IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A L’EDIFICI DE LA TORRE DE LA SAGRERA. BARCELONA

 

No sabia trobar l’autor de la Torre de la Sagrera, al Carrer de Berenguer de Palou, 64-66, Sant Andreu, 08027 Barcelona  , terme municipal de Sant Martí de Provençals, quan s’aixecava  a darreries dels segle XIX.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gail.com 

La casa ha rebut diferents noms: Torre de la Marquesa – de  quina ? - , Torre Ruscà, Torre del Genovès o el Xalet, abans de ser batejada amb el nom actual, Torre de La Sagrera.

Expliquen que l’any 1897 s’estava treballant en la seva edificació, sobre uns terrenys propietat de l’industrial i polític Joan Arpí i Cantí – darrer alcalde de sant Martí de Provençals -  al aleshores  barri de La Sagrera.  No us sembla poc versemblant que ningú recordi el nom del mestre d’obres i/o arquitecte ?.

 Els seus orígens com a residència privada a finals del segle XIX, canviarien els seus usos al llarg del temps, sobretot a partir dels anys 30, quan va encabir, un projecte d’escola pública  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, en una més de les moltes traïcions que conformen la historia del REINO,  s’hi feia ‘un refugi antiaeri.

https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/la-torre-de-la-sagrera-carrer-de-berenguer-de-palou-52-62-descobert-un-nou-refugi-antiaeri-de-la-guerra-civil/

Seguint la normativa del moment, implantada per la Generalitat Republicana , els edificis privats destinats a escoles havien de reunir unes condicions funcionals molt concretes, per la qual cosa, la casa fou objecte d’un projecte de remodelació que fou elaborat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987)

Desprès de la victòria dels sediciosos  a  partir dels anys 40, va formar part d’un edifici administratiu i residencial associat al complex industrial de Joaquim Morel Ribalta, , industrial fabricant de licors destil·lats i propietari de l’empresa Licores Sorel, que reformaria tot el recinte a partir de l’any 1941, i mantindrà la seva activitat a la zona fins als anys vuitanta.

Després del seu desús va restar ocupada durant anys.

https://www.torrelasagrera.cat/ledifici/historia-de-ledifici

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan.  

ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE. ALFARRÀS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) defensa que l’església ‘vella’ de Sant Pere d’Alfarràs és d'origen romànic i la façana és barroca, del segle XVIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/himne-sant-pere-apostol-patro-dalfarras.html

La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoidal i al bell mig es troba el portal, que és d'arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l'esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a mode d'òcul. El campanar, d'espadanya, és d'època posterior a la resta del conjunt.

Totes les funcions litúrgiques i l'activitat parroquial  es van traslladar l'any 1970 a la nova església de Sant Pere, un edifici d'estil modern construït a l'Avinguda de Catalunya. 

Josep Salvany i Blanch (1918)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que l'Apòstol sant Pere elevi la pregària dels alfarrasins, dels catalans, de totes les minories ètniques, religioses, culturals,.., Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!!!

IN MEMORIAM DE LA CEL·LA MONÀSTICA QUE ESDEVINDRÀ ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERALTA, ADVOCADA SANT CLIMENT. MAS VIDAL. LES GAVARRES. FORALLAC. PERATALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7120

Edifici religiós.- Ruïnes de l'església preromànica de Sant Climent de Peralta, vora el Mas Vidal per al qual han estat adaptades per a magatzem o pallissa. En una petita vall molt amagada de les Gavarres. L'edifici era d'una nau, capçalera trapezial i fals creuer (transsepte elevat i no sobresortint en planta). De la nau en resta únicament dempeus part del mur lateral N, amb l'arrencada de la volta i la pilastra adossada d'un arc toral. El transsepte i l'absis es conserven enterament, si bé en mal estat. Aquests dos espais són coberts amb voltes ultrapassades. A l'absis - a llevant i migdia- i al mur S del creuer hi ha finestres d'arcs de muntants avançats ( a l'intradós de la darrera s'hi veuen minsos vestigis de pintura mural). Els arcs triomfal i toral són del tot tardanament; se'n arrencaren les dovelles i els carreus dels muntants. Es conserva el fastigial elevat de la capçalera i bona part de la coberta de lloses de pissarra de la part que es manté dempeus. El parament és de rebles o morter que en alguns punts es disposen en filades horitzontals i d'altres són inclinats; lliguen amb grans carreus escairats a les cantonades, alguns dels quals han estat arrabassats amb el perill que això comporta de noves ensulsiades.

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1690

Per accedir al jaciment cal agafar la carretera de Palafrugell a La Bisbal. En el punt quilomètric 5,4 cal agafar una carretera asfaltada que surt a l'esquerra. Després d'uns 2 km. la carrtera asfaltada s'acaba i trobem una bifurcació on cal agafar el camí de la dreta en direcció al Mas Vidal. A uns 200 m apareix un camí a la dreta que porta cap a la carbonera i que cal deixar. A uns 600 m i en un revolt pronunciat a la dreta, cal seguir a peu pel camí que surt a l'esquerra barrat per una cadena. El Mas Vidal es troba a uns 60 m d'aquest punt.

En l'actualitat tot el conjunt, format pel mas i l'església vella, es troba en un estat de conservació molt precari. No són visibles cap de les restes arqueològiques esmentades a la fitxa de la Carta del 1983, ni tant sols els sepulcres de pedra que es trobaven a tocar l'església.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-la-cella-monastica-que.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/06/goigs-de-sant-climent-de-peralta.html

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=forallac&page=1&pos=4

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Climent  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  veïns de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, oficialment i impròpiament dit ara Forallac, dels    sarroquins ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, libanesos, sirians, andalusos , valencians, castellans , extremenys ,  usuaris de rodalies de Catalunya,  .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Que el bon Déu perdoni al "mossen negre" escollit per fer el paper de Judes – a nivell de clergat diocesà - el pare Faustino Mlewga, un missioner agustí (membre de l'orde de Sant Agustí) originari de Tanzània i rector de la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona, és l'exemple palès de l'obediència cega, i de l'expressió perdona'ls perquè no saben el que fan..

LES CASES BARATES DEL CARRER DE LA FONT FLORIDA, EREN PROJECTADES PER JOSEP MARIA MARTINO I ARROYO. BARCELONA

 

El Josep Maria Pujals Ferrús, publicava CARRER DE LA FONT FLORIDA: Un altre racó singular de Barcelona, al barri de la Font de la Guatlla i al peu de Montjuïc.

https://www.facebook.com/photo?fbid=10238769181385778&set=pcb.10238769188305951

 Són cases adossades amb jardí propi – a l’estil anglès -, ornamentades amb senzills esgrafiats. Es van edificar entre el 1930 i el 1934.

 Són un exemple de l’arquitectura popular.

La majoria de les cases es troba en molt bon estat.

I em deia; enlloc he trobat el nom dels arquitectes.

Feia una mica de recerca i trobava que l'autor de les singulars cases baixes del carrer de la Font Florida (conegudes com les cases de la Font Florida o del barri de la Font de la Guatlla) va ser l'arquitecte sitgetà Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957)

Aquest conjunt d'habitatges es va aixecar entre 1930 i 1934 sota un estil clarament noucentista amb influències de les ciutats-jardí angleses.

L'origen cooperatiu: Les cases no van ser un projecte privat de luxe, sinó una iniciativa de la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals de l'Ajuntament de Barcelona

 L'objectiu era oferir un habitatge digne i higiènic als treballadors públics.

L'entorn: Es van edificar en uns terrenys que havien format part de la finca de Cal Cervera, adquirits al baró d'Esponellà, Carles de Fortuny i Miralles (Barcelona, 1872 - Barcelona, 1931)

L'estil: Tot i ser "cases barates" per a la classe obrera, Josep Maria Martino i Arroyo  (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957) les va dissenyar amb una estètica molt polida.

Destaquen les seves façanes simètriques, els petits jardins davanters i els capcers decorats (on encara es poden veure inscrites les dates de construcció)

Altres autors destacats al barri  :

Josep Puig i Cadafalch: Arquitecte de la monumental Fàbrica Casarramona (actual CaixaForum), el principal motor històric del barri.

Modest Feu i Estrada: Arquitecte a qui s'atribueixen les Cases del Drapaire (o de la Concepció), situades a la Gran Via, 272-282.

Fa masses anys que tenim l'enemic a casa. 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE JAFRE. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Visitàvem el Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  Jafre la tarda del 11.11.2016, això en permetia trobar l'església de Sant Martí oberta., i dissortadament l'ajuntament tancat.

Els edificis escolars només per excepció s’han qualificat com ‘monuments’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Jafre

ESCOLES PÚBLIQUES, AJUNTAMENT I JUTJATS / AJUNTAMENT I BIBLIOTECA

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=jafre&page=1&pos=4

Edifici de planta baixa i dos pisos. La planta baixa destinada a escola i els dos pisos a dependències municipals. Des que es varen tancar les escoles, els baixos estan destinats a dependències municipals diverses. El segon pis acull la biblioteca muncipal.

CRONOLOGIA

Després d'itinerar per diversos locals, l'any 1923 l'Ajuntament aprova el projecte per construir un edifici de nova planta destinat a Escoles Nacionals, Casa Consistorial, Jutjat Municipal i casa dels mestres. L'edifici es va inaugurar el 1924.

Actualment no hi ha escola a Jafre i les dependències de l'escola són ocupades per diversos serveis municipals.

Cap dada del metre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fewr-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com   coneixercatalunya@gmail.com

L’Empordà i Girona han fet un gran esforç per recuperar la memòria històrica en aquest àmbit, dissortadament des de l’Administració Pública, en els llargs anys de la dictadura franquista, i la ‘Democraciola’ que ara patim, s’ha fet una excel•lent tasca de destrucció que se’ls ha de reconèixer, i que possiblement no podrem revertir.

http://www.mjc.cat/exporenovaciopedagogica/
http://www.altemporda.org/portal/images/arxiu_comarcal/cataleg_mestres1.pdf
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/santal%C3%B3-i-parvorell-miquel

En demanaré dades a l’Ajuntament ajuntament@jafre.cat

Quan al topònim Jafre, etimològicament és probablement una variant del nom personal Jofre, d'origen germànic. Res doncs a veure amb Jafra topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

El feixisme atorgava a l’ensenyament públic el rol de “ botí de guerra “

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

La “ democraciola “  uns i altres, ho reconvertien en un  país de P.N.N’s és, en el que s’ha substituït l’exigència per la urgència, la planificació per la improvisació i el mèrit per la necessitat. I això no és innocu. A llarg termini, afecta la credibilitat de les institucions, la percepció de justícia i la motivació dels qui opten per seguir els camins més exigents.

https://www.guimera.blog/tribuna/un-pais-de-p-n-ns/?fbclid=IwY2xjawSUthdleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFyRzhuT3U2alV5TXBCUFp0c3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHsztdYPLiZvUGyz5tN0NV6UTVnujKKH8KToorQS9T-4oT1o-vNDbMVxK0qWR_aem_w2KrykXYzqn2a-PK8LqLNw

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

TENIU IMATGES DE CAPELLA DEL VILARÓ DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL LLUÇANÈS

  Llegia a ; https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro

Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/el-vilaro-lluca-el-llucanes.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat. 

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant. 

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.

Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL PROJECTE DE CONVENT DE LES CARMELITES DESCALES DE MONTILIVI?. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Llegia del Convent de les Carmelites Descalces de MontiliviIi, Girona,  que  la fundació fou impulsada pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartanyà   Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963)   , qui va demanar a la comunitat de carmelites de Tarragona fundar un Carmel a la ciutat

Les monges hi van arribar el 24 de maig de 1956 i els actes litúrgics solemnes es van celebrar el 27 de setembre de 1956.

 La comunitat va mantenir llaços estrets de col·laboració amb el veïnat del barri de Montilivi al llarg de dècades.

 El 2019, en quedar només quatre religioses, el convent va tancar definitivament.

 L'estiu de 2024 es va procedir al seu enderroc en l'avinguda de Montilivi per edificar habitatges, reservant-se una part del pati per a zona verda públic

https://www.diaridegirona.cat/girona/2024/07/28/enderroquen-l-antic-convent-les-106149116.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera`ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, del "virus de Castilla " , i d'aquesta púrria misèrrima que any rere any és capaç de cremar-ho tot per governar sobre les cendres

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.