dijous, 7 de juliol de 2016

DE SANT SADURNI DE SUBIRATS A SANT SADURNI D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Les primeres notícies de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats daten del segle XI.

L'edifici actual s'aixeca sobre l'espai ocupat per una església romànica, que al segle XVI va ser enderrocada a causa del seu estat ruïnós. El 1567 s'iniciaren les obres que marquen l'edifici actual, fruit de successives addicions i reformes, donant com a resultat una superposició d'estils. D'aquest període, d'estil gòtic decadent, només resta el campanar, de 1606, segons la inscripció que hi consta.

Les obres continuaren lentament fins la consagració de l'església el 1705.

L’any 1762, Sant Sadurní es desvincula de la parròquia de Sant Pere de Subirats amb el nom de Sant Sadurní d'Anoia.
L'església continuà transformant-se: al 1795 es fa el sagrari, en el període entre 1816 i 1823, la portalada renaixentista i el cor, el 1883 el transsepte amb el cimbori i es prolonga la nau fins adquirir planta de creu llatina. Mentrestant, es succeeixen les obres de consolidació i manteniment el 1859 i el 1880.

Durant la tercera guerra carlina,en el procés de fortificació de la població, es va emmerletar el campanar i s'hi instal•là un canó.

Francesc Folguera Grassi (1891-1960) va fer la reforma de la façana i el pòrtic als anys vint del segle XX.

La descripció ens diu ; església de planta de creu llatina, amb tres naus i creuer cobert amb cúpula.


L'accés està dominat per un porxo amb columnetes, decorat amb esgrafiats de Tomàs Busquets, amb el mateix estil de la façana de la rectoria, de manera que lliguen els dos edificis convertint-los en parts d'un sol conjunt.


El campanar té planta octogonal i obertures amb arc ogival.

Està decorat amb gàrgoles, restaurades recentment.

http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/7.pdf

Sant Sadurní d’Anoia més enllà del cava, té altres atractius que des del meu particular punt de vista, no es ‘saben vendre’ com caldria.