divendres, 8 de març del 2019

CAN FEU. LLIÇA D’AMUNT/SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau fa una feina impagable, publicant imatges a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental al facebook.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10213381608682242&set=pcb.819408405070946&type=3&theater&ifg=1


La propietat de Can Feu ultrapassa els limites locals; Lliçà d'Amunt - Barri del Rieral (Vallès Oriental) i Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

Can Feu apareix documentada en el fogatge de 1497.

En el fogatge de 1553 s'esmenta a Joan Feu notari. Desconeixem altres dades documentals que facin referència a la casa. El més probable és que la construcció sigui del segle XVI, època de creixement econòmic, com ens ho indica la tipologia de les finestres, així com la utilització d'espitlleres de defensa pròpies dels segles XVI i XVII. També és pot constatar una ampliació posterior datada al segle XVIII a la cara sud.

Patrimoni Gencat ens diu ; gran masia d'estructura basilical i orientada a migdia. El cos principal es troba envoltat per altres cossos annexes.

Consta de planta baixa, pis i golfes, només a la crugia central. A la façana principal hi ha espitlleres de defensa i tres finestres d'un cert regust gòtic i un portal adovellat al centre. Una de les finestres de la façana porta la data 1643. La cara nord sembla ser un cos posterior afegit a la casa, es troba coberta a dues vessants. El cos central no sobresurt en aquesta zona. Aquest cos és de paredat comú, té una llinda amb la data 1731 flanquejada per dos caps petits d'angelets fets de pedra.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La Krysha Sánchez D'Abreu, publica fotografies amb aquest peu informatiu ; Masia abandonada de Can Feu (anomenada de les ànimes) data del segle XVI amb reformes del XVIII/XIX.


Com a curiositats diré: la casa i el camí son al terme de Lliçà d'amunt , els camps però, són al terme de Santa Eulàlia i, li diuen de les ànimes perquè segons quines nits encara se sent picar a la porta, i inclús a l'hivern desprèn calor de xemeneia!