dimecres, 16 d’agost de 2017

MEMÒRIA DE SANTS. L’ESCOLA PUBLICA I L’EDIFICI DEL CONSISTORI LOCAL.

La fotografia de l’ Eloi Castells. 2012 , de la part posterior de l’edifici que acull la seu del districte de Sants-Montjuic , amb les clàssiques tres portes em feia pensar en que potser havia acollit en algun moment les escoles públiques. El fet que l’any 1897 Barcelona es va annexionar el municipi, ha suposat l’oblit de la ‘petita història’ d’aquest indret – com acostuma a succeir, i com pretenien/pretenen/pretendran sempre els ‘annexionadors’.


Trobava una noticia que confirmava la meva hipotesis :
http://www.elperiodico.cat/ca/sants-montjuic/20150512/un-collegi-que-es-va-gestar-en-un-ajuntament-4179860

Curiosament no s’esmenta aquest ús escolar en la fitxa de Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40361

Ni al Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona :
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1655&id.districte=03

A l’edifici hi treballaven al llarg dels anys entre altres :

Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932) Arquitecte 1908 - 1915

Ubald Iranzo Eiras (Barcelona, 1854 -1923) Arquitecte 1908 - 1915

Joan Vallhonrat Marcet (1875-1937) Forja

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - ídem, 1963 ) Decorador

Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 - 1914) , Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931) Vitrallers

Jaume Arderiu SALVADÓ ( Bellvís – Lleida 1951 ) Arquitecte 2001

Tomàs Morató I PASALODOS ( Barcelona 1955 ) Arquitecte 2001

Els edificis escolars no acostumen a rebre la qualificació de ‘monuments’; l’explicació es molt senzilla, els poders públics es feien càrrec molt tardament – i a contracor – d’aquesta ‘competència’ que havia desenvolupat amb eficàcia l’església catòlica apostòlica i romana, i possiblement ho feien amb càracter ‘defensiu’ per estalviar-se mals majors en el futur. Recordeu que quan s’ha decidit retallar, no s’ha seguit la tècnica per tenir l’escala neta, començar a escombrar/retallar des de dalt, sinó que contràriament s’han tocat - i es continuen tocant – els drets socials més bàsics, l’educació, la sanitat, la cultura, l’atenció als més desfavorits,..., sempre convé fer memòria,oi?.

Per cert teniu dades biogràfiques del mestre i escriptor Miquel Bleach; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,...?.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1883/08/25/pagina-1/34685967/pdf.html?search=Miguel%20Bleach
Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 15 d’agost de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps el Xavier, la Montserrat, la Maria Jesús i l’Antonio, Santa Coloma de Queralt com li succeïa Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), almenys a mi, en té el cor robat :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Abans de tornar cap al Vallès en arribàvem a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, ubicada al sud de la vila de Santa Coloma de Queralt, encara que dins del perímetre del nucli urbà, davant de la façana retrataria al Xavier i la Montserrat.


Patrimoni Gencat ens diu que l a construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen el fust de les columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.


Fons Salvany. “Biblioteca de Catalunya”

Destaca també la imatge gòtica de Santa Maria de Bell-lloc tallada en fusta.


La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent.

A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donats passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV.

Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església.

Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament.

A finals del segle XIII; la comunitat l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè.

Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976.

L'any 2009, dins del Programa Romànic Obert de la Fundació "La Caixa", es van rehabilitar les cobertes de l'església i es va fer un seguiment arqueològic que va permetre documentar diferents estructures.

El Mapa de Recursos Culturals de la Diputació Provincial de Tarragona descriu així l’església : edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col•locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil[*]. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles.

[*] El terme ‘ Guerra Civil’ el ‘naturalitzaven’ els militars que s’havien aixecat contra el govern LEGÍTÍM de la II República a les ordres del general Franco. El terme ‘ Cruzada’ li devem al Cardenal Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), Primat d’Espanya, que perdia el favor del dictador – i potser la vida – en demanar ‘moderació’ amb els vençuts al Dictador.
https://evangelizadorasdelosapostoles.wordpress.com/2017/07/05/la-carta-de-los-obispos-espanoles-que-incomodo-el-vaticano/

El sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Lleida, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.

Us recomano la lectura d'aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100053/150835

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

dilluns, 14 d’agost de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE LA MASIA DE CLAPERS AL VEINAT DE SANT JOAN, AL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ, EL MOIANÈS. CATALUNYA

Un foc forestal ens portava fins al menjador de casa les imatges de Sant Joan d’Oló, competint amb les ‘tradicionals’ tragèdies de l’estiu; l’odissea sovint mortal dels que fugen de la guerra i la misèria de l’Àfrica; les xarlotades del ‘camarada’ Trump; la crueltat del turc, Recep Tayyip Erdoğan i/o del seu homònim Maduro; el silenci aclaparador de la justícia del REINO DE ESPAÑA en qüestions de corrupció – la justícia penal en un ESTADO DE DERECHO no descansa mai - , que contrasta amb l’activitat frenètica del mal dit TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ,...

Llegia a : https://www.decolonies.com/casadecolonies/els-clapers

La Masia Els Clapers es va construir al segle XVII.

Quan al topònim el diccionari català valència balear li atorga el significat ‘munt de pedres en el camp’, el refranyer català ens diu «de pedra en pedra es fa un claper»

L’havíem visitat l’any 2008 :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/09/torrespaia-la-careta-cal-cases-els.html

al llarg dels anys des del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ es pot dir que descrivíem fil per randa el patrimoni històric i cultural de Santa Maria d’Oló i el seu terme, com ho faríem amb la resta de poblacions de la comarca del Moianès.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida ens remet sempre ‘ als dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; cal recordar que el sàtrapa mora ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, passats llargament més de 40 anys, l’argument és manifestament groller i per emprar un llenguatge ‘políticament correcte’ fals.

Quan a la descripció tècnica us adreço a la pàgina 19 de 156 del Catàleg de Masies de Santa Maria d’Oló

http://www.olo.cat/data/actuacions/2402110303_annex1fitxes.pdf


Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges del interior de la capella de la Mare de Déu dels Dolors de Clapers, i per descomptat com sempre, les vostres aportacions.

diumenge, 13 d’agost de 2017

COL•LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA. SARRIÀ. BARCELONA

Llegia a patrimoni Gencat que l 'any 1892 un desacord entre l'Ajuntament de Manresa i el col•legi internat ignasià establert a la capital del Bages, provocà que els jesuïtes haguessin de desallotjar l'edifici municipal llogat en què s'hostatjaven . Aquell mateix any, la Companyia adquirí la finca Gardenyes de Sarrià, que constava d'una casa i extensos jardins, per tal de traslladar-hi el seu col•legi internat. L'edifici actual fou dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) i fou construït entre 1893 i 1896, essent inaugurat, inacabat, el 3 de desembre de 1895. En conjunt, es tracta de l'edifici escolar més representatiu d'entre els que la burgesia barcelonina construí a la falda del Tibidabo en abandonar l'Eixample, seguint els corrents higienistes. L'edifici acollí infants interns en edat escolar fins que, a partir de 1905, també incorporà alumnes migpensionistes i externs.

L'any 1914 el col•legi internat fou clausurat i l'edifici passà a allotjar el Col•legi Màxim, per a jesuïtes en període de formació en Filosofia i Teologia. Durant aquesta nova etapa l'edifici de Martorell va ser completat entre els anys 1915 i 1926.

L'any 1916, el Laboratorio Químico del Ebro, fundat pel pare Eduard Vitòria a Roquetes (Baix Ebre), es traslladà al col•legi de Sarrià, adoptant el nom d'Institut Químic de Sarrià.

A partir de 1927 l'edifici tornà a allotjar el col•legi internat, incorporant, també, una secció d'estudis de Batxillerat. Llavors, els alumnes interns passaren a ser la minoria.

Durant la II República, i com a conseqüència del decret d'expulsió dels Jesuïtes, la Generalitat confiscà l'edifici, que funcionà com escola pública fins el final de la Guerra Civil. Per suplir el seu col•legi, els Jesuïtes obriren l'Acadèmia Ramon Llull i l'Acadèmia Margenat, que també serien confiscades.

L'any 1939 els Jesuïtes recuperaren el col•legi, que reprengué la seva activitat habitual fins que, l'any 1949, el Col•legi Màxim abandonà l'edifici, degut al creixement del seu alumnat. A partir de llavors el Sant Ignasi funcionà exclusivament com a centre escolar i, l'octubre de 1959, es construí un gimnàs nou i una piscina per als alumnes.

L'any 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, el col•legi albergà el Camp Internacional de la Joventut, el que portà a la remodel•lació de les instal•lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure. En l'actualitat, el Col•legi de Sant Ignasi, acull alumnes d'educació infantil, d'ensenyament primari i secundari obligatori, batxillerat i estudis professionals.

Ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el Col•legi de Sant Ignasi de Loiola es troba en una àmplia parcel•la delimitada pel Carrer de Margenat, la Via Augusta i els carrers del General Vives i d'Anglí. El seu accés principal es realitza des del Carrer de Carrasco i Formiguera. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un bast jardí en el que s'hi edificaren, posteriorment, construccions annexes.

La planta del col•legi es regeix per una estricta simetria, amb diversos cossos al voltant de dos claustres, formant una "T" invertida. Al voltant dels claustres s'hi disposaren les habitacions i les aules dels interns i el cos central que els separa allotja l'escala principal, la capella i el saló d'actes. L'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, dues plantes i golfes sota coberta a doble vessant. La parcel•la posterior acull els pavellons d'educació infantil i primària i de l’ Institut Químic de Sarrià (afrontat a la Via Augusta), així com dos camps de futbol, dos camps de futbol sala, sis camps de bàsquet i una pista d'atletisme. L'edifici principal recull alguns models estètics propis de l'arquitectura anglesa de l'època dels Tudor, inspirant-se tangencialment en els "colleges" britànics.

La façana recull l'estricta composició simètrica de la planta, amb un cos central dissenyat com un mur-cortina de finestrals i vitralls, coronat per una torre central i amb una cuculla a l'extrem meridional de la façana, no havent estat mai conclosa la seva bessona de l'extrem septentrional. Les façanes presenten els elements portants i els emmarcaments de les obertures acabats en maó rogenc, mentre que els paraments presenten un aplacat de pedra en forma de paredat comú, tot creant una bicromia de gran plasticitat. Totes les obertures de la façana presenten forma d'arcs escarsers, a excepció de les ogives de maó que s'obren en la segona planta dels cossos laterals i del cos central. El cos central acull l'accés principal a l'edifici, configurat per un pòrtic de tres arcs escarsers de pedra recolzats sobre pilars vuitavats de capitell neo-gòtic vegetal. Les dovelles clau d'aquests arcs presenten els escuts caironats de la Companyia de Jesús i de Loiola. Sobre aquest pòrtic hi reposa un transparent mur-crotina de dos pisos d'alçada que s'obre al jardí per mitjà de grans finestrals rebaixats ornats amb traceria ogival de pedra. El cos central queda coronat per un conjunt de pinacles que emmarquen la imatge en pedra de Sant Ignasi de Loiola i dos medallons amb l'acrònim "AM" de l'Ave Maria. Per damunt d'aquest cos central hi sobresurt una gran torre de planta quadrangular flanquejat per quatre torrelles vuitavades que contenen les escales de cargol que dónen accés al cim de la torre. Aquestes torrelles es presenten perforades amb espitlleres i son coronades per cuculles cobertes amb escates de ceràmica vidrada multicolor. Els pavellons laterals es presenten coronats amb teulades de quatre vertents acabades amb el mateix material. El cos meridional presenta les finestres de les golfes amb un potent emmarcament de pedra coronat per un gablet de regust gotitzant. A les cantonades, dues torres de planta quadrada sobresurten de la línia de cornisament, però només la torre meridional fou conclosa amb una alta cuculla vuitavada coberta amb escates de ceràmica vidrada multicolor.


Fotografia Bob masters

El vestíbul principal, al que s'accedeix des del pòrtic, és un ampli espai que conté l'escala principal flanquejada, a banda i banda, pels accessos a la capella i al saló d'actes. L'arrencada de l'escala principal es presenta emmarcada per un segon pòrtic de voluminosos pilars vuitavats de pedra i arcs de maó al sardinell. En aquest espai es conserven els forjats, els terres i els arrimadors originals.

La Capella - de la que ens agradarà tenir noticia de la seva advocació a l'email coneixercatalunya@gmail.com - , a la que s'accedeix per mitjà de tres portes ogivals de pedra, conserva la pràctica totalitat dels seus elements originals. Es tracta d'un gran espai de planta rectangular amb un cor sobreelevat que conté l'orgue i una capçalera plana flanquejada per una crugia d'arcs ogivals. Els murs de la capella estan ornats amb un fals presbiteri de traceria pètria i de marbre rosat i llurs rosasses superiors, inscrites dins d'ogives. L'espai queda cobert per un potent forjat de fusta ornat amb cassetons i rosasses de fusta sostingut per semivoltes amb nervadures que es reuneixen en les diverses pilastres de secció polilobular adossades als murs. El resultat és un dels espais més ricament ornamentat del conjunt, desplegant amb mestria gran quantitat de solucions estètiques provinents de la tradició gòtica britànica.


Fotografia Bob masters

El Saló d'Actes, al que també s'accedeix per mitjà de tres portes, consisteix en un espai de planta rectangular amb una tribuna volada que recorre els seus murs i amb un escenari al fons. La sala conserva els mosaics de noia originals, així com els seus arrimadors de fustes nobles i els domassos amb insígnies jesuítiques que cobreixen els murs. La tribuna, tancada amb una rica barana de llautó, se sosté sobre columnes de marbre rosat que floten sobre mènsules de pedra adossades al mur. L'escenari, consistent en una tarima de fusta noble, queda flanquejat per dues fornícules gotitzants amb escultures al•legòriques referents a l'educació catòlica. L'espai queda cobert per un ric enteixinat de fusta cassetonat i amb talla neogòtica.


Fotografia Bob masters

Havia retratat la porta d’accés al mal dit ‘castell’ del mas Oller, ara ‘Oller del Mas’ al Bages, que corresponia a un centre escolar ‘CENTRO DE ENSEÑANZA PRIVADA Nº 219’ , les meves indagacions concloïen que la porta pertanyia a un edifici situat per la zona dels carrers Angli i Passeig de la Bonanova. Reitero la petició de col•laboració per tal d’aclarir la seva procedència a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Fotografia de l'Antonio Mora Vergés

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/un-retol-del-feixisme-com-pista.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/del-mas-oller-loller-del-mas.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/on-era-el-centro-de-ensenanza-primaria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-capella-de-sant-camil-de-lellis-de.html

Gràcies a la tasca ‘eficient’ duta a terme en els llarguíssim període la dictadura franquista – que en molts aspectes sembla continuar activa – a Catalunya patim una ‘desinformació’ del patrimoni històric i cultural que ens situa al nivell dels països del III món, o del mateix REINO DE ESPAÑA.

dissabte, 12 d’agost de 2017

LA CASANOVA DE PADRÓS. COLLSUSPINA. MOIANÈS. CATALUNYA

La Casanova de Padrós és -potser- la casa més gran casa del nucli urbà de Collsuspina, població que pertany avui a la comarca del Moianès que té existència ‘legal’ des de l'1 de maig de 2015, fins aleshores estava i inclosa dins la comarca d’Osona, i a l’època en que es pot datar la casa 1903, Collsuspina tenia delimitat el seu terme municipal diferenciat del de Tona des de 1841.

La descripció del Mapa de Patrimoni ens diu que la Casanova de Padrós és un conjunt d’edificis de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral•lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts.



Fotografíes de l'Antonio Mora Vergès

M’explicaven que l’hereu de Padrós demanava per muller una filla del mas Oller, i es comprometia – com així va fer – a construir la casa més gran del poble.

La seva ubicació, avui quasi integrada al nucli urbà de Collsuspina, ha comportat l’abandó de les activitats ramaderes de la Casanovas de Padrós.

A la casa de Padrós, i al possible origen del topònim li dedicàvem suara un post:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/mas-padros-collsuspina-el-moianes.html

La comarca del Moianès té molt a ‘viure’ : http://www.moianes.net/galeria/

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Xavier i a la Montserrat davant el portal de Sanou, de Cervera , i/o del Senyor format per una doble arcada de mig punt, que estava flanquejat per dues torres, ara emmascarades per construccions posteriors, d’aquí sortia el camí ral a Cervera.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; el portal de Sanou, de Cervera i/o de Senyor, té una doble arcada d'arc de mig punt, l'exterior és de dovelles petites i té una gran profunditat i l'interior té dovelles molt grans. Al costat del portal hi ha una torre de planta semi octogonal amb diferents finestres i balcons oberts al convertir-se en vivenda.


1912. Fotografia de Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)- Biblioteca de Catalunya

http://www.stacqueralt.altanet.org/sites/queralt/files/planellbaixa3.pdf

Fèiem via fins a l’Hostal Colomí al final del carrer Raval de Jesús , en el breu recorregut la Montserrat compraria un pa rodó.


Us serà útil per preparar la vostra visita saber que la vila de Santa Coloma es va formar a partir de tres nuclis: la Vila Vella (al voltant de l'església), la Vila Nova (prop de la Carlania) i el castell.

Aquests nuclis van anar creixent fins que es van unir, cap a la fi del segle XIII, i es va construir una muralla que els tancava.

Aquesta muralla va ser ampliada diverses vegades.

De les antigues muralles només es conserven algunes torres al passeig de la Muralla i quatre portals.

Les torres del Portal d'en Roca són de planta quadrada i actualment es fan servir com a habitatge. Una d'elles va ser restaurada a finals del segle XX i té merlets.

Les torres del Portal de la Font també són de planta quadrada i han estat transformades per adaptar-les a habitatge. Conserven algunes espitlleres.

Al carrer Sant Roc es conserva una altre torre de planta quadrada on s'han practicat grans obertures per adaptar-ho a la funció d'habitatge.

El portal de Sanou o de Cervera té una doble arcada d'arc de mig punt, l'exterior és de dovelles petites i té una gran profunditat i l'interior té dovelles molt grans. Al costat del portal hi ha una torre de planta semi octogonal amb diferents finestres i balcons oberts al convertir-se en vivenda.

El portal de Santa Coloma té a sobre seu la Castlania, un edifici molt modificat al llarg del temps amb fet de pedra del país amb les cantoneres fetes amb grans carreus. El portal és una arcada d'arc de mig punt rebaixat adovellat per les dues bandes. El sostre que queda a l'interior del portal està fet amb bigues de fusta i tramades de guix. Damunt l'arcada a la part interior hi ha una petita capella amb la imatge de Santa Coloma.

El portal de Santa Maria o del Vicari, al costat de l'església, és d'arc rebaixat a les dues bandes; l'interior està cobert amb una volta de pedra reforçat a la meitat amb un arc adovellat. L'arrencada d'aquest arc per una banda queda tapada pel peu del campanar i per l'altre arrenca des d'una mènsula; a la clau de l'arc hi ha esculpit un escut amb la data de 1635. A sobre del portal hi ha les dependencies de la rectoria.

El portal d'en Martí, a la plaça del Portalet, és d'arc de mig punt adovellat i l'interior del pas és pla i té bigues de fusta.

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

divendres, 11 d’agost de 2017

MAS PADRÓS. COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Visitava el mas Padrós de Collsuspina del que ens explica el Mapa de Patrimoni ; masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral•lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert.

El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons)

Retratava la casa i alguns dels seus espais interiors dissenyats per donar acollida als hostes d’aquesta magnifica instal•lació de turisme rural.





Quan a l’origen del topònim hi ha més d’una hipòtesis :

1) El diccionari català ens diu a l’entrada padró de mas

m hist dr cat
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.

El terme de Collsuspina està situat al nord del Llobregat, inclòs a la Catalunya Vella, on imperàvem els mals usos com explica Paul Freedman (Nova York, 15 de setembre de 1949) en el seu excel•lent treball ‘Servitud pagesa a la Catalunya medieval’: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/268032/355613

El mot padró, al diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans té aquest significat : 2 m. [HIH] Senyor d’un serf.

2) Trobem alhora en relació al mot pedró: 2 m. [AQ] [AGF] Fita en un camí ramader, en la partió de dos termes municipals.

La descripció física del mas Padrós ens diu, masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. És possible que aquest mas en algun moment de la història fos el límit d’alguna propietat?.

Feu un racó a la vostra agenda i regaleu-vos una estada al Mas Padrós de Collsuspina. Turisme rural.
Reserves: 609 15 47 07. Email: maspadros@gmail.com

La comarca té molt a ‘viure’ : http://www.moianes.net/galeria/

FLORIAC. COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré, la Maria de la Casanova de Padrós, i l’Antonio Mora Vergés, a dinar a la masia Floriac, o al Restaurant Cal Puxes com se’l coneix ara, sota la direcció de la Laia Oller, de la casa homònima de Collsuspina, propietària d’aquest magnífic edifici situat al peu de la carretera que porta de Tona a Collsuspina, al antic camí Ral de Vic a Manresa, al limita de les comarques del Moianès i Osona.


Quan a la descripció el Mapa de patrimoni de Collsuspina ens explica que Floriac està ubicat en un lloc elevat, i és un edifici format per diferents cossos, el principal dels quals és de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la porta principal que s'obre a migdia. A la banda de ponent hi ha dos cossos annexats que eren antics coberts de la casa. Tot i tractar-se d'un edifici que ha estat rehabilitat darrerament i que s'ha configurat amb ampliacions de diferents èpoques, l'estructura deixa veure un gran casal que possiblement estaria fortificat, tal i com deixa veure l'estructura i les diferents espitlleres a la planta baixa. La façana té porta adovellada, amb dovelles llargues i un escut tallat a la dovella central amb la inscripció 1568 JHS FLORIAC, i que té la mateixa tipologia que l'escut de la masia l'Espina; sobre la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc conopial. Una porta del cos annex a la banda de llevant té inscrita a la llinda la data 1756, i una finestra porta la data 1789. Destaca la gran portalada d'arc de mig punt que s'obre al costat de la façana i que permet l'accés a unes antigues quadres.


A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tracta d'un escut heràldic, ja que no hem trobat constància de l’ennobliment d’aquesta família; al cadastre de 1756 pertanyia a Andreu Floriach que hi vivia amb dos germans, Jaume i Josep.

Quan al topònim hom defensa que pot estar relacionat amb la procedència dels primers posseïdors originaris de la veïna França.


Us recomanem que poseu Floriac/ Cal Puxes a la vostra agenda.

NOUVELLE EGLISE DE SANTA MARGARIDA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

En relació a l’església ‘nova’ de Santa Margarida, a Santa Margarida i els Monjos, a la comarca del Penedès sobirà, llegia al Mapa de Patrimoni; s'inicien les obres al 1920, amb la primera pedra l'any 1932, es va començar a bastir la façana i el campanar. No trobava cap dada de l’autor del projecte tècnic, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els amics de Pobles de Catalunya adjudiquen l’autoria a l’arquitecte Antoni Pons Domínguez ( Barcelona, 1/1/1884-1/11/1978 ), que des de 1919 era l’arquitecte Municipal de Vilafranca del Penedès, i que duria a terme entre altres la reforma de la masia Ca l'Estalella (1909-1910) , carretera de la Múnia les Monges, Barri de las Casetes, Castellví de la Marca, Can Raspall dels Horts (1909) carretera de Vilafranca a Igualada, Vilafranca del Penedès), edifici del segle XVII que va reformar aplicant l’estètica modernista, els Magatzems Jové – Berger la Casa Cañas i Mañé, la Casa Rigual Artigas,...

Entre 1950 i 1951 es feren reformes a l'interior a càrrec de l'arquitecte Fèlix Mestre – del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i el constructor Ramon Vinyals.

Quan a la descripció ens diu ; església de tres naus i absis semicircular. La nau central és de volta de canó seguit.


La façana principal presenta elements neogòtics. Destaca el portal d'arc tudor, una rosassa i a la part superior una sèrie d'arcuacions ogivals de caire neogòtic i un ràfec amb motllures. Una creu de pedra es situa a la part més elevada de la façana. Les naus laterals també destaquen a la façana per les seves finestres ogivals neogòtiques. Des d'una de les naus laterals s'alça el campanar de planta quadrada on hi ha ubicat un rellotge. A l'espai que ocupen les dues campanes que hi ha a l'actualitat s'obren dues obertures apuntades en cadascuna de les cares. L'obra està feta de mamposteria. En la mateixa nau on està el campanar hi ha també dues capelles adossades que sobresurten de la nau amb una forma semicircular. A la part de darrera de l'església hi ha dos finestres d'arc apuntat tapiades. En aquesta part hi ha també una casa adossada amb un parament molt similar al que presenta l'església i un petit jardinet al davant. A l'altre nau també s'adossa una edificació, el despatx parroquial, precedit d'un gran pati.


L'interior de l'església és igualment de caire neoclàssic. Destaca la volta de canó seguit.

La primera part de l’edifici acull la Capella del Sant Crist que roman oberta per acollir als fidels.

L’església catòlico-feixista, en la disjuntiva que recull Mateu, 22.21, decidia seguir al Cèsar , i deixava que Déu fes companyia als que fugien pels Pirineus per caure en mans de la República Absolutista Francesa que els maltractava; com Europa – tota – fa avui als els que fugen dels conflictes d’arreu del món. El dia 01.10.2017 l’església catòlica catalana pot triar altre cop a Déu o al Cèsar, en el primer cas oferirà els seus locals per a la celebració del Referèndum, de no fer-ho perdrà, com preveia el Venerable Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), irremissiblement a TOTS ELS FIDELS.

dijous, 10 d’agost de 2017

CASA ANDRÉS FERRER MOLERA. SANTA PERPETUA DE MOGODA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Llegia que l’any 1929, Andreu Farré, rendista barceloní, va voler fer-se una torre d’estiueig a Santa Perpètua, per la qual cosa va comprar un terreny , que havia estat en el seu temps un camp d’alfals on a principis del segle XX s’havia instal•lat l’envelat alguna festa major.

L’edifici dissenyat pel senyor Farré tenia forma octogonal, i potser per això, o potser perquè s’aixecava en el terreny on s’havia instal•lat l’envelat alguna festa major, el sarcasme popular va començar a denominar la casa com “los caballitos”.

Molest, Farré va intentar vendre la casa, en no trobar però, comprador va decidir enderrocar-la i fer-ne una de nova,la que retratava el divendres 10 de juliol de 2015, segons la descripció tècnica és un edifici aïllat de planta de creu grega a la qual es van adossar diferents cossos, una torre i un porxo. Té coberta a doble vessant a la torre i al cos central i a tres vessants, als braços de la creu. Consta de planta baixa i un pis, diferenciat per l'esgrafiat i la major intensitat de color (rosa). S'accedeix per un pòrtic i està fet de pedra vista i arrebossat, tot pintat. A l'interior del recinte, al costat d'aquest edifici però independent, hi ha una construcció de planta rectangular que té funció de garatge. Està rematat amb un ràfec decorat amb un frontó i una balustrada i tot ell, segueix la mateixa ornamentació que l'edifici principal. Es tracta d'un edifici aïllat amb un destacable joc de volums, situat en una parcel•la d'uns 800m2 amb façana a la plaça de la Vila, la Rambla i el carrer Montseny. La seva planta recorda les cases romanes. Amb un pati central a doble alçada; la planta es desenvolupa en forma de creu tenint la zona de dia a la planta baixa i els dormitoris a la planta pis. La llum natural s'aprofita mitjançant tres terrasses amb balustrades. D'altra banda, a la part posterior de la casa, unes escales condueixen al jardí posterior on hi ha l'edifici de l'antic garatge. A la cantonada oest de la casa hi ha una torre de quatre plantes, amb funció de mirador.



L'estructura de suport es fa per mitja de parets de càrrega de totxo i bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta. La part central, amb coberta a quatre aigües, està més aixecada que les naus laterals que sobresurten en forma de creu, i que tenen coberta a tres aigües. La torre de la cantonada oest, també té coberta a quatre aigües. Totes són de teula plana de ceràmica vitrificada amb dos colors (verd i vermell). En el jardí hi ha una construcció de planta baixa, més primer pis d'uns 45m2 de planta i del mateix estil amb coberta plana accessible, que abans feia les funcions de garatge i ara les seves sales de planta lliure s'utilitzen per a activitats de lleure. En aquest edifici, la força compositiva està en el joc volumètric i la disposició de les terrasses i les cobertes a diferents alçades més que en la distribució de les obertures, que simplement corresponen a uns criteris pràctics d’iluminació i ventilació de les diferents dependències. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color siena amb sanefes esgrafiades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades, la torre de quatre pisos de la cantonada i la tanca de pilars de totxo i reixa amb fanals de ferro fos. Pel seu caràcter representatiu, per la cèntrica localització i per la riquesa d'acabats tant interiors com exteriors, és un dels millors exemples de casa colonial de la ciutat.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i les dates i lloc de naixement i traspàs del promotor, i les dades de l’arquitecte autors del primer edifici – del que voldríem també trobar-ne una imatge - i de l’actual que acull ara la Llar d’Avis.

La Karen Munté van Enkhuizen, Cap del Servei d’Arxiu i Gestió documental de l’ Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda em feia arribar un email en el que en relació a la casa em deia :

promotor: Andrés Ferrer Molera (no Farré)

data 1er edifici: 1928 ; autor 1 edifici (enderrocat): Carlos Martínez

data 2on edifici: 1934 / autor 2 edifici: no consta als plànols

LA VANGUARDIA . Edición del jueves, 20 junio 1929, página 30

Cornellà de Llobregat. Ha quedado confeccionado el anteproyecto del edificio escolar del barrio Millás-Famades, del cual es autor nuestro arquitecto municipal don Carlos Martínez Sánchez, cuyo edificio habrá de levantarse en un terreno que acaba de adquirir el Ayuntamiento de la filantrópica propietaria doña Dolores Almeda y Roig.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs del promotor, i de l’arquitecte Carlos Martínez Sánchez.

Respecte de l’actual edifici que acull la Llar d’Avis, voldríem confirmar la persona del promotor, i si fos possible la del mestre d’obres i/o arquitecte.

dimecres, 9 d’agost de 2017

CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Xavier i a la Montserrat davant La façana del castell/palau de Santa Coloma de Queralt, la vila que havia estat capital de la Baixa Segarra , pertany avui a la comarca de la Conca de Barberà, patrimoni Gencat ens diu que la referència històrica més antiga sobre el castell data de l'any 1018.


El castell passà a ser el centre de la baronia de Queralt i residència habitual dels senyors de la vila fins al segle XVI.

A finals del segle XVI patí una profunda reestructuració que el convertí en palau-residència.

La família Queralt, molt lligada a esdeveniments claus de la història de Catalunya, ostentà la titularitat de la senyoria de la vila fins al segle XIX.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Santa_Coloma_de_Queralt

L'edifici, fou venut a la família Requesens durant el segle XVIII.

L’any 1987 el Joan Alió Ferrer en féu donació a l'Ajuntament.

L'any 2009 s'inicià la restauració de la torre. La intervenció arqueològica portada a terme al pis superior de la torre en el marc d'aquesta restauració va permetre documentar les transformacions sofertes al llarg dels segles, especialment amb la construcció del palau. Dos anys més tard començà la rehabilitació de la planta sotacoberta del castell per tal d'habilitar-la per a diferents usos.

Actualment les seves dependències constitueixen la seu de la biblioteca municipal, de l'escola municipal de música i de l'oficina d'informació turística, a més de l'Orfeó Santa Coloma. Al mateix temps, la sala noble ha estat habilitada com a sala de conferències i exposicions.

Quan a la descripció llegia ; Castell-Palau situat al centre del nucli antic de la vila de Santa Coloma de Queralt, prop de la font de les Canelles. El conjunt és format per la torre mestra, restes del castell baix-medieval i el palau renaixentista.

La torre de l'homenatge, única resta del castell bastit pel llinatge dels Queralt durant el segle XII, és una construcció de planta circular i 23 metres d'alçada excel•lentment conservada. La torre es divideix en quatre pisos i queda rematada per un terrat superior protegit per merlets esglaonats. Els tres primers pisos conserven el sostre de volta. L'accés original a l'interior es realitzava per una porta oberta al primer pis, a 11 metres d'alçada.

L'element més ben conservat del castell baixmedieval és la façana septentrional, que conserva l'alçat original de quatre plantes i coronament amb merlets rectangulars espitllerats. Hi ha poques obertures, donat el caràcter defensiu de l'edifici, però a la tercera planta s'obre un finestral geminat gòtic, mostra de la nova mentalitat residencial d'aquestes edificacions de la fi de l'edat mitjana.

A finals del segle XVI el castell pren la forma de palau que ha arribat fins als nostres dies. S'afegeix un cos a l'est i un altre al sud encerclant l'antiga torre de l'homenatge. La nova façana principal i l'entrada noble, encarades vers migdia, són els elements més destacats de la reforma. La façana, d'estil gòtic tardà, està dividida en quatre pisos. Al pis principal s'obren quatre finestrals amb guardapols flamígers que donaven llum al saló noble. La porta, d'arc de mig punt formada per grans dovelles, s'obre al costat esquerra de la façana. L'entrada noble és emmarcada per dos arcs carpanells, que donen accés a una escala de tres trams que puja a la sala noble del segon pis.

Al sostre de l'entrada al castell hi ha una pintura en commemoració a la batalla de Lepant. La pintura es del segle XVII. De setembre a desembre de 2006 es van restaurar les pintures de la volta de l'escala noble per part de l'empresa Lesena del Vendrell. http://www.lesena.net/

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

dimarts, 8 d’agost de 2017

ESCOLA BERNAT DE RIUDEMEIA . ARGENTONA. EL MARESME. CATALUNYA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Llegia a : http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484

bernat de riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008)


A Argentona, fins que es va posar en servei l’escola Bernat de Riudemeia, hi havia tres escoles diferenciades per sexes, dues per a nenes i una per a nens.

En l’edifici de l’actual ajuntament vell, al primer pis però totalment separades, hi havia l’escola de nenes de la Sra. Encarnació Sau i Santaló i la de nens del Sr. Francesc Burniol. I, encara, en el carrer Sant Julià, hi havia l’escola de nenes de les monges. Ens agradara rebre imatges i dades d'aquelles escoles a l'email coneixercatalunya@gmail.com

El consistori, en època de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923- 1930), es va plantejar la possibilitat de construir una escola unitària, per a nens i nenes. Amb aquesta idea, l’ajuntament va contactar amb un prestigiós arquitecte de Barcelona, Jeroni Martorell i Terrats (1877- 1951).

Martorell havia fet importants edificis com ara la seu de la Caixa d’estalvis de Sabadell ( entitat que desapareixia com la resta de Caixes Catalanes, en la ‘crisis’ orquestrada magistralment des dels sectors econòmics més reaccionaris del REINO DE ESPAÑA) , i havia restaurat conjunts monumentals com ara el monestir de Poblet, el de Sant Cugat i el de Sant Pere de Rodes.

A partir de 1915 projectà edificis per a institucions públiques, sobretot escoles, on segueix els postulats de renovació pedagògica impulsats per la Mancomunitat de Catalunya (1914- 1925). Exemples d’aquesta pedagogia d’avantguarda aplicada als edificis escolars són els projectes de Granollers, Calella, Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, Batea, Súria, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Fresser i Vilassar de Dalt, executats entre 1917 i 1925.

L’any 1927 l’ajuntament li va encarregar el projecte de les escoles públiques d’Argentona, que va deixar executat el 1928. El cost del projecte de l’arquitecte va ser de 2.396 pessetes, que Martorell va haver de reclamar a l’alcalde Jaume Abril l’agost de 1928 per no haver cobrat.

L’any 1929 Martorell fou nomenat arquitecte conservador de Monuments del “Ministerio de Instrucción Pública”.


Fotografia feta en ocasió de la Ballada Country 2017. 15.07.2017

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Maresme , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

PD.

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya és de lliure disposició, ens agradaria que servis per completar el mapa d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en tots els àmbits, local, comarcal, provincial, nacional ….

De la casa anomenada el CAPITOL, que havia estat la Casa de la Vila, al carrer Gran, 61, ens diu patrimoni Gencat; edifici situat al carrer Major de la Vila. Per l'estructura i disposició de la teulada, el seu origen devia ser una masia important dins el terme. Molt reformada a l'interior, conserva la porta dovellada. A la façana, les finestres i motllures d'estil gòtic senzill són alineades a la construcció. També els arcs dels finestrals, més propis de construccions civils d'origen reial o eclesiàstic que comunal o consistorial, foren afegits a finals del segle XIX o principis del XX. També es va construir una balconada. Les finestres estan decorades amb vitralls de colors que reprodueixen escuts heràldics.


Fotografia de A. Vilardell que suposem pels models del vehicles dels anys 60/70 del segle XX.

Cap dada del seu ús com escola, donem absoluta credibilitat a l’ENRIC SUBIÑÀ i COLL, i aixequem acta – una vegada més – de l’oblit ‘intencionat’ dels edificis que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista.

dilluns, 7 d’agost de 2017

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Xavier i a la Monserrat davant La façana de Santa Magdalena, al que fou patí d’armes del castell de Santa Coloma de Queralt, la vila que havia estat capital de la Baixa Segarra , pertany avui a la comarca de la Conca de Barberà; patrimoni Gencat ens la descriu així ; façana de pedres carrejades, amb cloquer de doble espadanya. A la part baixada una gran arcada de mig punt amb reixa i una porta d'entrada central de ferro forjat. També hi ha un escut de pedra de la família Requesens que foren els qui la traslladaren pedra a pedra al lloc actual (pati del Castell).


A la pàgina de l’Ajuntament :
http://patrimoni.serviconca.org/Antic-Hospital-de-Santa-Magdalena-Santa-Coloma-de-Queralt-805

llegia que l’any 1327 es va fundar l'hospital i benefici o confraria de la Santa Creu.

L’any 1331 un tal Castellolí fundà el benefici de Santa Magdalena coneguda des d'aquell moment com a església i hospital de Santa Magdalena. La vídua de Pere V de Queralt i de Castellnou, Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga i el carlà de la vila, Guillem de Santa Coloma, van autoritzar a la vila per adquirir censals per tal que es fes. Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador, explica que la confraria sostindria l’hospital amb les quotes dels confrares i amb els donatius o llegats que li fessin per aquest motiu. El beneficiat tindria cura d’assistir els malalts.


1912. Fotografia del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929). Biblioteca de Catalunya

L'any 1922 l'Ajuntament va subhastar l'edifici, el qual fou adquirit per la Societat Cooperativa Obrera (Centre Republicà), de marcat caire anticlerical. En veure-ho, Josepa de Requesens Miquel ( 1852 + 1927 ), propietària del castell, va sol•licitar a l’Ajuntament que li permetés traslladar-hi la façana gòtica que havia de ser enderrocada.
L'any 1923 la façana fou cedida a la propietària del castell i les pedres van ser numerades i bastides novament en el seu emplaçament actual, al pati del castell.


Imatge de la pàgina http://www.acbs.cat/castell/llista.html

La inauguració va ser el 19 de març de 1925.

L'hospital estava localitzat primitivament al costat de l'església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.

Dinaríem – esplèndidament, com sempre - a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.


Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

ERMITA DE SANT JOAN DE CARRATALÀ I DE LA VERGE DELS COLOMS. AITONA. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La primera menció documental d'aquesta església data de 1168. La qual cosa posa de manifest que entre la població musulmana dominant en aquella època (i fins el segle XVII) hi havia una comunitat de nous colons en aquell indret.

L'expulsió dels moriscos l'any 1610 degué deixar definitivament despoblat el lloc de Carratalà. I l'església es convertí llavors en una ermita.

La part davantera és un afegit, segurament del segle XIX. La façana va caure el 1955 i es va refer de nou.


El Jordi Contijoch Boada l’any 1999 publicava fotografies del interior



L'església de Sant Joan de Carratalà es troba al sud del conjunt de tossals que reben aquest nom situats entre la població d'Aitona i la Vall de Grau.

http://www.bisbatlleida.org/noticia/01-07-2016/aitona-i-lleida-celebren-sant-joan

Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a ponent per un absis semicircular, de la mateixa amplada que la nau, a la qual s'obre a través d'un dels arcs torals de la volta que arrenca de dues pilastres semicirculars adossades als murs laterals. Una part de la nau és nova, ja que l'església devia quedar inacabada. La finalització de la nau podria tenir a veure amb la data de 1955 que apareix a la porta situada a la façana de llevant.


A la façana nord hi ha una finestra de doble esqueixada, de llinda retallada, del mateix tipus que la finestra que s'obre a l'absis. Al costat sud de la nau s'obre una capella rectangular que podria haver estat afegida posteriorment.

Les façanes no tenen ornamentació, llevat del ràfec, format per una motllura bisellada suportada per un fris de permòdols llisos.

El parament és a base de carreus escodats en els quals s'hi aprecien marques de picapedrer i això permet conèixer la cronologia de l'edifici. Aquesta església forma part del grup d'esglésies construïdes a les terres de ponent entre la fi del segle XIII i inicis del XIV. Aquests edificis són fidels a l'estil romànic quan ja s'està implantat el gòtic

Pere-Enric , en deixava una nota; d'aquí procedeix, directa o indirectament, el cavaller Berenguer de Carratalà, a qui el noble Balasc d'Alagó, senyor del castell de Culla, va encarregar el 3 de gener de 1239 el repoblament de Benassal. Més endavant, el 3 d'abril de 1251, ell mateix i tres més s'encarregaran del repoblament de Vistabella, per encàrrec dels nous senyors del castell de Culla, els nobles Guillem d'Anglesola i Constança d'Alagó, filla de Balasc.

Afegeixo, també els Carratalà, família de pessebristes als que Catalunya no ha reconegut com calia – acostuma a succeir – en aquest pobra, trista, bruta i dissortada pàtria nostra.

LLUÍS CARRATALÀ I VILA (Gràcia, 1895 – Barcelona,1991)

MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ Barcelona, 28-06-1924 — 21-07- 2009)

http://www.pessebresmataro.org/arxiu-carratala/biografia-de-lluis-carratala-i-vila/

http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/viewFile/259349/346569

L’afirmació ‘Carratalà, vol dir fortalesa on hi ha un nucli habitat annex, això es constata en les restes de la fortificació que trobem al cim del tossal proper a l’actual capella de Sant Joan de Carratalà’ , no està lliure de dubtes, està clar que CARRA, podria venir del qalat, com succeiria també a CARRASSUMADA, tant almenys, com que el diccionari, CARRA vol dir ‘plataforma’ , i pendent de la confirmació al diccionari filològic i/o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ‘talà’ i ‘ ssumada ‘ tenen a priori un significat diferent, no us ho sembla a vosaltres ?.

Altrament sobta que únicament s’hagi donat el sentit carra/qalat o qalat/carra , en dos llocs en tot al-Àndalus, i que ambdós es trobin un a cada costat del Segre. Rar, rar, oi?.

Al indret creix de ben segur Eryngium campestre, coneguda també com: Cardo corredor, : cardacuca, carderol, cardicuco, cardo bajo, cardo blanco, cardo corredor, cardo cuca, cardo cuco, cardo de carracuca, cardo estelado, cardo macuquero, cardo punchero, cardo santo (Aragón), cardo setero, cardo ventero, cardo virgen, caricuca, carracuca, eringio, cabezuela, trabalón,...

Tinc el goig de relacionar-me amb persones que pel seu origen tenen bon coneixement de la llengua àrab, un possible significat de CARRATALA, podria ser Jalae Al•là ,amb un sentit de ‘terra i/o indret improductiu i/o estèril ‘, això lògicament no exclou la presència d’una torre de guaita i bada amb la funció de controlar el pas pel riu Segre, CARRASSUMADA amb característiques similars, tindria el significat de MÉS ALTA , en relació a CARRATALÀ.

La filologia no desperta gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com per aclarir – si és possible – el significat dels topònims Carratalà i Carrassumada.

diumenge, 6 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA ROSA SOLÀ A LA TORRE DEL PONT. CASTELLAR DEL VALLÈS

M’explicaven que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la Rosa Solà impartia docència en aquest edifici conegut també com la ‘ Torre dels Encarregats’.

Reprodueixo de :
http://www.lactual.cat/cat/notices/2017/01/projecte-de-restauracio-de-la-torre-del-pont-fet-per-alumnes-de-la-upc-24124.php

Quatre alumnes del Màster en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van lliurar dimarts passat a l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, un treball de restauració de l'edifici històric de la Torre del Pont de Can Barba.

Iris Sibilia, Javier Garrido, Laura Ribas i Natalia Gómez van presentar les conclusions del seu estudi sobre aquesta casa que pertanyia al conjunt de Can Barba i que es va construir a principis del segle XX com a habitatge per als majordoms de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica el 1992, l'edifici va quedar deshabitat i va començar a deteriorar-se i, des del 2004, és de titularitat municipal. En el seu estudi, els quatre alumnes han elaborat un projecte en què proposen com a nou ús el d'un restaurant de luxe.


La imatge que acompanya la noticia té poc a veure amb el lamentable estat en que es troba avui l’edifici.


Fotografia de l'Antonio Mora Vergés. Dissabte 05.08.2017

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern de la Rosa Sola, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també si se’n té constància de l’autor de l’edifici, pel que fa al promotor pensem que devia ser la firma Viuda Tolrà S.A, tota vegada que el Josep Tolrà Avellà, lliurava l’ànima al Senyor el 21.07.1882; advertia a l’Enciclopèdia Catalana que hi ha errades en l’entrada relativa al nostre pròcer , i els adjuntava un post, JOSEP TOLRÀ i AVELLÀ. UN CAVALLER AUTÈNTIC http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=2011 amb el comentari, les dades estan contrastades amb els registres civils de Cabrils i Castellar del Vallès.

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE VIDRERES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El procés de construcció de l'edifici està descrit a l'estudi de Josep Formiga Bosch (Girona, 1967). dedica a Vidreres. L'alcalde i taper Quirze Jordà n'impulsà la construcció i se'n van fer quatre projectes fins que es va aconseguir rebaixar el pressupost a es possibilitats de l'Ajuntament, 17. 000 pessetes/102,17€.

Els projectes eren obra de l'arquitecte Josep Roig [ ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) , un segon de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), arquitecte municipal de Girona, hi va haver un tercer projecte de l'arquitecte provincial, Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938) que finalment presentà un quart projecte encara més senzill que és el que es va construir.

Els plànols i alçats dels quatre projectes que han estat publicats també per Formiga posen de manifest el gust per l'estil eclèctic. Presentaven dues o tres plantes d'alçada i la façana es dividia en tres cossos amb la part central destacada mitjançant pilastres adossades d'ordre gegant. El cos central estava coronat per un frontó triangular o en forma de gablet i havia de ser presidit per un rellotge que va ser eliminat en la realització definitiva.

El 1893 es demana el permís de construcció i l'any següent l'edifici ja estava acabat tal com mostra la data que corona el conjunt. El constructor fou Narcís Mas, conegut com Camaret, paleta de Girona. El projecte definitiu de l'arquitecte Manuel Almeda Esteva es basa en el de Martí Sureda i Deulovol, en redueix però, les mides ja que de tres pisos d'alçada passa a dos i de 9 obertures passa a tenir-ne cinc.

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu que l’edifici es compon de tres cossos separats per murs que actuen com a parets mestres i disposades de manera perpendicular respecte al carrer. A la planta baixa, la part central acull el vestíbul que dibuixa dos arcs separats per una columna, una de les quals dóna accés a l'escala que puja al pis noble. A banda i banda hi ha l'espai que acollia les aules de nens i nenes. Al pis principal, orientat a llevant, hi ha el saló de plens, l'habitatge del secretari i la resta està dividit en diverses sales o despatxos. La façana principal està dividida en tres cossos, el central acull l'accés a la planta baixa i a la superior el balcó que es correspon al despatx de l'alcalde amb un balcó de ferro colat. Als costats els finestrals estan agrupats de dos en dos coberts per un guardapols de motllura senzilla. Tant la façana principal com les dues laterals estan coronades per una cornisa suportada per petites mènsules i l'escut amb la data 1894 corona l'edifici.

En la part longitudinal de l'edifici, o en el lateral esquerre, es produeix una similar reproducció dels elements tant en la planta baixa com en el primer pis, amb tres obertures individuals projectades amb guardapols respectivament. En aquest primer pis, s'observa la prolongació del fris i la cornisa, o sigui que aquesta no es limita a la part frontal, sinó que es prolonga en ambdós laterals, però no en la façana posterior. En aquest sector esquerre, es troba ubicada en el basament de l'edifici, una font de petites dimensions. Remarcar que el sector dret, contempla la mateixa articulació i distribució dels elements que el sector esquerre, amb l'única particularitat que recull el portal d'accés a la biblioteca, la qual es troba compresa per tant en l'espai físic del propi ajuntament.

La planta baixa de l'edifici ha tingut diverses funcions, primer va ser escola, desprès sala de cinema, gimnàs i finalment una part es convertí en la biblioteca municipal i l'altra en Sala de Plens.


Fotografia de Karsten

Es tracta d'una obra d'estil eclèctic que denota el coneixement per part de l'arquitecte constructor de les corrents estètiques del moment.

A la demarcació de Girona els arquitectes Martí Sureda Deulovol (1822-90) arquitecte municipal i provincial de Girona , Josep Roca i Bros (1815-77) de Figueres , Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938) , Rafael Sanchez Echevarria, arquitecte del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email

coneixercatalunya@gmail.com , entre altres van tenir una gran influència.

dissabte, 5 d’agost de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU. MASSALCOREIG. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em semblava sentir Allāhu akbar quan arribava a massalcoreig manzal al Kurä isi l’alberg del coaixità ‘, i de camí a l’esglesia parroquial avdocada a Sant Bartomeu, coincidia únicament amb persones d’aquella parla.

Quan al temple patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres naus, les laterals més petites, amb la part corresponent al creuer d'igual amplada i alçada que la central, que és en volta de canó amb arcs faixons reforçats a l'exterior amb contraforts. Arc dovellat de mig punt a l'entrada que conforma una portada d'estil barroc. El prisma octogonal en que acaben el campanar i el cimbori, tot i tenir les característiques típiques del neoclassicisme aragonès en rajola del segle XVIII són en maó d'època recent.


Projecte i primera pedra són de 1703 i s'acabà el 1736.

Al capdemunt dels pilars que aguanten la cúpula hi ha una llegenda escrita que informa del procés de construcció. Foren mestres d'obres , Josep FRAMZIM, Josep Buiria i Joan Antoni Ranzón.


La trobava tancada amb pany i forrellat, en aquesta ocasió sortosament però, el Jordi Contijoch Boada havia visitat l’església l’any 2000, i en publicava imatges del interior.

Massalcoreig, tenia 673 veïns al cens de 1857, i assolia el sostre demogràfic 907 a l’any 1920, i tancava l’exercici 2016 amb 571 habitants. Aplicant el criteri dels terços, segur que hi havia escola pública abans de la dictadura franquista,oi ?. ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En el tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista espero rebre noticies de : Puigverd de Lleida , Soses, Aitona, Seròs, , la Granja d’Escarp, Torres de Segre, Sudanell, i per descomptat de Massalcoreig; el Segrià, Lleida, Catalunya, i sobretot els veïns d’aquestes poblacions us ho agrairan.

Els mesos de recollida de la fruita amb una forta presencia de temporers que si més temporalment , viuen i pateixen en aquestes terres, el CRISTIANO és una llengua força estranya, l’àrab, el romanès i algunes llengües africanes son bàsiques per entendre’s. Trobo estrany que els pares de la pàtria (PP) no portin el tema al TC.

Que els pobles del Segrià, jussà i sobirà han de treballar de forma conjunta per fer-se ‘visibles’ a la resta de Catalunya i el món, és quasi un imperatiu ètic, oi?.

divendres, 4 d’agost de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VILANOVA DE LA SAL. LES AVELLANES I SANTA LINYA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA.

Costa retratar l’'església parroquial de Santa Maria ubicada al centre del nucli de Vilanova de la Sal, agregat del municipi Avellanes-Santa Linya, a la comarca de la Noguera. Lleida. Catalunya.

Patrimoni Gencat explica que és un edifici aïllat dins del casc urbà de Vilanova de la Sal, del que hi ha notícies històriques al segle XIV, el temple actual però, és fruit d'importants reformes al segle XVIII i el segle XIX, fetes amb els ‘diners d’Amèrica’


La façana principal original, a la banda oest, compta amb la portada actualment tapiada (probablement a arrel de l'obertura de la nova portada, l'any 1804). És adovellada sense pilastres, també compta amb dues finestres quadrades també tapiades i un rosetó de tendència triangular. La porta actual de l'església es troba situada al costat de l'evangeli i és formada per un arc de mig punt adovellat, d'intradós motllurat, sostingut per pilastres adossades i ornamentat per relleus simples (flors de lis, un colom i petits escuts).

Es tracta d'un temple d'una sola nau amb capelles laterals i transsepte. Els arcs són de mig punt i torals. Tots els espais són coberts per voltes de canó: la nau, el transsepte, la capçalera i la sagristia. El cor es troba situat als peus de la nau. El campanar, de torre, és emplaçat al costat de la capçalera i és format per dos cossos de secció octogonal. Adossada al primer cos de la torre i per damunt de la nau de l'església hi ha una galeria formada per sis arcades de mig punt. Tot el conjunt és fet amb pedra d'aparell ben escairat, polit i disposat en filades regulars, a excepció de la torre del campanar, feta amb carreus de mida irregular tot i que disposats regularment. Els panys de mur de la galeria superior, així com d'algun annex a l'edifici principal, són fets d'obra i arrebossats.

No trobava cap imatge del interior, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també voldria rebre imatges del estudi i/o escola anterior a la dictadura franquista. En la meva visita, no trobava cap esser humà al que preguntar-li.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 2.556 ànimes, a darreries de l’any 2016, en el seu extens terme de 103 km² hi havia 465 habitants, una caiguda del 81,81% que s’explica amb el brillant i clarivident discurs del camarada Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955) “Cuanto mejor peor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí, el suyo beneficio político”

Per intercessió de Santa Maria, aixecava la meva sempiterna pregaria a l’Altissim ; Senyor, allibera el teu poble !

dijous, 3 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI D’ESTUDIS GENERALS LLUÍS VIVES. BARCELONA

La propietat més antiga de Can Raspall fou la família Güell.

L’any 1935 s’hi instal•là el centre docent Estudios Generales Luis Vives d’ensenyament mitjà, que l’ocupà fins el tancament de l’escola l’any 1997. Des del gener del 2001 és la seu social i administrativa de la companyia que gestiona la veïna Clínica Internacional de Medicina Avanzada (CIMA).


Fotografia Bob Masters

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici molt ben conservat. A les façanes hi ha finestrals gòtics i esgrafiats amb una senzilla però bella ordenació arquitectònica. La masia és de tipus basilical dels segles XVII i XVIII, amb arcuacions als finestrals de les golfes. Darrera la casa hi ha les restes d'un jardí amb estàtues i altres elements de terra cuita. Els finestrals gòtics de les façanes probablement provenen de construccions més antigues. La coberta és de quatre vessants.

I el Cercador de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona: masia d'esquema basilical, amb el cos central sobresortint cobert a quatre vessants. La façana s'organitza simètricament, amb tres gran balcons a la planta noble: el central és en l'eix de la porta principal, en arc de mig punt, mentre que els laterals integren els materials de sengles finestres gòtiques geminades. Les golfes s'obren a la part alta del cos central amb una característica galeria d'arquets de mig punt. El parament de la façana és recobert amb esgrafiats geomètrics, a l'igual que el cos més baix adossat al flanc esquerre de la masia, dotat d'un porxo i amb la façana acabada per un perfil mixtilini.

Tot i el seu origen del segle XVII, ha tingut importants reformes modernes.

Cap dada en ambdós casos de l’autor de les reformes, que objectivamebnt ha sofert l’edifici del segle XVII en epoques recents i particularmebt quan a l’any 1920 la Societat Urbanización Güell amb un projecte de l’arquitecte Josep Canaleta i Cuadras (Vic,1875 - Barcelona,1950) hi practicà obres derestauració, millora i ampliació de la casa, afegint el cos més baix adossat al flanc dret de la masia, i el porxo al flanc esquerra i modificant les obertures de la façana.

L’any 2002 la Companyia CIMA encarregà als arquitectes Alonso i Balaguer la reforma i restauració integral de Can Raspall i el seu entorn els quals han respectat l’estat original de la masia i adequat els interiors als nous usos.

Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

dimecres, 2 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET DEL CASTELL. CASTELLMEÌA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

En la visita que feia a Castellmeià, al terme de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra – m’agrada adjectivar-la com ‘infinita’ – retratava l’esglesiola coneguda avui com de la ‘ Mare de Deu de la Llet’, i que hom suposa va pertànyer al proper castell , i d’aquí la denominació, ‘Santa Maria de Castellmeià’


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de nau única, te coberta amb volta de canó apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. A la façana oest hi ha la porta d'entrada, feta amb un doble arc de mig punt, i a sobre, hi ha una petita finestra. Rematant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'absis sobrealçat, el ressegueix a l'exterior, sota la cornisa, un ràfec motllurat a base de petis arquets: centrant l'hemicicle absidal hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. Al mur sud, s'adossa una capella amb una coberta d'una sol pendent.



El Jordi Contijoch Boada en publica una imatge del interior.

Us deixo un enllaç als goigs publicats per Josep Maria Viñolas Esteva (1966, Salitja, Girona)

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/06/goigs-la-mare-de-deu-de-la-llet.html

I la imatge de la Mare de Déu de la Llet que es venera al Monestir de l’Estany a la comarca del Moianès.


Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.