dimecres, 31 de juliol de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE VILAC. VIELHA E MIJARAN. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel, publica una fotografia de l'església de Sant Fèlix de Vilac, d'estil romànic, originària dels segles XII i XII, amb portal romànic amb un timpà d'interès especial i un retaule gòtic.L'horari de missa és el 1r i 3r dissabte de cada mes a les 17.00 .


L'església fou edificada en el segle XII seguint el mateix model que en la del Bossòst, si bé en la seva construcció s'empraren elements anteriors (visibles a la façana). El seu aparell regular i molt ben escairat, poc freqüent a la Val, fan suposar que es constituí amb abundància de medis. En el curs del segle XVI, la capçalera sofrí importants transformacions, essent enderrocats els absis romànics. Durant el segle XIX aquesta fou novament modificada, adquirint el seu aspecte actual.

Patrimoni Gencat en diu; L'església parroquial de Sant Feliu, situada als afores del nucli, al lloc de l'antic castell, del qual el campanar era una torre de defensa, és un edifici d'origen romànic (segles XII-XIII) reformat en èpoques posteriors. L'edifici presideix una plaça que fa de mirador. És de planta basilical (26'70 m de llarg per 11'15 m d'ample), de tres naus, la central coberta amb volta de canó, i de quart de cercle les laterals, reforçades per arcs torals i separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars. De la volta arranca una petita cornisa decorada amb boles en relleu. A llevant trobem l'actual presbiteri octogonal cobert per una cúpula amb llanterna que és una obra del segle XIX. A l'extrem d'aquest, al 1829, segons consta a la façana, es construí la sagristia.

El Jordi Contijoch Boada publica un excel·lent recull d'imatges.

La portada romànica s'obre al mur de migdia i és formada per quatre arquivoltes de mig punt en degradació, llises però encerclades per un guardapols escacat amb cordatges trenats, només una arquivolta conserva la seva columna de fust exempt i monolític que descansa sobre una base àtica bastant alta i amb un capitell cúbic amb entrellaçats. La imposta llisa es perllonga en la llinda monolítica. El timpà de marbre, en forma semicircular que reposa sobre la llinda rectangular de pedra, envoltat per un arc de mig punt adovellat que correspon a l'arquivolta inferior de la portalada, representa el Pantocràtor. L'execució escultòrica d'aquest timpà és força arcaica i recorda el de la portalada de l'església de Bossòst. Damunt del portal hi ha encastada una pedra amb un crismó i dues roses.

Al centre del mur de ponent s'aixeca el campanar de torre gòtic de planta quadrada, de tres pisos. El superior presenta dues finestres d'arcs apuntats a cada costat i l'inferior té una única finestra per cara amb tres arcs en degradació sostinguts per columnes.

A l'interior conserva diversos elements d'època romànica. Una pica baptismal que té la part superior decorada per un fris continuat on un monstre alat es mossega la cua formant una cinta continua ondulant de poc relleu que dóna la volta a la pica. Entre les ondulacions hi ha trèvols i pinyes. La part inferior de la pica, on fa l'ondulació, està decorada amb una figura humana molt estranya, amb uns ull enormes, dret, amb les cames i els peus representats de perfil i la resta de front i tocant-se el cap amb la mà esquerra. La resta de la pica està decorada amb arcuacions molt estilitzades. El pedestal és format per una columna amb quatre bordons. La base està decorada amb petites semiesferes en relleu.

També hi ha una pica beneitera amb dues franges horitzontals, amb incisions romboïdals molt profundes a la part superior i semiesferes a la part inferior. el pedestal, d'uns 45 cm d'alçada, format per una columna central d'uns 20 cm de diàmetre, rodejada de quatre columnetes exemptes que es recolzen a cada un dels angles de la base de forma cúbica.

Hi ha quatre peus d'altar

1-. Situat a la segona capella sota el presbiteri octogonal. Està construït d'un sol bloc monolític de pedra, de planta quadrada, amb una semicolumna a cada angle que es recolza sobre una base i que està rematat per un alt capitell amb una sèrie de línies horitzontals a la part central flanquejades per escacats.

2-. Situat a la primera capella sota el presbiteri octogonal. És un bloc monolític de pedra, de superfície llisa excepte una obertura al centre que sembla que podria havia fet funcions de reliquiari.

3-. Situat a la capella central esquerra del presbiteri. És un bloc de pedra monolítica, de planta quadrada amb una semicolumna de poc relleu a cada angle i, al mig, un atlant molt barroer esculpit. La part inferior, a manera de base, no presenta gairebé decoració i a la part superior apareix un capitell força alt i sense decoració. L'atlant apareix representat frontalment, sostenint el capitell amb el cap i les dues mans, amb les cames separades.

4-. Situat al centre del presbiteri. Bloc monolític de pedra, de planta quadrada i una columna semicircular a cada angle. Entre aquestes hi ha esculpida una columna central amb quatre semiesferes en relleu acusat, dues a la part superior i dues a l'inferior. Aquesta part central es recolza sobre una basa decorada amb un rectangle en baix relleu on hi ha una creu esculpida. La part superior, a manera de capitell, està decorada amb dos cercles separats per un eix format per cinc incisions quadrades. Fa uns 90 cm d'alçada x 42 cm d'ample i 32 cm de gruix.

També s'hi conserven una talla policromada de la Mare de Déu de Gràcia, de transició al gòtic (segle XIII), una creu processional d'argent sobredaurat (segle XVIII), així com cinc plafons d'un antic retaule gòtic, amb sant Miquel i la Dormició de Maria. de factura excel·lent, atribuït al "mestre de Vielha" o Pere Despallargues ( .Molins de Rei, Baix Llobregat, abans del 1490 — Barcelona?, després del 1527)

A la sagristia trobem cinc plafons d'un retaule gòtic, en molt mal estat de conservació. Representen un Sant Miquel, la Visitació, l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Dormició de Maria. Les taules presenten diferències en l'execució, el que fa pensar en diverses mans.

dimarts, 30 de juliol de 2019

ERMITA DE SANT MEDIR AL TERME DE SANT CUGAT DEL VALLÈS


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1627/rec/6

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), retratava "Ermita de Sant Medir i una masia propera amb gent" , fotografia cedida per la seva vídua,Francesca de Sales Buxeda i Pujol (Sabadell, 1860 - Barcelona, 1934). No la sabia trobar a : http://www.dbd.cat/llista_biografies.php

Cèsar August Torras i Ferreri, SENSE CAP MENA DE DUBTE, va ser un CATALÀ EXCEPCIONAL.


http://mdc.csuc.cat/ui/custom/default/collection/coll_afcecpz/resources/custompages/landing/afcecpz/torras.pdf

https://raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/view/212894/283085
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066586.xml

Visitàvem Sant Medir l'any 2008 :http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/10/sant-medir.html

Ni el paisatge, ni el paisanatge tenen gaire a veure amb la fotografia del Cèsar August Torras i Ferreri.

Excursionistes a peu, en bicicleta,..., per arreu gent, crits,..., sembla que això és el preu del progrés, oi?.

dilluns, 29 de juliol de 2019

SANTA MAGDALENA DEL MONT. SANT PRIVAT. VALL D'EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1936 l'ermita de Santa Magdalena del Mont, per l'Estudi de la Masia Catalana- això del "fotògraf anònim" tractant-se d'un fonsfotogràfic català, no s'hi escau gens, oi. ?.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5926/rec/15

En el passat l'església estava advocada a Sant Corneli,i va tenir el rang de Priorat, amb canonges regulars de l'orde de Sant Agustí.
Les primeres notícies documentades daten de l'any 998.

L'església es va modificar el segle XVIII, conserva però, l'absis i la volta semicircular de la seva primitiva estructura romànica.


Al costat de l'ermita hi trobem el refugi Emili Triadú, que havia estat una antiga masoveria. Per a utilitzar-lo cal posar-se en contacte amb l'ajuntament.https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/19846/refugi/santa/magdalena/mont/sota/puigsacalm/ja/te/nou/foc/terra

En aquestes alçades, tens la sensació que les accions vils dutes a terme contra Catalunya i els catalans, no s'han produït mai.

Per intermediació de Santa Magdalena, fèiem arribar a l'Altíssim, la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!

diumenge, 28 de juliol de 2019

CAN CAMP. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau‎, pública un dibuix de Can Camp d'autoria desconeguda.


Narcís Ricart i Baguer, del que ens agradarà tenir notícia del lloc i data de naixement i traspàs, la retratava entre 1914 i 1936

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2063/rec/7

El Mapa de Patrimon
i explica que segons els propietaris, se'n tenien notícies ja al segle XII. Era una finca dedicada a la vinya i a l'olivera, i tenia un molí fariner, el Molí de Can Camp.

La família dels actuals propietaris la va adquirir a principis del segle XX.

Entre les reformes que s'hi van realitzar, hi ha l'ampliació del barri que protegia la masia, amb el canvi de lloc del portal d'accés, que ara està al costat del cos de les premses. Antigament el portal estava davant de la façana principal, i el safareig donava alhora a dins i a fora, per poder abeurar els animals des del camí.

Masia de grans dimensions, amb construccions de diverses èpoques. Sembla que l'edifici més antic és fruit de les reformes del segle XVI, tot i que la data en la façana és 1861. Actualment és un edifici de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, i coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana.

El portal està cobert amb un arc de mig punt adovellat i dues finestres de la planta pis tenen decoracions amb motius del gòtic tardà. Adossada a la façana sud hi ha una galeria porticada amb envidreïment emplomat a la planta baixa, segurament del segle XIX. Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha un cos allargat de planta baixa i pis, també amb arcades. Els arcs de planta baixa estan realitzats amb dovelles de pedra tosca. Aquest cos és probablement anterior, tot i que s'hi observen dues fases de construcció és conserva dins del recinte un cos destinat a la premsa de vi i d'oli, amb la maquinària original. Hi ha també una bassa en els camps situats a sobre, al marge dret del Tenes, que rebia aigua per un rec que passa per sota Can Rector, i que es feia servir per regar els camps.

Té o tenia capella pròpia, advocada a la Mare de Déu de les Neus - de la que ens agradarà rebre'n imatges a l'email coneixercatalunya@gmail.com , adscrita a Sant Vicenç de Riells. En demanarem imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)


Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb catalana puntualitat - ensenyàvem aquesta virtut als anglesos que feien costat a Catalunya en la lluita contra el Borbó, i que ens traïen a canvi d'un penyal ple de mones - una fotografia de la Capella de la Marededéu de les Neus, de Can Camp o Can Fanés, Riells del Fai (Bigues i Riells) ,Vallès Oriental, fotografiada el 6-III-1989

dissabte, 27 de juliol de 2019

CASA DEL COMÚ I ESCOLES / AJUNTAMENT. DAS. CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l'any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis 'monumentals'- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s'obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l'educació i la cultura; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts són hores ara, només un trist record.

Des del primer moment el Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ s'afegia a la nostra recerca, en la que feia valuoses aportacions, com en aquesta ocasió l'edifici de l'ajuntament i escoles de Das a la comarca de la Cerdanya


Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Das&page=1&pos=1

Edifici construït com a Casa del Comú i estudis de nois i de noies l'any 1891, gràcies al patrocini de Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845 - ídem 1891), vinculat a aquesta població pel naixement de la seva mare.

Des del Diari de Girona es qualifica a l'Eduard Fontserè - sense cognom matern, ni data de naixement i traspàs com arquitecte:
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/07/20/das-commemora-els-125-anys/794942.html

Sembla però , que l'autor va ser el mestre d'obres Eduard Fontserè Mestre, germà de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897), també mestre d'obres del que curiosament hi ha força dades.

Ens agradarà alhora que tenir-ne confirmació a l'email coneixercatalunya@gmail.com, afegir també el lloc i data del seu naixement i traspàs, aquestes són dades bàsiques que amb l'excepció del REINO DE ESPAÑA s'acostumen a publicar en TOTS els països civilitzats.

En algun lloc apareix el cognom amb la forma MESTRES.

divendres, 26 de juliol de 2019

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT DE LA SALUT. BALNEARI DE VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA,

Anàvem a Guimerà, estàvem convocats a les 11,00 a l'edifici de la Cort del Batlle on es duria a terme la reunió Ordinària i Extraordinària de l'Associació Guimera.info, el Tomàs Irigray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, sortíem del Vallès Occidental a les 7,00, esmorzàvem a la Panadella, a la Parada,

La capella actual del Balneari de Vallfogona de Riucorb, dedicada a la Verge de la Font de la Salut, està situada al marge dret, darrere de l'Hotel Gran. El projecte dissenyat per l'arquitecte Josep Soteras Mauri (Barcelona, 1907-1989) va ser aprovat en 1952 i realitzat en 1954) .
La nau de planta rectangular es caracteritza per les seves línies funcionals tot evidenciant la pedra natural, aprofitada en gran part de l'antiga capella cremada duranten els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general França conra el vern Legítim i Democràtic de la II República, aquest pi sodi ignominiós els qualificarien els guanyadors com" la Guerra Civil" , i la jerarquia nacional-catòlica com CRUZADA


El campanar és de cadireta i s'aixeca lateralment pel costat dret mitjançant la prolongació de la façana.

D'aquesta capella en podríem destacar tres aspectes molt interessants relacionats amb l'art, les pintures murals, els vitralls i el viacrucis: decorada amb unes pintures al fresc de Albert Plaza, . ens agradarà tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs, si fos el cas , a l'email coneixercatalunya@gmail.com -realitzades en 1955. Les quals representen diferents passatges tant de l'Antic com del Nou Testament, que tenen com a protagonista l'aigua, els seus vuit vitralls artístics de la façana de migdia que donen llum a la capella, el viacrucis realitzat amb terracota esmaltada el 1957, per l'artista Maties Palau Ferré (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) la imatge de la Mare de Déu de la Font de la Salut, d'alabastre policromat, obra de l'escultor. A. R. Gonzalez; ens agradarà també tenir notícia a l'email coneixercatalunya@gmail.comdel nom propi, el cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs d'aquest escultor

http://www.palauferre.cat/

Mentre fèiem les fotografies ens preguntava una senyora d'edat sobre l'hora en què es faria la celebració litúrgica; em donava tota la sensació que per edat, pensava que ENCARA hi havia un sacerdot de forma permanent al Balneari.

Fotografia. Tomàs Irigaray López

http://larutadelcisterambgoigs.blogspot.com/2013/03/314-mare-de-deu-de-la-salud.html

Trobava a faltar dades de l'altar de la Sagrada Família de bellíssima factura.


Agraírem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 25 de juliol de 2019

TRESORS DE BELLPUIG. L'URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

M'aturava per retratar un parell de cases de planta baixa en les que llueix una data, 1935,son per tants anteriors a la dictadura franquista.


No en trobava cap dada a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Urgell#Bellpuig

No sabia trobarl'enllaça l'Inventari de Patrimoni de Bellpuig

Dissortadament aquesta mena de dadesinformatives, no acostumen a ser motiu de preocupació dels 'polítics professionals'

Ens agradarà tenir notícia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l'autor d'aquests edificis.

dimecres, 24 de juliol de 2019

HOTEL BALNEARI DE VALLFOGONA DE RIUCORB. TRADICIÓ I INNOVACIÓ. CONCA DE BARBERÀ, TARRAGONA

Llegia a Patrimoni Gencat ; el balneari s'estén al llarg del riu Corb, i va ésser fundat per Mn. Miquel Piera i Martí, arrel d'una visita per prendre les aigües ja conegudes des de mitjans del S. XIX (1850), que conjuntament amb son germà Antoni Piera són els impulsors de l'establiment. http://canfarinetes.blogspot.com/2010/09/miquel-piera-i-marti.html

L'any 1901 es projecta i construeix el balneari i comença a funcionar amb gran concurrència de públic per tal de gaudir de les noves instal·lacions de dutxes, polvoritzacions, dutxes de vapor, etc. Paral·lelament es procedeix a la plantació del gran parc, la seva ordenació donava suport a les altres construccions posteriors i implantació de serveis públics.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d'obres i/o arquitectes que edificaven aquest meravellós conjunts d'edificis

Entre 1913-1916 es fa la nova carretera d'accés, es construeix el pont actual i es construeixen nous xalets a la urbanització (xalet Verge de Montserrat, xalet del jardí...). Una segona etapa del balneari (1921-36) on es basteix un nou cos d'edifici, es modernitzen les sales d'hidroteràpia,fa tenir una nova embranzida en les obres de construcció de nous xalets i hotels.

Desprès del parèntesi de la guerra l'any 1944 es posen en servei els nous xalets (Sant Miquel, La Salut, del Carme, Santa Teresa....), es millora la instal·lació de captació i subministrament d'aigua corrent.

La darrera d'aigua del balneari ve marcada per un descens en l'ocupació i ús de les instal·lacions en els anys 60, que s'ha recuperat en els darrers anys.

L'edifici es construí seguint una estètica historicista de caràcter eclèctic. Molts elements evoquen l'arquitectura medieval, com la galeria amb arcs de mig punt. També presenta finestres esqueixades amb llancetes, de reminiscència gòtica, així com algunes obertures en forma d'espitllera.

Una edificació en forma de H, resultat de diverses ampliacions, acull les instal·lacions del balneari, restaurant, cuines, instal·lacions hidroteràpiques, etc.

A destacar el conjunt format pels xalets, l'hotel Regina, el parc del Balneari, amb una petita presa, etc. tot això integrat en un ambient natural ben interessant.

Fundat per Mn. Miquel Piera Martí (1 de novembre de 1854 + 8 d'agost de 1936) arran d'una visita per prendre les aigües conegudes des del Segle . XIX (1850).

El 1901 projecte i construcció del balneari, inici de la urbanització de xalets.

Entre 1913 - 1916 nova carretera d'accés, construcció del pont actual i creixement de la urbanització. El 1929 renovació de les instal·lacions hidroteràpiques i ampliació de l'edifici.

Els anys 1941, 1951, 1961 reformes projectades per Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959),Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) i Joan Sellés Antonietti, nét de Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella 1860, + 27 d'agost de 1954.

Tenim amb el Balneari de Vallfogona, i amb la Vall del Corb una llarga relació :
http://relatsencatala.cat/relat/vallfogona-de-riucorb-s-p-a-salus-per-aqua/1015735
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=718
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/presentacio-de-valldelcorbinfo-la-web.html

En la nostre darrere visita,teníem ocasió de veure les obres quasi acabades de la nova piscina que entrarà en servei dins del proper més d'agost.




A Vallfogona des de sempre s'ha fet salut amb l'aigua gaudint alhora de vida.

Aquam vitae celebrantes sanitatem

dimarts, 23 de juliol de 2019

HEM TROBAT L'AUTOR DEL PROJECTE DEL PAVELLÓ D'ESPORTS DE SABADELL

Havia deixat la pregunta de qui va ser l'autor de l'edifici del Pavelló Municipal de Sabadell,pregunta que val a dir-ho no havia trobat resposta, no l'esperava pas de "l'autoritat', i si val a dir-ho d'algun dels molts sabadellencs que s'estimen la seva ciutat.


En ocasió de documentar alguna de les actuacions dutes a terme al Balneari de Vallfogona de Riucorb, trobava que el projecte arquitectònic del Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell, situat al barri de Sant Oleguer, l'any 1970 era de l'arquitecte Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989).

Ens agradarà rebre una imatge fotografia d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com , des del feixisme i el panfeixisme es feia, i es fa una excel·lent feina de destrucció de la memòria col·lectiva, defenso però, que les persones honestes NO TENIM perquè col·laborar, oi?.

Com acostuma a dir un bon amic, ja en tenim un altre.

dilluns, 22 de juliol de 2019

QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA FONTANA DE BELLPUIG?. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l'edifici de la Fontana de Bellpuig.


https://www.territoris.cat/articulo/urgell/somni-d-uns-nostalgics-recupera-fontana-bellpuig/20190718195457058089.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=36200

En fase de documentació pel que fa a l'autor

Obrí les portes l'Abril de 1935 sent propietat de l'Ateneu Democràtic Prat de la Riba, mantenint-se com a ateneu fins al juliol de 1936. A partir d'aquest moment va anar canviant de mans i d'usos, essent el 1937, el local de la CNT, utilitzant-se com a parròquia el 1939, mentre l'església parroquial estava en obres, com a magatzem de blat de la Farinera Climent Bessa els anys 40 fins el 1958, a partir de quan es rehabilita com a Agrupació Recreativa. El 1976 passà a ser la seu del Grup de Joves, mantenint-se obert com a bar fins al 1994.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12020

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/que-en-sabem-de-lautor-de-ledifici-de-la-fontana-de-bellpuig-lurgell-lleida-catalunya/

Continuem esperant saber qui va ser l'autor d'aquest edifici, sens fa edifici acceptar que fos ' desconegut' , autor de bona part dels edificis de Catalunya, agrairem infinitament rebre dades a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 21 de juliol de 2019

EDIFICI DE LA UNIÓ MAÇANENCA, MAÇANET DE CABRENYS. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Pilar Olmo Parra, publica una fotografia antiga de Maçanet de Cabrenys en la que apareixl'edifici de la Societat Maçanenca,situat al centre del poble., del que Patrimoni Gencat ens diu;construcció i de planta baixa a doble alçada i un pis. La gran sala rectangular de la planta baixa, és d'una sola nau i presenta també una balconada interior que recorre tot el perímetre a excepció de la part posterior de la façana. Les seves considerables dimensions hi permeten el desenvolupament de les activitats lúdiques i socials dins un àmbit obert i públic. A l'exterior Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914) utilitza els recursos que també aplicà a altres construccions d'aquestes característiques, com són les societats d'Agullana i, sobretot, Darnius.


En aquest sentit hem d'indicar la sobrietat i simetria que dominen tota la façana i la part posterior. La combinació de diferents materials-maó, ciment, ceràmica, carreus li serveixen per articular la primera, que dóna a la plaça en tres pisos ben diferenciats. Entre ells destaquen visualment les finestres llargues i estilitzades amb arcs lobulats que es disposen a manera de finestral seguit en el segon àmbit. Malgrat que es tracta d'una arquitectura que presenta una decoració molt més abundant que la dels exemples de Darnius i Agullana, cal fixar-nos en el fet que tota ella no deixa de tenir mai un aspecte funcional, és a dir que és emprada per Azemar per subratllar determinats elements i àmbits (maó en els arcs de ferradura d'entrada i en el darrer pis, etc.).

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19881

dissabte, 20 de juliol de 2019

VILA ESPERANÇA, MÉS CONEGUDA COM LA TORRE DEL RELLOTGE. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau del que ens agradaria tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement ) publica una fotografia , 1910 - Figaró - El revolt del Forn en la que apareix la Torre Esperança, o Torre del Rellotge


Autor. Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930)
Promotor: Joaquim Torres. Ens agradarà tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement a l'email coneixercataunya@gmail.com

Aquest edificiva ser una de les primeres construccions que es van realitzar a títol particular per part dels estiuejants nouvinguts de Barcelona.

Durant uns quants anys la casa va disposar de l'únic rellotge d'ús públic del Figaró i fou molt coneguda per aquest fet.
Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig. La seva gran originalitat es troba l'adaptació de tota l'estructura a l'orografia del terreny, de pendent pronunciada i en l'ús dels materials constructius. Cal assenyalar que tot l'exterior és fet de pedra i maó formant diverses terrasses on a sobre s'assenta la casa. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici és d'un gust especial en relació a d'altres cases. Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en la utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. El plafó amb dos pinacles de la façana sud dóna un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals.

A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - és cobert de trencadís amb dibuixos florals. El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta és una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques. Els elements exteriors de fusta són d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars són decorats amb ceràmica dibuixada. La casa segueix la tipologia de casa jardí, de planta rectangular i oberta als 4 vents, destaca però la presència d'un rellotge construït a la part més alta i obert a la façana oest.

Una reforma feta als anys 50, de la que ens agradarà tenir notícia de l'autor, transformava notablement la fesomia de l'edifici.

http://patrimonicultural.diba.cat/#

http://www.turismevalles.com/uploads/dwn/turismevalles2246.pdf

divendres, 19 de juliol de 2019

EL BLANES QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ

El Joan Portas Perpiñà publica una fotografia "Església del poble i esglaons del Carrer Nou" , la situa pels voltants de l'any 1915


El rellotge estava situat en un lloc diferent de l'actual. Algú sabria dir per què?

La Lola Massachs Perez,especula amb el fet que abans de episodi tràgic de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern Legítim i Democràtic de la II República, que els guanyadors qualificarien de ' guerra Civil' i la jerarquia nacional-catòlica com 'CRUZADA , el campanar acabava amb una mena de cúpula i quan es va refer a partir del 39 la van acabar plana . Suposo que el canvi de posició es deu a aquest fet.


La reflexió clàssica del Joan. Temps era temps. Encertada com sempre, ens separa més d'un segle de la fotografia, i hem patit una dictadura i una democraciola, i dissortadament la República, catalana i/o espanyola no sembla imminent, oi?. ..

dijous, 18 de juliol de 2019

CAN NOGUERA. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA


L'Antoni Calvo Uribe, en ocasió de recollir imatges de la Mare de Déu de Montserrat de Can Noguera, Bigues al sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes, m'explicava que la casa havia estat objecte d'una reforma modernista per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó.(Barcelona, 1862 - 1940) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0008170.xml

La capella va ser incendiada en el dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi tràgic iques els guanyadors qualificarien com "la guerra civil", i la Jerarquia nacional-catòlica com CRUZADA; es van ser destruir l'altar i el retaule.

L'altar va ser substituït per l'antic de l'església de Riells.

De l'altar i el retaule en queda una fotografia que els propietaris emmarcaran i exhibiran a la capella.

l'accés és fa des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23,4, des d'on una pista rural en bon estat que travessa el riu just al nord de les Barbotes,en uns 250 metres mena a Can Noguera.

Can Noguera és una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal.

Fotografia. Gustau Erill i Pinyot

En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, arran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

Està inclosa a l'Inventari del patrimoni cultural de la Generalita tde Catalunya , i en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34493

dimecres, 17 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CENTRAL CATALANA D'ELECTRICITAT. BARCELONA

Llegia que la Central Catalana d'Electricitat instal·là la seva seu a l'avinguda de Vilanova. L'edifici destinat a aquesta finalitat seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916), per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa Guardiola . En el projecte inicial, la façana preveia decoració a base de relleus de bronze i un coronament amb dues grans piràmides que no s'arribaren a realitzar. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa. En el xamfrà orientat al carrer de Roger de Flor s'hi localitzà l'entrada principal i els habitatges dels encarregats. En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, també, també de les obres que va dur a terme

De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956), Telm Fernández Janot (Barcelona 25 de gener de 1855[1]- Barcelona, 1926 i el mestre d'obres Joan Graner - podria tractar-se de Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) ?- només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.

L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya de l'autor d'aquella rehabilitació.


En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40486

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?
reqCode=inspect&id.identificador=1607&id.districte=02

dimarts, 16 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DEL RELLOTGE DE SOL DE CAN DRAPER. L'AMETLLA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau publica fotografies de l'any 1926 de la Torre de Can Draper, al terme de l'Ametlla del Vallès, en les que apareix un rellotge de sol, que no es conserva en l'actualitat.



http://relojesdesol.info/files/Relojes-de-sol-de-Cataluna-III.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/03/la-torre-de-can-draper-de-lametlla-del.html

Rellotges de sol, oratoris, capelles,... , han anat marxant, seguin el ritme del mal dit progrés.

Avui, poques persones entenen l'hora que marquen els rellotges de sol, que lògicament no segueix cap directiu política gestada per mortificar a la ciutadania, i fent-ho encara amb l'excusa vomitiva d'un estalvi econòmic que MAI S'HA QUANTIFICAT de forma incontrovertida.

Ai algú té una imatge del rellotge amb més detall, li supliquen que ens la faci arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L'Ametlla, el Vallès Oriental, Catalunya, els amics dels rellotges de sol, i tota la humanitat us ho agrairan.

dilluns, 15 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT MENTAL PI I MOLIST. BARCELONA

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge dels anys 1910-1920 de l’Institut Mental Pi i Molist.


Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892)


L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet ( el Far d’Empordà, Alt Empordà, 1811 — les Escaldes, Andorra, 1860 ), farà els plànols, com el mateix Emili Pi i Molist però , no veurà l’edifici acabat.


https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047632.xml
http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/manicomi-de-la-santa-creu-o-manicomi.html

A Barcelona viuen avui més gent que en aquells anys, curiosament però, ningú avui pren iniciatives com feien l’ Emili Pi i Molist i tants i tants CATALANS EXCEPCIONALS.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050729.xml
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFFM
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pi-y-molist-emilio
http://worldcat.org/identities/viaf-305862678/

diumenge, 14 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL MAS DELS FRARES. SANTA EUGÈNIA DE BERGA L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava a l’agost de 1925, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Façana sud i capella de Mas dels Frares, al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1208/rec/38

hi ha notícies que existia almenys des de 1796.

Després de la desamortització el mas va ser pres als frares i venut per l'Estat al senyor Castany, per la qual cosa la capella va quedar sense culte durant molts anys.

L'actual capella, substitueix a una d'anterior, i fou inaugurada pel cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908), bisbe de Barcelona el 8 de setembre de 1907 i dedicada a la Verge del Roser.

L'església fou renovada o ampliada després de la mal dita “Guerra Civil”, quan fou espoliada. Tothom té clar que el conflicte bèl·lic començava com a conseqüència de la sedició dels militars felsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República als que TOTS havien jurat lleialtat.

Ha tingut les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de les Victòries i de Sant Josep. De la Mare de Déu de les Victòries havia tingut una imatge que fou cremada durant la darrera guerra; avui es pot veure una reproducció "in situ" en tela.

S'hi conserva també un Sant Josep de talla.

Hi ha una acta de donació de les relíquies del cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 per Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), Bisbe de Vic.

dissabte, 13 de juliol de 2019

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE NÚRIA. EL RIPOLLÈS

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge del Santuari de la Mare de Deu de Nuria a l’any 1924.


Llegia que no va ser fins a mitjan segle XIX quan Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants.

El 1883 es va col·locar la primera pedra de l’actual església.

A principis del segle xx els bisbes d’Urgell, Juan Bautista Benlloch y Vivó (Valencia, 29 de desembre de 1864 - Madrid, 14 de febrer de 1926), Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.


El Cremallera de Núria fou inaugurat l'any 1931, i és un dels dos únics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat.

El cremallera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla, amb Queralbs i la Vall de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l'hivern a més l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud.

El tren és don des de 1931 l'únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar a la Vall, a través dels seus 12,5 km de línia que passen per paisatges de gran bellesa. Des de novembre de 2008 la línia disposa del túnel del Roc del Dui, de 1,3 km de longitud, per evitar un tram geològicament inestable entre Queralbs i Núria.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/uns-altres-goigs-la-mare-de-deu-de.html

Quan es feia la fotografia certament es podia del Santuari, i de la imatge de Verge de la vall de Núria, allò de ‘voltada de soledats’.

divendres, 12 de juliol de 2019

SANTA LLÚCIA DE TARADELL. OSONA CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, advocada a Santa Llúcia a Taradell.


La descripció ens diu que està orientada de llevant a ponent, coberta a dues vessants, i que el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il•lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.


Llegia que la capella fou construïda entre els anys 1574 i 1561, moment d'eufòria econòmica a Taradell, en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a la susdita capella.

Don Carles de Cruïlles i Vilademany, , baró de Rupit, Taradell i Santa Coloma de Farners , senyor de Taradell, donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira.

La capella tenia administradors i un santer que captava per ella.

A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1926 per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella al mig d'una plaça i cases dels segles XVI - XVII a Taradell.


A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.

dijous, 11 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA TERMENAL ADVOCADA AL SANT CRIST AL TERME DE CABRILS. MARESME. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5779/rec/21

El Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana l’any 1932 la Capella del Sant Crist que situa al terme de Cabrils


Trobava una excel·lent informació a : http://museudecabrils.blogspot.com/2017/04/festa-de-la-capella-del-crist-mujal-2017.html

Història del Crist Mujal

La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.

L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals.

El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França.

Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.

L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara.

En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu.

Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-se la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna.

L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas.

L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament.

L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement al’email coneixercatalunya@gmail.com , seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega.

Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar.

Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist.

dimecres, 10 de juliol de 2019

CAL PERÓ. SANT LLORENÇ SAVALL

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27959

No s’esforçaven gaire en la descripció tècnica ; casa de poble al carrer Ripoll 17-19, edifici entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d’entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada.


L’ample ràfec de la teulada de l’engolfa mostra rajoles romboïdals entre l’embigat

Compartim allò del 'Bona Brevis', està clar però, que sobre aquesta casa se’n havien de dir força més coses, oi?.

Ens agradarà rebre’n noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

dimarts, 9 de juliol de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ROC AL CARRER MAJOR DE SANT JULIÀ DE VILATORTA. L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1912 i 1928, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella de Sant Roc al Carrer Major de Sant Julià de Vilatorta.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3194/rec/17

No en sabia trobar referencies ni al Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/#


Tampoc a Patrimoni Gencat http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23707

L’enciclopèdia Catalana ens diu en relació a l’Albereda; es troba pràcticament inclosa en el poble, és una gran casa del segle XVIII que ha reemplaçat el mas que hi havia al segle XII.

Té a prop una capella de Sant Roc, de la qual es diu que fou construïda amb motiu d’una de les pestes del còlera del segle XIX.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la capella de Sant Roc que retratava entre 1912 i 1928, l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942)

Hi havia un temps en el que el sector econòmic més important era l’agricultura en el que es deia “ Gurb i Tona el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià”, els vents econòmics bufen ara en altres direccions, i el decandiment es evident en totes i cadascuna de les poblacions esmentades.

dilluns, 8 de juliol de 2019

FONDA RIUS. SANT LLORENÇ SAVALL

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.


Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.


La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.

https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/

Tanquen per vacances des del 8 de juliol fins al dia 31.07.2019

Desitgem que descansin, i esperem ampliar aquesta minsa informació quan torni a engegar.