dimarts, 17 de setembre de 2019

SANT JOAN BAPTISTA DE CABAÇÉS. PORTA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall

Retratava al Josep Olivé Escarré a la part alta del poble de Cabacés , davant de la façana d’ una capella – en algun lloc la qualifiquen com ermita - advocada a Sant Joan Baptista, la descripció ens diu , petita capella barroca d'una sola nau, del segle XVIII, coberta per volta de mig punt rebaixada amb llunetes.


Exteriorment és arrebossada. La façana presenta una porta sense decoració, amb una ceràmica com les de l'interior, un petit ull de bou i un coronament de corbes mixtilínies. El conjunt és rematat per una espadanya.

Té un absis poligonal, amb cinc costats i arc triomfal.

L'interior és enguixat, amb un petit fris continu. Hi ha un sol altar amb una imatge de Sant Joan. Les parets són decorades amb unes ceràmiques representant diversos sants, de factura moderna.


Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Les celebracions litúrgiques s'han limitat regularment a la diada de Sant Joan.

S’acostuma a designar com a capella els petits temples religiosos situats dins del nucli urbà, i com ermita aquells que es troben situats, com diuen en aquesta terra ‘ al de fora’.

Des d’aquell indret es pot accedir fàcilment al Montsant, utilitzant els nombrosos camins i senders que hi ha.

El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dilluns, 16 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE FONTSCALDETES I DE LA SEVA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA ASSUMPTA. CABRA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç:
https://www.facebook.com/pg/poblesabandonatscatalans/photos/?tab=album&album_id=708484556260739

Del tema se’n ha escrit força: http://fontscaldetes.blogspot.com/

Em centraré únicament amb l’església de Santa Maria, i poso Fontscaldetes a la llista de llocs a visitar.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- i que havia estat restaurada l’any 1942 , després dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a que tots ells havien jurat LLEIALTAT, els sediciosos vencedors ho qualificaven de Guerra Civil, i la Jerarquia Nacionalcatòlica de CRUZADA, com mal acostuma a ser natural, no hi ha cap dada de l’autor de la restauració i/o reforma, esperem que des de l’Associació d'Amics de Fontscaldetes (Cabra del Camp) es farà recerca per esbrinar-ho. Per descomptat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sembla que l’acció destructiva que desencadenaven els feixistes “ el que és causa de la causa, és causa del mal causat “ s’enduia la imatge de l’Assumpció de Maria que presidia el temple.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/04/laltar-de-lesglesia-de-fontscaldetes.html

La resta de imatges, el Sant Crist, el Nen Jesús ,... , es salvaven de la destrucció. Està clar que hi ha haver per part dels sediciosos un cop derrotat el govern LEGÍTIM i DEMOCRÁTIC de la II República, un tant gran ànim de revenja, que es pot qualificar de genocidi contra Catalunya, i que portaria l cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) a reclamar al mateix dictador que atures el seu ànim homicida; mai s’ha esclarit si la mort del Cardenal, que havia estat el millor valedor dels feixistes, va ser ordenada pel mateix sàtrapa.

http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2013/01/la-nova-mare-de-deu-de-fontscaldetes.html
http://fontscaldetes.blogspot.com/2010/05/recuperat-lantic-sant-crist-de.html

Havíem fet alguna visita a la contrada, a la població i al terme :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/qui-fa-un-cove-fa-un-paner-el-xalet.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/edifici-de-lajuntament-i-escola-publica.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html
http://relatsencatala.cat/relat/nouvelle-eglise-de-lassumpcio-de-la-verge-maria-pla-de-santa-maria-el-camp-sobira-tarragona-catalunya/1050156

Friso per tornar.

diumenge, 15 de setembre de 2019

CASTELL DE BOIXADORS I ESGLÉSIA DE SANT PERE. SANT PERE SALLAVINERA. L'ANOIA SOBIRANA

Retratava al Josep Olivé Escarré al costat de la tanc perimetral del Castell de Boixadors que es troba d'alt d'un turó a 848 metres d'altitud dins al terme de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia sobirana.


Patrimoni Gencat
ens diu que del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.

Sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb d'altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb d'altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que et caire d'haver estat una torre. Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.


De l’Església de Sant Pere, que havia estat la parroquial llegia que es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.

Catalunya ha de girar els seus ulls vers les seves terres interiors, i conrear de forma rigorosa, un turisme cultural aprofitant el vestíssim patrimoni

dissabte, 14 de setembre de 2019

CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE NULLES. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Si aneu a Nulles a la comarca del Camp Sobirà de Tarragona, no pregunteu per la Dolores, no us ens sabran dir gaire cosa - sobretot si tenen menys de 60 anys -, pregunteu-los pel seu esplèndid Celler , aixecat per l’arquitecte CÈSAR MARTINELL BRUNET (Valls, el Camp Sobirà de Tarragona , 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) entre els anys 1919 - 1920


Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici consta de dues naus principals i altres cossos auxiliars, producte d'ampliacions posteriors.

Les dues naus principals resten unides, és a dir, no tenen cap mena de separació entre elles. D'aquest eix central parteixen, a banda i bada, una successió d'arcs equilibrats parabòlics, a la manera dels arcs diafragmàtics medievals, fets de maó vist. Els carcanyols d'aquests arcs són calats amb falsos arcs.

Tota aquesta estructura suporta la coberta formada per bigues i llates de fusta, solera de rajola i teula.La segona nau és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.

La façana principal deixa veure la doble nau basilical. La seva composició parteix d'un alt basament de pedra, trencat per les portalades amb arc parabòlic. Aquestes portalades sobresurten i s'endinsen en els finestrals situats a sobre seu, que formen un arc d'obra de maó vist, també parabòlic, dividit per mainells que formen cinc finestres verticals. Els mainells formen part alhora dels pilars d'obra que recorren verticalment la part alta del parament fins a la coberta, on uns acabaments esglaonats van formant el pendent, que acaba en vèrtex al centre dels pòrtics. El resultat és una façana monumental, magnífica i bella per la composició i els elements arquitectònics que la formen. Són especialment notables els angles formats per les cantonades de la façana principal elaborats per pilars de maó vist formant relleus degradats que enllacen amb el coronament de l'edifici. Les façanes laterals són formades per un basament i un segon nivell, tot de pedra irregular. A cada tram del segon nivell s'obre una finestra triforada. Totes les obertures són emmarcades amb maó, tret de les portes d'accés que són de pedra. Ran de terra i tot al voltant de l'edifici, s'obren petites finestres pentagonals.

RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998), va redactar un projecte d'ampliació del celler, que va dur a terme l'any següent el paleta Enric Puig Solana: en va resultar un cos d'edifici situat a poca distància del costat dret del celler primitiu, que va intentar evocar sense fortuna l'arquitectura de Martinell, es confirmava – una vegada més – allò de ‘les segones parts no sempre són bones ...’

http://www.adernats.cat/

divendres, 13 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA.. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL LLORET DE RENAU. TARRAGONÈS

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), gaudia de la presumpció d’innocència; no va cursar cap màster a la Universitat Juan Carlos I, ni va rebre cap préstec – sense avals i/o garanties - de la Comunitat de Madrid.

El que si va fer en els darrers anys de la seva existència, va ser resseguir la seva estimada Catalunya, i admirar edificis com l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, al municipi de Renau, a la comarca del Tarragonès, que malgrat ser un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no apareix en la relació d’obres complertes de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol_i_Gibert



Patrimoni Gencat en diu ; Edifici de només una nau rectangular, de 12 metre. x 5 metres, que està coberta amb volta d'aresta dividida en tres sectors per arcs de mig punt escarsers.

La façana està centrada per una porta amb llinda i una finestra quadrangular a cada banda.

L'ull de bou en forma d'estrella de sis puntes i una obertura en forma de creu allargassada, que il·luminen les voltes, foren dissenyats per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) l’any 1925. Corona la façana una espadanya d'una obertura (la campana procedeix de l'església de Peralta), també obra de Jujol.

Les parets i la volta de l'edifici de voltants de 1925, estan decorades amb pintures de Ramon Farré Montseny, pintor de Vallmoll, amb qui va col·laborar Josep Maria Jujol i Gibert quan es feia en aquella població l’ermita del Roser. Pensem que com succeïa a Vallmoll, la tasca es duia a terme sota la direcció de Jujol.

https://www.academia.edu/19563170/Les_pintures_de_Santiago_Tarrag%C3%B3_Lafau_a_les_esgl%C3%A9sies_de_Belltall_Rocallaura_Rocafort_de_Queralt_Renau_i_Vallirana

L'altar és obra de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)

Queden restes de la casa de l'ermità i un pou d'aigua viva.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Marededéu que es cantaven en aquesta ermita de Renau ;
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-del-lloret-de.html

Per ampliar dades i/o tenir referències per conèixer més i millor els Santuaris marians de Tarragona, cliqueu aquí al damunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Ramon Farré Montseny, i si fos possible - per demanar no quedem – una fotografia. En un país ‘normal’ això és de costum, per més que ho diguin els panfeixistes, no som – encara – un país ‘normal’.

No en trobava dades a :
https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/difusio/dades-historiques-de-la-ciutat/biografies-de-tarragona/biografies-de-tarragona-llibre

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

dijous, 12 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. CEMENTIRI DE VALLMOLL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST . EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del Cementiri de Vallmoll, al Camp Sobirà de Tarragona, la llegenda de la porta del Cementiri diu ‘ l’amor tot ho venç i la mort tot ho iguala’, missatge ‘nou’ ja que no fa cap referència a la religió.


No podíem accedir a l’interior i recollia la capella en una imatge molt allunyada.


És un edifici senzill, obra possiblement del mateix autor del cementiri, que no consta òbviament enlloc - estem al REINO DE ESPAÑA - , que hauria de ser en bona lògica l’arquitecte municipal de l’època. Per descomptat ens agradarà saber qui en va ser l’autor a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

Pel que fa a l’advocació li demanarem que ens la confirmin des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

El Tony Collbató em feia arribar un enllaç: http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerar-de-lalt-camp/vallmoll/

Em pregunto; que faria sense les aportacions de tants i tants bons amics ?.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dimecres, 11 de setembre de 2019

HISTÒRIES DE BLANES EN ELS ANYS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA

El Jorge Meléndez Muñoz publica una fotografia deL iot del dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol – que es va anomenar durant molts anys ‘del Caudillo’ , 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975).

https://www.europeana.eu/portal/es/record/2048008/Athena_Plus_ProvidedCHO_Ajuntament_de_Girona_544185.html

Al franquisme li agradaven els braus, tant, tant, tant, que fins l’Azor el vaixell del dictador, arribava a Blanes – segons les cròniques - a las cinco de la tarde del día 19 de junió, no consta l’any, pensem però que va ser l’any 1970.
https://core.ac.uk/download/pdf/39067660.pdf

Ha plogut força d’aleshores ençà, tant, tant, tant, que el Consistori de Blanes, reclama a la Fundacion Francisco Franco que li retorni la medalla d’or que se li atorgava , ara sembla que ‘manu militari’ l’any 1964
https://www.racocatala.cat/noticia/3057/lajuntament-blanes-retira-medalla-franco

Tenia un cert ressò la noticia de la retallada de la barba d’una suposada imatge del dictador al Retaule de l’església de Santa Maria :
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html

Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va ser l’autor de la pintura. https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24012/443553

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-54-histories-i-relats-per-antonio-mora-verges/

Facebook a creat la figura del ‘narrador visual en aplicació de la dita ‘ una imatge, val més que mil paraules’. Tot sovint advertim però, que per ‘explicar’ algunes imatges ens caldrien més paraules de les que poden digerir els que utilitzen internet, oi?

Només una mínima part de la població té accés a internet, i en el millor dels casos d’aquells que poden accedir-hi, son menys del 5% els que tenen interès en temes de patrimoni.

Els indexs son força pitjors pel que fa a les publicacions en paper que s’ocupen de temes històrics i/o patrimonials.

Tots els esforços per donar a conèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, seran pocs.

dimarts, 10 de setembre de 2019

EL REPLÀ DE LA GLÒRIA. LA MORERA DE MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré amb un fons extremadament bonic, el poble de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.


Etimològicament el nom es correspondria amb aquesta descripció; “lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen móres al costat de la muntanya santa".

El paisatge actual té poc a veure amb aquella imatge feréstega, el Priorat, malgrat ser terra de secà, per obra i gràcia dels seus habitants, ha esdevingut quasi un jardí celestial.

L’enciclopèdia catalana ens diu ; el poble de la Morera de Montsant (743 metres d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant.

L’any 2005 tenia 129 habitants.

No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat.


L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis.

L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936, com a conseqüència de l’agitació social que comportava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots havien jurat LLEIALTAT.

dilluns, 9 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE LES ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BOADA I PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una imatge de les antigues escoles de Sant Feliu de Boada, al terme de Palau-Sator


http://aguait.blogspot.com.es/2007/05/les-antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html


Em queia el món al peus, perquè l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament havien estat les antigues escoles de Palau-Sator , i em contestaven que ‘ no tenien cap dada, de qui en va ser l’autor’.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PALAU-SATOR&page=1&pos=10



Josep Maria Claret i Rubira
(Girona, 1908-1988), aixecava la casa dels mestres a la decada dels 50 del segle XX
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-palau.html

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

P/D

En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya que endegàvem ‘formalment’ el mes de gener d’aquest any 2015, tenim algunes coses clares :

1. En faltem moltes per retratar.
2. Ens cal almenys saber la data en que s’aixecaven
3. L’autor, atenen el país en que vivim, és un luxe del que dolorosament estem aprenent a prescindir.
4. Ens cal MOLTA AJUDA
5. Avui, moltes persones porten un mòbil i podrien – si més no – retratar els edificis i penjar la imatge al facebook
6. Esperava trobar – en el pitjor dels casos – una persona a cada poble, vila o ciutat.
7. Esperava una ‘mínima’ col•laboració de les administracions públiques. Ajuntaments, Consells Comarcals,...
8. També dels Arxius Locals, de les Associacions Culturals, de ....
9. Haurem de continuar recorren el país, fins on ens ho permetin les forces físiques, i/o els recursos econòmics
10. Tenim però, molt clar, que continuarem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

diumenge, 8 de setembre de 2019

COVA D’EN XIMET. MARGALEF. EL PRIORAT. TARRAGONA.

Visitàvem Margalef a la comarca del Priorat, de la població en fa esment una antiga cantarella :

La Figuera n'es molt alta
Cabassers molt amagat
La Bisbal dalt d'una roca
Margalef en un forat.

De la cova coneguda com d’en Ximet, situada al Barranc de Sant Salvador, dins de la qual retratava a l’intrèpid Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1962 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )


ens expliquen a : https://margalefturisme.com/info/cova-d-en-ximet ; és una cova formada per un amuntegament de blocs caiguts en el fons del Barranc. Dóna la casualitat que l’aigua del Barranc de Sant Salvador, l’únic barranc del municipi on corre l’aigua tot l’any i que abasta el municipi amb aigua potable, travessa aquesta cova. L’interior de la cova forma una mena de sala on se sent el soroll de l’aigua que s’acumula abans d’escórrer-se més avall.

Una petita presa construïda a la sortida de la cova crea aquesta làmina d’aigua, i més avall un seguit de bassa i canalització de l’aigua travessa la finca següent.

Algunes de les coves s’han fet servir per aconseguir o emmagatzemar aigua. A causa de la llunyania de les coves, només les més accessibles s’han fet servir de forma més intensa.

La cova va ser recuperada i netejada l’any 2008, després de quedar colmatada per sediments des dels aiguats del 1994.

Actualment s’han efectuat treballs d’acondicionament, retirant el sediment i facilitant l’accés a la cova amb una passarel·la peatonal.
El seu voltant està adequat com a àrea de lleure amb taules i una font.

En podeu veure mes imatges a : http://www.geb.cat/cova-den-ximet-margalef-priorat/

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dissabte, 7 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRE DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL DE CATALUNYA. CAPELLA DE LA PIETAT. SANT LLORENÇ DE MORUNYS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de la capella de la Pietat de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós que s'aixecà fora muralles. De reduïdes dimensions, consta d'una sola nau amb dos trams a més d'un porxo. Els quatre ambients de l'interior estan coberts amb volta de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Exceptuant els nervis de pedra, tot el parament està enguixat


Posteriorment a la seva construcció, la capella ha sofert notables modificacions. A mitjan segle passat, el porxo fou tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau. La il·luminació de tot l'espai procedeix d'un òcul en el mur que avui tanca l'antic porxo, i d'una petita finestra a la capella lateral. La façana, i amb ella l'espadanya, és una restauració del 1909, feta tal i com es pensava que era l'original. També la teulada ha estat reformada, afegint teules damunt la coberta de pedra, excepte a la part corresponent al porxo

El que té més interès és, sens cap mena de dubte, el retaule de la Pietat, del darrer corrent gòtic. Es tracta d'un conjunt amb tres carrers, el central més ample, i una predel.la de cinc compartiments



La taula central inclou la Pietat, amb les imatges dels donants, i al damunt, com és habitual, el Calvari. als carrers laterals, l'Anunciació, la Visitació, la Dormició de la Verge i la Coronació. Els temes superiors es completen a la predel.la amb el Naixement, l'Epifania, la Resurrecció de Crist, l'Ascensió i la Pentecosta. Francesc Solives utilitzà aquí models característics del gòtic flamenquitzant, propers a l'art d'Huguet i de Pedro García de Benavarre.

La primera notícia documental de la Capella de la Pietat fa referència al contracte d'un retaule el 1480 entre la família Piquer de Sant Llorenç de Morunys i el pintor de Banyoles Francesc Solives. D'aquesta dada cal deduir que la construcció de la capella és anterior, probablement del darrer terç del segle XV. Fou el matrimoni Joan Piquer (1433-1505) i Margarida Rovira, personatges que s'identifiquen amb els representats en el retaule, els qui feren construir la capella com a lloc de devoció privada.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

divendres, 6 de setembre de 2019

CASA JUVINYÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de casa Juvinyà, de la que Patrimoni Gencat ens explica que la seva existència està documentada des del segle XII i figura en molts capbreus a favor de l'antic priorat, com a "stadium sive forcia de Juvinyano" (1374).


Sabem que l'"estai"o força de Juvinyà pertanyia a Ramon de Fontibus a finals del segle XII, i que va passar a la seva filla Urraca casada amb Guillem de Juvinyà, del qual conserva el nom. Poques generacions després, l'edifici va ser venut a la família Planes. D'aleshores ençà va passar per diverses mans. En foren propietaris: Climent Cabrera, fill del vescomte de Bas, que el rebé en ser-li confiscat al seu anterior propietari que participà a la guerra dels remences. Una família pagesa del lloc. Mossèn Pere Rovira beneficiat de Sant Esteve d'Olot. Jacint Germà, orfebre olotí. La família Trinxeria. I finalment la família Masllorenç.

La casa Juvinyà, transformada i deteriorada, va atreure l'atenció de l'historiador local Francesc de Caula Vegas (Osuna, 1887 - Barcelona, 1973) , el qual, a partir de 1917, va comnçar-ne l'estudi i la difusió de la seva existència.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Caula_i_Vegas
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016611.xml

El 1989 es procedí a una primera fase de reformes i restauració general de l'edifici i s'excavaren els interiors. En una segona fase, s'està acondicionant l'edifici com a sala d'exposicions.

La casa , situada dins de la població de Sant Joan les Fonts, prop de l'antic priorat de Sant Esteve (ara Sant Joan), és un dels escassíssims edificis civils d'època romànica que ha arribat als nostres dies.

La casa o "estai" Juvinyà és considerada dins del tipus d'edifici anomenat sala, freqüent a l'època medieval, l'estructura de la qual parteix bàsicament d'una sala única. Per la documentació es coneix l'existència d'altres construccions similars. Poques, però, s'han conservat, i la majoria, força transformades. D'altra banda, se sap que originàriament eren sales les masies que actualment conserven aquest nom. Sovint, les sales eren dins de recintes fortificats.
Quan a la descripció llegim ; un edifici de planta rectangular de tres crugies i amb tres nivells d'alçada. Els murs són massissos i amb escasses obertures, la majoria espitlleres. A la planta principal hi havia una finestra geminada (ara mig desfeta i tapiada, amb una nova obertura) de tradició romànica, amb festejadors a l'interior. Al mur N, en aquest mateix nivell, s'obrien dues finestres de mig punt adovellades.

La planta baixa, destinada a corts, és dividida en tres crugies per arcs de mig punt. La planta noble, la sala pròpiament dita, és també un espai unitari de tres trams, habitatge únic dels seus propietaris, que en compartimentaven l'espai amb cortines o envans de fusta. S'hi accedeix per una escala exterior des del pati. La planta superior o golfes, era destinada a magatzem i graners i també als servents. S'hi devia pujar per una escala de mà.

La façana principal es prolonga en direcció S (cap a l'esquerra) per unir-se amb una torre de defensa de planta quadrangular. En aquesta prolongació s'obre una porta adovellada, l'únic accés a la casa Juvinyà, que dóna al pati, d'on arrenca l'esmentada escala que puja a la planta principal.

La torre és una construcció independent de la resta. Els seus quatre angles són formats per carreus i la resta de murs per carreuons petits. S'hi obren també espitlleres. Per ser una estructura independent i per l'aparell de construcció, la torre sembla anterior a la construcció de la casa. A més, la finestra geminada amb festejadors situarien la construcció ja cap al segle XIII.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

dijous, 5 de setembre de 2019

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GALLECS. MOLLET. EL VALLÈS OREIENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana de Santa Maria de Gallecs, Patrimoni Gencat ens explica que fou construïda entre els segles XII i XIV, que és de planta de creu llatina i d’una sola nau. L'absis és quadrat i orientat a llevant amb una finestra de doble esqueixada, de mig punt, centrada i bastant elevada. La coberta és de volta apuntada més baixa i més estreta. Els braços del transsepte s'obren a la nau mitjançant uns arcs torals de pedra apuntats que queden tallats per l'arc triomfal. Als extrems de cada braç hi ha una finestra de doble esqueixada. Al braç nord, hi ha adossada la sagristia.


En les obres de restauració dels anys 1965-1969 es van trobar paviments de diverses èpoques. El més antic són fragments d'opus testaceum paleocristià que data dels segles V-VI.

Al mur sud hi ha un petit entrant, obert a la nau amb un arc de mig punt, on hi ha la pica baptismal.

L'aparell és de carreus no gaire escairats i mides desiguals. Estan disposats en fileres regulars. Les pedres dels arcs són més ben treballades i de pedra més vermella que la resta.

La porta es troba a ponent a l'interior és d'arc d'apuntat i a l'exterior d'arc de mig punt. És adovellada, amb brancals estrets i una motllura circular al damunt. A sobre hi ha una finestra coronella de mig punt amb mainell.

Dels murs exteriors destaca la pedra de color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos vessants feta de teula àrab. El campanar és d'espadanya amb dos ulls.


Adossada al mur de migdia hi havia la rectoria que fou enderrocada per tornar la forma original al conjunt.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

CAN COSME - CAN COSTA – CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME . CATALUNYA

Havíem obert una pàgina al facebook ‘la masia catalana’, ho fèiem amb la consciencia de que arribàvem tard, i que una bona part d’aquest patrimoni històric s’ha perdut. Dit això, no perdíem ocasió d’incrementar les entrades a la pàgina, i tampoc les d’insistir a la ciutadania a fer el mateix.
Qui perd els orígens, per identitat, oi?.

L’ Enric Terradas publica una fotografia a la poàgina Tiana en imatges.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis, i un cos central més elevat que els cossos laterals, cobert per una teulada amb dos vessants, que presenta tres finestres d'arc de mig punt.

Destaca el portal rodó adovellat, les obertures realitzades amb pedra, i els angles de l'edifici amb carreus.

Són remarcables les reformes posteriors, com és el cas de la balconada central, avui sostinguda per dues columnetes de ciment, que formen un petit porxo inferior.

Queda encara part de la decoració pintada que tenia la façana i un rellotge de sol.

Lluís Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), cronològicament, situa la masia al segle XVI, encara que possiblement sigui anterior.

Per una altra banda, s'ha de tindre en compte que l'any 1979, l'arquitecte Josep Maria Massot Beltran , realitzà reformes a l'interior.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 4 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DEL SITGES DE FA 100 ANYS. EL GARRAF. CATALUNYA


El Pere Julià Subirana, publica una fotografia feta pel Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) Luciano Roisin, conegut per les terres del REINO DE ESPAÑA, com el ‘fotografo catalan’

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lucien_Roisin_Besnard

Li explicava que bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957)

https://criticartt.blogspot.com/2007/04/josep-maria-martino-un-arquitecte.html

I, a dia d’avui, encara en resten dempeus algunes.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4965

Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar.

Sovint per explicar una imatge ens calen més de 1000 paraules.

dimarts, 3 de setembre de 2019

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES FRANCISCANES DELS SAGRATS CORS DE JESÚS I MARIA DE TIANA. EL MARESME. CATALUNYA.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia antiga acompanyada d'una documentada informació; "El Instituto de Hermanas Franciscanas de los Sagrados Corazones" va ser fundat a Málaga l'any 1884 i Tiana va ser el lloc triat per començar la seva activitat a Catalunya.


Les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria van sol·licitar al bisbe Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 23 de febrer del 1887 el permís i l'autorització per fer una fundació a Tiana dedicada a l'ensenyament d'infants i adults. La instància anava signada per la superiora i rebia el suport del rector de Tiana D. Jaume Llopart i de trenta-tres veïns de la localitat. Es van instal·lar al carrer Sant Domènec núm. 5, i van fundar el collegi el dia de Sant Jordi. L'1 de maig del mateix any van començar les classes, amb una matrícula de 58 nenes grans i 40 pàrvuls.

El 26 de març del 1889 es van reunir el Sr. Josep Fàbregas Caneny i Suñé i el seu fill Pere Fàbregas Caneny i Aguilar amb la mare superiora, que davant de notari va adquirir mitjançant emfiteusi un terreny que era part de la terra anomenada Gleva de la Casa, per edificar-hi.

El 22 d'abril i coincidint amb la segona visita pastoral a Tiana del bisbe Català, beneeix i col·loca la primera pedra i a continuació s'hi va començar treballar a un fort ritme. Per aquest 22 d'abril els tianencs engalanaren els carrers, van aixecar una marquesina al·legòrica en el terreny escollit i vestits de festa amb ovacions i música van rebre al bisbe.

L'edifici va ser projectat pel mestre d'obres Isidre Reventós Amiguet (Barcelona, 24 de juny de 1849 - 3 de juliol de 1911) i les obres les va finançar Concepció de Ventos.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/isidro-revents-i-amiguet

Teníem ocasió de visitar la Capella de la Immaculada l'any 2013 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig e 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) i l'Antonio Mora Vergés :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/capella-de-la-immaculada-de-la-casa.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/in-memoriam-de-lescola-de-les-germanes.html

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans

dilluns, 2 de setembre de 2019

FONT DEL LLEÓ. CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Oivé Escarré a la Font del Lleó de Caldes de Montbui, de la que ens explica Patrimoni Gencat ; que la part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua.


Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l'any 1927 per l'arquitecte de la segona generació modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 )que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) (es pot apreciar la inscripció del seu nomde la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 )

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)

Antigament es deia Font dels Escaldadors, ja que a part de tenir un ús públic tenia un ús professional, la dels escaldadors de vímec. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l'oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.

Se situa a la Plaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fou donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n digué, perquè en la plaça hi havia la Font del Lleó

diumenge, 1 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAM DE LA GRANJA SOLDEVILA, SANTA PERPÈTUA DE MOGODA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarre davant de la façana de la Granja Soldevila, el mapa de patrimoni ens diu d'aquest edifici; la Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà.


A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari.

L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.

Ens sobtava que el Consistori no tingués coneixement de l'autor de la transformació, que per descomptat no e va fer ni amb nocturnitat, ni amb traïdoria, oi?

dissabte, 31 d’agost de 2019

EL RUNAM ESFEREÏDOR DE L'ESGLÉSIA VELLA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES. EL VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Oivé Escarré a les runes de l'església parroquial de SanT Fost de Campsengelles del que ens diu Patrimoni Gencat que la primera notíciaés del 978, poc posterior al primer esment de la comunitat d'habitants de Campcentelles. Rebé diverses consagracions, l'última el 1141 pel bisbe de Barcelona Arnau de Gurb. El 1504 es va unir a Sant Cebrià de Cabanyes, a la qual al final va eclipsar. Fins el 1592 el rector era triat per la priora de Montealegre. Va ser remodelada durant el període barroc. A finals del segle XIX el seu tresor artístic era de prou qualitat.

Va ser cremada el juliol de 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM DEMOCRÀTIC de la II República..


Avui l'edifici és en ruïnes. El més elevat és un absis romànic mitjanament conservat, possiblement del segle XII, que podria obeir a la consagració del 1141. També es poden observar la planta de l'edifici ja remodelat a època barroca i l'absis quadrat de finals del segle XIX.


S'aixecava un nou edifici en un altre indret obra de l'arquitecte Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966).

Per quina raó, no es tornava a aixecar aquesta església?. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/el-lledoner-de-la-placa-de-lesglesia.html

divendres, 30 d’agost de 2019

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

La trobava fent camí per retratar la capella de Sant Joan , ens agradarà tenir noticia de quina és l’advocació que s’hi venera a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’enciclopèdia catalana cita que esta dedicada a la Mare de Déu del Roser.




A la pàgina del Consistori de Tona ens diuen ; http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes

Es troba dins del poble de Seva, a la ronda de Josep Pla 61, cantonada amb el carrer dels Horts.

És una esglesiola d’estructura eclèctica en la qual destaca el seu campanaret blanc d'estructura poligonal

El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l’entusiasme del feligrès de Seva Antoni Parés, en agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Segons una placa commemorativa l’any 2010 es celebrava el centenari de l’esglesiola.


Llegia que la primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930, i que als anys quaranta es va construir el campanar, d'estructura poligonal, amb un coronament d'aire modernista, ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’església, i el del campanar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 7 de desembre de 1994 la família Parés van cedir l’esglesiola a l'Ajuntament de Seva.

No se’n fa referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Seva

I dissortadament no disposa l’Ajuntament de Seva d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

dijous, 29 d’agost de 2019

TORRE BONET. MONTCADA I REIXAC. EL VALLÈS ORIENTAL.

Crisant Palau‎ pulica una fotografia on apareix la torre de Can Bonet, de la que Patrimon i Gencar ens diu que es troba dins del moviment artístic del Modernisme, reflectit en les seves estructures, obertures i en la decoració. La seva principal línia de ressalt és un edifici construït a partir d'un sòcol carreuat, que en aquest cas és de pedres ben encaixades. A partir d'aquesta obra, que envolta tot el perímetre de la casa, comencen els murs totalment pintats de blanc i on s'han disposat els elements d'obertura i els elements decoratius.


L'estructura de la casa conforma una confluència de cossos en sobresortit a partir d'una planta quadrada. Totes les habitacions o sales tenen sortida a l'exterior mitjançant finestres o balcons, cosa que representa un màxim aprofitament de la llum natural (un dels principis i preocupacions de l'època). Aquests cossos presenten, tots ells, planta baixa, pis i golfes.


La tipologia de les obertures, a partir sempre de finestres rectangulars més o menys allargades, és un dels exemples més reeixits de l'edifici, per la forma de la part superior i la utilització del maó vist. A la planta baixa hi ha la conjuminació d'arcs rodons i de variants trilobades i apuntades, amb l'emmarcament superior de maó en alguns dels casos simulant l'arc típic de descàrrega. Hi ha dues entrades, una és l'entrada principal de la casa i l'altra és una sortida al jardí.

L'entrada principal té porta rectangular amb tractament superior de la disposició dels maons deprimint l'obertura per acabar en una mena d'arc de descàrrega i a nivell del que seria la línia d'imposta, hi ha decoració esgrafiada. A la part superior, la porta presenta una teuladeta de protecció (porxada) de teules vidriades, sostinguda per permòdols de fàbrica de maó i recolzada a la paret. Per sota i entre els permòdols hi ha un fris esgrafiat amb la llegenda "Ave Maria". El teuladet té coronament decoratiu de dues boles.

La segona porta, considerada de sortida al jardí, és de característiques similars. Té la porxada de fàbrica de maó sostinguda per columnes i a la part adossada al mur. Per sobre , s'origina, i descansa una balconada de sortida al pis.

Al llarg del pis, s'observen les alternances de finestres i balcons amb les tipologies ja descrites, solament afegint-hi el treball de forja quan es tracta dels balcons. Els balcons són en volada, les llosanes es troben sobre el sosteniment de modillons de ferro forjat i la barana de barres verticals amb elements decoratius circulars en voluta. La part superior continua el tractament de la disposició del maó dins de les variants trilobades. Hi ha elements de ceràmica a la línia d'imposta. En el nivell de les golfes, les obertures s'alternen de dues a tres i unes obertures amb diferents tipologies d'arcs, rodons i apuntats.

Adossada entre els cossos del Sud-est s'aixeca una torre mirador de planta quadrada i dividida en planta baixa i tres pisos, comptant amb la galeria que hi ha sota la teulada. Al llarg dels seus murs hi ha les obertures de finestres corresponents a les tipologies ja descrites, així com dins de l'últim registre, hi ha elements cantoners esgrafiats i pintura de diferent color emmarcant la zona de galeria oberta sota teulada. La coberta de la torre és de teules vidriades conjuminant el vermell i el verd. Pel que fa a les cobertes dels altres cossos cal esmentar que són a dos vessants de teules amb la mateixa conjuminació d'abans i carener perpendicular a la façana. L'acabament és en voladís recte trencant el ritme d'inclinació amb el sosteniment a cada extrem mitjançant permòdols.

A la part posterior de la casa, destaca un cos circular sobresortit (com un absis), destinat a la saleta-fumador (espai omnipresent en la distribució d'habitacions de la casa i sobretot la casa-torre). És de forma circular, tal i com ho demostra la seva projecció a l'exterior, i d'estructura semblant a les glorietes de jardí com element aïllat de la casa. La base és del mateix tipus que el sòcol que envolta la casa, a partir d'aquí s'aixequen les columnes de sosteniment rodones i llises on a la seva part superior es troben decorades amb trencadís ceràmic blanc, blau i groc formant un dibuix ondulant. L'entaulament és tot seguit sense motllures de cap mena i a partir de la línia de permòdols es forma una decoració, primer d'ondulacions i espirals, i després un de més prim (efecte naturalista que potser representa l'aigua). Els permòdols quin sosteniment es corresponen a cadascuna de les columnes en número i ubicació, és de suposar que l'efecte és més aviat decoratiu que no pas de sosteniment. Les teules estan conjuminades en vermell i verd.

A la façana principal, al nivell del primer pis i sobre la porta d'entrada, a mà dreta, es troba adossada al mur una estàtua sobre basament, i sota dosseret, de maó i coronació cònica amb revestiment de trencadís ceràmic.

Tot el conjunt és una obra força reeixida de l'arquitecte modernista a la que s'ha d'afegir, a títol informatiu, tot un annex de jocs d'aigua que recorrien el camí des de dalt fins a l'entrada de la finca, la qual cosa acabava de donar aquell esperit naturalista, de moviment i dinamisme que caracteritzava a to el fenomen del Modernisme.

L'aut0r fou l'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973).


El promotor fou Carles Bonet i Duran (enginyer tèxtil), va manar construir la coneguda torre Bonet. El seu fill Josep Bonet del Rio, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, era advocat i pintor.http://montcadareixac.blogspot.com/2014/02/2014-punts-de-vista.html

dimecres, 28 d’agost de 2019

IN MEMORIAN .SANTA MARIA DE TAULAT. BARCELONA


http://veoveo2.blogspot.com/2011/08/esglesia-santa-maria-del-taulat-4.html

La vella Santa Maria del Taulat, juntament amb altres esglésies locals, havien estat destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIMi DEMOCRÀTIC de la II República.


https://i.pinimg.com/originals/ad/6a/49/ad6a499d77493d9cc590efe81e09012f.jpg

La nova església, la rectoria i les escoles parroquials havien d'ocupar el seu emplaçament original a la unió dels carrers Marià Aguiló i Pujades. De fora, l'església té un aspecte apropiadament urbà, amb una dignitat sense pretensions, tot té un ben endreçat toc de lleugera i seriosa seguretat.

Les superfícies de la paret són senzilles i les finestres suaument neoromàniques. Les dues façanes principals del carrer es troben en l'alt i elegant campanar, que està coronat per una bonica cúpula de columnes primes.

El campanar, que contrasta bé amb la massa sòlida de l'església, està intel·ligentment col·locat per a ser vist com un punt de referència des de diverses direccions.

A l'atri de l'església s'hi entra pel carrer Pujades: a una banda hi ha el baptisteri, a l'altra un accés que porta a les escales del campanar. Només quan un passa per l'àmplia nau s'adona de l'envergadura de l'església, de 28 metres de longitud, ben bé 18 metres d'amplada i 10,55 metres d'alçada, i seients per a més de 1.300 persones. Més enllà, l'ampli cor té espai per a uns altres 300. La petita capella del Santíssim Sagrament és al costat de l'Evangeli de l'altar major i al costat de l'Epístola hi ha la sagristia. Una completa explicació dels trets interns pot ser trobada a La Vanguardia del 21 de març de 1950. Les obres es van iniciar el 1945 i van ser finalitzades el 1950.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/279822-383451-1-SM.pdf

El cost total incloent-hi la rectoria i les escoles va ser de 4.000.000 de pessetes i el contractista va ser Joaquim Batlle, del Poble Nou. La Vanguardia va elogiar calorosament tant l'església com l'arquitecte en referir-se a "un templo notable por su belleza y proporciones" i "Esta bella realizacion arquitectónica llevada a cabo por el prestigioso arquitecto Don Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ) ".