dilluns, 30 de setembre de 2019

LA FOTOGRAFIA DE L’ANTIC CONVENT LA VA FER ROISIN?. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Maldonado Muñoz Sergi, publica una postal fotogràfica identificada amb el numero 25, i amb el text BLANES , ANTIC CONVENT.


Patrimoni Gencat ens diu ; part de l'edifici de l'antic convent, va ser habilitat com a residència senyorial del matrimoni format per Joaquim Casas Carbó (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943), editor i escriptor, i Aurora Massó Verdaguer - filla dels americanos Massó - que van comprar-lo a la vídua del compositor i literat Francesc Camprodon Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) l’any 1915.
L’arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922) fou el màxim responsable de les obres exteriors i l’ Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) del seu interior.

Per les dades doncs, podríem situar la imatge abans de l’any 1922, i atès que tenim confirmada la presència de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) a Catalunya : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/01/20/pagina-14/33329005/pdf.html , podem adjudicar-li l’autoria, està clar que a reserva d’un indici i/o prova més irrefutable.

El període que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes sota la direcció del general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots ells havien jurat LLEIALTAT , suposarà un impàs per a la propietat, que passada la comtessa bèl·lica i consolidada la dictadura , durà a terme la construcció d'una capella enmig de les ruïnes del temple franciscà.

Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Isidre Puig i Boada , que dura a terme la reconversió final de tot el temple franciscà, que esdevindrà una gran mansió senyorial a darreries del segle XX.

El fet que aparegui la numeració 25 pressuposa l’existència d’una col·lecció d’almenys 24 imatges més. Algú les conserva?.

Descartem a priori , que formin part de la col·lecció de l’Àngel Toldrà Viazo (1867-1956)

diumenge, 29 de setembre de 2019

EL JALECH. BALENYÀ. OSONA

Veníem del Santuari de l’Ajuda i ens aturàvem a retratar el Jalech, una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. Llegia que és probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva.



El Mapa de Patrimoni de Balenyà ens diu que és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta "LLUGARI JALECH 1785" emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: "IHS JESUS MARIA JOSEP 1662" i "LLUCARI JALECH 1784". A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons.

M’explicava el Manuel Navàs Ortiz, membre dels arxius de Cardona i de Castellar del Vallès, bon amic i mestre en afers d’història, que generalment els noms i cognoms acabats amb CH indicaven procedència jueva, aquest fet no va tenir cap importància, fins que s’articulen orgànicament els corrents polítics contraris a la importància i presència social dels jueus, que culminarà amb les lleis nazis que legitimaven l’holocaust. Desprès d’aquella barbàrie fins en les denominacions d’algunes poblacions - VICH/VIC – s’eliminava la H final.

Recordeu que el nazisme va ser un ESTADO DE DERECHO, que el franquisme va ser UN ESTADO DE DERECHO, i que a dia d’avui son ESTADOS DE DERECH0 molts estats constituïts de forma violenta.

Allò que garanteix la llibertat és la DEMOCRÀCIA , no EL ESTADO DE DERECHO.

Avui al Jalech que manté la H final es duen a terme entre altres :

http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/mas-jalech-fruites-i-hortalisses-ecologiques/

https://www.facebook.com/pages/category/Shopping---Retail/Mas-Jalech-Fruites-i-Hortalisses-Ecol%C3%B2giques-167945103346436/

http://www.balenya.cat/index.php?tipus=5&info=1497&menu=312&cat=282

dissabte, 28 de setembre de 2019

Retrat de l’edifici quasi ruïnós de l’església de Sant Marti d’Aiguafreda de Dalt. El Vallès Oriental.

Ensenyava al Juan Navazo Montero el comunidor de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, de la que ens diu Patrimoni Gencat : el conjunt d'edificacions que conformen l'antiga parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt es troba situat en un dels contraforts del Montseny, a l'extrem nord-oest del terme municipal, a 3 km del nucli urbà actual. L'església es va erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII. El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors. Malgrat això, és visible l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular. La part més interessant, l'absis, presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes. L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle. La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell mensuliforme. En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original. Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.

Enfront de l'església hi ha un comunidor que porta inscrita la data de 1773.

Cripta funerària situada dins una gruta amb estalactites i estalagmites. La cavitat fa uns 9 x 4 metres, el perímetre és força irregular i el terra poc pla. A la part de migdia hi ha dues cavitats, obertes artificialment de forma semicircular i perfil irregular on hi ha dues sepultures cavades a la mateixa pedra tosca. En una d'elles hi ha un forat que travessa des de la vora superior fins a l'interior de la mateixa. A la dreta hi ha dues cavitats, segurament per tenir-hi llums. A terra s'hi veuen dues sepultures més, també antropomorfes.

D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Pau Costa (Vic, juny de 1663 o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726 o 1727 )

Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de centelles.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC e la II República, a la que TOTS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser cremat, les restes - només resten la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern- es conserven es troben a l'ajuntament.

La primera impressió és fatal, com em deien una parella de turistes francesos als que explicava un xic la història d’aquest temple.
Els insistia en que hi ha un projecte de recuperació : http://www.aiguafreda.cat/turisme/turisme-cultural/projecte-aiguafreda-de-dalt


La ‘mala fama’ dels gestors públics del REINO DE ESPAÑA, els feia pensar que el destí final – a no trigar gaire – fora la ruïna total del temple.
Qualsevol esforç per fer-los veure la diferencia entre Catalunya i el REINO DE ESPAÑA, topa entre molts més, amb “ el abominable hombre de la Pobla de Segur’.

Preguem perquè Sant Martí porti la nostra pregaria davant la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble!!!

divendres, 27 de setembre de 2019

Que en sabeu d’aquesta figura que aixopluga el Santuari de l’Ajuda de Balenyà?. Osona

Visitàvem amb el Joan Navazo Montero el Santuari de l’Ajuda al terme de Balenyà a la comarca d’Osona; hi havia fet moltes vegades amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019.


Retratava –una vegada més – una imatge enigmàtica de la que ningú em sabia dir l’advocació – si es tractava de la imatge d’un sant, com sembla indicar la seva ubicació dins del santuari-. Sembla que ‘tornava’ dels EUA on havia patit els desperfectes.


La bestia que està al seus peus, sembla que porta una mena de sella - seient de cuir amb la forma adaptada a l'esquena dels cavalls per poder-hi muntar còmodament -, oi?


Sou pregats d’ajudar-nos a esclarir la seva ’identitat’, el nostre email és coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 26 de setembre de 2019

Que en sabeu de l’autor de la imatge que coronava el campanar de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell?

Havíem, gràcies al bon amic Joan Dalmau Juscafresa , dedicat un article a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/02/capella-de-la-mare-de-deu-dels.html


Rebia una comunicació del Joan en la que em deia ; el dissabte pesat un llamp va fer malbé el campanar i una estàtua que estava a la façana de l'església del asil de Palafrugell. La meva resposta era; tens imatges de la destrossa?.


Sabíem que l’autor de l’edifici de la capella va ser el mestre d'obres va ser en Baldomer Brias Torrent.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de quan es va col·locar la imatge que coronava el campanar , i de qui en var ser l’autor, i per descomptat si fos el cas i se’n col·loca una de nova també, també us demanem que ens ho feu saber.


dimecres, 25 de setembre de 2019

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA). MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_de_la_Serra_(Manresa)

Fotografia. Marti Mateos

De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.

Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat

La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0061039.xml

Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.

Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.

El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:

A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia

L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.

L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.

Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.

A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats

El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...

La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.

L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.

Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica

A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades

El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.

La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

dimarts, 24 de setembre de 2019

ESGLÉSIA NOVA DE SALLENT. PINELL DEL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat no diu gaire res de l’església NOVA de Sant Jaume o del Sagrat Cor de Sallent, al terme de Pinell del Solsonès.


Església de planta rectangular, adossada a l'antiga rectoria.

La porta principal és d'arc d'esquena d'ase, a sobre hi ha un relleu amb la data 1925 i la inscripció "Sans S.C. Jesu" i més amunt hi ha un òcul.

La façana està rematada per un campanar de cadireta de dos ulls d'arc apuntat i decorat a la part superior per petits merlets i una creu.

Tot el mur està rematat a la part superior per merlets escalonats. El parament a la part inferior fa un sòcol de grans pedres rugoses i la resta del mur és de carreus tallats de forma irregular formant filades més o menys uniformes.

Està clar – atès el seu caràcter religiós – que hauríem d’excloure que fos obra del maligne, oi?.

Ens agradarà tenir noticia del seu/s promotor/s i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 23 de setembre de 2019

TENIU MÉS DADES DE CAL MAURICI/ HOSTAL CAN PLA DE SANT LLORENÇ SAVALL?.

Retratava la casa coneguda originàriament com Cal Maurici, el nom del seu primer propietari i constructor, Maurici Pla, que havia estat paleta al Marquet de les Roques.


Avui se’l coneix com l’Hostal Cal Pla – telèfons ; (+34)655778913 / (+34)630167025 - hostalcalpla@yahoo.es
El Mapa de Patrimoni el descriu com; habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i terrat. Al primer pis hi ha una gran balconada amb tres sortides decorades amb motllures. La paret, arrebossada, presenta uns esgrafiats amb motius florals que han estat repintats amb el temps i petites decoracions de trencadís ceràmic. El terrat superior està tancat per una balustrada amb motius geomètrics i una mènsula decorada amb escultures femenines. Alguns elements, com les columnetes de la planta baixa, estan fets amb pinyolenc del país que li confereixen un efecte estètic singular.


Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern del Maurici Pla, i el lloc i data de naixement i traspàs.

També voldrien saber a l‘email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor de les escultures que adornen el terrat superior, i tantes dades com sigui possible dels professionals que van treballar a la casa.

diumenge, 22 de setembre de 2019

CA N’ILLA . GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ.

No trobava gaires dades de Ca n'Illa, al terme de Gualba a la comarca administrativa del Vallès Oriental, o al Montseny jussà, si us agrada més, de la que el Crisant Palau en publica una imatge amb aquest peu informatiu; 1915 - Gualba - La masia de Can Illa


el Mapa de Patrimoni ens diu ; http://patrimonicultural.diba.cat/#


Edifici rectangular d'uns 20 metres de llarg per 12 metres d'amplada. Coberta de teules de dues vessants a nord-oest i sud-est. La façana és paral·lela del carener. Alguns paraments són de pedra i arrebossats. Té petites finestres rectangulars i la façana principal presenta porta d'arc rebaixat i les finestres són vorejades de pedra, algunes estan tancades per reixes de ferro forjat. Hi ha un corredor a l'aire lliure a la planta superior.

Apareix citada en un document de l'arxiu parroquial de 1486 i als fogatges de 1497 i 1553 i també al Nomenclàtor de 1860.

Cap dada de la història de la família, o famílies que hi han viscut al llarg el segles, cap dada de si té , o tenia capella pròpia,..., si en teniu més informació sou regats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com

dissabte, 21 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DEL BAR ‘VISTA ALEGRE’. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

El "Vista Alegre" - que val a dir-ho no fa honor al seu nom - era un bar situat a peu de carretera de Manlleu; patrimoni Gencat ens diu que presenta una façana de línies modernistes. Consta només de planta baixa; la façana és formada per unes formes ovalades simètriques amb una porta rectangular a la banda esquerra, i una finestra inscrita dins l'oval dret. El capcer és recte excepte al centre, on presenta una forma ovalada amb un medalló a sota que indica l'any de construcció i el nom pel que es coneix la casa. Les decoracions són d'estuc, i es construït amb totxo i arrebossat al damunt. L'estat de conservació és dolent, en part degut als materials emprats en la construcció.

Per testimonis orals sabem que durant un temps va ser una casa de senyoretes de companyia, camuflant la seva activitat sota l’aparença d’un bar normal.

Quan va cessar aquesta activitat va tornar a tenir la seva funció original d'hostaleria.

Va ser molt visitat pels viatgers que venien de camí a Manlleu sobretot de Vic i de Barcelona i també pels treballadors de la fàbrica de Can Rifa i Can Buixó perquè es trobava just al costat.

A finals del segle XX va tancar les seves portes.

Fotografia del Joan Dalmau Juscafresa.

Al CATÀLEG DE BENS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR: http://www.manlleu.cat/documents/poum_manlleu/pdfs/5_edificis%20urbans.pdf

Es proposa la protecció de la façana al carrer. A la façana només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació. No s’admetrà la realització de noves obertures en la façana.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, em completa les dades de l’autor; Lluis Illa Cortines (Vic, 1845-1916), que fou comandant del cos de bombers de Vic i agrimensor.

Si fos possible ens agradaria rebre una imatge d’aquest tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 20 de setembre de 2019

EMILI CARLES-TOLRÀ I AMAT. II MARQUÈS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. I LES ESCOLES PÚBLIQUES I REPÚBLICANES DE CASTELLAR DEL VALLÈS

L'Alcalde Antoni Tort i Rocavert (Castellar del Vallès 1887 -1981) del Partit d'Esquerra Republicana de Catalunya, al davant del Consistori va endegar el projecte d'implantar al poble, una escola laica i gratuïta, en aplicació dels postulats de la Constitució de la II República Española, i de la Generalitat de Catalunya.

Dº Emili Carles-Tolrà i Amat, 2on marquès de Sant Esteve Castellar, va comunicar la seva voluntat de col·laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l'equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. D'aquesta manera l'Ajuntament encara va poder sol·licitar la subvenció de l'Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.


El cost total dels edificis i dels materials previst per l'Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507'48 pessetes.

Com que el municipi no podia fer-se càrrec d'aquesta augment de les despeses, va emetre un préstec d'àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d'impostos.
Per tal d'alleugerir la càrrega del préstec Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor de l'Ajuntament el servei de proveïment d'aigua a particulars i l'ús del manantial de Turell.

D'aquesta forma, l'Ajuntament de Castellar del Vallès augmentava els ingressos generals amb l'explotació d'aquests serveis, i alhora que garantia la prestació del servei, donava un respir a l'empobrida classes treballadora.

Lluís Companys i Jove
r (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), el President 'Màrtir' assistia a la seva inauguració el 23 de setembre de 1934; en reconeixement de la seva valuosa col·laboració, se les anomenava Grup Escolar Emili Carles-Tolrà i Amat.

Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya van ser les úniques escoles que van continuar el seu funcionament: hi havia menys alumnes i menys mestres i per aquest motiu es va decidir agrupar tots els nens en les mateixes aules.

La II República obria escoles, i portava aires de llibertat i democràcia, el segon feixisme , tancava portes i finestres, i ens conduïa novament a l’època medieval.

La Democraciola – pilotada pels hereus del franquisme – desprès d’un breu miratge de llibertat, té el ferm propòsit de fer el mateix, s’està desmantellant la sanitat, l’educació, els serveis socials,...., i una rere l’altra les garanties legals i democràtiques que ens donàvem l’any 1978.

El món és rodó i cíclic, potser torna a tocar República, oi ?.

dijous, 19 de setembre de 2019

EL PONT MEDIEVAL DE CABACÉS. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall

Retratava al Josep Olivé Escarré , al mal dit Pont Vell de Cabacés, per accedir-hi, des de Cabacés agafem la carretera T-702 en direcció la Bisbal de falset i just abans de creuar el pont on hi ha l'enllaç amb la T-714, hem de desviar-nos per un camí a la dreta (nord) indicat com a sender del Pont Vell.


