era aleshores una població bàsicament agrícola en la que es comptabilitzen 85 focs l’any 1515.

L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914. Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.

L'element arquitectònic antic més important que conserva, encara que parcialment, és el campanar que devia exercir prèviament i/o al ensems, una funció de guaita i bada.

L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment.

El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat "Calàndria", sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús, descartem per les dates de naixement i traspàs a Juan José Calandria (Canelones, Uruguai, 1902 - 1980), i ens agradarà tenir noticies d’aquest artista ‘misteriós’.

El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.

L'any 2006, La imatge de la Mare de Déu va ser restaurada per la mare Elena del Monestir de Sant Daniel de Girona, responsable també de la restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.

La descripció tècnica ens explica ; edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre. La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula. A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny. El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessants, sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.

L’ indret ha estat conegut com ; Nostra Senyora l'Alou, Santa Maria de Lloret, la Mare de Déu Antiga, Església Vella, Ermita i/o Santuari de la Mare de Déu de les Alegries.

Us deixem un enllaç als Goigs de la Marededéu, de la que ens agradarà tenir noticia del motiu pel que té aquesta advocació :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-la-mare-de-deu-de-les-alegries.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-les-alegries-lloret-de-mar

Lloret tancava l’any 2012 amb 40.837 habitants de dret, que pujaven fins 42.600 al tancament de l'any 2024 

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

AL QUE PREGA SENSE DEFALLIR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU D’ELENA, DE SOBREROCA O DEL PUIG D’ELENA. SANT ANIOL DE FNESTRES. LA GARROTXA

  

Llegia del Santuari conegut  com de la  Marededéu  d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena -  recordeu que el Concili d’Efes, considera herètica qualsevol referència relativa a la Marededéu, que no empri aquesta designació-  ;  d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors.

Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant.

La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada.

El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dona llum a l'interior.

Fins a l'any 1936 – quan els feixistes l’alçaven en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República -  s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres  d'alçada – de la que ens agradarà rebre’n  imatges a l’email castellardiari@gmai.com  , la  imatge de la Marededéu  entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la imatge actual de la Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/06/goigs-nostra-senyora-delena-sant-andreu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-delena-sant-aniol-de-finestres

A la memòria de les víctimes innocents de la DANA

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT SEBASTIÀ DE CASTELLSERÀ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Capella de Sant Sebastià de Castellserà, a l’ Urgell, Lleida; és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes que reposa damunt d'un fris sobresortit, a la part del frontispici té un rosetó amb vitralls de colors i més amunt es coronada per un simple campanar d'espadanya que alberga una campana.

La descripció tècnica ens explica que consta de cinc trams. L'absis és poligonal amb una coberta absidal. En el contracor hi veiem el petit rosetó ple de vitralls de color que donen lluminositat a l'ermita. Els arcs, inclòs el triomfal, són de mig punt i estan suportats per pilastres adossades. La portalada es caracteritza amb una arcada de mig punt on al centre hi ha un gran escut amb la data gravada de 1786 – pensem més en una ‘reconstrucció’ i/o ‘reforma’, que en la data en que s’aixecava l’ aleshores ermita, en aquella època l’única epidèmia de que hi ha constància, és la que provocaven els ‘ diners d’Amèrica’, malaguanyats en l’espoli generalitzat de les colònies, com succeeix avui amb la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA, a la que els aborigen i/o nadius, anomenem Catalunya - ; curiosament el Dret Internacional ha fitxat com doctrina inqüestionable, que les colònies no han d’assumir cap de les obligacions de la metròpoli, arribat el dia del seu alliberament.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/10/goigs-sant-sebastia-patro-de.html

A la memòria de les victimes innocents del tràfic i comerç de drogues 

A la memòria de les victimes innocents de la COVID.19

A la memòria de les víctimes innocents de la DANA

A la memòria de les victimes innocents d'aquest estiu de 2025

A la memòria de les victimes dels crims d'estat

A la memòria de les victimes del Genocidi de Palestina

Que sant Sebastià  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. MONTAGUT. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA SOBIRANA. GIRONA. CATALUNYA

 Ens diu patrimoni Gencat que l’església parroquial del poble de Montagut, es troba aixecada al punt més elevat del nucli urbà i encara conserva restes importants de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis encara que, des de l'exterior, només és visible la part superior del central: unes dependències parroquials construïdes poc temps després d'acabada la guerra civil (1936-1939) amaguen la resta.

Dins, una cornisa recorre tota la nau principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment a cada costat del temple. Les naus laterals havien estat plenes d'altars que avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A l'esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant Pere.

Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que reprodueixen testes d'homes i dones amb llargues cabelleres. L'àmplia base que la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm d'alçada (amb base) i 30cm (únicament la copa).

Piques d'aigua beneïda situades a les peus de les naus, al costat de la porta d¡ingrés. Les copes són rodones, presentant la decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica. Amiden 100cm d'alçada total; 81cm de diàmetre i 19cm de l'alçada de la copa.

Ferramenta romànica de la porta de l'església situada a la façana principal a ponent. Cal remarcar que la porta conserva tota la ferramenta així com els forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina rés conserva, llevat de l' esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: “A 26 AB 1669” data que respon a l'ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern, s'assenta sobre l'extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.

L'església de Sant Pere de Montagut s'esmenta, l'any 965, quan Seniofred, Comte de Besalú i Cerdanya, fa una donació al monestir de Sant Pere de Camprodon. N'hi ha notícies dels anys 966, 969, 1004, 1105, 1195 i de temps més propers. El 29 d'Agost de 1826, el Bisbe Dionisio Castaño Bermúdez hi va amb motiu d'una visita pastoral: "...halló el altar mayor con ara y en él fundados los beneficios curados llamados el primero Doma de Bilars [...] el segundo llamado Doma de Cabirol y de San Edualdo y el tercero Doma llamado de la Oliva [...]. El beneficio llamado Diaconil vacante actualmente..." Els seus orígens són clarament romànics, malgrat que fou notablement remodelada la seva façana en èpoques posteriors; el darrer afegit, efectuat després de la Guerra Civil de 1936-39, va amagar quasi totalment l'absis central situat a llevant.

Fins el 1936 varen presidir el temple les taules d'un retaule del segle XVI, realitzat pel mestre Pere Mates i que avui es guarden al Museu Diocesà de Girona; representaven la vida del primer papa de l'església i patró de Montagut.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/06/goigs-sant-pere-patro-de-la-parroquia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-montagut-montagut-de-fluvia

El període 1936-1939 en el que com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, el REINO DE ESPAÑA retrocedia en el temps quasi una centúria – que no ha recuperat mai – i s’enduia més d’un milió de vides, i una quantitat mai desvetllada de persones i famílies que havien de marxar de casa seva, s’ha qualificat des dels historiadors feixistes, com Guerra Civil, i fins com Croada contra el Comunisme. Vull deixar constància escrita que aquell conflicte bèl•lic fou en realitat un genocidi, i que els culpables no han estat ni jutjats ni condemnats.

Al cens de l’any 1930 – amb dades únicament de Montagut - hi consten 1742 persones, a darreries de desembre de l’any 2014, el terme de Montagut i Oix, de 93,76 km², tenia una població de 970 habitants, una pèrdua del 44,32%, comparable únicament a les de les comarques pirinenques. Sens dubte un èxit més dels nostres ‘ pares de la pàtria’.

La qüestió de la distribució de la població sobre el territori, és essencial en qualsevol model que pretengui garantir alhora la qualitat de la vida humana, i a continuïtat de a vida ‘natural’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Que l'apòstol sant Pere elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

CAPELLA DEL PRAT, ADVOCADA A SANT SALVADOR. SANTA MARIA DE BESORA. OSONA

Llegia de la capella del Prat,  al terme de Santa Maria de Besora,a la comarca d’Osona,  advocada a Sant Salvador , edifici d'una sola nau rectangular, amb absis, i orientada, com és tradició en època romànica, de llevant a ponent.

La zona de l'absis està enlairada de la resta de la nau per un graó i separada d'aquesta per dos arcs triomfals.

La nau es troba coberta amb volta de canó molt primitiva a l'interior, i a l'exterior amb teula àrab.

La porta s'obre a la façana de ponent, un xic desplaçada de l'eix de simetria del campanaret d'espadanya que la remata i del petit ull de bou, que dona llum a l'interior.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-del-prat-santa-maria-de-besora

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografies del Jordi Contijoch Boada.

Que sant Salvador  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, ..., continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

SANT ANDREU DE PEDRINYÀ. LA PERA. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1030

L’església de Sant Andreu, esmentada per primer cop l’any 1064 al testament de Ponç, el perceptor de l’església de Girona. A la fi del segle XIV era parroquial i més endavant, esdevingué sufragània de la Pera.

Es tracta d’un edifici romànic del segle XI d’una nau i absis semicircular. Es conserva un tram de la volta de canó original, però la resta es va substituir per una d’apuntada. La porta primitiva és d’arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic. El campanar d’espadanya està format per dos arcs.

La façana és l’única part del monument molt alterada tardanament. Al segle XIV l’església encara conservava el culte, però més endavant fou agregada a Sant Isidor de la Pera.

Es va restaurar l’any 1975. Es conserva en bon estat gràcies a la generositat de Joan Llenas Colom (Pedrinyà, 1905 - ibídem, 1994) , un gran devot de Sant Andreu que, ja jubilat i en solitari, va fer la restauració i en va evitar la ruïna a finals del segle XX.

Avui , ell i la seva esposa descansen  en aquest recinte on, per la seva voluntat expressa, li va ser concedit aquest privilegi

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/68/Tomba_Joan_Llenas_Colom_i_Sra..jpg

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-pedrinya-la-pera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7258

Capella rural situada a l'extrem nord del petit veïnat de Pedrinyà, prop del nucli de la Pera, on hi havia les pintures murals de més qualitat conservades a l'Empordà, actualment al Museu d'Art de Girona.

Característica església de tipus llombard del segle XI, d'una nau i absis semicircular amb decoració a l'exterior. Es conserva un tram de la volta de canó original però la resta va ser substituïda per una d'apuntada. La porta primitiva, al sud, és d'arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic. El campanar és d'espadanya, de dos arcs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-andreu-apostol-pedrinya-la.html

Ens agradà posar enllaços per aquells que tingueu interès en veure i llegir més sobre les nostres publicacions, amb massa freqüència però, els enllaços fallen, està clar que la IA és més artificial que intel·ligent.

Fotografies de Joan Bonmati Nierga

https://www.facebook.com/photo?fbid=4165342933715792&set=pcb.4165342230382529

 

Que l'apòstol Sant Andreu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern