divendres, 30 de novembre del 2018

CASA SORS, ORIGINARIAMENT D'ENRIC CARRÒS I DE CENTELLES. CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Malgrat les noticies – que sempre parlen de boira i fred a la comarca d’Osona – decidia arribar-me fins al Santuari de la Mare de l’Ajuda de Balenyà, el termòmetre del cotxe marcava 5 graus , i la boira començada a esquinçar-se.

Un cop feta la feina, em semblava que tindria temps per fer un tomb per la Plaça Major de Centelles, i aprofitava per retratar entre altres edificis la casa de la Plaça Nova, 12, a la que s’hi assignen diferents usos al llarg dels anys, Rectoria, Notaria i darrerament se la coneix com Casa Sors.


La casa s'aixecava per Enric Carròs i de Centelles. germà del   baró Guillem Ramon II Carròs de Centelles, i comte de Quira a Sardenya  ( mort el 1565) 

El Mapa de Patrimoni en explica que el palau original era de dos pisos i un entresol, amb uns 10 metres de fondària, posteriorment s'amplia gràcies al pati de darrera uns 4,5 metres més. Al segle XVIII amb el canvi estilístic que van patir les façanes de les ciutats se li van afegir uns balcons, les baranes de ferro van ser afegides al segle XIX. La porxada superior sembla ser construïda en el mateix moment en que es van construir els balcons del segon pis. De la façana principal destaca un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda si bé reformat també hi trobem dit relleu. Al 1º pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana. En la part superior central hi ha 3 petits balcons de pedra treballada i ja formant les golfes una eixida de 5 arcs rebaixats un d'ells tapiats. La coberta és de teula àrab a dues vessants.


Destaca a la façana principal un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda, si bé reformat, també trobem un relleu.


L'any 1978 l'arquitecte Josep Lluis Soler Montagut - ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l'email castellardiari@gmail.com )  va fer unes reformes interiors a l'edifici.

Tenim pendent una visita a la fageda de Sauva Negra, i  ultra  incloure també, l’Ajuda de Balenyà, intentaré una vegada més incloure  la Plaça de Centelles. 

 Ah!, a la fageda, situada en una quasi permanent obaga fa MOLT fred.

dijous, 29 de novembre del 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL SANT CRIST DEL BARRI DEL CANYET. BADALONA. BARCELONÈS NORD

Tenia intenció – recordeu que l’infern està empedrat de bonet intencions – de dinar a http://www.olivarestaurant.es/ i em deien que m’havia d’esperar fins les 15,30 – encara no eren les 14,00 hores- , potser el fet d’haver retratat una vegada més l’església parroquial advocada al Sant Crist, era la conseqüència d’aquell retard. Marxàvem a dinar en un altre lloc.


Havia retratat anys enrere l’església i la capella homònima – que presenta un notable empitjorament si això és possible- el patrimoni històric, no pot pagar – no hauria de fer-ho - les conseqüències d’una església embogida amb les immatriculacions, ni tampoc les filies i/o fòbies dels polítics de torn.
http://bdnrecuerdos.blogspot.com/2015/06/breve-historia-de-las-iglesias-de-canyet.html
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-del-sant-crist-del-barri-del-canyet-badalona-barcelones-nord/1056087



L’església estava tancada, trobava però una imatge del interior.

Continuem interessats en saber qui era l’autor de la ‘primera’ església’, esperem les vostres aportacions a l’email coneirxercatalunya@gmail.com

Ah!, l’edifici no forma part dels ‘ monuments’ de Badalona, i dissortadament no cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Barcelon%C3%A8s_Nord

SAFAREIGS DE LA FONT NOVA. SABADELL. EL VALLÈS OCIDENTAL. CATALUNYA

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès des de 1972, malgrat tenir la condició perpetua i irredempta de nouvingut; havia de recollir uns números de loteria de la Grossa, d'ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya) que em deixava el Josep Sansanvador Castellet a casa del Feliu Añaños Masllovet.

Aprofitava – cal fer-ho i és de justícia – per retratar alguns edificis INDOCUMENTATS de Sabadell, i feia un tomb fins a l’escola Enric Casasses, i els rentadors, o Safareigs de la Font Nova, del que consta com autor . Miquel Pascual i Tintorer ( Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 — Barcelona, Barcelonès, 1916), arquitecte municipal de Sabadell, i del que ens diu l’enciclopèdia catalana; estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878. Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. Autor del pla topogràfic de Gràcia, on féu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), el mercat de la Llibertat de Gràcia (1888), el Panteó Mulleras de Sant Gervasi (1889), el santuari de Sant Josep de la Muntanya (1894) i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet (1915). Tingué com a col·laborador Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866[1]- Barcelona, 8 de febrer de 1914), que primer va treballar per a August Font i Carreras, antic professor de l'Escola, posteriorment amb Josep Graner i Prat, mestre d'obres, i especialment amb l’Antoni Gaudi Cornet.

Dels Safareigs de la Font Nova, llegia; edifici d’una sola planta, amb façana al carrer de les Paus i al carrer de la Font Nova. Destaca les façanes on s’utilitza el maó vist per formar els retranquejos que creen un ritme de façanes.


Tot i que originàriament hi havia dues piques, en la darrera rehabilitació es va destinar una meitat a recuperar l’aparença de l’antic safareig i una altra meitat es destinà a gimnàs de l’escola Enric Casasses. Val a dir que la part destinada a safareig és una reconstrucció.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/030-A.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Safareigs_de_la_Font_Nova

l’estil de l’edifici fa pensar en la intervenció del Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866[1]- Barcelona, 8 de febrer de 1914).


Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És URGENT documentar el patrimoni històric immoble que ha sobreviscut al creixement exponencial i a la infinita corrupció, a Sabadell, i arreu de Catalunya

dimecres, 28 de novembre del 2018

PANTEÓ DE BARTOMEU ORTOLL JUNQUÉ I FAMILIA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), fou l’autor d’aquest magnífic Panteó per encàrrec de Bartomeu Ortoll i Junqué i família.

Patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari de planta quadrangular amb sarcòfags laterals penjats d'accés des de l'interior. Capella coberta amb volta de quatre punts i cúpula semiesfèrica. Façana principal amb porta d'accés amb llinda i reixa, coronada per un arc de mig punt cec amb arquivolta. Columnes de fust llis i capitell a cada banda que suporten pinacles. Capcer motllurat. La façana posterior i les laterals segueixen les pautes compositives de la descrita, destacant en cada una un rosetó de mig punt.

Els materials emprats són la pedra i el totxo. Marbre al paviment i l'altar. Vitralls als rosetons. Ferro forjat a la reixa d'accés. Retaule de la crucifixió de marbre.

Hi ha la següent inscripció: Bartolomé Ortoll i Junqué i família

https://www.diba.cat/documents/429042/89c5eafc-c6f4-4813-abb2-f200f95b9a0b


El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.

dimarts, 27 de novembre del 2018

QUE EN SABEU DE LA FONT DE LA PLAÇA NOVA DE CENTELLES?. OSONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1913, la casa Enric Carros de Centelles, i la Font de la Plaça Nova aixecada al segle XIX – si ens hem de creure la versió oficial – per mans anònimes, i amb nocturnitat i alevosia, trobava al Mapa de Patrimoni ; font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/1056/rec/3

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/11/la-casa-denric-carros-de-centelles.html

En les imatges fetes amb més de 105 de diferència s’aprecien algunes diferències:

1. La columna de la Font és MOLT més alta

2. La figura femenina sembla estar de cara al Palau dels Comtes del Castell de Centelles

3. ....

Esperem que algú ens ho expliqui a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MÚSSER. LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Maria Rosa Planell Grau, publica una fotografia – magnifica – de Músser, de que ens diu l’enciclopèdia Catalana; poble del municipi de Lles de Cerdanya (la Cerdanya jussàna), situat a 1.305 metres d’altitud, damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins a la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970.


L’església parroquial (Sant Fructuós) és d’origen romànic (segle XI).

Patrimoni Gencat ens diu; Església parroquial de Músser, parròquia citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (Munciar). El temple va ser restaurat el 1959. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració

Sant Fructuós és l'església parroquial del nucli de Músser i es troba ubicada dins de l'entramat medieval de la població.

És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó. A la capçalera hi ha l'absis semicircular romànic, posteriorment sobrealçat, adornat amb arcuacions i bandes llombardes, i una finestra de doble esqueixada lleugerament desplaçada del centre. A l'interior, l'absis enllaça amb la nau per un ampli espai presbiteral. La coberta de volta de canó amb dos arcs doblers, no és l'original. La portalada està situada al mur de migdia i està formada per per tres arcs en gradació amb l'arquivolta exterior aixamfranada. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958. A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior al romànic un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.

Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 centímetres de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. També hi ha una pica baptismal.

L'espai presbiteral esta decorat amb pintures modernes que representen escenes de la Creació.

Al segle XIV l'església de Sant Fructuós va rebre la visita del delegat de l'arquebisbe de Tarragona.

El lloc és esmentat ja el 839.

L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercataunya@gmail.com , imatges i/o dades de l’edifici que aixoplugava les escoles abans de la dictadura franquista.

dilluns, 26 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE RELIGIOSES URSULINES DE LA UNIÓ ROMANA DE MALGRAT. EL MARESME. CATALUNYA

Malgrat, con tants i tants pobles i ciutats de Catalunya, dilapidava el patrimoni històric comú; no únicament en els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes – que també -, sinó clarament a les beceroles d’aquesta ‘democraciola’ que en quasi tots els terrenys, ha aconseguit que el REINO DE ESPAÑA torni a l’edat mitjana.


https://malgratantic.blogspot.com/2015/03/can-campassol.html?fbclid=IwAR3i1vckv7IoNU8E1-r7hEoE36AAZXKUfb6E2sjBeN2OVyscCLgEui5UznE

https://www.seu-e.cat/documents/804755/7172374/B%C3%A9ns+municipals+del+Cat%C3%A0leg/2ba6648f-4c1b-4049-b471-26665fb73b70
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08110#

Mariano Alsina Robert, natural de Malgrat de Mar,( Malgrat de Mar 19-09-1834 + Malgrat de Mar, maig de 1879) , compra a August Aurich Buch una finca de 3.429m2, a la cantonada del carrer de Mar, carrer Sant Pere.

Entre els anys 1869-1873, Mariano Alsina, que havia fet fortuna a Amèrica, mana construir-hi una casa de singulars característiques i l’envolta d’un exuberant jardí. Esn agradarà tenir oticia del mestre d’obres i/o arqutievtre autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A la mort del seu pare, l’any 1879, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, hereu universal , al ser menor d’edat, passen els seus béns a ser administrats per D. Juan Furguer Puig, el qual va vendre algunes propietats dels Alsina, i va posar a lloguer la casa.

La casa és llogada a Raimundo Camprubí Escudero, enginyer de camins, procedent de Puerto Rico, casat amb Isabel Aymar Lucca. Els Camprubí tenen la casa llogada “la Quinta”, com l’anomenen fins l’any 1891. Dels tres fills de la família, Zenòbia, que nasqué a la casa, fou la dona de Juan Ramon Jimenez.

L’any 1897, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, casat i resident a Barcelona, vèn la casa a Juan Campassol Calvell, natural de Barcelona, però que residia a Malgrat des de feia uns anys. Juan Campassol, notari, va muntar a principis de segle la societat mercantil “Campassol- Martí”, fàbrica de gèneres de punt situada al carrer del Carme núm. 20-22, actual Cine Centro; l’any 1908, ocupa el càrrec de notari a Malgrat durant quatre anys.

L’any 1905, i fins l’any 1917, la casa és llogada per les germanes Ursulines franceses, per a muntar una escola.

L’any 1926, Pilar Campassol Martí, casada amb Juan Balsells Carreras, que van tenir cinc fills, ocupa la casa on hi viuen fins ben entrat els anys setanta.

L’any 1976, la família Campassol, vol vendre’s la casa; s’intenta protegir la casa com a monument d’interès històric-artístic, però no s’aconsegueix.

L’any 1977 (23 d’agost) s’inicia l’enderroc de la casa, que queda interromput per la revolta popular.

L’any 1981, després de quatre anys, l’Ajuntament compra la finca, per destinar a parc i a esplai.

L’any 1984 s’inaugura el nou Casal de Jubilats.

L’any 2003, es realitza una millora del Parc de can Campassol, així com la remodelació del Casal per a la gent gran.


En ocasió de documentar, o d’intentar-ho, el patrimoni històric de Manlleu, topava a un lema, que em dona esperances.

diumenge, 25 de novembre del 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CORBERA DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.


Retratava la façana de l’Església parroquial de Corbera de Llobregat, advocada a Santa Maria, el Mapa de patrimoni ens diu que és un edifici de forma rectangular format per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada


Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

La retratava de MOLT lluny el Josep Salvany Blanch en la visita que feia en la segona dècada del segle XX, en la que recollia amb detall imatges de Sant Ponç, i curiosament cap de Sant Cristòfol/Menna.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/corbera%20de%20llobregat/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Corbera tenia un cens de 885 ànimes l’any 1857, es superarien els 1000 l’any 1910, els 2000 l’any 1981, i es tancava l’any 2017 amb 14.439 habitants.

El creixement exponencial acostuma a tenir en relació al patrimoni històric i/o artístic, uns efectes més perniciosos - si cap - que la despoblació.

dissabte, 24 de novembre del 2018

TORRE DE SOLICRUP. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Per deducció arribava a identificar la Torre de Solicrup, situada dalt d'un turó, a llevant de Vilanova i la Geltrú i prop del nucli de les Roquetes, veritable capital de Sant Pere de Ribes

L’enciclopèdia catalana en diu ; Els primers documents daten de l'any 1281, època que va ser incorporada a la batllia de Barcelona i depenia de la parròquia de la Geltrú.

Al fogatge de l'any 1359, quan era propietat de Bernat Marquet, se li ressenyen "cinc fochs" (o famílies)

L'any 1644 la finca va ser comprada per l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè; els mercedaris la van restaurar i fortificar, van construir un oratori que encara existeix i, probablement, també van construir la torre.

L'any 1835, Joan Samà i Martí - oncle de Antonio Samá Urgellès. Marqués de Casa Samá (I). Villanueva y Geltrú (Barcelona), 17.VI.1819 – Barcelona, 21.V.1890. Industrial, propietari - va comprar Solicrup en subhasta pública i entre els anys 1843 i 1892 la va convertir en una gran explotació vinícola.

El 1892 va canviar de propietari i l'any 1899 es van practicar obres de restauració i reforma. Ens agradarà tenir noticia dels nous propietaris, i de l’autor de les obres, noms, cognoms, llocs i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va passar a mans de Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) i llevat d’error – no s’ha consultat el Registre de la Propietat - els seus descendents en són els actuals propietaris.

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; conjunt format per una masia i una torre de defensa. La torre, situada a l'esquerra de la masia, és de planta quadrada i té tres plantes. Les seves obertures són allindades i és coronat amb merlets esglaonats i matacans.

La masia és de planta rectangular amb planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i eix paral·lel a la línea de façana. Les obertures de la façana principal són allindades, excepte la de la porta d'accés que és d'arc rebaixat. El primer pis està ocupat per balcons amb barana de ferro. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda per cartel·les i per una barana de ceràmica. La façana posterior té una galeria.

L’edifici no viu – objectivament- els millors moments de la seva història, demanaré més informació als amics de La Vilanova d'abans , i Vilanova i la Geltrú


La Vilanova d'abans

Quan al topònim, i a reserva de consultar l’Onomasticon Cataloniae – a Castellar del Vallès, la biblioteca pública romandrà tancada per obres durant força temps – us deixo un enllaç que té el seu interès: http://www.collsmiralpeix.cat/public/docs/cucihnl6.pdf

Ah!, per descomptat, si teniu ocasió de fer la consulta abans que nosaltres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya, us ho agrairan.

El Rafael Jorba, deixa un comentari ; Avia’m. Remenant papers he trobat això que diu : El nostre Solicrup es documenta per primera vegada quan s'esmenta el camí que anava de Solicrup a Miralpeix, l'any 1228, circumstància que demostra una existència anterior. Del "mas de Salicrup" se'n té notícia l'any 1281, i del 1358 es la datació de la "quadra de Salacrup", propietat aleshores, de la senyora vídua de Ramon Marquet, conseller barceloní. La quadra i el mas de Solicrup havien format part de l'antic terme del castell de la Geltrú i de la parròquia de santa Maria de la Geltrú. Vers el 1664 es quan la casa passa a l'orde de la Mare de Déu de la Mercè. Els mercedaris reconstruïren la casa per habitar-la prop de dos segles. La platja dels frares és un nom que recorda el lloc on anaven a banyar-se els mercedaris. Els hereus de Joan Samà i Martí propietari des de l'any 1849 van vendre la hisenda, juntament amb Els Colls, a Joan Soler Suau ( 1892 ), que restaurà l'edifici ( 1899 ). Finalment, l'any 1939, Solicrup passà a la família Bertrán i Musitu. Darrerament la propietat va ser dividida en dues parts i s'ha urbanitzat, passant, la masia en un futur a ser un equipament municipal.

divendres, 23 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DE SANT PERE D’EROLES. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.

L'Ermita de Sant Pere Màrtir es troba situada a les afores del nucli d'Eroles, avui terme de Tremp.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular amb porxada d'accés. La porxada compta amb dos bancals en els laterals interiors, tots dos de factura moderna. En la façana interior es diferencien la porta d'accés, estreta i amb arc rebaixat, emmarcada per dues finestres, així com per un òcul en la part superior.

Construïda amb volta de canó i coberta a dues vessants amb lloses de pedra. Destaquen, exteriorment, els contraforts de les façanes laterals.


Tota la construcció és de pedra vista, amb els carreus reblats, excepte la façana i la volta de la porxada, que es troben arrebossades i emblanquinades. Interior igualment arrebossat.

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista

dijous, 22 de novembre del 2018

MONESTIR DE SANT PONÇ DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Les primeres notícies del monestir de Sant Ponç daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials. Tanmateix, hom creu que l'església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050. El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.

Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats.

Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona), d'on es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835.

L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Ens agradarà tenir noticia dels arquitectes que projectaven i/o dirigien les obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu ; Sant Ponç és un antic priorat benedictí, situat en un esperó del massís de Garraf, dins el terme municipal de Cervelló, encara que depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat, des d'on és accessible per una pista. Atesa la importància d’aquest monument pensem que malgrat que està a Catalunya, la pista es podria asfaltar , oi?.


L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base


Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic, en sèries de dos arquets entre lesenes i en els absis per grans arcs que es prolonguen en lesenes.

A l'interior de l'absis central trobem tres nínxols oberts al gruix del mur i al capdamunt tres finestres de doble esqueixada, les absidioles en tenen una de central.


Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

L'absis principal i l'absidiola dreta conserven fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII.

L'accés actual és a ponent per una senzilla porta de mig punt adovellada amb les pedres vermelloses. Per sobre seu trobem dues finestres de mig punt. Corona la façana un finestral geminat amb el capitell esculpit.

El lledoner, varies vegades centenari, no forma part del Catàleg d’Arbres i Arbredes monumentals de Catalunya, aquest reconeixement no depèn del REINO DE ESPAÑA, la pregunta és, a que esperen per a incloure’l?.


Cervelló superava els 1000 veïns al cens de 1857, i no superaria els 2000 fins l’any 1970, es tancava l’any 2017 amb 8.909 habitants. Està clar que trobar un cervellonenc, cervellonenca , de pares i avis nascuts a Cervelló, és més difícil que trobar un demòcrata en alguns Partits del REINO DE ESPAÑA, oi?.

Per intermediació de Sant Ponç de Cervelló – està situat dins d’aquest terme municipal, que pel que sabem no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, elevava meva sempiterna pregaria a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!

dimecres, 21 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DEL BAR ‘VISTA ALEGRE’. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

El "Vista Alegre" - que val a dir-ho no fa honor al seu nom - era un bar situat a peu de carretera de Manlleu; patrimoni Gencat ens diu que presenta una façana de línies modernistes. Consta només de planta baixa; la façana és formada per unes formes ovalades simètriques amb una porta rectangular a la banda esquerra, i una finestra inscrita dins l'oval dret. El capcer és recte excepte al centre, on presenta una forma ovalada amb un medalló a sota que indica l'any de construcció i el nom pel que es coneix la casa. Les decoracions són d'estuc, i es construït amb totxo i arrebossat al damunt. L'estat de conservació és dolent, en part degut als materials emprats en la construcció.

Per testimonis orals sabem que durant un temps va ser una casa de senyoretes de companyia, camuflant la seva activitat sota l’aparença d’un bar normal.

Quan va cessar aquesta activitat va tornar a tenir la seva funció original d'hostaleria.

Va ser molt visitat pels viatgers que venien de camí a Manlleu sobretot de Vic i de Barcelona i també pels treballadors de la fàbrica de Can Rifa i Can Buixó perquè es trobava just al costat.

A finals del segle XX va tancar les seves portes.


Fotografia del Joan Dalmau Juscafresa.

Al CATÀLEG DE BENS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR: http://www.manlleu.cat/documents/poum_manlleu/pdfs/5_edificis%20urbans.pdf

Es proposa la protecció de la façana al carrer. A la façana només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació. No s’admetrà la realització de noves obertures en la façana.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, em completa les dades de l’autor; Lluis Illa Cortines (Vic, 1845-1916), que fou comandant del cos de bombers de Vic i agrimensor.

Si fos possible ens agradaria rebre una imatge d’aquest tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 20 de novembre del 2018

QUE EN SABEU DE LA CASA BONAVENTURA CANER BATALLER / RAMÓN ROMERO SANJUAN/ HOTEL AIGUACLARA DE BEGUR?. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.


Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia

Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.

Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s'identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.

L'avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura. Ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la seva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que a darreries dels 70.

La casa comença a ser un lloc de segona residència per la seva família, que ja estiuejava a Begur en una altra casa, i començaren a ser coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.

En morir la seva àvia, l'avi cedeix la propietat a la seva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.

El seu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.

"La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d'estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien, hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.

Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment."

La família es trasllada a un altre punt de la Costa Brava, i per dir-ho així es desvinculen de Begur.

En llegir la vostra publicació, m'ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l'edifici.

dilluns, 19 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT PERE DE RIBES, A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Retratava la façana de l’edifici de la Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes – m’expliquen que a les Roquetes hi ha el ‘veritable’ Ajuntament - ; patrimoni Gencat ens diu que és un edifici entre mitgeres format per planta baixa i dos pisos. L'estructura de la façana presenta dos cossos, un més ample de composició simètrica, i un altre a la dreta més estret, amb la torre del rellotge i campanar superior.


A la planta baixa totes les obertures són senzilles, amb arc escarser. Al primer pis, hi ha al cos principal un balcó central sostingut per cartel·les, amb obertures allindades resseguides per motllures i decoració escultòrica de coronament, a més d'una barana de pedra. A ambdós costats, hi ha obertures que segueixen el mateix criteri estètic. Les del cos dret són també similars, i a la seva part superior apareix la data del 1893. Totes les obertures del segon pis són allindades.

Aquesta part de la façana així com el coronament, presenta gran quantitat d'elements ornamentals, principalment d'inspiració clàssica.
L'edifici de l'actual Casa de la Vila de Sant Pere de Ribes, anteriorment era un hospital de caritat, i la seva construcció es situa en els darrers anys del segle XVIII.

A mitjans del segle XIX, es va instal·lar l'Ajuntament i posteriorment les escoles.

L'any 1885 la manca d'espai va obligar a plantejar la necessitat d'ampliació de l'edifici o la construcció d'un de nou.

EL 12 de juliol de 1890, en sessió extraordinària de l'Ajuntament, es va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918) que l’any 1880 fou designat el primer arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú fins al 1916, que estudiés si l'edifici existent reunia les condicions suficients. El seu informe favorable , va portar a l'acord, adoptat en la sessió del 17 de juliol de 1890, per procedir a una restauració immediata, sota la direcció d'aquest arquitecte.

La necessitat d'encabir tots els serveis, va significar una transformació radical de l'edifici original.

Les obres es van iniciar el 31 d'octubre de 1891 i la nova Casa de la Vila i les Escoles Públiques, es van inaugurar el 30 de juny de 1893

L'any 1931 es va inaugurar l’escola pública al carrer del Pi, i la casa consistorial va deixar de ser utilitzada com a tal.

Sandra Skitx Ribes, fa una precisió en relació al comentari ; "l'any 1931 es va inaugurar l’escola pública al carrer del Pi, i la casa consistorial va deixar de ser utilitzada com a tal."

Referent aquest punt, recordo que a finals dels 70 encara s'hi ubicaven algunes classes als baixos de l'ajuntament i també a les instal·lacions esportives(ara espai blau)

Fins que es va fer la primera ampliació al Pi...

En matèria d’educació i d’edificis escolars, Catalunya abans de la dictadura franquista, estava MOLT per endavant de la resta DEL REINO DE ESPAÑA, això en bona mesura explica la seva ràpida ‘integració’ en el món industrial. La dictadura franquista va posar tants pals a les rodes com va poder, i posteriorment la ‘democraciola’ ha continuat en la mateixa línia.

diumenge, 18 de novembre del 2018

FONT DE CAPS. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Talarn té una superfície migrada, 27,9 km².

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) l’inclous en el grup dels topònims d'origen cèltic presents als Pallars. En la tesis , prové del cèltic comú «talos» (front) amb el sufix també cèltic «-arnos», present en diversos topònims del mateix origen. «Talarnos» (el lloc del front) seria, doncs, el topònim antic, perfectament intel·ligible si s'arriba a Talarn des del sud-est i es veu el poble dalt de la cinglera que domina la vall de la Noguera Pallaresa.

El sostre demogràfic 788 veïns, s’assolia al cens de 1857, el miratge de 1981 - 2.133 habitants – va ser això, un miratge. Es tancava l’any 2017 amb 702 habitants.


El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar una fotografia de la Font de Caps, de la que ens diu patrimoni Gencat;

L’any 1770 es canalitza l'aigua fins la font de Caps, i 22 anys més tard es finalitza la construcció.

Cos central amb sis aixetes i pica, cobert a quatre vessants amb llosetes i rematat per una bola de pedra. Lateralment, protegits pel mur de l'espona - marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per a defensar la terra de conreu contra les esllavissades (Ribagorça, La Llitera, Conca de Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Priorat) - , hi ha dos llargs abeuradors.

Talarn, el Pallars jussà, Lleida, estan sens dubte prop de Déu, dissortadament però, son lluny, massa lluny de Barcelona i de Madrid.

dissabte, 17 de novembre del 2018

MASIA I CAPELLA DE SANTA MAGDALENA, VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratar masies en aquests temps, i en aquesta comarca, és una tasca difícil, llevat clar està, que tinguis relació amb els seus propietaris, que dissortadament no és cas amb la masia i capella de Santa Magdalena.

N’havia trobat imatges, i en cercava alguna informació a:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32884

https://www.diba.cat/documents/429042/3b798889-362f-4ba9-aa62-78ed0e69a102

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era.

Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada.


Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó, de biga i llata de fusta i rajola i de bigues metàl·liques i revoltó. Cobertes de teula àrab.

Té una façana principal simètrica composada sobre eixos verticals amb obertures allindades. A la planta baixa, finestra central i dos portals d’arc rebaixat i finestres laterals. A la primera planta, balcó central suportat per mènsules i trencaaigües i finestres laterals.

Cornisa suportada per mènsules i coronament de torratxa amb pilar i barana metàl·lica. Façana de l’ermita amb portal de mig punt adovellat, ull de bou i campanar de cadireta d’una arcada de mig punt.

En els interiors hi ha una distribució de dos habitatges amb dúplex, sense interès.

A l’ermita, nau amb arc apuntat de pedra i altar.


Esgrafiats al capcer amb la imatge de Santa Magdalena voltada d’àngels i sanefa perimetral en els paraments superiors.

Els materials ha destacar són: els paviments de rajola. Baranes i reixes de ferro forjat. A l’ermita, pedra, ceràmica vidriada, esgrafiats i vitrall a l’ull de bou.

Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934), les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona.

L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat.

L’any 1936, va ser va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols Sendra (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 de juny de 1951), de Joaquim Mir Trinxet(Barcelona, 6 de enero 1873 - Barcelona, 27 de abril de 1940 ) o d’Enric Cristòfol Ricart Nin (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) .

L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes.

La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.

Cap dada de l’autor d’aquest edifici magnífic, i de les seves successives reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com , ho demanarem també als bons amics de la vilanova d'abans https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/ i Vilanova i la Geltrú https://www.facebook.com/groups/vilanovailageltru/

La Francesca Roig Galceran en relació a la capella de Santa Magdalena de la masia homònima de Vilanova i la Geltrú em deixava un comentari ; tinc unes fotografies de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local) amb l'altar d'abans de la guerra, amb Sant Gem i Sant Baldiri a banda i banda de Santa Magdalena, i dues fotos de l'any 1962, que és tal com estava el 1981, quan jo m'hi vaig casar.




El nostre infinit agraïment a la Francesca Roig Galceran per la publicació de les fotografies de Santa Magdalena, de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local de Vilanova i la Geltrú )

divendres, 16 de novembre del 2018

LA MAGNIFICA CASA DE FRANCISCO RAMÍREZ DE CARTAGENA I VILA. CELRÀ. EL GIRONÈS-CATALUNYA

En una de les meves visites a Celrà, retratava un edifici magnífic del que demanava dades a l’Ajuntament, com acostumo a fer arreu de Catalunya.


En aquesta ocasió – no sempre succeeix per desgracia - , em contestaven;

Bon dia, t'hem trobat un article de la revista La Llera "Cases singulars, un santuari ben blanc", esperem et serveixi.

L’article està signat per la Maria del Mar Camps Mora, periodista.

El promotor fou : Francisco Ramírez de Cartagena Vila ( Celrà, 1907 + 1996 )

L’arquitecte : Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965

S’hi va instal·lar un taller, la Rectificadora Moderna.

Us adjunto el treball de la Maria del Mar Camps Mora.




Celrà té un important patrimoni que cal visitar amb tranquil·litat.

https://www.celra.cat/wp/descobrir-celra/patrimoni-historic-i-natural/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Celr%C3%A0

Esperem poder consultar ben aviat el Catàleg de Patrimoni en línia.

dijous, 15 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DE LA BRÍGIDA FONT MARCER I EL CAFE DE LA PLAÇA DEL CENTRE. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Tornàvem a Sant Pere de Ribes per anar completant la petjada de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922)

Ho havíem fet ja amb la Font de la plaça de la Font

I en aquesta ocasió retratàvem :
Redós de Sant Josep i Sant Pere
Capella del Redós de Sant Josep i Sant Pere
Can Quima. Plaça de la Vila, 5-6-7
Can Maurici. Carrer del Pi, 16
Ca la Brígida. Plaça del Centre, 7 / c. St. Isidre, 1

Ens queda feina -llevat que ens ajudi algún ribetà i/o ribetana - Sou pregats d’enviar-nos imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de:
Can Miret de les Torres
Celler de Can Miret de les Torres
Pou de Can Miret de les Torres
El Racó
Can Pau Artigas ( atribuïda)

Retratava la façana de Ca la Brígida de la que ens diu el Mapa de Patrimoni ; edifici cantoner situat al nucli de Ribes, entre el carrer de Sant Isidre i la plaça del Centre. És de planta irregular i té dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana no transitable. El frontis s'estructura en dos cossos diferenciats, dels quals el principal és de majors dimensions. El portal d'accés és d'arc pla arrebossat, des d'on arrenquen les mènsules ceràmiques que suporten el balcó amb baranes forjades del primer pis. Aquest té sortida per un finestral d'arc pla arrebossat que incorpora decoració de maó vist i ceràmica vidriada sobre la llinda. En aquest mateix cos, al costat del portal, n'hi ha un altre de menors dimensions d'arc primitiu amb decoració de maó vist i ceràmica vidriada verda, de les mateixes característiques que la finestra del pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El segon cos té un finestral emmarcat amb ceràmica a la planta baixa i tres finestres d'arc primitiu al pis, el central amb sortida a un petit balcó de baranes forjades. El primer pis presenta el parament de paredat comú vist a la planta baixa, a banda i banda del qual arrenquen dues franges de maó vist, que es prolonguen pel primer pis, on es combina amb rajola ceràmica vidriada amb sanefes geomètriques. Com a remat de l'edifici hi ha una barana de maó vist amb decoració de rajola vidriada verda i blanca. Des del segon cos comença el mur que tanca la finca per migdia, amb murs de maçoneria i pilars ceràmics.



Divisava des d’aquí el carrer del Pi, i advertia amb infinita tristesa que el Pi que dona nom al carrer, i que retratàvem en una anterior ocasió, a lliurat la seva animà al Senyor.

Ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital de Brígida Font Marcer i el seu home, Magí Capdet, de can Pau de la Gralla, que endegàvem aquí el negoci del Cafè de la Plaça del Centre


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Pere de Ribes, el Garraf, Catalunya us hi agrairan.

http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/font-i-gum%C3%A0-josep

IN MEMORIAM DEL CASAL DE PELEGRINS DE SANTA MAGDALENA DE CORBERA DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Retratava el Casal conegut com de Santa Magdalena o el Castell, a Corbera de Llobregat.


Escut parlant del Corbera. El topònim, originalment CURVARIA, té el significat de “ roca o muntanya corbada”

Llegia, gran casal de principis del segle XVI conegut també com "el Castell", situat molt a prop de l'església, al nucli antic de Corbera de Dalt. Tenia la funció d'allotjar els pelegrins que arribaven a Corbera per visitar la imatge de Santa Magdalena, i quan va ser destruït el castell medieval, l’any 1714 – recordeu que començava aleshores l’idil·li entre Catalunya i els Borbons - va passar a ser la residència dels barons de Corbera [Jurisdicció senyorial que comprenia el terme de Corbera de Llobregat ( Llobregat jussà ), posseïda per la família Corbera.

A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra.

Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual (1796) passà als de Ramon , els quals van mantenir la propietat fins que va morir l'últim baró, Pau Joan de Ramon i Jaubet (1903-1948)]
https://www.gelida.org/Corbera/senyorscorbera.htm

Posteriorment va passar a ser propietat de les Germandats del Treball.
http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_llobregat/detall/article-franquisme

Llegia que va ser ‘dignament restaurat’ l’any 1956, ens agradarà tenir noticia a l’email coneiercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquella restauració.

Arquitectònicament, té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i un portal adovellat a cadascuna de les quatre façanes. A causa de al pendent del terreny, la façana posterior té el segon pis a nivell del carrer de l'Església. La porta principal, a la plaça del Castell, dóna accés directament a la planta noble. L'edifici conserva interessants finestrals gòtics, de tipologia diversa. Sobre els portals es pot veure l'escut de Corbera.

En l'actualitat, El Casal, es propietat del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que fa uns anys, va reconstruir la teulada, que a causa de la manca de manteniment, s'havia deteriorat fins al punt d'haver quedat malmès l'interior a causa de les pluges i la intempèrie.

Mons. Agustí Cortés Soriano ( Valencia, 23 d'octubre de 1947 ) Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, faria santament aplicant allò que diu l’evangeli ; (Mat. 22.21): “Donau al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu” (Reddite ergo quæ sunt Cæsari, et quæ sunt Dei, Deo). En aquest edifici, i en TOTS aquells que no estan DIRECTAMENT relacionats amb el culte religiós.

dimecres, 14 de novembre del 2018

LA CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE JAUMEANDREU. CANET DE FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Comparava la imatge que hi ha a l’exterior de la capella de Sant Joan Baptista a la finca de Jaumeandreu, a l’antic terme de Canet de Fals, avui integrat al de Fonollosa, a la comarca del Bages, amb la iconografia d’aquest sant, al que es representa sovint amb una ovella, cal fer SEMPRE aquesta comprovació perquè son bastants els sants que tradicionalment s’associen algunes besties, i si, afirmo que la imatge es correspon amb la del sant de la capella, de la que ens explica el Mapa de Patrimoni que els seus orígens es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu.


http://www.borriana.org/index.php/iconografia-devocional-de-borriana/20-7-sant-joan-baptista

La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plac de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge.


Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituds del mas.

A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir missa en esta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71).

L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració.
Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i l’altra el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.

Jaumeandreu és un cognom català que segueix les regles romanes, afegir al nom propi el dels avantpassats.

Altres formes venien per afegir al nom propi el lloc on es vivia, Puig, Mas, Serra, Pla, Riu, recordo una persona que ens feia de sherpa a la comarca d’Osona, Torrentgenerós; també l’ofici, Fuster, Carnicer, Ferrer, o fins el del poble o ciutat, Barcelona, Sabadell, ...

La terminació en ez, FILL DE, LOPEZ / fill de LOPE / és més pròpia dels indrets on es parlava la llengua castellana, i té una clara influència de l’anglès son/ FILL