Es tracta d'un pont d'esquena d'ase de tres arcs de mig punt fets amb blocs de pedra escairats (opus quadratum), alguns amb marques de picapedrer. Aquest pont fa de llargada 38 metres i d'amplada màxima 3 metres . L'arc central és més gran que els laterals i entre l'arc central i els laterals hi ha uns trenca-aigües que serveixen a més de contrafort en forma apuntada i fets també amb blocs de pedra escairats. La part superior està feta amb pedra petita i morter i presenta dues vessants.

El pont està col·locat directament sobre la roca natural del llit del riu i al voltant no es conserva sediment.

Segons la Catalunya Romànica (1995), la seva cronologia es suposa anterior al segle XIV.

L'aparell constructiu, ben treballat i escairat i de mides regulars, present ja en l'arquitectura dels segles XII i XIII, fa pensar en aquesta possibilitat. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2313

Altres fons malgrat insistir en que l'origen exacte del pont és incert, recullen la tesis dels que sostenen que és d’època romana, relacionat amb camins que anaven de l'Ebre a Tàrraco; i també la d’altres estudiosos que són de l'opinió que el bon estat del pont i les marques de picapedrers farien pensar en època medieval i que serviria de connexió amb el camí del blat que existia des de Aragó i Barcelona per el riu Ebre.

Ens decantem – hem vist molts ponts per arreu de Catalunya – per la tesis medieval, i alhora lamentem que aquesta infraestructura estigui en desús.

El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dimecres, 18 de setembre de 2019

IN MEMORIAM. EL PORTAL DE LA CAPELLA DELS SANT METGES, GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

La Krysha Sánchez D'Abreu, publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; Vista frontal de la capella dels sants Metges (sant Cosme i sant Damià) amb l'escut de la vila sobre l'arc d'entrada, sense cap data; és anterior segur a l’any 1940, com podia deduir en la meva recerca.


http://patrimonicultural.diba.cat/# La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia (BAULIES, 1965). Sembla que la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940, si parafrasegem a Amador Garrell: "la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936" (GARRELL, 1960). Aquesta capella sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001).

L'antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat. La capella estava situada al barri "dels Sants Metges", a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes (GARRELL, 1960).

El text, que sembla ‘adjudicar’ la destrucció a les conseqüències que es derivaven de la sedció dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTM i DEOCRÀTIC de la II Republicà a la que TOTS ELLS havien jurat lleialtat, es contradiu amb aquesta informació de l’Arxiu municipal.

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

En primer lloc, hi ha una instància o sol·licitud de diversos veïns del carrer de Corró a l'alcalde de Granollers, en la qual exposen la necessitat d'enderrocar la Capella dels Sants Metges, per motius de salut pública i seguretat. Hi argumenten: “por estar destinada en sus bajos a sumidero público y depósito de escombros y como su construcción en la superficie reducía las calles a portales, esto puede influir que de noche sirva (…) de refugio a los de malvivir para sorprender al transeúnte honrado”. Els veïns sol·liciten l'enderroc d'aquesta capella, però plantegen com a solució la seva construcció, de nou, en un lateral del carrer.


Per finalitzar l'expedient, hi ha un informe de la Comisión de Fomento de l'Ajuntament de Granollers, on exposa que els veïns tenen raó i que està d'acord amb enderrocar aquesta capella.

La Capella dels Sants Metges, dedicada als sants Cosme i Damià, es va construir damunt d'un portal de l'antiga muralla medieval de Granollers, el segle XIV, i es va refer el segle XVI. El 1596, es va obtenir permís per celebrar-hi oficis. Estava situada al carrer de Corró, a la confluència amb el carrer Congost, i va ser l’última capella que es va mantenir en el lloc original fins al segle XX. Fou enderrocada i refeta al lateral dret del carrer l'any 1939.

A la mostra de l'Arxiu “Les capelles de muralla”, exposada a l'edifici de l'Ajuntament de la plaça de la Porxada, hi ha diverses fotografies d'aquesta antiga capella de Granollers, quan estava situada al mig del carrer de Corró.

Aquest expedient forma part del Fons Ajuntament de Granollers, de la sèrie 29. Llicències d'urbanisme, on es conserven les llicències d'obres des de l'any 1875 fins a l'actualitat. La relació de les llicències més antigues, del 1875 al 1950, es pot consultar al web de l'Arxiu -a la pàgina d'aquest fons-, dividida en tres catàlegs.

Quan a la ‘nova’ el Mapa de Patrimoni reprodueix la descripció de Patrimoni Gencat : Capella edificada al camí de Corró. Edifici entre mitgeres, composat amb un únic eix central, amb imposta per sobre el buit de punt rodó de la portalada. La façana és de paredat arrebossat amb portal d'arc de mig punt, finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'un buit. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).


Ens caldrà modificar el que dèiem a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/capella-dels-sants-metges-de-granollers.html

dimarts, 17 de setembre de 2019

SANT JOAN BAPTISTA DE CABAÇÉS. PORTA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall

Retratava al Josep Olivé Escarré a la part alta del poble de Cabacés , davant de la façana d’ una capella – en algun lloc la qualifiquen com ermita - advocada a Sant Joan Baptista, la descripció ens diu , petita capella barroca d'una sola nau, del segle XVIII, coberta per volta de mig punt rebaixada amb llunetes.


Exteriorment és arrebossada. La façana presenta una porta sense decoració, amb una ceràmica com les de l'interior, un petit ull de bou i un coronament de corbes mixtilínies. El conjunt és rematat per una espadanya.

Té un absis poligonal, amb cinc costats i arc triomfal.

L'interior és enguixat, amb un petit fris continu. Hi ha un sol altar amb una imatge de Sant Joan. Les parets són decorades amb unes ceràmiques representant diversos sants, de factura moderna.


Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Les celebracions litúrgiques s'han limitat regularment a la diada de Sant Joan.

S’acostuma a designar com a capella els petits temples religiosos situats dins del nucli urbà, i com ermita aquells que es troben situats, com diuen en aquesta terra ‘ al de fora’.

Des d’aquell indret es pot accedir fàcilment al Montsant, utilitzant els nombrosos camins i senders que hi ha.

El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dilluns, 16 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE FONTSCALDETES I DE LA SEVA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA ASSUMPTA. CABRA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç:
https://www.facebook.com/pg/poblesabandonatscatalans/photos/?tab=album&album_id=708484556260739

Del tema se’n ha escrit força: http://fontscaldetes.blogspot.com/

Em centraré únicament amb l’església de Santa Maria, i poso Fontscaldetes a la llista de llocs a visitar.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- i que havia estat restaurada l’any 1942 , després dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a que tots ells havien jurat LLEIALTAT, els sediciosos vencedors ho qualificaven de Guerra Civil, i la Jerarquia Nacionalcatòlica de CRUZADA, com mal acostuma a ser natural, no hi ha cap dada de l’autor de la restauració i/o reforma, esperem que des de l’Associació d'Amics de Fontscaldetes (Cabra del Camp) es farà recerca per esbrinar-ho. Per descomptat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sembla que l’acció destructiva que desencadenaven els feixistes “ el que és causa de la causa, és causa del mal causat “ s’enduia la imatge de l’Assumpció de Maria que presidia el temple.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/04/laltar-de-lesglesia-de-fontscaldetes.html

La resta de imatges, el Sant Crist, el Nen Jesús ,... , es salvaven de la destrucció. Està clar que hi ha haver per part dels sediciosos un cop derrotat el govern LEGÍTIM i DEMOCRÁTIC de la II República, un tant gran ànim de revenja, que es pot qualificar de genocidi contra Catalunya, i que portaria l cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) a reclamar al mateix dictador que atures el seu ànim homicida; mai s’ha esclarit si la mort del Cardenal, que havia estat el millor valedor dels feixistes, va ser ordenada pel mateix sàtrapa.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2013/01/la-nova-mare-de-deu-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/05/recuperat-lantic-sant-crist-de.html

Havíem fet alguna visita a la contrada, a la població i al terme :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/qui-fa-un-cove-fa-un-paner-el-xalet.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/edifici-de-lajuntament-i-escola-publica.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html
http://relatsencatala.cat/relat/nouvelle-eglise-de-lassumpcio-de-la-verge-maria-pla-de-santa-maria-el-camp-sobira-tarragona-catalunya/1050156

Friso per tornar.

diumenge, 15 de setembre de 2019

CASTELL DE BOIXADORS I ESGLÉSIA DE SANT PERE. SANT PERE SALLAVINERA. L'ANOIA SOBIRANA

Retratava al Josep Olivé Escarré al costat de la tanc perimetral del Castell de Boixadors que es troba d'alt d'un turó a 848 metres d'altitud dins al terme de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia sobirana.


Patrimoni Gencat
ens diu que del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.

Sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb d'altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb d'altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que et caire d'haver estat una torre. Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.


De l’Església de Sant Pere, que havia estat la parroquial llegia que es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.

Catalunya ha de girar els seus ulls vers les seves terres interiors, i conrear de forma rigorosa, un turisme cultural aprofitant el vestíssim patrimoni

dissabte, 14 de setembre de 2019

CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE NULLES. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Si aneu a Nulles a la comarca del Camp Sobirà de Tarragona, no pregunteu per la Dolores, no us ens sabran dir gaire cosa - sobretot si tenen menys de 60 anys -, pregunteu-los pel seu esplèndid Celler , aixecat per l’arquitecte CÈSAR MARTINELL BRUNET (Valls, el Camp Sobirà de Tarragona , 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) entre els anys 1919 - 1920


Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici consta de dues naus principals i altres cossos auxiliars, producte d'ampliacions posteriors.

Les dues naus principals resten unides, és a dir, no tenen cap mena de separació entre elles. D'aquest eix central parteixen, a banda i bada, una successió d'arcs equilibrats parabòlics, a la manera dels arcs diafragmàtics medievals, fets de maó vist. Els carcanyols d'aquests arcs són calats amb falsos arcs.

Tota aquesta estructura suporta la coberta formada per bigues i llates de fusta, solera de rajola i teula.La segona nau és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.

La façana principal deixa veure la doble nau basilical. La seva composició parteix d'un alt basament de pedra, trencat per les portalades amb arc parabòlic. Aquestes portalades sobresurten i s'endinsen en els finestrals situats a sobre seu, que formen un arc d'obra de maó vist, també parabòlic, dividit per mainells que formen cinc finestres verticals. Els mainells formen part alhora dels pilars d'obra que recorren verticalment la part alta del parament fins a la coberta, on uns acabaments esglaonats van formant el pendent, que acaba en vèrtex al centre dels pòrtics. El resultat és una façana monumental, magnífica i bella per la composició i els elements arquitectònics que la formen. Són especialment notables els angles formats per les cantonades de la façana principal elaborats per pilars de maó vist formant relleus degradats que enllacen amb el coronament de l'edifici. Les façanes laterals són formades per un basament i un segon nivell, tot de pedra irregular. A cada tram del segon nivell s'obre una finestra triforada. Totes les obertures són emmarcades amb maó, tret de les portes d'accés que són de pedra. Ran de terra i tot al voltant de l'edifici, s'obren petites finestres pentagonals.

RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998), va redactar un projecte d'ampliació del celler, que va dur a terme l'any següent el paleta Enric Puig Solana: en va resultar un cos d'edifici situat a poca distància del costat dret del celler primitiu, que va intentar evocar sense fortuna l'arquitectura de Martinell, es confirmava – una vegada més – allò de ‘les segones parts no sempre són bones ...’

http://www.adernats.cat/

divendres, 13 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA.. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL LLORET DE RENAU. TARRAGONÈS

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), gaudia de la presumpció d’innocència; no va cursar cap màster a la Universitat Juan Carlos I, ni va rebre cap préstec – sense avals i/o garanties - de la Comunitat de Madrid.

El que si va fer en els darrers anys de la seva existència, va ser resseguir la seva estimada Catalunya, i admirar edificis com l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, al municipi de Renau, a la comarca del Tarragonès, que malgrat ser un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no apareix en la relació d’obres complertes de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol_i_Gibert



Patrimoni Gencat en diu ; Edifici de només una nau rectangular, de 12 metre. x 5 metres, que està coberta amb volta d'aresta dividida en tres sectors per arcs de mig punt escarsers.

La façana està centrada per una porta amb llinda i una finestra quadrangular a cada banda.

L'ull de bou en forma d'estrella de sis puntes i una obertura en forma de creu allargassada, que il·luminen les voltes, foren dissenyats per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) l’any 1925. Corona la façana una espadanya d'una obertura (la campana procedeix de l'església de Peralta), també obra de Jujol.

Les parets i la volta de l'edifici de voltants de 1925, estan decorades amb pintures de Ramon Farré Montseny, pintor de Vallmoll, amb qui va col·laborar Josep Maria Jujol i Gibert quan es feia en aquella població l’ermita del Roser. Pensem que com succeïa a Vallmoll, la tasca es duia a terme sota la direcció de Jujol.

https://www.academia.edu/19563170/Les_pintures_de_Santiago_Tarrag%C3%B3_Lafau_a_les_esgl%C3%A9sies_de_Belltall_Rocallaura_Rocafort_de_Queralt_Renau_i_Vallirana

L'altar és obra de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)

Queden restes de la casa de l'ermità i un pou d'aigua viva.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Marededéu que es cantaven en aquesta ermita de Renau ;
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-del-lloret-de.html

Per ampliar dades i/o tenir referències per conèixer més i millor els Santuaris marians de Tarragona, cliqueu aquí al damunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Ramon Farré Montseny, i si fos possible - per demanar no quedem – una fotografia. En un país ‘normal’ això és de costum, per més que ho diguin els panfeixistes, no som – encara – un país ‘normal’.

No en trobava dades a :
https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/difusio/dades-historiques-de-la-ciutat/biografies-de-tarragona/biografies-de-tarragona-llibre

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

dijous, 12 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. CEMENTIRI DE VALLMOLL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST . EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del Cementiri de Vallmoll, al Camp Sobirà de Tarragona, la llegenda de la porta del Cementiri diu ‘ l’amor tot ho venç i la mort tot ho iguala’, missatge ‘nou’ ja que no fa cap referència a la religió.


No podíem accedir a l’interior i recollia la capella en una imatge molt allunyada.


És un edifici senzill, obra possiblement del mateix autor del cementiri, que no consta òbviament enlloc - estem al REINO DE ESPAÑA - , que hauria de ser en bona lògica l’arquitecte municipal de l’època. Per descomptat ens agradarà saber qui en va ser l’autor a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

Pel que fa a l’advocació li demanarem que ens la confirmin des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

El Tony Collbató em feia arribar un enllaç: http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerar-de-lalt-camp/vallmoll/

Em pregunto; que faria sense les aportacions de tants i tants bons amics ?.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dimecres, 11 de setembre de 2019

HISTÒRIES DE BLANES EN ELS ANYS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA

El Jorge Meléndez Muñoz publica una fotografia deL iot del dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol – que es va anomenar durant molts anys ‘del Caudillo’ , 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975).

https://www.europeana.eu/portal/es/record/2048008/Athena_Plus_ProvidedCHO_Ajuntament_de_Girona_544185.html

Al franquisme li agradaven els braus, tant, tant, tant, que fins l’Azor el vaixell del dictador, arribava a Blanes – segons les cròniques - a las cinco de la tarde del día 19 de junió, no consta l’any, pensem però que va ser l’any 1970.
https://core.ac.uk/download/pdf/39067660.pdf

Ha plogut força d’aleshores ençà, tant, tant, tant, que el Consistori de Blanes, reclama a la Fundacion Francisco Franco que li retorni la medalla d’or que se li atorgava , ara sembla que ‘manu militari’ l’any 1964
https://www.racocatala.cat/noticia/3057/lajuntament-blanes-retira-medalla-franco

Tenia un cert ressò la noticia de la retallada de la barba d’una suposada imatge del dictador al Retaule de l’església de Santa Maria :
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html

Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va ser l’autor de la pintura. https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24012/443553

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-54-histories-i-relats-per-antonio-mora-verges/

Facebook a creat la figura del ‘narrador visual en aplicació de la dita ‘ una imatge, val més que mil paraules’. Tot sovint advertim però, que per ‘explicar’ algunes imatges ens caldrien més paraules de les que poden digerir els que utilitzen internet, oi?

Només una mínima part de la població té accés a internet, i en el millor dels casos d’aquells que poden accedir-hi, son menys del 5% els que tenen interès en temes de patrimoni.

Els indexs son força pitjors pel que fa a les publicacions en paper que s’ocupen de temes històrics i/o patrimonials.

Tots els esforços per donar a conèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, seran pocs.

dimarts, 10 de setembre de 2019

EL REPLÀ DE LA GLÒRIA. LA MORERA DE MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré amb un fons extremadament bonic, el poble de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.


Etimològicament el nom es correspondria amb aquesta descripció; “lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen móres al costat de la muntanya santa".

El paisatge actual té poc a veure amb aquella imatge feréstega, el Priorat, malgrat ser terra de secà, per obra i gràcia dels seus habitants, ha esdevingut quasi un jardí celestial.

L’enciclopèdia catalana ens diu ; el poble de la Morera de Montsant (743 metres d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant.

L’any 2005 tenia 129 habitants.

No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat.


L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis.

L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936, com a conseqüència de l’agitació social que comportava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots havien jurat LLEIALTAT.

dilluns, 9 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE LES ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BOADA I PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge de les antigues escoles de Sant Feliu de Boada, al terme de Palau-Sator


http://aguait.blogspot.com.es/2007/05/les-antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html


Em queia el món al peus, perquè l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament havien estat les antigues escoles de Palau-Sator , i em contestaven que ‘ no tenien cap dada, de qui en va ser l’autor’.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PALAU-SATOR&page=1&pos=10



Josep Maria Claret i Rubira
(Girona, 1908-1988), aixecava la casa dels mestres a la decada dels 50 del segle XX
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-palau.html

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

P/D

En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya que endegàvem ‘formalment’ el mes de gener d’aquest any 2015, tenim algunes coses clares :

1. En faltem moltes per retratar.
2. Ens cal almenys saber la data en que s’aixecaven
3. L’autor, atenen el país en que vivim, és un luxe del que dolorosament estem aprenent a prescindir.
4. Ens cal MOLTA AJUDA
5. Avui, moltes persones porten un mòbil i podrien – si més no – retratar els edificis i penjar la imatge al facebook
6. Esperava trobar – en el pitjor dels casos – una persona a cada poble, vila o ciutat.
7. Esperava una ‘mínima’ col•laboració de les administracions públiques. Ajuntaments, Consells Comarcals,...
8. També dels Arxius Locals, de les Associacions Culturals, de ....
9. Haurem de continuar recorren el país, fins on ens ho permetin les forces físiques, i/o els recursos econòmics
10. Tenim però, molt clar, que continuarem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

diumenge, 8 de setembre de 2019

COVA D’EN XIMET. MARGALEF. EL PRIORAT. TARRAGONA.

Visitàvem Margalef a la comarca del Priorat, de la població en fa esment una antiga cantarella :

La Figuera n'es molt alta
Cabassers molt amagat
La Bisbal dalt d'una roca
Margalef en un forat.

De la cova coneguda com d’en Ximet, situada al Barranc de Sant Salvador, dins de la qual retratava a l’intrèpid Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1962 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )


ens expliquen a : https://margalefturisme.com/info/cova-d-en-ximet ; és una cova formada per un amuntegament de blocs caiguts en el fons del Barranc. Dóna la casualitat que l’aigua del Barranc de Sant Salvador, l’únic barranc del municipi on corre l’aigua tot l’any i que abasta el municipi amb aigua potable, travessa aquesta cova. L’interior de la cova forma una mena de sala on se sent el soroll de l’aigua que s’acumula abans d’escórrer-se més avall.

Una petita presa construïda a la sortida de la cova crea aquesta làmina d’aigua, i més avall un seguit de bassa i canalització de l’aigua travessa la finca següent.

Algunes de les coves s’han fet servir per aconseguir o emmagatzemar aigua. A causa de la llunyania de les coves, només les més accessibles s’han fet servir de forma més intensa.

La cova va ser recuperada i netejada l’any 2008, després de quedar colmatada per sediments des dels aiguats del 1994.

Actualment s’han efectuat treballs d’acondicionament, retirant el sediment i facilitant l’accés a la cova amb una passarel·la peatonal.
El seu voltant està adequat com a àrea de lleure amb taules i una font.

En podeu veure mes imatges a : http://www.geb.cat/cova-den-ximet-margalef-priorat/

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dissabte, 7 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRE DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL DE CATALUNYA. CAPELLA DE LA PIETAT. SANT LLORENÇ DE MORUNYS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de la capella de la Pietat de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós que s'aixecà fora muralles. De reduïdes dimensions, consta d'una sola nau amb dos trams a més d'un porxo. Els quatre ambients de l'interior estan coberts amb volta de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Exceptuant els nervis de pedra, tot el parament està enguixat


Posteriorment a la seva construcció, la capella ha sofert notables modificacions. A mitjan segle passat, el porxo fou tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau. La il·luminació de tot l'espai procedeix d'un òcul en el mur que avui tanca l'antic porxo, i d'una petita finestra a la capella lateral. La façana, i amb ella l'espadanya, és una restauració del 1909, feta tal i com es pensava que era l'original. També la teulada ha estat reformada, afegint teules damunt la coberta de pedra, excepte a la part corresponent al porxo

El que té més interès és, sens cap mena de dubte, el retaule de la Pietat, del darrer corrent gòtic. Es tracta d'un conjunt amb tres carrers, el central més ample, i una predel.la de cinc compartiments



La taula central inclou la Pietat, amb les imatges dels donants, i al damunt, com és habitual, el Calvari. als carrers laterals, l'Anunciació, la Visitació, la Dormició de la Verge i la Coronació. Els temes superiors es completen a la predel.la amb el Naixement, l'Epifania, la Resurrecció de Crist, l'Ascensió i la Pentecosta. Francesc Solives utilitzà aquí models característics del gòtic flamenquitzant, propers a l'art d'Huguet i de Pedro García de Benavarre.

La primera notícia documental de la Capella de la Pietat fa referència al contracte d'un retaule el 1480 entre la família Piquer de Sant Llorenç de Morunys i el pintor de Banyoles Francesc Solives. D'aquesta dada cal deduir que la construcció de la capella és anterior, probablement del darrer terç del segle XV. Fou el matrimoni Joan Piquer (1433-1505) i Margarida Rovira, personatges que s'identifiquen amb els representats en el retaule, els qui feren construir la capella com a lloc de devoció privada.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

divendres, 6 de setembre de 2019

CASA JUVINYÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de casa Juvinyà, de la que Patrimoni Gencat ens explica que la seva existència està documentada des del segle XII i figura en molts capbreus a favor de l'antic priorat, com a "stadium sive forcia de Juvinyano" (1374).


Sabem que l'"estai"o força de Juvinyà pertanyia a Ramon de Fontibus a finals del segle XII, i que va passar a la seva filla Urraca casada amb Guillem de Juvinyà, del qual conserva el nom. Poques generacions després, l'edifici va ser venut a la família Planes. D'aleshores ençà va passar per diverses mans. En foren propietaris: Climent Cabrera, fill del vescomte de Bas, que el rebé en ser-li confiscat al seu anterior propietari que participà a la guerra dels remences. Una família pagesa del lloc. Mossèn Pere Rovira beneficiat de Sant Esteve d'Olot. Jacint Germà, orfebre olotí. La família Trinxeria. I finalment la família Masllorenç.

La casa Juvinyà, transformada i deteriorada, va atreure l'atenció de l'historiador local Francesc de Caula Vegas (Osuna, 1887 - Barcelona, 1973) , el qual, a partir de 1917, va comnçar-ne l'estudi i la difusió de la seva existència.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Caula_i_Vegas
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016611.xml

El 1989 es procedí a una primera fase de reformes i restauració general de l'edifici i s'excavaren els interiors. En una segona fase, s'està acondicionant l'edifici com a sala d'exposicions.

La casa , situada dins de la població de Sant Joan les Fonts, prop de l'antic priorat de Sant Esteve (ara Sant Joan), és un dels escassíssims edificis civils d'època romànica que ha arribat als nostres dies.

La casa o "estai" Juvinyà és considerada dins del tipus d'edifici anomenat sala, freqüent a l'època medieval, l'estructura de la qual parteix bàsicament d'una sala única. Per la documentació es coneix l'existència d'altres construccions similars. Poques, però, s'han conservat, i la majoria, força transformades. D'altra banda, se sap que originàriament eren sales les masies que actualment conserven aquest nom. Sovint, les sales eren dins de recintes fortificats.
Quan a la descripció llegim ; un edifici de planta rectangular de tres crugies i amb tres nivells d'alçada. Els murs són massissos i amb escasses obertures, la majoria espitlleres. A la planta principal hi havia una finestra geminada (ara mig desfeta i tapiada, amb una nova obertura) de tradició romànica, amb festejadors a l'interior. Al mur N, en aquest mateix nivell, s'obrien dues finestres de mig punt adovellades.

La planta baixa, destinada a corts, és dividida en tres crugies per arcs de mig punt. La planta noble, la sala pròpiament dita, és també un espai unitari de tres trams, habitatge únic dels seus propietaris, que en compartimentaven l'espai amb cortines o envans de fusta. S'hi accedeix per una escala exterior des del pati. La planta superior o golfes, era destinada a magatzem i graners i també als servents. S'hi devia pujar per una escala de mà.

La façana principal es prolonga en direcció S (cap a l'esquerra) per unir-se amb una torre de defensa de planta quadrangular. En aquesta prolongació s'obre una porta adovellada, l'únic accés a la casa Juvinyà, que dóna al pati, d'on arrenca l'esmentada escala que puja a la planta principal.

La torre és una construcció independent de la resta. Els seus quatre angles són formats per carreus i la resta de murs per carreuons petits. S'hi obren també espitlleres. Per ser una estructura independent i per l'aparell de construcció, la torre sembla anterior a la construcció de la casa. A més, la finestra geminada amb festejadors situarien la construcció ja cap al segle XIII.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans