dimarts, 17 de març de 2020

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

Havíem dinat esplèndidament a Cal Pedret a Carretera de Cal Bassacs, 56 de Gironella .

Ens arribàvem fins a l’esglesiola de Sant Antoni de Pàdua aixecada en les darreres dècades del segle XVIII amb una estructura clarament “trentina”; com li explicava al Pere Albert Carreño, els trets bàsics d’aquest ‘estil’ , deriven de la recomanació del Concili de Trento, de que els Ordinaris de cada parròquia, instessin als propietaris perquè aixequessin esglésies i capelles en llurs finques, i que mitjançant els Aplecs i les Trobades es fomentés la pràctica religiosa. Quan a la “forma” d’aquests edificis religiosos posava per davant el fet de que fossin “funcionals” , al de que tinguessin “valors arquitectònics. Les “trentines” , si els treus la creu i/o el campanar que acostuma a coronar la façana no tenen “aspecte” d’esglésies.



Em sobtava – els membres del Consistori de Gironella son en la seva majoria catalans , i fins alguns presumeixen potser de “catalanistes” – que l’edifici no estes inclòs en la minsa relació de Patrimoni Històric i Artistic.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/goigs-sant-antoni-de-padua-gironella-el.html1

https://parroquieszonallobregat.blogspot.com/2015/07/gironella-tambe-va-celebrar-sant-antoni.html


https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Gironella

http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08092/memoria.pdf

El desinteres en declarar Bé Cultural d’Interes Local aquesta església , pensem que no té cap relació amb el fet de que Sant Antoni va ser un gran defensor dels humils oprimits pels usurers amb paraules molt directes: “Els superbs i els avars d’aquest mon, com fa una premsa amb l’oli o el vi, xafen i exprimeixen els pobres i els necessitats. Sobre ells, diu el profeta ( Miqueas 3,2-2): Arrenquen la pell del cos i la carn dels ossos, ells que es nodreixen de la carn del meu poble…No mereixen que nosaltres els anunciem la paraula de Déu, ni hem de plorar per ells, perquè ni la paraula doblega la duresa del seu cor, ni les llàgrimes aconsegueixen apagar el foc de la seva cobdícia” (Pàg 112,”Vita di S.Antonio”)

https://www.desdalmenar.com/blank-u8uw7

Li demanàvem que protegís als més febles en aquesta terrible pandèmia que s’ha pogut propagar en bona part gràcies a l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques.

Cap comentari: