dilluns, 22 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.



Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades.html

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

diumenge, 21 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE DOLORS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una esplèndida i documentada publicació de l’ Aitor Roger Delgado ( Blanes, la Selva, 1979) sobre la Construcció de la Capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf



Em cridava l’atenció, un dibuix de l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), en el que representa com podria haver estat el Palau dels vescomtes de Cabrera.

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987)

Em semblava – i en sembla – molt estranys que CAP de les Masies del terme de Blanes, tingues oratori i/o capella.

En èpoques passades això, tenir oratori i/o capella, era una senyal de distinció, més molt més per cert, que tenir piscina que vindria a ser la seva transposició social. https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Recentment, gràcies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) podíem afegir la capella de Sant Roc de Can Tarranc a la llista d’edificis religiosos de la confessió catòlica a Blanes :

TENIU MÉS DADES I/O IMATGES DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA MASIA DE CAN TERRANC DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/teniu-mes-dades-io-imatges-de-la.html

CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE L'ANTIGA. BLANES. LA SELVA, GIRONA, CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-nostra-senyora-de-lantiga.html

LA CAPELLA DE NOTRE-DAME DE L’ESPERANÇA DE BLANES
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/la-capella-de-notre-dame-de-lesperanca.html

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BLANES. LA SELVA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/la-capella-de-sant-joan-evangelista-de.html

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL VILAR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/santuari-de-la-marededeu-del-vilar-de.html

LA OLYMPUS FE-100 ‘ LA MÀQUINA CATÒLICA’ . CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CASTELL DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_643.html

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/santa-barbara-de-blanes-la-selva-girona.html

ERMITA DE SANT FRANCESC XAVIER DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/ermita-de-sant-francesc-xavier-de.html

SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-maria-assumpta-de-blanes-la-selva-girona/1046434

CAPELLA DE L’HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. ADVOCADA A SANTA ANNA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/capella-de-santa-anna-de-lhospital-asil.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

CAPELLA DE LA MARE DE DEU DE DOLORS.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf

Sou pregats - expressió amb clares connotacions religioses - d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres col·laboracions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

dissabte, 20 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PORTAL DE SANTA CATARINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1930, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “Nens davant del portal de Santa Catarina a Torroella de Montgrí”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7624/rec/5

Curiosos de mena, ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixements i traspàs del ‘fotògraf anònim’, potser ja és hora, oi?.

https://www.diba.cat/documents/429042/b2dc111f-f0d6-42a0-b04b-b8370994676b

El recinte emmurallat de Torroella de Montgrí (Girona), conservava una torre amb podal del segle XIV, que durant molt de temps va constituir una de les entrades principals al nucli urbà. La seva fàbrica era de pedra picada i constava de dos pisos coberts amb volta apuntada. El portal formava un arc de mig punt adovellat.

El 1916, l'Ajuntament, considerant que el pas era estret, acordà enderrocar la torre. L'actuació del Servei Català de Conservació de Monuments no es va fer esperar. Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) va redactar un informe en el qual va intentar solucionar, com a Centelles, dos problemes: l'un, conservar el monument, i l'altre, proposar una alternativa.de caràcter urbanístic que permetés fer compatibles I ‘existència del portal amb les necessitats creades per la circulació de vehicles.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040845.xml

Els treballs previs van consistir a fer un aixecament de plànols del recinte murat i de la torre de Santa Caterina i, a continuació, redactar un projecte de restauració.

Com alternativa al pas del portal es va proposar d'obrir una bretxa en el llenç de la muralla proper a la torre i desviar-hi el trànsit, amb I ‘objecte de salvar el monument de l'enderroc i mantenir la imatge tradicional que des de segles enrere havia tingut la vila en el seu accés.
La restauració de la torre va consistir, bàsicament, a consolidar els elements estructurals (murs, arcs, voltes i coberta) i a reconstruir els merlets. El cost de les obres va ascendir a 250 ptes.

Jeroni Martorell tenia, també, intenció d'intervenir al castell de Torroella, i per això va realitzar-ne l'aixecament planimètric, molt complet, i un reportatge fotogràfic. En canvi, no tenim constància documental que es fes cap gestió o actuació.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1863

L´aixecament realitzat el 1887 per l´enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l´evolució urbana de la vila en l´etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.

CAN RODA. SANTA MARIA DE MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica fotografies de Can Roda, que situa erròniament al terme de Martorelles, quan es troba al de Santa Maria de Martorelles.
D’aquesta veritable, i mal documentada joia del patrimoni immoble histèric de Catalunya, en diuen a : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08256#



El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles.

Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc, Jaume Sindreu Arbós ( Martorelles, 27-12.1911 – 27.11.2006) , la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L’orfenat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de Caserna del somatent de Martorelles i Sant Fost.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/279846-383499-1-SM.pdf

Hom pensa que almenys durant el període en que va CAN RODA va estar en mans de la Casa dels Infants Orfes, devia haver-hi un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar.

A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata Corriol (Barcelona, 1795 - Bunyol, 2 de juny de 1843) per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor.

Segons Jaume Sindreu Arbós , el propietari va derruir la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció.

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000118/00000011.pdf
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9127

No hi ha cap dada relativa a l’autor d’aquest singular edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella.
http://cellercanroda.cat/masiacanroda/

També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.
https://www.cateringsensacions.com/ca/espacio/celler-can-roda-sta-ma-martorelles/

El Mapa de Patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: "CAN 1867 RODA". Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta.

Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.

S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

divendres, 19 d’abril de 2019

MAJÒLICA DE LA MARE DE DEU DEL VILAR. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

Havíem ‘posat en valor’ la ceràmica com element publicitari a Blanes, i arreu de Catalunya, i el Joan Portas Perpiña, ampliava l’espectre a la imagineria religiosa amb una imatge de la Mare de Déu del Vilar, de la que diu és tot un símbol de Blanes.


Es pot ser creient o no, però poca és la gent que no li tingui una consideració especial.

La primera notícia que es té és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar, va obligar el rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Tot i això, existeix la tradició segons la qual la imatge hauria estat trobada per una pastoreta en la propietat del Mas Vilà, dins d’una cova, a prop de la font de l’actual santuari el dia 5 d’agost de l’any 1012, mentre pasturava el ramat.

Alguns estudis sobre la talla romànica, la ubiquen, però, a la meitat del segle XIII.

L'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612.

Des del 1665, quan es va acabar la reforma de la capella, es va establir la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.

Del segle XVII al XIX han estat vàries les vegades que la imatge de la Verge ha estat portada a la vila en processó i tornada al Vilar per pestes, pandèmies, sequeres, conflictes bèl·lics... Cal destacar els "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (Guerra Gran, 1795). Hi ha la creença que després d'aquesta promesa l'exèrcit francès no va poder travessar les aigües del riu Fluvià.

El setembre de 1934, i per celebrar l'èxit de la seva obra "El rem de trenta-quatre", Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) va portar el rem al Vilar.

L’ edifici fou incendiat l'any 1936, i va ser restaurat després de la victòria dels sediciosos feixistes, episodi que es qualificaria pels guanyadors com ‘la Guerra Civil’, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) i decorat amb ceràmiques de Josep Roig Ginestós ( l’Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053076.xml

http://www.ceramicaroig.com/?page=historia

Quan a la imatge, hom suposa que es va continuar venerant a l’església de Blanes i que, enterrada en temps de guerra, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens Telarroja ( Tordera , el Maresme, 2.12.1908 + Blanes, la Selva, 30 de julio6 de 1936), declarat beat el 13.10.2013 pel Sant Pare , Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936) que prenia el nom de Francesc.

http://federaciocristians.cat/index.php/ca/beats-de-la-federacio/biografies/item/244-sebasti%C3%A0-llorens-i-telarroja

El 1955 es va celebrar la coronació de la imatge de la Verge, amb una gran festa per a l'ocasió.

Diu una llegenda que una vegada un soldat francès va riure’s de la imatge i va dir que no passava de ser un bocí de fusta, clavant-li l’ungla a la cara.

De cop i volta es va quedar cec i mai més va recobrar la vista.

Va viure de demanar caritat pels carrers de Blanes.
-----

No li escau gaire a la Mare de Deu en general, i a la del Vilar en particular, aquest paper venjatiu; la ciutadania té o tenia una imatge de la Mare de Deu com mitjancera de la humanitat.

L’església catòlica catalana, malgrat mantenir l’obediència a Roma`, està ‘políticament’ subjecta a l’Església nacionalcatòlica , i pateix com aquella els efectes de una laïcització que posa en risc la continuïtat de la mateixa pràctica religiosa.


dijous, 18 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DE SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS. CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET

Les cròniques diuen que a l'ermita dels Socors s'hi mantingué el culte fins l'any 1936. Ja abans, però, devia trobar-se en mal estat de conservació, doncs segons A. Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot, 9-03-2016 ) (po.cit.): "De l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, del veïnat de Canapost, en amenaçar ruïna, hom va treure la imatge "tallada de fusta", i el retaule,que hom traslladà a l'església parroquial de Peratallada. Desapareguda."

https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html

Ignorem per quina raó el dit autor inclou aquesta notícia entre les referents a "marededéus romàniques" desaparegudes, tenint en compte que no hi ha documentació ni vestigis arquitectònics d'època romànica en aquest santuari.

Al pujol hi ha evidències de poblament d'època iberoromana. (J.Badia, "L'Arquitectura ...")

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici religiós fortificat.- Santuari, avui ruïnós, emplaçat al cim d'un pujol cobert de pins, garrigues i oliveres, a un Km. a ponent del poblet de Canapost. L'església és una d'una sola nau i a la capçalera s'hi adossa una torre de defensa cilíndrica, de manera que aquest absis té murs laterals rectilinis mentre a llevant és corbat ja que pertany a la torre. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt de gran dovellatge, una finestra rectangular al costat pe veure l'altar des de l'exterior i un òcul al centre de la façana; al damunt hi ha una espadanya d'un arc. La nau té volta enfonsada, se'n conserva l'arrencada en ambdós costats; es conserva la de capçalera que és de canó, de pedra morterada.

La torre té espitlleres d'arma de foc; ha perdut el coronament. La construcció és de rebles lligats amb morter i carreus angulars.



La Margarida Sacot Conchs, publica unes imatges amb aquest peu informatiu ; ha caigut una altra de les parets de l'ermita del Socors de Canapost, aviat no en quedaran ni les restes.


Ha estat una commoció l’incendi de Notre-Dame de París, sobta doncs, la desatenció general vers el Patrimoni Històric de Catalunya, per part dels catalans, ciutadania i poders polítics.

dimecres, 17 d’abril de 2019

TORRE MARTINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1930 per a l’Estudi d ela Masia Catalana, la torre Martina, que anteriorment era anomenada torre Mirona (prenia el nom dels propietaris, la família Mir).

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6489/rec/6

Patrimoni Gencat ens diu que es troba adossada a una gran masia. Es tracta d'una torre cilíndrica, alta i estreta amb coberta a una sola vessant.

La masia que la qual pertany està formada per dos grans cossos junts amb coberta de teula a doble vessant i carener perpendicular a la façana. En una de les portes hi ha un escut barroc en relleu.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9689 ; matisa citant, a l’arquitecta , Lluís Auquer i Framis ( Barcelona, 21 de març de 1951) , en aquest cas la torre no està separada de la casa ni té una funció exclusiva de defensa com a tal. Es tractava d'un casal fortificat de considerables dimensions de planta rectangular i amb uns interiors espaiosos d'una sala per planta, comunicades verticalment per una escala de cargol.

https://jornadeslowtech.files.wordpress.com/2014/11/tapial-lluis-auquer-y-mariana-mas.pdf

http://masiesfortificades.blogspot.com/

No trobava cap dada de l’existència d’un oratori i/o capella a la casa, com podíem deduir d’una fotografia de l’any 2008, feta per ST Girona.


Farem una consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

dimarts, 16 d’abril de 2019

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Enric Sánchez-Cid ( Portbou, 26 de maig de 1928 ), publica una fotografia de l’església parroquial de Santa Maria de Portbou .

Vista posterior de l'església parroquial de Portbou, 1890-1920. Autor: Eduard Royo i Crespo (AFCEC_ROYO_X_0052)

Trobava una fotografia recent, que constata que no va patir danys greus en els dies següents a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, i que Santa Maria, va vetllar perquè els llançaments d’artilleria duts a terme per la Marina i l’Aviació feixista no fossin efectius.

Llegia que l’Església fou aixecada a expenses de la companyia del ferrocarril, damunt l'esplanada de l'estació.

No hem trobat constància de la data en que fou consagrada, cal suposar però , que a l’any 1882 ja ho era, perquè en aquesta data hi fou destinat el primer vicari per part del bisbat.

Originàriament fou una capella particular de la família Planàs, de l’època en que Claudi Planás i Armet era el director del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-França (TBF); al voltant de l'església encara es conserven alguns carreus amb la sigla inscrita TBF. Més tard l'església s'obrí als treballadors de la companyia del ferrocarril, sent sufragània de Sant Miquel de Colera, i més endavant fou declarada parròquia independent.

El temple fou construït entre 1878 i 1893 per l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), autor també de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès

https://www.novaconca.cat/opinio/97732/dr-enric-sanchez-cid

L'any 1933 es construí una llarga escalinata, per salvar el desnivell entre el poble i l'emplaçament del temple. Fou fet per l'arquitecte empordanès Pelagi Martínez Paricio (Figueras, Gerona, 15 de octubre de 1898 - ibídem, 13 de juny de 1978.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/7.html

Al retaule que hi ha darrera de l'altar hi ha una imatge de la Verge esculpida per Frederic Marès Deulovol (Portbou, Gerona; 18 de septiembre de 1893 – Barcelona; 16 de agosto de 1991) .

http://www.portbou.cat/coneix/personatges-destacats/frederic-mares-i-deulovol/

El sagrari i la creu són obra de l'escultor Domènec Fita i Molat Girona, 10 d'agost de 1927) .

https://fundaciofita.com/obra-de-domenec-fita/domenec-fita-artista/

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici d'estil neogòtic i de dimensions considerables que destaca de forma notable dins el conjunt urbà de la població. És una construcció de carreus orientada de nord a sud. S'hi accedeix mitjançant una llarga escalinata que guanya el fort desnivell que hi ha entre el poble i l'esplanada de l'estació, on resta emplaçat el temple.

Consta d'una sola nau força alta i esvelta dividida en quatre crugies, amb coberta de fusteria sobre arcs diafragma apuntats. Té un altre tram, a manera de pòrtic, que és cobert amb volta de creueria. L'absis, de planta poligonal, també és cobert per una volta de creueria.

A la façana principal hi ha la portada, formada per tres arcs apuntats que defineixen tres accessos independents. Són emmarcats per un fris i diverses motllures que al centre (just al damunt de l'arc central) defineixen el marc d'un relleu escultòric. En ell s'hi representa la figura de la Verge Maria, dins una màndorla sostinguda per dos àngels i sota un dosser. A més, hi ha la imatge de Sant Jaume apòstol i Sant Jordi.

Al damunt dels arcs hi ha una rosassa de grans dimensions amb decoració calada i tot coronant la façana hi ha un fris de motllures que defineixen un seguit d'arcs amb relleus de traceria.

A cada costat del mur hi ha sengles torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i coronats amb un floró.

Als murs laterals de la nau i a l'absis, entre els contraforts, s'obren grans finestrals que tenen els arcs apuntats i presenten decoració calada a l'intradós. Dels vitralls, que van ser restaurats cap els anys 1940-1949, el de l'absis mostra l'Assumpció de Maria al centre i l'apòstol Sant Jaume i els tres Reis als costats. Cada vitrall és dividit en dues parts, amb dos arcs apuntats que tanquen una petita rosassa amb motius calats.

Fotografia. Carles Aguilar.2009

El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior d'arcs apuntats i és coronat per una gran creu de ferro.

dilluns, 15 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL MAS DURAN. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7674/rec/13

L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1897 i 1936, la finca coneguda com ‘ el Mas’ i/o Mas Duran de la que a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html en diuen ; "el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom.

http://www.favsq.org/historia/masies.html

Està documentada des de 1641 en els fogatges.

El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell. Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.

Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó.

La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs.
Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat MOLT precari de conservació, el que fa mal pensar en que estem davant del darrer pas, abans del seu enderrocament. Si Déu, i/o alguna administració no ho evita, clar.

Fotografia. DagafeSQV

A nivell català s’hauria de crear una ‘distinció’ per reconèixer la perversitat tant de persones físiques com jurídiques en relació al patrimoni històric, des del Diari de Castellar del Vallès, els postulem al premi ‘ Destralers de Catalunya’. Pensem però, en alguna ‘medalla’ o fins alguna ‘creu’, que us sembla?.

diumenge, 14 d’abril de 2019

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE CAN TOBELLA. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Havíem dedicat una entrada a la masia en la que dèiem:

Enlloc es fa esment de la capella de la casa, de la que em feia arribar imatges el Pere Julia Subirana, i a la que dedicarem un post properament.

Això en un país, catòlic, apostòlic i romà, sembla quasi impossible, oi?.

El Pere Julia Subirana publicava un parell de fotografies, una del exterior de la capella i l’altra del interior, intueixo que la imatge és la de la Mare de Déu del Roser.

És la porta esquerra , capella adossada a l ‘edifici de la masia

Imatge de la Mare de Déu del Roser

Em demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , que en confirmava l’advocació a volta de correu electrònic.

https://rotaryterrassa.files.wordpress.com/2017/03/excursic3b3-masia-de-can-tobella-del-cairat.pdf

La paraula Tovella, segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), ve del mot tova, però no en el significat de maó o rajola, sinó com a femení de tou, que per a l’eminent filòleg, vol dir “indret fondo, clot buit” (Onomasticon Cataloniae, volum VII, pàg. 332), i “el sentit antic i més propi fou “buit de dins” i també “porós, esponjós, cavernós”, i es formà tornant adjectiu el ll. TÖFUS “turo, pedra calcària, porosa”, que sonoritzant normalment la “F” passà primer a tovo i d’aquí a tou.

“L’origen de tot plegat –escriu després de posar diferents exemples- és indubtablement el ll. TÖFUS, que designava menes o espècies minerals de naturalesa porosa, esponjada, bonyeguda i cavernosa, una mica com la que anomenem la tosca, o com el turo de certes deus, o del subsòl de certes terres” (Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, vol VIII, pàgs. 671-672).

Recordo que la nostra mare coneixia diferents llocs de can Tovella on havia anat a buscar terra d’escudelles; no sé si hi té res a veure aquesta mena de terra, que n’hi abunda.

També la Maria de can Tobella (Maria Tobella Marsinyach) em diu (5.11.2016) que cap a la font del Racó i al Corral Vell en amunt hi ha molta pedra tosca, que fins i tot n’havien vingut a buscar per decorar jardins.

https://espeleoworld.com/c/cova-n-7-de-can-tobella

dissabte, 13 d’abril de 2019

CAN CORDELLES. CERDANYOLA DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Entre 1890 i 1936, algú retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, “vista parcial de Can Cordelles i el pati a Cerdanyola del Vallès”.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3316/rec/22

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la fotografia, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27420

L'origen de la masia es pot situar vers el segle XVI. La família Cordelles es troba documentada des del segle XVII (hi ha constància del matrimoni, l'any 1666, del noble Galceran de Cordellas a la capella del mas, de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocaciño a l’email coneixercatalunya@gmail.com ).

La reforma més important del conjunt va tenir lloc a mitjans del segle XIX quan, sent la família Bielsa Castillon la propietària, la masia va passar a tenir la seva fesomia actual

http://www.xtec.cat/~egrino/historia_vielsa.htm

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/imatges-i-records-de-la-cerdanya-petita.html

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de grans dimensions, amb planta quadrangular i cobertes de teula a quatre vessants a dos nivells. Està situat al polígon industrial de la Clota. El seu interior reflecteix diverses intervencions realitzades al llarg del temps. Són remarcables a l'exterior les galeries d'arcs de mig punt dels dos pisos, encara que modificats en part a la planta baixa, amb balustrada a tot el voltant. El conjunt compta, a més, amb diverses construccions auxiliars, de maó i teula.

http://www.salillas.net/masies/

https://www.cerdanyola.cat/turisme/historia

Sobta força que en un indret tant proper a Barcelona, es retratessin únicament 10 masies.

L’arxiu de l’Estudi de la Masia Catalana, barreja imatges de Cerdanyola del Vallès, i de Sant Julià de Cerdanyola.

L’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, estava sens dubte composat per persones de gran vàlua professional i tècnica, es troba a faltar però, una planificació MÍNIMA que sens dubte hauria donat un millor resultat.

divendres, 12 d’abril de 2019

VA SER JORDI AUDET VIÑALS L’AUTOR DE LA FOTOGRAFIA DE LA FAÇANA PRINCIPAL DE CAL MADRÓ DE MONNARS?. TAMARIT DEL MAR. ARA TARRAGONA. CATALUNYA

Monnars és un poble de la zona de llevant de Tarragona, situat a uns 7 km del centre de la ciutat en direcció Altafulla.
L'any 2009 hi havia una població de 2.025 habitants.

El poble està situat entre la N-340 i l'A-7 que uneixen Tarragona amb Barcelona.

Tradicionalment, formava part del municipi de Tamarit de Mar, conjuntament amb Tamarit i Ferran, fins que el municipi fou agregat al de Tarragona el 1956.

DE la TORRE DE MONNARS o de Ca Madró de Monnars, trobava : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41425

La casa té un portal adovellat i un balcó amb brancals de pedra i llinda gòtica. Al seu costat hi ha un rellotge de sol.

Té adossada una torre defensiva de planta rectangular atalussada (5 x 5 m i 12 m d'alçada). La fàbrica és de maçoneria amb carreus a les cantonades. Es conserva un matacà també de pedra. La teulada és un afegit posterior a la torre.

A l'interior hi ha pintures gòtiques, segurament del segle XIV, que donen idea de l'antiguitat de l'edifici. Tanmateix, va ser reformada cap a l'any 1600.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6154/rec/5

La fotografia de febrer de 1927 la feia Jordi Audet, del que no consten més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, …., pensem – i en voldriem tenir confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com – que es tracta de Jorge Audet Viñals.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1938/10/09/pagina-4/33131334/pdf.html?search=Jorge%20Audet

El día 3 del actual, y a consecuencia de un accidente de automóvil, murió el conocido arquitecto don Jorge Audet Viñals, el cual cumplía actualmente sus deberes militares en el Cuerpo de Defensa de Costas en la Zona de Tarragona. Fue precisamente al volver de su diaria inspección de- las obras a él encomendadas, cuando la ocurrió el desgraciado accidente.

El acto del entierro se efectuó el pasado miércoles, en la villa de Cambrils, con asistencia delas autoridades civiles y-militares y de todos los compañeros de trabajo, constituyendo una gran manifestación de duelo, justa correspondencia a las grandes dotes de simpatía e inteligencia que poseía el malogrado arquitecto y soldado de la República.

Además del recuerdo de todas sus cualidades, Jorge Audet Viñals deja diversas muestras de su arquitectura, fruto de su trabajo de artista que ya conocía el éxito.


http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-amcam/llistat-de-les-persones-que-van-morir-a-l-hospital-de-sang-de-cambrils-i-van-ser-enterrades-a-cambrils

dijous, 11 d’abril de 2019

IN MEMÒRIAM DE LES BAUMES DELS POBRES, LA D’EN CARNER, LA DE PONSFERRER,... SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

M’arribava a peu – aquí no hi ha lloc per aturar el vehicle – fins a la Cova d’en Carner, si acceptem el que diu el cartell informador.
http://espeleobloc.blogspot.com/2014/04/coves-den-carner.html




http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/02/balma-den-carner.html#.XKD7tJgzbIU

No té la consideració de ‘monument’, que curiosament s’atorga a les barraques de pedra seca.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Lloren%C3%A7_Savall

Tampoc la incloïen en el Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

M’explicava el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ), que aquí, com a la dita Bauma de Ponsferrer, si aixoplugaven els pobres que anaven demanant caritat pels pobles, perquè la dictadura eliminava la pobresa per decret ‘ SE PROHIBE LA MENDICIDAD’ .

És curiós que encara hi ha nostàlgics d’aquella època, oi?.

Està clar que els seus avis, o pares, o fins els mateixos, no havien tingut que fer nit mai, en lloc com la cova o bauma d’en Carner.

dimecres, 10 d’abril de 2019

PLAÇA DEL GRÀ. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Havíem constituït una Joint Venture el Pere Julià Subirana i l’Antonio Mora Vergés, pensaven divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, intuíem que aquesta activitat tindria però, un mínim retorn econòmic, i alhora un altíssim nivell d’acceptació per part de la ciutadania.


El Pere Julià Subirana publicava una fotografià d’una Plaça de Figueres que s’ha conegut al llarg dels anys com; Plaça Comerç, Plaça Nova del Grà, Plaça Coberta,..

Llegia que l’any 1886, hi ha una proposta de cobriment de la plaça pels ciutadans Macau, Roca i Andrés que es comprometen a aportar 6000 pessetes per les obres, pressupostades finalment pel Mestre d'Obres, Francesc Puig i Sagués en 18.773.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com dels noms, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs dels ciutadans Macau, Roca i Andrés, pensem que és el mínim que Figueres els deu, que us sembla?.

Mariano Villalonga Ybarra (Bilbao, 1864 – Madrid, 1913) fill de l'industrial figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló ( Figueras, 13-05-1822 - Bilbao, 07-05-1898) que s'havia casat amb la filla de Gabriel Maria Ybarra GUTIERREZ DE CABIEDES (Bilbao el 2 de febrer de 1814 + 10 de agosto de 1890) va regalar el ferro per les 36 columnes de suport.

Patrimoni Gencat ens diu ; Plaça situada a l'extrem de l'eixample. Va ser un nou espai públic per a mercat, formant conjunt amb les places de l'ajuntament i del Grà Antiga .

Es troba definida implícitament en els projectes militars per la ciutat, en forma d'espai quadrat tocant a la sortida de la futura carretera de Roses. Limitada per dos camins existents i per dos vials derivats de l'eixample de la zona de l'hospital. Pel seu emplaçament marginal no es va definir una proposta arquitectònica per a l'entorn, tot i que es va limitar l'alçada dels edificis a dos pisos.

1886-87 Puig i Sagués realitza l'actual estructura de cobriment en ferro, fusta i teules canviant només la llanterna central que el projecte preveia esfèrica i es va realitzar piramidal. Es tracta d'una estructura simple, però dotada d'una gran harmonia, que configura un espai singular.

Les seves 36 columnes de ferro suporten un cobert a quatre aigües, amb entramat de fusta i teula àrab.

Si us sembla interessant aquesta Joint Venture, feu-li saber al Pere Julià Subirana, i al ensems penseu que està oberta a la participació de TOTS ELS CATALANS.

Ah!, Figueres és una destinació amb un altíssim patrimoni històric i/o artístic. Poseu-la a l’agenda.

dimarts, 9 d’abril de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI DE SUTERRANYA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

El Jose Antonio Feria Luna publica una fotografia de l’ església parroquial de Sant Serni de Suterranya que es troba situada a la Plaça de l'església , fent cantonera.


Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una nau, amb voltes de creueria que semblen restes d'una part gòtica. De la façana principal, la qual està molt desvirtuada per operacions posteriors, destaca la porta adovellada d'arc rebaixat amb restes d'un sobre arc. Les altres obertures són de factura posterior, un òcul motllurat i una finestra amb arc a mode de sardinell. Culmina amb un campanar de cadireta amb dos ulls, rematat per una petita espadanya d'un forat.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada.

La façana lateral és molt irregular i testimoni de les diverses operacions constructives que s'hi ha dut a terme.

Quan al topònim en diu el diccionari català valència balear ; Poble situat a la Conca de Tremp. Etimològicament del llatí subterranĕa, ‘sota terra’.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ens confirma que efectivament prové de la forma culta llatina subterranea, és a dir, la que es troba sota terra o, interpretat d'una altra manera, la que en la terra, es troba a sota (o en la terra de sota). Possiblement es tracta d'aquesta segona interpretació: Suterranya és l'evolució en terra més plana i accessible de l'antic poble de Puigfalconer, que és més enlairat, en les serres del nord-est del terme, i que s'abandonà a favor de Suterranya.

dilluns, 8 d’abril de 2019

IN MEMORIAM. TORRE DE LA PLANTERA. PATRIMONI HISTÒRIC ENDERROCAT PER LA DICTADURA FRANQUISTA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La iniciativa de crear l’Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), era, és i serà sempre excel·lent, els resultats però, malgrat la ‘quantitat’ i ‘qualitat’ dels que participaven son extraordinàriament migrats.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/BLANES/order/title

Tres imatges únicament de Blanes, una està clar que es de Tordera, l’altra ja no existeix, sembla que fou destruïda a la dècada dels 50 del segle XX: https://sites.google.com/a/xtec.cat/napoleosoliva/l-escola/el-nostre-entorn/el-barri-de-la-plantera-1

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5655/rec/2

Fotografia de Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 de agost de 1893-Barcelona, 30 de gener de 1993). Abril de 1916


Blanes va fer una excel·lent tasca de destrucció del seu patrimoni històric, durant la dictadura franquista, i en els primers anys de la ‘democraciola’.

http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=7516

diumenge, 7 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA TEMPLÀRIA DE SANTA MAGDALENA. PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la d’aquesta esglesiola, de la que en diuen a la pàgina del Consistori Municipal :
http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id345/capella-templaria-de-santa-magdalena.htm



La capella malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes); només una part de la nau es conserva.

La façana principal està feta amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres més o menys escairades que formen el dovellat. Teulada a dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb lloc per una sola campana.

La capella actualment forma par de les dependències privades d'una casa de pagés.

En excavacions recents es van trobar les restes humanes del que pot ser un monjo templer del segle XII. També es van trobar restes de ceràmica de principis del mateix segle. Les actuacions arqueològiques fetes darrerament han permès identificar la part més antiga de l’església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.

La capella forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès.

L'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses. Al llarg de la seva existència sempre ha tingut renom i fama de poder i riquesa.

A finals del segles XVII els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen la capella.

Com a conseqüència de l’absoluta ruïna dels comptes públics Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) l'any 1835) presenta la llei de desamortització dels bens eclesiàstics, la norma acomplia perfectament la tesis clàssica de ‘robar als pobres per a donar-ho als rics’. La capella, i tants i tants altres bens de l’església passen a mans de l'Estat. Que la posarà a la venda i serà comprada per un particular.

Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la mesa de l'altar i la campana passen a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità.

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo09paso.htm

dissabte, 6 d’abril de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL COLL. SALAS. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica una esplèndida fotografia de l’església Parroquial de Salas de Pallars, advocada a la Mare de Déu del Coll.


Llegia que la data de 1607 figura a sobre del portal meridional. A la reixa afegida al damunt de la porta principal hi ha la data de 1880.

L'església conserva una creu gòtica de plata sobredaurada.

Torre-campanar de l'església parroquial: segons Luís Monreal y Tejada (Saragossa, 1912 – Barcelona, 1 de novembre de 2005) i Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013) , el castell de Salàs, devia alçar-se dins el clos i en la part alta, prop de l'església i no lluny de la plaça quadrada i porticada.

Patrimoni Gencat ens diu ; església de tres naus. Al mur de migdia hi ha la porta dovellada amb impostes i extradós formant ressalt. La nau principal és de volta de canó, estant precedida pel cor que és sostingut per una volta d'aresta. Les naus laterals tenen dues voltes d'aresta cadascuna, els formers de les quals descansen a sobre de pilars quadrats. L'altar està més elevat al damunt d'unes arcades de mig punt del carreró posterior.

Fotografia de Clara López Basanta

El campanar i tota l'església foren ampliats produint unes porxades al davall de la coberta.

Salas, el Pallars jussà, el Pallars sobirà, Lleida, Catalunya , tenen molt a ‘viure’, poseu a la vostra agenda.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/ancienne-eglise-de-saint-pere-al.html

divendres, 5 d’abril de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava el temple parroquial de Sant Salvador, situat quasi ‘face to face’, amb la mal dita capella de Sant Nicolau, darrer vestigi del priorat de Sant Salvador d'Arraona, dependent de Santa Maria de l’Estany.


És obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic. La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés. La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.


L'obra escultòrica és de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003). Els temes dels capitells de la nau són religiosos, amb representació dels apòstols; els del cor amb àngels i músics; en el campanar els signes del zodíac i les quatre edats de l'home i en el claustre temes de Sabadell.


L'edifici començà a construir-se l'any 1955.

La pedra utilitzada és de les voravies de la ciutat, la dels capitells és pedra de Preixana.

Retratava també l’edifici del Casal Parroquial que té l’entrada pel carrer Covadonga, i del que no en trobava cap dada. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


Alhora de decidir entre les diferents ‘ ofertes polítiques’ la prova del ‘coto’ ha de ser NOMÉS la seva actuació vers Catalunya i els catalans