dilluns, 10 de febrer de 2014

CASA D’ESTIUEIG DE PAU CASALS. SANT SALVADOR. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ..CATALUNYA

Edifici fet construir per Pau Casals, o, Pau Carles Salvador Casals i Defilló ( Vendrell , 29 desembre de 1876 - Sant Joan de Puerto Rico , 22 octubre de 1973 ), l’any 1909 com a residència d’estiueig, al peu de la platja de Sant Salvador, que va reformar l’arquitecte i music Antoni Puig Gairalt (Hospitalet de Llobregat, ( Barcelona, 28 de agosto de 1887 -- Barcelona, 1935).

Té gran interès el seu jardí, amb un mirador que dóna a la platja, ornat amb escultures de Martí Llauradó i Mariscot, Barcelona (1903 – 1957) , Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 de abril de 1864 - 27 de febrer de 1934), Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 1886 – 1957)i Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 – Barcelona, 1958), entre d'altres.


Situada a la Via Palfuriana de Sant Salvador. Fou construïda en diferents èpoques. És una casa d'estiueig d'una sola planta. A la part del davant té un petit pati-jardí al qual s'accedeix mitjançant una porta amb llinda. La porta d'entrada a l'habitatge presenta un porxo amb arcs de mig punt. Sobre aquesta hi ha una inscripció commemorativa. La casa resta actualment habilitada com a museu. Cal destacar les dues ales laterals que foren adossades a l'edifici sota la direcció del propi mestre, així com un jardí que es troba a la banda dreta de la casa, també de construcció posterior. La galeria Consta de dues plantes i té forma rectangular. Els baixos presenten unes finestres semicirculars, unes pilastres amb base i capitells que sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha el segon pis. Aquest és descobert i limitat per una barana de pedra dividida amb cossos que sostenen unes escultures exemptes que fan la funció de pinacles. El terra és fet de còdols marins. La part de davant de la galeria presenta un cos adossat on hi ha dues escalinates laterals mitjançant les quals s'accedeix al pis superior. A la Sala VIII es conserva la Mare de Déu Dolorosa, del segle XVIII.

Pau Casals, era alhora que un geni de la música, un exemple d’ètica i civisme, l’any 1917 va anunciar la seva decisió de no tornar a actuar a Rússia , després dels successos de la Revolució russa i la implantació del sistema comunista.

En els anys posteriors estendria aquesta decisió a tots els països anomenats comunistes on no hi hagués "democràcia".

L’any 1926 va crear a Barcelona l'Associació Obrera de Concerts (Associació Obrera de Concerts): una entitat independent el seu objectiu era permetre l'accés de la classe treballadora a l'ensenyament de la música i l'audició de concerts.

Conegut pels seus ideals republicans, en 1931 va mostrar públicament el seu content per la proclamació de la Segona República a Espanya , i va ser convidat a participar en els actes commemoratius del succés. Va participar en els actes dirigint a la Orquestra Pau Casals i el Orfeó Gracienc , que van interpretar la Novena Simfonia de Beethoven en una actuació al Palau de Montjuïc de Barcelona. Ideològicament es va fer republicà pel progressiu distanciament que va patir amb Alfons XIII a partir de la Dictadura de Primo de Rivera i la supressió de la Mancomunitat. De fet, tal com explica en el capítol quart les seves memòries, sempre va expressar la seva gratitud a la reina Maria Cristina i va portar enfilat a l'arc del seu violoncel un anell que ella li va regalar.

L'any 1933 va rebutjar una invitació per actuar a Alemanya a causa de l'arribada al poder d' Adolf Hitler , quines doctrines polítiques detestava. Va manifestar la seva intenció de no tocar en aquest país fins que no hi hagués un canvi de règim polític, això va comportar l’amenaça de cremar-li les mans, feta des de les files nazis.

L’any 1936 , amb l'esclat de la Guerra després d ela sedició dels feixistes, , amb el suport de la jerarquia ‘catòlica’ del REINO DE ESPAÑA , es va declarar públicament a favor de la II República, mesura en la que va voler expressar la seva actitud antifeixista .

Amb la consolidació de la dictadura militar va decidir traslladar-se a viure a Sant Joan de Puerto Rico (la seva mare Pilar Defilló Amiguet havia nascut a Puerto Rico, on els seus avis materns, catalans, havien anat a treballar).

Catalunya li deu a Pau Casals més enllà de les seves genials aportacions musicals, el fet del tot excepcional de fer-nos ‘visibles’ davant el món.

http://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw
http://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg&feature=kp


A la mort del sàtrapa les seves cendres tornaven per reposar a la seva terra.