diumenge, 28 de febrer del 2021

IN MEMORIAM. PERQUÈ ES MANTENEN LES RUNES DE L’ESGLÉSIA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES QUE FOU DESTRUÏDA EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO ?. EL VALLÈS ORIENTAL

 

La primera notícia de la parròquia de Sant Fost és del 978, poc posterior al primer esment de la comunitat d'habitants de Campsentelles.


Rebé diverses consagracions, l'última el 1141 pel bisbe de Barcelona Arnau de Gurb.


El 1504 es va unir a Sant Cebrià de Cabanyes, a la qual al final va eclipsar.


Fins al 1592 el rector era triat per la priora de Montalegre.

Va ser remodelada durant el període barroc.


A finals del segle XIX el seu tresor artístic era de prou qualitat.






 Va ser cremada el juliol de 1936

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


L'edifici és en ruïnes. El més elevat és un absis romànic mitjanament conservat, possiblement del segle XII, que podria obeir a la consagració del 1141. També es poden observar la planta de l'edifici ja remodelat a època barroca i l'absis quadrat de finals del segle XIX.

 



Retratava enmig de la infinita desolació al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç  Savall, 2 de maig de 1926 + Sant Llorenç Savall, 6 de maig de 2019 )


El lledoner que va ser testimoni de l’estultícia infinita dels uns i dels altres, continua dempeus.


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/el-lledoner-de-la-placa-de-lesglesia.html

 

 Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.412 víctimes:

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210226_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.609 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

EL CAMPANAR I EL RELLOTGE DEL SENY O LA TORRE DE LES HORES A LA PLAÇA DE LA VILA DE MARTOREL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

  

Retratava la façana de la  Plaça de la Vila, 45 del que diuen a Patrimoni  Gencat ; edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.




Dos cossos diferenciats, en la composició de la façana.


A dreta, la porta d'accés, enreixada, té les inicials BC dintre de medalló en esgrafiat, rellotge envoltant de fines motllures, espadanya amb campana.


 La part esquerra té les llindes de les obertures ornats amb garlandes florals, mènsules i modillons, ràfec, cartel·les i restes de ceràmica coronat la façana. La distribució compositiva de l'edifici marca la utilitat  del mateix en el moment de construir-se.


L’edifici fou construït, com a seu de l'entitat bancària BANCO CENTRAL  a finals del segle XIX , quan Martorell era ja vila important per la seva industria.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18599


El campanar més que el rellotge em fan  pensar que devia tenir un ús diferent abans de ser “abduït “ pel  Banco Central , un banc  espanyol creat l’any  1919, que es fusionava  l’any 1991  amb  el Banco Hispano Americano, i al ensems  el Central Hispano, l’any 1999  era absorbit  pel Banco de Santander, tot “ en olor de corrupció” , com es bon costum d’aquest dissortat reialme.


Trobava la resposta a Patrimoni Gencat, el campanar i rellotge – que fou  instal·lat  al segle XVII - , estan emplaçat sobre les restes d'una de les torres de la muralla medieval.


Fins a l’any  1926, juntament amb la torre hi havia la volta de les hores, que cobria el pas del carrer.


Podria ser una obra originàriament del segle XII-XIII però resulta molt difícil de precisar.


Rebia un email del Ferran Balanza Gonzalez en el que en relació a la  torre del rellotge - o "Seny de les hores", segons la denominació popular- , em deia ;  és el que resta de l'antiga casa de la "Volta de les Hores", d'origen medieval, enderrocada l'any 1925 per facilitar la circulació de carruatges, i es troba situada a la "Plaça de les Hores", a l'entrada de la "Plaça de la Vila".

 

El seu origen podria haver estat vinculat amb el de l'establiment  l'any 1686 en aquesta desapareguda "Casa de la "Volta", propietat de la família Par, d'una comunitat  dels  Fra Menors Caputxins, els quals, pocs anys més tard, es traslladaran a un edifici de nova planta construït a la falda de la Serra de les Torretes, fora del nucli urbà de la vila.


La maquinària antiga del rellotge es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, i conserva  aquesta inscripció: Se feu aquest rellotge en Barcelona per mans d'en Miquel Sitjar, manyà, any mil siscents vuitanta sis.


 La coincidència de les dues dates, la de l'establiment dels Caputxins i la de la màquina del rellotge, és la que ens fa sospitar la seva probable vinculació d'origen.


En tot cas, però, el rellotge que probablement s'havia instal·lat per regular la vida de la naixent comunitat caputxina, ja no es va moure del seu emplaçament, i durant 335 anys ha continuat donant l'hora als martorellencs.


En les "Ordinances de la Vila de Martorell" de 1761-1762, es preveia "Para la persona que dirige el relox ciento cincuenta reales de ardite”


La maquinària antiga va ser substituïda l'any 1935 per la d'un nou mecanisme del rellotger Isidor Tribó Capdevila , el qual, l'any 1991, passarà també a formar part de la col·lecció del Museu Municipal Vicenç Ros.


La màquina actual (1991), no es gaire més gran que la d'un despertador de tauleta de nit. 


Llegia que la Casa Llopart, havia acollit en els seus baixos oficines del Banc de Vizcaya, Banc Central i, més recentment, del BBVA.


Havíem demanat al Xavier Pérez Alcázar, que va restaurar l’any 2011, els esgrafiats de la Casa Llopart, dades del lloc i data de naixement. Pensem que  és el “ toca”, com en els cas de Ferdinandus Serra Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), i de Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003) que el precedien en la pràctica d’aquest art, oi?


Martorell  ha de fer, és just i necessari, és el seu deure i la seva obligació,  un escrupolós inventari de les seves façanes esgrafiades, i explicar-lo urbi et orbe, asfixiat per les infraestructures, tren, autovies, autopistes, carreteres,...,   el nucli no té millors  atractius, oi?

  

Amb tots els respectes ja tarden a posar-s’hi.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.412 víctimes:

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210226_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.609 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

 

dissabte, 27 de febrer del 2021

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL COLL. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

  

L’ Olga Sacrest i Roca publica una fotografia de  l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, sufragània de Ridaura,  que es troba vers l’extrem nord-occidental del terme municipal, als vessants sudorientals de la serra de Sant Miquel del Mont i sobre la carretera d’Olot i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, la qual al coll de Coubet es bifurca.









Per anar-hi cal agafar la carretera que va d’Olot a Ripoll. Després d’haver fet 2,5 km hom trobarà a mà dreta un corriol que puja en direcció nord-oest, el qual hi porta en uns 10 minuts. El camí que hi porta envolta la torre o antic castell del Coll.    


Patrimoni Gencat ens diu que l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, està situada a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont, en mig d'una zona boscosa. El temple d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular que, a l'exterior, presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules decorades amb motius figuratius, geomètrics i vegetals de factura molt esquematitzada. Per la part nord s'hi ha afegit la sagristia de planta quadrada, posterior al romànic. La porta d'entrada és al sector de migdia i és d'arc de mig amb llinda i timpà llis. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem sud-oest de l'edifici. Cal datar-lo del segle XVIII. Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.


L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la consagració del temple anterior a l'actual.

 



La mateixa  Olga Sacrest i Roca, havia retratat aquesta església l’any  1985. Vista de l'edifici


A l’església de Sant Andreu del Coll (segles X-XII) hi va haver fins l’any 1936 una làpida sepulcral gòtica d’alabastre que datava del 1334, en la qual es representava l’enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Durant els avalots de l’any 1936, el relleu, va patir actes vandàlics. Els danys ocasionats al Patrimoni històric de Catalunya, per l’alçament dels  militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, mai han estat avaluats, ni per descomptat compensats.   La dictadura, i la “ democraciola” s’omplen la boca amb allò del ESTADO DE DERECHO, i obvien conscientment el principi “Causa causae est causa causati”, el que és causa de la causa, és causa del mal causat.

 

Uns anys abans, entre el 1908 i 1909, Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923) i Celestí Devesa (Begudà, 20 de gener de 1868 - Olot, 1 d'agost de 1935) havien pujat a l’església per fer una còpia de la làpida amb la intenció de fer-ne diverses reproduccions i vendre-les.

 

A dia d’avui el Museu conserva la peça original i una còpia en guix que ens ha permès estudiar al detall aquesta joia del nostre passat.




 Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.

Una curiositat, Berenguer que apareix vestit amb la indumentària pròpia del seu estament, el cap recolzat en un coixí de borles i els peus damunt d’un lleó, porta al seu cinturó una espasa i un punyal amb l’empunyadura triangular, una empunyadura que només trobem en el món víking.


Entre els anys 1991 i 1995, amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Olot, es realitzà una intervenció arqueològica en aquesta església. Les excavacions posaren al descobert la fonamentació de l’absis preromànic i de l’espai funerari (segles XII-XIX). En les obres de restauració dutes a terme després d’aquestes prospeccions, hom decidí deixar vistes a l’interior del temple les restes arqueològiques més notables de l’absis i part de la nau, i per tant, només es va pavimentar el sòl de l’església parcialment amb elements de fusta

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/7742/qmem1275_web.pdf?sequence=1

 

El Jordi Vigué i Viñas ,  la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, l’ Eva Bargalló i Chaves i el Jordi Camps i Sòria, amplien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0428801.xml


Quan a la masia  trobava a :

http://www.olot.cat/FitxersWeb/28196/273%20B.pdf


No tinc clar  si els Saiols  és la masia  que apareix damunt de  l’església de   Sant Andreu del Coll,  i de la que ens diu la fitxa del Catàleg de masies ; situada lleugerament per sobre el pla i molt adaptada a la topografia del terreny. Amb vistes des de Batet fins les Planotes. Al nord queda delimitada per una zona boscosa de roureda. L’accés és des la carretera de l’Hostal del Sol per un camí particular sense asfaltar.


Conjunt format per dos edificis, la casa i una cabanya. La casa, parteix originalment d’un cos de planta rectangular de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta amb teula àrab a dues aigües vessant cap a façanes laterals.


 Les façanes estan remolinades amb un morter pobre que es troba bastant deteriorat.


A aquest cos hi ha afegits diferents volums. A la façana de migdia presenta una galeria interessant per la composició de les obertures, formant una eixida coberta tant en la planta baixa com en la primera.


L’aspecte de conjunt de la masia és totalment equiparable a la tipologia tradicional dels masos de la comarca veïna, el Ripollès.


La cabanya és de caràcter tradicional, d’estructura de pedra i amb una volta a planta baixa.


Coberta amb teula àrab sobre embigat de fusta i una encavallada a la part del davant. La façana de llevant, la de l’era és molt oberta, fins i tot presenta el voladís de fusta característic d’aquesta tipologia de cabanyes.


La resta de coberts estan bastant deteriorats i són de poca entitat


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.




Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de l’ Apòstol Sant Andreu , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

divendres, 26 de febrer del 2021

LA CASA NATAL DE L’ESCRIPTOR JOSEP CAROL ARCHS. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Creuava el Pont del Diable i passava de la comarca del Vallès Occidental, a la comarca del Llobregat jussà,  tot just quasi al final  del pont coincidia a un senyor que estava assentat i que m’explicava que havia estat taxista,  que  viu al Papiol, i que ha vingut caminant,  cosa que ha de fer per qüestions de salut, parlàvem una estona de les limitacions que sens han imposat amb la Covid.19, advertia que tothom n’està molt cansat  -  per dir-ho d’una forma políticament correcta -, li explicava que venia a retratar façanes esgrafiades, en aquest art, Martorell és una “ potència mundial”, i ens acomiadàvem.

 

Retratava l’habitatge entre mitgeres, assenyalat de número  80  al carrer Pere Puig 80, a tocar de la Plaça de la Creu de Terme, a Martorell.




El Mapa de Patrimoni ens diu ; edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessant de teula ceràmica. A planta baixa hi ha dues obertures emmarcades.


La façana és de carreus de pedra.


Al primer pis hi ha un balcó descentrat amb dues obertures amb llinda i brancal de carreus. Entre elles hi ha la data esgrafiada de 1730.


Al segon pis hi ha sis finestres amb arc de mig punt de maó vist. La coberta té un voladiu amb bigues de fusta.


La referència escrita més antiga és  del 1730, data que tenim inscrita a la façana.


Al 1760 era propietat de Francesc Pelegrí d'on li prové el nom.


Es creu que podria ser molt més antiga perquè es parla d'una casa fora muralles i aïllada davant de la Creu de terme.


A meitat del segle XIX era propietat de la família Campmany i al 1923 la va comprar l'Emili Carol, avi del conegut escriptor Josep Carol Archs ((Martorell, 24 de desembre de 1929 + Barcelona, 16.11.2019 )




 

http://www.josecarol.es/carol4.htm


 http://www.informadordemartorell.cat/html2/public/portal?showContent=SECCIONS&content=861


https://martorelldigital.cat/mor-lescriptor-josep-carol-impulsor-del-premi-vila-de-martorell/


Quan us deixin sortir de les presons locals /comarcals – en les que portem un any tancats - , poseu Martorell, a l’agenda de llocs per visitar.


http://turisme.martorell.cat/wp-content/uploads/2015/01/Esgrafiats.pdf

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/la-casa-dels-esgrafiats-pagesos.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/03/el-progres-de-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/collegi-de-la-merce-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/el-sindicat-viticola-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/santa-margarida-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/la-colonia-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/sant-genis-de-rocafort-martorell-baix.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-del-diable-que-abans-feia.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/josep-salvany-blanch-heroi-de-catalunya.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/martorell-santa-margarida-de-la-via.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/04/campanar-de-lesglesia-de-sant-ferran.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/escoles-publiques-de-la-ii-republica.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/presencia-de-ferdinandus-serra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-capella-del-jardi.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/esglesia-de-santa-llucia-de-la-torre.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-torre-betlla-i-la.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/teniu-mes-dades-daquesta-casa-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/els-esgrafiats-de-martorell-un-tresor.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-pep-el-garbellador-martorell-el.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/visita-martorell-in-memoriam-de.html


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

dijous, 25 de febrer del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLCIUTAT, ADVOCADA A SANT FELIU AFRICÀ. LA SEU. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

En aquesta ocasió  m’enviava fotografies de l’església de Castellciutat, advocada a Sant Feliu Africà, al terme de la Seu a la comarca de l’Urgell sobirà.

 




L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1984. Vista de la façana principal.

 


 

Hem feia notar el Jordi Vila Juncá que en ambdós fotografies hi ha vehicles al costat del temple, un  Citroën Dyane,  automòbil de turisme , produït pel fabricant francès Citroën entre els anys 1967 - presentat al Saló de l'Automòbil de París d'aquell mateix any -  i  1983;   En la fotografia de A.Mora, i uns tots terreny en les  seves fotografies.


Hem demanat a Patrimoni Gencat ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura PopulariReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


La Paremiologia catalana recull;  la Seu és la ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic i fanatisme, voldríem constatar que això no és així en l’actualitat.


Patrimoni Gencat li dedica una telegràfica informació; edifici religiós d'una nau amb capelles laterals. Construcció rústega amb pedres sense fer filades. Campanar forman línia amb el frontis.Es esmentada a l'acta de Consagració de la Seu de l'any 839.



       

 

Jordi Contijoch Boada. Vista de l'interior de l'església.


Sortosament  la Maria Lluïsa Cases Loscos,  amplia aquesta informació a :

 https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601en.xml


El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic; segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia, capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui.

 

Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia (lulia Ubica) que era el principal establiment romà de la regió; aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no s’ha trobat confirmació en l’arqueologia ja que no s’han fet troballes d’època romana a l’indret. Ben aviat, la desaparició de l’estructura administrativa del Baix Imperi i l’establiment de l’organització jeràrquica de l’església cristiana feren que la seu del bisbat d’Urgell, al segle VI, no fos Llívia sinó la Civitas, situada a l’altre extrem del territori pirinenc de la Cerdanya, la vila, que adoptà el curiós topònim de Ciutat.


Resulta molt interessant, malgrat que només puguem plantejar el fet que el bisbat, d’època post-romana, no s’establís a l’antiga capital de Llívia, sinó a la vila de Ciutat, la qual cosa representa un evident trasllat de la capitalitat política, des de la Cerdanya cap al pla de l’Urgellet. També, en aquest mateix sentit, cal reflexionar en la persistència d’un topònim com el de Ciutat, per a designar un establiment amb funcions prou importants per a esdevenir seu episcopal, i substituir així la capital tradicional de la dominació romana en el país dels ceretans.

 

El trasllat de la seu episcopal, i l’establiment de la nova capital en el Vicus del pla, representà la decadència del nucli de Ciutat davant la puixança de la nova capital de la Seu d’Urgell, i el seu nom actual de Castellciutat, que apareix ja al segle XVI, concretament en la visita pastoral del 1515; però no és fins al segle XVII que s’imposa la seva denominació.


L’església de Sant Feliu de Ciutat fou objecte de deixes en el testament del bisbe d’Urgell, Sisebut, datat l’any 839. L’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat fou consagrada l’any 952 pel bisbe de la Seu, Guisad II, a petició del comte Borrell, que la dotà amb les dècimes dominicals que tenia a Ciutat i a la vall d’Andorra, amb la vila de Bescaran, amb el castell de Sant Vicenç de la vall d’Andorra i la seva església de Sant Vicenç, entre altres possessions, com també amb llibres, ornaments i objectes litúrgics de culte. El comte Borrell confià el servei al prevere Seniofred, el qual també féu importants donacions a l’església. Per la seva banda, el bisbe li concedí les dècimes, les primícies i les oblacions dels fidels del seu terme, i l’església parroquial de Sant Martí de Terrassola, amb tots els seus termes. En el testament del 993, Borrell II deixà a Sant Feliu de Ciutat diversos alous situats al terme d’aquesta població.

 

En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre les possessions cedides al cenobi s’esmenta l’església de Sant Feliu de Ciutat, amb les seves sufragànies, dècimes, primícies, oblacions i defuncions.

 

En la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies de la diòcesi d’Urgell, els anys 1312 i 1314, figura l’església de Sant Feliu de Ciutat, dins del deganat d’Urgellet. En el llibre de la dècima de la diòcesi, del 1391, es relaciona el capellà de Ciutat, que pagava la quantitat de 16 sous. L’església parroquial de Sant Feliu de Ciutat també figura en les visites pastorals realitzades els anys 1515, 1575 i 1758. En la visita del 1575 s’indica la necessitat de reparar els teulats i les cobertes de l’església i d’acabar l’obra de la rectoria. Actualment l’església parroquial de Castellciutat és cap de demarcació parroquial.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 http://www.pedresdegirona.com/separata_sant_feliu_2.htm

 


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així,  amb la intercessió de Sant Feliu Africà,   davant l’Altíssim,   podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.