dilluns, 5 de gener del 2026

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DEL MAS DE LA TORRE, ADVOCADA A SANT CLIMENT. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/925

Llegia de Sant Climent del mas de la Torre (Montferrer i Castellbò)

L’any 1575 Sant Climent de la Torre gaudia de la categoria d’església parroquial, encara que s’especifica que la parròquia consta només de 5 cases i aquestes són lluny de l’església. L’any 1758 Sant Climent havia perdut la categoria de parròquia i havia estat agregada a Sant Vicenç de Sendes; tenia encara cementiri al servei de les 5 o 6 cases que en depenien. L’any 1904 era solament una capella del terme de Sendes.

petita església d’una nau encapçalada per un absis lleugerament descentrat, de forma de ferradura, cobert amb volta de quart d’esfera que li dóna un aspecte arcaic. Com a elements arquitectònics només hi ha el portal d’una arcada simple a la façana de migjorn, una finestra absidal de doble esqueixada, una altra a un costat de l’absis i una tercera a la façana de ponent. Sobre aquesta hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls ben conservat com també un altre d’un sol ull més petit sobre la paret que recolza sobre l’arc triomfal i que resulta un exemplar molt insòlit.

L’aparell és fet de lloses de pedra en filades força irregulars amb escassíssim morter però ben col·locades, la qual cosa ha fet que la construcció es mantingui dempeus fins avui dia. En canvi no és aquest el cas de la coberta que en part està enfonsada i que és feta de llicorella sobre estructura llenyosa amb un sol cavall situat al mig de la nau.

Tant la construcció com el seu entorn i l’interior estan en un estat de lamentable abandó

La retratava l’any 1986 ,  l’Antonio Moras Navarro,  fotògraf de Patrimoni al que li devem eterna gratitud per la seva tasca a la comarca de l’Urgell sobirà , va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.


Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars  primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la  VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.


Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Climent i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 4 de gener del 2026

CAPELLA DE LA SALA, ADVOCADA A SANT SALVADOR. CARDONA. EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-cardona

l’any 1575, Andreu Sala i el seu fil i hereu Antoni van pactar l’enllaç del seu fill i germà, respectivament, Pere Sala amb Isabel Balius i Miró, la filla del difunt Joan Balius († 1573) i Joana Miró, aleshores encara viva, de la casa Roqueta de Sant Salvador del Cap d’Horta, a la partida de Segalers del terme de Cardona.   La casa pasará ser coneguda com Cal Sala de Sant Salvador.

La capella ja apareix en un document de l’any 993 que fa referència a l’existència d’un convent de monjos en aquest lloc.

En un altre document de l’any 1296 surt citat el nom de la capella dedicada a sant Salvador.

La capella va patir diverses modificacions segons es llegeix sobre la porta d’entrada, l’any 1858.




Fotografia. Josefina Casadesús Bascompte

Darrere l’altar hi ha la imatge de sant Salvador (Jesucrist, com a salvador de la humanitat) pintada en un quadre gran.


Fotografia. Pep Vall Pujol

L’arxiu familiar i patrimonial de la farmàcia Sala del Mercat, de la vila de Cardona (segles XVI-XXI

Andreu Galera Pedrosa (Cardona, 1968)

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://bd.centrelectura.cat/items/show/29449

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Salvador i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  cardonins, figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. PINYERES. BATEA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/115


El lloc de Pinyeres contava l’any 1354 amb 13 focs i va ser independent de Batea fins el 1841, data en que juntament amb l’Algars va ser-hi agregat , als pocs anys es va perdre el culte, encara que fins l’any 1936 es duia a terme un aplec el dia 6 d'agost.

De l'edifici de l'església de la Transfiguració del Senyor en destaca sobre la porta d'accés principal, una estructura formada per una espadanya de dos finestrals i una altre de més petit dins d'un triangle que corona l'estructura. El temple, actualment, està en desús.

La descripció ens explica que és un edifici de planta rectangular, que està bastit en carreu i maçoneria, i la seva teulada és a dues vessants, a l’interior, a la nau s'observen arcs apuntats i adossada una petita sagristia. L'edifici no mostra cap finestra, ni cap obertura, excepte a la façana principal on hi ha una espitllera.


A la façana posterior, trobem quatre contraforts de carreu. La porta d'accés, a la façana principal, presenta arc de mig punt adovellat. A sobre, tot dins un mateix conjunt, trobem una espadanya de dos finestrals i un altre més petit inscrit dins un triangle que remata l'estructura.

L’església de Sant Joan de l’Algars era sufragània de la Parroquia de Transfiguració del Senyor de Pinyeres.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El Joan Serra Saún , q.e.p.d ens explicava que Pinyeres està situat a 16 quilometres de Batea, i per accedir-hi cal agafar la carretera de Maella , i abans d’arribar al riu Algars, trencar a la dreta per una pista de terra fins l’antic llogarret, agregat l’any 1841 a Batea, i que subsistí habitat fins l’any 1950.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Juntament  amb   Sant Antoni de la  Sitja,  elevem a l’Altíssim la pregaria dels bateans,  agerencs ,  teianencs     , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 3 de gener del 2026

SANTA EUGÈNIA DE SOLANS. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1987 l’ermita de Santa Eugènia o Eugina, situada a tres-cents metres al sud del nucli al Serrat de la Torre, és un edifici  d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb una espitllera i coberta de volta de canó. La nau és coberta per un entramat de fusta amb un llosat de doble vessant. La porta d’accés és d’arc rebaixat i el parament és rústec i la pedra està disposada sense fer filades


Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs i si fos possible imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-solans-montferrer-i-castellbo

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/999

A la dècada dels 80 del segle XX, quan l’Antonio Moras Navarro desenvolupava la seva tasca,  el despoblament dels petits nuclis assolia proporcions estratosfèriques.  

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Santa Eugènia  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. SEBASTIÀ CODINA PADRÓS. L’ART DELS GOIGS.

 Permeteu reiterar al llarg d’aquest breu el mot GOIG, tant en el seu significat de ‘composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant’, com en el ‘ sensació d’extrema alegria’.



Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 )  ), fill predilecte de Vacarisses, va ser  en el món dels Goigs una autoritat, i alhora un esser entranyable pels que han hem tingut  el goig de tractar-lo.


En la meva darrera visita, 28.09.2017 em regalava un exemplar dels Goigs a llaors dels Sant Avis, en el que recull poèticament, les dramàtiques circumstàncies que en l’àmbit de les famílies s’estan patint com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA :


.. i alguns avis han entès
que els seus fills la passen magre;
dels estalvis s’han desprès
oferint, de cor, la bresca
del pa a taula exuberant :
amb vosaltres farem gresca
i us direm: sempre endavant !

Per la seva condició de prevere, no ha viscut en primera persona el Sebastià el rol dels avis, i s’excusava per les possibles errades i/o mancances.


Els fills s’han de tenir quan encara es té fortalesa física, tots els pares hem viscut nits sense dormir; i així, quan arriben els nets, ens fan reviscolar el cor, ens retornen les il•lusions i les esperances, i recuperem el goig de viure, malgrat tots els entrebancs que se’ns presenten.


La trobada tenia ‘ música de fons ‘ , el "¡A por ellos!" , que remou – per als que encara en tenim/tenen – consciencies, un cop més, la cridòria no deixa sentir el missatge que el Sebastià a practicat i predicat al llarg de la seva vida:

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.


Avui, com ahir, com demà, tot està en mans de Déu.



Fotografia de l'any 2016.  El Josep Olivé Escarré i el Sebastià Codina Padrós 

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i del que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.


Senyor, hi ha festa grossa al Cel,  el "Tià",  Sebastià Codina Padrós, com el fill pròdig  ha retornat a la casa del Pare. 

IN MEMORIAM. BROÇÀ. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ- LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1268

Brocà és un nucli disseminat, àmpliament abandonat, que es troba al municipi de Guardiola de Berguedà, a l’extrem septentrional de la comarca, i al voltant de la serra de Sant Marc. L’assentament s’emplaça a la vall que porta el mateix nom, que avui en dia es coneix com a vall de Bastareny.

coneixem l’existència de dues esglésies: la primera és l’església de Sant Marc, de la qual no hi ha molta informació i va ser ràpidament abandonada. La segona va ser l’església de Sant Martí de Brocà, que actuava com a parròquia i es va convertir en el patró del municipi, i a la que fins i tot s’hi van realitzar reformes, com la de la portada, realitzada l’any 1833, tal com hi figura una inscripció a la part superior. Tot i així, la construcció d’una nova església a Guardiola de Berguedà va suposar el deteriorament progressiu de Sant Martí de Brocà

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-broca-guardiola-de-bergueda

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/sant-marti-de-broca-el-bergueda.html

Ermita de Sant Marc de Brocà

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marc-de-broca

D'aquesta església en prové la tradició que en la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny.

 Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet.

Aquesta tradició que Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969 )  recull en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana , ens esmenta que hi havia un total de 15 pagesies de Brocà i que la gent de Bagà hi pujava en processó.

A l’any  1933, abans del criminal alçament dels feixistes encapçalats  pel  general Franconià contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós.


La imatge publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus

Actualment aquesta tradició es manté viva i malgrat l'aplec i el repartiment del panet es fassin a Sant Martí de Brocà, el dia abans encara es puja a Sant Marc per encendre la foguera i fer ressopó.

Només la llibertat nacional de Catalunya faria possible endegar polítiques que permetessin una millor distribució de la població en el territori,  està clar que ho tenim força complicat, oi?

 Que sant Marc , Sant Martí , i tot l'estol celestial ,  elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 2 de gener del 2026

SANT JULIÀ DE BOIX. IVARS DE NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

 Llegia que l 'església de Sant Julià de Boix era l'antiga parròquia del poble i antic terme del castell de Boix.

 
Des de la segona meitat del segle XII fou una dependència de l'abadiat d'Àger.

Al segle XIV depenia com a sufragània de l'església de Santa Maria de Salgar (Llitera) situada a la dreta de la Noguera Ribagorçana, davant de Boix.

La parròquia de Boix fou abandonada a principis dels anys seixanta del segle XX arran la construcció del pantà de Santa Anna.

El poble de Boix fou annexat a Ivars l’any 1964.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

El Jordi Vilalta publica una fotografia d’aquest edifici d'una sola nau coberta per una volta de canó i amb un absis semicircular convertit en un presbiteri poligonal, precedit d'un profund arc presbiteral en els brancals del qual es conserven dos nínxols. Als peus hi ha adossat el cor, fet contemporàniament a la transformació de l'absis. A la façana de ponent -sense decoració- hi ha la porta en forma d'arc de mig punt, i una finestra modificada. Al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. El mur és de carreus de gres ben tallats.





Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.co coneixercatalunya@gmail.com

Que Sant Julià  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  ivarsets,  agerencs ,  teianencs     , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern