diumenge, 17 de juliol de 2011

SANTUARI DE SANTA MARIA DEL BOSCALT ( ALT URGELL)

Rebia una crònica de la sortida que van fer la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, en la recerca en aquesta ocasió del santuari de Nostra Senyora del Boscalt, prop d’Ansovell, del qual n’havíen tingut notícia en una visita al poble de Cava a la recerca d’un camí de muntanya.

Ansovell és la capital del municipi de Cava, perquè els seus aproximadament 40 habitants fan que sigui el nucli de població més habitat. Està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró

El castell pertangué als Pinósm les cases situades al pendent del riu Moixol, són apinyades; força d’elles llueixen amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent.

Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Mart, avui
ruïnosa, amb la volta esfondrada, i mig coberta per plantes. La parròquia de Nonsuvelle s’esmena en l’acta de la consagració de la Seu l’any 839. L’edifici pertany al segle XII i és d’una sola nau i l’absis semicircular té la mateixa amplada.

L’actual església parroquial dedicada també a Sant Martí és un edifici rectangular, cobert en voltes de llunetes. El portal adovellat, és al NE. Desgraciadament el dia que ven fer la visita, s’hi estaven fent obres i no van poder accedir-hi ni fer unes fotografies correctes. A l’extrem oposat de la porta s’aixeca el campanar.

El bosc d’Ansovell, propietat del conjunt del veïns del poble, és un dels espais naturals més ben conservats de la comarca. El paratge natural del seu entorn és de gran bellesa i va inspirar a Victor Català a l’hora d’escriure el llibre “Solitud”.



El santuari del Boscalt és una ermita ampla, d’una nau amb capelles laterals,crida particularment l’atenció la torre-campanar; en els darrers anys s’ha refet el teulat, i s’ha iniciat l’arranjament de l’interior. Antigament en la casa annexa - en l’actualitat ocupada per particulars- ,hi havia una petita comunitat religiosa. Més tard, la comunitat va deixar pas a ermitans durant molts anys.

Per aquest indret passava el camí cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats. També sembla haver hagut explotacions de ferro (mina dels sarracenos?)

El paisatge és fabulós mentre puges veus les vessants del poble i a l’altre cantó de la vall el poble de Cava. Des del santuari divises les valls que davallen cap a la Seu.

En el voltants del santuari es pot veure un magnífic boix de més de dos cents anys.

La Mare de Déu és molt venerada i s’hi acumulen molts vots d’any en any. El primer diumenge del mes de maig hi ha la processó dels vots del poble que puja fins al santuari resant durant el camí.

Feta en fusta sense policromar és obra de l’escultor andorrà Sergi Mas. De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics. La talla original és va ser cremar en un incendi a la meitat del segle XX.

Ens deixa un enllaç a la Médiathèque Centrale de Montpellier, on podreu trobar els Goigs d’aquesta Verge :

http://bm-montpellier-1.picturelan.com/show_souscategorie.cfm?cfid=7582&cftoken=31287005&cat=1009&MaxItem2show=80&page=3&displayMode=0

Des d’antuvi el 8 de setembre, si escau en diumenge, o en tot cas el primer diumenge de setembre es celebra l’aplec que es molt assenyalat i participat per persones de tota la contrada.