dilluns, 8 d’agost del 2016

ELS FORNS DE PEGA DE CAN VALLS. OLZINELLES. SANT CELONI. EL VALLES ORIENTAL DIT TAMBÉ EL MONTSENY JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré davant els forns de Pega de Can Valls, datats entres els segles IX i X, dels que força malmesos se’n conserven encara tres.



Llegia que els forns de pega foren habituals a partir dels segles IX i X, i decaurien definitivament a partir del ús generalitzat del petroli i els seus derivats en els primers anys dels segle XX

Mitjançant una destil•lació primitiva, s’obtenen pegues , brees , i quitrans forestals.

Aquesta mena de forns per la seva exclusiva destinació s’acaben anomenant també pegueres.

La producció anava destinada principalment a les drassanes per a calafatar les embarcacions.

Altres destinacions quan a les brees especialment era el seu us en l’enllumenat públic [ torxes ] ; foren essencials per impermeabilitzar els bots; durant molts segles els envasos més eficients per al transport de líquids; el vi fins no fa gaires anys com exemple. També curiosament per la impermeabilització de soles d’espardenyes, etc.

Depenent de la fusta emprada també variava el producte final. Del pi blanc i pi negral s’obtenia la brea, una substància viscosa de color roig negrenc, de la fusta del ginebre s’obtenia el quitrà de ginebre, que s’utilitzava per guarir ferides petites i superficials tan d’homes com d’animals.

Per a la seva construcció habitualment s’utilitzava un desnivell del terreny o terraplè per excavar un forat, deixant oberta la part frontal. Constava de diferents parts: el forn, forat excavat amb forma de gla; la boca o porta, que era l’obertura frontal que facilitava la càrrega, la neteja del clot; el canal, conducció que unia el forn amb l’olla, recipient on es recollia la pega o quitrà.

Per a l’obtenció de la pega s’omplia el clot des de les parets fins al centre amb estelles de teia col•locades verticalment; es tapiava la boca i es cobria la part superior amb escorça. Després s’hi calava foc. Les teies cremaven de dalt cap a baix, alliberant el quitrà per les altes temperatures de l’interior, que circulava en forma líquida pel canal fins arribar a l’olla, on era recollit. Tot aquest procés era lent i durava un dia.

Del quitrà obtingut, escalfat i remenat durant mitja hora, després de refredat es tornava una substància sòlida negra, la pega.

La família dels Valls d'Olzinelles, tenia casa pairal a la vila de Sant Celoni, un magnífic edifici construït l’any 1886, que aixoplugaria l’ Hotel Suís (plaça de la Vila, 15-16)

La descripció tècnica ens diu que l'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.

Amic lector, m’agradaria ampliar aquesta informació, i agrairé molt la tramesa de qualsevol informació a coneixercatalunya@gmail.com