EL MESTRE DE CASES MIQUEL ALBAREDA CANYELLES I CAL REI. PAVIA. TALAVERA. LA SEGARRA

 

Començava aquesta historia quan publicava :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/04/que-en-sabeu-de-la-casa-del-josep.html

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, m’enviava unes fotografies de Cal Rei, i em deia que a la casa havia les inicials B.A.

 

Deixava  tant  per a la comarca de la Conca de Barberà, com a la de la Segarra, algunes preguntes?

Les inicials podrien referir-se a B. Albadera ?.   Això està confirmat. 

Teniu noticia d’alguna obra mes d’aquest Albadera ? Aqui, esperem més noticies, a l'email castellardiari@gail.com 

Ambdós comarques comparteixen des de temps reculats la pèrdua exponencial de població, val a dir que encara que son pocs, son eixerits i espero amb ànsia les vosrres  noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom

Rebia un email de la Imma Gassó;

MIQUEL ALBAREDA CANYELLES

Originari de Pavia.

Fill de Cal Rei, crec.

La primera imatge una galeria construïda per ell, quasi al costat de Cal Rei.

La façana de Ca l'Escarola de Conesa, a la comarca de la Conca de Barberà , era doncs  la construcció primigènia , NO  una rèplica  de  Cal Rei,    pintada i guarnida amb rajoles valencianes.

 

Salut.

La nostra infinita gratitud a la Imma Gassó.

Compartirem aquesta informació amb l' Òscar Jaume Peña Ginés, el Valentí Pons Toujouse, i mitjançat la xarxa “urbi et orbe” .

Esperem trobar més dades d’aquest MIQUEL ALBAREDA CANYELLES , confirmar , si es el cas el lloc i data de naixement, el de traspàs, i de les seves obres.

Podeu enviar-nos aquestes informacions a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , ...

Per endavant us en donem les gràcies.

Rebia un email del Martí Albareda Pino, en el que em deia¸  us escric aquest correu perquè soc fill de Cal Rei de Pavia (la Segarra). Bàsicament he estat mirant sobre la casa pairal que tenim a Pavia, exactament al carrer de la Santa creu. Voldria dir-vos que Miquel Albareda Canyelles és el pare de Magí Albareda, aquest tal Magí Albareda és el pare de Alberto Albareda, el fill de Alberto Albareda és Joan Albareda, i   aquest Joan Albareda és el meu avi.

En el reportatge que vau fer; https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/06/sabeu-alguna-dada-de-lautor-de-ca.html.

Voldria comentar que el constructor/ reformador  de Cal rei està enterrat al cementiri municipal de Pavia.

Referent al cognom Albareda jo soc el 15è descendent del cognom Albareda de Cal Rei. La casa pairal de Cal Rei ubicada al carrer de la santa creu de Pavia, va patir un incendi per la guerra del francès (1807-1809), crec que es  a partir d'aquesta data que Miquel Albareda va reformar la casa i es va inspirar amb la façana de Ca l'Escarola.

O sigui que la façana i casa de Cal Rei esta reformada i no construïda per Miquel Albareda Canyelles 

Voldria que aquesta informació us fos útil 

Moltes gràcies.

Perdoneu les molèsties,

Martí Albareda Pino

Agraïm infinitament aquesta aportació.

 

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. SERINYÀ. PLA DE L’ESTANY

 

Serinyà no va patir les onades migratòries de la dictadura franquista, ni tampoc – afortunadament- les actuals de procedència diversa. Els  serinyanencs, viuen majoritàriament en  català, llengua, cultura , religió,... , això explica que actualment encara  al  voltant d'aquesta petita ermita s'encanten o subhasten coques casolanes. Fins i tot algun animal viu, conills o pollastres, i que amb els diners obtinguts paguen les despeses de la festa o es destinen al manteniment de l'ermita de Sant Sebastià.

Quan al topònim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38510

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2025/03/sant-sebastia-de-serinya-pla-de-lestany.html

https://plaestanydigital.cat/index.php/societat/16014-serinya-celebra-l-aplec-de-sant-sebastia-amb-activitats-durant-tot-el-cap-de-setmana.html

Ermita d'una sola nau amb volta apuntada, amb capelles laterals, i petit campanar de maó d'un sol ull.

Fotografies. Jordi Contuijoch Boada 

 Davant de la façana té un porticat afegit en la façana oest, que dona sobre el carrer Sant Sebastià. El porticat, amb coberta de volta escarsera, té una planta superior, i al seu interior dues obertures simètriques d'arc semicircular i una rosassa en la part superior.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-sant-sebastia-serinya-pla-de.html

Que sant Sebastià protector de la pesta, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el tu poble !!!!

 

CONVENT DE VALLDONZELLA I ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. BARCELONA

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/convent-de-valldonzella

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13880

https://valldonzella.cat/

Llegia,  les obres dissenyades i dirigies per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877  - ídem, 1937) van començar el 1911 i el 1913 les monges ja pogueren traslladar-s’hi, tot i que l’església no fou consagrada fins al 1922.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , la comunitat es disgregà: algunes marxaren a l’estranger i altres a cases de familiars.

El monestir va ser alterat i transformat en dispensari i hospital antituberculós gràcies al seu emplaçament assolellat a la falda del Tibidabo.

Després del 1939, el monestir fou restaurat – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com -  i retornat al seu ús, i fins a l’actualitat la comunitat viu a aquest edifici.

El 1956 es fundà la Federació de Monges Cistercenques d’Espanya, impulsada i presidida per l’abadessa M Esperança Suñol.  El Monestir de Valldonzella esdevingué la Casa de Formació de totes les monges cistercenques d’Espanya.

Avui, el monestir continua sent un espai de pregària, silenci i acollida, obert a la ciutat i fidel a la seva tradició de la vida monàstica cistercenca

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària de tots els que per qualsevol raó pateixen en aquest món.  Amén !!!

IN MEMORIAM. AJUNTAMENT I ESCOLES DE SERINYÀ. EL PLA DE L’ESTANY

 

Fa anys i panys que maldem per aconseguir fer l’inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista fàcil, fàcil no és, els catalans som una minoria a la nostra nació, i bona part dels que venien fins aquí son – molts sense ser-ne conscients – un monolingües empedreïts ,  i alguns – que de tant en tant surten als diaris-  son,  i així es reivindiquen,  uns monolingües genocides.

Llegia de Serinyà que els nens i nenes juntament amb els seus mestres s’ubicaven en edificis particulars com a Ca la Paquita, Cal Xerric, el sindicat, Cal Tuià, Cal Veterinari.

El  9 de juny de 1919 s’inaugurà l’edifici de l’actual Ajuntament, que acollia les sales consistorials, el jutjat, les escoles de nens i de nenes i les habitacions per a mestres. La construcció va ser possible gràcies a la col·laboració de la gent del poble, que va aportar diners, materials i estones de treball, i del doctor Valentí Carulla, aleshores rector de la Universitat de Barcelona. Ens agradarà però, tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sERINY%C3%80&page=1&pos=4

El 14 de gener de 1996 s’inaugurà un nou edifici - ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com -  que actualment acull els nens i nenes d’Educació Primària i una aula d’Educació Infantil. Degut a l’augment del nombre d’alumnes aquest edifici no tenia prou cabuda, per això es continuen utilitzant dues aules dels baixos de l’Ajuntament per a Educació Infantil i es van instal·lar dos barracons al pati de Primària havent de reubicar la zona d’esbarjo en un solar annex.

https://www.banyolestv.cat/index.php/cultura/2392-un-llibre-recull-la-historia-de-l-edifici-de-l-ajuntament-de-serinya-en-motiu-del-seu-centenari.html

https://sites.google.com/boragran.cat/contelescolaqueestimem/inici

Adreçat només als que s’estimen Catalunya ; necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS ,  recollint informació sobre els  edificis escolars de Catalunya anteriors i/o  coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA DE VALLDOREIX

 Edificada entre 1949-1958 per l’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, i el seu fill.

Amb dependència de l’església parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, forma part de l’Arxiprestat de Sant Cugat del Bisbat de Terrassa.

Em sobtava no trobar ni una sola línia en relació a aquest edifici religiós, atès sobretot el fet que l’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, signa entre altres; els plànols de la Fàbrica Anís del Mono a Badalona, els de les ara mal dites ‘ Escoles Velles’ de Sant Andreu de la Barca, la Casa Vehils Vidal al Portal de l’Angel a Barcelona, el Grup de viviendes del Passatge de l’Esperança a Barcelona, ...

Demanava – de moment sense resultat – informació a l’Ajuntament de Sant Cugat, de qui depèn avui aquest territori; amb idèntic resultat – el silenci- ho feia a l’EMD de Valldoreix. Ho faré ara a l’Arxiprestat, i al ensems donaré trasllat d’aquesta minsa informació a persones interessades en el Patrimoni cultural de Catalunya.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, els manyocs de fils que pengen per arreu, son la mostra evident de l’ànim de ‘ dessolar la terra’ de les mal dites companyes de serveis públiques espanyoles.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-lassumpcio-de-la-mare-de-deu

https://www.totsantcugat.cat/opinio/l-esglesia-de-l-assumpcio-de-valldoreix_110263102.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/10/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu_0567203050.html

Des del 2020 l'església és objecte d'una rehabilitació en diverses fases. Consisteix en el poliment del paviment, la renovació dels bancs, la col·locació d'un Via Crucis a les columnes del temple, l'arranjament de la sagristia, el paviment del cor, el canvi del cancell d'entrada a l'església, l'arranjament de l'escala per accedir al cor, la reforma del presbiteri, un retaule per acompanyar el sagrari, una tarima i escala per accedir a la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció i la restauració de la imatge, una nova il·luminació, la pintura dels murs, la renovació de la megafonia i uns vitralls del presbiteri. També són objecte de la intervenció les imatges votives a les capelles laterals amb el Naixement i el Calvari.

L'autor de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció és Martí Llauradó Mariscot (Barcelona, 1903 - 1957). 

Aquesta escultura, que està situada al presbiteri i que presideix la nau, representa la Mare de Déu ascendint al cel acompanyada per uns àngels als seus peus. Està dreta sobre la bola del món i porta un vestit amb ondulacions com si estigues mogut pel vent. 

L'autora de la pintura és  Magda Agraz,   la IA e Google, li atribueix però a l'Adolf Priante Vidal.(  Barcelona , 23 de gener de 1965), que m'ho desmentia expressament.

 

El darrer arquitecte fou  Luis Menéndez Lita (  1923 + 15.5.2014 ) 

El Concili d'Efes de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.  «Mare de Déu» (Theotokos), i  va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària de tots els que per qualsevol raó pateixen en aquest món.  Amén !!!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE BASTURS. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 El Josep Vives Domingo publica una esplèndida fotografia de l’església de Sant Julià de Basturs, terme adscrit avui al d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà.

La primera notícia documental relacionada amb Basturs la trobem en un document de l'any 1055 en què Ramon V comte de Pallars ven a Arnau Mir de Tost el castell de Basturs.

Sabem que el monestir de Gerri tingué diverses propietats a la zona tal i com es desprèn d'un document del 1104 en que l'abat Ponç cedeix una terra al lloc de Basturç a Miró de Basturs, a canvi de la quarta part dels fruits i del delme. Aquestes terres devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l'any 1164.

L'església com a tal figura a la dècima papal del 1280, dins el deganat de Tremp.

També fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp l'any 1314.

Vers l'any 1526 n'era rector Maties Canals.

La visita pastoral portada a terme el 1758, confirma que l'església es trobava en bon estat.

S’ha mantingut el culte fins a l'actualitat, en dependència de l'església Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció.

Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab.

https://www.isonaiconcadella.cat/patrimoni-historic/esglesies-santuaris-i-ermites/basturs

Al voltant de Sant Julia de Basturs, com era tradició hi ha el fossar parroquial. Europa i el món recorden encara ‘els efluvios’ que invocava Carles III, per dur a terme la primera gran maniobra d’especulació urbanística que traslladarà els fossars fora dels nuclis urbans, i alliberarà a cost zero, amplis terrenys al voltant de Catedrals, Basíliques i esglésies.

És difícil trobar dades històriques de caire positiu que tinguin relació amb aquesta dinastia, oi?.

Si existeixen, ens agradarà rebre a l’email  castellardiari@gmail.com  un exemplar dels Goigs  d'aquesta església

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant JUlià , santa Basilissa  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  bastussencs.   isonencs , fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís . iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catzalunya, usuraris de a xarxa viaria de Catdalunya, victimes del monolinguisme genocida, andalusos afectats pels aiguats ., andaluses afectades per la manca de cribratges de mama . , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT DOMÈNEC. SANT CUGAT DEL VALLÈS

 Fèiem la darrera parada del mati, la Maria Vila Massagué, el Joel Noé Diaz Vila, i l’Antonio Mora Vergés, davant l’ermita de Sant Domènec, verbalitzava aleshores la meva estranyesa davant d’aquesta advocació ja que lògicament, el fundador dels dominics, és un sant aliè a les terres de Sant Cugat, tradicionalment lligades als benedictins.

Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat

Hom pensa que el ‘col•laboracionisme’ de l’abat de Sant Cugat, fent costat a les forces borbòniques, en la guerra genocida de 1714, podrien explicar en alguna mesura l’aixecament d’aquesta esglesiola, construïda a la fi del segle XVII o començament del XVIII, a l'antic camí dels Monjos, una ruta que serviria com a camí de ferradura molt utilitzat pels pastors i ramats que venien del Pirineu cap al Vallès per passar-hi l’hivern.

S’esmenta  Sant Domènec en el període la guerra del francès, en que Sant Cugat, fou saquejat per les tropes napoleòniques.

L'octubre de 1808 tingué lloc una batalla al voltant de l'ermita de Sant Domènec. es reuniren 3000 homes amb cavalls i peces d'artilleria que derrotaren a 4000 francesos.
De la descripció tècnica de l’edifici llegim : Consta d'una petita nau amb volta de llunetes i porxo davant la porta. Aquesta és de llinda recta, amb brancals de pedra.

Ha estat objecte d'una restauració recent.

Mentre recollia la imatge de l’edifici - i del Joel Noé Diaz Vila -, pensava que s’escau incorporar aquí la fotografia del Sant que feia dies enrere a la Vila de Castellar del Vallès.

A sant Cugat hi havia capelles en força cases :

Al Passeig del Roser, números 3 i 5, a Casa del Doctor Puig Roig, la capella donava servei religiós al veïnat fins a la inauguració i benedicció de l'església de l'Assumpció, moment en què els veïns d'aquesta zona de Valldoreix van poder anar a missa en un lloc més espaiós.  En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II s'hi van continuar celebrant misses.

A Villa Argentina, posteriorment escola de l’Estonnac 

.....

Ens agradaria rebre'n imatges i si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com