diumenge, 21 d’octubre de 2018

CASA ESTEVE. LES ARENES. SANT ESTEVE DE CASTELLAR. VALLÈS OCCIDENTAL. JOIA DEL MODERNISME CATALÀ.

https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b
Habitatge aïllat situat en solar de grans dimensions, amb terrassa, jardí i zones d’esbarjo orientats a migdia. Edifici principal compacte, de dues plantes i golfes des de l’accés, i una planta més sota rasant per salvar el desnivell del terreny, amb coberta a dues vessants paral·leles a les façanes principals. Aquestes presenten els capcers esglaonats amb formes arrodonides als cantons, destaca l'òcul central (inscrit en un rombe i decorat amb elements vegetals), que correspon a la zona de les golfes, i el conjunt de set finestrals amb arc d’ogiva de la planta primera, tota l’ornamentació és d’estil modernista amb elements eclèctics. Adossats a la façana, i en l'espai que resta entre la porta d’accés i les finestres, hi ha dos bancs d'obra amb el respatller de formes ondulants.


El garatge, petit volum separat de l’edifici principal, presenta una teulada de ceràmica de colors.

Si hem de creure la documentació ‘oficial’ ‘aixecava de forma furtiva, i quasi ‘màgica’; malgrat això descartem TOTA participació, ‘celestial’ o ‘demoníaca’, i ateses les proporcions de l’edifici, ens fem ressò de la hipòtesis que defensen alguns historiadors de l’art, que n’atribueixen l’autoria a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952), que havia col·laborat amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) . El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard, en el Park Güell, i en les obres de restauració de la catedral de Palma. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

Ens agradaria confirmar aquesta interessant hipòtesis que atorgaria a Castellar del Vallès un plus de ‘qualitat’, tenim identificats edificis de :


Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)Arquitecte


Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920) Arquitecte


Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) Arquitecte


Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) Mestre d’obres

Demanem a la família una imatge i/o fotografia.
Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949)Mestre d’obres


Afegir un Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952) estaria molt bé, oi?.

dissabte, 20 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CASTELLAR. TERME D’AGUILAR DE SEGARRA, COMARCA DEL BAGES. CATALUNYA

Llegia que existeix un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners.

D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines.

Patrimoni Gencat en fa un descripció quasi telegràfica; església d'una sola nau rectangular amb capelles laterals, construïda a finals del segle XVIII, sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. De l'església primitiva només es conserven les parets de la nau, la coberta i una part del campanar, de torre quadrada ornada amb arcuacions llombardes en els quatre costats.


El sostre demogràfic d’Aguilar de Segarra s’assolia al cens de l’any 1930, amb 700 habitants, i em meravellava la contemplació d’una fotografia de l’any 1918 en la que es veu una gentada en ocasió de la celebració de la comunió de la quitxalla. Avui aquest és un indret solitari – fins les imatges religioses han marxat – on únicament pugen/pugem alguns excursionistes, i les persones interessades en el patrimoni, que volen fer la visita del Castell i l’Església


http://www.castelldecastellar.cat/normal-informacio-practica-com-arribar-al-castell-de-castellar-horaris-de-visita-demanar-visita.aspx

https://www.aguilardesegarra.cat/Castell_de_Castellar.html

http://bagesturisme.cat/activitat/el-castell-de-castellar/

http://www.castelldecastellar.cat/

Ens ha costat localitzar l’església de Sant Esteve de Castellar, de la que llegim ‘ Sant Esteve és molt antiga i ha estat refeta moltes vegades. Tot i que sembla que no conservi cap resta romànica, surt esmentada l'any 1078’. L’Enciclopèdia Catalana ens diu ; Sant Esteve, antigament a cura dels masos Calcina i Morera


No apareix a la relació de Monuments: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Aguilar_de_Segarra


L’Església de Sant Esteve de Castellar ha fet i fa funcions de parròquia en substitució de Sant Miquel del Castell.

divendres, 19 d’octubre de 2018

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ VELL. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Sant Martí Vell, que havia acollit també les escoles publiques.

L’Església de Sant Martí, comparteix la petita Plaça, que en forma de terrassa, que corona el poble.


La façana presenta una portalada renaixentista amb frontó triangular sostingut per columnes sobre plint, un rosetó central i una galeria a la part alta de dotze arcs de mig punt que s'allarga tot el frontis. Al costat dret hi ha un rellotge de sol (1588) i una inscripció del segle XIV. El campanar, adossat a l'absis, d'estil gòtic tardà (finals segle XVI) té planta quadrada i s'hi sobreposa un cos octogonal, amb finestrals ogivals entre pilastres rematades per pinacles, i coberta en forma de piràmide.


Patrimoni Gencat ens la descriu com un edifici d'una sola nau de tres trams, quatre capelles i capçalera poligonal. Coberta de volta de creueria i claus esculturades amb les dates 1589 i 1590. Les mènsules també mostren relleus representant lleons. El parament és arrebossat i una de les capelles té un fresc mal conservat.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

El temple actual data del segle XVI però en el testament de Gilabert de Cruïlles (1035) es fa referència a la parròquia de Sant Martí de Tours. De fet fou bastit sobre un altre més antic, amb planta de tipus carolingi, que es pot veure encara al costat del campanar. El 1229 és citada en l'homenatge prestat per Berenguer de Mazala a favor de Guillem, de Sant Climent. L'any 1372 té lloc la redempció del bovatge al rei Pere III. Finalment és anomenada al Sínode de la Diòcesi de l'any 1691.

El rector mossèn Enric Bahi Regincós ( 1931 + 5 juliol ? ) -fa traslladar el 1963 el cementiri i apareixen elements del XVIII.

En depèn el santuari dels Àngels situat al mateix municipi.

Ens agradarà rebre més noticies d’aquesta església , i àdhuc del poble de Sant Martí Vell a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 18 d’octubre de 2018

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT VICENÇ DE FALS?. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Quan retratava l’Església NOVA de Sant Vicenç de Fals, al terme de Fonollosa, a la comarca del Bages, al cor del ‘forat negre’ de Catalunya, ja intuïa que trobaria algunes dades relatives al passat, i cap del present i/o del futur.
https://www.acrfals.com/acrqui-1.htm
https://www.acrfals.com/acrinf_patrimoni_arquitectonic.pdf
http://avfals.blogspot.com/


Voldríem saber qui va ser l’autor de l’edifici de l’Església, del campanar, del rellotge, ..., els amics de Inventari de Campanes, no en fan esment ;http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6567

Església del segle XX. Consta d'una nau. Té el frontis arrebossat pintat d'un color moradenc, amb un portal d'arc de mig punt, un òcul a mitja alçada, i una cornisa angular amb creu al cim. Al seu davant s'hi troba un porxo arquejat que aixopluga el portal i que es prolonga pels laterals per un sostre horitzontal sobre bigues.

Campanar coetani del temple; no és una torre sinó un pilar de planta quadrada (1'45 x 1'45 metres) aixecat amb blocs carreuats de pedra artificial blanca; dues campanetes pengen d'una estructura metàl·lica formada per quatre pilars.



Rellotge de sol.

Ho preguntarem a avfals@gmail.com i també al Consistori de Fonollosa.

Si en sabeu la resposta feu-nos-la arribat a coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, poseu Fals, Fonollosa, el Bages, Catalunya , al vostre punt de mira.

IN MEMORIAM DE L’ENGINYER ARNAU IZARD LLONCH. EDIFICI DE LA FIRA DE SABADELL

Poc s’imaginava l’enginyer Arnau Izard i Llonch. -(Sabadell, 1897-1993), fill del també enginyer Francesc Izard i Bas. -(Sabadell, 1872-1957), que l’edifici que havia fet aixecar l’Electricidad – empresa que es va constituir l'any 1911 - , per a la fabricació de material elèctric com turbines i alternadors, evolucionaria com ho ha fet; l'empresa va ser absorbida l'any 1962 i va canviar de nom en diverses ocasions fins que va passar a formar part de la multinacional ABB, de manera que fins que va tancar (1998) es va denominar ABB Asea Brown Boveri

L'any 2007 la seva rehabilitació va ser guardonada amb un Premi Bonaplata en la categoria de restauració del patrimoni industrial.

Actualment, el recinte és ocupat per la Fira Sabadell, un centre firal i de congressos que ofereix múltiples possibilitats per a tot tipus d'activitats


Ho pensava el diumenge 7.10.2018, mentre en el hall que batejava amb el seu nom, es duia a terme una Ballada Country

Sabadell ha viscut molts canvis – pocs per a bé, en el pensament de molts sabadellencs -, i m’atreviria a dir que aquest sigui possiblement un dels menys desfavorables. Tot son punts de vista, oi?.

Fons de la família. Maria Valls Izard

dimecres, 17 d’octubre de 2018

CAPELLA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DEL CASTELL DE MILLARS. MADREMANYA, EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que la primera notícia documental referent a l'església data de l'any 1279, on es fa constar que els delmes del veïnat eren destinats a la construcció d'una capella.

Un segle més tard (1387) es parla de l'estat ruïnós de l'edifici.

El 1511 ja hi havia un cementiri per a infants.

La visita pastoral del bisbe Aries Gallego (Possessió, 11 de juny de 1556, Renuncia 25 d'octubre de 1565) parla de dos altars, els de Sant Iscle i Santa Victòria i el de la Mare de Déu. L'any 1560 ja està fet el campanar.

A principis del segle XVII, malgrat la oposició dels curats de Madremanya, s'obté el permís per a enterrar adults al cementiri, que subsistirà fins el 1880.

Al segle XVIII es construeix la sagristia, desapareguda amb la restauració.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és objecte de saqueig; se salven les pintures de Pere Mates (segle XVI).

A la reforma de 1969 de l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) es destapa l'absis dels cossos adossats i s'emblanquina l'interior suprimint una pintura mural de Guillem Soles (1940). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern d’aquest pintor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs .



Patrimoni Gencat ens diu ; capella de creu llatina amb capçalera semicircular adossada al castell de Millars. L'absis amb arcuacions llombardes dividides en tres trams per pilastres, és a la part més antiga i s'enllaça amb el creuer del temple per mitjà d'una paret que s'eleva més amunt de la teulada. A l'interior, a la part del creuer, els nervis de rajols vermella mostren un motlluratge d'estil gòtic (segle XIV). El mur ha estat emblanquinat. El campanar de planta quadrada, quatre obertures d'arc de mig punt (segle XVI) i coberta piramidal de rajola vidriada groga i verda.

El pòrtic és un afegit posterior (segle XVIII) cobert amb volta i al capdamunt té un cos afegit de rajola amb un balcó que il·lumina una estança del castell.


Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 16 d’octubre de 2018

SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE CAN PLANES DE LA MUNTANYA?. LA ROCA DEL VALLÈS. CATALUNYA

El Jacob Bonet Neira, contestava la meva pregunta en relació a la capella de Can Planes de la Muntanya, al terme de la Roca del Vallès ; Antonio Mora Vergés , si, te capella , no sabem però , a qui està dedicada . I fotografies t'hauria de mirar l'arxiu, sembla complicat però.
En matèria d’edificis religiosos, de la confessió catòlica, Catalunya és una ‘potencia mundial’ , traslladaré la meva petició al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)


L’existència d’un campanar acostuma a indicar que a l’edifici – de vegades al interior – hi ha una capella, NO SEMPRE es compleix aquesta ‘presumpció’ perquè el so de la campana es feia servir en altres èpoques per marcar les hores de treball.

Esperarem pacientment la contesta, no tenim millor feina que fer, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en diuen res a Patrimoni Gencat: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42804

Ni al Mapa de Patrimoni de la Roca del Vallès, que pensem que penjava una fotografia equivocada
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08181

Feu-ho saber al Consistori de la Roca del Vallès


dilluns, 15 d’octubre de 2018

CASTELL DE MILLARS. MADREMANYA, EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que les referències al lloc de Millars són abundants en la documentació medieval i es remunten ja al segle IX, en un diploma de Lluís el Pietós de l'any 834 on reconeix la possessió al bisbe Gotmar de Girona la possessió d'un alou anomenat Miliasam villam, ben probablement d'origen romà. La família Millars és documentada a partir de l'any 1139 amb Bernat de Millars, possible cabaler del Comte Berenguer IV. A partir del segle XII són documentats diversos cavallers de Millars, dinastia que es pot resseguir fins al segle XVII quan s'entronquen als Vilana i a finals del segle XIX i fins a l'actualitat amb els Gomar.

Patrimoni Gencat ens diu ; el castell és modulat al voltant d'un pati central, d'armes, i es composa de diverses edificacions, essent l'edifici principal el situat al sud i a l'est.


A l'exterior hi ha la capella, romànica, de Sant Iscle i Santa Victòria.

L'aspecte actual del castell-palau és fruït de diverses reformes en època moderna i contemporània, però manté abundants estructures d'època gòtica. El seu origen és probablement un vil·la romana, posteriorment transformada en casa forta, després castell i a cavall dels segle XIV i XV en castell-palau. No en romanen elements antics o alt-medievals, per bé que en el subsòl és més que probable la conservació de restes.


La façana sud incorpora la porta principal, un escut amb les armes del Millars i diverses finestres d'època moderna, d'estil clàssic. També hi ha un portal amb arc de mig punt que s'obre a una passadís que duu al pati d'armes, on en un dels arcs hi ha els escuts dels Peguera i Vilana. En el pati hi ha dues finestres coronelles gòtiques trilobulades, possiblement del segle XIV. A la façana oest hi ha dues finestres gòtiques, del finals del segle XV, amb columneta i decorades amb fulles de palmera; a la façana est també hi ha una finestra gòtica, polilobulada, i diverses espitlleres, tapiades. La façana nord és similar a la sud, amb finestres de dintell, clàssiques.

La torre, situada a la part central de l'oest del castell, és de planta, aproximadament de 8 per 6 metres, de tres pisos i amb un coronament de merlets espitllerats. A la façana est presenta al primer pis una finestra coronella gòtica i al segon i tercer pis dues finestres dovellades d'arc de mig punt, possiblement del segle XIII; també conserva diverses espitlleres a diferents nivells. Les façanes nord i oest són molt semblants, disposant d'una finestra amb dovelles en un dels laterals i diverses espitlleres

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=mADREMANYA&page=1&pos=1

Al segle IX el bisbe de Girona posseïa una vil.la a Millàs que cedí a la família que se'n cuidava i així comença el llinatge dels Millàs. Hom pensa que fa referència al bisbe Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano , fou bisbe de Girona (834- ~840)

El 1243 Guillem de Millàs compra la batllia dels delmes del lloc. El seu fill Arnau ja era cavaller i fortificà la casa.

Al segle XV es fan reformes (1r gòtic).

Pere III fa reformes el 1476 (gòtic florit).

Al segle XVIII de nou es fan intervencions.

L'any 1966 es restaurat per l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982)

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear; MILLARS (sovint escrit Millàs). Poblet agregat al municipi de Madremanya (Gir.) Etim.: del llatí mīliāres, ‘camps de mill’.


MADREMANYA. Poble situat en el Gironès. Etim.: probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

La Cíbele de Nicea a Bitínia


Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neolític.

Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o Àrtemis, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels déus. Els romans, seguint la denominació referida a la mare terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater, «la gran mare» (d'aquí surt el nom del poble català de Madremanya) i Bona Dea.


Els artistes la representaven dalt d'un carro tirat per dos lleons i coronada amb una torre. El seu culte al principi simbolitzava la renovació anual de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i els animals. Per això també se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 14 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES TRIVIÑO. LES FONTS. EL VALLES OCCIDENTAL. CATALUNYA

Llegia a : https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/42586/antics/hotels/fondes/terrassa

a les Fonts hi havia el Hotel Blau –1923- proper a l’estació.

Edifici senyorial que finalment es va adaptar com a residència d’avis.

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/hotel-blau-les-fonts-tarrasa-magnificas-habitaciones-agua-corriente-sin-circular~x42592528
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/les-fonts-tarrasa-hotel-blau~x53970392

Tots apreciem les virtuts dels ‘bona brevis’ ,oi?. Ara, en ocasions – aquesta – el ‘brevis’ ho és tant, tant, que ens perdem la història, que val a dir-ho te molt interès, llegiu, llegiu; L’edifici acollia un ‘hotel’ discret, que bé es podria haver qualificat com a meuble.

Acolliria desprès l’escola de les germanes TRIVIÑO, per ser confiscat en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i acollir un centre de formació per als Comissaris Polítics; amb la victòria dels sediciosos torna a obrir com escola, i posteriorment es converteix en Residència de la III Edat.

Va acollir temporalment alguns dels afectats per les riuades de setembre de 1962


A les fonts abans de la dictadura franquista hi havia també l’escola del Pauet Aymerich.

Acabat el conflicte bèl·lic en el lloc on hi ha actualment el Centre Cívic, hi havia una escola Unitària amb 40 cadires, i 80 alumnes, el sistema funcionava tenint 40 escolars a classes, i 40 escolars al ‘pati’, que s’anaven rellevant.

No hi ha dades dels autors dels MOLTS edificis d’interès històric de les Fonts, sembla que els del sector de l’estació s’aixecaven per JOSEP MITATS HUMBERT, i els dels costat de la carretera per FRANCISCO GRAU COPONS. Intuïm en molts d’aquests edificis que hi havia un projecte tècnic elaborat per arquitectes de prestigi, i en aquest sentit fem una crida als propietaris per documentar-ho com cal. La situació de les Fonts, dividida entre Terrassa i Sant Quirze del Vallès, ha comportat que aquesta informació no sigui pública.

En agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor de l’edifici de l’Hotel Blau a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em feia arribar un email en el que em diu :

Arquitecte: Josep Pujol Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936)

1923

Propietari. Sebastià Murtra Cuquet ( 1867 + 21.01.1933) ?

Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931)
Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona 1878 – 1938).
Josep Pujol Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936)
Joan Baca Reixac ( Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003)
Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.
....
Quantes signatures il·lustres trobarem encara a les Fonts ?.

La casa TRAVESA té o tenia una edificació EXACTAMENT IGUAL a Marsella. Esperem esbrinar qui va fer aquella, i sabrem l’autor d’aquesta, oi?




dissabte, 13 d’octubre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. MADREMANYA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia; la construcció actual fou bastida sobre un temple anterior documentat el 1078. L'edifici és una obra tardana, probablement de la fi del segle XIII o ja del segle XIV.


Quant a la documentació històrica, consta que l'any 1300, Bernat de Vilamarí , bisbe de Girona atorga el lluïsme, mitjançant el cobrament de 2000 sous i la reserva de domini directe, de la compra de la dècima de la parròquia realitzada per Jaume de Riera. Pels volts d'aquesta data s'inicia la capçalera d'estil romànic tardà. Les dues capelles, malgrat ser de la mateixa centúria, ja presenten arcs apuntats.

El 1400 Martí I l'Humà recomana a la Germandat de Sant Miquel erigir un altar dedicat al sant. En la visita pastoral del 1402 consta que cal continuar les obres que havien quedat interrompudes. Al segle XVI es cobreix la volta, es fa el cor (1512) i s'aixeca el campanar. Al segle XVIII es va fer un retaule de fusta tallada que representava sant Miquel pesant les ànimes, que sortien del purgatori, amb unes balances. La darrera intervenció té lloc el 1871 en afegir un cos amb funció de sagristia.

No s’esmenta enlloc que l’edifici està sobrelevat, possiblement per raons defensives, tampoc cap data de la làpida que hi ha davant la porta d’entrada. A Catalunya no li calen enemics, en té prou i massa, només amb els ‘amics’, oí?.



L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , fou objecte del saqueig i la crema de les diverses imatges i retaules barrocs que l'ornaven. Recentment s'ha restaurat la teulada.

Ens agradarà rebre noticies d’aquesta ermita a a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-madremanya

http://portalgironi.com/index.php/2812-investigadors/investigadors-canal-roquet/392-n20131120-canal

Patrimoni Gencat ens diu ; l'església de Sant Esteve sobresurt ostensiblement del centre de la població de Madremanya situada en un petit monticle.

L'edifici és de grans proporcions i té planta d'una única nau molt ampla i absis semicircular d'igual amplada. El tret més rellevant de la construcció ve donat per la seva una doble funció, religiosa i defensiva, que condiciona la seva fesomia, austera i sòbria, conservant alguns dels elements de fortificació.

La capçalera semicircular és la part més antiga i mostra les arcuacions llombardes. Les dues petites capelles laterals (altars dedicats a santa Maria i sant Miquel) són cobertes amb volta apuntada del segle XVI i buidades en el gruix del mur, que abasta els 2 metres de gruix. La nau és coberta per una volta de canó reforçada per arcs formers adossats als murs laterals de 3 metres de gruix. Als peus trobem un cor (1514), suportat per una volta de creueria, al qual s'hi accedeix per una escala de cargol, encastada al mur de ponent i que arriba fins el nivell de la coberta, avui sobrealçada i convertida en unes golfes.

Un cos afegit al segle XVIII al costat esquerre de l'absis fa de sagristia.

El campanar, amb decoració renaixentista, és de torre quadrada i coberta piramidal i data de mitjans segle XVI. Sobre l'absis s'alça una altra torre de guaita que conserva un forn per utilitzar en cas de setge.

La façana principal, orientada a O, té una senzilla portada d'arc apuntat defensada per un matacà.

Existeix una aiguabeneitera, de pedra nummulítica o de Girona.


Fotografia de Maria Mercè Pibernat i Domènech. 1987

Quan la topònim el diccionari català valència balear recull ; MADREMANYA topon.
Poble situat en el Gironès. Etim.: probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).


L’escut parlant és d’una simplicitat TANT extrema que fa mal als ulls. Cerqueu pobles catalans que comencin amb MA

divendres, 12 d’octubre de 2018

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CORÇÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la capella del Sant Crist del cementiri de Corçà a la comarca de l’Empordanet.




Actualment als fossars no si aixequen capelles, i moltes de les que existeixen encara – també aquesta – assumeixen tasques de ‘quarto de mals endreços’.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor del fossar i la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com , acostuma a ser el que exercia les funcions d’arquitecte municipal.

L’advocació del Sant Crist de la Bona Mort, era l’habitual, i si més no de idealment, venia a posar remei a la queixa que recollia Gustavo Adolfo Domínguez Bastida Insausti de Vargas Bécquer Bausa, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer —va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer— (Sevilla, 17 de febrer del 1836 - Madrid, 22 de desembre del 1870),

¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!

¿Vuelve el polvo al polvo?
¿Vuela el alma al cielo?
¿Todo es sin espíritu,
podredumbre y cieno?
No sé; pero hay algo
que explicar no puedo,
algo que repugna
aunque es fuerza hacerlo,
el dejar tan tristes,
tan solos los muertos.


No em fem la traducció perquè malgrat el que afirmen alguns polítics, a Catalunya, TOTHOM pot llegir almenys dues de les llengües espanyoles, el castellà i el català.

Malgrat que sembla que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?

dijous, 11 d’octubre de 2018

DESTIL.LERIES REGÀS / CENTRE CÍVIC PONT MAJOR. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar la façana de la Destil·leria Regàs- ara Centre Cívic, al carrer de Pont Major de Girona del que Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i un pis, de planta rectangular i façana de composició simètrica, amb cinc grans obertures d'arcs rebaixats a planta baixa, de brancals de pedra polida i arrodonida i arcs d'obra vista, i un cos central potenciat per un gran arc rebaixat que recull el nom de l'edifici i per finestres que segueixen l'arc, datat al 1908. A banda i banda del cos central hi ha sengles finestres d'arc rebaixat. Tota la façana es remata amb un volat, que és de pedra polida i treballada a l'arc central i de volats de rajols als laterals a dents de serra. Tots els ampits de les finestres són de pedra polida i treballada. La façana és d'obra vista i els brancals dels arcs són de ceràmica vidriada.


La família Regàs s'instal·la al Pont Major al 1870. Al 1908 es clou per l'arquitecte Enric Catà Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937),l'edifici de la destil·leria.


https://www.todocoleccion.net/botellas-antiguas/antigua-botella-anis-nietos-nicolas-regas-gerona~x81628008

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1900.html?pos=3

Actualment acull el CENTRE CÍVIC PONT MAJOR, els autors de la rehabilitació/ reforma, foren:

Pere Joan Ravetllat Mira
Arquitecto. Profesor de Proyectos en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Master of Science of Building Design en la Columbia University de New York el 1985. Doctor Arquitecto por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1994. Profesor titular de la UPC desde 2004. Responsable del curso de Proyectos “Vivienda y ciudad” desde 2000. Autor de varias monografías sobre el tema de la vivienda. Ha colaborado con diversas revistas nacionales e internacionales con artículos de opinión y obra propia realizada, desde 1985, con Carme Ribas Seix.


Carme Ribas Seix

Arquitecta. Profesora de Proyectos en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Profesora de Proyectos de interior en la Escuela ELISAVA de 1996 a 1998. Profesora de Proyectos de la titulación de Paisajismo en la ETSAB de 1998 a 2001. Arquitecta del Servicio de Elementos y Proyectos Urbanos del Ayuntamiento de Barcelona entre 1981 y 1986. Diplomada del Curso de Arquitectura del Paisaje en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1985. Ha colaborado con diversas revistas nacionales e internacionales con artículos de opinión y obra propia realizada, desde 1985, con Pere Joan Ravetllat Mira.

No fem la traducció perquè els lectors catalans EN LA SEVA TOTALITAT, poden llegir almenys dues de la llengües espanyoles, el castellà i el català.

Estem delerosos de rebre’n noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Girona, Catalunya, i el món civilitzat us ho agrairan.

dimecres, 10 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA D’AGUILAR DE SEGARRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

El lloc on estava l’escola abans de dictadura franquista – en ocasions ens calia transformar-ho en ‘abans de la guerra’ – és una pregunta clàssica que fem per arreu de Catalunya, recentment quan visitàvem novament Bescanó, a la comarca del Gironès, retrataven l’edifici de l’Ajuntament, però no Can Pipeta, i l’edifici que acollia l’escola a l’Estanyol. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://blog.bettyboop.cat/?p=4771

Ens explicaven a l’edifici de l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra, que l’escola – de la que es conserven alguns mobles, un armari amb llibres, una taula ,..., estava al lloc on avui hi ha les Oficines Municipals, al primer pis, i compartia espai amb la casa del mestre, el Consistori feia servir els baixos, i al pis de dalt, un funcionari ‘nacional’ va instal·lar un colomer.



Retratava l’edifici – un més i un menys per recuperar la memòria històrica - , i la font de l’escola.


No en trobava dades – contra la percepció general NO TOT està a Internet -, surten temes marginals, com les trampes i tripijocs miserables que fan els pares de la pàtria per presumir d’educació. Des de l’edat mitjana, tenir educació s’ha considerat al REINO DE ESPAÑA cosa de capellans i afeminats, fins al punt que en molts documents consta, ‘ el señor no firma porque es noble’, i ja se sap, oi?; els testos es semblen a les olles.

Intueixo que també des de l’església catalana – dissortadament vinculada jeràrquicament avui a l’escissió nacionalcatòlica – es devia impartir, si més no, les primeres lletres per rectors i/o vicaris a Sant Miquel de Castellar, Sant Andreu d’Aguilar, a l‘església parroquial de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines,..., ens agradarà – en cas afirmatiu – rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Toponímia. Aguilar ; etimològicament d'una forma llatina Aquilāre, derivat de aquĭla ‘aguila’ i aplicada principalment a penyals i muntanyes

Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...

Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.

No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.

Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

LA BARCA DE MADREMANYA, EL GIRONÈS. CATALUNYA

No es veu el mar des de Madremanya, i malgrat això, prop de la casa de les Vinyes, o Can Vinyes, aixecada - sembla que furtivament per mans anònimes- entre els any 1910 i 1924, si hem de fer cas al rètols que coronen els edificis, hi ha una barca.

Ara, fa funcions de test on creixen diverses plantes si àdhuc algun arbust i/o arbre.


Que hi fa allà una barca ?.

Com va arribar fins a Madremanya?.

Al Ripollès s’explica la història del Mariner de Sant Pau
, https://bienve.wordpress.com/2009/03/11/llegenda-del-mariner-de-sant-pau/

Hi ha una història també darrera d’aquesta barca, algú la coneix ?

Posat a desvetllar misteris de Madremanya, ens agradaria saber l’autor dels edificis de les escoles.


També, també, el de Can Vinyes.


No ens cal però, cal explicació per l’escut parlant, que amb tot els respectes s’hauria de canviar si atenem – que cal fer-ho i és de justícia – el que diu el diccionari català valencià balear:



MADREMANYA topònim. Poble situat en el Gironès. Etimològicament prové probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

Triunfo de Cibeles. Pieter van Lint. Peter van Lint​ (Amberes, 28 de juny de 1609 – ibídem, 25 de setembre de 1690)

La deessa faria més patxoca que la mà que podríem portar TOTES les poblacions que comencen amb les lletres MA , Martorell, Massanes, Mataró, Matadepera, Martinet,..., i altrament atès el fet que no hi ha cap dubte en relació a l’escut de Millars , etimològicament. prové del llatí mīliāres, ‘camps de mill’, i així ho recull l’escut d’armes, pensem que si més no caldria tornar-s’ho a mirar, oi?.



Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com