dimarts, 11 d’agost de 2020

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LES MASIES DE RODA. CAN BOIXEDA. OSONA

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda.

Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas.


Fotografia i dades del mapa de patrimoni de les Masies de Roda

Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.

Alhora, dissortadament però , l’experiència – tenim recollides més de 880 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dilluns, 10 d’agost de 2020

EDIFICI DE L’ASIL/HOSPITAL DE LA GARRIGA. OBRA DE L’ARQUITECTE MANUEL JOAQUIM RASPALL MAYOL. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Jose Delgado publicava imatges, possiblement postals fotogràfiques de l’edifici de l’Asil/Hospital de la Garriga, que sortosament es salvava del furor anticatalà de la dictadura franquista.



Llegia que l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937) va ser l’autor del projecte d’edifici de l’Asil/ Hospital destinat a les finalitats que des del seu origen s’havia proposat la Junta de la Caritat.


Amb l’ajuda desinteressada de l’arquitecte Raspall es va dissenyar i es va posar la primera pedra del futur edifici el 21 gener de 1912, data que es va fer coincidir amb la plantada a la Garriga de mil moreres com a homenatge i record d’aquella efemèrides.

El programa d’actes feia goig de llegir: “Sessió inaugural, que tindrà lloc en el Saló Sport de l’Hotel Catalunya; col·locació de la primera pedra de l’edifici“La Caritat”; plantació d’arbres en els terrenys destinats a dit edifici; repartiment de berenar als nois i noies de les escoles assistents a la festa”. També una memòria editada per la Junta de la Caritat deia: Colocóse con el aplauso de todo el pueblo la primera piedra del citado edificio, piedra primorosamente tallada y regalada por nuestro amigo y socio D.Miguel Garriga, y bajo la dirección del ya citado arquitecto Sr. Raspall, aprovechando la oferta de la Sociedad protectora de Animales y Plantas de Catalunya, de mancomunar la ceremonia de la primera piedra con la Fiesta del Árbol, que aquella Sociedad celebró con motivo de haber obtenido el secretario de la misma, D. Federico Wynn, mil moreras de la industria serícola”. Està clar que el programa s’escrviak en llengua castellana, perquè com deia el ‘pillin reial“A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-joan-carles-i_153012_102.html

Va ser la festa de l’arbre i la festa d’una primera pedra que iniciava un gran edifici bastit d’esforços i d’il·lusions.

Els vents bufaven a favor: el mateix 1912, l’Ignasi Sala i Tió- industrial dedicat al comerç de cotó ue va arribar a ser el primer importador de Catalunya, fundant la comercial Sala i Trías de Mataró - es quedava amb les làmines d’emprèstit municipal, per un valor de 20.000 pessetes, i poc temps després hi va renunciar a favor del nou hospital. L’ajuda era molt important. A més, per construir l’edifici, cada mestre d’obres de la Garriga va deixar, setmanalment i de manera gratuïta, un paleta durant un temps, fins que finalment ho assumí un de sol, pagat, ara ja, per la Junta.

Les obres anaren tan ràpides que fins i tot les religioses franciscanes s’instal·laren aquell mateix any a l’edifici del carrer Llerona, que quedava construït inicialment amb una part destinada a atendre els pobres i indigents i una altra, a la residència de les monges que rebien l’autorització del bisbe per tenir-hi un oratori. Abans d’acabar l’any, la llum, gràcies a Estabanell i Pahisa, substituïa el gas en el nou edifici.

El 1914 les obres encara continuaven pujant i la petita i gran història d’aquests treballs i esforços solidaris ens explica que, el 1915, el Patronat constava d’unes 35 persones i entitats distribuïdes en tres categories que pagaven anualment unes quotes de 10, 20 i 30 pessetes.

Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) deixava a l’Asil/Hospital un important llegat format pels seus drets d’autor i pels seus valors mobiliaris.


Els arquitectes, Pere Ventura , del ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com, i Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) signaven el projecte d’ampliació de l’edifici que s’inaugurava el 24 de setembre de 1964.

Treballaren a la casa els arquitectes Andreu Bosch i Lluís Cuspinera, i l’arquitecte tècnic Frederic de Buen, de tots ells ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com

http://www.asilhospitallg.com/historia/

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, no ho deixeu per més endavant, feu-ho avui o demà quan encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

diumenge, 9 d’agost de 2020

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DE CAN LLAMBI AL TERME DE LLAGOSTERA A LA COMARCA DEL GIRÒNES?

El Joan Dalmau Juscafresa publicava un seguit d’imatges magnifiques – com té per bon costum – del mas Llambi al terme de Llagostera a la comarca del Gironès.
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/08/can-llambi-veinat-de-panedes-llagostera.html




El Valenti Pons Toujouse , autor del Blog MODERNISME li comentava que la reforma modernista és de l'arquitecte Modest Feu Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933 )


http://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-llagostera/2039-masos-llagostera-llambi

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2008/10/18/llagostera-rep-larxiu-dels-llambi/293337.html

http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=262347&fromPage=load

http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=262347&fromPage=load


http://arxiu.llagostera.cat/2018/11/16/fons-can-llambi-de-panedes/

No trobava enlloc l’advocació que té o tenia la capella de Can Llambi. La secularització de la “intel·ligència”, ha comportat a nivell pràctic, que amb l’excusa de considerar NO CULTURA qualsevol tema relacionat amb la religió catòlica, tothom s’autoadjudiqui la qualitat d’expert.

L’enllaç del Bisbat esmenta ultra la parroquial advocada a Sant Feliu :
http://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1529-llagostera-sant-feliu.html

Altres esglésies

Oratori de l'Hospital

Sant Llorenç de Salellles o Cabanyes

Sant Ampeli de Penedes

Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Per descomptat, si alguna persona i/o entitat té aquesta informació i àdhuc imatges de la capella, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Llagostera i Catalunya us ho agrairan.

El Joan Dalmau Juscafresa em deixava un comentari ; quan vaig anar a fotografiar Can Llambí del Veïnat de Panedes a Llagostera, al poble en van dir que la capella del mas era advocada a la Mare de Déu dels Dolors, cosa que es té que comprovar.

Estirava el fil, i trobava a la pàgina 228 i a la pàgina 233 de : LA DEVOCIÓ CATALANA A LA VERGE DELS DOLORS del Jaume Torres Gros
Llagostera (Gironès). Verge asseguda i sola. (M. Panedes)

Diria que el fil del Joan Dalmau Juscafresa, a reserva de confirmació des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) el podem considerar sòlid, oi?.

dissabte, 8 d’agost de 2020

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA, BANYERES. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré, publicava una fotografia de les escoles de Banyeres del Penedès, i en trobava aquesta descripció ; edifici aïllat, precedit per un petit jardí que consta de dues grans palmeres. És situat al centre del poble. Consta de dues plantes. Els baixos tenen una porta amb llinda i una finestra rectangular col•locada verticalment. La segona planta presenta, al mig, un balcó amb barana de ferro forjat, a cada costat del qual hi ha una petita finestra amb llinda. Al centre de la façana i damunt del balcó s'alça una estructura de caire triangular que conté el rellotge del poble, sobre el qual hi ha la campana.


L’edifici és anterior a l’any 1936. En ella s'impartien classes a tots els nens de la contornada (Sant Miquel i masies properes). En la seva edificació ajudaren:

Ramón María Morenés García-Alessón, 7. comte del Asalto (Tarragona, La Nou de Gaià, 14.09.1866 † Madrid, 16.07.1934)

Luis Morenés y Carvajal, 8. comte del Asalto (* Baneras, 10.09.1905 † Madrid, 09.11.1984 ) , pare de l'actual propietària (1983) de Cal Garriga. Posteriorment en desús

No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als banyerencs.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Conxita Ribosa, em deixava un comentari;

Hola Antonio, pel que sé, aquesta escola es va construir en terrenys de Cal Mata (pare de la Marta Mata Garriga) i el rellotge va ser un regal del Marquès de Sabartés i Conde del Asalto.

Pensem que es refereix a Ramon de Morenés i García-Alesson (la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 de setembre de 1866 - Madrid, 16 de juliol de 1934) comte de l'Asalto (amb grandesa d'Espanya) i de la Peña del Moro, marquès de Grigny i baró de les Quatre Torres. No ha existit – fins al moment – el marquesat de Sabartés

A dalt hi vivia la mestra i a baix a feien les classes pels nens de Saifores i Sant Miquel i alguna masia del voltant.

Va tancar la seva activitat el 1976 per falta de alumnes.

Si algú pot donar-te més informació son la Rosa Maria Urpí Casals i el Juan Antonio Resina Navas, ambdós han fet molts estudis sobre Banyeres i han escrit algun llibre sobre els orígens de la població.

Feu-los arribar el nostre prec per completar les dades històriques creatives a aquesta escola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Banyeres, el Penedès jussà, Tarragona, Catalunya us ho agrairan.

divendres, 7 d’agost de 2020

MÉS DADES DE LA PRESÈNCIA DELS GERMANS MARISTES A PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA

N’havíem escrit un parell de breus, en els que deixàvem palès que malgrat la importància històrica de la presencia del Maristes a Pontós, les dades que apareixien a la xarxa eren alhora minses i parcials. Això ens feia demanar informació a l’Arxiu del Maristes, al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

http://www.monestirdelesavellanes.com/index.php/es/amicsmonestir/espaimonestir/historiadelmonestir

Rebia un email del Robert Porta Roigé, Director i arxiver del Monestir de les Avellanes, en el que relació a la presència dels Maristes a Pontós, em deia ;

Els maristes van arribar a Pontós el 26 de maig de 1903

Es va adquirir una Masia dita “Masia Gran” que va pertànyer al Marquès de Quadra

El 2 de febrer es compra la Torre de Pontós (no sé si estem parlant de 2 ubicacions diferents)

Va ser un centre de formació de germans, vinculat a les comunicats d’Amèrica. Els primers anys hi ha haver escola també, va obrir el 1904

Es va fer una capella, el 1905, dedicada a Marcel·lí Champagnat (Marlhes, Loire, 20 de maig de 1789 - Saint-Chamond, 1840) a qui es va dedicar, i no pas a Joan Baptista de La Salle. Cal dir però, que ambdós sants s’assemblen molt, i potser d’aquí la confusió.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/05/in-memoriam-escola-dels-germans.html



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/06/in-memoriam-capella-del-collegi-dels.html



Havíem trobat en altres fonts : els Germans Maristes, arribaven a Pontós de la ma de l’hereu del III, i últim , marques de la Quadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), que el venia CA N'OLIVER VELL, conegut també Cal Monjo, i més modernament com Edifici dels Germans Maristes.

https://issuu.com/aias-editorial/docs/llibre_alt_empord__web/145?fbclid=IwAR0oZ6txjg70BNw5TDo6nJK48sA0DndEOZEieqZKAgeFBVRc3Q3PJEFzXFk

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2710/pontos-placa-dels-germans-maristes/203329.html

Ens agradarà rebre més dades l’email coneixercatalunya@gmail.com de la presència del Maristes a Pontós.

L’Església va fer una gran tasca en l’àmbit de la docència en èpoques en que des dels poders polítics, es defensava obertament que l’accés a l’educació i la cultura, estava reservat NOMÉS a les elits.

dijous, 6 d’agost de 2020

IN MEMORIAM DE LES FRANCISCANES MISSIONERES DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Val a dir però, que la tasca no és senzilla, el franquisme va deixar entre nosaltres un virus molt perillós, la desinformació, el desinterès, el foment de la incultura i per descomptat l’odi a tot el que tingui que veure amb Catalunya i/o els catalans.

Val a dir, que se’n surten força bé, dissortadament.

https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

Anna Maria Ravell i Barrera
(Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció , que va començar la primera escola a la població de La Garriga, l’any 1859.
Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció



Carrer Cardedeu, 25; 08530 La Garriga (Barcelona)
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_82/AST_82_617.pdfció

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, el Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimecres, 5 d’agost de 2020

LA SÍNIA CONEGUDA COM TORRE DE MOLLET AL TERME DE BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ, TARRAGONA

El Juan Navazo Montero retratava des de l’altre costat del riu Ebre, l’edifici conegut com la “ torre de Mollet”, que malgrat la seva ubicació a tocar del riu Ebre, era una sínia de tracció animal formada per dos cossos: el primer i més pròxim a la riba del riu és de planta el·lipsoïdal i la seva part central és una obertura o pou on devia d'estar emplaçada la roda de la sínia que, amb els catúfols, muntaven l'aigua del riu. En l'actualitat hi ha instal·lat un motor per a pujar-la. Adossada a aquesta primera torre es troba una altra, de més alçada, planta circular, feta també amb pedres i morter, i amb una escala de cargol interior que ens condueix a una espècie de mirador, que és la part superior de la primera torre i fins a un dipòsit d'aigua situat a dalt de tot de la torre circular.


Ambdues torres estan arrebossades i presenten senyals d'haver rebut impactes de bala, probablement a l'època en que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el regim LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i que desprès de la victòria batejaven – amb l’indisimulat entusiasme de la Jerarquia de l’Església Catòlica com “Guerra Civil”.

A l'exterior de l'estructura hi ha indicis, degut a l'aspecte del sòl i per les restes d'un eix central, de que allí estava emplaçat l'engranatge que impulsat pel "mulo" movien la sínia.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de Tortosa, de la comarca de l’Ebre jussà, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimarts, 4 d’agost de 2020

TENIU DADES DE LA CASA “ MONRAVÀ” DEL CARRER MARQUÉS DE TAMARIT, 10 D’ALTAFULLA?. EL TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos m’havia fet arribar imatges de la Capella de Nostra Senyora del Sagrat Cor de mas dels Monravà al terme d’Alcover, al Camp sobirà de Tarragona.

La recerca em portava – els designis del Sr. Google, també son inescrutables – fins un enllaç que parla d’un edifici situat al Carrer Marqués de Tamarit, 10, 43893 Altafulla a la comarca del Tarragonès.

https://www.google.com/maps/place/Carrer+Marqu%C3%A9s+de+Tamarit,+10,+43893+Altafulla,+Tarragona/@41.1399051,1.3720318,273m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12a3f070fa108bbd:0x17bbbecff6ec02cb!8m2!3d41.1401083!4d1.3731092

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME l’havia retratar l’any 2019, l’edifici presenta un estat descurat , que fa pensar més en el seu enderroc, que en la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local, com pertocaria a l’obra de Josep Maria Monravà i López (Tarragona, 8 de maig de 1905 - Barcelona, 28 de febrer de 1999)

https://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/106664/162043

La “marca” de l’equip de govern no em feia “confiança”, com en altres ocasions però, espero equivocar-me.

http://diaridigital.tarragona21.com/jordi-molinera-i-alba-muntadas-comparteixen-lalcaldia-daltafulla/

https://www.diputaciodetarragona.cat/ebop/index.php?op=dwn&tipus=i&data=20190802&anyp=2019&num=07080&v=i

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , del nom de la casa, de les dades del promotor, i de les circumstancies que han portat l’edifici al lamentable estat en que avui es troba.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies datades l’any 2018, en les que s’aprecia que també a Altafulla la presència de brètols i vàndals creix exponencialment com la Covid.19



Els Monravà tenien a la façana un escut de cavaller amb les seves armes.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/MONRAV%C3%83%C2%80.html

A la tràgica situació sanitària , a l’esfondrament econòmic i social, s’hi afegia ara la marxa del ‘pillin reial’, pel que sembla líder indiscutible en el regne dels comissionistes.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès , ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dilluns, 3 d’agost de 2020

TENIU DADES DE LA PRIMERA ESCOLA DELS MARISTES A LA GARRIGA?. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL

Feia anys que treballaven per treure a la llum la historia de l’educació a Catalunya abans de la dictadura franquista, la Covid.19 ha estat i és, un altre obstacle, normalment els testimonis son persones grans . que son ara grup de risc – a les que difícilment trobareu passejant pesl carrers.

No trobava – de ben segur existeix però – cap historia detallada de les escoles a la Garriga.
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

El Jose Delgado publica una fotografia, potser uns postal – en la que no apareix la data – de l’edifici que aixoplugava l’escola dels Maristes, al carrer de Sant Lluis, 2.
https://www.google.com/maps/place/Carrer+Sant+Llu%C3%ADs,+2,+08530+La+Garriga,+Barcelona/@41.6836242,2.2854018,127a,35y,52.19h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4c596bfe5ab09:0x32196a92e9f02e5e!2sCarrer+Sant+Llu%C3%ADs,+2,+08530+La+Garriga,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.6843581!4d2.2865072!3m4!1s0x12a4c596bfe5ab09:0x32196a92e9f02e5e!8m2!3d41.6843581!4d2.2865072


Està clar que la fotografia és anterior a l’any 1924 en que l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), aixecava l’edifici de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga, a la Ronda del Carril, 92.

Cerqueu l’excel·lent treball “ L’OBRA DE XAVIER TURULL I VENTOSA . L’ARQUITECTE OBLIDAT” de la Carolina Pujol Soler

https://www.escolasantlluis.cat/web/wp-content/uploads/2019/03/Sant-Llui%CC%81s-100-anys-dhisto%CC%80ria.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/escola-sant-lluis-goncaga-la-garriga-el.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28828


Sembla que NO existeix aquell edifici del que no en trobava cap dada, agrairé qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/treball_de_recerca/2016-06/Vida%20quotidiana%20a%20La%20Garriga.pdf

La dictadura franquista va fer una tasca destructiva immensa en el període 1939/1975, que la “democraciola” NO HA esmenat com s’esperava.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, de la comarca del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

diumenge, 2 d’agost de 2020

ESCOLES I GUARDERIA DE LA COLÒNIA SALVADOR TORRAS DOMÈNECH . FLAÇÀ. EL GIRONÈS.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies d’aquest edificis.



Les escoles, com la mateixa colònia , s’aixecaven durat la dictadura franquista, estimem que atesa la “qualitat” del seu autor l’arquitecte, Pere Benavent de Barberà Abelló , ( Barcelona, 8 de agost de 1899 - Reus, 12 de setembre de 1974), mereixen ser reconegudes com a bé cultural-. Escrit queda.


(Colònia Salvador Torras Domènech) - Camí Sant Fermí - Ripollet
Arquitecte Pere Benavent de Barberà Abelló 1943/44 Escoles i guarderia

(Colònia Salvador Torras Domènech) - Camí Sant Fermí - Ripollet
Arquitectes Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 de agosto de 1899 - Reus, 12 de septiembre de 1974) 1950 Ermita de Sant Fermí (restauració)

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/pere-benavent-de-barbera-abello


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20982

De Sant Fermí n’havíem escrit alguna cosa:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/sant-fermi-de-la-colonia-torras-de.html

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Flaçà , de la comarca del Gironès, de Girona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dissabte, 1 d’agost de 2020

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL AL FOSSAR D’ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Deixem constància que en data 2107.2020, els enllaços de Patrimoni Gencat continuen fallant:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2163
A gos flac tot són puces

El Raul Pastó Ceballos fa una excel·lent tasca recollint imatges del patrimoni històric arreu de Catalunya, això en aquesta dissortada època de la Covid.19, em permet continuar amb les publicacions del coneixercatalunya

Retratava les restes de l’església situada al fossar, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, i quin origen no es coneix amb exactitud, si bé apareix documentada des del 1154 i se sap que el 1166 es convertí en parròquia.


Quan al topònim Alcover llegiu ;
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-de-lloc-i-de-persona-del-Camp-de-Tarragona-Estralla-1.pdf

La irregularitat d'aquesta construcció fa difícil una lectura d'estils i d'etapes. Hi ha diverses hipòtesis, però actualment sembla acceptada la que planteja l'existència inicial d'una església romànica, de 26,85m. de llargada per 11 m. d'amplada. En fer-se la muralla, l'església quedà fora del clos. En una moment determinat va esfondrar-se, i fou, vers el segle XV, reconstruïda en part amb sis arcs gòtics de suport, mentre l'altre part, sense sostre, es va utilitzar com a cementiri. Actualment ha quedat totalment integrada dins els fossar.

La irregularitat de la construcció fa que Cosme Vidal Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) afirmi que fou edificada entre les tàpies del que havia estat una fortalesa àrab.

L'església és d'una sola nau, de planta rectangular, absis pla, amb murs de tàpia i amb coberta a dues vessants sostinguda per arcs diafragma (un d'ells forma part del mur de tancament de la nau, situat als peus de l'església).


Les esglésies dels fossars, amb comptades excepcions, estaven advocades al Crist de la Bona Mort.

Té porta d'accés lateral d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A l'interior es poden veure cinc arcs apuntats i un sisè d'amagat en el mur de tancament. destaca l'absis construït damunt de tres esgraons que l'aixequen per damunt de la nau, un púlpit (possiblement construït posteriorment a la resta del conjunt). Des de l'interior de la nau encara es pot veure la teulada del temple realitzada amb canyes.

De la part de l'antiga església que va quedar com a cementiri, se'n conserven els murs i la primera porta, d'arc de mig punt. A la part superior d'aquesta es troba la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel, val a dir que força irreconeixible.


Es tracta d'una escultura medieval de pedra i d'estil romànic de més d'un metre d'alçada. Aquesta, exposada durant molts anys sota les inclemències del temps, va ser enretirada i restaurada. També se'n va fer una rèplica. Actualment, la peça original es conserva a les dependències del Museu Municipal d'Alcover (MMAL) mentre que la rèplica està al cementiri.

Encara resta en peu la paret de la façana frontal, amb una obertura atrompetada. Aquesta part forma un petit recinte amb nínxols integrats als murs de l'església.

També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d'estil gòtic, probablement esculpida entre el segles XIII i XVI.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Alcover , del Camp jussà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !