dissabte, 23 de juny de 2012

Can Pèlachs , o Can Pèlacs, o fins Can Pèlags a Castellar del Vallès

A l’entrada 2, del Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans, al mot Pèlag, diu : Toll, massa d'aigua embassada (Manresa, Terrassa, Castellar del Vallès, Penedès, Camp de Tarragona.) ; castellà; charco. Pèlech o gorch: Gurges, Torra Dicc.

El mot pèlag, com a topònim, va associat a zones engorjades de riera, i/o en indrets on abunden els gorgs o pèlags. Castellar del Vallès és terra de gorgs, o utilitzant el mot antic, terra de pèlags. L'any 1030, entre la documentació del diplomatari del monestir de Sant Llorenç del Munt s'esmenten pèlags: Pelago Lato.

La primera referència documental que s'ha trobat i que esmenta algú del llinatge Pèlags vinculat al terme de Castellar del Vallès pertany a un document del fons de l'arxiu Fontcoberta, - que mai han estat ‘barons’ de Castellar del Vallès, ja que no existeix aquest títol nobiliari -. Segons l'inventari descriptiu d'aquest arxiu, l'any 1202 Pere de Clasquerí establí a cens a Guillem de Pèlags una peça de terra que havia estat de Ponç Soler, al terme i parròquia de Castellar del Vallès. La segona referència documental a trobem en l'acta de fundació del benefici eclesiàstic del Sant Esperit, a la parroquial de Sant Esteve de Castellar de l'11 de gener de l'any 1269. El document ens informa que Guillem de Pèlags havia acumulat un patrimoni al•lodial considerable: tenia masos, terres i cases a Castellar del Vallès, Sant Julià d’Altura, Sant Esteve de la Roca i Palol, i moltes d'aquestes propietats havien estat comprades per ell mateix. L'expansió territorial dels Pèlags no acaba amb Guillem, ja que el seu fill Berenguer consta, l'any 1275, com a propietari útil del mas Serra de les Fàbregues.

El mas i el llinatge Pèlags dels segles XIV i XV no sembla que continués l'empenta econòmica del Guillem de Pèlags del segle XIII, però es va mantenir dins una categoria que es podria anomenar de pagesos benestants. En el segle XVI, la família Pèlags va tenir problemes de relleu de descendència, ja que el balanç de terres de començaments del segle XVI no és el mateix que el de finals. Al llarg del segle XVII, la família Pèlags viu un període d'estabilitat i els fills de la casa van tornar a ser pagesos del mas.

Ja en el segle XVIII, el cadastre de Patiño, de l'any 1716, fa un retrat aproximat del que era can Pèlags, de 45 quarteres de terra, i en aquell moment la propietat es localitzava a les dues bandes del Ripoll: a la banda dreta de la casa hi havia l'hort, un molí i camps de cereals; i a la banda esquerra hi havia el Pla d'en Pèlags. Les terres properes a la casa es destinaven al cereal i a l'horta, i les del pla de l'altra banda del riu als cereals, l'olivera, la vinya i el bosc. La vinya, però, ja ocupava el segon lloc en extensió, pel davant de l'olivera i l'horta, però encara quedava molt lluny del paisatge que a final del segle XVIII tindria aquest rodal, on la vinya assoliria un paper destacat. Per les descripcions de mitjan segle XIX, en què la major part de la propietat de can Pèlags era destinada a la vinya, és de suposar que la segona meitat del segle anterior marcaria l'inici de l'expansió de la vinya i, de retruc, reformes i ampliacions ala casa per donar cabuda a les noves necessitats d'espai per a la vinya, com els cellers, els cubs o les premses.

Després de la guerra del Francès (1808-1814), i ja entrada la segona dècada del segle XIX, el mas es va veure obligat a vendre's part de les seves terres. La família de can Pèlags va fer el mateix que la majoria de cases de pagès del rodal: establir a cens o parceria les terres més allunyades i més marginals de la propietat que podien donar algun rendiment si es plantava vinya. A les primeres inscripcions registrals de l'any 1866 consta que can Pèlags només tenia 28 quarteres de terra. Tot i les desviacions, una declaració de superfície tan petita s'ha d'interpretar com que no es van incloure les terres que es tenien a cens o parceria (uns vint títols). Després de la fil•loxera (al Vallès va començar a penetrar el 1883), hi hagué un retorn de les terres dels parcers als propietaris.

El 30 d'agost de 1934, el darrer hereu de can Pèlags, en Melcior Pallàs Fatjó, habitant del poble de Castellar del Vallès, solter i d'edat avançada, va vendre la propietat de can Pèlags al fabricant tèxtil Emili Carles-Tolrà i Amat a canvi d'un vitalici mentre visqués, i del usdefruit de la propietat. El 7 de novembre de 1945 moria Melcior Pallàs, acabant així la història que començava l'any 1202. S’acabava amb ell la història d’aquesta família, i l’activitat d’aquest mas, que s’havia mantingut des de l’època medieval.


Els Carles-Tolrà -contra en que podia semblar als castellarencs en aquells moments – tindrien una volada curta.

L'any 1941 moria Emili Carles-Tolrà i Amat, i heretà can Pèlags el seu fill Josep Carles-Tolrà i Coll, qui l'any 1953 va redimir el cens emfitèutic que gravava la propietat de can Pèlags i que s'havia de pagar als Fontcoberta. Com la major part dels ciutadans d’aquella època, els Carles-Tolrà van haver de redimir el cens – privilegi de l'Antic Règim, que el feixisme va mantenir manu militari – i que pesava com ulla llosa en un món, o el model de propietat era totalment burgès. El cens del domini alou, havia estat, primer, dels Montcada; després, dels Clasquerí; més endavant, dels Salcedo i els Meca conjuntament; dels Sentmenat, i, finalment, dels Fontcoberta.


Els Carles-Tolrà farien una casa nova “El Ranxo” (amb el significat actual del terme “torre”, com a habitatge de segona residència), al costat de l'antiga casa dels Pèlags , que passaria a exercir com a masoveria.

La felicitat no dura gaire a la casa dels pobres, i Josep Maria Carles-Tolrà i Coll moria l'any 1978; en el seu testament va deixar la torre, la masoveria i tota la propietat de can Pèlags, a títol proindivís, als seus fills Emili, Josep Maria, Maria Teresa, Montserrat i Maria Rosa Carles-Tolrà i Bofill. Els fills i propietaris van arribar a un acord de repartició d'herència l'any 1983. Can Pèlags quedava a parts iguals pels germans Emili, Josep Maria, Maria Teresa i Montserrat. A partir de l'acord familiar s'accelerà la venda de terres. Des del mes d'agost de 1983 es van fer vendes de lots de terra importants, "paquets", tots ells, majors d'una hectàrea i, així, en començar l'any 1987 els germans Carles-Tolrà havien venut 41 hectàrees de terreny, pràcticament tot el que quedava de la finca. Aquest mateix any 1987, els masovers van abandonar la masia. Va començar, així, un procés d'enrunament molt ràpid, agreujat per alguns actes vandàlics, com va ser la mutilació de dos finestrals gòtics de l'edifici, ja que la casa va quedar deshabitada.

El 1994, la casa del mas de can Pèlags, la Torre dels Carles-Tolrà i el terreny circumdant, és a dir, tot el que restava de l’antiga finca, fou comprat per Francesca Clusellas i Lloret, l'actual propietària.

Els Pèlags començaven a deixar la seva petjada en la petita història d’aquest indret, l'any 1202, i la mantindrien fins l’any 1945; els Carles-Tolrà en gaudirien només alguns decennis.

A l’entrada 1, del Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans, al mot Pèlag, diu (ant. escrit pèlech) : poèt. Mar profund, allunyat de la costa; cast. piélago. ‘ Que'l vent los traga del gran pèlec en què són’, Llull Cont. 117. Als uns i als altres, que el bon Déu els perdoni els seus pecats, i els admeti a la Vida Eterna.