Max Schreck,
publica fotografies de l ’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala
d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila
d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu.
Sant Andreud’Ullà resta actualment, gairebé envoltada per altres construccions que
n’amaguen diversos elements exteriors. A l’extrem oriental del mur de migdia,
s’hi afegeix perpendicularment una llarga edificació que era la sagristia. Una
casa resta completament adossada al mur de llevant i una altra a una part
important del de ponent; el mur de tramuntana només és visible des del pati
d’una altra de les cases veïnes i també té una dependència parcialment
encastada.
L’antiga església
és un petit edifici d’una sola nau de planta rectangular, sense un absis
destacat. A l’interior no hi ha tampoc cap element que distingeixi la separació
entre la nau i el presbiteri.
Durant les obres
de restauració l’interior fou completament repicat. És cobert amb volta
seguida, sense arcs torals. Aquesta volta té forma de canó —de mig punt— en un
tram que comprèn molt poc més de la meitat occidental de l’edifici, mentre que
al sector restant, a llevant, la volta és apuntada.
El sector occidental,
que té volta de mig punt, manté essencialment l’estructura primitiva, d’època
alt-medieval. Creiem que a l’extrem de llevant hi hagué un absis o una
capçalera que hom devia enderrocar, i fou aleshores que es degué construir
l’actual tram de nau cobert amb volta apuntada. D’aquesta manera fou com
l’església es convertí en una simple aula rectangular.
A desgrat d’això,
cal precisar que el sector occidental també ha sofert alguna alteració, a la
qual pertany la porta d’entrada, a migdia. Tanmateix, aquesta porta incorpora
una llinda monolítica, de pedra sorrenca, que té un petit relleu molt
erosionat, impossible d’identificar. És probable que sigui un element
reaprofitat, de la mateixa església o d’una altra construcció antiga. El
parament exterior d’aquest mur també es veu modificat, potser recrescut.
En aquest sector
occidental, al centre del frontis, hi ha l’única finestra d’aspecte arcaic. És
d’un sol biaix, tipus sagetera, llarga i estreta.
El tram de volta
més primitiva, de mig punt, és fet amb blocs de pedra petits, només desbastats
i lligats amb morter, que és molt visible. Els aparells a l’interior apareixen
també una mica malmesos, però en aquest tram s’observa amb claredat
l’existència de dos tipus d’aparell, sobretot a ponent i a tramuntana. El
parament extern d’aquest mur de tramuntana ho acaba de confirmar, com veurem
més endavant.
La unió entre les
dues tramades de la nau resta ben definida a l’interior. Un solc de traçat
irregular senyala la conjunció d’ambdues parts tant als murs laterals com a la
volta.
Al sector de
llevant l’aparell és de pedres més petites, desbastades, i disposades més descuradament.
La seva volta apuntada és feta amb lloses posades de cantell, que formen
filades longitudinals.
En aquest tram, a
l’entrada del que havia estat la sagristia, hi ha les restes d’un arc
segurament tardà, però que aprofità dovelles de pedra tova molt porosa, de
travertí, petites i ben tallades, que podrien procedir d’una arcada de la
primitiva capçalera del temple desapareguda.
Les diferències
estructurals i de datació que ja es veuen en les diferents parts de l’interior
s’acaben de confirmar i explicar quan observem l’important fragment visible del
parament exterior del mur de tramuntana. A la meitat de ponent apareix, ben
diferenciat, un aparell més primitiu a la part inferior, que es manté en una
alçada regular de mig metre. És d’aspecte rústic, fet amb blocs irregulars de
calcària i conglomerat del Montgrí només escantonats, però que tendeixen a
formar filades. Al damunt hi ha l’aparell que correspon a la volta de mig punt,
el qual es caracteritza pels carreus grossos, no gaire ben tallats ni polits,
de gres, voluminosos i de formes quadrangulars. Han estat disposats en filades
regulars; pel fet d’ésser poc ajustats foren col·locats nombrosos rebles en les
juntes.
A l’aparell del
tram oriental, més tardà, les pedres són de mides petites, en general sense
treballar i col·locades descuradament. Hi ha un predomini de la calcària, amb
alguns blocs de tova de travertí i molts fragments de terrissa i altres
materials d’època romana (fragments de tègules i de paviment en opus signinum)
i d’altres d’època posterior.
Cal precisar,
finalment, que a l’església de Sant Andreu d’Ullà hom pot identificar en el seu
estat actual i al nostre entendre, testimonis de tres etapes diferenciades:
A. L’aparell més
arcaic de la base dels murs del sector de ponent és el vestigi més antic. Com a
hipòtesi podem apuntar la seva pertinença a una església pre-romànica.
B. El tram de la
nau occidental amb volta de mig punt, dreçat en part sobre els vestigis
esmentats, malgrat algunes alteracions puntuals, manté l’estructura de
l’església romànica, la qual fou bastida probablement al segle XI.
C. La part
oriental de l’edifici, amb volta apuntada, segurament construït al lloc d’una
capçalera romànica desapareguda i en part utilitzant materials de construccions
anteriors, creiem que és postmedieval. Probablement s’inscriu dins les formes
romànico-gòtiques que perduraren en l’arquitectura popular. És molt difícil
d’apuntar-ne una data aproximada.
Una excavació
arqueològica acurada a l’àmbit de l’esglesiola sens dubte aportaria dades que
podrien confirmar o desmentir les hipòtesis precedents i podrien esclarir els
aspectes dubtosos.
L’estat de
l’edifici, després de les obres recents, és bo.
A la rodalia
d’Ullà i Torroella de Montgrí, la densitat d’establiments romans identificats
és especialment gran. La presència de materials d’aquesta època als paraments
de l’església sembla indicar que el mateix poble té els precedents en una villa
romana. No és impossible, per les seves característiques, suposar que en poden
provenir els carreus de gres més grossos de l’aparell romànic. Podem indicar,
també, que aquesta pedra és de la mateixa rodalia: gres roig de corriment del
Montgrí.
Havíem publicat l’escola :
https://relatsencatala.cat/relat/ceip-puig-rodo-ulla-lempordanet-girona/1056053
Aprofiteu aquest
estiu per moure-us per Catalunya, el REINO està en fallida econòmica, i les
previsions pel futur son poc engrescadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada