ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FONTCOBERTA, ADVOCADA A SANT FELIU, SANT PERE I LA MAREDEDÉU DEL PATROCINI. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-feliu-patro-de-la-parroquia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-i-sant-pere-de-fontcoberta

https://www.vallgesbisaura.com/territori/els-comunidors/els-comunidors-comunidor-de-lesglesia-de-sant-feliu-a-fontcoberta/

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15205

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat.

L'església parroquial de Fontcoberta, advocada a Sant Feliu i Sant Pere,  és un edifici imponent situat dins de la població. És de planta rectangular, amb cossos laterals afegits. Presenta una sola nau amb absis semi octogonal, en substitució del d'època romànica, amb la volta semiapuntada construïda amb carreus. Posteriorment se li van afegir les capelles laterals, el cor i la sagristia. Els murs són repicats. La façana principal presenta estructura romànica, amb arcs llombards a la part superior i una línia de carreus en serra. El portal conserva un guardapols primitiu, però han desaparegut els arcs en degradació que devien conformar la portalada romànica, sent substituïts per un frontó renaixentista del segle XVI. Presenta dos basaments, situats a cada cantó de la porta, sobre els quals descansa una columna d'ordre dòric. Les dues columnes suporten un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. Sobre l'entaulament hi ha el frontó. El campanar-torre, adossat a la banda de tramuntana, és de planta quadrada, romànic de tradició llombarda i contemporani de l'església. El pis superior i la coberta són posteriors.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-feliu-patro-de-la-parroquia.html

Es venera a Fontcoberta,  a la  Mare de Déu del Patrocini, advocada de les embarassades del Pla de l’Estany

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/04/goigs-la-mare-de-deu-del-patrocini.html

Que la Marededéu, sant Feliu, Sant Pere  i tot l'estol celestial   , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE GARRIGÀS, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-garrigas

El temple advocat a l’arcàngel  Sant Miquel, que retratava  el  Joan Bonmati Nierga és d'època romànica, segurament dels segles XII-XIII.

Els anys 1279 i 1280 apareix esmentada documentalment per primera vegada" l'ecclesia de Garriganis".

En etapes posteriors van efectuar-s'hi algunes modificacions , així el campanar de cadireta va ser transformat en torre durant els segles XVI o XVII.

 Fa pocs anys es va aixecar un pis en l'edifici annex de la rectoria vella, que amaga bona part del frontis.

En la actualitat l'església no s'utilitza per al culte i, a causa de la seva distància del poble, s'ha habilitat dintre del nucli un oratori a la planta baixa de la casa rectoral.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19718

El COAC de Girona ha eliminat un accés per a consultar el Patrimoni  dels municipis gironins, ens agradaria recuperar-ho, atès que dissortadament les fons informatives que haurien d’haver-se desenvolupat, Catàlegs de bens, Catàlegs de masies,   només existeixen en un nombre molt limitat de municipis, i les raons, NO SEMPRE es deuen a la manca de recursos econòmics.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=8

 NO FUNCIONA

Patrimoni Gencat ha modificat la pàgina

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19718

No son visibles imatges. 

Digueu-me conspiranoic,  no us sembla sospitós que això succeeixi justament quan la Generalitat de Catalunya està gestionada per el PSC?  

Si existeixen, ens agradarà rebre n exemplar dels Goigs a l’email castellardiiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

Podeu veure imatges del interior en aquest enllaç : 

https://www.artmedieval.net/castella/sant%20miquel%20garrigas.htm

Que l'arcàngel sant Miquel  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL LLEDÓ. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’ . CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

 Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :

Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Lledó

Església del Roser

Església de Sant Roc

Església de Sant Francesc

Església de Sant Antoni Abat

Església de la Mare de Déu del Carme

Església de Sant Simó

Església de Sant Salvador

Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria

Capella de les Germanes de la Caritat

Capella i edifici de Sant Roc

La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem

Ermita de Sant Llorenç

Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu saber a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@protn.me m  coneixercatalunya@gmail.com

L'antic santuari de la Mare de Déu del Lledó o del Lledoner, dedicada a la copatrona de la ciutat de Valls és un edifici simple, d'arquitectura popular, amb un petit atri on es venera una imatge d'alabastre gòtica, molt estimada pels vallencs, en un cambril pintat per l’Anton Català i lGomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970 ).

L'església és un edifici simple, d'arquitectura popular. Presenta les característiques del segle XVI en què fou edificada. Amb 24 metres de llargada per 9 metres d'amplada, té planta basilical de tres naus, una central i dues laterals convertides en capelles, amb tres trams i absis modificat. La coberta és de volta de canó. Hi han sis finestres en l'arrencada de la volta, entre els arcs torals. El cor està situat en el primer tram, als peus de l'església. La façana, barroca, és de tres cossos: un central, més elevat i amb coberta a dues vessants, i dos laterals que es corresponen amb les naus interiors. La porta d'entrada es cobreix amb galeria. L'edifici es corona amb una espadanya, i està construït amb pedra i maçoneria arrebossada. L'austeritat reflectida en tota la construcció és pròpia de l'ordre dels Caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració. Al costat de l'església es trobava situat el convent, lloc on més tard s'instal•là la Casa de Caritat. L'altar fou projectat per Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), amb escultures d' Anselm Nogués i Garcia (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, 1937) i pintures de Francesc Galofre Oller (Valls, 1865 – 1942, Barcelona) ; en una de les capelles hi ha el mausoleu neoclàssic del general Francisco Javier Castaños y Aragorri (1758-1852), Marqués de Portugalete, Duque de Bailén y Barón de Carondelet.

La seva imatge, gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, és del segle XIV, i segons la tradició , va ser trobada a la soca d'un lledoner l’any 1366 – el mateix que la Mare de Déu de Lledó a Castelló ( Plana Alta ); tot fa pensar que aquest arbre fou introduït per acompanyar els llocs on hi havia alguna mena de culte a la deessa mare de les religions precristianes.

Documentalment hi ha una escriptura de 1366 que demostra l'existència d'una primera capella. El 1367 es va acordar la construcció d'una altra capella, posant la Imatge damunt la soca del lledoner on, segons la tradició, s'havia aparegut.

Des del 1586 se'n van fer càrrec els frares Caputxins, els quals van inaugurar la nova capella (tercera) l’any 1725; l’ordre va romandre a l'església del Lledó fins 1835, en què van haver marxar degut a l’estultícia de Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez ( Chiclana de la Frontera , Cadis , 25 febrer de 1790 - Madrid , 3 novembre de 1853 ) , i la seva infausta Llei de Desamortització, que va permetre l’enriquiment d’uns pocs amb un patrimoni que s’havia creat per l’esforç de la majoria de la població.

L'església va continuar essent santuari fins aproximadament l'any 1970, en que es convertí en parròquia.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/05/goigs-la-mare-de-deu-del-lledo-valls.html

https://www.monestirs.cat/monst/alcamp/ac21lled.htm

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE RIUDELLOTS DE LA CREU, ADVOCADA A SANT MARTÍ. PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/03/goigs-sant-marti-riudellots-de-la-creu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-riudellots-de-la-creu-palol-de-revardit

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15244

D’ençà d’un temps no apareixen imatges a Patrimoni Gencat, digueu-me conspiranoic  però el cert és que el govern de la Generalitat està en mans del PSC, oi?.

El COAC Girona ha eliminat també l’accés als arxius que permetien consultar el Patrimoni Immoble de pobles i Ciutats,  sou pregats de reclamar la recuperació d’aquest servei.

Segons J. Moner i J. Riera, la planta rectangular de dos trams de Sant Martí i la manca d'ornaments a la seva porta adovellada fan pensar en una construcció civil adaptada a local de culte.

Perquè es cita de forma incomplerta als que fan recerca del Patrimoni de Catalunya ? 

 El fet que a prop d'aquesta església existeixen les runes d'un temple romànic dedicat a Sant Martí, probablement l'antiga església parroquial, abona aquesta possibilitat, si bé els remats que actualment li confereixen l'aspecte d'una fortificació semblen posteriors.

https://www.arquitectes.cat/ca/jeroni-moner-i-codina-arquitecte-1940-2021-una-mem%C3%B2ria-personal

https://www.arquitectes.cat/ca/arquitectura/conferencies/Banyoles/Josep-Riera-Mical%C3%B3?language=ca

Havíem visitat  el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019)  Palol de Revardit,  està clar que sempre però, hi ha coses “ pendents” ,oi?

CHÂTEAU DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/11/chateau-de-palol-de-revardit-pla-de.html

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDIT. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/edifici-de-lajuntament-de-palol-de.html

EL POU DE GLAÇ DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/el-pou-de-glac-de-palol-de-revardit-pla.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LA MOTA. PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/esglesia-de-sant-marti-de-la-mota-palol.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/esglesia-de-sant-miquel-de-palol-de.html

La " parella romànica", els meus estimats amics, : M. Rosa Planell Grau i Miquel Pujol Mur, ens havien precedit. 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2025/03/sant-marti-de-riudellots-de-la-creu.html

 Ens agradarà rebre imatges d’aquest  edifici que es troba a poca distància del nucli actual de Riudellots de la Creu es conserven les ruïnes d’una antiga capella romànica que, segons la tradició, fou dedicada a Sant Martí i ara es coneix com a Sant Martí de Boscos

. Es conserva una nau lateral amb l’arrencada de la volta i una finestra d’arc semicircular i simple esqueixada al mig del mur. Sembla que fou la primitiva parròquia del lloc i, per tant, el “Sancti Martini de Rivoluti” documentat des del 1058.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-boscos-palol-de-revardit

Que sant Martí   elevi  a l’Altíssim la pregaria dels   palolencs ,   esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LES ERES, ADVOCADA A SANT VICENÇ . MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA DESCURADA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-vicenc-de-les-eres-montferrer-i.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-les-eres-montferrer-i-castellbo

https://poblesabandonats.cat/fitxes/1001

L’església parroquial de les Eres, advocada a Sant Vicenç és un edifici  d'una sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb un absis semicircular, que resulta de la perllongació dels murs de la nau. Aquesta és de curtes proporcions gairebé quadrada i està coberta amb un cel ras en forma de volta de canó rebaixada.

El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant un plec absidal.

La porta d'accés, d'arc escarser, s'obre a una cantonada del mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular.

 La coberta és de llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull, que s'erigeix sobre la façana occidental.

L’església l’any 2003 patia, com bona part del patrimoni històric català, un estat d’abandó evident .

 Fotografies de Jordi Contijoch Boda

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Li demanava més dades a l’Antonio Lascorz Pérez, que m’havia fet un comentari sobre l’Antonio Moras Navarro;  era company meu al col·legi Pare Poveda de Barcelona, més tard es va llicenciar  en història medieval, era una gran persona, va morir fa uns cinc anys.  Ens calen imatges i dades, volem fer una publicació lloant i reconeixen la seva gran tasca documental i gràfica a la comarca de l'Alt Urgell 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant  Vicenç  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LOURDES. SANT QUIRZE DE BESORA. EL BISAURA. OSONA

  

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes-a-sant-quirze-de-besora/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes

El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la "gruta" o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la "capella" en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la "cova de la Troballa" i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/02/goigs-la-mare-de-deu-de-lourdes-sant.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

JOSEP MARIA CLARET RUBIRA VA SER L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA DEL CATALÀ DE L’ESTARTIT . TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDÀ JUSSÀ O L’EMPORDANET COM LI AGRADAVA AL JOSEP PLA CASADEVALL.

 

El Joan Dalmau JUscafresa m’enviava uns enllaços amb dades i imatges d’algunes de les escoles que hi va haver a l’Estartit, no trobava qui va ser l’autor de l’edifici de l’anomenada escola del Català, sou pregats e fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

En demanarem informació a l’email arxiu@torroella-estartit.cat

https://emporion.org/lestartit-mestres-i-alumnes-1859-2024/?fbclid=IwdGRzaANS7nVjbGNrA1LubmV4dG4DYWVtAjExAAEeRk0nQ24rspthkBd9b3d3-Dm5Ac_dko1OP45Yv08rTQyU_5XXudMvZLWAPfY_aem_anHndln4_tPxF9ng5fMQwg

https://emporion.org/lestartit-lescola-del-catala-i/?fbclid=IwdGRzaANS7iRjbGNrA1LuHmV4dG4DYWVtAjExAAEeoXeslJ0bGV2UOVhwd0Fz5xegzG9jmra7HIiBstlrM9QVWp7tC1pE4V_jDD4_aem_M7w7OHPNr9jiaHUrsZarqQ

https://emporion.org/lestartit-lescola-del-catala-ii/?fbclid=IwdGRzaANS7cNjbGNrA1LtsWV4dG4DYWVtAjExAAEe8gIyIAYNRqXF2CktLc01gkxDGAjig0b9C2l8AqReSSgEJ4PxdCSEGOL0bX4_aem_dRlWNlt7JYlL4lsWnPWXnA

https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-portitxol/m%C3%A9s-informaci%C3%B3/la-nostra-hist%C3%B2ria

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. arxiuh.gir@coac.cat 

El Sr Jose Antonio Quintana Campos ,  autor del llibre L´ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024), estima que  el projecte de les escoles hauria d’estar a l’Arxiu de la Diputació de Girona.

Acta del Plenari de data 14-08-1959, parla d´haver rebut a l´ajuntament el projecte de l´arquitecte Sr. Josep Maria Claret Rubira (1908-1988)   El constructor va ser un tal Camós de Girona.

https://www.tdx.cat/handle/10803/7857#page=512

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern