diumenge, 31 de gener del 2021

ERMITA DE SANT SALVADOR DE PRADANIES. PRATS I SANSOR. LA CERDANYA JUSSÀNA. LLEIDA

El Santi Moret Abril publica una fotografia de l’ermita de Sant Salvador de Pradanies, situada sobre un turó del serrat Solà, a l’antic terme de Prats, integrat avui al municipi de Prats i Sansor  a la comarca de la Cerdanya jussana.




Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici molt senzill d'una sola nau amb absis semicircular que s'obre a la nau per dos arcs en gradació. L'absis té coberta de quart d'esfera i és completament llis, només presenta una finestra central de doble esqueixada. La coberta original de fusta ben aviat va ser substituïda per la volta de canó de pedra que obligà al reforç dels murs amb els sis contraforts de l'exterior, tres a cada costat. Conserva la portalada original de migjorn, d'arc adovellat de mig punt, i l'accés de la porta adovellada de ponent realitzada al segle XVIII igual que l'òcul i l'espadanya d'una sola obertura que corona aquesta façana.

Apareix esmentada com a conseqüència  dels danys causats per les tropes càtares del comte Ramon Roger I de Foix i del vescomte de Castellbò l'any 1198, que van assaltar i van saquejar l'església de Sancti Salvatoris de Predanies.

Es reconstruïa  a darreries  del segle XII, amb volta de pedra i amb contraforts laterals exteriors.

L'any 1963, després d'una nova restauració, l'altar va ser consagrat per l'abat  de Montserrat , Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968)


dissabte, 30 de gener del 2021

IN MEMORIAM DEL MAS DE FONTANELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANDREU. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.

El topònim és un diminutiu “  petita font “,  això en un context de creixement demogràfic a les terres baixes, amb una desmesurada demanda d’aigua, explicaria l’abandó del mas.


M’explicava el Jordi Vila Juncá, es un indret molt escarpat.  i la pista força de mal anar , , hi havia anat i fet fotos , però no les trobo, es un punt estratègic , des d’allà dalt es domina el forat-congost dels tres ponts . .


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=3527&consulta=MSUxK3NhbnQgbGxvcmVuw6clMistMSU%3D&codi=15566


Capella d'una nau coberta amb volta. Porta, petit ull de bou i campanar de paret d'un ull al frontis. Coberta exteriorment amb teules.

 

Construcció rústega de pedres unides amb fang sense fer filades. 

 



l’any 1979, la retratava  el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)

 

Trobava ,  malgrat no hi ha imatge que  A,  Moras, la retratava  el 1.12.1987  :


http://figolsalinya.ddl.net/fotos/figolsalinya//poum/NORMES_URBANISTIQUES_annex3.pdf


Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell, afegim ara l’Ajuntament de Figols i Alinyà, ..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


La  Maria Lluïsa Cases i Loscos,  ens explica que la capella de Sant Andreu és situada al costat del mas de Fontaneda o Fontanella, terme de l’antic municipi de Fígols d’Organyà.


Encara que les característiques de l’edifici actual no permeten de situar el moment de la seva construcció, l’origen medieval del lloc queda confirmat, car el lloc de Fontanella consta, en el Spill… del vescomtat de Castellbò, realitzat al final del segle XV, com a despoblat.


Tanmateix, l’any 1860 hi ha documentada encara la masia de Fontanella, dins del terme de Fígols.


Actualment la capella no té culte.


És possible, ja som a l’any 2021, que no quedi de la capella de Sant Andreu del mas de Fontanella, pedra sobre pedra.


Un repte que deixem obert per a qui pugui fer-ho, amb el prec de que ens faci arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com


divendres, 29 de gener del 2021

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DEL NUCLI DE “ LOS ROSALES”. SANT QUIRZE. EL VALLÈS OCCIDENTAL

  

El Régimen   - amb aquest nom es designava sempre al govern del dictador Franco - , sabia prou bé, que la zona estava qualificada com inundable d’ençà de l'1 de juny de 1922  quan s'obria el ramal de Sant Cugat a Sabadell del ferrocarril, i es permetia fer un petit pas al terraplè per donar sortida a la riera que ara es diu de LOS ROSALES, i que s’anomenava aleshores el riu sec.

https://www.vilaweb.cat/noticia/601688/20021123/acte-commemoracio-riuada-1962.html

El Juan Navazo Montero i la seva família van viure aquella tragèdia, de la que com avui succeeix amb la sindèmia de la Covid.19  ningú se’n feia responsable.

M’explicava que per atendre a la nombrosa quitxalla es va aixecar  - amb la col·laboració dels mateixos veïns, que hi treballàvem de forma “voluntària “ – un edifici que aixoplugaria l’escola, i  una esglesiola que satisfaria alhora les necessitats espirituals, advocada a Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, del Nou Món i de les Filipines.





No sabia trobar cap dada relativa al promotor/a i a l’autor/a del projecte d’aquest edifici dedicat avui exclusivament al servei religiós,  sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com



Que santa Rosa de  Lima    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 28 de gener del 2021

ESGLÉSIA ROMÀNICA DEL FOSSAR DE PERAMOLA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

 


M’enviava fotografies de l’església del fossar de Peramola, advocada a l’Arcàngel Sant  Miquel , de la que ens diu Patrimoni Gencatque està  situada dins del nucli de la població. L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada i està decorat amb arcuacions, separades en sèries de dos per lesenes. El mur de migdia té una obertura d'esqueixada simple. La notable desproporció entre l'absis i la llargada de la nau indica que aquesta ha estat escurçada o bastida de nou i el frontispici és d'època posterior. La façana de ponent actual mostra una porta de mig punt adovellat amb dues finestres a banda i banda. Al capdamunt hi ha un carreu en el què hi ha gravat un crismó. Sota el ràfec de la coberta a dues aigües hi ha una decoració d'arcuacions de factura moderna. Culmina l'edifici un campanar d'espadanya d'una obertura d'arc de mig punt, ubicada al costat de llevant del carener.




L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983



Al cementiri hi ha dues esteles discoïdals decorades amb creus gregues.

Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Maria Lluïsa Cases i Loscos / Joan-Albert Adell i Gisbert, no amplien gaire les dades de Patrimoni Gencat:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0627902.xml

Qual al topònim hi ha unanimitat ;  en la documentació antiga Petramola (segle X), grafia aglutinada de pera ‘pedra’ i mola ‘tossal de cim planer’,

en el sentit de ‘penya en forma de mola’.




Que l’Arcàngel Sant Miquel “ Princep dels Esperits Celestials” , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica

dimecres, 27 de gener del 2021

MAS DE L'AUMET I LA SEVA TORRE . TIVISSA. RIBERA D’EBRE

 El Raul Pastó Ceballos , retratava el mas de l’Aumet o de l’Omet , situat   6 km. al sud del nucli de Tivissa, prop de Vandellós,  a la comarca de la Ribera d’Ebre.



Patrimoni Gencat , posa èmfasi en la torre de planta quadrangular que es troba adossada en un extrem de la façana posterior del mas de l'Aumet.



Fotografia. Carles Aguilar. 2009

La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, pel que la torre es troba en una cota superior. Aquesta última consta de cinc nivells d'alçat i està coronada amb merlets esglaonats. S'hi accedeix directament pel primer pis, a través d'una escala adossada en paral·lel al mur, per un portal d'arc de ferradura ressaltat, inscrit dins un rectangle. Seguint el seu eix, els pisos superiors s'obren amb el mateix tipus de finestra, excepte al pis superior, on hi ha tres finestres cegues amb llinda de fusta, que es repeteixen a les altres cares de la torre. Entre les finestres i el coronament hi ha una cornisa senzilla. Al costat del portal hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. A l'alçada del quart pis es poden veure mènsules que podrien haver suportat un matacà. L'acabat exterior és arrebossat d'argamassa i carreus escairats a les cantonades. La masia a la qual es troba adossada consta de dos cossos de planta baixa, dos pisos i golfes, que tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes presenten pedra vista i restes d'arrebossat. A pocs metres hi ha una altra casa, constituïda per nombrosos cossos adossats, els de major alçada de dos nivells.

Ventura Castellvell Díez, en la seva obra “CASTELLS I TORRES DE LA RIBERA D’EBRE” , explica que alguns masos del terme de Tivissa van aixecar torres de defensa en els segles XV  i XVI  per defensar-se del bandolerisme i dels saquejos perpetrats des dels vaixells que arribaven a la costa.

Testimoni d’aquest passat són:

Torre del Mas d’Aumet o del Mas de l’Omet, dels segles XVI  i XVII , prop del terme de Vandellòs. És de planta quadrangular, té cinc nivells, està coronada amb merlets i adossada al mas.

Fotografia.  Antoni Boyer Gil

 Torre del Mas d’en Cedó/ Sedó , dels segles XVI  i XVIIi, de planta quadrangular i cinc nivells, el coronament ha canviat els merlets per la coberta de teula i es troba adossat a la façana principal del mas.

https://www.dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tivissa/torre-del-mas-d-en-sedo;jsessionid=F38771A766C26C334D651A952FF2DBBB

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/el-sedo-i-la-seva-torre-tivissa-ribera.html

Torre del Mas de Frauques, dels segles XVI  i XVII. Té dos volums, un de tres nivells i l’altra de quatre.

https://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tivissa/torre-del-mas-de-frauques

Restes de les torres de defensa de les masies de Manou i Panxot.

Algunes, amb la divisió del terme de Tivissa, van passar a les noves entitats municipals, com la torre del Mas de Genessies (Vandellòs), del segle XVI.

https://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant/mas-de-genessies

Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; etimologia incerta, segurament pre-romana i probablement ibèrica. El radical sembla el mateix del topònim valencià Tibi; el sufix -issa és freqüent en topònims d'origen ibèric i sembla que significava ‘ciutat’.

Per a detalls sobre el problema etimològic de Tivissa, vegeu l'obra «Fulls d'història de la vila de Tivissa», de Màrius F. Bru i Borràs. Vegeu també J. Coromines en Congr. Barc. 415. C

La hipòtesis recollida a :

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7134/1/HM_03_01.pdf

La ciutat del gual, en referència a la ubicació de Tivissa prop del riu Ebre, sembla molt versemblant, altrament els àrabs a diferència dels mal dits cristians, acostumaven a ser respectuosos amb els topònims existents abans de la seva conquesta. 

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.  De la casa del Teosa de Bítem en demanarem  informació a l’email arxiu.ajuntament@tortosa.cat

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dimarts, 26 de gener del 2021

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D'ASNURRI. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

M’enviava fotografies de l’església d’Asnurri, advocada  Santa Eulàlia de Mèrida(Mèrida , 290 + Mèrida, 10 desembre 304 ) , al terme de les Valls de Valira.  Em deia un “católico, apostólico y romano”, que la santa era extremenya; hi ha massa persones que pensen que el bon Déu parla castellà en la intimitat, oi?.  



L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983




Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

La Rosa Planell i el Miquel Pujol, l’havien visitat l’any 2011, i en explicaven la seva visita:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/santa-eulalia-dasnurri-valls-de-valira.html

 Patrimoni Gencat en diu; edifici que originàriament havia estat un temple romànic, i que al llarg dels segles, ha patit grans transformacions.

 

Actualment, es tracta d'una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera que s'obre a un breu tram preabsidial Aquest, està enlairat respecte de la nau i s'hi accedeix mitjançant tres graons, està connectat a la nau amb dues pilastres de secció rectangular.

 

La coberta era inicialment de volta de canó reforçada per tres arcs torals que descansaven sobre pilastres adossades als murs laterals. Posteriorment, la volta fou substituïda per una encavallada de fusta tal com la veiem avui dia.

 

Els dos trams centrals de nau estan ocupades per dos parells de capelles laterals afrontades i comunicades a la nau central a través de sengles voltes de canó. Als peus de la nau hi ha un cor en alt de fusta.

 

El parament interior de l'església ha estat repicat i rejuntat amb ciment en la darrera restauració del conjunt.

 

L'accés al temple es troba al mur de ponent, oposat a l'altar major. La porta, centrada en la façana, és d'arc rebaixat i adovellat. Per sobre trobem un un ull de bou adovellat. Aquests dos elements són fruit de la restauració de 2007, ja que anteriorment estaven descentrats respecte l'eix de simetria. La coberta, a doble vessant, és de llosa.

 

A l'absis trobem tres finestres adovellades de doble biaix separades per l'arrencada de dues bandes llombardes que queden interrompudes. Una quarta finestra, actualment cegada, s'obria en el tram preabsidial.

 

El conjunt és coronat per un campanar de torre, enlairat a la meitat sud de l'absis, de secció octogonal, quatre finestres al nivell superior obertes als quatre vents, i coberta piramidal.

 

L'aparell dels paraments exteriors és totalment vist, i està format per carreus irregulars de pedra de llosa ben travada amb morter de calç.

 

Al costat nord l'església té una sèrie de murs adossats de difícil interpretació.

 

L'església de Santa Eulàlia d'Asnurri és el resultat de successives modificacions de l'edifici romànic del segle XI. Aquestes consisteixen bàsicament en la substitució de la primitiva volta de canó per una coberta de fusta, en l'obertura de les capelles laterals i la construcció del campanar. Aquestes modificacions, tot i no estar datades, les hauríem de situar durant l'edat moderna.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de les Valls de Valira, faria bé i molt bé, en demanar una còpia de la fotografia de la Mare de Déu d’Asnurri, desapareguda en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República

https://amatller.org/el-instituto/sobre-la-fototeca/tarifas-y-copyright/

Llegia a https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0615101.xml

A l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri es venerava una imatge de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936. L’Arxiu Mas, però, encara conserva una fotografia (clixé J.M.-486 azul = 1155 rojo) de la qual hem pogut extreure un estudi aproximat de la peça. Consta al revers de la fotografia que feia 70 centímetres  d’alçada i era de fusta policromada.

La Mare seia sobre una cadira de tipus cofre sense muntants diferenciats. Vestia túnica, mantell i sobremantell i duia corona. El Nen seia sobre el genoll esquerre de la Mare, duia corona i portava un llibre obert sobre la seva cama esquerra, on a través de la fotografia encara es pot llegir la inscripció IHS XPS; beneïa amb la mà dreta. La seva indumentària estava composta per una túnica i un mantell, disposat a manera de toga clàssica.

 


La marededéu d’Asnurri era una imatge feta dins la mateixa línia estilística que la imatge procedent de Ger (Gironès) i actualment conservada al MNAC (inv. 65 503). Aquesta línia estilística —tot i que amb certes reserves tractant-se d’un estudi fet a partir d’una fotografia— sembla visible no tan sols en el sistema d’indumentària de la Mare i el Fill, o en el tipus de seient emprat, sinó també en el tractament formal i fins i tot tècnic de la peça.

 

Es pot considerar la possibilitat que totes dues formessin part d’un mateix taller, o bé que l’una fos model de l’altra. En aquest últim cas, la Verge procedent de Ger constaria com a model de la marededéu d’Asnurri, atesa la major qualitat formal (molt més acurada en els detalls ornamentals tant de la indumentària com del mateix tron) i tècnica (en el tractament dels plecs i de les caracteritzacions facials) de la talla procedent de Ger. De la mateixa filiació és la marededéu núm. 271 del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la qual cosa fa més evident l’influx estilístic de les marededéus de la Cerdanya (vegeu el vol. XXIII de la present obra, pàgs. 331 i segs.) i de manera més palesa la relació concreta amb la marededéu de Ger.

 

Quant a la datació, a la fotografia de l’Arxiu Mas consta com una talla del segle XIII. D’altra banda, la marededéu de Ger ha estat datada del segle XII en línies generals. Si establim la relació estimada —model/“còpia”— o tan sols la correspondència estilística entre la Verge de Ger i la d’Asnurri, no es pot establir una gran barrera cronològica. Una detecció adient per a la peça d’Asnurri seria el començament del segle XIII

Quan al toponim, trobava ; Asnurri (L): avellanar que tiene zarzas (asun-urritz)

LA NATURALEZA EN LA TOPONIMIA ESPAÑOLA, II

de Gonzalo Mateo Sanz(Valladolid, España, 1953 )

I l’Enciclopèdia Catalana en diu; el topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’.

Si teniu ocasió d’accedir a una Biblioteca on tinguin el diccionari filològic i l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona21 de març de 1905 - Pineda de MarMaresme2 de gener de 1997), explique-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com que en diu el mestre.

Amb l’excusa de la Covid.19 tampoc son accessibles les biblioteques, almenys NO la de Castellar del Vallès.

dilluns, 25 de gener del 2021

LA BARRACA DE PEDRA SECA DE LA VINYA DEL MACIÀ. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES

 

El Marcel'li Puigdellivol Prat  sempre ens fa “regals preciosos “, en aquesta ocasió publicava una imatge de la barraca de pedra seca ubicada en el marge superior, a una vintena de metres del camí que mena del mas de les Comes a cal Robert. El Mapa de Patrimoni ens diu que està emboscada, la qual cosa impedeix la seva visibilitat des del mateix camí. La  fotografia del Marcel'li Puigdellivol Prat  ens la mostra esplendent.


 


 

Està construïda aprofitant un roc de grans dimensions que es devia desprendre fa segles de l'aflorament de roca natural que hi ha a la part superior del turó.


És de planta irregular; l'interior mesura 1,70 x 1,80 metres. La coberta cupular de l'interior s'ha adaptat a la forma de la roca. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-oest, amb doble llinda, plana i els brancals rectes i massissos. La primera de les llindes presenta una fissura al mig degut a la pressió i els possibles moviments del terreny. Mesura 0,92 metres d'alçada per una amplada de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta es forma per superposició de filades adaptant-se a la forma de la roca i tancant qualsevol escletxa visible. L'exterior conserva gran part del pedruscall, i el ràfec. A l'interior, hi ha un triple tinell, superposat, construït amb pedra massissa i falcat amb pedruscall. El primer d'ells, arran de terra, mesura 45 centímetres  de fondària per 40 centímetres d'amplada i 34 centímetres d'alçada. El segon té les mateixes mides a excepció de l'alçada, que mesura 38 centímetres. Finalment, al damunt n'hi ha un de més petit que mesura 16 centímetres de fondària per 12 centímetres d'amplada per 12 centímetres d'alçada. Conserva, o conservava  un banc fet amb dos carreus de pedra i la fusta d'una bota, en perfecte estat de conservació.


Lluny de nosaltres qualsevol  intenció de posar aigua al vi,  entenem però - amb tots els respectes - que el “culte a les construccions de pedra seca”,  és excessiu.  Des de sempre els essers humans han aprofitat els recursos que tenien  al seu abast, els esquimals feien habitacles de gel, NO TENIEN PEDRA, i a les terres fèrtils les barraques es fan del mateix material que les cases on es viu.


Recordeu sempre que el pa amb tomàquet no és altra cosa que una tècnica per aprofitar el pa sec.


Els millors desitjos per aquest 2021 que tot just dóna les primeres passes. 

diumenge, 24 de gener del 2021

CAN BADIA A LA PARRÒQUIA DE SANT VICENÇ DE SALLENT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

 

L’Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 ) retratava l’any 1985 Can Badia, gran casal situat prop del pujolet d'en Badia, a la parròquia de Sant Vicenç de Sallent, que va passar a la baronia de Santa Pau l'any 1392.





Patrimoni Gencat la descrivia en aquells anys  amb aquests termes; Can Badia disposa de planta baixa amb tres porxos (al del mig es pot veure les inicials F. P. i la data de la restauració 1971, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor de la reforma ) i dos pisos superiors.


Actualment hi viuen els masovers, serveix de segona residència i es cria bestiar destinat a la selecció i millora de races.


Va ser bastida amb carreus ben escairats en els angles i finestres. La resta dels murs avui estan arrebossats i pintats. La planta és rectangular i el teulat és a dues aigües amb les vessants vers les façanes principals.


El casal conserva quatre llindes.


La importància de l’activitat ramadera de Can Badia quedava recollida en aquesta noticia :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/08/19/granja-santa-pau-tindra-capacitat/930811.html

 

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva ( Salitja , la Selva, Girona, 10-03-1966), la retratava el 12 d'octubre de 2020.

 



L’acció criminal dels militars feixistes que s’alçaven en armes , encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMÒCRÀTIC de la II República, aconseguia aturar entre molts altres projectes culturals , l'Estudi de la Masia Catalana , una iniciativa ideada  i finançada  per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/santa%20Pau/page/3


Amb els mitjans actuals, humans i tècnics, fer realitat aquell projecte, no fora difícil. 


Des del coneixercatalunya ens hi afegiríem encantats.  

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GAVARRA, ADVOCADA A SANT SADURNI DE TOLOSA. COLL DE NARGÓ. L'URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

  

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

M’enviava fotografies de l’església de Gavarra, advocada a Sant Sadurni, al terme de Coll de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà.



L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1985

 




Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Francesc Junyent i Maydeu / Alexandre Mazcunàn i Boix / Maria Lluïsa Casesi Loscos , expliquen que  l’accés es fa des de  la carretera d’Isona a Coll de Nargó. En arribar al coll de la Mola, just al quilòmetre 24,2, surt una pista, perfectament senyalitzada, que avança en direcció S i mena a Gavarra. El recorregut d’aquesta pista és d’uns 10 km aproximadament i tant el seu traçat com el seu terra la fan apta per a tota classe de vehicles. La clau es pot trobar en una casa que hi ha davant per davant de l’església, a l’altre costat de la plaça.

L’església, conjuntament amb el castell, ressalta entremig de les cases que formen l’antic nucli de Gavarra que, a redós de la serra d’Aubenç, és situat a l’extrem sud-occidental del terme, prop de la divisòria comarcal entre el Pallars Jussà i la Noguera.

Es tracta d’una església romànica que acusa ostensiblement un seguit de transformacions que han alterat molt la fesomia de l’edifici, i alhora han desarticulat la seva primitiva estructura, cenyida a una construcció de nau única i absis, amb l’additament d’un campanar de torre de planta circular.

 

Entre les nombroses reformes que s’hi constaten, les més radicals consistiren en l’enderrocament de l’absis, substituït per un ampli cos quadrangular i en l’escapçament del campanar amb la supressió del darrer pis.

 

Entremig dels diversos cossos que conformen i envolten l’edifici actual, es destria del tot l’antiga nau romànica, perfectament diferenciada de l’ampliació moderna, i el campanar de torre que s’alça, fusionat amb la nau, al principi del mur nord.

 

La nau, de dimensions força reduïdes, és coberta amb una volta de canó de mig punt, feta amb lloses disposades a plec de llibre, amb el reforç d’arcs torals.

 

Els murs laterals han estat alleugerits amb l’obriment de dos arcs de descàrrega situats al primer tram de la nau, un dels quals, concretament el nord, acull la porta que comunica amb el campanar, la qual és perfilada amb un arc de mig punt adovellat.

 

Les finestres que il·luminen l’església són fruit dels remodelatges, com també ho és la porta que dóna entrada al temple, situada a la façana de ponent, que manllevà les funcions de la primitiva, situada a migjorn, actualment inutilitzada.

 

Els paraments exteriors no mostren cap element decoratiu, tot i que el mur sud és enrevessat per la presència d’uns contraforts col·locats per reforçar l’edifici en un moment en què devia perillar la seva integritat, cosa gens estranya si tenim en compte els nombrosos trasbalsos que el sacsejaren.

 

L’element més remarcable dins el conjunt de l’edifici és sens dubte el campanar, el qual, malgrat haver estat mutilat, encara mostra un aspecte força atractiu i alhora esdevé l’element més singular de la construcció, a partir del qual adquireix una certa rellevància.

 

Es tracta d’una torre de perfil circular que dissortadament fou mutilada vers l’any 1922, amb la supressió del darrer pis, que en aquells moments devia amenaçar ruïna. En substitució d’aquest darrer tram s’hi va col·locar una espadanya que, sobre una coberta cònica, encara corona actualment el campanar.

 

A la part alta hi ha dues finestres geminades, una de les quals, però, ha estat emparedada. Amb tot, cal suposar que totes dues compartien el mateix esquema compositiu, consistent en dos arquets de mig punt que recolzen sobre una columna central coronada amb un capitell mensuliforme.

 

L’edifici, tret dels llocs on els paraments han estat adobats, és aparellat amb carreus ben escantonats, però sense polir, i disposats en filades horitzontals, amb una distribució potser més acurada al campanar, on també són més petits.

 

Aquesta església que, tal com hem vist, ha estat trasbalsada per nombroses reformes, realitzades en bona part segurament durant els segles XVII o XVIII, sembla que respon a una obra romànica bastida probablement durant el segle XII, amb fortes influències constructives de l’arquitectura del segle anterior, tot i que els processos remodeladors i la desaparició d’alguns elements, com ara l’absis i el capcer del campanar, en condicionen i restringeixen la datació.

 

Dins el context de l’edifici adquireix una justa rellevància el campanar rodó, que s’allunya dels models prismàtics que tingueren una difusió molt més àmplia durant els segles XI i XII dins l’àmbit de l’arquitectura romànica, la qual, malgrat tot, també acceptà altres tipologies, normalment excepcionals i força singulars, entre les quals són una mostra els campanars cilíndrics com el de Sant Sadurní de Gavarra. Comparteix aquesta forma amb alguns altres, exemplaritzats pel també mutilat campanar del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que sens dubte seria el més monumental de la tipologia, i potser, si tenim en compte la seva datació del 1040 i dins el mateix àmbit comarcal, pel de l’església de Sant Martí d’Ars, sense afegir-n’hi altres de semblants, com el de Santa Coloma d’Andorra o el de Santa Maria dels Brucs, el qual, a desgrat de mostrar formes cilíndriques, parteixen de formes prismàtiques arrodonides.

 

L’edifici és força ben conservat, encara més després d’haver estat restaurat recentment

Podeu veure’n imatges a :

http://cat.romanic.eu/catalunya/alt-urgell-5/coll-de-nargo-sant-serni-de-gavarra-s-xii/

La Rosa Maria i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen la seva visita:

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/04/sant-serni-de-gavarra-coll-de-nargo-alt.html?fbclid=IwAR3dbFRss255ot7kC4D551G22uS3VrxwTqdcomvRcM5GRhMSWvODul-Np9o

Quan al topònim, el diccionari  català valencià balear recull dues possibles explicacions:  la primera ens diu que  té una etimologia  preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.);  la segona defensa que cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).

 

https://www.bioecoactual.com/ca/2020/05/15/gavarrera-un-aliat-per-a-les-nostres-articulacions/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Roser_silvestre



A reserva del que pugui dir-nos el Jordi Vila Juncà, que ha trepitjat el territori,  ens decantem per la segona opció, així el nom tindria relació amb la forta presència  d’aquest arbust de la família de les rosàcies.