dilluns, 19 d’agost de 2019

MASIA DE LA CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

El món desapareix davant dels nostres ulls, i massa sovint, no tenim ocasió de recollir imatges d'aquesta transformació/destrucció.

Això, succeïa- entre molts indrets - amb la masia Corbella, al terme aleshores del Talladell, annexionat avui a Tàrrega, amb el clàssic l'argument de l'estalvi administratiu, aquesta tesidefensada pels governs més corruptes, sempre m'ha semblat unaforma més de l'infinit menyspreu , vers el patrimoni d'aquesta raça maleïda.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8312/rec/4
Vista d’una masia del Talladell situada a la carretera de Madrid, entre Cervera i Tàrrega
Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943

Em confirmàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que l’any 1983 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) retratava una capella que es mantenia dempeus fins a l’ull de bou, a la masia de la Corbella.

La capella estava advocada a Santa Maria.

https://latartraneta.wordpress.com/2017/12/03/tarrega-i-lespai-fisic-el-projecte-de-tracat-de-la-nova-carretera-finals-del-segle-xviii-4/
Agrairem infinitament rebre, en el seu cas, confirmació d’aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 18 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE BAIASCA. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Baiasca és un petit poble del Pirineu català, del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

És a l'extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l'esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d'on s'ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.

Emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).

No ho esmenta però, tenia escola, i en la seva visita la retrataven la Maria Rosa Planell Grau, i el Miguel Pujol Mur, i em feien arribar les imatges per incloure-les a la llista d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.



Com ells, sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya només en té a nosaltres en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres col·laboracions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 17 d’agost de 2019

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. REVISTES I PUBLICACIONS

Portava esmerçades MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC, a qui via instància havia demanat alhora que l'arranjament, la restricció del trànsit rodat, veïns i serveis, en evitació de mals físics i econòmics - que altrament s'havien produït ja - i que no es van rescabalar -. com legalment pertoca fer-ho-per part d'anteriors consistoris.

Havia trobat almenys:


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10219345766065763&set=pcb.10219345767745805&type=3&theater

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/els-tresors-del-carrer-del-calvari-sant-llorenc-de-savall-valles-occidental-catalunya-2/?fbclid=IwAR0XgAI99oYz9SZ_B71twK8IGjHfBX27Sa8IAhvdau9mCwCI0N-oV-zN0lU


REVISTES I PUBLICACIONS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRE

10 MINUTOS
7 FECHAS
ANITA DELGADO Princesa de Kapurthala
CINE ELDORADO
CINEGRAMAS
CRITICA
CRÓNICA
D'ACI D'ALLA número IX
DIARIO DE BARCELONA
EL CASO
EL CINE
EL CINE
EL CORREO CATALAN
EL ESPAÑOL
EL HOGAR Y LA MODA
EL NOTICIERO UNIVERSAL
EL PROGRESO Diario Autonomista de la unión Republicana
EN PATUFET exemplars dela anys 30 del segle XX
ESPLAI il·lustració catalana
ESTAMPA
FOTOGRAMAS
FOTOS
GARBO
GOLONDRINA Revista ilustrada para la mujer y el hogar
HOLA
LA ACTUALIDAD
LA BATALLA
LA DONA CATALANA
LA ESCENA CATALANA
LA HORMIGA DE ORO
LA VANGUARDIA
LECTURAS Enero de 1935
LETRAS Revista del hogar
MARISOL el semanario de la mujer
MOMENTO Excursionismo
MUNDO GRAFICO exemplars dels anys 30 del segle XX
NUEVO CINEMA
OLIMPIA
ONDAS
PORQUÉ
PRIMER PLANO
Revista Literaria NOVELAS Y CUENTOS
SEMANA
SOLIDARIDAD NACIONAL
SOLIDARIDAD OBRERA
Stefano I de España
SUCESOS
THE TELEGRAM
TRIUNFO
Altres publicacions sense identificar

La cultura no és una de les prioritats dels que remenen les cireres arreu del país, cal afegir aquí, que a l'agost TOT està tancat.

Sabeu de persones i/o entitats interessades?. Agrairem que ens ho feu saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 16 d’agost de 2019

CAN SOLER. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica una fotografia de l'any 1912 - Sant Antoni de Vilamajor - Vista parcial_de can Solé - Detall de la façana de can Solé amb finestra i portal amb l'escut dels Solé ( Un sol i tres Estrelles)


No hi ha gaires dades d'aquell edifici del qual hi ha constància documental des del segle XV..

La casa actual,de la que ens deia Patrimoni Gencat ; edifici de planta és quadrada, la teulada a dos vessants. A més de la planta baixa hi ha dos pisos i golfes. A la façana hi ha una porta amb onze dovelles i un ornament dedicat a Sant Martí, amb la data 1683. A més de les finestres, d'estil romànic religiós, també hi ha espitlleres. Aquesta antiga masia destaca per conservar diferents restes romàniques, entre elles alguns capitells del claustre de Sant Pere de les Puelles, té data de 1683.

Va ser acuradament restaurada a principis del segle XX, ens agradarà tenir notícia del promotor i de l'autor de la restauració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Avui en dia és una casa de repòs pels germans de Sant Joan de Déu. La finca va esdevenir una casa d'acollida, contemplació i sanació —Hospitalia— inclosa administrativament a la Província d'Aragó-Sant Rafael; va ser donada per la família Soler el 19 de juny de 1956 als germans de Sant Joan de Déu, que van escollir aquesta finca per edificar la seva residència d'estiu i local d'exercicis espirituals.


El 1967 fou escollida seu del Capítol provincial, on es va estudiar l'adaptació de les Constitucions a les normes emergides del Concili Vaticà II.

El seu propietari, Francisco de Soler Cepeda, havia exercit de tinent metge.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1917/11/18/pagina-21/32761379/pdf.html?search=Francisco%20de%20soler%20Cepeda

dijous, 15 d’agost de 2019

TRESORS DE L'ARXIU DEL JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. FOTOGRAFIA PER IDENTIFICAR.

Fem recerca sobre una fotografia – inèdita pel que tenim coneixement-, que algú ens deia que podria ser d'un retrat de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874), fet pel seu fill Marià Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949); esperem notícies del Centre de Lectura de Reus, i d'una persona experta en tema.


Ens semblava a priori que la fotografia tenia una qualitat del tot impensable en el procés vital de Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874).

Esmerçava MOLTES HORES revisant els documents i fotografies que al llarg dels segles, s`havien anat acumulant a la casa del carrer del Calvari, abans d'Abaix Creu de Pedra, quins accessos pateixen un absolut abandó per part del Consistori de Sant Llorenç de Savall, governat per ERC.

El Ramon Molina Noguera, del Centre d'estudis històrics de Sant Llorenç (LACERA), que rebrà còpia de tota la documentació relativa a Sant Llorenç Savall, participava en la recerca, i trobàvem finalment una imatge que ens confirmaria que es tracta d'un Llorençà de bona posició econòmica què a principis del segle XX, es feia un retrat que seria posteriorment ampliat en els primers anys de la dècada dels anys 30


Sembla que la família havia viscut al carrer del Bisbe Solà.

Ens agradarà poder ampliar aquesta informació a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


El deplorable estat del darrer tram del carrer del Calvari, del que en demanaven via instància la immediata reparació, invocant entre altres l’article 14 de la Constitució, no forma part dels ‘tresors’ de Sant Lloret Savall, i molt ens temem que a curt termini esdevindrà un tema de polèmica política, i àdhuc judicial.

dimecres, 14 d’agost de 2019

RIDAURA. FAÇANA ARCADA DE LA PLANA DE CRUANYES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4739/rec/100


Masia catalana ampliada al segle XVII, però amb documentació molt més antiga. Típica casa pairal de muntanya, envoltada de muntanyes i al mig de paratges frondosos. La pairalia consta de diferents construccions. La casa gran té la planta noble on hi ha les cambres, la gran sala, una bonica galeria porxada (única a la zona amb 12 arcades), la cuina, la llar de foc i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Amb mobles d’època i d’estil, totes són estances típiques de les cases pairals catalanes de muntanya. En la mateixa casa tenim, a dalt, les golfes i, a baix, dos pisos d’estables i petites estances (conservant encara la construcció original de volta, i enllosat a terra) que servien per treballar tot el bestiar de la casa (galliner, sala de matança de porc, cava, cort de vaques i cavalls...).

Dins la mateixa pairalia hi consta el paller, amb una gran era, i a prop la font. Al costat de la font hi ha una típica escala de pedra a la paret que servia per pujar i baixar de l’era. També hi ha el safareig, i uns estables a part.

La casa està envoltada de prats i boscos i pot ser utilitzada per tot tipus d’esdeveniments.

Si en teniu més dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/GARROTXA/order/title

dimarts, 13 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE CAN CASABLANCAS. SANT QUIRZE / QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Vaig tenir el goig de conèixer la masia i el seu entorn, perquè érem companys a l’escola Pia de Sabadell, amb un fill dels masovers.

Gràcies a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html , ha quedat si més no, testimoni de l’existència d’aquesta casa.

Can Casablancas. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV i apareix en els fogatges de 1483 amb el nom de "Cases Blanques" fins al 1715.

Estava situada al nord de la població.

Durant molts anys els propietaris van estar la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell. Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins el punt que durant molts anys el poble es va nodrir de la seva aigua.


La masia que era molt gran va ser enderrocada l'any 1971 i també es va destruir la bassa que hi havia molt a prop.

Al seu lloc es va construir un polígon industrial i a les seves antigues terres, la urbanització de cases unifamiliars: tots dos porten actualment el nom de la masia.

Sant Quirze del Vallès excel·lia en la tasca destructiva del seu patrimoni històric.

Un tristíssim honor que comparteixen dissortadament bona part de les poblacions que creixien exponencialment en els anys de la dictadura franquista, i la posterior ‘democraciola’.

Si teniu més dades i/o imatges son pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Sant Quirze, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.

dilluns, 12 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DEL BLANES QUE EL PROGRÉS S'ENDUGUÉ.

El Joan Portas Perpiñà publica una imatge per al record de les fàbriques de corretges i de cuir de Can Tosas


No trobava cap dada del Rosendo Tosas més enllà del fet que se'n fa esment en el traspàs de Cristina Gali Pasapera, a la que es descriu com vídua de Rosendo Tosas, i Presidenta de Manufactures Cuero Tosas S,A

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1923/02/20/pagina-9/32830997/pdf.html?search=Rosendo%20Tosas

Hi ha un passatge de l'Evangeli de Lluc, 2,52, en el que ens diu que Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.

Ens agradaria poder dir el mateix de Blanes, i de tants i tants altres llocs de Catalunya. Dissortadament però, succeeix habitualment TOT EL CONTRARI

Ah!, ens agradaria tenir notícia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , si més no, del cognom matern i del lloc i naixement i traspàs del Rosendo Tosas

diumenge, 11 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

Retratava els edificis que havien acollit una escola religiosa per a nenes, no aclaria de quina orde en concret, i que acolliria més tard, l'escola publica per a nenes de Fonollosa.


L'edifici esdevindria més endavant la seu del Consistori de Fonollosa.

Em cridava l'atenció que no se'n fes esment a:

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa


Retratava també un edifici del carrer nou que havia acollit l'escola de nens.

Ens agradarà tenir notíciaa l'email coneixercatalunya@gmail.com de la història dels edificis que acollien l'escola de nenes.



Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

dissabte, 10 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE LA PRIMERA ESCOLA PUBLICA DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans es publica una fotografia amb aquest peu de pàgina; en uns terrenys de la senyora Homs - per als que no varem tenir la fortuna de néixer en aquesta població,els cognoms, nom, i el lloc i data de naixement i traspàs és una dada essencial, que esperem rebre a l'email coneixercatalunya@gmail.com - , en un lloc anomenat la Font del Moro, l'arquitecte provincial de Girona, Manuel Almeda Esteva(Girona, 1848 – 1938), va redactar i fer construir, entre el 1909 i 1910, la primera escola pública del poble. Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com



Eren dos edificis singulars de planta baixa, separats per una gran parcel·la que feia de pati de l'escola.

Tres anys més tard, en aquesta parcel·la, al mig de les dues escoles, es va construir l'edifici modernista de l'Ajuntament.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38865

El que ara es coneix com a Ajuntament Vell

divendres, 9 d’agost de 2019

INDRETS CATALANS DE VISITA OBLIGADA. LES TORRES DE FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens arribàvem el Juan Navazo Montero ( Sabadell, Vallès Occidental,17 de juliol de 1950 ), i l'Antonio Mora Vergés ( L'Argentera, el camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 )fins a les torres de Fals, de les que ens diu el Mapa de Patrimoni, que suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial.



El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i confrontats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pren diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.

Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre revelaria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en què es vestia la propera torre de Coaner, que havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 .


En època moderna (segle XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trenca junt.

El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre si, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita.


El campanar de Sant Vicenç, vist des del fossar, presenta un clar estat d'abandó.

dijous, 8 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE LES BENEDICTINES A PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans es publica una fotografia amb aquest peu de pàgina; convent de les religioses benedictines.


No en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PORTBOU&page=3


Ens agradaria tenir noticia del promotor/s i de l'autor d'aquell edifici magnifiic a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Al segle XIX a Portbou hi havia les monges Benedictines i les monges del Nen de Jesús de Praga. Totes dedicades a l'ensenyament privat abans que el poble tingués una escola d'ensenyament públic l'any 1900.

Us deixo un enllaç on trobareu dades de la història de l'ensenyament a Portbou:
https://agora.xtec.cat/ceipportbou/lescola/historia/


De l'acció educativa de les monges benedictines, al nostre entendre, l'església catòlica, no se'n fa el ressò que caldria.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/7605

dimecres, 7 d’agost de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. AGUILAR DE SEGARRA. EL BAGES. CATALUNYA

No s'hi esmerçaven gaire els de Patrimoni Gencat en la descripció de Sant Andreu d'Aguilar de Segarra; església de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda.



La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església.


Fou construïda per Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d'agost de 1893-Barcelona, 30 de gen er de 1993), i el seu fill Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925) , amb la col·laboració dels veïns, i la direcció del mestre d'obres Joan Muns i Soler.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011133.xml

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011124.xml

L'església de Sant Andreu d'Aguilar de Segarra, històricament estava dalt del turó al costat del Castell,quasi en runes l'any 1796, després de considerar la possibilitat de traslladar-la al pla, es refaria 'pompam vel ostentationem'l'any 1836, per ser definitivament derruïda l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

El culte es va traslladar a la Capella de Sant Miquel al peu de la muntanya del castell.

Els murs de l'església són fets de pedra, de molt bona qualitat, i que en la major part fou portada des de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

La nova parròquia fou consagrada l'any 1949.

L'apòstol Andreu, va ser primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el Patriarcat de Constantinoble .

l'Església Ortodoxa Grega considera Andreu la màxima autoritat, al nivell que té el seu germà Pere per a l'Església Catòlica Romana.

Per intercessió de Sant Andreu, reiterava,la meva pregaria a l'Altíssim; Senyor, allibera el teu poble.



dilluns, 5 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE LA PABORDIA DE SANTA MARIA DE CASELLES. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Fonollosa té molt a 'viure':
https://www.acrfals.com/acrinf_patrimoni_arquitectonic.pdf



De l'escola de la Pabordia de Santa Maria de Caselles en diuen a http://patrimonicultural.diba.cat/#
A partir del 1931, quan l'església va ser convertida en escola, passà a ser la residència del mestre.

http://relatsencatala.cat/relat/la-pabordia-de-camps-fonollosa-bages/1045329


En podeu veure imatges del interior a ; https://www.catalunyamedieval.es/la-pabordia-de-caselles-fonollosa-bages/

Del tema però no en diuen un borall: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16494

Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."


diumenge, 4 d’agost de 2019

EL MAS BOIXEDA DE FONOLLOSA S'ACABARÀ ENRUNANT??. EL BAGES. CATALUNYA

Tornava a visitar el mas Boixeda, al terme de Fonollosa, esperava - l'esperança no s'ha de perdre mai - que s'haguessin fet obres de restauració i/o manteniment. De moment - em nego a perdre l'esperança - dissortadament no, encara.
Llegia a : http://patrimonicultural.diba.cat/

Els orígens del mas Boixeda es remunten amb seguretat als segles XIV-XV, sent un dels masos històrics del nucli de Fals.

Del mas original no s'observa pràcticament res, tractant-se segurament d'una casa amb un nucli central aixecat possiblement als segles XVI-XVII amb ampliacions a ambdues bandes al segle XVIII. L'era, també du la data del 1790, sent possiblement d'aquest període general.



Amb seguretat l'interior del conjunt sofrí reformes a finals del segle XIX, perquè les arcades interiors duen la data de 1871.

L'última fase d'ampliació segurament degué ser la de la construcció de la capella de Sant Josep a ponent del mas, aixecada l'any 1869.




El mas ha estat propietat de la família Vall de Vilaramó de forma continuada, malgrat que el cognom original de la família hagi anat variant a causa dels casaments de pubilles del mas. La besàvia de l'actual propietària va casar-se amb l'hereu d'un mas de Gaià, passant a residir a finals del segle XIX en aquesta població. A la mort sense descendència de la resta de familiars, el mas va anar a parar a les seves mans a la dècada del 1920, perdent-se la línia de propietaris residents al mas.

Els amics de l'Estudi de la Masia Catalana, equí com en massa llocs de Catalunya, passaven com una exhalació., limitant-se a fer quatre fotografies de les Torres de Fals.


Els amics de wikipedia no fan esment del mas i/o la capella https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

No hi ha cap evidència, més enllà del seu naixement, que relacioni Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), amb cap obra al terme de Fonollosa; tampoc però, hi ha cap dada que ho descarti, ja que no tenim dades de l'autor de l'edifici de l'escola pública que a càrrec d'aquesta família s'aixecava en els seus terrenys, en una elevació prop de la carretera, davant per davant del Molí.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Muncunill_i_Parellada

dissabte, 3 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DEL MOLI D'EN BOIXEDA. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

No trobava cap dada de l'autor de l'edifici de l'escola que s'aixecava l'any 1923 en els terrenys del Mas Boixeda - ens agradarà tenir-ne coneixement a l'email coneixercataunya@gmail.com -. Repetia visita a la masia, que continua el seu camí vers l'enrunament definitiu.
http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-sant-josep-del-mas-boixeda-de-fonollosa-al-bages/1045291




Us deixo un enllaç a la història de l'escola: https://www.acrfals.com/falchs_32-3.pdf

Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

divendres, 2 d’agost de 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES REPUBLICANES DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans, es publica una fotografia de les Escoles Republicanes de les quals en diuen a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PORTBOU&page=3&pos=22



Durant la 2a. República es varen construir el que es va conèixer com a Noves Escoles, en substitució de l'edifici projectat l'any 1909 (reg. 3041). Aquest nou edifici projectat per l'arquitecte provincial rAFAEL Sánchez Echevarría - del que ens agradarà tenir noticia a ñ'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs - es va inaugurar el 1936 i només va funcionar un any, perquè arran dels bombardejos a Portbou varen quedar suspeses les classes.

Acabada la contesa bèl·lica , i fins al 1950, l'edifici va ser utilitzat com a caserna i després com a residència de famílies forasteres. El franquisme i l'ensenyament MAI van tenir bona relació.

Mentrestant les funcions educatives s'havien reprès en les escoles velles i no és fins als anys 60 que s'inicien els tràmits per la construcció d'unes noves escoles públiques. Es decideix enderrocar l'edifici de la república i construir el nou equipament en el mateix lloc.

Entre 1968 i 1969 es derruïren els edificis escolars del Barri del General i es procedí a la construcció de sis "barracons" escolars amb els seus corresponents patis per part del Ministerio de Educación Nacional.

El pas del temps i el mal estat de les instal·lacions fou el motiu principal per a la construcció d'una nova escola. El 10 de gener de 1996 s'inicià l'enderroc dels "barracons" i el dia 16 de febrer es posava la primera pedra del nou centre. Mentre van durar les obres, els prop de 150 alumnes es repartien entre l'edifici consistorial, l'immoble de funcionaris i serveis de l'Ajuntament, i les antigues aules de Les Monges.

L'Escola acabada es posà en funcionament pel curs 1997-98 i per primera vegada a Portbou, el centre disposava en un únic complex, de gimnàs i biblioteca a part de les dependències, despatxos, patis i les aules suficients per a l'ensenyament.

El nou edifici dissenyat per l'arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau, va rebre el Premi d'Arquitectura de l'any 1997 atorgat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona.

L'any 1983 els arquitectes Manel i Josep Maria Falcó Huguet varen projectar l'edifici del Parvulari dins el mateix complex.

dijous, 1 d’agost de 2019

MAS CAN CANALS VELL - FINCA SANTA MARTA. SANT MARTÍ DE TORROELLA. SANT JOAN DE VILATORRADA. EL BAGES. CATALUNYA

Accedia fins al Mas Canals Vell, conegut avui també com Finca Santa Maria, de la que ens diu Patrimoni Gencat; conjunt arquitectònic format per la casa de Can Canals Vell i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa de Can Canals Vell és formada per un nucli central i possiblement el més antic de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer i segon pis onhi ha habitatges, i golfes. Amb posterioritat (segle XIX), van afegir-se a aquest nucli originari dos cossos, un a la façana nord i l'altre a la façana sud, també d'estructura rectangular, que cobreixen tota la llargada de la casa i que s'alcen fins al primer pis cobrint-se amb una teulada inclinada. Els dos cossos són rematats amb una petita torre quadrangular, podent observar les dues torres a banda i banda de la teulada de la casa originària, donant simetria al conjunt. El cos de l'àrea nord va ser adequat com a casa dels masovers, mentre que el de l'àrea sud va ser destinat a residència senyorial. Tot el conjunt és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i va ser arrebossat en ciment en la seva totalitat. La façana originària de la casa devia estar orientada a migdia i va quedar tapiada en construir els dos cossos posteriors canviant d'aquesta manera l'orientació de la casa en sentit est-oest. Actualment la façana principal és orientada a ponent, no tenint el cos central i originari cap portal d'entrada sinó un seguit de finestrals a cada pis. L'accés a la casa es realitza a través de dos portals adovellats amb dovelles de gran format, un dels quals ubicat al cos afegit al nord com a casa de masovers, i l'altre ubicat al cos adossat al sud com a residència senyorial. La façana sud s'obre a la planta baixa amb dues grans arcades a tall de finestrals i amb una galeria arquitravada a l'alçada del primer pis. A la façana Est trobem l'estructura d'una antiga cisterna quadrangular. La façana nord s'estén al llarg de tota la casa amb una terrassa oberta a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt arquitectònic una sèrie de coberts aixecats al segle XIX construïts al cantó de ponent de la casa. Un d'aquests coberts conserva una llinda sobre la porta que marca la data de 1956. Aquests coberts s'unifiquen amb la casa mitjançant un mur que tanca el conjunt pel seu perímetre i dóna l'aspecte de pati tancat interior. Aquest mur té dues obertures en forma de dos grans portals adovellats coberts amb una petita teulada ubicats al cantó de ponent i al cantó nord. Fora d'aquest perímetre es conserven les restes d'una antiga bassa al cantó de llevant de la casa.




No es fa esment de la capella de Santa Marta, que tenia culte l'any 1979, quan va ser visitada pel Josep Maria Gavin Barceló (Barcelona, 1930).


Està clar que associar església catòlica i cultura, avui és dissortadament impossible.


Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb catalana puntualitat - ensenyàvem aquesta virtut als anglesos que feien costat a Catalunya en la lluita contra el Borbó, i que ens traïen a canvi d'un penyal ple de mones - una fotografia datada el 30-IV-1979 ,de la Capella de Santa Marta, de Can Canals Vell, Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada). Bages