dimecres, 17 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CENTRAL CATALANA D'ELECTRICITAT. BARCELONA

Llegia que la Central Catalana d'Electricitat instal·là la seva seu a l'avinguda de Vilanova. L'edifici destinat a aquesta finalitat seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916), per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa Guardiola . En el projecte inicial, la façana preveia decoració a base de relleus de bronze i un coronament amb dues grans piràmides que no s'arribaren a realitzar. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa. En el xamfrà orientat al carrer de Roger de Flor s'hi localitzà l'entrada principal i els habitatges dels encarregats. En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, també, també de les obres que va dur a terme

De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956), Telm Fernández Janot (Barcelona 25 de gener de 1855[1]- Barcelona, 1926 i el mestre d'obres Joan Graner - podria tractar-se de Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) ?- només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.

L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya de l'autor d'aquella rehabilitació.


En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40486

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?
reqCode=inspect&id.identificador=1607&id.districte=02

dimarts, 16 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DEL RELLOTGE DE SOL DE CAN DRAPER. L'AMETLLA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau publica fotografies de l'any 1926 de la Torre de Can Draper, al terme de l'Ametlla del Vallès, en les que apareix un rellotge de sol, que no es conserva en l'actualitat.



http://relojesdesol.info/files/Relojes-de-sol-de-Cataluna-III.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/03/la-torre-de-can-draper-de-lametlla-del.html

Rellotges de sol, oratoris, capelles,... , han anat marxant, seguin el ritme del mal dit progrés.

Avui, poques persones entenen l'hora que marquen els rellotges de sol, que lògicament no segueix cap directiu política gestada per mortificar a la ciutadania, i fent-ho encara amb l'excusa vomitiva d'un estalvi econòmic que MAI S'HA QUANTIFICAT de forma incontrovertida.

Ai algú té una imatge del rellotge amb més detall, li supliquen que ens la faci arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L'Ametlla, el Vallès Oriental, Catalunya, els amics dels rellotges de sol, i tota la humanitat us ho agrairan.

dilluns, 15 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT MENTAL PI I MOLIST. BARCELONA

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge dels anys 1910-1920 de l’Institut Mental Pi i Molist.


Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892)


L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet ( el Far d’Empordà, Alt Empordà, 1811 — les Escaldes, Andorra, 1860 ), farà els plànols, com el mateix Emili Pi i Molist però , no veurà l’edifici acabat.


https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047632.xml
http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/manicomi-de-la-santa-creu-o-manicomi.html

A Barcelona viuen avui més gent que en aquells anys, curiosament però, ningú avui pren iniciatives com feien l’ Emili Pi i Molist i tants i tants CATALANS EXCEPCIONALS.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050729.xml
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFFM
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pi-y-molist-emilio
http://worldcat.org/identities/viaf-305862678/

diumenge, 14 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL MAS DELS FRARES. SANTA EUGÈNIA DE BERGA L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava a l’agost de 1925, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Façana sud i capella de Mas dels Frares, al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1208/rec/38

hi ha notícies que existia almenys des de 1796.

Després de la desamortització el mas va ser pres als frares i venut per l'Estat al senyor Castany, per la qual cosa la capella va quedar sense culte durant molts anys.

L'actual capella, substitueix a una d'anterior, i fou inaugurada pel cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908), bisbe de Barcelona el 8 de setembre de 1907 i dedicada a la Verge del Roser.

L'església fou renovada o ampliada després de la mal dita “Guerra Civil”, quan fou espoliada. Tothom té clar que el conflicte bèl·lic començava com a conseqüència de la sedició dels militars felsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República als que TOTS havien jurat lleialtat.

Ha tingut les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de les Victòries i de Sant Josep. De la Mare de Déu de les Victòries havia tingut una imatge que fou cremada durant la darrera guerra; avui es pot veure una reproducció "in situ" en tela.

S'hi conserva també un Sant Josep de talla.

Hi ha una acta de donació de les relíquies del cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 per Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), Bisbe de Vic.

dissabte, 13 de juliol de 2019

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE NÚRIA. EL RIPOLLÈS

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge del Santuari de la Mare de Deu de Nuria a l’any 1924.


Llegia que no va ser fins a mitjan segle XIX quan Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants.

El 1883 es va col·locar la primera pedra de l’actual església.

A principis del segle xx els bisbes d’Urgell, Juan Bautista Benlloch y Vivó (Valencia, 29 de desembre de 1864 - Madrid, 14 de febrer de 1926), Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.


El Cremallera de Núria fou inaugurat l'any 1931, i és un dels dos únics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat.

El cremallera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla, amb Queralbs i la Vall de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l'hivern a més l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud.

El tren és don des de 1931 l'únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar a la Vall, a través dels seus 12,5 km de línia que passen per paisatges de gran bellesa. Des de novembre de 2008 la línia disposa del túnel del Roc del Dui, de 1,3 km de longitud, per evitar un tram geològicament inestable entre Queralbs i Núria.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/uns-altres-goigs-la-mare-de-deu-de.html

Quan es feia la fotografia certament es podia del Santuari, i de la imatge de Verge de la vall de Núria, allò de ‘voltada de soledats’.

divendres, 12 de juliol de 2019

SANTA LLÚCIA DE TARADELL. OSONA CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, advocada a Santa Llúcia a Taradell.


La descripció ens diu que està orientada de llevant a ponent, coberta a dues vessants, i que el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il•lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.


Llegia que la capella fou construïda entre els anys 1574 i 1561, moment d'eufòria econòmica a Taradell, en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a la susdita capella.

Don Carles de Cruïlles i Vilademany, , baró de Rupit, Taradell i Santa Coloma de Farners , senyor de Taradell, donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira.

La capella tenia administradors i un santer que captava per ella.

A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1926 per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella al mig d'una plaça i cases dels segles XVI - XVII a Taradell.


A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.

dijous, 11 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA TERMENAL ADVOCADA AL SANT CRIST AL TERME DE CABRILS. MARESME. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5779/rec/21

El Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana l’any 1932 la Capella del Sant Crist que situa al terme de Cabrils


Trobava una excel·lent informació a : http://museudecabrils.blogspot.com/2017/04/festa-de-la-capella-del-crist-mujal-2017.html

Història del Crist Mujal

La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.

L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals.

El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França.

Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.

L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara.

En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu.

Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-se la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna.

L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas.

L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament.

L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement al’email coneixercatalunya@gmail.com , seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega.

Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar.

Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist.

dimecres, 10 de juliol de 2019

CAL PERÓ. SANT LLORENÇ SAVALL

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27959

No s’esforçaven gaire en la descripció tècnica ; casa de poble al carrer Ripoll 17-19, edifici entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d’entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada.


L’ample ràfec de la teulada de l’engolfa mostra rajoles romboïdals entre l’embigat

Compartim allò del 'Bona Brevis', està clar però, que sobre aquesta casa se’n havien de dir força més coses, oi?.

Ens agradarà rebre’n noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

dimarts, 9 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ROC AL CARRER MAJOR DE SANT JULIÀ DE VILATORTA. L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1912 i 1928, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella de Sant Roc al Carrer Major de Sant Julià de Vilatorta.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3194/rec/17

No en sabia trobar referencies ni al Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/#


Tampoc a Patrimoni Gencat http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23707

L’enciclopèdia Catalana ens diu en relació a l’Albereda; es troba pràcticament inclosa en el poble, és una gran casa del segle XVIII que ha reemplaçat el mas que hi havia al segle XII.

Té a prop una capella de Sant Roc, de la qual es diu que fou construïda amb motiu d’una de les pestes del còlera del segle XIX.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la capella de Sant Roc que retratava entre 1912 i 1928, l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942)

Hi havia un temps en el que el sector econòmic més important era l’agricultura en el que es deia “ Gurb i Tona el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià”, els vents econòmics bufen ara en altres direccions, i el decandiment es evident en totes i cadascuna de les poblacions esmentades.

dilluns, 8 de juliol de 2019

FONDA RIUS. SANT LLORENÇ SAVALL

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.


Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.


La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.

https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/

Tanquen per vacances des del 8 de juliol fins al dia 31.07.2019

Desitgem que descansin, i esperem ampliar aquesta minsa informació quan torni a engegar.

diumenge, 7 de juliol de 2019

CAPELLA DE L’ASSUMPCIÓ DE CAN AMAT. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME. CATALUNYA

Els tràmits administratius i jurídics que ha comportat el traspàs del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), absorbien bona part del meu temps, la intensa calor, l’atenció a la família, ...., feien que suspengués les meves sortides habituals, i em dedicada a fer recerca amb les dades i imatges de l’Estudi de la Masia Catalana:
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/capella/order/title

L’Antoni Gallardo i Garriga, (1889-1943) retratava per a l’estudi de la Masia Catalana l’any 1925 “ Capella de Can Amat vista des de l'interior de la casa”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7811/rec/8

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8876
La masia del segle XVII té al davant un oratori dedicat a la veneració de l'Assumpció.

A la llinda d'entrada hi ha gravades dues dates: 1734, que correspon a la seva construcció, i 1790, que correspon a la consagració de l'altar.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi que els guanyadors batejaven com “guerra Civil’, i la Jerarquia nacionalcatòlica com ‘es va cremar el retaule de l'oratori.

Els Amat van ésser propietaris de la casa i terres fins a la meitat del segle XVIII, quan van passar a mans de la Congregació de Santa Maria del Mar de Barcelona.

L'any 1870, Espiridió de Gibert i Mornau va comprar la propietat a la Comunitat.

https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2012/POUM/05_Cataleg_bens.pdf Capella de Ca n'Amat CB_NU 11


Situada al davant de la façana principal de la masia de ca n'Amat, està dedicada a la mare de Déu de l'Assumpció i era la capella de la masia.
Oratori pertany a can amat, del segle XVII, construïda en 1734 .

En 1790 es consagra l'altar.

A la llinda de l'entrada hi ha gravades aquestes dues dates.

dissabte, 6 de juliol de 2019

IN MEMORIAM. MAGATZEMS GENERALS DEL COMERÇ. BARCELONA.

Autor: MAURICIO GARRAN ROMAN, enginyer de Camins, Canals i Ports. Director del Port de Barcelona ( Valladolid, 19.IX.1827 – Valladolid, 1898 ). Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest país és senzill trobar imatges de ‘persones poc recomanables’ , i esdevé una missió impossible, aconseguir-ne quan es tracta de persones de provada intel·ligència i dignitat.

http://geneaordonez.es/datos/getperson.php?personID=I118295&tree=MiArbol&fbclid=IwAR2r0qRKC3tyio3kW0PfRc5Iq4FXQg7Y6eoAFN1RAT88he_uxQdeh4jczNE

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/05/15/pagina-1/33407709/pdf.html?
search=Mauricio+Garran+Roman&fbclid=IwAR1mtGEVbxUC0vxDQNPSuLUkq_D205i_-Uft17ALEkpk-zlikkbKRDDYUiU

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1&id.districte=01&fbclid=IwAR2KMAu22Oy6YMiBgJVx9iFym2mwDTkoKN0R2lZ9pWyW0W3QJ-cqereweBU

Tot seguint esquemes similars als adoptats en altres edificis del nord d'Europa, dels quals els Docks de Londres són els més significatius, l'edifici s'estructura a partir de dos cossos edificats de planta soterrani, baixa i tres plantes pis, separats per un pas central; i a la vegada, cadascun d'aquests amb tres naus adossades i travessades per un passadís de comunicació i distribució de mercaderies, a cada una de les plantes. Aquestes naus es cobreixen amb cobertes a dos vessants seguint-ne la generatriu. Clou el conjunt, unint ambdós cossos, una peça rectangular i coberta amb terrat pla que s'obre al moll a través d'una gran porxada porticada que enclou el primer pis.

L'edifici va construir-se amb murs d'obra de fàbrica a cara vista (seguint la tradició anglesa) amb gruixos considerables, que ressegueixen el perímetre que conformen les diferents naus. D'aquesta manera s'aconseguia una millora de les condicions d'aïllament i protecció contra el robatori de les mercaderies que s'hi emmagatzemaven. A l'interior, per tal d'obtenir diafanitat a les plantes, es realitzà l'estructura a base de pòrtics d'acer laminat i reblonat que suporten voltes de maons a plec de llibre. En realitat es tracta d'una estructura dins d'una altra estructura que es connecten per tal de millorar-ne el travament. Totes aquestes solucions constructives eren avançades per a la seva època, per la qual cosa pot considerar-se avantguardista en el terreny de l'estructura i de l'energia, solucions motivades per les profundes transformacions en les operacions de càrrega, descàrrega i emmagatzematge de mercaderies, fruit de la substitució dels antics velers per vaixells a vapor de casc metàl·lic.

La coberta de les diferents naus, excepte el cos que conté la porxada, es feu mitjançant encavallades d'acer laminat que es recolzen directament sobre els murs perimetrals, tot alliberant l'estructura interna.

En l'actualitat, després de les reformes recentment realitzades, a ambdós cossos s'han obert un pati central d'il·luminació i comunicació per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, sent el que correspon al Museu d'Història de Catalunya el més gran, i la intervenció realitzada en aquest cos ha permès conservar i entendre l'estructura original de l'edifici. En canvi, la intervenció realitzada en el cos de l'esquerra (seu de la Conselleria de Benestar Social) ha estat poc afortunada, ja que aquesta no permet en el seu interior transmetre la potència de l'estructura ni la seva qualitat arquitectònica com a espai.

Com a testimoni del tipus de construcció que es volia realitzar extrèiem aquest paràgraf de la memòria del projecte original indicant-nos com hauria de ser l'edifici, " sense ornaments superflus que representi clarament el seu objecte mercantil demostrant que la construcció ha estat presidida per la senzillesa i l'economia que són compatibles amb la solidesa, estabilitat i bones condicions".

https://www.espaisrecobrats.cat/magatzems-generals-del-comerc-museu-dhistoria-de-catalunya/

divendres, 5 de juliol de 2019

ESGLÉSIA DE SANT PERE D'ARANSÍS. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives‎ Domingo publica un parell de fotografia de l'església de Sant Pere d'Aransís, que es troba aïllada a l'extrem sud del poble.



Patrimoni Gencat ens diu que l'edifici és d'una nau amb absis semicircular i dues capelles a cada costat de la nau, afegides posteriorment. Està coberta amb volta de canó. A l'exterior, l'única part original és la façana sud, on hi ha un fris continu d'arcuacions llombardes sota el ràfec, fetes de petits blocs, amb unes petites mènsules treballades que recorden les de la propera església de Santa Maria de Llimiana. Aquesta part pertany al corrent arquitectònic del romànic llombard.

Posteriorment s'obrí una porta a ponent i, sobre aquesta façana, es transformà l'espadanya en un campanar rectangular que ocupa tot el llarg del frontispici.

A l'interior hi ha dues piques baptismals de pedra, una de les quals té decoració en relleu de creus i grups de quatre estrelles de cinc puntes.
Consta en la relació d'esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.
En la visita pastoral de 1758, el visitador féu constar el bon estat de l'edifici i la situació de la sagristia, molt petita, darrere l'altar major. S'hi venera actualment una imatge de Sant Pere, d'art popular, amb tiara i bàcul d'orfebreria, al que se li atribueixen accions miraculoses.

Depèn de l'església parroquial de Talarn.

D’Aransis ens n’explicava força coses el mestre Enric Sànchez-Cid
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/aransis-al-terme-de-gavet-de-la-conca.html


dijous, 4 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CASERNA MIILITAR DE VALLS. LA TARRAGONA SOBIRANA

Havia trobat una postal de l’Arxiu Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de mai de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , Plaza del Cuartel. Es retolava en llengua castellana perquè com deia el ‘Rei Mentider ‘ "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html


La postal és anterior a juliol de 1934, data en que s’enviava.

La imatge per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ s’assembla com un ou i una castanya, a la descripció de Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2412

La tipologia del Quarter respon a les característiques comunes que aquest gènere de construccions van adoptar en el segle XVIII (cas, per exemple, de Reus i Barcelona): planta quadrada amb un pati central, planta baixa i pis, ocupat interiorment per una galeria que dóna al pati.

La planta baixa es destinava a la infanteria i el primer pis a la cavalleria. La teulada presenta lluernes en forma de balcó, iguals a les d'un sotabanc.

De l'edifici, bastit en pedra, quedaren sense construir els dos cossos laterals. L'actual edifici, molt modificat, presenta una façana de composició horitzontal formada per cos central, on es situa la porta d'entrada, dos cossos més elevats en els angles, i dos panys que unifiquen el conjunt.

La tipologia del Quarter respon a les característiques comunes que aquest gènere de construccions va adoptar en el segle XVIII (cas, per exemple, de Reus i Barcelona): planta quadrada amb un pati central planta baixa i pis, ocupa interiorment per una galeria que dóna al pati. La planta baixa es destinava a la infanteria i el primer pis a la cavalleria. La teulada presenta lluernes en forma de balcó, iguals a les d'un sotabanc. De l'edifici, bastit en pedra, quedaren sense construir els dos cossos laterals.

L'actual edifici, molt modificat, presenta una façana de composició horitzontal formada per cos central, on es situa la porta d'entrada, dos cossos, més elevats, en els angles, i dos panys que unifiquen el conjunt.

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/valls/antic-quarter

El terreny del Quarter havia pertanyut al Priorat del Lledó.

Arran de la desfeta del 1714, els Ajuntaments de totes les poblacions on hi havia destacaments de tropes estaven obligats a allotjar-les.

El 2.9.1749 una Reial Ordre del Govern Central ordenà la construcció de casernes en les poblacions de certa importància, entre els quals es comptava Valls.

L'edifici va ser aixecat per la Vila i construït cap a mitjans del segle XVIII sota la direcció d'enginyers militars. En temps de Carles III, aproximadament del 1780 al 1790, van interrompre's les obres.

A partir del 1941 s'hi hostatjà l'Escola del Treball, i des de l'any 1945, la revista Cultura hi té la seva redacció.

Des de l'any 1955 adopta el nom de l'escriptor de Valls Narcís Oller Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930).

L'any 1957 l'edifici va ser adaptat com a Institut de Batxillerat.

El mes de setembre de l'any 2000 es comença a construir el nou Institut al barri del Fornàs de Valls, una vegada finalitzades les obres es trasllada el centre i l'edifici de la plaça del Quarter resta abandonat.

El curs escolar 2004-2005 s'hi va traslladar provisionalment l'escola Enxaneta, mentre es duien a terme els treballs de rehabilitació de l'edifici del convent del Carme, seu d'aquesta escola.

Finalment, el curs 2014-2015, torna definitivament a la seva seu, al rehabilitat Convent del Carme.

Podria tractar-se d’un altre edifici?.

dimecres, 3 de juliol de 2019

MAREDÉU DE LA GUIA O NOTRE-DAME DELS CHEMINS DE FER. MANRESA.BAGES.

Em costava trobar l’accés al barri dit de la Guia, destinat originàriament a residencia dels treballadors del ferrocarril.

Cercava l’església i/o santuari de la Marededéu de la Guia, que se’ns fa visible quan entrem a Manresa, situat en una elevació a la nostra esquerra , un xic abans de l’estació, a l’alçada quasi del mal dit Pont Vell.

La descripció ‘tècnica ‘ ens diu ; edifici d'una sola nau, coberta amb una teulada a doble vessant i una volta d'obra. La decoració és molt senzilla; solament presenta una motllura de guix que recorre tota la part alta de l'edifici.


A ponent hi ha la porta, de mig punt, obrada amb grosses dovelles, i amb arquivoltes en degradació. A la part superior de la façana s'obre un ull de bou emmarcat amb dovelles. Corona aquest mur oest una creu de pedra. Dues finestres, de mig punt, s'obren a cada cantó de l'edifici, i un petit campanar d'espadanya s'alça en el mur d'orient.


L'aparell - amb clares connotacions amb les construccions ferroviàries - és obrat amb pedres arenoses unides amb argamassa. A les cantoneres i a la part baixa de l'edifici hi ha carreus encoixinats que donen més solidesa a la construcció.

Llegia que el presbiteri està lleugerament enlairat, i en ell es troba la imatge de la Marededéu de la Guia.

La primera construcció s’alçava donant compliment al l testament de na Magdalena, muller d'Antoni Bastardes(16 -XI-1503), en el qual expressa la seva voluntat que es construeixi un oratori vora el riu Cardener. Un document del 27-VII-1551 testimonia que la capella estava construïda i era coneguda amb el nom de "capella o oratori de na Bastardes".

La construcció del ferrocarril Barna-Saragossa motivava l'enderrocament de l'antiga capella i la construcció d'una de nova, la segona, que fou beneïda el 24-VII-1862.


L’actual capella , la tercera, s'inaugurava el 12-III-1922, ja que les obres en les instal•lacions ferroviàries feien necessari enderrocar l’anterior.

No té segons les dades de l’Arxiprestat de Manresa un culte regular.

dimarts, 2 de juliol de 2019

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANTA ANASTÀSIA DE CAN CERVERA. VEINAT DE VILA-SECA. MONTSENY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un parell d’imatges de la capella de Santa Anastàsia de Can Cervera, al veïnat de Vila-seca al terme de Montseny.



Llegia que la família Cervera té una historia documentada de més de 800 anys.

La Casa Cervera s'ha dedicat des de sempre als treballs tradicionals del camp, la fusta i llenya dels seus boscos, la cria de bestiar, el carbó vegetal, el gel natural, etc.... Actualment sense oblidar les feines de sempre, dedica al turisme rural unes autèntiques cases rurals.
Des de fa més de 80 anys, gracies a la seva privilegiada situació en el Montseny, és un dels càmping pioners de Catalunya.

A http://www.campingmontseny.com/memorandum.htm ; trobava , la petita ermita rural de Santa Anastàsia es trobava situada dalt d’un turó a l’extrem de la serra de Navall, envoltat per la Tordera, on en aquest punt dibuixa una forta girada després de deixar els massisos del Matagalls i les Agudes. El domini visual des d’aquest punt és immillorable, doncs el turó es troba situat al bell mig del massís, amb vistes als blocs muntanyosos de Turó de l’Home i Matagalls, al coll de Sant Marçal i al camí transhumant que creuava el Montseny pel Pla de la Calma i Collformic.

Les restes de l’antiga església es troben darrera els masos de can Cervera i can Juvany, prop del lloc anomenat El Castellot, on anteriorment s’havia situat el punt fortificat o castell de Miravalls, que juntament amb el de les Agudes formava part del patrimoni arquitectònic militar de la família Sesagudes.

La capella rural de Santa Anastàsia, fou destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTM de la II República, fet ignominiós que els guanyadors qualificàvem com ‘Guerra Civil’, i que una part de la Jerarquia nacionalcatòlica denominaria ‘Cruzada’, passat el conflicte bèl·lic la capella fou abandonada, quan a la descripció , diuen que era una construcció religiosa d’època romànica, probablement del segle XII.

Vista de la capella. fotografia de Montserrat Viader i Crous.1982

Santa Anastàsia va tenir culte fins al 1936, i després va quedar abandonada, fins que fou destruïda pels volts de 1945.

Pel que fa a la documentació, no trobem cap dada escrita que faci referència a la capella fins ben entrada l’època moderna.

El 1776 consta que era propietat del comú de la parròquia i terme de Montseny (Anglada, 1991).

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 1 de juliol de 2019

EL CRIST DE LEPANT QUE VA VEURE NÉIXER AL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ.

Hi ha força literatura, i en ocasions MOLT contradictòria en relació a aquesta advocació del Crist.

Llegia a https://www.abc.es/espana/castilla-la-mancha/ciudad-real/abcp-cristo-lepanto-201110070000_noticia.html
Es un Cristo de bronce, sobre cruz de ébano, regalado al niño Juan de Austria por su aya, la entrañable esposa de don Luis, doña Magdalena de Ulloa.

la imagen crucificada del Señor, ennegrecida por el fuego en dos antiguos episodios reales: uno, en el que ciertos moriscos de la huerta valenciana le procesionan sacrílegamente, arrojándole después a una hoguera, de donde es rescatado por don Luis Quijada (de la recta alcurnia de Gutierre Quijada, como Don Quijote, y ayo más que honroso de «Jeromín»); otro, en el voraz incendio que asoló su mansión madrileña de la plazoleta de Santa María, de entre cuyos escombros fue extraído, milagrosamente otra vez, por el noble y valeroso miembro de la saga de los Quijada.

Consérvase el famoso crucifijo en la Colegiata de Villagarcía «hablando a los que le contemplan», como asevera uno de sus biógrafos. Una hermosa ré
plica, talla en madera del siglo XV, puede admirarse en la catedral neogótica de Santa Catalina y Santa Eulalia de la preciosa ciudad Condal.

https://catedralbcn.org/index.php?option=com_content&view=article&id=32&Itemid=85&lang=ca

Existeix una llegenda que diu que aquest Sant Crist estigué present a la batalla de Lepant de l’any 1571, precisament a la nau capitana de Joan d’Àustria, germanastre de Felip II. Aquesta fou una batalla decisiva. I gràcies a ella els turcs no pogueren avançar cap a Europa. Romangueren a les portes del continent cristià, i per això el papa Sant Pius V establí la festa del Roser el 8 d’octubre.

També hi ha una llegenda que diu que el Sant Crist, en plena batalla, va esquivar una bala, i d’aquí vindria la inclinació del seu cos. Altres han dit que es trobava a la bodega de la nau, i que va atansar el seu cos per tapar un gran forat que hagués fet naufragar l’embarcació capitana.

Encara m’explicaven que la imatge havia estat testimoni en un procés civil per trencament de promesa matrimonial. Aquesta historia recordó haverla llegit en relació a una imatge situada en una Creu de Terme.


És però del tot cert, que la imatge del Sant Crist de Lepant de l’època en que els mobles es lacaven amb colors foscos i/o negres durant la regència de María Cristina de Habsburgo-Lorena o María Cristina de Austria (Groß Seelowitz, 21 de juliol de 18582-Madrid, 6 de febrer de 1929), ha estat testimoni del traspàs del matrimoni Olivé Escarré, i del naixement dels seus quatre fills.


El Josep Olivé Escarré va néixer el dia 2 de maig de 1926 a la casa paterna del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall, i lliurava l’ànima al Senyor el dia 6 de maig de 2019 a Castellar del Vallès, el dia 7 es duia a terme la missa funeral de cos present a l’església parroquial de Sant Llorenç Savall, i les seves restes rebien sepultura al Cementiri Municipal.

diumenge, 30 de juny de 2019

MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA


Va ser projectat per l'arquitecte Josep M. Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) i es va inaugurar el 26 de desembre de 1915.

https://www.youtube.com/watch?v=-DHbE_6cjVc&feature=youtu.be

El projecte de remodelació, inaugurat el març de 2017, és l'obra pública més important feta fins al moment a Tarragona. A càrrec de l'enginyer Rafael Cabré Villalobos amb la col·laboració de l'arquitecte Jesús Molina Aragonés i l'arquitecte tècnic Josep Maria Navarro Garcia, ha respectat bona part de l'estructura original d'aquest edifici catalogat.


https://costadoradaonline.net/tarragona/lugares-de-interes-tarragona/mercado-central/

Així, un segle després, s'ha reestrenat un edifici modernista amb motius decoratius, la serralleria, les columnes de forja, les cintes metàl·liques i la reproducció de la coberta original, amb un cost total de remodelació de 47 milions d'euros.

dissabte, 29 de juny de 2019

SANT FELIU DE TORELLÓ. OSONA. CATALUNYA

L’ Alicia Tecles Subirana publica una fotografia de l’església parroquial de Torelló, advocada a Sant Feliu de la que trobava :

http://www.ajtorello.cat/perfil/recursos/recursos/bcil_01_35_esglesia_st_feliu.pd

Primer temple, del 881.

Primera transformació, 1480.

Segona reforma, 1530. AUTOR : Joan Xapó (mestre d ’obres), reforma 1530 -1531.
Reforma de 1598.

Reforma de 1673 -1697. Fra Josep de la Concepció (Josep Ferrer), arquitecte (1626 -1690), reforma de 1673 -1674.

Reforma de 1748.

Reforma de 1911. Restauració i reforma de 1940 - 1960. Josep Maria Coll i Bacardí (arquitecte), reformes de 1904 i 1911.


Josep Maria Pericas i Morros (arquitecte), reformes de 1921 i 1941- 1953.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24452

L'església de Sant Feliu de Torelló ja existia al 881, fou reedificada en més d'una ocasió, i esdevingué, el 1672, la construcció actual, precedida de dues torres a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El projecte inicial fou traçat per Fra Josep de la Concepció, carmelità descalç, l'edificació però, fou molt lenta: el 1688 fou beneïda la nau central, la façana i el campanar es construïren el 1704 i el 1713, i encara s'edifica més tard sobre la façana. La restauració moderna fou obra de l'arquitecte Josep Mª Pericas. El 1936 fou destruït l'antic retaule de Pau Costa (Vic, juny de 1663 o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726 o 1727) obrat entre 1706-1710. En un dels altars laterals es venera Sant Fortià un dels Sants més venerats a la Vila.

https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-lantic-retaule-barroc-de-laltar-major-de-lesglesia-parroquial-de-torello/

Església de tres naus amb el transsepte marcat i una cúpula al creuer. La nau es divideix en quatre trams el primer, als peus, és destinat al cor. S'obren capelles laterals, tres per banda. A la part del creuer s'hi forma una capella fonda amb cúpula. La cúpula central és sostinguda per petxines i decorada amb pintures de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009) . La façana és orientada a ponent i presenta tres portals d'arc de mig punt emmarcats per dovelles de pedra. Al damunt hi ha un òcul de forma ortogonal amb els angles arrodonits. Al capcer és triangular. A cada costat s'hi eleven unes torres de secció quadrada, amb tres pisos de finestra i les teulades de ceràmica, la barbacana es troba molt decorada. La façana està decorada amb esgrafiats. A migdia hi ha un altre portal d'accés al temple. El campanar és de torra de secció octogonal. L'estat de conservació és bo

Tenim com a sherpas al Sergi i l’Ester havíem fet l’any 2011, com passa el temps!; un Tomb per Torelló

divendres, 28 de juny de 2019

BLANES. TEMPUS FUGIT

El Joan Portas Perpiñà publica una imatge per al record de la platja de Blanes vista des de Sa Palomera.


A la sorra, les barques de pesca i xarxes. Més enllà hi ha una caseta blanca que podria semblar un bany.

Una platja que mostra el senyal d'identitat de pesca de Blanes, una fotografia de la qual, dissortadament, només queda – per alguns - el record.

"Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus”

dijous, 27 de juny de 2019

CAN PONS I TUSQUETS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA.

L'eixample olotí fou un projecte pel senyor Manuel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) , que havia fet fortuna a Amèrica.

L'any 1916 encarregà els plànols a Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973). Aquest, seguint les indicacions de Malagrida, plantejà un model d'eixample ciutat-jardí, amb zones verdes i cases aïllades. Dibuixà una disposició radiocèntrica de carrers amb dos focus: la plaça d'Espanya i la Plaça d'Amèrica, units pel pont de Colom. Va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) la seva casa, que fou realitzada entre 1920 i 1922. Poc abans, entre 1916 i 1917, s'havia bastit Can Pons i Tusquets de la mà de l'arquitecte Albert Blasco Ochoa (1882-1970).

L'edifici va projectar-se per a Lluís Pons i Tusquets, empresari agrícola i diputat a Corts Espanyoles els anys 1919-1923 pel districte d'Olot del Partit Conservador (sector maurista).

‎El Josep M Canals Ferrarons‎ ñublica una fotografia “BRUNET PI, MESTRE D'OBRES.- CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE DE PONS I TUSQUETS EN ELS ANYS 1916 I 1917. Foto: Sadurní Brunet Pi. Del meu arxiu”

Patrimoni Gencat
ens en diu; edifici situat al passeig de Barcelona, l'entrada més noble de la ciutat d'Olot que voreja la ciutat jardí de l'Eixample Malagrida. Seguint la tipologia d'aquests edificis, la torre Pons i Tusquets és un habitatge unifamiliar amb amplis jardins. La casa és de planta rectangular amb diferents cossos de planta rodona i quadrada avançats. Disposa d'un semisoterrani que feia d'habitatge pels porters, planta baixa i dos pisos.

La torre es troba en una parcel·la amb jardí amb grans arbres i una important tanca de ferro forjat d'influència vienesa i amb iconografies que avancen l'estètica de l'art déco. El portal d'entrada té dues pilastres realitzades amb ferro marcadament ondulat. El més significatiu de la localització del recinte és la decisió de l'arquitecte de col·locar més metres de façana orientats al jardí que no pas al passeig, mesura que permetia un major diàleg entre l'arquitectura i la vegetació, molt en consonància amb els ideals urbanístics de la ciutat jardí.

Respecte els elements arquitectònics, podem destacar l'accés en forma de porxo en angle amb falsos arcs. Se sosté per cairats de fusta i una columna monolítica amb capitell i decoracions florals. Aquestes mateixes decoracions formen un fris que recorren la part alta del porxo de l'entrada. És important també la torre amb teulada a quatre vessants; la balconada amb baranes de fusta seguida en dues façanes; la tribuna en un dels angles de la casa, culminada amb una estilitzada torre amb coberta piramidal, i les petites llucanes a les teulades. Les obertures del pis principal són finestres amb arcs lobulats. El teulat va ser fet amb teules planes i es troba a diferents nivells.

En conjunt, la casa és un bon exemple de transició del modernisme al noucentisme amb una certa influència de l'arquitectura vienesa.

https://sadurnibrunet.com/2017/11/30/casa-pons-i-tusquets/

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/16977/es/posa/venda/casa/can/pons/tusquets/emblema/noucentisme/olot

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6725-cat-torre_pons_i_tusquets.htm


dimecres, 26 de juny de 2019

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. C.E.I.P JACINT VERDAGUER SANTALÓ. TÀRREGA. L’URGELL. CATALUNYA

El Ramon Sambola Mo publica una fotografia de l’edifici sense especificar la data, pensem però, que es feia abans de l’entrada dels sediciosos feixistes a la ciutat.


Llegia a : https://agora.xtec.cat/ceip-jacint-verdaguer-tarrega/pagines-dinici/lescola/historia/ en relació al C.E.I.P. Jacint Verdaguer;
L’edifici on està ubicada és un dels més antics i emblemàtics de la ciutat, bastit dalt d’un turó, des d’ón, si mirem cap al Sud, es pot contemplar una bella, extensa i oberta perspectiva d’aquesta zona de l’Urgell i de les zones més properes de la Conca de Barberà i de la Segarra.
La història de l’Escola va lligada gairebé a la història de la Tàrrega del segle XX.

Tot va començar el 1931; es partia d’una situació insuficient en dotació i extensió de l’escolaritat. Els ajuntaments republicans van endegar una sistemàtica campanya de promoció, millora i augment de l’ensenyament de la ciutat. Tot just va canviar el règim polític, els nous ajuntaments van interessar-se pel tema. L’ajuntament va encarregar l’elaboració d’un informe sobre les escoles de Tàrrega. L’informe, realitzat pel regidor Sr. Lluís Agell i Agell, fou presentat a la sessió del dia 15 de juny de 1931. L’informe recollia una impressió deplorable de l’escola nacional de nens i l’escola nacional de nenes. La neteja era inexistent i el nombre d’alumnes era molt reduït. En la dels nens calia canviar les taules i en la de les nenes calia col·locar un rentamans. El mateix informe recollia la molt bona impressió que li havien produït l’Acadèmia Comercial i el Modern Liceu, per la disciplina i l’ensenyament; també la molt bona impressió de l’Escola Pia per unes demostracions pràctiques dels alumnes; la millor impressió li va produir les Germanes Carmelites de Sant Josep i les Germanes de la Vetlla, dues escoles que va qualificar de modèliques. La bona sintonia entre les autoritats locals i estatals que compartien la preocupació pel foment de l’ensenyament va propiciar que en la sessió de l’Ajuntament de Tàrrega del dia 20 de juliol de 1931, l’Alcalde de la ciutat Sr. Francesc Fité i Pons (La Freita, Arfa, 28 de maig de 1873 - Tàrrega, 9 d’agost de 1936), donés compte del decret del Ministeri d’Instrucció Pública en que es concedeix a Tàrrega la creació de dues escoles graduades, una per a nois i un altra per a noies. L’ajuntament va crear una comissió per que es dugués a terme, el més aviat possible, aquesta concessió. En la sessió del 27 de juliol de 1931, el consistori va acordar de nomenar una comissió per buscar uns locals on encabir provisionalment les escoles i que comencessin a funcionar el primer dia de setembre de 1931.

El tema, però, es complicà per diferents motius. L’Alcalde Fité viatjà a Madrid i mantingué entrevistes amb el Marquès d’Alonso Martinez, que tenia bona amistat amb els ministres Largo Caballero i Prieto. S’entrevistà més endavant amb el ministre d’Instrucció, també català, Marcel·lí Domingo. El canvi de titulars dels ministeris fan perillar la concessió i l’11 de gener de 1932, el consistori aprovà, entre altres, el següents punts:

a) Totes les entitats de Tàrrega han d’ajudar, amb el seu esforç, a la realització de l’obra de construcció d’un edifici escolar, col·laborant amb el municipi.

b) L’adjudicació de subhasta serà pagada per mitjà de tres repartiments extraordinaris que l’ajuntament cobrarà de tots els contribuents de la ciutat que tributin pel concepte de Rústica, Urbana i Industrial. El cobrament d’aquests repartiments s’efectuarà en els anys 1932, 1933 i 1934.

c) A l’expedient de subhasta, s’assenyalarà un termini màxim de dos anys per a l’acabament de les obres. Si el municipi té mitjans econòmics per avançar les obres, aquestes es realitzaran en el període d’un any.

En la sessió de l’ajuntament del dia 25 de febrer de 1932 s’informa de l’ofici enviat per la Direcció General de Primera Ensenyança-Secció de Construccions Escolars. En aquest ofici es comunicava que havia estat aprovat el projecte realitzar per l’arquitecte Sr. Josep Florensa i Ollé*, per la construcció d’un edifici destinat a dues escoles graduades, amb quatre seccions cadascuna; s’indicava la concessió d’una subvenció de 80.000.- ptes., la qual es lliuraria un cop acabades les obres.

•L’arquitecte formaria part de la llarga llista de depurats i represaliats per la dictadura franquista
https://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

En la sessió del dia 14 de març de 1932, s’aprovà fer el pagament en quatre terminis (1932, 33, 34 i 35). El pressupost total de l’obra que fou aprovat pujava 227.000.-Ptes.

Aquell mateix estiu de 1932 fou adjudicada l’obra al Sr. Joan Riera i Pallars de Vilatorta (Vic). De seguida es començà la construcció.

En la sessió municipal del 7 d’agost de 1933 l’ajuntament acordà demanar la plantilla de mestres: quatre homes i quatre dones; l’ajuntament facilitarà el local escolar ja construït, a més del material necessari i una casa per als mestres.

A l’inici l’Escola compartia espais amb l’Escola d’Arts i Oficis, també recentment concedida a la ciutat de Tàrrega, i que fou instal·lada en el mateix edifici mentre es cercava una ubicació per l’esmentat centre. Això provocava molèsties contínues entre l’EAO i les escoles graduades.

El dia 19 i 20 d’abril de 1934 fou donada possessió del càrrec als 10 mestres que exercirien la docència a les escoles graduades de Tàrrega.

L’Escola fou inaugurada amb tots els honors el dia 28 de gener de 1934. Al centre de la façana sud de l’edifici i a una altura d’un metre, hi ha una pedra commemorativa d’aquest dia.

El projecte inicial comprenia la construcció de tres edificis, situats en forma d’U, on la base de la U ocuparia l’Est i el pati obert estaria en la direcció Oest; un gran pati en mig completaria el recinte.

Solament es va construir l’edifici de la dreta del pati i que tenia dues plantes.

Al final de la dècada dels seixanta, coincidint amb l’augment de la natalitat, s’amplià el centre i s’aixecà una tercera planta procurant seguir les mateixes pautes de construcció que en el l’edifici original.

Ens agradaria tenir noticia de l’autor d’aquesta reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Finalment, i durant els anys 1999 i 2000, es dugué a terme un projecte de millora i ampliació de tot el centre per adaptar-lo a les necessitats actuals.

Ens agradaria tenir noticia de l’autor d’aquesta ampliació i millora l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Catalunya, l’Urgell, Tàrrega us ho agrairà.

dimarts, 25 de juny de 2019

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT, LES ESCOLES ELEMENTALS, EL JUTJAT DE PAU I EL DISPENSARI DE BADALONA.

Recuperava una imatge del període 1900-1920; el cens de Badalona l’any 1900 era de 19.240 ànimes.


Patrimoni Gencat
ens diu que és un dels primers edificis públics de la ciutat vuitcentista en expansió, té una planta baixa i tres pisos.

El comentari ‘la façana té ecos del neoromànic d'Elies Rogent Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 + Barcelona 21 de febrer de 1897), visibles en l'ús d'arcs de mig punt i motllures en funció de guardapols’, em sembla un xic pedant

Està flanquejada per columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics. Hi destaca el saló de Sessions.

El 1859 es decideix construir el nou local, que substitueix el que es trobava a la plaça de la Constitució, al Dalt de la Vila.

Fou concebut per l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901),arquitecte municipal de Badalona, i va hostatjar també altres dependències (escola elemental, jutjat municipal, dispensari...) avui traslladades.


Aquest edifici fou reformat interiorment el 1924. No consta qui en va ser l’autor http://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/E-1.pdf


El cens a darreries de l’any 2.018 era de 217.741 persones.

dilluns, 24 de juny de 2019

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Simon Masdeu publica una fotografia de la capella que ha donat nom al pont i a la placeta situada al costat de l'antic Palau de l'abat de Ripoll (avui destruït).


Patrimoni Gencat ens diu que hi ha notícies històriques de l'existència de la capella al segle XV, l'actual fàbrica però, data de 1935.


Ens agradara tenir noticia l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la darrera reforma, no en sabia trobava informació a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=19

La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a la capella anterior.

En el seu interior es guarda una talla de la Santa, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.

Al terreny on avui hi ha aixecada aquesta petita esglesiola hi va haver el Palau de l'abat de Ripoll. Segons unes notes del segle XV, a l'interior d'aquest s'hi venerava Sant Magdalena en una capella.

La primitiva església ja era edificada l'any 1484; en el 1512 ja hi ha l'oratori o esglesiola. En el transcurs del temps ha estat modificada en moltes ocasions. De les primitives fàbriques no ha quedat ni rastre, tan sols s'ha conservat part de la façana de l'església del segle XVIII.

Tinc respecte d’aquesta advocació, Santa Magdalena, una particular debilitat, i en el seu dia – ja fa força temps – en vaig esmerçar en el seu estudi, i tot seguit us exposo algunes dades : La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :


Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana – La Gran – no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no – jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, – avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – farà costat a Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més enaltit que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, – avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació de les Valls del Montcau, dins del Municipi de Talamanca, en seria clarament una mostra.

La globalitzció farà en qüestions d’advocacions religioses, que veiem al costat d’una Mare de Déu de Guadalupe [ Extremadura –Espanya ] , una imatge absolutament igual, però de Mèxic; també, també, amb la de Montserrat, [ Catalunya ] ¸ i les que tenim ja entre nosaltres de fa temps, com la Verge del Rocio [ Andalusia – Espanya ]

Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu

diumenge, 23 de juny de 2019

IN MEMORIAM. EL XIRINGUITO DE CAN FLORES DEL PORT DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Portas Perpiñà publica unes imatges en les que podem veure com començava el xiringuito de Can Flores, i em deixava si més no astorat el llegir, “durant molts anys va ser un dels referents a Blanes per anar a fer els àpats, però tot el que comença, acaba. Ahir em van fer saber que, més de seixanta anys després de la fotografia, el negoci tancaria les portes el proper dia de Sant Joan”. Si ho entenc bé, tancarà demà.




Us deixo un vídeo https://www.youtube.com/watch?time_continue=141&v=7yeRdkMtcy4 que a partir d’ara mateix esdevindrà un document històric.

Hi ha feina a fer per explicar amb pels i senyals la història d’aquesta casa que obria les seves portes l’any 1958