dedicat Santa Maria del Soler de Clariana :
Vostres fills Verge Maria
us professen ver amor
puix sou l’obra més perfecta d
de les mans del Creador
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ , diu en relació a aquesta esglesiola :
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Garrigó , Soler i d'Astruc .
Demanava al Joan Escoda Prats, expert pel que fa a la localització de llocs, usuari habitual del G.P.S. , que prepares una sortida per arribar-nos fins aquest ermita, quin fidels – estimo que no massa anys enrere – feien gala d’un elevat nivell poètic.
Quan sortíem de Mura el termòmetre marcava per sota dels 0 graus, al llarg del matí, malgrat que lluïa el sol, en cap moment superàvem aquesta temperatura per les terres del Solsonès; li fa gràcia al Camarlenc de Mura, la meva denominació de ‘forat negre’ per aquestes i totes les comarques interiors, que si els barcelonins visiten, ho fan per excepció i no per norma.
Seguíem el curs del Cardener fins al mas Canet – on encara viuen – i remuntàvem la carena fins el trencall del Garrigó, el lloc avui abandonat i amb clares senyals de ruïna, havia estat el centre d’un veïnat de cases disperses que es reunien a l’església de Santa Maria.
L’Ajuntament de Clariana de Cardener, anticipant-se a les recomanacions fetes per la Presidència de la Generalitat de Barcelona, practica la política de fer més amb menys [ cosa que val a dir, considerem lloable ]; entenem però que l’estalvi en rètols indicadors, Santa Àgata, Santa Maria del Soler de Clariana,... a banda de ser econòmicament insignificant, treu rellevància a la tasca – per demés remarcable – esmerçada en restaurar aquests edificis històrics.
Trobàvem l’accés a la capella de Santa Maria del Soler – som gats vells, en tots els sentits – i podíem recollir imatges de l’exterior d’aquest senzill edifici , que consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular.
Ens expliquen que desprès de la restauració feta el 1962, s’ha consolidat l'edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors:
La coberta de la nau és de doble vessant, refeta amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat.
L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses.
L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII.
Altrament – i ens dol particularment no poder veure-la – s’ha recuperat la imatge romànica de la titular, del mateix segle XII , fins aleshores arreglada/carregada/disfressada amb postissos que la desfiguraven.
Agrairem ens feu arribar una imatge de Santa Maria del Soler de Clariana, al e.mail coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada