dimarts, 30 d’abril de 2019

IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES/ANTIGA CASA CONSISTORIAL. PORTBOU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Demanaré a l’Enric Sànchez-Cid ( Portbou, 26 de maig de 1928 ), que hi ha de veritat en la informació que trobava en relació a les antigues escoles de Porbou que funcionaven fins a l’adveniment de la II República.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=portbou&page=2&pos=12

Edifici de planta baixa i dos pisos envoltat de jardí, i clos per una tanca d'obra i forja, amb pilars d'obra coronats per escates de ceràmica vidriada. A la façana principal porta d'entrada per arc curvilini a la planta baixa, balcó corregut amb dues obertures també d'arc curvilini al primer pis i ocul decorat al segon. Coberta planta amb barana d'obra envoltant la terrassa. Barana amb decoracions florals dins de semicercles i gran rellotge sobresortit al centre. Decoracions ceràmiques i en guix a diversos punts de la façana.

Després de la cessió per part de l'Ajuntament a la Fundació Walter Benjamin es preveu la seva rehabilitació. Aquesta permetrà la instal·lació d'una gran biblioteca, sales privades per a reunions, treballs i espais per a exposicions.

Després d'un projecte no realitzat de l'any 1888 per a la construcció d'escoles públiques i habitatge per als mestres, del mestre d'obres Josep Vila, l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) projecta l'any 1909 aquest edifici. Originàriament constava de dos cossos separats per un solar amb funcions de pati d'escola, on tres anys després es bastí l'edifici de l'Ajuntament

L'escola va abandonar l'edifici en els anys de la 2a. República, quan es varen construïr (aprox. 1933) les Noves Escoles (vegeu reg. 4629) i en els anys 70 l'edifici va quedar totalment abandonat amb la construcció del nou Ajuntament

Des d'aleshores el seu deteriorament ha estat constant.

L'any 2003 l'Ajuntament cedeix la propietat de l'edifici a la Fundació Walter Benjamin que després de la seva rehabilitació hi havia d'establir la seva seu, una rehabilitació prevista per l'any 2004 a càrrec dels arquitectes del despatx del britànic Norman Foster (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935).

Però l'any 2005 l'anunciada rehabilitació ha quedat en un avantprojecte, la seva realització està pendent de la creació de la fundació.

Fotografia 2009. Carles Aguilar

De l’escola que de forma breu substituïa aquesta en té l’Enric Sànchez-Cid ( Portbou, 26 de maig de 1928), un record molt viu.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-de-les-escoles-de-portbou-la-ii.html

Li havíem dedicat també unes ratlles a l’escola que va deixar de funcionar.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/projecte-nr-escoles-i-habitatge-mestres.html

dilluns, 29 d’abril de 2019

MASIA DEL PLA DE LA SALA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) retratava entre 1910 i 1936 per a l’Estudi de la Masia Catalana, “ Vista general del Pla de la Sala de Granollers de la Plana”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2893/rec/9

Patrimoni Gencat, no fa esment de la Capella de la Mare de Déu del Roser
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22847

En parla el Mapa de Patrimoni de Gurb:
http://patrimonicultural.diba.cat/#

La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.

És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.


I, en parlàvem nosaltres quan fèiem la crònica de la visita ; el 8 DE GENER DE 2018

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/el-mas-pladelasala-i-la-capella-de-la.html


Tenim coll avall, que si més no en matèria de Patrimoni històric continua tenint aplicació aquella vella màxima “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar, Sant Julià”

http://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=FGG

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070611.xml


Quan toqui, des del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, li dedicarem un CATALANS EXCEPCIONALS.

diumenge, 28 d’abril de 2019

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DEL PONT DE CLAVEROL. CONCA DE DALT [ perquè no també sobirana?]. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

http://www.concadalt.cat/municipi/poble-a-poble/pont-de-claverol


De l’esglesiola de Sant Antoni de Pàdua del Pont de Claverol, no em diuen res a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Conca_de_Dalt

En fan referencia, quasi ‘obiter dicta’ a
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_del_Pont_de_Claverol

L'església de Sant Antoni del Pont de Claverol és l'actual església del Pont de Claverol, pertanyent al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Claverol.

Aquesta església és a l'extrem nord del poble, a prop del Museu dels Raiers i de la Central hidràulica de Sossís. Substituí la vella església de Sant Josep de Calassanç, desapareguda en els aiguats de l'any 1937.


L’enciclopèdia Catalana a l’entrada : https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052042.xml

Ens diu en relació al poble del Pont de Claverol (507 metres d’alçada sobre el nivell del mar, i 11 habitants l’any 2005) és situat a la mateixa riba de la Noguera, enfront de la Pobla de Segur, i com indica el seu nom es formà com a barri o raval de Claverol a l’indret del pont sobre la Noguera, que sempre havia controlat la vila de la Pobla. Esdevingué cap del nou municipi el 1969. Comparteix amb la Pobla de Segur la tradició dels raiers del Pallars, que baixaven fusta i altres materials a través dels rius fins a Tortosa.

Si hem de creure la llegenda referent a sant Josep de Calassanç, la primera casa seria la Beguda, feta a la fi del segle XVI per la família Motes. La petita església adjunta a la casa havia estat erigida com a parròquia del Roser i Sant Josep de Calassanç, en quedar però , negada per les aigües del pantà de Sant Antoni (1918) fou traslladada a un petit i modern edifici (dit popularment Sant Antoni de Pàdua).


Prop del Pont de Claverol hi ha la capella de la Mare de Déu dels Socors.


No podia compartir aquest post amb el DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, que estava OFF, i que havia publicat una nota :

Avui, dia d’eleccions generals, el sistema deia : Error establishing a database connection

Deixàvem un missatge a : https://www.facebook.com/Blogscat.web/

Estem aturats. Hi ha hagut alguna acció terrorista?.

Esperem resposta.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LLAGOSTERA. EL GIRONÉS.

Luis Tomás Fernández de Córdoba i Ponce de León ( Gaucín, Málaga; 1813 - París 1873 ) cap de la Casa Ducal de Medinaceli, es venia TOTES les seves propietats a Llagostera, això permetia alhora que disposar d’un edifici institucional, la Casa de la Vila, donar aixopluc a les escoles elementals i superiors de nens.

Fotografia antiga enviada per Joan Dalmau Juscafresa

Fotografia. Pirules.

Des del panfeixisme s’ha intentat – sense èxit - vincular la dictadura que sorgia de la victòria militar dels sediciosos que s’aixecaven contra el govern LEGITIM de la II República, amb l’educació i la cultura; a Catalunya almenys això no ha quallat i se’l associa amb la repressió, la incultura, i l’odi irracional.

dissabte, 27 d’abril de 2019

EL MATEU. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

Una ma anònima dibuixava entre 1890 i 1936 , a llapis per a l’Estudi de la Masia Catalana “la façana del Mateu de Granollers de la Plana, al terme de Gurb, a la comarca d’Osona0, malgrat que us apareix quan poseu GRANOLLERS cercador.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2926/rec/2

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del dibuix a l’email coneixercatalunya@gmail.com , nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,...

Patrimoni Gencat
ens diu; antiga masia ampliada i reformada en diverses èpoques, com podem observar per les llindes de la construcció. La finestra datada més antiga es troba a llevant (1693), la de la façana data de 1704 i els porxos es varen construir al 1804.

Els propietaris, que habiten al mas, mantenen la cognominació de Mateu.

Es troba registrada al fogatge de la parròquia i terme de Sant Esteve de Granollers de l'any 1553. Habitava el mas Bernat Matheu.

masia de planta rectangular coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a ponent. Presenta un portal dovellat, amb un escut a la dovella central que representa una mà i unes inicials. Les mateixes dovelles emmarquen la finestra del primer pis, formant un cos únic. La casa consta de planta baixa i dos pisos. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos de porxos amb arcades sostingudes per pilars de pedra. Són orientats a migdia.


Fotografia de 1982. Carme Torrents Buxó.

L'estat de conservació de la masia és força bo.

Els materials constructius bàsics són la pedra, el morter, tàpia i alguns afegitons de maó.

https://www.google.com/maps/place/41%C2%B057'35.8%22N+2%C2%B015'59.3%22E/@41.9599107,2.2664066,119a,35y,91.38h/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x0!8m2!3d41.9599369!4d2.2664666?hl=ca

divendres, 26 d’abril de 2019

MASIA EL SERRAL. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava la masia el Serral datada de l’any 1916, i en la que em sobtava llegir al mapa de patrimoni de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, plànols realitzats per Joan Girona (advocat), ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest lletrat i artista.


La descripció tècnica ens diu , masia coberta a quatre vessants. De la façana principal, és destacable una torre de planta quadrada i una galeria d'arcades. Al costat de la Masia hi ha un celler que destaca per la seva estètica de caire modernista.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco el govern LEGÍTIM de la II república, que els guanyadors del conflicte bèl•lic qualificaven de ‘guerra civil’, i àdhuc de ‘ Cruzada’ la masia va ser utilitzada com a caserna del camp d'aviació proper.

Al camp situat al davant de la casa hi ha un refugi antiaeri.

Nota per alguns lectors tiquismiquis, sobirà i jussà, son paraules que la llengua catalana, feia servir abans de l’any 1714, en que Castella es proposava anihilar la nostra llengua i la nostra cultura, tasques en les que val a dir, ha persistit sempre, malgrat els aparents canvis polítics que s’han produït al llarg dels segles.

Rebia un email de la Teresa Girona, en la que m’adjunta un excel·lent treball de Daniel Sancho Paris, “ Pere Joan Girona Trius ( Vilafranca del Penedès, 15.01.1877 + Barcelona, 13.9.1952) “


http://www.racab.es/es/academics/historics/numeraris-h/g/girona-trius

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0030164.xml

La nostra gratitud a la Teresa Girona, neta de Pere Joan Girona Trius ( Vilafranca del Penedès, 15.01.1877 + Barcelona, 13.9.1952), autor dels plànols de la masia el Serral a Santa Margarida i el Monjos a la comarca del Penedès sobirà.

dijous, 25 d’abril de 2019

LA RECTORIA DE GANDESA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

No teníem dades, m’explicava el Joan Serra Saún, de l’arquitecte que refeia per encàrrec de "Regiones Devastadas" aquest edifici sobre una anterior construcció medieval com es pot comprovar als carreus de la seva base i la situació dins el casc antic, també en una de les portes hi ha l'escut d'armes dels Garret, que prova l'anterior construcció, que fou almenys del 1499 (segle XV), data en que Esteve Garret ocupà el càrrec del rector de Gandesa, després seria President de la Generalitat al 1515-12. ("Llinatges Tortosins": Manuel Beguer)


La descripció tècnica ens diu , edifici de tres plantes amb dues portes d'accés, cornises separant les plantes, finestres petites al primer pas i balcons i sobre l'eix d'una de les portes. El pis superior, de galeria correguda, està interromput per un dels balcons. Ràfec esglaonat i coberta de teula. Balcó a l'angle de l'edifici amb mitja fornícula sobre trompa, aquesta forma és la reproducció del que es va fer, amb motiu dels parlaments efectuats, per Sant Vicenç Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) , que com a mínim va estar tres vegades a Gandesa, i que feia les seves dissertacions de caràcter polític (Compromís de Casp) fora de l’església, aprofitant l’espai de la plaça, com era costum fer-ho en no tractar-se de cap sermó o homilia.

Les cases veïnes que tenien aquestes característiques nobles eren conegudes com; Casa Eufrasi, Cal Po, Ca la Vila Vella, el Palau de casa Timbales, Cal Toto, Casa Liori, Cal Gregori, Cal Cerer, Cal Cervelló, Cal Negret,...

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email, alhora que posava ‘llum’ quan a l’autoria de l’edifici, em deixava un prec que trasllado al Joan Serra Saun;

Buenas tardes. Me dirijo a ustedes tras acceder al blog Tribuna del Berguedá, concretamente en su entrada de 7 de abril de 2014.
(Madrid, 1913 - Almería, 1976).

El próximo día 24, doy una conferencia en Almeria sobre el arquitecto Javier Peña Peña (Madrid, 1913 - Almería, 1976).Soy su nieto). El fue en su periodo inicial arquitectos de regiones devastadas, y fue quien proyectó la actual casa rectoral de Gandesa.

http://www.dipalme.org/Servicios/IEA/edba.nsf/xlecturabiografias.xsp?ref=684

Tengo bien documentado el proyecto, ya que fue publicado en la revista RECONSTRUCCIÓN de la dirección general de regiones devastadas y reconstrucciones, nº68 de 1946.

Me gustaría poder utilizar alguna foto de su estado actual, y he visto una serie de fotos de Joan Serra i Saún, presentes en su blog y me gustaría pedirle permiso para utilizarlas en la exposición, citando al autor obviamente.

No se si tienen ustedes el contacto de esta persona al objeto de poder dirigirme a el.

Agradeciéndoles de ante mano la atención, quedo a su entera disposición. Atentamente,

Javier Peña Alcalde

arquitecto

dimecres, 24 d’abril de 2019

CATALANS ENS POSEM A LA FEINA I COMPLETEM L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.

Entre 1890 i 1936, algú retratava per encàrrec de l’Estudi de la Masia Catalana, Plaça porxada de Blanes des del Portal de la Muralla i gent.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6376/rec/1

Diria que és el mateix indret en el que retratava a la Maria Jesús Lorente Ruiz l’estiu de l’any 2018

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/08/el-portal-del-mont-i-la-placa-de-la.html

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.
El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.


Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Fora just i necessari completar les dades de TOTS els que col·laboraven, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., aquests son detalls que més que marcar la diferencia – que ho fan – son elementals i bàsics en qualsevol país, mínimament civilitzat.


No veig cap motiu – molts dels que treballem en el camp del patrimoni històric ho fem de forma desinteressada – per no continuar aquesta feina.

Teniu una pàgina de Facebook la masia catalana on podeu penjar fotos i dades, i per descomptat SEMPRE en ho podeu transmetre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

dimarts, 23 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PINETELL DE BARBERÀ I DE LA SEVA ESGLÉSIA DE SANT PERE. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L'antic poble d’el Pinetell de Barberà és avui un despoblat situat vora l’antic camí que uneix Barberà de la Conca i Montblanc.

Estava situat al peu del tossal del Pinetell en la partida del mateix nom, que avui comparteixen els termes de Barberà i Montblanc. Ara pertany al terme de Montblanc

L’Antoni Gallardo Garriga ( 1889-1943) retratava l’any 1918, per a l’Estudi de la Masia Catalana ‘ Cases i posta de sol del Pinetell”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7544/rec/2

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051022.xml
Fins el 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era arruïnat; només hi ha les restes de l’església romànica (segle XIII). Els templers adquiriren al segle XIII, de Pere de Granyera, part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.

https://www.montblanc.cat/la-vila/pedanies/el-pinetell

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pinetell_de_Barber%C3%A0

L’església de Sant Pere del Pinetell va ser des del primer moment sufragània de la parroquial de Santa Maria de Barberà de la Conca. L'únic vestigi visible que avui es conserva del poble del Pinetell és un tros d'absis de l'església. Quan, a principis del segle XX, la visità mossèn Porta, deia: “Encara hi ha poques o moltes restes de la que fou església, damunt les quals parets està avui construïda una barraca o cabana, i es veu per allí algun fragment que demostra la procedència d’un poble, com una pedra treballada amb una creu esculpida” El tros d'absis que a començaments del segle XX va veure mossèn Porta és el que encara hi ha actualment. Com es pot veure en la fotografia adjunta, es tracta d'una construcció de carreuada isodoma mitjana perfecta, aparellada a trencajunt que denota ésser obra del segle XIII, comparable a la de l'absis de Sant Pere d'Anguera

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pinetell_de_Barber%C3%A0#/media/File:Sant_Pere_del_Pinetell,_1979.jpg

Una segona fotografia de l’Antoni Gallardo Garriga ( 1889-1943) l’any 1916, “Grup de gent al concert de flabiol al Pinatell”, ens dóna peu a pensar que a trobada es feia a les runes de Sant Pere.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7304/rec/8

Com sempre però, ens agradarà rebre’n confirmació, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 22 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.



Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades.html

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

diumenge, 21 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE DOLORS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una esplèndida i documentada publicació de l’ Aitor Roger Delgado ( Blanes, la Selva, 1979) sobre la Construcció de la Capella dels Dolors a la parroquial de Blanes (1731-1740)
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf



Em cridava l’atenció, un dibuix de l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), en el que representa com podria haver estat el Palau dels vescomtes de Cabrera.

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987)

Em semblava – i en sembla – molt estranys que CAP de les Masies del terme de Blanes, tingues oratori i/o capella.

En èpoques passades això, tenir oratori i/o capella, era una senyal de distinció, més molt més per cert, que tenir piscina que vindria a ser la seva transposició social. https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Recentment, gràcies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) podíem afegir la capella de Sant Roc de Can Tarranc a la llista d’edificis religiosos de la confessió catòlica a Blanes :

TENIU MÉS DADES I/O IMATGES DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA MASIA DE CAN TERRANC DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/teniu-mes-dades-io-imatges-de-la.html

CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE L'ANTIGA. BLANES. LA SELVA, GIRONA, CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-nostra-senyora-de-lantiga.html

LA CAPELLA DE NOTRE-DAME DE L’ESPERANÇA DE BLANES
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/la-capella-de-notre-dame-de-lesperanca.html

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BLANES. LA SELVA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/la-capella-de-sant-joan-evangelista-de.html

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL VILAR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/santuari-de-la-marededeu-del-vilar-de.html

LA OLYMPUS FE-100 ‘ LA MÀQUINA CATÒLICA’ . CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CASTELL DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_643.html

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/santa-barbara-de-blanes-la-selva-girona.html

ERMITA DE SANT FRANCESC XAVIER DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/ermita-de-sant-francesc-xavier-de.html

SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-maria-assumpta-de-blanes-la-selva-girona/1046434

CAPELLA DE L’HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. ADVOCADA A SANTA ANNA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/capella-de-santa-anna-de-lhospital-asil.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

CAPELLA DE LA MARE DE DEU DE DOLORS.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/fbf779e28c5c2145c12572800043dca2/$FILE/Llibre%20confraria%20dels%20Dolors%20BLANES.pdf

Sou pregats - expressió amb clares connotacions religioses - d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres col·laboracions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

dissabte, 20 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PORTAL DE SANTA CATARINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1930, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “Nens davant del portal de Santa Catarina a Torroella de Montgrí”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7624/rec/5

Curiosos de mena, ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixements i traspàs del ‘fotògraf anònim’, potser ja és hora, oi?.

https://www.diba.cat/documents/429042/b2dc111f-f0d6-42a0-b04b-b8370994676b

El recinte emmurallat de Torroella de Montgrí (Girona), conservava una torre amb podal del segle XIV, que durant molt de temps va constituir una de les entrades principals al nucli urbà. La seva fàbrica era de pedra picada i constava de dos pisos coberts amb volta apuntada. El portal formava un arc de mig punt adovellat.

El 1916, l'Ajuntament, considerant que el pas era estret, acordà enderrocar la torre. L'actuació del Servei Català de Conservació de Monuments no es va fer esperar. Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) va redactar un informe en el qual va intentar solucionar, com a Centelles, dos problemes: l'un, conservar el monument, i l'altre, proposar una alternativa.de caràcter urbanístic que permetés fer compatibles I ‘existència del portal amb les necessitats creades per la circulació de vehicles.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040845.xml

Els treballs previs van consistir a fer un aixecament de plànols del recinte murat i de la torre de Santa Caterina i, a continuació, redactar un projecte de restauració.

Com alternativa al pas del portal es va proposar d'obrir una bretxa en el llenç de la muralla proper a la torre i desviar-hi el trànsit, amb I ‘objecte de salvar el monument de l'enderroc i mantenir la imatge tradicional que des de segles enrere havia tingut la vila en el seu accés.
La restauració de la torre va consistir, bàsicament, a consolidar els elements estructurals (murs, arcs, voltes i coberta) i a reconstruir els merlets. El cost de les obres va ascendir a 250 ptes.

Jeroni Martorell tenia, també, intenció d'intervenir al castell de Torroella, i per això va realitzar-ne l'aixecament planimètric, molt complet, i un reportatge fotogràfic. En canvi, no tenim constància documental que es fes cap gestió o actuació.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1863

L´aixecament realitzat el 1887 per l´enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l´evolució urbana de la vila en l´etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.

CAN RODA. SANTA MARIA DE MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica fotografies de Can Roda, que situa erròniament al terme de Martorelles, quan es troba al de Santa Maria de Martorelles.
D’aquesta veritable, i mal documentada joia del patrimoni immoble histèric de Catalunya, en diuen a : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08256#



El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles.

Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc, Jaume Sindreu Arbós ( Martorelles, 27-12.1911 – 27.11.2006) , la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L’orfenat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de Caserna del somatent de Martorelles i Sant Fost.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/279846-383499-1-SM.pdf

Hom pensa que almenys durant el període en que va CAN RODA va estar en mans de la Casa dels Infants Orfes, devia haver-hi un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar.

A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata Corriol (Barcelona, 1795 - Bunyol, 2 de juny de 1843) per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor.

Segons Jaume Sindreu Arbós , el propietari va derruir la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció.

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000118/00000011.pdf
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9127

No hi ha cap dada relativa a l’autor d’aquest singular edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella.
http://cellercanroda.cat/masiacanroda/

També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.
https://www.cateringsensacions.com/ca/espacio/celler-can-roda-sta-ma-martorelles/

El Mapa de Patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: "CAN 1867 RODA". Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta.

Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.

S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

divendres, 19 d’abril de 2019

MAJÒLICA DE LA MARE DE DEU DEL VILAR. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

Havíem ‘posat en valor’ la ceràmica com element publicitari a Blanes, i arreu de Catalunya, i el Joan Portas Perpiña, ampliava l’espectre a la imagineria religiosa amb una imatge de la Mare de Déu del Vilar, de la que diu és tot un símbol de Blanes.


Es pot ser creient o no, però poca és la gent que no li tingui una consideració especial.

La primera notícia que es té és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar, va obligar el rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Tot i això, existeix la tradició segons la qual la imatge hauria estat trobada per una pastoreta en la propietat del Mas Vilà, dins d’una cova, a prop de la font de l’actual santuari el dia 5 d’agost de l’any 1012, mentre pasturava el ramat.

Alguns estudis sobre la talla romànica, la ubiquen, però, a la meitat del segle XIII.

L'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612.

Des del 1665, quan es va acabar la reforma de la capella, es va establir la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.

Del segle XVII al XIX han estat vàries les vegades que la imatge de la Verge ha estat portada a la vila en processó i tornada al Vilar per pestes, pandèmies, sequeres, conflictes bèl·lics... Cal destacar els "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (Guerra Gran, 1795). Hi ha la creença que després d'aquesta promesa l'exèrcit francès no va poder travessar les aigües del riu Fluvià.

El setembre de 1934, i per celebrar l'èxit de la seva obra "El rem de trenta-quatre", Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) va portar el rem al Vilar.

L’ edifici fou incendiat l'any 1936, i va ser restaurat després de la victòria dels sediciosos feixistes, episodi que es qualificaria pels guanyadors com ‘la Guerra Civil’, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) i decorat amb ceràmiques de Josep Roig Ginestós ( l’Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053076.xml

http://www.ceramicaroig.com/?page=historia

Quan a la imatge, hom suposa que es va continuar venerant a l’església de Blanes i que, enterrada en temps de guerra, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens Telarroja ( Tordera , el Maresme, 2.12.1908 + Blanes, la Selva, 30 de julio6 de 1936), declarat beat el 13.10.2013 pel Sant Pare , Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936) que prenia el nom de Francesc.

http://federaciocristians.cat/index.php/ca/beats-de-la-federacio/biografies/item/244-sebasti%C3%A0-llorens-i-telarroja

El 1955 es va celebrar la coronació de la imatge de la Verge, amb una gran festa per a l'ocasió.

Diu una llegenda que una vegada un soldat francès va riure’s de la imatge i va dir que no passava de ser un bocí de fusta, clavant-li l’ungla a la cara.

De cop i volta es va quedar cec i mai més va recobrar la vista.

Va viure de demanar caritat pels carrers de Blanes.
-----

No li escau gaire a la Mare de Deu en general, i a la del Vilar en particular, aquest paper venjatiu; la ciutadania té o tenia una imatge de la Mare de Deu com mitjancera de la humanitat.

L’església catòlica catalana, malgrat mantenir l’obediència a Roma`, està ‘políticament’ subjecta a l’Església nacionalcatòlica , i pateix com aquella els efectes de una laïcització que posa en risc la continuïtat de la mateixa pràctica religiosa.


dijous, 18 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DE SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS. CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET

Les cròniques diuen que a l'ermita dels Socors s'hi mantingué el culte fins l'any 1936. Ja abans, però, devia trobar-se en mal estat de conservació, doncs segons A. Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot, 9-03-2016 ) (po.cit.): "De l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, del veïnat de Canapost, en amenaçar ruïna, hom va treure la imatge "tallada de fusta", i el retaule,que hom traslladà a l'església parroquial de Peratallada. Desapareguda."

https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html

Ignorem per quina raó el dit autor inclou aquesta notícia entre les referents a "marededéus romàniques" desaparegudes, tenint en compte que no hi ha documentació ni vestigis arquitectònics d'època romànica en aquest santuari.

Al pujol hi ha evidències de poblament d'època iberoromana. (J.Badia, "L'Arquitectura ...")

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici religiós fortificat.- Santuari, avui ruïnós, emplaçat al cim d'un pujol cobert de pins, garrigues i oliveres, a un Km. a ponent del poblet de Canapost. L'església és una d'una sola nau i a la capçalera s'hi adossa una torre de defensa cilíndrica, de manera que aquest absis té murs laterals rectilinis mentre a llevant és corbat ja que pertany a la torre. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt de gran dovellatge, una finestra rectangular al costat pe veure l'altar des de l'exterior i un òcul al centre de la façana; al damunt hi ha una espadanya d'un arc. La nau té volta enfonsada, se'n conserva l'arrencada en ambdós costats; es conserva la de capçalera que és de canó, de pedra morterada.

La torre té espitlleres d'arma de foc; ha perdut el coronament. La construcció és de rebles lligats amb morter i carreus angulars.



La Margarida Sacot Conchs, publica unes imatges amb aquest peu informatiu ; ha caigut una altra de les parets de l'ermita del Socors de Canapost, aviat no en quedaran ni les restes.


Ha estat una commoció l’incendi de Notre-Dame de París, sobta doncs, la desatenció general vers el Patrimoni Històric de Catalunya, per part dels catalans, ciutadania i poders polítics.

dimecres, 17 d’abril de 2019

TORRE MARTINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1930 per a l’Estudi d ela Masia Catalana, la torre Martina, que anteriorment era anomenada torre Mirona (prenia el nom dels propietaris, la família Mir).

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6489/rec/6

Patrimoni Gencat ens diu que es troba adossada a una gran masia. Es tracta d'una torre cilíndrica, alta i estreta amb coberta a una sola vessant.

La masia que la qual pertany està formada per dos grans cossos junts amb coberta de teula a doble vessant i carener perpendicular a la façana. En una de les portes hi ha un escut barroc en relleu.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9689 ; matisa citant, a l’arquitecta , Lluís Auquer i Framis ( Barcelona, 21 de març de 1951) , en aquest cas la torre no està separada de la casa ni té una funció exclusiva de defensa com a tal. Es tractava d'un casal fortificat de considerables dimensions de planta rectangular i amb uns interiors espaiosos d'una sala per planta, comunicades verticalment per una escala de cargol.

https://jornadeslowtech.files.wordpress.com/2014/11/tapial-lluis-auquer-y-mariana-mas.pdf

http://masiesfortificades.blogspot.com/

No trobava cap dada de l’existència d’un oratori i/o capella a la casa, com podíem deduir d’una fotografia de l’any 2008, feta per ST Girona.


Farem una consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

dimarts, 16 d’abril de 2019

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Enric Sánchez-Cid ( Portbou, 26 de maig de 1928 ), publica una fotografia de l’església parroquial de Santa Maria de Portbou .

Vista posterior de l'església parroquial de Portbou, 1890-1920. Autor: Eduard Royo i Crespo (AFCEC_ROYO_X_0052)

Trobava una fotografia recent, que constata que no va patir danys greus en els dies següents a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, i que Santa Maria, va vetllar perquè els llançaments d’artilleria duts a terme per la Marina i l’Aviació feixista no fossin efectius.

Llegia que l’Església fou aixecada a expenses de la companyia del ferrocarril, damunt l'esplanada de l'estació.

No hem trobat constància de la data en que fou consagrada, cal suposar però , que a l’any 1882 ja ho era, perquè en aquesta data hi fou destinat el primer vicari per part del bisbat.

Originàriament fou una capella particular de la família Planàs, de l’època en que Claudi Planás i Armet era el director del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-França (TBF); al voltant de l'església encara es conserven alguns carreus amb la sigla inscrita TBF. Més tard l'església s'obrí als treballadors de la companyia del ferrocarril, sent sufragània de Sant Miquel de Colera, i més endavant fou declarada parròquia independent.

El temple fou construït entre 1878 i 1893 per l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), autor també de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès

https://www.novaconca.cat/opinio/97732/dr-enric-sanchez-cid

L'any 1933 es construí una llarga escalinata, per salvar el desnivell entre el poble i l'emplaçament del temple. Fou fet per l'arquitecte empordanès Pelagi Martínez Paricio (Figueras, Gerona, 15 de octubre de 1898 - ibídem, 13 de juny de 1978.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/7.html

Al retaule que hi ha darrera de l'altar hi ha una imatge de la Verge esculpida per Frederic Marès Deulovol (Portbou, Gerona; 18 de septiembre de 1893 – Barcelona; 16 de agosto de 1991) .

http://www.portbou.cat/coneix/personatges-destacats/frederic-mares-i-deulovol/

El sagrari i la creu són obra de l'escultor Domènec Fita i Molat Girona, 10 d'agost de 1927) .

https://fundaciofita.com/obra-de-domenec-fita/domenec-fita-artista/

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici d'estil neogòtic i de dimensions considerables que destaca de forma notable dins el conjunt urbà de la població. És una construcció de carreus orientada de nord a sud. S'hi accedeix mitjançant una llarga escalinata que guanya el fort desnivell que hi ha entre el poble i l'esplanada de l'estació, on resta emplaçat el temple.

Consta d'una sola nau força alta i esvelta dividida en quatre crugies, amb coberta de fusteria sobre arcs diafragma apuntats. Té un altre tram, a manera de pòrtic, que és cobert amb volta de creueria. L'absis, de planta poligonal, també és cobert per una volta de creueria.

A la façana principal hi ha la portada, formada per tres arcs apuntats que defineixen tres accessos independents. Són emmarcats per un fris i diverses motllures que al centre (just al damunt de l'arc central) defineixen el marc d'un relleu escultòric. En ell s'hi representa la figura de la Verge Maria, dins una màndorla sostinguda per dos àngels i sota un dosser. A més, hi ha la imatge de Sant Jaume apòstol i Sant Jordi.

Al damunt dels arcs hi ha una rosassa de grans dimensions amb decoració calada i tot coronant la façana hi ha un fris de motllures que defineixen un seguit d'arcs amb relleus de traceria.

A cada costat del mur hi ha sengles torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i coronats amb un floró.

Als murs laterals de la nau i a l'absis, entre els contraforts, s'obren grans finestrals que tenen els arcs apuntats i presenten decoració calada a l'intradós. Dels vitralls, que van ser restaurats cap els anys 1940-1949, el de l'absis mostra l'Assumpció de Maria al centre i l'apòstol Sant Jaume i els tres Reis als costats. Cada vitrall és dividit en dues parts, amb dos arcs apuntats que tanquen una petita rosassa amb motius calats.

Fotografia. Carles Aguilar.2009

El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior d'arcs apuntats i és coronat per una gran creu de ferro.

dilluns, 15 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL MAS DURAN. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7674/rec/13

L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1897 i 1936, la finca coneguda com ‘ el Mas’ i/o Mas Duran de la que a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html en diuen ; "el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom.

http://www.favsq.org/historia/masies.html

Està documentada des de 1641 en els fogatges.

El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell. Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.

Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó.

La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs.
Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat MOLT precari de conservació, el que fa mal pensar en que estem davant del darrer pas, abans del seu enderrocament. Si Déu, i/o alguna administració no ho evita, clar.

Fotografia. DagafeSQV

A nivell català s’hauria de crear una ‘distinció’ per reconèixer la perversitat tant de persones físiques com jurídiques en relació al patrimoni històric, des del Diari de Castellar del Vallès, els postulem al premi ‘ Destralers de Catalunya’. Pensem però, en alguna ‘medalla’ o fins alguna ‘creu’, que us sembla?.