dijous, 4 de juny de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL. FORÈS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici magnificent de Sant Miquel de Forès, la descripció ens diu que originàriament era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera.


Al llarg del segle XIV es van construir dues capelles de planta quadrada, a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri, que han configurat una mena de creuer. L'absis primitiu va ser aterrat el segle XIX. La volta és de canó apuntat i arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. Pel que fa al material constructiu emprat es tracta de carreus de pedra, tallats acuradament i col•locats en el mur a la manera "isòdoma", que es caracteritza per fileres (o filades) de la mateixa alçada, constituïdes per blocs regulars (carreus) de pedra de diferents menes (gres, basalt, traquita, pedra calcària, etcètera) i del mateix gruix del mur, ben treballades per totes bandes, disposades en filades horitzontals d'alçada regular i homogènia. Solen presentar solcs i protuberàncies a l'interior per encastar bé un carreu amb l'altre, i de vegades també sortints a les cares laterals per facilitar-ne el transport i la col•locació, que es poden eliminar per motius estètics.

Les filades estan col•locades sempre a trencajunts –és a dir, de manera que no hi hagi coincidència entre les juntures del carreu de dalt i el de baix–, i habitualment amb el junt entre els blocs de pedra adjacents disposat al centre del carreu que hi ha a sota.

L'aparell isòdom de carreus regulars pot contenir una filada a la base més alta que les altres, formada amb blocs disposats verticalment i anomenats ortòstats.

L'església té dues portes d'accés que es coneixen com la del Homes i la de les Dones, ambdues obertes en el costat sud. La més propera al presbiteri, la de les Dones, és del segle XIV, definida per un arc de mig punt de dovelles amb arquivoltes decorades, que arrenquen de tres columnes, amb els seus corresponents capitells, per banda. A la part externa, les dovelles disposades de forma radial estan resseguides per una motllura a manera de guardapols. Per sota la línia d´imposta van col•locar-hi altres dues columnes, alineades, a un costat i altre, amb les restants. L ‘espai intern que configura la darrerra arquivolta l´ocupa un timpà semicircular. La decoració de la porta és en forma de motius geomètrics, ocupant el timpà una creu i motius vegetals.


L’altra porta, la dels Homes, és molt senzilla, amb un arc de mig punt de dovelles, i un bordó extern amb decoració a manera de guardapols.


El campanar es va construir en el segle XVIII sobre el braç sud del creuer, damunt la porta dels Homes.


Al cementiri parroquial, que ocupa tot el llarg de la façana nord de l'església, es conserven algunes esteles funeràries.


No podíem accedir a l’interior – malgrat coincidir amb la persona que té la clau – perquè s’estan fent obres d’arranjament.

Es pot dir de Forès, com de Castellar del Vallès, i de la major part de pobles , viles i ciutats de nom amb la terminació ès, allò de que ‘tothom en parla, i ningú sap on és.

A Forès s’hi ha de venir expressament, i millor fer-ho quan les obres de restauració estiguin acabades.

Esperem les dades de l’autor de l’edifici de l’Ajuntament, que eren alhora les Escoles.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com