dilluns, 19 d’octubre de 2020

L’AUTOR DE VILLA MAGDA AL CARRER DE LA MINA, 14 DE LA GARRIGA VA SER L'ARQUITECTE JOSEP SALA COMAS

  

L’arquitecte Toshiaki Tange - un altre enamorat del patrimoni històric de Catalunya -  publica una fotografia de la casa del carrer de la Mina, 14 de La Garriga, de la que li sobta – ara ja menys,  perquè li explicàvem “ la inèrciaperniciosa” que inoculava la dictadura franquista  als seus funcionaris i àdhuc a la societat.



/Fecha de construcción desconodida/ヴィッラ・マグダ/Villa Magda/作者不詳/Autor desconocido/La Mina, 14, La Garriga, Barcelona

Li demanava a la bona amiga CARME,.  Pots fer gestions per saber qui en va ser l'autor ? Gràcies.

De moment les seves gestions no han tingut resultat. No desesperem, oi?.

Rebia una excel·lent noticia de la Casa Magda, l’autor, segons em comunica el  Valentí  Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , va ser Josep Sala Comas ( Barcelona, 1872 + 23/04/1970) l’any 1927

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-sala-comas

 


 Com acostumen a dir, una més, oi Valentí?.

diumenge, 18 d’octubre de 2020

CAN NOGUERA. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

L’Isidro Marata Torras publica una fotografia antiga de Can Noguera, al terme de la Garriga, a la comarca del Vallès Oriental,  sense esmentar-me l’autor,  o l’arxiu, i la data.

 


Patrimoni Gencat en diu;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28892

Conjunt d'edificacions de diferents èpoques sense cap criteri unitari.

Al costat del cos principal hi ha una torre de defensa amb coberta piramidal, molt semblant a la de les torres de Blancafort del Molí i de La Doma.

A l'edifici principal, de pedra, hi ha un portal, també de pedra, d'arc de mig punt adovellat.

Al damunt mateix del portal hi ha una interessant finestra conopial.



Fotografia de Miquel Àngel Solé i Bausa. 1983

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NACIONAL DE VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ ALESHORES SEGARRA. TARRAGONA

 Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Feta la disgregació, tenia el goig de “trobar” - amb la Covid.19,  una sindemia  que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès,  i la violència estructural,  i en la que entre els seus perversos efectes,  hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a  la feina i/o a comprar, i no òbviament a conèixer Catalunya – que  Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d’abril de 1949) retratava  l‘any 1934 “una dona i un ase carregat en un carrer de Vallfogona de Riucorb amb l'escola al fons, la fotografia que forma part del Fons, Francesc Blasi i Vallespinosa, està dipositada  al Centre Excursionista de Catalunya.



Vallfogona de Riucorb, dita també; Vallfogona de Lorda, Vallfogona de Corbell, Vallfogona de Comalats, està als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell. Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc, ciutat que les persones d’edat denominen encara, capital de la Segarra jussana o baixa.

En l’àmbit eclesiàstic, fins a l’any 1957 va ser del bisbat de Vic,  i  des d’aquella data ,  va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Molt possiblement la casa que acollia l’escola quan vivien 530 veïns a Vallfogona de Riucorb,   existeix encara, avui amb només 91 habitants a darreries de l’any 2019, Vallfogona de Riucorb no té escola.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que hanlimitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca.

 Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primerdels que intuïa un conte publicat al Nadal de Conte de guimera.info.


dissabte, 17 d’octubre de 2020

EL MOLI D’EN RIERA I LA TORRE. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Havia fet recerca d’alguns dels molins del Congost al terme de Balenyà, al de Centelles, al de la Garriga,.., i tenia clar que albirava NOMÉS la punta del iceberg d’aquesta mena d’infraestructures preindustrials, als que ens agrada el Patrimoni Històric,  i fem recerca a Catalunya, tenim SEMPRE la sensació de que la feina és molta i els obrers pocs, i que el Senyor  sembla que no està per enviar-ne més.  És del tot cert que aquesta mena de coses no agraden als Partits de l’Eix del Mal, ni a bona part dels seus “seguidors”, tant, tant, com que MAI he tingut cap problema en els meus treballs de recerca.

La documentació més antiga sobre el molí d'en Riera la trobem en els fogatges de 1497 i 1515, on apareix "Jaume riera moliner" , i més endavant "En Riera" (1553)



L’edifici del molí, és una construcció en forma de L, de planta i pis i amb una coberta a doble vessant. La tècnica constructiva emprada és de carreus, de dimensions mitjanes de pedra sorrenca i de riera, i amb carreus de dimensions més grans per reforçar les cantonades.

L'estructura de les obertures és simètrica, presentant un finestral gòtic tapiat, en una de les parets lateral.

Al costat d'aquest edifici, en trobem un altre de dimensions més grans, conegut com la Torre, de planta rectangular format per una planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La porta principal està adovellada, i les obertures també presenten una estructura simètrica, de finestres petites i llindes de diferents mides.





Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats CATALANES, sortiu a conèixer Catalunya.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/in-memoriam-dels-molins-hidraulics-del.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/08/el-moli-hidraulic-de-lylla-i-el-seu.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-del.html

Trobava fotografies en els s’aprecia que els cabal del Congost a l’alçada de la Garriga, no era gens menyspreable.

 




Tots plegats, pel que fa a la natura, hem fet – deixeu-meu dir de forma planera – un pa com unes hòsties.

divendres, 16 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS GERMANS MARISTES DE RUBÍ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS JUSSÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar una fotografia de la primera escola dels Germans Maristes a Rubí, on arribaven l’any 1889

El Col·legi Maristes Rubí, institució docent dirigida pels Germans Maristes des de 1889,constitueix una comunitat educativa cristiana que fomenta una educació integral per als seus alumnes, mitjançant el desenvolupament harmònic de tots els valors humans i cristians.

Una mica d’història

1889: Els Maristes es fan càrrec de l'escola que la Parròquia de Sant Pere tenia des de feia pocs anys.

1906: El col·legi tenia 340 alumnes. Rubí té aleshores uns 4.500 habitants.

1911: El G. Eloi Tremoleda, d'una gran vocació pedagògica i religiosa, va fer front a una sèrie d'esdeveniments, com la guerra del 14. És l'any de la fil·loxera.

1916: Els superiors decideixen deixar l'obra. Precisament, aquest any se'n farà càrrec el Dr. Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica i venerat com a beat.

http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/11/els-primers-maristes-rubi.html

Rubí, malgrat que  ha recuperat bona part de la història de les escoles existents abans de la dictadura franquista, ho ha fet – imaginem que per mancances informatives – de forma parcial, fora MOLT interessant aprofundir  aquest coneixement, tractant de forma particular cadascuna de les escoles.

https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/08/les-escoles-de-rubi-finals-del-segle-xix.html

https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2019/09/les-escoles-del-rubi-dels-anys-70.html

Felicitem als autors d’aquells reculls informatius que honoren a la seva Ciutat.


dijous, 15 d’octubre de 2020

SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. ADVOCADES CONTRA LA COVID. 19. LLICÀ D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Feia anys que visitava regularment la que havia estat església parroquial, advocada a les santes Justa i Rufina, al terme de Lliçà d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/11/santa-justa-i-santa-rufina-llica-damunt.html

Ho feia altra vegada els dijous 8.10.2020 en companyia del Paco Catalan Puig, amb qui havia visitat abans el Santuari de l’Ajuda de Balenyà.





Si en teniu ocasió, amb TOTES les mesures que recomanen les autoritats sanitàries CATALANES – malfieu-vos del que diuen i fan les del REINO DE ESPAÑA - sortiu a conèixer Catalunya.

Que la Mare de l’Ajuda, i les santes Justa i Rufina, portin la pregaria dels catalans, davant de l’Altíssim.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

COMPLETANT DADES DEL FONS “ ESTUDI DE LA MASIA CATALANA”. EL SOLER. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Demanava als Amics de Tagamanent que ajudin a completar les dades relatives a les masies i altre patrimoni històric  del terme que figura a l’  Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/tagamanent/page/1

A tall d’exemple, i per allò de que una imatge val més de 1000 paraules :

Vista general d'una masia prop de Tagamanent



Títol atorgat pel catalogador. Informació extreta dels àlbums de l'EMC: Situació: Baixant de Tagament cap el Figaró a l'esquerra. Facilitada per: Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana. Facilitada en: 1936

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2031/rec/31

Llevat d’error l’edifici és El Soler .

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-5



http://boletsiexcursions.blogspot.com/2011/11/museo-lagusti-tagamanent.html

Ajudeu mitjançant un email a mdc@csuc.cat a completar les dades de Tagamanent i DE tots els pobles de Catalunya.

El bon Déu us ho tindrà molt en compte.

ORATORI DE SANTA FAUSTINA I SANT JULIÀ. CASA SOLÀ-MORALES. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

 Havíem fet una publicació de la casa Solà-Morales al Passeig del Firal, 38-40, en la que gràcies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín ) incorporavem  una fotografia datada el 12-X-1978 , de la Capella Oratori de Santa Faustina i Sant Julià. 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/casa-sola-morales-olot-la-garrotxa.html

Trobava una excel·lent  col·lecció d’imatges de Bob Masters :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/11974?fbclid=IwAR3wNCBieE5KkoKNZB3qaB8-Xrs7obQKxN5SyBmaIFU_hs-jZbr5EHhVlSo

I llegia a : http://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-garrotxa/patrim-olot/1461-patrim-olot-solamorales

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II república  foren destruïdes les relíquies de Santa Faustina i Sant Julià,  situades en una urna al peu de l'altar junt amb l'ampolleta que contenia la sang de la màrtir,  que es veneraven a can Solà d’ençà de les darreries del segle XVIII quan les portava el P. Xavier Julià, jesuïta emparentat amb la família ,  que retornà a Olot salvant les relíquies que li donà el cardenal Romualdo Breschi, prefecte del Sacre Col·legi Apostòlic i germà de Pius VI.

si bé l'oratori, obra de l'escultor Francesc Tenas i Lamarca (Olot, Garrotxa, 1814 — Girona, Gironès, 1886)  i el retaule neoclàssic no patiren danys.

Acabada el conflicte bèl·lic ,  que més enllà del milió llarg de morts, comportaria un retrocés IRRECUPERABLE en els àmbits de la cultura, la tècnica, l’educació, la sanitat,  la llibertat,...,  la família procedí a restablir els desperfectes i encarregà la reproducció de les restes de la santa jacent a l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958).



Va ésser l'última peça en fang que el cèlebre escultor modelà abans de morir.





Amb el motllo de fang decidiren fer-la en bronze, que és la imatge que avui es pot veure sota de l’altar.



Us recomano la lectura de LA SANTA FAUSTINA VENERADA A OLOT , de Josep Murlà Giralt. (Olot 1950)

https://www.religionenlibertad.com/blog/25233/santa-faustina-de-olot-dos-veces-martir1.html

https://www.religionenlibertad.com/blog/25271/santa-faustina-de-olot-dos-veces-martir-y-2.html

Amb totes les mesures higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats catalanes, sortiu a conèixer Catalunya, és un dels  pocs plaers possibles en aquests tempsd’extrema desolació.

dimarts, 13 d’octubre de 2020

EL “RASPALL” QUE APLICAVA A CAN MAYOL L’ARQUITECTE MANUEL JOAQUIM RASPALL MAYOL. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Trobava algunes imatges antigues publicades sense cap indicació de la data, ni de l’autor a la pàgina de facebook

https://www.facebook.com/groups/1436825096578421

Llegia a :

https://core.ac.uk/download/pdf/41826648.pdf

Can Mayol o Casa Raspall. C/ dels Banys, 38-40; C/ del Figueral. La Garriga.1903 i 1920. Rehabilitada.

De la primera etapa Modernista. Remodelació de la casa materna finalitzant els estudis.

 La finca inicialment és una casa amb una remodelació gòtica a la planta primera. De la que no hi dades del seu autor/autors.



Raspall remunta noves façanes i modifica la distribució interior.



Bon estat.

Un fet semblant, atorgar l’autoria de l’edifici, al que NOMÉS en feia una reforma, es dóna amb la casa Batlló de Barcelona, com explicàvem a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/02/la-casa-batllo-barcelona.html

Fèiem gestions – fins ara sense cap resultat positiu -  perquè l’obra de l’arquitecte Emili Sala Cortés, tingués entrada a l’Enciclopèdia Catalana.  

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/01/emili-sala-cortes-alguna-dada-nova.html

Fins a dia d’avui, dissortadament Catalunya únicament és més que club.

Rebia una excel·lent noticia – ara refaré la publicació – de la Casa Magda, l’autor, segons em comunica el  Valentí  Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , va ser Josep Sala Comas ( Barcelona, 1872 + 23/04/1970) l’any 1927



https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-sala-comas


Com acostumen a dir, una més, oi Valentí?. 



dilluns, 12 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CASTELLBELL I EL VILAR. DE LA TORRE DE L’AMO A L’ESCOLA NOCTURNA.

 El Juan Navazo Montero , tot fent camí fins a Manresa, on haviem d’anar a recollir la comanda de pa al Forn Jorba, retratava pel costat del riu – per situar-vos – la  Torre de l’Amo de la Colònia del Borràs a Castellbell i el Vilar a la comarca del Bagès.

La torre de l'amo era coneguda amb el nom de la "casa del cap". Inicialment va ser concebuda com a residència familiar, però molt aviat s'hi van instal·lar les Germanes Dominiques que regentaven l'escola de noies.

L'escola, al principi, es va situar als baixos de l'edifici d'habitatges, més conegut per la gent com "les galeries".

 A partir de l'any 1909 es va fer servir com escola nocturna per als nois i per aprendre a cosir i brodar per les noies.

 Posteriorment les Germanes Dominiques van ser substituïdes per la Congregació del Sagrat Cor, que a més a més d'ensenyar tenien servei de guarderia i menjador per als nens dels treballadors.


L'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) va apuntar en un dietari de l'any 1912 els honoraris cobrats per un frontal d'aquest edifici .

Em comentaven que en algunes de les  pàgines al facebook de Castellbell i el Vilar, no està permès parlar de política ni de religió, imagino que tampoc de salut, malgrat això us esperonem a sortir de casa i amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que calguin,  us afegiu als que intentem conèixer Catalunya una mica millor.

diumenge, 11 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM. EL MERCÉ DE VIC I LA CAPELLA DE SANT JAUME DELS MALALTS. VIC. OSONA

El Miquel Carbonell Bernado, publicava una fotografia de la masia el Mercé, al                final del carrer Sant Jaume,  a Vic, amb aquest comentari aquesta casa abandonada, en el camí de la font dels frares, reflecteix molt bé el pas del temps”. Vic, 20/9/20



L’ Angela Diez Tomas, li precisa;  El Mercé ;  nosaltres sempre i anava a buscar  els pollastres criats ben bé  de pagès,  els masover varen marxar  a viuran a Santa Eugenia i es varen acabar els pollastres del Mercé, quan   passo per davant  de la casa,  sempre i penso , i com acabat mare meva !.  I com aquesta moltes i moltes que ja han caigut,  las herències tenen  això, baralles i ho deixen caure .

Patrimoni Gencat –és un BCIL-  ens diu ; masia de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. És coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Presenta un portal dovellat al centre de l’edificació. A nivell del primer pis s’obren grossos finestrals amb les llindes motllurades i el de l’extrem esquerre és de forma goticitzant. A la banda de ponent hi ha poques obertures i un balcó de construcció recent. És construïda amb còdols de riu, units amb morter a la part baixa i de tàpia el primer pis i les golfes. Els elements ornamentals són de pedra picada. L’estat de conservació és regular.

No es troba registrat al fogatge del terme del segle XVI.

L’única dada constructiva és del segle XVII.

L’angle Sud-oest duu la data de 1672.

 Cal assenyalar que es troba prop de l’antiga capella  de Sant Jaume  del Malats , al número 33 del carrer de Sant Jaume, construïda per tal de socórrer als necessitats i malalts, documentada des del 1210, a tocar el riu Gurri.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/09/in-memoriam-capella-de-sant-jaume-dels.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/09/in-memoriam-capella-de-sant-jaume-dels.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24606

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que calguin, sortiu a conèixerCatalunya


dissabte, 10 d’octubre de 2020

FÀBRICA BORRÀS. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES

 Retratava tot fent camí fins a Manresa, on havia d’anar a recollir la comanda de pa al Forn Jorba , amb algunes dificultats tècniques i físiques – el pont és inaccessible i cal fotografiar des de lluny  ,   la torre de Joan Vial Solsona , que fou l'amo de la fàbrica de la Bauma  a partir de 1896,  i que està adossada a les naus industrials, per la façana de ponent.





És un edifici de planta rectangular on es diferencien dues parts: un primer cos, quadrangular, amb les cotxeres a la planta baixa i una planta pis, a la que s'accedeix per una escala, des de la façana de llevant; i un segon cos, de planta rectangular, de planta baixa i tres pisos, de diferents alçats. Entre els dos, s'aixeca un torreó amb galeria a la darrera planta i coronat per merlets.

Més que la distribució d'espais, força racional, el que destaca de l'edifici són els paraments de maons vermellosos vistos i l'ús de la ceràmica vidrada per a teules i elements ornamentals. També destaquen les arcades tripartides de les cotxeres.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-bauma

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101625/1/TFG-SOC-Pla-Carles-juliol16.pdf

https://castellvilarenc.info/?p=11501

l'arquitecte Alexandre Soler i March, va dissenyar els plànols i procedí a l'aixecament de la Torre de l'Amo, annexada a la fàbrica, i de l'església de la Sagrada Família, a l'altra banda del riu, que fou inaugurada l'any 1908.



Amb totes les prevencions que exigeixin les autoritats sanitàries catalanes -  permetre o “legalitzar” la inacció sanitària fins que els nivells d’infecció assoleixen la xifra de 500 per milió de persones, com s’acordava des del REINO DE ESPAÑA, sembla  de facto que pressuposa atorgar als polítics LLICÈNCIA PER MATAR- sortiu a conèixer Catalunya

divendres, 9 d’octubre de 2020

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL PART. OSOR. LA SELVA. GIRONA

 El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç  on es parla de la capella de la Capella de la Mare de Déu del Part al terme de Osor, a la comarca de la Selva.  

Els termes capella i ermita es fan servir generalment per parlar en el primer cas dels edificis que formen part d’una església, o d’en edifici religiós annex a un edifici o grup d’edificis, ermita/santuari habitualment identifiquen edificis religiosos aïllats de qualsevol edifici i situats en indrets apartats.

Patrimoni Gencat explica que l’ermita de la Mare de Déu del Part es troba ubicada sota el Coll de Nafrè a quatre  quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.

Es tracta d'una petita edificació d'una nau rectangular.

 L’ermita  està equipada amb un portal d'arc de mig punt, al qual manquen les dovelles, ull de bou i campanar d'espadanya d'un sol ull, de rajola i sense campana.



 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.

 Pel que fa als espais i acabats interiors, aquests estant totalment arrebossats i pintats de blanc. Tanmateix hi ha clapes on s’endevinen altres cromatismes com ara el blau o el taronja, ambdós extremadament deteriorats i desgastats.

 


 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

La volta de la nau rectangular és de canó.

 Els espais interiors estan ornats amb un aparell de guix que reprodueix el lèxic arquitectònic clàssic basat en la columna, coronada amb un capitell del qual parteix la cornisa correguda perimetralment d'on arrenca finalment l'imposta de la volta de canó.

 Paral·lelament, a l'interior trobem una sèrie de restes vivents com ara l'existència de dos graons en el presbiteri o els fragments conservats del paviment original.

 En quant a l'estat de conservació de l’ermita és absolutament ruïnós com així ho acrediten diversos elements: des de la teulada, totalment descomposta amb la desaparició de la majoria de teules i a més a més a sobre hi creix una alzina; passant per les múltiples esquerdes que afloren per tota l'edificació a destacar especialment la que arranca del portal, ultrapassant l'ull de bou fins al coronament i prolongant-se per tota la nau rectangular; i fins arribar als espais interiors molt deteriorats per l'acció contínua i inexorable de la humitat la qual està devorant, sense pietat, tot l'arrebossat i pintat de parets i sostres.

 


 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

En la part posterior s'observa les restes vivents d'una antiga construcció de planta rectangular rematada amb una protuberància semicircular, la qual està adossada a la capella.  Contemplant la fotografia de Felix Bruguera Ligero  i  Narcís Ranió Diumenge- en la pàgina 35 dels Quaderns de la Revista de Girona, ens podem fer una idea de com era aquesta construcció originàriament. Segons la fotografia es tractava d'una petita construcció de planta rectangular coberta amb una teulada a dues Aigües de vessants a façana. El seu aspecte era molt rústic, amb una sola porta d'entrada i tenia com a matèria prima les pedres fragmentades i els còdols manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.


https://gentdamer.files.wordpress.com/2011/08/elpart.jpg

Fons documentals esmenten que  el Prat era un santuari existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge a  la Mare de Déu del Coll.

Ens agradarà rebre una imatge d’aquesta advocació mariana a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , arxiugavin@maristes.com

https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_parto#/media/Archivo:Madonna_del_parto_piero_della_Francesca.jpg

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322015000300025


Va ser la capella d’un mas, avui desaparegut;  a l'any 1687 està documentada com a capella pública. Son moltes – masses al nostre entendre .  les antigues masies que NO SEMPRE situades actualment en llocs inhòspits i de difícil accés, estan en avançat procés d'enrunament i desprotecció, al terme d'Osor , i  dissortadament  arreu de Catalunya-

Al teme d’Osor , existien capelles particulars, a part de la del mas de Serra, a d'altres masos d'Osor, com el mas Carbonell (Sant Francesc d'Assís), el mas Baier (Nostra senyora del Carme), el mas Romagueres, que conserva encara a l'interior de la masia una capella dedicada a Sant Ramon Nonat,  i el mas de la Grevolosa (Nostra senyora del Roser).

 Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, "de la terra dels ausetans", primer, i "del comtat i bisbat d'Ausona", més endavant.

El terme de 52,1 km² , i amb només 428  veins a darreries de l’any 2019,disposa d’un riquíssim patrimoni històric, en bona part desconegut i/o accessible :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/07/sant-miquel-de-maifre-osor-la-selva.html?fbclid=IwAR10h1DQXdaiUnYmPEya8TWu0IK7cqhzGoFl9MujFj5qux0LHOq-_gDjAp8

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-escola-de-les-germanes.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/chapelle-de-notre-dame-del-carmen-dans.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-jaume-de-la-santa-creu-dosor-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-de-la-ii-republica-osor-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/santuari-de-la-mare-de-deu-del-coll.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/la-petjada-del-diable-la-comarca-de-la.html

En la mesura de les nostres possibilitats anirem posant  un ic de “llum’ damunt d’alguns elements del patrimoni històric d’Osor