dijous, 31 d’octubre de 2019

UN INDRET MÀGIC. LA MANYOSA. GRANERA. EL MOIANÈS.

Anàvem fins a la Manyosa, al terme de Granera, a la comarca del Moianès, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, havíem concertat un visita, volíem retratar l’espai de la que havia estat capella, advocada a Sant Humbert .

S'hi accedeix preferentment pel camí que arrenca de la carretera BV-1245 en el punt quilomètric 6,150, a ponent del Pont del Marcet.

Modernament s'ha obert un altre camí que des de la Manyosa mena directament a Granera, passant pel repetidor de telecomunicacions del Castellar.

L’havíem visitat l’estiu de l’any 2007, escrivia aleshores; veiem que s’estan fent obres a la petita ermita ; prenem imatges de les galeries que s’obren al pis alt, i encara de lluny, tot i evitant – fins on sigui possible – l’antena de transmissions fem una darrera fotografía de la casa.


Tenim tota la impressió de trobar-nos davant d’una més de les masies que lluny de dedicar-se a l’agricultura, han esdevingut residència, segona o successives, de persones amb força recursos econòmics. Millor en qualsevol cas, que deixar caure aquests vestigis meravellosos del nostre passat comú.

Ens delectàvem amb les magnifiques instal·lacions de que avui disposa la finca : https://www.lamanyosa.com/



Quan retratava l’espai que havia estat la capella advocada a Sant Humbert, no identificava la decoració mural al fresc de l’absis de la Capella de la Manyosa a Granera, duta a terme l’any 1982, per Carles Arola i Vera ( Barcelona, 1961) .



L’actual propietari es decidia per retornar a la pedra el seu valor ornamental.

Poseu a la vostra agenda visitar i/o fer una estada a la Manyosa, al terme de Granera, a la comarca del Moianès.

dimecres, 30 d’octubre de 2019

MAS MERCADER I CAPELLA DE SANTA TERESA. CREIXELL, EL TARRAGONÈS

Els amics de Catalunya Abandonada, publiquen una sèrie de magnifiques fotografies del mas Mercader que s'aixeca a l'oest del terme de Creixell . i la capella advocada a Santa Teresa situada dins el terme de la Pobla de Montornès.

Patrimoni Gencat explica que la masia ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són d'època medieval. A la zona nord predomina l'estil renaixement, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic cargol d'una gran premsa d'oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d'estil romàntic del segle XIX. Dins la masia es conserven pintures ornamentals al fresc.



De la capella de Santa Teresa, explica que el seu interès és escàs, encara que destaca el paviment ceràmic del presbiteri d'estil valencià de cap a 1700.



A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727. Això també succeeix a la masia on en una porta es pot llegir la data de 1722.

La destrucció i/o pèrdua del patrimoni històric i/o artístic, és un tàctica més per anorrear la nostra cultura.

dimarts, 29 d’octubre de 2019

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA . SANT FRUITÓS DE BAGES

Retratava al Juan Navazo Montero als peus de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, al terme de Sant Fruitós, a la comarca del Bagés


Patrimoni Gentcat ens diu que es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Sant Iscle. Aquest lloc i l'església apareixen documentats el 950 quan el magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l'eximia de la jurisdicció civil i episcopal), canvià un alou situat al Camp de Bages, al costat de l'església de Sant Iscle, per un altre situat a l'Angle.

Segons la documentació existent, se sap que en 1035 l'església estava envoltada per una sagrera i, que en 1066 figura com a parròquia i la sagrera com a vila.

Inicialment depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa.

L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment.

El campanar fou reformat el 1916 sobre un pis romànic.

Actualment, no té funcions parroquials, però sí que està oberta al culte.

Església amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera, orientat cap a l'est amb finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat.

El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s'aixeca al cantó sud-est, adossat a l'absis. Malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la apart del mig, i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l'antiga església preromànica.

La porta, del 1912 es troba situada al cantó nord; presenta una estructura d'arc de mig punt i està emmarcada per dovelles força grosses.

Les parets interiors estan arrebossades i l'absis que fa les funcions de sagristia, està tapiat.

La trobava tancada, esperem que amb la mesura que proposava el sínode dels bisbes sobre l’Amazònia , les esglésies allà i aquí, s’obrin , oi?:

dilluns, 28 d’octubre de 2019

CAL BERBIS . SANT LLORENÇ SAVALL. OBRA DE JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ.

Compartia taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall amb el Joan Carné Pla, llorençà, nascut al que avui es coneix com l’Hostal Pla, abans de l’àpat havíem anat al Jutjat de Pau, per recollir els certificat de naixement de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + Terrassa, 1981 ) , i veure algunes de les moltes obres que s‘havien fet a Sant Llorenç per part d’aquest llorençà, al que dedicàvem un CATALANS EXCEPCIONALS


A la sortida retratava la casa dita Cal Berbis, aixecada per Joan Pla Pelegrí, i en la que va col·locar els equips que subministraven electricitat a Sant Llorenç dels que en tenia cura l’inquilí i alhora mantenidor d’aquest servei.


Patrimoni Gencat ens diu en relació a l’edifici, vivenda unifamiliar d'una sola planta que segueix les premisses modernistes. El frontis mostra una distribució simètrica centrat per la porta principal, amb dues finestres a cada costat. Els murs són arrebossats i presenten un joc de línies ondulants que emmarquen les finestres.

L'acabament de la façana mostra un perfil ondulat que es combina amb una decoració de forja amb motius geomètrics.

A la façana lateral esquerra, un petit mur d'obra amb reixes de forja tanca el jardinet. En aquesta façana es segueix el joc de línies ondulants i presenta una decoració floral feta amb tessel·les policromes.

Sobre la porta i elaborat amb petites tessel·les de ceràmica es situa la data de construcció d'aquesta vivenda: l'any 1910.

L’any 2013, en parlar d’aquest edifici, feia una reflexió sobre Sant Llorenç Savall; la població ha patit secularment unes vies de comunicació infames, cosa que ha comportar un cert aïllament – molt d’agrair pels industrials en el seu moment - ja que convertia de facto el poble en ‘Colònia - , avui però amb una situació economia de fallida, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, diria que minvades intel•lectualment per la tradicional endogàmia de les classes dominants, a Sant Llorenç Savall ‘ pinten bastos’.

L’any 2019, constato dissortadament, que aquelles paraules eren profètiques.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-cases-aixecades-per-joan-pla-pelegri-a-la-carretera-de-monistrol-sant-llorenc-savall-valles-ocidental/


diumenge, 27 d’octubre de 2019

CAPELLA DEL SANT CRIST DE LA BONA MORT. FOSSAR D’ARTÉS. EL BAGES.

Retratava al Juan Navazo Montero recolzat a la porta de la capella, i una imatge del interior.



Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) fou l’autor de la capella del Sant Crist de la Bona Mort del fossar d’Artés, del que ens explica Patrimoni Gencat; capella de dimensions reduïdes que ocupa un lloc central dins del cementiri municipal d'Artés. La capella, en el seu interior, és de planta octogonal, construïda en maó i arrebossada. L'edifici destaca per la seva simplicitat i simetria. A l'exterior s'hi produeix un joc de murs a base de combinar parets amb petits frontons amb d'altres, més entrades, i de forma triangular. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula. La llum li ve donada per unes llargues i estretes finestres als murs triangulars, i uns altres finestres, en forma d'ull de bou, del tambor.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0260134.xml

La simplicitat de l'edifici queda compensada pel joc de teulats i sobretot per les decoracions en terra cuita que s'hi troben.

dissabte, 26 d’octubre de 2019

EL PONT DE LA VILA DE SANT LLORENC SAVALL

Retratava des de l’Hostal Pla, l’anomenat Pont de la Vila, que en bona lògica, s’hauria de dir Pont del Rector Josep Miró, oi?.


Sant Llorenç és sens dubte un poble ‘peculiar’ , no hi ha dades per exemple de Cal Toietes, i s’explica AL Mapa de Patrimoni en relació al Pont anomenat de la Vila; l'obra actual va ser feta sota l'empenta de l'aleshores rector, mossèn Josep Miró – ens agradarà tenir noticia del cognom maten, i del lloc i data de naixements i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , l'any 1867, i així ho recull una petita placa en un mur a ponent: 'Ajudat de un poble bo / aqueix pont que veus ha fet / lo rector mossèn Miró / en lo any de nostre seño / mil vuit sens sexanta set.'

Llegia que el bon rector , va treure el cementiri, que llavors era situat, com era usual, a l’entorn de l’edifici, i també traslladà l’entrada, que era a la façana de migdia, a l’emplaçament actual per poder construir-hi la capella del Santíssim.
http://www.fideltrias.org/img/articles/Full_SLL.pdf

Per aquestes ‘bones obres’ Sant Llorenç Savall li dedica un carrer.

divendres, 25 d’octubre de 2019

TORRE D'EN FÀBREGAS CONSTANTÍ. EL TARRAGONE

Havíem començat una joint venture amb el Raul Pastó Ceballos, i li demanava fotografies de la De la Torre d’en Fàbregues, situada entre el camí Ral i la carretera de Sant Ramon, al terme de Constantí a la comarca del Tarragonès; Patrimoni Gencat ens diu que fou construïda l'any 1916 per Evarist Fàbregues Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938), en el moment de la seva puixança econòmica.



Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938) va ser el promotor d’aquest edifici que molt possiblement va projectar l’arquitecte Josep Simó i Bofarull (Reus, 1890 - 1966), autor de la casa Fàbregas a la Pl. Catalunya - raval de Santa Anna. Reus (Baix Camp), i de la reforma del Mas dels Frares (la Febró), al que es pot accedir per una pista situada abans del km 26 de la ctra. T-704. La Febró (Baix Camp). Altrament, l’any 1916 l'arquitecte Josep Simó Bofarull, feia la reforma del Centre de Lectura de Reus a instàncies d'Evarist Fàbregues.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025746.xml

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062796.xml

El Valentí Pons Toujouse, autor el blog MODERNISME , em deia ; de la torre Fàbregas em van comentar que la va dissenyar el propi Evarist Fàbregues. Ens agradarà – en el seu cas – confirmar aquesta hipòtesis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'aspecte més destacat de l'edifici és la torratxa que està col·locada a la dreta de la façana, la seva planta és quadrada però l'acabament és dodecagonal, construït amb fusta i manises de color blaves. L'edifici presenta planta baixa i u pis amb balconada que ressegueix tota la façana amb balustrada a sobre tot el traçat de la masia.

La planta de la masia presenta façana plana que s'obre en dues ales a la part del darrera, amb un rètol interessant a la façana, escrit en lletres modernistes, on es llegeix "Maria Teresa".

Les imatges diuen amb prístina claredat que la casa no viu el seu millor moment, i dissortadament el Patrimoni Històric no és una de les prioritats ni del REINO DE ESPAÑA, ni de la GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL,…

Li havíem dedicat a l’ Evarist Fàbregues Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938), un CATALANS EXCEPCIONALS al DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

dijous, 24 d’octubre de 2019

VISITA AL TURÓ ON HI HA L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE I SANT SEBASTIÀ.SALLENT. EL BAGES

Retratava al Juan Navazo Montero amb les absidioles de l’església de Sant Esteve i Sant Sebastià de Sallent com a fons, ens prenien – quasi per decisió facultativa un dia de descans de la nostra tasca a la casa del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/10/gota-xinesa-mal-dita-malaia-o-tambe.html


L’havia visitat l’any 2011 fent recerca de les esglésies circulars de Catalunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html

Llegia que fou molt reformada a principis del segle XIX, amb actuacions que li varen fer perdre el seu caràcter original; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el gogen LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República a la que havien jurat lleialtat , va ser parcialment destruïda, i la meravellosa talla gòtica de la Verge amb el nen que es guardava a l’església fou cremada. Imaginem que algú conserva alguna fotografia, o fins algun retrat d’aquella imatge, li agrairem infinitament qu ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com i l’afegirem a aquest post, i la compartirem ‘urbi et orbe’.

Sorprenentment, tot i les passejades sota pal·li del sàtrapa
, i la naturalesa nacional-catòlica que reivindicava el feixisme – i que sens dubte es feu més present en terres no catalanes - l’església entrà en un continuat i accelerat procés de degradació, del que sortiria paradoxalment en la dècada dels 70 quan el Regimen - aparentment - feia el cant del cigne.

El dia 3 d'agost es fa un important acte cívico-religiós amb motiu de la festivitat de Sant Esteve.


Malgrat les dificultats per accedir a l’indret, i el fet – habitual – de trobar les esglésies tancades, aquesta és una visita obligada per als qui voleu conèixer Catalunya.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DE GALLINER I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT VICENÇ. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

Endegàvem amb el Raul Tratum Bado una joint venture per “posar llum” damunt del patrimoni històric i/o cultural dels Pallars, per començar rebia un seguit d’imatges del runam esfereïdor del poble abandonat de Galliner, adscrit avui al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca màrtir del Pallars jussà.


Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d’espadanya molt senzill, fet d’una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d’altres que s’observen en el conjunt del temple. L’aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d’una obra rural del segle XII.



Les fotografies del interior conserven encara alguns trets cromàtics de les pintures que adornaven aquest temple.

Ens dol l’oblit del patrimoni, alhora però, constatem que el fet de trobar-se lluny de la megalòpolis barcelonina, és la raó que explica, tot i el seu estat lamentable, la seva existència encara.

A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870) es refereix a aquesta esglésiola com ‘capella’ en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.

L’Enciclopedia catalana a l’entrada Sant Vivenç de Galliner diu ; edifici històric del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), ens feia arribar una fotografía datada el 13-VIII-1978, de la que descriu com antiga església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà

No tinc - llevat de la concreta advocació de Sant Vicenç - cap dubte, església parroquial , i no capella, com deixa escrit Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870).

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, morts a Girona o Puigcerdà
Vicenç, Sabina i Cristeta, tres germans hispanoromans venerats com a sants per l'Església catòlica
Sant Vicenç d'Agen, llegendari màrtir gal
Sant Vicenç d'Osca o Vicenç de València, (Osca, s. III – València, c. 304), religiós hispanoromà venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre)
Sant Vicenç de Cotlliure, sant màrtir del segle IV, venerat al Rosselló
Sant Vicenç de Lerins, eclesiàstic gal
Sant Vicenç de Lleó, abat màrtir de San Clodio, a Lleó (554)
Sant Vicenç de Montes o sant Vicenç del Bierzo, abat de San Pedro de Montes, a Lleó, ca 915
...

Si teniu informació sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Confiem que la situació de la nostra Nació, faci possible continuar aquesta joint venture.

dimarts, 22 d’octubre de 2019

EL SANT LLORENÇ SAVALL DE JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ. 1883-1981

En el període previ a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República al que havien jurat lleialtat, la població de Sant Llorenç Savall no assolia els 2000 veïns, que es reduiran en el cens de 1940 a 1.531, per reduir-se fins a 1.352 l’any 1950.


Abans d’aquell període terrible, el Joan Maurici Pla Pelegrí Sant Llorenç Savall, 6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981 ) , estarà al darrera de la portada de la llum a Sant Llorenç Savall i a Mura, de l’arribada del telèfon que tindrà justament la primera ‘centraleta’ en el seu domicili, de la construcció de les Escoles Publiques, de la Torre Albagés, del pont conegut ara com del Passeig dels Arbres, de la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques, on col·laboraria amb l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), i coneixeria altres artesans i/o artistes, quina petjada es pot identificar a la Casa de l’Avinguda de Catalunya, 56; hi ha per descomptat més obra seva, que amb l’ajuda del seu net Joan Carné Pla, confio que podrem identificar i divulgar.

JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ, va ser Alcalde de Sant Llorenç Savall

Aprofitant que a corre cuita es feien tasques de desbrossament i neteja de la llera del Ripoll, retratava el Pont que en memòria del seu autor anomeno JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ, i esperono alhora al Consistori de Sant Llorenç Savall, a que faci un reconeixement públic d’un dels seus millors fills.

Sense tenir-ne constància, publicàvem l’any 2007, un article en el que apareix la Capella de Sant Roc, retratada per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), i per l’Antonio Mora Vergés:

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Per raons del tot inexplicables en els darrers anys no s’ha celebrat la festivitat del Sant en la seva data, cal recordar als actuals ‘propietaris’ que aquest era un dret adquirit tant dels veïns de la Vall d’Horta, com dels Llorençans.

dilluns, 21 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Quan començàvem amb la recerca dels Edificis Escolars anteriors a la Dictadura Franquista, tenien clar que en matèria d’educació Catalunya TAMBÉ havia estat capdavantera, i que des de les administracions públiques , s’havia fet poc o res per donar satisfacció a aquell anhel.


El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar una fotografia de l’escola de les Germanes de la Puríssima Concepció de la Jonquera, de la que en diuen a : https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92954/164918

8 de maig de 1909 . El col·legi que resulta més elogiat és el de les Germanes de la Puríssima Concepció, del qual «no puede decirse mas que una cosa: que el local es magnífico y que por la sólida cultura que en él se da a las alumnas puede contarse enl.re los mejores de la provincia y acaso de los de Catalunya ... »(160).

Està clar que en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica, ens cal la col·laboració de TOTS els catalans, als que des d’aquí interpel·lem perquè ens facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges de l’edifici que aixoplugava l’escola del poble dels seus rebesavis, avis, pares,.., i tantes dades com sigui possible.

Com deia l’avi Siset l’estaca caurà algun dia .

diumenge, 20 d’octubre de 2019

EL PONT JOAN PLA PELEGRÍ O DELS PASSEIG DELS ARBRES. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.

El Mapa de Patrimoni fa esment ‘obiter dicta’ del pont dels Passeig dels Arbres; el carrer arrenca de la carretera de Monistrol, on hi ha la casa de numero 80 , el tram més antic i interessant patrimonialment però, el constitueix un grup de casetes mitgeres a la part alta, per damunt de les escoles.


Es tracta d'un conjunt de cases bastides als anys 20 i 30 en què les façanes conserven elements decoratius propis de principi de segle XX.

El núm. 6 té l'any 1927 inscrit en un esgrafiat floral, ceràmiques blanques i blaves i és l'única amb pis i golfa.

Els núms. 10 i 12 duen les dates de 1926 i 1930 respectivament, i conserven les entrades revestides de ceràmica i altres elements històrics.

El núm. 36 té el carener del terrat decorat amb motllures i cobert amb una teuladeta de trencadís ceràmic. Totes juntes conformen un atractiu grup de casetes baixes.

La seva història és paral·lela a les escoles, el celler cooperatiu i el Vapor, la construcció del pont i altres edificis coetanis com la casa de la carretera de Monistrol núm. 80 i fou un primer concepte urbanístic de passeig amb arbres en el conjunt urbà.

Tinc la intuïció, que espero corroborar el dimecres 23.10.2019, que en totes i cadascuna d’aquestes edificacions hi ha la mà del mestre d’obres Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ).

Insisteixo – deixeu-m’ho fer que ja tinc una edat - en que Sant Llorenç Savall AMB URGÈNCIA hauria de dedicar un carrer, una Plaça o fins la millor de les seves arteries urbanes, a honrar la memòria d’aquest fill insigne.

Intentaré obtenir-ne una imatge des de baix, malgrat el pèssim estat en que es troba.


La previsió de tempestes pels propers dies ha fet, lloat sigui el bon Déu, que es fes un desbroca ment del llit del Ripoll, i dels barrancs que li aporten cabals.

dissabte, 19 d’octubre de 2019

MASIA PREGONA O COMAPREGONA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.

El Mapa de Patrimoni – que caldrà esmenar – ens diu que el mas Pregona (citat per primera vegada l’any 1236), i de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista en un estil similar al del Marquet de les Roques, això havia fet pensar que l’autor d’ambdós edificis fos el mateix.

La tesis no anava desencaminada, no va ser però l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), sinó el Joan Pla Pelegrí, citat erròniament com Maurici Pla, que ja s’havia encarregat d’aixecar la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques.


Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l’època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L’ampliació d’ estil modernista és un altre cos adossat al nord-est, ben diferenciat, fet d’obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure.

A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat, de la no es cita – mal costum endèmic al REINO DE ESPAÑA – qui en va ser l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, Catalunya i el món civilitzar us ho agrairan.

divendres, 18 d’octubre de 2019

MÉS DADES DE LA TORRE ALBAGÉS. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL

Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.

Joan Pla Pelegri seria l’autor de la coneguda Torre Albages, promoguda per Josep Albagés i Ventura (25 de desembre de 1877, Vimbodí, la Conca de Barbera, Tarragona, 1877 - Barcelona, 1964) que fou un prestigiós mestre i pedagog català. Estudià Magisteri a Barcelona. Obtingué el seu primer destí com a mestre a Pla de Cabra (avui Pla de Santa Maria), passant després per Sant Llorenç Savall, Vic i Manresa, on arribà el 1915

En donaven algunes dades a : http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre-albages-de-sant-llorenc-savall/
Face[VOX] del REINO DE ESPAÑA fa dies que està torpedinant les publicacions del Diari de Castellar del Vallès

Em sobtava – val a dir que relativament - llegir a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Torre d’estiueig propietat de l’industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla.

Joan Pla Pelegrí, trobava la ‘inspiració’ per aixecar el magnífic edifici de la Torre Albagès en un viatge a la Costa Blava, Côte d'Azur.

L’any 1937 fou confiscada per l’Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és una vivenda particular.

Quan a la descripció ens diu; Torre d’estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden la forma de creu, l’edifici està coronat per una torreta lateral. L’obra és de maó vist i té acabats ceràmics.


M’explicava el Josep Olivé Escarré, que havia escoltet explicar al seu pare, que en el seu dia aixecar la Torre Albagés, havia costat 10.000 duros, 50.000 pessetes, 300,51€


Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que en faciliti una imatge seva

Pensem que Sant Llorenç Savall hauria de dedicar almenys un carrer a un dels seus fils eximis

http://relatsencatala.cat/relat/torre-albages-de-sant-llorenc-savall-al-valles-sobira/1045158

dijous, 17 d’octubre de 2019

CAPELLA DE SANT ROC. BOSCOS DE JOAN FARRÉ. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Tratum Bado, publica unes magnifiques fotografies de la capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, com en confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxu Gavin)


Sota la casa i a prop del camí que va a les masies Salat i Homs, s'hi troba la capella advocada a Sant Roc , tota de pedra i amb una portalada gòtica, un frontó i una petita rosassa a la façana principal.

La coberta és una volta de mig punt amb absis rodó.

Demanava imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) i amb catalana puntualitat rebia un email, amb una imatge datada el 26-1-1975 del interior de la Capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, a la comarca administrativa de l’Alt Camp – nosaltres fem servir els mots catalans, sobirà i jussà, que tenen un sentit més precís -, està clar que no ser ALTO , ni BAJO per circular per Catalunya , oi?.


La imatge no deixa dubtes en relació a la dessacralització d’aquesta capella.

Can Joan Ferré

Envoltada per una paret de tanca, en entrar al recinte interior, a la dreta, trobem una casa de masovers i les cotxeres i, a l'esquerra, l'immoble de la família.

Temps enrere, la propietat era coneguda com el «tancat de Dasca».

L'edifici consta de baixos i de dues plantes més. Al sud i a l'oest hi ha una àmplia zona porticada que dibuixa a la planta una «L»; tres arcades corresponen a la façana principal (la sud), quatre a ponent i una a llevant.

A la façana principal, al primer pis, tenim tres portes balconeres que a la llinda disposen de quatre elements escultòrics; a la segona planta hi ha dues finestres àmplies i rectangulars i una arcada que correspon a una terrassa coberta.

La façana oest té dues portes balconeres i una finestra al primer pis i dos arcs desiguals a l'extrem dret que són de la terrassa ja esmentada. A la façana de llevant no hi ha cap element d'interès; en tot cas, I' aspecte integrador amb la flora existent. La façana situada al sud, en aquest cas, podríem considerar-la com la principal, en certa manera, perquè (igual que la majoria de les altres masies) hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa; al primer pis hi ha tres finestres rectangulars, molt més ampla la del mig, que té fins i tot un ampit; a la segona també hi ha tres finestres, petites les situades als costats i rectangular i apaïsada la central.

Temps enrere va ser coneguda com «Ca la Verdasca» i, més endavant, com «Ca l'Albert Dasca».

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&&txt_tipo_busqueda=dl&txt_busqueda=&txt_correo=S&txt_id_desc_ud=1488314

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/277673-380076-1-SM.pdf

No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor d’aquell edifici religiós, sou pregats de fer-nos-ho saber, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En el magnífic treball del Josep M. Buqueras Bach L'ARQUITECTURA DELS MASOS DEL BOSC DE VALLS s’esmenta també l’ ERMITA DE SANT LLORENÇ , que descriu Patrimoni Gencat a https://core.ac.uk/download/pdf/39097502.pdf

Diria que l’havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

dimecres, 16 d’octubre de 2019

IN MEMORIAM DEL CASINO DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Trobava una fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) del Casino de Cerdanyola del Vallès, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) que aixecava l’edifici per a la colònia d'estiuejants a finals del segle XIX, sent el primer equipament cultural de la població.

https://www.facebook.com/lucienroisinbesnard/photos/ms.c.eJxNzskNADEIA8COVuBw9t~;YSqBAviPbwAciqe4CJCI~_vuBqMPCFoAKeRHBXZAANZ4EiNZUGtBMP9OhWrBKeC7UhdiG5gRe6Igs1Sj7Qf8icTS84ulAbFj9VhDdK.bps.a.1324495527562646/1324495920895940/?type=3&theater

Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ) , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López.

Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.

Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912.

https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/qui-son-les-dames-dels-vitralls-de-cerdanyola_1951018102.html

En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català


(Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).

El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics.

A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc.

Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.

El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.


Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/museu-dart-de-cerdanyola-del-valles.html

dimarts, 15 d’octubre de 2019

EL MENHIR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA

Llegia a l’enciclopèdia Catalana; monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, ‘pedra’, hir, ‘llarga’).

A les darreries del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.

La imatge recollida per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) desconec si encara està dempeus, i llevat d’error podria afirmar que com tantes i tantes meravelles és una obra de l’arquitecte diví.


Les dades sobre L. Roisin són poc precises, els seus estudis, la seva joventut, les seves experiències , que el farien mereixedor de ser cridat a Barcelona per l’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956).


Va néixer a París i s'especula sobre el començament de la seva activitat fotogràfica al barri de Montmartre de la capital francesa.

No hi ha consens tampoc sobre la data de l'arribada a Barcelona, es pot afirmar però, que al voltant de 1912 ja s'havia establert a la ciutat, l’afirmació vindria sustentada a partir de les postals conservades i d’una menció a La Vanguardia; http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/01/20/pagina-14/33329005/pdf.html

Preguntava a les meves fonts de Blanes, si existeix aquesta roca, i els demanava que la fotografiessin en cas afirmatiu, i en cas contrari que aclarissin – si és possible - , quan va caure i/o es va enderrocar.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Tornàvem del que havia qualificat com ‘crònica d’una sortida deliciosa per les terres de la comarca D’osona, en la que visitàvem la Font de Sauva Negra, Santa Maria Savall dita també de Sauva Negra, el nucli antic de Centelles, i el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà.

Li guardava al Pere Albert com a comiat, l'església de Santa Justa i Santa Rufina, al terme de Lliça d’Amunt, isolada en un pla proper a la riera de Tenes en un indret arbrat.


És un edifici de nau única coberta amb embigat de fusta a dues vessants i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La nau i l'absis es comuniquen per un ampli espai presbiteral. Al centre de la nau van apareixen dos murs transversals, d'uns 40 cm d'alçada que probablement corresponen a una la construcció anterior al segle XII i dels quals se'n desconeix la funció. L'absis presenta decoració d'arcuacions separades per lesenes i tres finestres de doble esqueixada.

Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

Al costat de tramuntana hi ha la capella del Roser d'època barroca. En la restauració es va eliminar el cos de la sagristia adossat a la capella però s'ha mantingut el basament del mur a manera de petit terraplè.

L'accés es realitza per la portalada adovellada del mur de migdia, precedida pel clos del cementiri. A la façana de ponent s'alça el campanar d'espadanya que forma un angle amb el mur de tramuntana i mostra quatre obertures.

Parimoni Gencat
ens diu que és un edifici romànic de tipus llombard dels segles XI-XII.

És esmentat des del 1072.

L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.

El segle XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s'uneix a la parròquia de Lliçà d'Amunt.

No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, sí però, algunes de les seves reformes; el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.

L'any 1600 es va construir una capella lateral.

El 1982 es va fer reconstruir tota i es va aterrar la sagristia.

Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó

DE LA RESCLOSA DELS MANRESANS I ALTRES LLOCS D’INTERÈS DEL TERME DE BALSARENY. BAGES

Tornàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés de veure i retratar la resclosa dels manresans, situada quasi a la vertical del castell de Balsareny, i la que es pot accedir per un camí de terra, que hom troba a la dreta passat el pont de la riera de Mujal, seguint el camí del ‘carrilet’. En aquesta resclosa és on neix el canal de derivació d'aigües conegut com a Sèquia de Manresa.





http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa.pdf

Veia a l’altre costat el mas de Puigdorca, i el campanar de la seva capella advocada a Sant Jaume.


Del mas en diu Patrimoni Gencat; l'estructura actual del mas és bàsicament barroca, essent a finals del segle XVIII quan s'aixecaren les estructures actuals- a la façana hi ha dues llindes que fan de testimoni d'aquestes reformes, portant la data de 1798-. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX(1891).

El mas existia amb anterioritat a aquestes dates; es tractava d'un mas construït prop de l'església de Sant Jaume de Puigdorca, documentada des del segle XII, de les restes d'aquell mas però, pràcticament no en queden vestigis.

La capella de Sant Jaume apareix documentada des del segle XII, moment que tenia la categoria de parroquial.

Avui però, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha estarien englobades dins l'edifici del mas Puigdorca.

La capella actual és una construcció dels volts del 1624, segons la llinda del civil.

El campanar no correspon a la construcció original.

En l'actualitat només s'hi celebra missa per la diada de Sant Jaume. Les imatges del seu interior són d'una factura molt recent.

A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb datada del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat.

El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.

Ens agradaria tenir ocasió de visitar aquesta capella, si teniu alguna relació amb els propietaris feu-los-ho saber, esperem noticies- BONES – a l’email coneixercatalunya@gmail.com