dilluns, 30 de novembre de 2020

IN MEMORIAM. MAS VERMELL. CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS

 


El Raul Pastó Ceballos retratava la façana  del Mas Vermell, amb signes evidents, d’abandó i incúria,   al terme de Constantí, a la comarca del Tarragonès.



No en trobava informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0296907.xml

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Constant%C3%AD

La meva recerca trobava finalment un xic de llum a :

https://www.facebook.com/arxiudeconstanti/

L’arxiu De Constantí, publica en relació al MAS VERMELL;  masia construïda cap a l’any 1850, actualment abandonada.

 L’edifici és de grans proporcions i compta amb planta baixa, un pis noble i unes golfes.

Al darrere, hi ha un celler.

La façana, pintada de color vermell, té uns esgrafiats malmesos pel pas del temps.

El Tarragonès, i per extensió la província de Tarragona ostenta el tristíssim lideratge de masies enrunades de Catalunya.

 El Raul Pastó Ceballos, i moltes més persones, malden per completar – encara que sigui post mortem – el projecte “ L'Estudi de la Masia” ,  Catalana ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964)

Agrairem qualsevol informació relativa al Mas Vermell de Constantí a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

diumenge, 29 de novembre de 2020

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE PALLEROLS DE CANTÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.

 

Pallerols del Cantó és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell. El poble està situat a l'esquerra del riu de Pallerols a 1.248 metres d'altitud, esglaonat als vessants de Roca Redona, a la vall de Pallerols.

Fou municipi independent fins el 1972; l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins. Això, i una demografia més “viva”  explicaria la necessitat de disposar d’una escola publica.

Li havia demanat al Jordi Vila Juncá, que retrates també els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i començava amb l’escola de Pallerols del Cantó.

 







Feia però, molt mes i esbrinava que l'Agustinet de Pallerols (Pere Cases i Julià) autor de la lletra del GALL NEGRE :

https://www.youtube.com/watch?v=NewlUc0dbRo

No devia ser per edat alumne d’escola que dataven l’any 1922,  abans d’aquella data se’n havia  fet en alguna casa particular.

El seu fill li explicava  que l'Agustinet de Pallerols (Pere Cases i Julià)  aleshores ja era una mica gran, no sabia solfa , tocava d’oïda, a  l'hivern anava a Barcelona a fer de forner , i tenia el costum d’anar als locals d'oci, bars, cabarets ,a mirar i  escoltar,  després quan pujava per aquí dalt , ho feia amb les ultres novetats musicals, que tocava pels pobles.

També m'ha dit ,que tenia un amic al vaixell Titanis, amb tres familiars i es varen salvar tots quatre , m'ha dit el nom però no m 'en recordo , amics del músic.

No sabia trobar – potser no s’ha fet encara – la biografia de l'Agustinet de Pallerols (Pere Cases i Julià). Si en teniu dades, ens agradarà rebre-les a castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com   



http://www.cantemalafata.com/canconer2/el-gall-negre?fbclid=IwAR221FBwFFpWWn9QeDwfKbQNolT-0SWSTvvI-mh3VHsbD4jDqlif3EW0w_A

Amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, 2 de maig de 1962 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )  ens havíem aturat a retratar l’església de Sant Romà i Sant Marc.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/search?q=Pallerols+del+Cant%C3%B3

Ajudeu-nos en la nostra recerca, ens manquen encara molts edificis escolars de Catalunya en els que rebien instrucció els rebesavis, besavis, avis, pares. Feu-ho per honorar la seva memòria.

Que Sant Romà i Sant Marc, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.


dissabte, 28 de novembre de 2020

IN MEMORIAM DE LA PRESÓ DE LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA

  

Feia una troballa,  una postal del Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944) datada en el període 01/01/1911-31/12/1931, amb aquesta anotacio “ Castell de la Bisbal. Actualment presó “. No és inhabitual que aquests edificis hagin tingut usos, com a caserna, presó,..., és més rar – encara que n’hi ha casos – en que han aixoplugat, hospitals, escoles,.., està clar que  no som tant bona gent “, com afirma Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971), oi?



Llegia que el castell-palau de la Bisbal, que formava part de les defenses de la vila, va ser bastit en època medieval pels bisbes de Girona.

Es troba documentat des del 1180 i probablement va ser bastit a finals del segle XI o ja en el segle XII.

Durant els segles XII-XIII es va produir un enfrontament entre els cruïlles i els bisbes de Girona per la possessió del castell; Jaume I va atorgar al bisbe plena jurisdicció civil i criminal sobre la vila.

L'edifici va experimentar nombroses reformes entre els segles XIV i XVII.

Durant el segle XIX el castell-palau va ser utilitzat com a presó.

El conjunt va ser netejat i restaurat en part durant els anys seixanta i novament s'hi feren obres els anys 1982-84, dirigides per l'arquitecte Jordi Casadevall Dalmau, 1953 .

El castell-palau de la Bisbal d’Empordà és un edifici romànic, amb importants reformes d’època gòtica i barroca.

Durant la dècada 1990 va ser restaurat de forma global a excepció de la capella de Santa Anna , situada al terrat de l’edifici, a manera de torre.

El 2011 es decideix completar la restauració de la capella.

Al present article s’analitzen quins han estat els criteris a l’hora d’abordar la restauració així com les intervencions que s’han dut a terme i les solucions constructives proposades.

Dos aspectes principals marquen les qüestions a resoldre en aquest projecte. El fet que es tenien molt poques dades sobre l’evolució històrica de la capella i de la part alta del castell, tot i ser una part que semblava haver patit moltes modificacions. I l’existència d’un paviment d’opus signinum a la capella, parcialment en mal estat, inclinat en sentit transversal i que semblava un dels paviments més antics conservats a l’edifici

https://upcommons.upc.edu/handle/2099/16377

Fotografia. ANNA ALBÓ RIERA.

Una part ha estat habilitada com a arxiu comarcal; també conté exposicions temporals i el servei d'informació turística.

La Comunidad Autónoma de Madrid té 6.747.425 habitants, i les darreres xifres de víctimes de la Covid,19 reconegudes és de 18031, que desglossen així ; 11.948 muertes por Covid-19, a las que hay que añadir 4.932 acaecidas en centros sociosanitarios, 1.121 en domicilios y 30 en otros lugares

L’extrapolació d’aquestes dades en relació als 47 milions d’habitants del REINO DE ESPAÑA, dóna 125.549 víctimes mortals.

L’extrapolació a nivell mundial amb 7 800 124 000 habitants, dóna 20.835.822 víctimes

Les mesures aplicades a Madrid comporten un major índex de mortaldat, si és això el que volien, felicitats als Partits de l’Eix del Mal que governen en aquella Comunitat Autónoma, i molt especialment a la Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 de octubre de 1978)

Que  Santa Anna  intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres

divendres, 27 de novembre de 2020

SANT PERE DE TORRES D’ALÀS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRA. LLEIDA.

 

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de Torres d’Alàs, poble del municipi d’Alàs i Cerc , l'Urgell sobirà , de caràcter disseminat, al Nord del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.



L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població. És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular; sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo. Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant. Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres. l

 




http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/11/sant-pere-de-torres-dalas-alas-i-cerc.html

Que Sant Pere  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturin les mortsde persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursoseconòmics. 

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

dijous, 26 de novembre de 2020

LA MASIA LA PARRA I LES SEVES CAPELLES, ADVOCADA UNA A LA MARE DE DÉU DE LA MEDALLA MIRACULOSA I L’ALTRA A SANT SEBASTIÀ, L’ESQUIROL. OSONA

 Rebia la resposta des  del Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), en relació a la publicació de :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/la-masia-la-parra-i-les-seves-capelles.html

Quan a l’advocació de la capella annexa a la masia de la Parra, em diuen que era la de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, dita habitualment Mare de Déu Miraculosa.

I, com sospitava encertadament el Joan Dalmau Juscafresa, la capella de Sant Sebastià estava en l’edifici que retratava i que fa ara funcions de magatzem 

Sempre és aconsellable, abans del clàssic copiar/pegar, tant habitual al REINO DE ESPAÑA, i per efectes de la “inèrcia perniciosa” també a Catalunya, comprovar la correcció de les dades publicades, i en aquesta tasca, els arxius son essencials, i val a dir que en qüestions relacionades amb edificis i advocacions religioses catòliques, el Centre de Documentació de Cultura Populari Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín), té una gran solvència , reconeguda fins en l’àmbit Europeu. 

Traslladeu aquesta informació, contrastada i fefaent, a l’enciclopèdia Catalana, a Patrimoni Gencat, i als autors del Mapa de Patrimoni de l’Esquirol.

Catalunya us ho agrairà. 



https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0059218.xml?fbclid=IwAR2JNwGGFOCR2EkSiczY-IvHgaJDw064GlEh-VtDKVEnunyc4tU2P0BWoco

El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “Llocs de Catalunya”, i cercador infatigable del patrimoni històric de Catalunya,  em feia arribar imatges de la masia la Parra, que l’Enciclopèdia Catalana descriu com,  gran i severa, i explica que fou residència de donzells i cavallers als segles XII-XV, té una capella dedicada el 1850 a la Mare de Déu de Gràcia, i a la masoveria hi hagué des del 1598 fins al segle XVIII una capella de Sant Sebastià. És propietat d’Alfons Escrivà de Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró de Beniparrell

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=91&consulta=MCU0KzA4MjU0MSU%3D&codi=22691&fbclid=IwAR1cy31eYiipZSs7rV7FDij9ea4ckS5rb6jYFyYp4VsE0kYp9j1azpq7gCE

Patrimoni Gencat ens diu ; Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana es troba orientada a ponent i el portal es descentrat del cos de la casa. A la par dreta sobresurt al cos d'una capella a la qual s'accedeix des del mas. Al sector nord i a nivell de primer pis i segon sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat sostingut per pilars. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat de conservació és bastant dolent per bé que les estructures es mantinguin fermes; l'arrebossat està molt deteriorat.

 La Capella segons manifestaven – reproduïm un text, no som testimonis de primera mà -  els darrers habitants del mas, estava dedicada a la Verge de Loreto, segons la bibliografia però, és dedicada a la Mare de déu de Gràcia. La llinda del portal indica la data de construcció: 1850.

 Patrimoni Gencat la descriu com; edifici religiós de petites dimensions annexionada al mas al sector de ponent. El portal es troba orientat a migdia, com els porxos del mas. És rectangular i al damunt hi ha un petit òcul amb dovelles de pedra i una reixa. És coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular es troba al sector de tramuntana. És construïda amb pedra i arrebossada. Els elements de ressalt són de pedra i l'estat de conservació és mitjà.

Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i

donzelles entre els segles XII i XV.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra

Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris.

Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878.

A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç.

Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació.

L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.

Patrimoni Gencat no fa esment de l’existència passada d’una capella advocada a Sant Sebastià, i mentre l’enciclopèdia Catalana la situa a la masoveria des del 1598 fins al segle XVIII,  el Mapa de Patrimoni insisteix en que  a pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç.

El Joan Dalmau Juscafresa recollia imatges que remetrem al Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  amb l’esperança d’esbrinar on estava la Capella de San Sebastià de la Parra.



Capella de la Mare de Déu de Gràcia / Loreto


Aquest edifici havia aixoplugat la capella de Sant Sebastià. 

Que la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la de Gràcia, la de Loreto i Sant Sebastià intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturin les mortsde persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursoseconòmics.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

dimecres, 25 de novembre de 2020

SANTA CECÍLIA I SANT VICENÇ. LES ESGLÉSIES D’ESTAMARIU. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 


El Jordi Vila Juncà publica una fotografia de la façana de l’església parroquial d’Estamariu , a la comarca de l’Urgell sobirà, advocada a Santa Cecília i Sant Vicenç; en els documents de la visita parroquial del 1758, es diu que a la parròquia vella de Sant Vicenç només hi ha el culte per la festivitat de de Tot Sants, i que el culte durant la resta de l'any  s’havia traslladat a l'església del Roser, actual església parroquial de santa Cecília.

Així doncs, l’actual església parroquial, del segle XVII , va ser dedicada en un principi a la Mare de Déu del Roser i més tard , no trobàvem la data exacta a Santa Cecília, .

 Fins al mes de novembre de l’any 1997 però, tenia a l’altar major la imatge de sant Vicenç, a un costat, a la paret de l’esquerre, la de Santa Cecília i, a la de la dreta, una imatge del Sagrat Cor.

Des de finals de 1997, comparteixen tots tres la paret central de l’altar, després d’una remodelació de l’església.

Sant Vicenç i Santa Cecília comparteixen, també, el patronatge del municipi.


Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

A més d’aquests sants de l’altar major, hi ha una Marededéu del Roser (lateral esquerre), una Marededéu dels Dolors (capella lateral de la dreta) i un Santcrist.

Patrimoni Genat en fa aquesta descripcio;  església adossada al caseriu del poble d'Estamariu pel seu flanc ponentí, d'una sola nau rematada a nord amb una capçalera plana coberta amb volta de closca de quart d'esfera, amb motllures que li donen un aspecte de petxina. El presbiteri es troba a un nivell superior de la nau, i s'hi accedeix a través d'escales que ocupen tot el seu front. La nau, coberta per una volta de canó amb llunetes, presenta una capella al costat esquerre, oberta a la nau en arc rebaixat, i un cor en alt als peus, amb la barana de fusta tornejada. L'església també presenta una finestra d'esqueixada simple al mur de llevant.

 A la part posterior del presbiteri s'adossa la sagristia, que no presenta cap solució de continuïtat perceptible a l'exterior.

Externament, l'església, que presenta una línia molt simple només alterada per la torre del campanar, presenta una coberta de teula de doble vessant. L'accés principal al temple es troba a la façana meridional, amb una porta adovellada en arc de mig punt, flanquejada per dues finestres quadrangulars -la de l'esquerra tapiada-, i un ull de bou circular en alt, amb dovelles de tosca. El remat de la façana meridional és horitzontal, amb una coronació en un breu fris motllurat.

 A l'angle sud-est del temple hi ha adossat un esvelt campanar de torre, de secció quadrangular, construït en un moment posterior i, almenys, en dues fases. És coronat per una coberta de doble vessant amb dos frontons de perfil esglaonat a les façanes nord i sud. En aquestes mateixes façanes hi ha dues finestres en arc de ferradura, i a les façanes est i oest de mig punt. . La torre campanar  està inclosa dins la nau fent paret comuna amb el frontis. Té dues campanes i la maquinària d’un antic rellotge manual. Un rellotge automàtic i elèctric es va instal·lar l’any 1994. La festa de Santa Cecília se celebra el 22 de novembre i la de Sant Vicenç el 22 de gener

En el terme d’Estamariu, dalt de la muntanya, hi ha les restes d'una antiga ermita advocada  a Santa Cecília (documentada pels avis de la població), sols en resten les bases de les parets.

S’explica que era un lloc de romiatge,  i el dia de la Santa, s'hi celebrava una missa i s'acabava la festa compartint un tall de coca i una presa de xocolata. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Quan al topònim el diccionari català valència balear defensa que Estamariu, ve del llatí ĭpsu tamarīce, ‘el tamariu (nom de planta)’. 



Que la Mare de Déu del Roser,  Santa Cecilia i Sant Vicenç intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturin les morts de persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursos econòmics.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.


dimarts, 24 de novembre de 2020

ERMITA DE SANTA RITA.MALGRAT DE MAR. EL MARESME

 

Rebia un enllaç  sobre l’Ermita de Santa Rita,  situada a l'extrem muntanyós del terme de Malgrat de Mar, molt a prop de la carretera de Barcelona-Blanes, en un petit turó del mateix nom.

La descripció ens diu que és un edifici  d'una sola nau, de petites dimensions amb cobertes semicirculars que li dóna l'aire d'una capella neoclàssica, encara que és una rèplica d'una anterior esfondrada, probablement, durant la guerra civil.



Existeixen a la zona capelles de característiques semblants on s'hi celebren aplecs, per existir-hi una gran devoció popular.

 És  fama que Santa Rita aconsegueix coses impossibles i causes perdudes (juntament amb sant Judes Tadeu, se la venera  com la protectora de les dones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals.



Que Santa Rita de Càssia intercedeixi davant el Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que afecta bàsicament a persones grans, malalts crònics, i als que tenen una precària  situació  econòmica i/o social.

dilluns, 23 de novembre de 2020

SAUVA NEGRA A LA TARDOR DE L’ANY 2020. BALENYÀ. OSONA

 El dijous 12.11.2020, darrer dia de la setmana en que és possible moure’s lliurement per  Catalunya ens arribàvem  el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fins al Puigsagordi, al terme de Balenyà, i tot fent camí vers la fageda de Sauva Negra ens aturàvem a retratar Centelles des dels seus quasi 1000 metres d’alçada.

No és un lloc ignot la Sauva Negra, on coincidíem amb altres excursionistes, fet que aprofitàvem per repetir la  fotografia que identifica el blog coneixercatalunya.



Miquel  Bosch i Jover  (Calders, 29 de juny de 1900 -  Balenyà, els Hostalets, 17 de novembre de 1960), va recollir una rondalla, que s’explica ara com una llegenda, Els dimonis de Sauva Negra, en la que s’explica que fa molts anys, a Balenyà hi havia una casa de pagès amb un amo que tenia molt mal geni, i portava molt mala vida.

  Aquest home no tenia respecte a Déu ni als Sants.

 Segons sembla, aquest home, amb alguns amics, anaven a la Sauva Negra, ja que allà hi estaven molt bé.

 Aquests homes criaven cavalls, els més ràpids de la Plana de Vic.

 Quan s’acostava una tempesta, es veu que l’anaven a rebre a la Sauva Negra, i ràpidament, tornaven a casa sense mullar-se pel temporal.

 Quan aquest amo va morir, el van anar a enterrar al cementiri de Balenyà.

 Quan l’enterraven, la gent va sentir el soroll d’unes cadenes i cordes, i tothom es va espantar.

 El van enterrar, la terra sagrada  però, no el volia,  i aquella nit la terra santa el va desenterrar amb la caixa.

 La gent del poble, en veure-ho, el van tornar a enterrar, cada cop que l’enterraven  però, apareixia  l’endemà a fora de la tomba.

 En veure això, van decidir posar el cadàver a sobre d’una mula cega, i van deixar que la mula anés allà a on volgués.

 Es pensaven que la mula s’aturaria allà on el difunt voldria ser enterrat.

 La mula va anar fins al bosc de la Sauva Negra, i es va aturar al mig del bosc.

 Per art de màgia, les cordes que lligaven el cadàver es van deslligar totes soles, i aquest va caure al terra.

 Quan la mula va marxar, van sortir tot de dimonis que es van emportar al difunt sense deixar cap rastre a la terra.

El relat fa pensar en un lloc llòbrec, les fagedes ho son a l’estiu, per l’estructura quasi horitzontal de les seves branques.  Fent camí fins a les restes de Santa Maria Savall, retratava el camí per desfer - si calgués – aquesta impressió. 


Catalunya superava el 14.11.2020  les 15000 víctimes de la Covid, 19, i no hi ha dades dels “danys col·laterals” causats per la desatenció Sanitaria.

Madrid amb quasi un milió menys d’habitants ha superat les 18000 víctimes.

Cuideu-molt, fins el dia d’avui les accions contra Catalunya, els catalans,  la seva llengua i/o la seva cultura, els surten de franc als seus autors.


diumenge, 22 de novembre de 2020

LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT QUE HAVIA ESTAT A LA CAPELLA DEL CASTELL DE JOSEP NICOLAU D’OLZINA I FERRET DE RIUSECH.

 


Fotografiada aportada per l’Antoni Calvo Uribe. 

Llegia a ; 

https://eldiadesabadell.cat/wp-content/uploads/2019/01/Recuperaci%C3%B3-dels-jardins-i-capella-de-la-Torre-den-Feu-2018.pdf

RESTAURACIÓ DE LA CAPELLA DE LA NATIVITAT DE LA TORRE D’EN PAU DE FEU I SOLER DE 1704

La capella de la nativitat, construïda per Pau de Feu i Soler l’any 1704 i beneïda al 1705, tenia advocació a la nativitat. 

En el seu interior i segons les visites pastorals conservades, hi havia un retaule de fusta del naixement de Jesús i una verge del Roser en una cantonada.

Després, l'any 1916, el propietari de la Torre en Josep Nicolau d'Olzina Ferret de Riusech (5 de març de 1841 – 4 de gener de 1924)  , - últim descendent de la nissaga Olzina de Riusech, que segons la llegenda catalana van ser els que van descobrir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la cova al segle IX -  va posar una imatge de la Verge de Montserrat. 

https://historiadesabadell.com/2018/09/02/nicolau-dolzina-i-ferret-de-riusech-josep/

Esculpida en fusta per l'escultor barceloní Tomàs Marquès.



Desgraciadament el retaule, cadires, elements de sagristia i la verge del Roser foren destruïts en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.  La imatge de la “moreneta” però,  es conserva en una casa particular de Monistrol de Montserrat.

Iniciarem els tràmits per poder recuperar-la en un futur no gaire llunyà. 

Intueixo que més enllà de les bones intencions, la tornada de la imatge a Sabadell, si s’aconsegueix no serà un camí de roses. 

Aleix González Campaña, escrivia a : 

http://docplayer.es/74849429-D-o-c-u-m-e-n-t-a-monistrol-de-montserrat-any-v-num-19-juliol-setembre-2013.html

LES DUES TORRES 

Situades en dos municipis ben diferents, les cases pairals de Can Cavaller, a Monistrol de Montserrat, i Can Feu, a Sabadell, guarden un dels vincles més importants descoberts recentment.  Aquests dos grans casals van pertànyer a la il·lustre família Olzina de Riusech. 

Es van entroncar al segle XVIII. Cada família tenia els seus propis orígens: Els  Riusech,  segons  diu  la  llegenda  Monistrolenca, van  ser  alertats  pels  seus  pastors, que veien llums els capvespres d’alguns dissabtes, sobre la muntanya de Montserrat. 

És viva  tradició  que  la  descoberta  de  la  imatge  de  la Mare  de  Deu  de  Montserrat  fou  a causa d’aquestes misterioses llums. Així doncs, quan els Riusech van decidir construir-se una casa a Monistrol de Montserrat, i deixar la casa del Piteu, van decidir fer unes volumetries i unes estructures d’una gran casa senyorial. Era Can Cavaller. 

El  casal edificat des del segle XVI al segle XIX , és, un compendi dels diferents estils arquitectònics. Conserva la planta gòtica, així com restes d’arquitectura anterior.

En el seu interior hi ha una cambra-capella barroca dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.

D’aquesta casa eren els pastors que van trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la Santa Cova.

Va ser la casa dels Riusec, propietaris agrícoles de pes en la vida econòmica i social de la població fins a mitjan del segle XVII, quan entronquen amb la família ennoblida dels Olzina, membres destacats del Consell de Cent i de la Generalitat

 Els  Olzina,  eren  membres  importants  i  del  Consell  de  Cent  de  Barcelona.  Van  ser ennoblits pel rei Ferran II al 1513. Aquests, tenien grans propietats arreu de Catalunya. Així que quan els Olzina es van entroncar amb una altra gran família noble catalana, els Feu, van heretar les propietats  que els Feu tenien. 

Una de les més grans era l’explotació agrícola de la masia de Can Feu, al terme de Sant Vicenç de Jonqueres. (cal dir que Can Feu no va ser agregat al terme de Sabadell fins el 1904, ja que Sant Vicenç de Jonqueres pertanyia al terme de Sant Pere de Terrassa). 

 La masia va ser construïda al 1663 sobre els fonaments d’una anterior construcció del segle XII, anomenada Domus Sobarber. Aquesta, va patir un gran incendi al segle XV que  la  va  deixar  en  molt  mal  estat  i  a  partir  de  llavors  se  la  coneixia  com  la  “Torre Cremada”. Així que es va fer una nova construcció, una masia basilical de tres cossos. La família tenia residencia estable a Barcelona, però passaven grans temporades a les altres cases pairals, inclús, algun membre de la família estava empadronat a Monistrol

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cavaller_(Monistrol_de_Montserrat)

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16802

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Can_Feu

Que la Mare de Déu de Montserrat intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia, que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques. 

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

El número de fallecidos por coronavirus en los hospitales de la Comunidad de Madrid asciende a 12.192. A estas muertes hay que añadir 4.941 en centros sociosanitarios, 1.134 en domicilios y 30 en otros lugares, lo que suma un total de 18.297.

Segons les dades de les funeràries facilitades per Salut,  a Catalunya , 15.433 persones han mort des de l’inici de la pandèmia.

Amb quasi un milió menys d’habitants, Madrid es destaca a nivell mundial pel seu  índex  de mortaldat. Les noticies de la premsa domèstica, insisteixen en que les coses s’estan fent bé.  Que vol dir “ les coses”?.


El MAS VILA I L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI. CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Llegia que el Mas Vila, abans Mas Rabassa, és una masia del terme municipal de  Cervelló a la comarca del Llobregat jussà, propera a l'ermita del Remei, a la urbanització Ciutat del Remei.



 Del mas Vila ens diu Patrimoni Gencat que està formada per diferents cossos que aprofiten el desnivell del turó en què està emplaçada. El volum central és de planta rectangular i té una coberta de dos aiguavessos, amb forjats modificats en restauracions contemporànies. Té un portal que dóna accés a una petita era mig coberta. Completen el conjunt un safareig, grans cisternes i una horta  

De l'ermita de la Mare de Déu del  Remei, ens explica que està   situada a la part alta de la urbanització Ciutat del Remei, sota el puig de Gallina, aïllada dalt  d'un terraplè amb forma circular. És un edifici de petites dimensions format per un cos central de planta rectangular i coberta a dues aigües, i dues capelles laterals de planta quadrada cobertes amb cúpules aristades acabades amb rajola esmaltada de colors diferents. La façana principal té un portal d'arc pla, amb un òcul a sobre; està rematada per una cornisa curvilínia i una campanar d'espadanya d'un sol ull. A la façana es pot veure la data "1758".





Fiats a la intercessió de la Mare de Déu del Remei, o amb absoluta inconsciència, llegia que han estat  denunciades  13  persones  que participaven en una en una festa nocturna a l’esplanada de l’ermita  de la Mare de Déu del Remei Cervelló

La policia local han denunciat als tretze participants en una festa aquesta passada matinada a l'ermita del  Remei, situada en una zona boscosa de Cervelló (Barcelona), per  l'infringir les restriccions de la normativa implementada en la lluita contra la Covid.19.

 Segons han informat a Efe fonts policials, la policia local i els Mossos d'Esquadra han anat  a l'ermita de la Mare de Déu del Remei e Cervelló.   cap a les dues de la matinada, al rebre un avís que s'hi estava celebrant una festa, amb la música a tot volum, gràcies a un generador elèctric

Les darreres dades OFICIALS de la COMUNIDAD AUTONÒMA DE MADRID  - no actualitzades - reconeixien 18.031 víctimes.

A Catalunya segons les dades  actualitzades -  de les funeràries facilitades per Salut, 14.957 persones han mort des de l’inici de la pandèmia.

En això, sembla que TAMBÉ ens guanya Madrid, oi?.

Que la Mare de Déu del Remei  - malgrat l’absoluta inconsciència d’alguns - intercedeixi davant  l’Altíssim per TOTHOM,  visquin on visquin.