diumenge, 22 de juliol de 2018

INDRETS QUE CAL VISITAR. ELS JARDINS DE CAL MILIONARI. SENTMENAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" permeten accedir a la finca, i per als que no la coneixíem visitar els seus jardins.
http://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/nits-destiu2018-arriba-a-sentmenat.html

Retratava la figura femenina ‘ la Mediterrània’, obra de l’escultora sabadellenca, Rosa Garcia Ferrandiz ( Sabadell, 1933 + Barcelona, 29.11.2015 )


http://rosagferrandiz.com/biografia.html
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/rosa-gonzalez-i-ferrandiz/44183258

Em cridava l’atenció també una imatge de caràcter religiós que presideix un espai circular, faré arribar la fotografia als amics de ‘ imatgeria de la mare de déu de Montserrat’.



Trobava algun castellarencs – pocs – a Cal Milionari que havien vingut a fer la visita aprofitant Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" , de les que havien tingut coneixement mitjançant el Diari de Castellar del Vallès.


Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com dades de la biografia del ‘Milionari’, i si fis possible també una fotografia.

Ah!, malgrat que és més fàcil trobar castellarencs a Sabadell que a Castellar del Vallès, aprofiteu Les "Nits d'estiu a Cal Milionari" per visitar la finca.

SERRABARDINA. IN MEMORIAM D’AQUELLA SEVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA. CATALUNYA

Em costava localitzar el mas – sense cap rètol indicatiu- situat a la part del migdia del terme, prop del límit amb el Brull. Consta citat a l´any 1626 en el Cens General i posteriorment a l´any 1860 en el nomenclàtor de la província de Barcelona.


Quan al topònim Serrabardina, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement de l'arrel germ. bard- (cfr. el nom propi germ. Bardinus, ap. Förstemann Altd. Nb. i, 248). En els segles X y XI, Bardina era un nom propi d'home: «Bardina monachus», en un doc. a. 959 (Rev. Arch. 1919, p. 307); hi havia el vescomte Bardina a principis del segle XI (cfr. Bol. Ac. B. L., i, 207).
La masia apareix a l’Estudi de la Masia Catalana: http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/seva/order/title

Malgrat NO recullen TOTES les masies, ni en ocasions les més importants, pensem que és una magna obra, que s’hauria d’haver continuant duent a terme.

Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu; Gran casal. Portada principal adovellada amb un escudet llis a la dovella principal amb data 1600. La teulada és a dues vessants. Totes les finestres són de pedra treballada. Davant la casa trobem dues llisses i a l´entrada d´una d´elles la data 1689 (sembla com si el conjunt fos construït en dues etapes). Al voltant de les llisses, hi trobem diferents edificacions dedicades a corts i també una masoveria. Davant la llissa interior trobem un element de defensa.

Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.

M’explicaven que no posen rètols per evitar els lladres, comentari que fa anys em feia el malaurat alcalde de Clariana de Cardener. Si teniu un ordinador senzill, poseu; https://www.google.es/maps/place/Carrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona/@41.826048,2.2821316,139a,35y,356.21h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!2sCarrer+de+Serrabardina,+08553+Seva,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719!3m4!1s0x12a4d98c577992bd:0xe78a6e5ab5943ed9!8m2!3d41.8246101!4d2.2833719 i podreu veure allò que desitgeu

Els lladres d’avui ho tenen tot MOLT FÀCIL.

dissabte, 21 de juliol de 2018

LA CASA DELFI SABADELL I SERRA DE MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Em quedava de ‘pasta de cacauet’ llegint alguna de les ‘ teories’ sobre l’origen del topònim Montmeló :

Que és un lloc guai, que ‘mola’


segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.

Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.

La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :

Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.

Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.

Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.

Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.

Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf

Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.

Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.


L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.

Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em remetia a una publicació seva :
https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html

El mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930), que va obtenir el títol l'any 1872, va ser l’autor d’aquesta casa, i també almenys de :

A Barcelona fou autor d'edificis com el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Torre unifamiliar de l'avinguda del Tibidabo (1906), la Casa Anita Rodés (1908), la Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Juliá (1920). https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html

A Igualada fou autor de la Casa Josep Albereda, situada a la Rambla General Vives, 39. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més tres pisos, edificada entre 1908 i 1910. La façana imita un encoixinat, amb trencaaigües rematats amb mènsules esculpides. El pis principal té balcó corregut, i hi ha una capelleta entre els dos portals. A Igualada també projectà el gener de 1912 un edifici al Passeig Verdaguer 100, desaparegut l'any 1976, promogut per Josep Vidal i Carulla.

A Terrassa fou autor de la reforma de la Casa Mercè Pous (1915).[4] A Sant Vicenç dels Horts se li atribueix el Casal Turó, de l'any 1922, i Can Comamala (1922).

divendres, 20 de juliol de 2018

LA PARELLA. OBRA DE JULI VILARRUBÍ LLEBARIA. ALMOSTER. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava aquesta imatge en la visita que fèiem a Almoster amb el Josep Olivé Escarré.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

El seu autor va ser l’escultor Juli Vilarrubí Llebaria ( Almoster, El camp jussà de Tarragona, 1947 + 22 de maig de 1992 ]
http://reusdigital.cat/noticies/exposici-de-juli-vilarrub-almoster

Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958), ens deixava un bellíssim poema :



El viaje definitivo

… Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando;
y se quedará mi huerto, con su verde árbol,
y con su pozo blanco.

Todas las tardes, el cielo será azul y plácido;
y tocarán, como esta tarde están tocando,
las campanas del campanario.

Se morirán aquellos que me amaron;
y el pueblo se hará nuevo cada año;
y en el rincón aquel de mi huerto florido y encalado,
mi espíritu errará nostáljico…

Y yo me iré; y estaré solo, sin hogar, sin árbol
verde, sin pozo blanco,
sin cielo azul y plácido…
Y se quedarán los pájaros cantando.

Dissortadament amb el traspàs del Juli Vilarrubí Llebaria, només podem pensar en que ‘ se quedaran los partidos politicos robando’ , oi?.

dijous, 19 de juliol de 2018

SOBREVIA DEL TERRADAS. TRESORS DE SEVA. OSONA. CATALUNYA

Bocabadat, aquesta és potser l’expressió que més s’ajusta a l’estat que em provocava veure la casa Sobrevia del Terradas, quan al topònim el diccionari català valencià, balear en diu ; etimològicament; grafia aglutinada de sobre via, ‘sobre el camí’.


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre de planta rectangular. Hi ha detalls de les finestres de ferro forjat amb motius de dracs. Parallamps de ferro forjat.Forjador, Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915)

A la part de darrera trobem finestrals geminats (amb motius vegetals en el capitell i rosetons) i grans finestres.

A la façana lateral i en el segon pis hi ha 8 arcades que conformen una galeria.

Davant la casa i al costat del portal hi ha una església inaugurada el 1905, advocada a l'Immaculat Cor de Maria , i al seu interior hi ha un retaule del 1905 de l'Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 - 13 de abril de 1926)



Col·laboraven també
:

L’escultor, Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)

El taller Amigó. Vitralls
Eudald Ramon Nonat Amigó i Dou (1818-85).
"Hijos de Eudaldo Ramon Amigó" . José i Joaquin
https://demodernismo.files.wordpress.com/2013/07/canellas_gil_paper.pdf

Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917). escultor especialista en decoració d’edificis

La casa i la capella van estar dissenyades per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956) .

El jardí sembla ser que va estar dibuixat per ell.


La construcció és de grans proporcions i està adossat a una masía del 1600.

A la pàgina del Consistori de Seva – que no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia, ni amb un Catàleg de Masies, trobava :
http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes

MAS SOBRAVIA

L'actual mas està format per l'antiga masia (damunt del portal i figura l'any 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX.

Es troba a cinc quilòmetres del poble de Seva, sobre la carretera de Viladrau. El que més destaca avui i dia i dóna un especial relleu a Sobrevia és el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció del gran arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a L’Immaculat Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.

Demanaré confirmació de l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i si en disposen almenys una imatge del interior de la capella.

dimecres, 18 de juliol de 2018

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT FELIU DE GUIXOLS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA CONSITORIAL. L’MPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, fa una autèntica ‘feinada’ en la tasca de fer conèixer i posar en valor el patrimoni històric de Catalunya. De la seva fructífera visita a Sant de Guixols, em feia arribar un enllaç en el que apareix una fotografia de la Casa Llagostera / o Llagustera, que estava situada al costat de l’actual edifici del Consistori Municipal, que havia acollit les escoles públiques.

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf


Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)

L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals

Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156

Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.

Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.

Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.

El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.

El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.

dimarts, 17 de juliol de 2018

EL PATRIMONI HISTÒRIC DE SEVA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA CATALUNYA

La Enciclopèdia Catalana ens diu en l’epígraf ‘les masies i les caseries’; l’extrem E del terme, que limita amb Taradell i Viladrau, va formar segles enrere la quadra de Terrassola, separada civilment de la jurisdicció del Brull i de Seva i que no hi fou incorporada fins el 1840. La quadra de Terrassola era de domini civil dels prepòsits de gener de la seu de Vic, i criminal dels veguers d’Osona, i algun temps de la casa de Cabrera. La quadra de Terrassola es va originar a l’entorn d’una antiga domus o casa forta, dita de Vilanova, de la qual amb prou feines resten els fonaments. La seva demarcació incloïa diversos masos, entre els quals es destaquen la Rovira i Sobrevia, renovats modernament, i altres masos antics com Terrers de Terrassola, el Virgili o el Vilardell. El mas Sobrevia té al costat una torre o casal modernista, obra de J.M. Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)

A la part de migdia, prop del límit amb el Brull, es destaquen els masos Serrabardina, l’Albereda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l’antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa, potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrere la masia, en un pujolet, hi ha una capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap al 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No lluny d’aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola; documentada el 1237, gairebé només se'n coneix l’emplaçament.

El sector ponentí del terme, que va de la població al raval de Balenyà, té també notables masies, algunes d’aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres, com el Mas Cendra, amb galeries. El Mas Pibatlle rebé el nom de l’ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra, i és mantingut amb una gran cura.

Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l’antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom deValle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.

La part meridional de l’enclavament de l’Aclau de Seva, entre el castell d’Esparreguera i el torrent de Martinet, ha estat sempre unit a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d’Aiguafreda. S'hi destaca l’antigadomus o popularment castell d’Esparreguera, al sector central de l’enclavament, que ja era documentat el 1201. Fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparreguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l’alçada d’un primer pis, que revelen que era un casal d’època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L’actual masoveria d’Esparreguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l’indret de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell del Fitor.

El terme inclou també el mas de Can Basses, l’Hostal d’en Pinós —un antic hostal de camí ral—, el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del menhir o “pedrafita” de davant la capella de Santa Madrona. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant, d’uns tres metres visibles i un parell de metres soterrats. Sota el mas de Perafita dintre de la finca de Can Garriga del Solei s’hi ha fet una urbanització.

L’Estudi de la Masia Catalana, recull algunes imatges irrepetibles a dia d’avui :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1

Seva tenia un cens a darreries del 2017 de 3.451 habitants, dispersos entre el nucli urbà de Seva, Sant Miquel de Balenyà, i les urbanitzacions; Can Garriga, El Montanyà , El Pinós , Perafita i Serrabardina

Fotografia de 1932 del Mas Riquer de Ricard Martí i Alberó, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital.



https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estacio-de-balenya-goitallops-bauma-dels-trabucaires-seva-13765942/photo-8527212

dilluns, 16 de juliol de 2018

ELS PISOS DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE DE SABADELL AL NUMERO 33 DEL CARRER DE GRÀCIA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), per encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, aixecava l’any 1949 , un difici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i quatre pisos, assenyalat de numero 33 del carrer de Gràcia de Sabadell.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Patrimoni Gencat explica que la façana és de composició simètrica amb dues tribunes laterals que comprenen les quatre plantes. Als baixos hi ha unes grans columnes que suporten un frontó entretallat que emfatitza l'accés. Les finestres de l'àtic són d'arc, entre elles hi ha motius florals fets amb pedra.

La Caixa de Sabadell, i la resta de Caixes Catalanes, desapareixien en els primers anys del segle XXI, com a resultat d’una obscura conxorxa anticatalana , en la que temps a venir, sabrem quins van ser els poders i persones que hi van intervenir. I per descomptat, si algun dia s’arriba a fer realitat la República Catalana, caldrà passar comptes i demanar responsabilitats a qui pertoqui i/o als seus hereus.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/eduard-maria-balcells-i-bugas

Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.


Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.

diumenge, 15 de juliol de 2018

L’ALZINA GROSSA DE L’ESTANYOL. EL BRULL. OSONA. CATALUNYA

L’Estanyol és un indret d’obligada visita en un terme en el que els elements d’interès patrimonial, històric, natural i/o paisatgístic, son presents per arreu.

Retratava l’alzina de l’Estanyol, coneguda també com l’alzina grossa o l’alzina rodona, és un magnífic exemplar de la família Quercus ilex. de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre, el més impressionant però, és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Està catalogada com ‘arbre d'interès comarcal i local’.

A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, com a mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca.

Afegiu-ho a la llista per aquest estiu.

dissabte, 14 de juliol de 2018

MEMORIA DE BLANES. LA CASA MIRALBELL. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la façana de l’edifici de número 9 al carrer Ample, coneguda com Casa Miralbell o Can Miralbell.


Patrimoni Gencat ens fa aquesta descripció ; edifici de quatre plantes entre mitgeres amb decoració d’esgrafiats rectangulars als marges de la façana. La planta baixa està adaptada al comerç i té la porta d’accés desplaçada i reduïda a la dreta.

El primer pis consta de tres obertures balconades amb esgrafiats decoratius a la part superior. El segon pis també té decoració esgrafiada, encara que més vistosa i complexa. D’esquerra a dreta els elements decoratius són un llibre, una arada i un caduceu. La separació entre el segon i el tercer pis està format per una senzilla cornisa. El tercer pis té un seguit de set arcades enfinestrades de mig punt.

Tots els balcons tenen a la part inferior, visible des del carrer, decoració ceràmica amb motius florals.

Entre els balcons del primer pis trobem la inscripció esgrafiada següent: “In melius protracta” i “Anno Domini MCMXLIX”, fruit de la restauració d’Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 – 1987 ) l’any 1949.

A la llinda de la finestra dreta del primer pis existeixen restes de la data i un escut esculpits. Hi ha una figura equina i la data 1623.
Casa senyorial de reconeguts notaris i metges Miralbell documentada des del segle XVIII.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/25850-39694-1-PB%20(1).pdf

http://www.miralbell2014.org/index.php/resum-historic-dels-miralbell/19-sample-data-articles/joomla

La història dels pobles i ciutats, és la suma de les històries dels seus habitants.

divendres, 13 de juliol de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLVELL DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA, ADVOCADA A SANT VICENÇ MÀRTIR. TARRAGONA. CATALUNYA

Estava un xic enfadat – encara – per la calorada que . havien fet passar al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), OBLIGANT-LO a pujar caminant fins al pla de l’ermita de Santa Anna, que sembla tenen reservat per al seu ús privatiu els ermitans.

Això però – més enllà de deixar constància i esperar que es resolgui properament – no em feia desistir de recollir algun testimoni més del patrimoni de Castellvell del Camp.

Retratava al Josep Olivé Escarré, com a descàrrec per la manca de ‘sensibilitat’ que havia patit, davant la façana de l’església de Sant Vicenç màrtir, de la que en diu patrimoni Gencat; edifici d'una nau amb capelles laterals comunicades. Coberta de canó a les capelles i de canó amb llunetes a la nau. Capçalera poligonal amb creueria gallonada, amb la capella del Santíssim en el costat de l'evangeli. Porta d'arc de mig punt, adovellat, emmarcat per pilastres senzilles i frontó triangular entretallat. Campanar de maons, als peus, en el costat de l'evangeli. Obra de paredat, amb carreu en els angles. Conjunt barroc.


Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. Per descomptat, cap data del seu promotor i/o del seu autor.

Tampoc curiosament cap esment als desperfectes que devia patir en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En ocasió de documentar Cal Tramunta on no tenia ocasió d’accedir al interior, i no puc per tant opinar amb coneixement de causa en relació a l’afirmació ‘és un casal interessant, ideal per un museu o arxiu locals’. Deia, amb tots els respectes, penso que a Catalunya fan FALTA més arxivers/arxiveres que arxius i/o museus , edificis que reben en general escasses visites.

dijous, 12 de juliol de 2018

CASA RAMON COSTAJUSSÀ AL CARRER DE GRÀCIA 4-6. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la façana de la Casa Ramon Costajussà al carrer de Gràcia, 4-6, de la que ens diu patrimoni Gencat ; casa familiar que utilitza en la seva decoració elements modernistes juntament amb d'altres d'arrels classicista. L'edifici ha sofert diferents modificacions com són l'addició d'un nou pis, i també la planta baixa, a conseqüència de la instal·lació de comerços.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Destaca en la composició de la façana, la menor alçada del segon i tercer pis respecte del primer. La distribució és simètrica, marcant l'eix la porta d'entrada i els balcons centrals dels pisos superiors. Les plantes intermèdies han preservat la decoració i distribució originals. Aquesta segueix un esquema que la divideix en tres parts, senyalades per les obertures del mur, en aquest cas els balcons. Els dos laterals mostren la mateixa composició consistent en un balcó de forma semicilíndrica, la llum del mateix amb forma el·líptica, i que es converteix, a la part superior, en la base del balcó del segon pis. Aquest darrer està decorat amb tres columnes amb èntasi i capitell amb volutes que suporten la finestra. Les baranes dels balcons mostren una alternança (de dalt a baix i de dreta a esquerra) en el material que consisteix en el ferro forjat i unes balustrades amb petites columnetes en les que el perfil segueix un joc de línies corbes.


Autor: Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931)

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.

Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.

dimecres, 11 de juliol de 2018

LA SOLEIADA. RIUDOMS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat al Pòsit de Cambrils, on constatava que lluny de les afirmacions dels ‘polítics professionals’ ESPAÑA NO VA BIEN, poc turisme, i de poc poder adquisitiu. No ha estat bona idea fer tornat el fantasma del ‘atemptat inexplicat’, i menys encara plantejar-se una ‘commemoració’ amb la presència de les màximes autoritats del REINO DE ESPAÑA.

De camí a les Borges del Camps on anava a comprar coques de recapte – no se’n fan a Castellar del Vallès on visc-, m’aturava a retratar la Soleiada, que patrimoni Gencat ens descriu així; casa senyorial situada abans als afores de Riudoms , a l'alçada de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, i a l'altra banda de la carretera de les Borges, a l'hort de Xavier tocant al seu pinar. El nom li ve de l'indret, molt assolellat. Actualment es troba envoltada per una urbanització, que li treu singularitat. Casa d'estil colonial de dues plantes, amb moltes finestres i miradors, i una porxada sostinguda per tres columnes de pedra artificial que dóna accés al jardí. A un extrem de l'edifici s'encimbella una torre, amb l'àtic ple de finestres, dues per un costat, amb vidres de colors, teulada a dues vessants, rajoles blaves i vermelles, que li donen un aspecte característic.


Al mur principal de la torre hi ha un excel·lent mosaic de Sant Antoni i un rellotge de sol. Diria però que l’advocació d‘aquest mosaic i/o majòlica és la de Sant Antoni Abat, ens agradarà però rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com



El metge riudomenc resident a Barcelona Francesc Xavier Cavallé Borràs es va fer construir un mas senyorial noucentista, sobre la base d'un antic molí fariner, davant de l'ermita de Sant Antoni. La construcció es finançà amb l'herència que la seva dona, Antònia Maresma Giménez, nascuda a l'Havana, va rebre del seu pare, Antoni Maresma Lluhí, que va fer fortuna a Cuba.

La Soleiada era tota una finca amb jardins, estany, glorieta, pinars, zones d'esbarjo, horta i vinyars. La casa, de planta baixa i dos pisos, emula les antigues masies catalanes amb rellotge de sol, galeria de finestres d'arc rebaixat i torre quadrada, amb dues finestretes a cada façana. En contrast amb el parament blanc i llis hi destaquen el plafó de Sant Antoni Abat, el rellotge solar i les rajoles ceràmiques amb motius renaixentistes, especialment als ràfecs, que es van encarregar a obradors de Sevilla i València.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República fou requisat per les Joventuts Llibertàries

https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/viewFile/300230/389693

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/314129-445083-1-SM.pdf

http://www.gaudi-home.cat/es/riudoms/la-soleiada

Ens agradarà tenir més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte Joan Vives Figuerola, lloc i data de naixement i traspàs,...

El Valentí Pons Toujouse em deixava un comentaria; Joan Vives Figuerola va estar actiu a Ripoll i a Vila-rodona. Va néixer el 1903 a Ripoll, i va traspassar l'any 1976.

Ripoll,..., potser tindrem sort, és una població en la que encara hi viuen alguns catalans als que demano des d’aquí que ens facin arribar dades més concretes del naixement i traspàs de l’arquitecte Joan Vives Figuerola

Costarà moltíssim – si s’arriba a aconseguir – fer un catàleg del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, tenim des de sempre ‘problemes amb els veïns’, i també, també, des de fa molt de temps entitats i persones que posen ‘hàbilment’ pals a les rodes, val a dir que amb èxit, dissortadament.

Als Antoni’s de Riudoms els demanava que portessin la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor: allibera el teu poble !!!

dimarts, 10 de juliol de 2018

SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYA. IMATGES DE 1915 I 2018. OSONA. CATALUNYA

Sóc un dels molts admiradors de la tasca gegantina que va fer el Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1829), i més enllà d’aquesta – justa – admiració , procuro sempre que és possible repetir aquelles fotografies que ens deixava , tasca que val a dir, no sempre és possible , ja que desprès de la seva mort, es produïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i bona part del Patrimoni històric i/o artístic i àdhuc natural de Catalunya, era sacrificat por DIOS Y POR ESPAÑA.

No és sortosament el cas del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà. http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/2180/rec/2

Fotografia del Josep Salvany Blanch. 1915

Fitxa de la Galeria de Metges Catalans. Autor. Antonio Mora Vergés http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés. 04.07.2018

D’aquest Santuari n’hem escrit en força ocasions :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/santa-maria-de-lajuda-balenya-osona.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/04/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lajuda-i.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lajuda-de.html
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=5112

Balenyà és un indret força desconegut, i el fet que la C-17 passi pel bell mig del terme, no ajuda gaire a fer-lo ‘visible’.

Us recomanem MOLT una visita al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, que trobareu obert SEMPRE.

dilluns, 9 de juliol de 2018

LA CASA FELISA MASSÓ VERDAGUER, BLANES. LA SELVA.

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), em feia arribar unes fotografies del immoble assenyalat de número 2 del Passeig de Dintre de Blanes, a la comarca de la Selva; de la casa llegia que és una de les darreres mostres amb un cert valor arquitectònic que es conserven en aquest primer tram del passeig blanenc, després d’haver viscut multitud d’històries: ser testimoni privilegiat de la transformació arquitectònica de la façana marítima de la vila fa temps que viu oblidat i en un estat deplorable. Aquest supervivent de l’especulació urbanística, que va experimentar la vila durant la dècada dels anys 60 i a principis dels 70, sembla que passi desapercebut per a tothom. Tot i que no es tracta de cap meravella arquitectònica, el fet de ser una de les últimes construccions “d’americanos” que encara resten dempeus, així com per la rica història de la família que hi va residir, hauria de ser un motiu suficient per trobar la manera de que es conservés i fos restaurada.



Buscant els orígens d’aquesta casa, ens remuntem a la figura d’Esteve Verdaguer; patró de barca blanenc, mort l’any 1848, el qual va dedicar la seva vida als negocis marítims amb les Amèriques, on va aconseguir una gran fortuna i arribar a ser el propietari d’una important “hacienda” a Puerto Rico que es dedicava al cultiu de la canya de sucre. A la seva mort, en no conservar hereus directes amb vida, va ser declarada hereva universal la seva néta Obdúlia Verdaguer Teixidor, casada amb el blanenc Fèlix Massó Soler, fundador de les acreditades “Conserves Masó”.

http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1893/147/A00918-00918.pdf

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/26099-123243-1-PB.pdf

Els cinc fills del matrimoni, Masó-Verdaguer, sobretot les tres noies, van mantenir un estret lligam amb Blanes, ja que van participar activament en la vida de la vila, així com també van escollir Blanes com a segona residència. Sembla ser que la filla gran del matrimoni, Felisa, va rebre com a regal de noces aquesta casa del passeig de mar de Blanes.

Felisa s’havia casat amb Santiago Garriga Miquel, i fruit d’aquest matrimoni va néixer Joan Garriga Masó (Barcelona, 1871 - 1956), influent polític que va representar Blanes a les Bases de Manresa i va ser membre destacat de la conservadora “lliga Regionalista”, el primer partit polític catalanista, on va col·laborar estretament amb Enric Prat de la Riba (Castellterçol, el Vallès Oriental, actualment part del Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917) i Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947).

El mateix succeeix amb la presència a Blanes de les germanes petites de Felisa, l’Aurora i l’Obdúlia, que també van viure en una de les luxoses cases del passeig.

http://www.visitblanes.net/pdf/modernista_ca.pdf

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; immoble que desemboca a tres carrers, com són el passeig de mar (Cortils i Vieta 11), passeig de dintre, 2 i passeig de la muralla, 2. La façana principal, és a dir, la que dóna al passeig de dintre, consta de quatre plantes: en la planta baixa, hi ha dues obertures quadrangulars. En el primer pis, dues obertures quadrangulars, projectades com a balconades, sustentades per mènsules. En el segon pis, es repeteix la mateixa articulació i solució constructiva, que trobem en el primer pis, però les obertures són de dimensions més petites. Finalment, el tercer pis, està projectat com a golfes o àtic.

En aquesta façana principal, s’observa un gran predomini de rajoles blaves que emmarquen tot l’edifici i que actuen com a cornises de separació entre els diversos pisos. L’abundància d’aquestes rajoles blaves, ha provocat que l’edifici sigui conegut, o es guanyi el pseudònim de la “casa de les rajoles blaves”. Pel fa a la façana posterior, és a dir la que dóna al passeig Cortils i Vieta, comporta una distribució bastant semblant i paral·lela a la de la façana principal: quatre plantes, en la planta baixa, hi ha una àmplia obertura en forma d’arc de mig punt rebaixat. En el primer pis, trobem una gran finestra central, de mig punt rebaixada, amb una llum molt més accentuada i dilatada que no pas la sageta. En els extrems d’aquesta finestra, s’hi disposa un aparell motllurat en forma de capitell que barreja formes humanes i animals. Capitells d’altra banda, sense cap tipus de funcionalitat arquitectònica i pràctica específica, sinó que són dissenyats i projectats com a mer ornament. Finalment, aquesta finestra central, apareix flanquejada per dues finestres minúscules, emmarcades també per un joc de motllures.

El segon pis està articulat per la disposició central de tres finestres de mig punt amb columnes i capitells molt austers i senzills. Finalment, cal remarcar, en aquest espai, la presència d’un pati, així com la poca proliferació de rajoles blaves, per no dir cap.

No trobava cap dada del seu promotor, ni del autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 8 de juliol de 2018

IN MEMORIAM DE COMAJOAN I SANT GIL. SANT LLORENÇ DOSMUNTS SUFRAGÀNIA DE SANT ANDREU DE PRUIT. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Fa mal de cor veure la masies orfes de vida com la de Comajoan a l’antic terme de Pruit, avui Rupit i Pruit, a la comarca d’Osona, amb la seva capella advocada a Sant Gil, en terreny de la sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, de la parroquia de Sant Andreu de Pruit.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Patrimoni Gencat ens diu de la capella; edifici de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. No té absis. A la part esquerra s'hi ha adossat un cos annex coberta a una vessant. Un campanaret d'espadanya amb campana, corona la façana, que presenta un portal rectangular amb llinda datada i una finestra al damunt. A la part baixa de la façana, als angles, hi ha uns sòcols motllurats. És construïda amb pedra sense polir unida amb calç i en alguns sectors arrebossada, les cantoneres són de pedra picada i el campanar també.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Situada sota el cingle d'Aiats i a pocs metres del mas Comajoan. Pertany a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Pruit.

A la llinda de la porta d'entrada hi ha la data 1756.

https://1.bp.blogspot.com/-46UlDnhq0ac/VfbUIOkzXHI/AAAAAAAAjhY/x9eZge55y4Q/s1600/gil%2Bcomajoan%2B2.jpg

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=

https://www.yumpu.com/es/document/view/13426339/catalegs-masies-i-cases-rurals-ajuntament-de-rupit-i-pruit

Com em deia el propietari del Colomer, potser si que antigament vivia massa gent al camp, ara però, ens hem passat de voltes.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1297 ànimes, i es tancava l’exercici 2017 ‘ AÑO TRIUNFAL’ si ens hem de creure al govern del PP, amb 281 veins censats. Una pèrdua del 78,33, del tot inexplicable.

dissabte, 7 de juliol de 2018

Cal Tramuntana o Casa de Tramuntana, Castellvell del Camp jussà de Tarragona. Catalunya.

Estava un xic enfadat – encara – per la calorada que li havien fet passar al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), OBLIGANT-LO a pujar caminant fins al pla de l’ermita de Santa Anna, que sembla tenen reservat per al seu ús privatiu els ermitans.

Això però – més enllà de deixar constància i esperar que es resolgui properament – no em feia desistir de recollir algun testimoni més del patrimoni de Castellvell del Camp.

Retratava la casa coneguda com Cal Tramuntana o Casa de Tramuntana, de la seva descripció ens diu patrimoni Gencat; edifici de planta trapezoïdal. Obra de paredat amb reforços de carreus en els angles. Tres línees de finestres: una, al costat dret de la portalada; dues, sobre aquesta, en la part central, amb balconada i reixa de ferro; i finalment, una obertura a les golfes, per l'entrada de carregues. La porta, finalment, una obertura a les golfes, per l'entrada de carregues. La porta, d'arc rodó, està formada amb gran dovelles. Forma un angle de la Placeta, anomenat "placeta de cal Tramuntà", i cantonada amb els carrers de Sant Antoni i de Santa Anna. Al seu interior conserva arcs d'una certa antiguitat.


Documentada des de l'any 1706.

Al poble hom creu que havia estat el "castell" o residencia del senyor Albert de Castellvell.

http://www.historify.net/p/albert-i-de-castellvell-baron-de-castellvell-1205

https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_de_Castellvell

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016246.xml

No apareix cap referència a Castellvell del Camp.

A la façana de l'església parroquial, hi ha un escut de Castellvell datat el 1702. http://www.armoria.info/libro_de_armoria/CASTELLVELL.html

No tenia ocasió d’accedir al interior, i no puc opinar en relació a l’afirmació ‘és un casal interessant, ideal per un museu o arxiu locals’. Amb tots els respectes, peso que a Catalunya fan FALTA més arxivers/arxiveres que arxius i/o museus , edificis que reben en general escasses visites.

divendres, 6 de juliol de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE L’ÀNGEL DE LA GUARDIA AL RECINTE DEL SANTUARI DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Quan visitava el indret on hi ha l’ermita , o Santuari de la Santíssima Trinitat, al terme de l’ESpluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà, no podia accedir a la capella de l'Àngel de la Guardia, projectada per l'arquitecte Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926) els anys 1892-1894.



No ho trobava estrany, dissortadament l’església catòlica, d’uns anys ençà, viu un període de pèrdua constant, que ens fa témer per la seva continuïtat.

El retorn de bisbes anticatalans val a dir que com les garrotades de l’1 d’octubre de 2017, no ajuden gaire a recuperar la pràctica religiosa.

Algú en té fotografies del interior?.

dijous, 5 de juliol de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ALMOSTER, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia una descripció que compateixen patrimoni Gencat i el Mapa de Recursos Culturals de la Diputació; l'església parroquial d'Almoster, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, fou sufragània de la Prioral de Sant Pere de Reus des dels seus principis.

El 16 d'abril de 1560, el prior Rull, per manament de l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511n. 1 – Tarragona, 17 de octubre de 1575), va fer posar-hi una pica baptismal.

Els escassos restes de l'antiga església són a la part alta del poble, a la casa Aimamí i voreres.

El nou edifici data de 1704, i no hi ha cap dada del seu tracista i/o mestre d’obres. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de l II República, va perdre gran part del seu patrimoni, entre altres l'altar de Sant Pere, obra de Lluís Bonifaç i Sastre: (Barcelona, 1683 - Valls, 1765), es conserva un relleu barroc dedicat a Sant Isidre Llaurador.

Cap dada de l’autor de la figura de l’Arcàngel Sant Miquel que adorna la façana.


A Catalunya no ens calen els ‘enemics exteriors ‘, amb els ‘amics maldestres’ anem sobrats, oi?.

Li encarregava al sant titular que trasllades a l’Altíssim la meva pregaria – que comparteixen molts catalans i catalanes- Senyor; allibera el teu poble !


https://lateiera.wordpress.com/2015/03/29/de-la-memoria-a-la-historia-les-cases-dalmoster/

M’explicaven que hi havia escola abans de la dictadura franquista, com imagino que també a Castellvell i a la Selva.



dimecres, 4 de juliol de 2018

CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL EN EL CAMI DEL SANTUARI DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT. L’ESPLUGA DE FRANCOLI. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Reprodueixo de :
http://www.esplugadefrancoli.cat/media/upload/arxius/POUM/2015/04.Cataleg%20de%20bens/Cataleg%20de%20bens.%20Memoria-Normativa.pdf

Originàriament era una capelleta de base quadrada. L’any 1959 es trobava en un estat força ruïnós i sota el patrocini de Lluís Carulla Canals (l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 - Barcelona, 3 de novembre de 1990) se’n construí una de nova, de forma cònica, a l’altra banda del camí.


Envoltada per un escó, ofereix una vista panoràmica de tot el municipi. L’interior de l’oratori és presidit per una imatge de Sant Miquel Arcàngel , tres vitralls de color i trenta-dos escuts dels pobles de la rodalia i de les comarques veïnes, encapçalats pel de l’Espluga i pel del monestir de Poblet. Davant s’hi construí una font dedicada a mossèn Ramon Muntanyola. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercataunya@gmail.com


El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em feia arribar un retall de la Vanguardia en el que es recull que l’autoria de la capella de Sant Miquel és de l’arquitecte Antonio Lozoya Augé (1916-2005).
L’Antonio Lozoya Augé, va ser també arquitecte municipal de Barcelona
https://www.raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/219506/329613

dimarts, 3 de juliol de 2018

VISITA A L’ERMITA DE SANTA ANNA. CASTELLVELL DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Ens explicaven que no permeten accedir amb vehicle fins al pla de l’ermita de Santa Anna, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), té una edat ‘venerable’ i força limitacions físiques, i malgrat això, sota un sol d’injustícia feia el camí de pujada, per contemplar estorat que davant de la porta de l’ermita hi ha dos vehicles aparcats.


Aquesta mena d’actuacions ajuden poc, tant a l’església catòlica, que dissortadament d’uns anys ençà, viu un període de pèrdua constant, que ens fa témer per la seva continuïtat, com al turisme. Els ermitans han d’estar al servei de la comunitat, han de facilitar el cule dels fidels, i malgrat arribar dins de l`horari de visites, no tenien – tampoc- ocasió de visitar l’ermita, raó pr la qual us agrairem la tramesa de fotografies del interior a coneixercatalunya@gmail.com


Retratava el gnòmon d’un rellotge de sol que algú decidia repintar. A Catalunya no ens calen els ‘enemics exteriors’, en tenim prou – i massa – amb els ‘amics maldestres’, oi?.


Llegia que l’ermita construïda per la vila de Reus. Els jurats i el consell de Reus, que obtingueren la concessió d'indulgències de l'arquebisbe Dalmau de Mur, acordaren d'edificar-la l'any 1424.

Al segle XVI fou utilitzada com a hospital d'empestats.

Fou destruïda en part durant la guerra del Francès (1808-1814) i convertida en fortí durant la primera guerra Carlina (1833-1840); encara es conserven força restes de les fortificacions.

Segons documents de l'arxiu municipal, l'obra es va acabar l'any 1654. S'hi venera a Santa Anna, imatge del segle XVII. A un costat de la plana del turó, tocant a l'ermita, hi ha les ruïnes d'un poblat ibèric, excavat pel Doctor Vilaseca i el Museu de Reus els anys trenta; es conserva en el Museu reusenc una maqueta de les habitacions excavades.

És possible que el topònim Castellvell, o segons diuen els documents altmedievals "castrum veterum" faci referència al poblat ibèric del Puig de Santa Anna. Bona part d'aquest poblat es va destruir al bastir-se l'ermita.

Durant l'època de les guerres carlines del segle XIX, l'ermita es va transformar en un fortí, com demostren algunes parets que resten com a vestigi d'aquesta fortificació. Recentment s'han inaugurat les obres del camí nou i d’il·luminació.

Edifici d'una nau i capelles laterals, amb cambril a la capçalera. Cobertes de volta de canó i de canó amb llunetes sobre arcs de mig punt. Sagristia cupulada, era l'antiga ermita. Porta d'arc de mig punt, adovellat, sense decoració. Cor als peus, elevat, amb arc carpanell. Obra de paredat i carreu. Espadanya d'un sol cos damunt de la porta. Construcció renaixentista popular.

La nau, el cor i la trona de l'ermita, foren restaurats el 1852. Contenia set retaules, un dels quals era xorigueresc, que es perderen en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com la ‘Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada.

Al costat sud-oest de l'ermita, en una part visible i tocant les parets de la construcció adossada a ella, es troba el jaciment, les restes d’un poblat d'època ibèrica.

Les excavacions que s'hi practicaren varen posar al descobert diverses estructures d'habitació, totes elles de planta rectangular, que al 1935 conservaven una altura d'entre 0,60 i 1 metre.


Retratava un monòlit, advocat sembla al Sagrat Cor de Jesús, del que no en trobava cap dada, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El penya-segat de sota l'ermita fou produït artificialment per a l'obtenció de pedra destinada a la construcció del primer port de Salou i d'alguna carretera local.

Per intermediació de Santa Anna aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!

dilluns, 2 de juliol de 2018

SANTUARI DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Reprodueixo de: http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/espluga-de-francoli-l/ermita-de-la-santissima-trinitat

L'actual edifici és una obra del segle XVIII i hi estat restaurada recentment, substitueix una ermita situada al mateix lloc en el segle XIV.

Al segle XVI es portaren a terme grans obres de millora a càrrec del mestre d'obres Pere Salvany i, al 1586 el mestre Garsia hi feu el retaule que va ser destruït l’any 1936.

Al segle XVII es reforma la teulada i a finals del segle XVIII es va haver de refer tota la construcció, en estil barroc, a causa d'una gran inundació.

Al segle següent es reforma el conjunt, es beneeix la capella de l'Àngel de la Guardia, projectada per l'arquitecte Ramon Salas el 1892-1894, i la Font de la Santa Fe.

Durant els segles XVIII i XIX, l'ajuntament de l’Espluga de Francolí va intentar en diverses ocasions fer-se amb el control de l'ermita i els terrenys del voltant, aleshores no ho va aconseguir, potser ara hi hauria una major ‘receptivitat’, oi?.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com ¡ la Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada, l'ermita es va saquejar i la imatge de la Santíssima Trinitat es va destruir.

L'any 1941 es restaura el santuari i s'hi col·loca la imatge actual, obra de Frederic Marés Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991).

El santuari és una construcció rectangular feta amb pedra i presenta una planta d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes, a l'interior i teulada de teula àrab a dues aigües, a l'exterior.

La porta principal és de mig punt, sense decoració, i es corona a la part superior per una finestra d'ull de bou i espadanya d'un sol forat.


A l'interior es conserva la imatge de la Santíssima Trinitat, obra de Frederic Marés i el retaule major que substitueix al desaparegut a la Guerra Civil i que està coronat amb l'escut de l'Espluga.

Fotografia. Pepe Figueredo Aguilera

Al voltant de l'ermita hi ha la capella de l'Àngel de la Guardia projectada per l'arquitecte Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926) els anys 1892-1894, i la Font de la Santa Fe.


El lloc ofereix avui serveis de restauració.

En el camí que mena fins aquí, retratava una capella rodona, que pensava advocada a Sant Jordi, i que en un plànol situat a la paret de l’església de Santa Maria de les Masies, s’identifica com Sant Miquel. No en trobava cap dada, ni del promotor, ni de l’autor, ni fins de l’existència mateixa de la capella. Ens agradarà tenir-ne noticia l’email coneixercatalunya@gmail.com


Per intermediació de la Santíssima Trinitat, de l’Àngel de la Guardia, i de Sant Jordi i/o l’Arcàngel Sant Miquel aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!

diumenge, 1 de juliol de 2018

VIDERE PETRUM. VISITA A SANT PERE DEL PUIG. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

El dia de Sant Pere Apòstol, el 29 de juny de 2018, ens arribàvem el Josep Olivé Escaré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita de Sant Pere del Puig al terme de la Selva del Camp, a la comarca del Camp jussà de Tarragona.


A la pàgina ; http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/selva-del-camp-la/ermita-de-sant-pere-del-puig

Expliquen que l’ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle XII damunt ruïnes romanes i sarraïnes, i que va ser la primera ermita edificada al puig d'en Cama.

De la primera capella, romànica, només queden unes restes de l'absis i alguns carreus.

A l'ermita es feren reformes els anys 1257, 1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans.

Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), de en estil renaixentista, autor de l’església parroquial de la Selva del Camp, advocada a Sant Andreu.

L’any 1811 va ser fortificada per l'exèrcit francès i el 1837, durant la primera guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment.

Es refeu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877.

Fou cremada el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com ¡ la Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada.

L’Església, com Esaú bescanviava la seva primogenitura per les lentilles que li prometia la dictadura franquista. El tristíssim present el pronosticava Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica, apostòlica i romana.

Sant Pere el Puig, va ser restaurada l’any 1952, i ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el promotor i el autor.

Tenia ocasió de retratar-ne l’interior perquè coincidia amb alguns membres de la Brigada Municipal, que recollien taulons i cadires que s’havien fet servir la nit anterior durant la revetlla.


Recollia també imatges del Pi de Sant Pere, i de la Font.



Des d’aquest indret hom té una magnifica visió de bona part de la comarca.

Per intermediació del sant titular aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!

La col·lecció de quasi 3.000 fotografies en color, 13 X 18 , del patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya , del Josep Olivé Escarré, potser, potser, acabarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya.